C O M U N I T A T V A L E N C I A N A

Itineraris per l’AltMillars-l’AlcalaténLes altes terres de l’AltMillars i part de l’Alcalaténs’emmarquen entre elmassís del Penyagolosa alnord i l’alineació Espina-Espadà al sud. Ofereixenal viatger una visió distintadel territori valencià: la delspaisatges rurals plens desilenci i de natura.Paisatges plens de llocsmereixedors d’una visitatranquil·la a pasd’excursionista, sobre unacavalleria o en bicicleta.

La zona ofereixmagnífiques condicionsper a la pràctica de

l’excursionisme que hansigut aprofitades pelsanomenats Senders deGran i Curt Recorregut.Aquests itineraris aprofitenels camins i les sendesrurals tradicionals, que elsexcursionistes senyalitzenamb pintures i balises pertal de facilitar-ne elseguiment. Poden serseguits per qualsevolpersona que tinga unaadequada forma física i unmínim hàbit de caminar perla serra. No oblide que elmanteniment d’aquestsvaluosos paisatges ésresponsabilitat de tots. Noencenga foc i enduga’s lesdeixalles fins a una localitaton puga depositar-les allloc adequat. Respecte els

cultius i els masos, amés de la vegetació ila fauna natural.

1. Sender de GranRecorregut GR-7El GR-7 creua la comarca ienllaça Villahermosa delRío, San Vicente de Cortes,Montanejos i Montán. Estàsenyalitzat amb pinturablanca i roja. El recorregutentre Villahermosa del Ríoi Sant Joan de Penyagolosapermet conéixer el curs delriu Carbo, un autèntic riude muntanya en quès’enfilen molins i hortes. Eltram entre Montanejos iMontán ofereix panoràmi-ques espectaculars sobreel barranc de la Maimona.La corresponent topoguiadel GR-7 està publicada endos fascicles: Fredes-SantJoan de Penyagolosa(Castelló, 1987); Sant Joande Penyagolosa-Andilla(Castelló, 1993).

2. Sender de GranRecorregut GR-33El GR-33 (marquesblanques i roges) uneix laciutat de Castelló de laPlana amb Sant Joan dePenyagolosa. Des de lapoblació de les Useressegueix el mateix itinerarique els pelegrins de lesUseres en el seu secularromiatge. El tram entreXodos i el santuari de SantJoan de Penyagolosa potcombinar-se amb elsPR-V-71 o 73 i convertir-seen un itinerari circularpel cor del massís delPenyagolosa.

3. Sender de GranRecorregut GR-36El GR-36 (marquesblanques i roges) recorretota la serra d’Espadà, des

de Montanejos fins aVillavieja. El tram entreVillamalur i Torralba delPinar ens acosta a lainteressant vegetació del’ombria del Pinar (1.047 m).

4. Sender de CurtRecorregut PR-V-79El PR-V-79 (marquesblanques i grogues) uneixLucena del Cid i Sant Joande Penyagolosa seguint laruta de descens de la neuque s’emmagatzemava enneveres cap a la Plana.Passa pel costat del refugidel mas de la Costa,base per a passejades iexcursions a peu o enbicicleta de muntanya,arreplegades en un fulleteditat pel CentreExcursionista de València:Centros de Aire libre: masde la Costa (Valencia, ca.1996).

5. Xarxa de Senders deCurt RecorregutPR-V-64 / PR-V-74Una xarxa de Senders deCurt Recorregut (marquesblanques i grogues) cobreixpart del massís delPenyagolosa. Els onzeitineraris tenen un extremcomú al santuari de SantJoan de Penyagolosa ialguns poden combinar-seamb els GR-7, GR-33 oPR-V-79. La topoguia de laxarxa està publicada pelCentre Excursionista deCastelló, Penyagolosa,excursions a peu (Castelló,1994).

