OUAD. PREH. ARO. CASTo 24, 2004-2005

Los Cabañiles (Sucaina, Alt Millars).Un assentament de transició

Deis segles VII al VI aC.Avan~ de la campanya

d'excavacions de I'any 2001

Miquel Cura Morerat *Francesc Gusi i Jener*

Ferran Falomir Granell*

ResumenPresentamos en esta breve noticia los últimos res~ltados de la excavación en el asentamiento de Los Cabañiles

(Zucaina, Alto Mijares). Destacamos tres aspectos del'conjunto: el urbanístico con la excavación del Edificio C; el ritualfunerario, con el descubrimiento de una nueva inhumación infantil en urna; y el cronológico, dentro de un contexto de pasodel siglo VII al VI aC en dos fases sucesivas a nivel constructivo.

AbstractThe aim of this paper is to present the latests results of the archaeological intervention carried out at the settlement

of Los Cabañiles, in Zucaina (Alto Mijares). Three aspects of the excavation stand out: the aspect of town planning, whichhas been studied with the excavation of Building C; the funerary ritual, with the discovery of a new child burial in an urn;and the chronological aspect, as the settlement was built between the seventh and sixth centuries BC, in two successiveconstructive stages.

ANTECEDENT5

El SIAP de la Diputació de Castelló, sota ladirecció d'En Miquel Cura i I'asessorament d'enFrancesc Gusi, va reprendre a I'any 2000 lesexcavacions a Los Cabañiles, amb la perspectivaque els nous plantejaments crítics i metodologicssobre les edats del ferro i iberic antic podrienafinar la contextualització d'aquest assentament(Cura, 2001). Fins ara, i dins de la bibliografia delmón ibéric, es citava relacionat amb La Escudilla,assentament situat a escassos 500 metres pel

que fa a la rellevant informació aportada sobre elmón funerari en un moment inicial de la formacióde la cultura ibérica (Gusi, 1989, 1995a, 1995b,1997).

De forma sintética podem destacar de lacampanya de I'any 2000, la documentació efectivad'un gran edifici ("edifici C") a I'est del sectorexcavat al 1969 (Gusi, 1971), que no queda alineatsinó despla<;:at uns 70 centímetres respecte el murde capgalera de les dues habitacions descobertesen I'antiga excavació (Cura, 2001; Cura, Gusi,2000).

t • Servei d'lnvestigacions Arqueol6giques i Prehist6riques. Diputació de Castelló. Complex Penyeta Roja, apartat 316.120aO-Castelló de la Plana. <arqueologia@dipcas.es

385

MIQUEL CURA MORERA, FRANCESC GUSI I JENER, FERRAN FALOMIR GRANELL

Campanya 1969 _

Campanya 2000-2001 ~

Figura 1. Planta de I'fuea excavada; habitacions i "edifici C".

Amb la intenció de delimitar cranolagicamentel període d'ús d'aquest habitat, les diferentsfases constructives i la seva funció, la represade les activitats es va centrar en la continuacióde I'excavació del que anomenem "edifici C".Al mateix temps es va continuar descobrint elmur de cap9alera de les habitacions cap a I'oest,confirmant-se I'amplitud de que anomenem com aZ, la de la qual es continua desconeixent la sevaextensió completa.

La construcció que hem anomenat "edificiC" ha resultat ser una conjunt constructiu méscomplex a mesura que s'ha estés la excavació aI'est de les dues estances identificades en anteriorscampanyes. En un primer moment es va finalitzarla excavació de les estances C1 i C2, parcialmentexcavades a I'any 2000. La continuació de laexcavació en extensió al lIarg de camp~nya ens vapermetre delimitar I'amplitud d'aquest edifici en elqual disposades longitudinalment es distribueixensis estances documentades fins el moment. El quesi es evident és la homogene"itat de la construcció,ja que el perímetre exterior esta conformat perun pany de mur continu que adquireix una forma

386

rectangular, dissociada urbanísticament, pensem,del grup d'habitacions de I'area més a I'oest .

DESCRICIÓ DELS TREBALLS: "L'EDIFICI C"

Descrita mes amunt, la construcció enla qual ens em centrat en aquesta campanya,es de planta rectangular i esta dividida en trescossos longitudinals separats per parets mitgeres.Considerem unitaria tota la construcció. El coscentral i el mes oriental son els mes regulars,amb la mateix lIargaria i amplada. A aquest nucliprincipal se li afegiria a I'exterior un cobert (C1) iun petit espai dedicat a activitats relacionades ambel metall (C2) si interpretem la trobada del motilede fosa trabat en aquet espai com indici a tenir encompte, juntament amb la presencia de cendres.Tanmateix, aquest espai es destaca per la sevadisposició dins del conjunt, ja que es mes estreti difereix de la disposició estructural de les altresestances. Pot ser inclas que fora un descobertvinculat amb la estan9a C1.

LOS CABAÑILES (SUCAINA, ALT MILLARS). UN ASSENTAMENT DE TRANSICIÓ DELS SEGLES VII AL VI A.C....

Figura 2. "Edifici en, vist des del sud.

La estanr;a C6 la considerem com a vestíbuld'accés a la unitat principal de la casa que seriala estanr;a C3; amb les restes de la llar i unenterrament en urna sota el seu paviment coma indicis més evidents de la centralitat d'aquestaestanr;a. Queda ciar aleshores, que en la nostrahipotesi les entrades a les dependencies d'aquestedifici es farien pel la vessant sud-oest, just la quequeda per excavar.