La comarca ofereix unagran diversitat d’itineraris:des de simples passejadesa qualsevol de lesnombroses ermites fins allargues excursions. No totsels camins estansenyalitzats; això permetla possibilitat d’unadescoberta personal delpaisatge, per a la qual ésconvenient la consulta depublicacions i decartografia. A més de lesja esmentades, sónrecomanables les obres deLuis Gispert, Caminandopor la sierra Espadán(Valencia, 1980), i DelMijares al Peñagolosa(Valencia, 1989); la guia decaràcter científico-excursionista, dirigida perJosé Sancho, Itinerariospor el valle del Mijares(Almassora, 1990); i la guiaexcursionista de RicardoMuñoz, El Maestrazgo,l’Alcalatén, Ducado deVillahermosa (Antinea,Vinaròs, 1996).

Els pocs transitats caminsi carreteres ofereixen al’aficionat a la bicicletanombrosos recorreguts enels quals no faltaran maiels forts pendents. Podenfer-se recorreguts circularscom ara: l’Alcora-Ribesalbes-Fanzara-Argelita-Lucena del Cid-l’Alcora (70km); Montanejos-Zucaina-Castillo de Villamalefa-Argelita-Cirat-Montanejos(65 km). Qui preferisca labicicleta de muntanyadisposa d’una àmplia xarxade pistes en què traçar elseu recorregut. Perexemple, la travessiacompleta del massís delPenyagolosa des de SantJoan de Penyagolosa finsa Lucena del Cid. A la serrad’Espadà, Torralba delPinar, Villamalur o Cirat sónla base d’interessantsrecorreguts.

És recomanable la consultade mapes per a larealització d’activitats al’aire lliure i per tal decomplementar lainformació escrita. L’àread’aquest fullet va inclosaen els següents fulls delmapa a escala 1/50.000:Mora de Rubielos 28-23(591), Villahermosa del Río29-23 (592), les Coves deVinromà 30-23 (593),Manzanera 28-24 (614),l’Alcora 29-24 (615),Vilafamés 30-24 (616),Segorbe 29-25 (640).

Dades d’interésLa vall del Millars estàrecorreguda per lacarretera CV-20, quecomença a Onda, passa,entre altres poblacions, perToga, Cirat i Montanejos iarriba a la Puebla deArenoso. A Montanejos laCV-195 connecta ambMontán i la comarca de l’AltPalància. També desd’Onda s’accedeix, per laCV-201 cap a Ayódar iFuentes de Ayódar; comtambé a Villamalur iTorralba del Pinar queenllacen amb el vessantsud de la serra d’Espadà.Per a recórrer la vall delriu de Villahermosa iArgelita s’ha de seguir laCV-194 des d’Argelita capa Ludiente i Castillo deVillamalefa.

L’accés a l’Alcalatén i lapart nord de l’Alt Millars esfa des de la ciutat deCastelló per la carreteraCV-16 que condueix fins al’Alcora per la CV-190 finsLucena del Cid, Castillo deVillamalefa, Zucaina iCortes d’Arenoso.

Oficinesd’Informació TurísticaTourist Info CastellóPl. de M. Agustina, 512003 Castelló de la PlanaTel. 964 · 35 86 88Fax 964 · 35 86 89E-mail: touristinfo.castellón@turisme.m400.gva.es

Castelló

València

Alacant

www.comunitat-valenciana.com

Tourist Info MontanejosCtra. Tales s/n12448 Montanejos-CastellóTel. 964 · 13 11 53Fax 964 · 13 11 52E-mail: touristinfo.montanejos@turisme.m400.gva.es

a comarca de l’Alt Millarss’emmarca entre el massís delPenyagolosa al nord i l’alineació Espina-Espadà al sud. Des dels 1.814 m del cimdel Penyagolosa, a Villahermosa del Río, fins als 200 m del riuMillars, a Fanzara, s’estén un territori aspre i muntanyós que “permetestrets i tortuosos passos als rius de Millars i Villahermosa... la multitudde muntanyes és comuna en aquesta porció septentrional del regne,però no les planures que la coronen”. El poblament s’articula a l’entorndel riu Millars i els tributaris d’aquest: el de Villahermosa o Argelita;Pequeño; Montán, barrancs de Palos i de la Maimona: “en les revoltesdel riu s’han disposat alguns camps de regadiu; hortes menudes peròboniques i ben vestides d’arbres”. Les paraules de l’il·lustrat Cavanilles,a la darreria del segle XVIII, resumeixen de manera encertadael caràcter d’aquest sector de la serralada ibèrica.

Per a la gent del litoral, les terres de l’Alt Millars són l’àmbitd’on prové l’aigua que ha de fecundar els camps de la Plana.En efecte, sobre aquestes altes muntanyes i erms cauen plugesi neus abundants que alimenten rius agrestos capaços d’obrir-

se camí en estretes gorges a través del durterreny calcari. El Millars és el col·lectorprincipal d’aquests rius i, gràcies a la seuaampla conca en terres aragoneses i a lesprecipitacions de neu, manté un cabal suficienti de relativa regularitat.

Però l’Alt Millars és molt més que la conca d’unriu. És un territori de poderosa personalitat. Desdel límit de la planura litoral s’alça fins a l’alta

muntanya mediterrània en una rica successió depaisatges. La vegetació reflecteix la diversitat decondicions climàtiques i ecològiques: menuts boscosde ribera; abundants pinedes de pi blanc, pinastrei surera als terrenys silicis de la serra d’Espadà;

rouredes i pinassa a les terres altes de la Baroniad’Arenós i Villahermosa del Río; savina turífera als erms. En les últimesdècades l’abandonament de camps als bancals de la serra ha afavoritl’extensió del bosc. En aquest hàbitat tan adequat volen nombroses

espècies d’aus de rapinya: l’àguila marcenca, l’astor, l’àguila calçada,el falcó pelegrí, etc. Les terres de l’Alt Millars, secularment habitades,emmarquen les seues tranquil·les poblacions en un medi natural ben

conservat i que sorprendrà el visitant. Si es volen conéixer aquestesterres, com també les terres limítrofes de la Plana, sesuggereixen tres itineraris.

El primer comença a Castelló de laPlana i, en la part inicial, permetconéixer algunes localitats de la Plana i del’Alcalatén. La localitat industrial de BorriolBorriol apareix presidida perles encinglerades restes del castell. Els paisatges agrícoles del terme,el seu calvari o l’ermita de Sant Vicent mereixen una atenta passejada.Sant Joan de MoróSant Joan de Moró es troba prop de l’embassament de Maria Cristinao de Benadressa, construït l’any 1925 a l’estret del tossal del Morrali que embassa l’aigua de la rambla de la Viuda per al reg des cítrics

de la Plana. Des dels verds tarongerars hem passat fins alpaisatge dels secans tradicionals. Camps de garroferes,d’oliveres, d’ametlers com els que envolten l’ermita de Sant

Miquel ja al terme de Vilafamés, a la serra de Montnegre.

El riu que guia aquest itinerari diuen que va ser l’Idúbeda romài el seu nom tradicional és Millars o Millares (així apareix en la

documentació d’època foral i en els textos de Cavanilles), fins i toten l’àrea de parla castellana i a les veïnes terres d’Aragó. Nomésmodernament s’ha estés el nom Mijares, arreplegat fins i tot en ladenominació comarcal. S’entra a la vall del Millars a RibesalbesRibesalbes,població situada a la cua de l’embassament de Sitjar, ique encara conserva artesania terrissera origen de l’actualindústria taulellera.

El primer tram de la vall del Millars és relativament amplii conté quatre poblacions les blanques cases deles quals destaquen sobre el verd d’hortes i

de pinedes. Són FanzaraFanzara, VVallaallat, EspadillaEspadilla i TTogaoga.Les fèrtils terres dels meandres del riu han sigut

aprofitades per a cultius d’horta i alguns cítrics. Lesrestes de diversos castells recorden que va ser terreny

de lluita entre musulmans i cristians. El teló de fons d’aquesttranquil paisatge, el posen les muntanyes, entre les quals

Puebla de ArenosoPuebla de Arenoso. Al sud-oest de la blanca població hi hales restes del castell de la Viñaza, que va ser cap de la baroniad’Arenós. L’ascensió al castell permet gaudir d’una esplèndidapanoràmica sobre l’embassament d’Arenós (1978). Els vessants,abans treballosament cultivats, es reflecteixen ara en el pantà

coberts de vegetació natural. I davall de l’aigua hi ha submergidala localitat de Campos de Arenoso. Cap a l’oest, a la capçaleradel barranc de la Maimona es troben Fuente la ReinaFuente la Reina i VillanuevaVillanueva

de Viverde Viver, poblacions altes situades ja en l’àrea de transició a les terresaragoneses. Com si volgueren ressaltar la seua pertinença valenciana,els seus secans mostren encara l’olivera, simbòlic límit del món mediterrani.