Les estances C4 i C5 les podem veure tambécom a dependencies annexes al nucli principalencara que no descartem la possibilitat de quefos una unitat domestica diferent. No obstant lainexistencia de restes de mobiliari o estructuresassociades a funcions domestiques o productivesfan difícil una interpretació clara al respecte.

CONCLUSIONS

Destaquem la troballa d'una nova inhumacióen urna sota la estratificació de I'abandó i el

nivell d'ocupació de la estanr;a. Aquesta troballas'afegeix a les altres cinc urnes trobades en lacampanya de 1969 a I'estanr;a B (Gusi, 1971,1989). Ubicada en un retall de la roca natural, estracta d'un recipient fet ama, amb la presencia deles restes de tres nounats.

Pel que fa a la seva cronologia i adscripciócultural, I'assentament presenta un contextmaterial que, en línees generals, posseeix unescaracterístiques del qual podrien establir-se com adefinitories del període crono-cultural que comenr;aen el tram final del ferro antic i es desenvolupafins arribar a un context de I'iberic antic; aixího marquen les importacions de filiació feníciooccidentals, juntament amb els primers materialsa torn que imitaran aquestes formes i I'absenciasignificativa de material que anés més enlla demitjans del segle VI aC. La mateixa producció deceramiques a ma es troba entroncada claramentamb el moment cultural anterior de I'edat del ferroantic.

387

MIQUEL CURA MORERA, FRANCESC GUSI I JENER, FERRAN FALOMIR GRANELL

El (des)coneixement desigual del substratanterior en la comarca i arees limítrofes mésproximes no ens permet establir amb exactitudI'origen i provinenya d'aquest pobladors deI'assentament ni la causa d'aquesta nova ocupaciópero tindra a veure amb les causes que s'hanbarallat per a situacions similars en altres areesve'ines com el cercar lIocs més apropiats per a lesnoves necessitats del control del territori i els seusrecursos que s'intueixen una volta encetat el segleVI aC.

Malauradament els treballs que puguinpermetre aquesta analisi encara estan percompletar, en primer lIoc perque aquest territorino ha estat objecte de I'atenció deis investigadorsdes d'un punt de vista sistematic (Gil Mascarell,Hernández, Oliver, 1996, 244). Justament per acobrir aquesta mancanya s'estan duent a termeper part del SIAP diverses activitats en aquestacomarca, fruit de les interessants perspectivesobertes per la excavació de la necropolis tumulardel Mesón del Carro efectuada per E. BarrachinaI'any 2003 (Barrachina, 2002-2003), i continuadesals anys 2004 i 2005 amb les prospeccions en elterme municipal de Cortes de Arenoso. D'aquestamanera aquesta activitat de prospecció es veuraestesa al mateix territori circumdant al nucliCabañiles-Escudilla a partir d'aquest mateix any.

BIBLlOGRAFIA

BARRACHINA, E. (2002-2003): Dos novesnecrópolis d'incineració a la conca del Millars:el Mesón del Carro i La Vilavella (Castelló).Quaderns de Prehistoria i Arqueologia deCastelló, 23, pp. 141-150. SIAP. Diputació.Castelló de la Plana.

CURA, M., GUSI, F. (2000): Inici de novesintervencions arqueo/ógiques al jacimentde Los Cabañiles (Sucaina, I'Alt Millars).Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de

388

Castelló, 21, pp. 473-475. SIAP. Diputació.Castelló de la Plana.

CURA, M. (2001): Memoria preliminar de lasexcavaciones en Los Cabañiles; Zucaina,Alto Mijares; campaña 2000. (Inédita).

GIL-MASCARELL, M., FERNÁNDEZ, A., OLlVER,A. (1996): Resultados de las excavacionesarqueológicas en el yacimiento ibérico de laTorre de Foios (Lucena, Castellón). Quadernsde Prehistoria i Arqueologia de Castelló. 17,pp. 219-254. SIAP. Diputació. Castelló de laPlana.

GRANGEL, E., ULLOA, M. P. (2000): Aproximacióna la arqueología del término municipalde L/ucena. Monográfica de L1ucena(L'Alcalatén), pp.193-228, Universitat Jaume1. L1ucena.

GUSI, F. (1971): Informe sobre la campaña deexcavaciones en la región del alto valle delMijares. Noticiario Arqueológico Hispánico,núm. XVI, pp. 205-241. Madrid..

GUSI, F. (1989): Posibles recintos necroláticosinfantiles en Castel/ón, Cuadernos dePrehistoria y Arqueología de Castellón, 14,pp. 19-42. SIAP. Diputació. Castelló de laPlana.

GUSI, F. (1995a): El templo ibérico y los recintosnecroláticos infantiles de La Escudilla(Zucaina, Castel/ón). Quadernos dePrehistoria i Arqueologia de Castelló, 16,pp. 107-11,4. SIAP. Diputació. Castelló de laPlana.

GUSI, F. (1995b): Inumazioni in urna di fanciullidell'epoca iberica e la sua possibile relazionecon delle influenze fenicio-puniche. Actesdu IIlem Congres International des ÉtudesPhéniciennes et Puniques (Tunis,1991), vol.11, pp. 133-141. Tunís.

GUSI, F. (1997): Lugares sagrados, divinidades,cultos y rituales en el levante de Iberia,Quaderns de Prehistoria i Arqueologia deCastelló, 18, Castelló, pp. 171-209. SIAP.Diputació. Castelló de la Plana.