El segon itinerari comença a OndaOnda, històrica població de la Plana ambimportants jueria i moreria la petjada de les quals ha quedat al nucliantic al voltant de la plaça de l’Almodí. El poble conserva una esglésiadel segle XIII, l’església de la Sang, del tipus de “reconquista”.L’important castell o les ermites de Sant Vicent i de Sant Josepsón estacions d’un recorregut per Onda. Se segueix la carretera 223que passa per Tales i Sueras i s’accedeix a la conca delriu Pequeño, on hi ha les localitats d’AAyódaryódar i FuentesFuentesde Ade Ayódaryódar, ambdues en un marc que invita a lacaminada. En plena serra d’Espadà, TTorralba del Pinarorralba del Pinari VillamalurVillamalur són punts d’accés als paisatges silicisd’Espadà: el Pinar (1.001 m), el barranc Tajo, boscos de pinastrei surera, etc. Les dues poblacions estan unides pel GR-33 i permetenel pas cap a la comarca de l’Alt Palància.

El tercer itinerari remunta el riu ArgelitaArgelita, quemés amunt és anomenat Villahermosa. Desde Toga s’ha de seguir fins a Argelita, ones conserven dues torres de l’antic palaufortalesa atribuït a Zeit-abu Zeit, últim rei

musulmà de València, i restes del castell. Unagorja espectacular llaurada per l’aigua permet

el pas fins a LudienteLudiente, en una foia menuda. Lacarretera se separa ara del riu de Villahermosai va cap a Castillo de VillamalefaCastillo de Villamalefa, en una

estratègica posició que controlava el pas desd’Aragó fins a la costa. Si se segueix la CS-V-8621 es descendeix

de nou a la vall fins arribar a VillahermosaVillahermosadel Ríodel Río. El poble s’esglaona perquè tots elsedificis puguen aprofitar l’orientació a lasolana. A la seua església del segle XVIes conserven valuoses taules del “Mestre de Vilafermosa”i el retaule de Santa Caterina de Joan Rexach. Hi harestes del castell, que va tenir un paper rellevanten les guerres carlines. Villahermosa del Río se

situa a uns 700 m d’altitud a la confluència entreel riu Llinars, que ve des de les veïnes terres

aragoneses, i el riu Carbo. Si es remunta aquest, es travessauna successió de paisatges presidits pel cim del Penyagolosa,

a 1.814 m. Les menudes hortes, els molins, els masos, elscamins i els assagadors o carrerades es barregen amb els

boscos i els camps en un harmònic escaquer. Els aficionats al’excursionisme poden seguir el GR-7 fins a Sant Joan dePenyagolosa, a més d’altres itineraris ben interessants. Auns pocs quilòmetres es troba l’ermita de Sant Bartomeu.

De nou a Castillo de Vilamalefa, la carretera C-232 descendeix, creuael riu de Villahermosa i passa al costat del Xorrador, airosa cascada

de més de 40 m d’altura al barranc del Centenar. ZucainaZucaina estroba en una plana menuda cultivada d’avellaners. Fora delnucli urbà hi ha un calvari menut emblanquinat que ressaltasobre el verd dominant; un poc més lluny del poble es pot visitar

l’ermita de Santa Anna. Cortes de ArenosoCortes de Arenoso limita ja amb Aragói té dos nuclis principals de població. La seua indústria llanera delsegle XVIII a penes ha deixat restes en algun molí. L’església és delsegle XVI i custodia valuosos retaules i peces d’imatgeria. Les ermitesde Santa Bàrbara, Sant Cristòfol i Sant Blai completen la nòminad’edificacions religioses. L’altre nucli de població és San Vicente dePiedrahita. De camí cap a aquest poble -sobretot a la tardor- convégaudir del colorit dels roures valencians al voltant del mas de León. Elfort creixement del llogaret de Sant Vicent al segle XVIII va afavorirla construcció d’un harmònic conjunt d’església i plaça. Per Sant Vicent

discorre el GR-7.

•

V

IL

LA

NU

EV

A

DE

V

IV

ER

•

Z

UC

AI

NA

•

L

’A

LC

OR

A

•

XO

DO

S

•

CO

ST

UR

•

A

TZ

EN

ET

A

DE

L

MA

ES

TR

AT

L E S U S E R E S • L U C E N A D E L C I D • S A N T J O A N D E M O R Ó • B O R R I O L • V I L A F A M É S • P A V Í A S • H I G U E R A S • R I B E S A L B E S • F I G U E R O L E S • O N D A • A R A Ñ U E L • A R G E L I T A • A Y Ó D A R • C A S T I L L O D E V I L L A M A L E F A • C I R A T • C O R T E S D E A R E N O S O • E S P A D I L L A • F A N Z A R A • F U E N T E L A R E I N A • F U E N T E S D E A Y Ó D A R • L U D I E N T E •

•

MO

NT

AN

EJ

OS

•

P

UE

BL

A

DE

A

RE

NO

SO

•

T

OG

A

•

TO

RR

AL

BA

D

EL

P

IN

AR

•

T

OR

RE

CH

IV

A

•

VA

LL

AT

destaca la imposant Penya Saganta (723 m).

L’horitzó sembla que es tanca per la serra, però el Millarss’obri camí pel congost de los Tajos fins arribar al poble deTTorrechivaorrechiva, al nucli urbà del qual encara hi ha restes d’una torre. Lacarretera serpenteja per la vora esquerra fins arribar a CiratCirat, poblesituat en la confluència del barranc de les Salines i del Millars, sobre

unes treballades hortes vora el riu. El poble conserva el palau fortificatdels comtes de Cirat, un edifici del segle XIV

molt transformat. Al costat del palau hi hala torre del Comte, abans comunicada amb elpalau mitjançant un pas elevat.

La carretera travessa una nova gorja abans d’arribar aArañuelArañuel, tranquil·la localitat de cases emblanquinades. A

MontanejosMontanejos el Millars sembla que descansa de la seua faenade llaurar gorges i s’eixampla en una menuda foia. Montanejos

hui és un important centre d’estiueig gràcies a l’atractiu de les aigüestermals i dels paisatges. La font de los Baños aflora en el mateix llitdel riu i, des del segle XVIII, ha atret banyistes i estiuejants. Tambél’aigua és responsable de dos colossals congostos o canyons. En l’estretde Chillapájaros, el Millars -aigua transparent entre una cinta verdade frondosa vegetació- s’encaixa entre terrenys calcaris cretàcics detonalitats grises i rogenques. Al pròxim barranc de la Maimona unesparets de més de 150 metres d’altura dominen un llit generalment seci que es pot recórrer sense dificultat. Ambdós llocs constitueixen centresd’escalada molt freqüentats. A Montanejos hi ha un dels extrems delsender GR-33, que recorre la serra d’Espadà fins a Villavieja, jaa la Plana. També és punt de pas del GR-7.

Si es remunta el riu Montán fins a la serra d’Espina, s’arribaa la població de Montán,Montán, l’antic Castellmontán va ser repoblatamb 28 famílies provençals després de l’expulsió dels moriscosl’any 1609. S’hi conserva, encara que molt transformat, unmonestir de frares servites (s. XVIII). A la rodalia hi ha lacuidada font de la Tejería. Des de Montán s’accedeix a laveïna comarca de l’Alt Palància bé pel GR-7 o per lacarretera CS-211.

Una vegada travessat l’estret de Chillapájaros, el riu ens duu fins a

• A R A Ñ U E L • A R G E L I T A • A Y Ó D A R • C A S T I L L O D E V I L L A M A L E F A • C I R A T • C O R T E S D E A R E N O S O • E S P A D I L L A • F A N Z A R A • F U E N T E L A R E I N A • F U E N T E S D E A Y Ó D A R • L U D I E N T E • M O N T Á N • M O N T A N E J O S • P U E B L A D E A R E N O S O • T O G A • T O R R A L B A D E L P I N A R • T O R R E C H I V A • V A L L A T • V I L L A H E R M O S A D E L R Í O • V I L L A M A L U R

PARQUE NATURAL DE PENYAGOLOSA