11Regió7 | DISSABTE, 3 DE SETEMBRE DEL 2011FAUNA�REVISTA

EL ROQUEROL (PTYONOPROGNE RUPESTRIS), a diferència de les altres espècies d'oreneta, elpodem veure tot l'any a casa nostra, però sempre en indrets rocallosos, cingleres, coves i fins i toten edificis abandonats, on fa nius semblants als de les altres espècies i gairebé sempre formantpetites colònies. Text i fotos: Jordi Comellas

FAUNA DE LA CATALUNYA CENTRAL 150

L'oreneta SEDENTÀRIA

Tot el cos delroquerol és de

color marronós,però quan

l’observem enple vol en

destaquen unesplomes de color

blanc a la cua,clarament

visibles

Podeu consultar totes les pàgines a: b

loc.reg

io7.cat/fau

na

s una de les cinc espècies d'orenetes que podem veure al nostre país. A mésd'aquestes espècies, n’hi ha tres de falciots que, si bé no són realment ore-netes, tenen uns costums molt semblants i es poden confondre amb orenetes.El roquerol, però, és una espècie sedentària, és l’única oreneta que roman

tot l'any aquí, tot i que les que viuen en indrets molt elevats i, per tant, més freds, al’hivern poden fer algun tipus de migració a indrets més baixos.

El roquerol fa el niu des del nivell de mar fins a més amunt dels . metres d'al-çada, sempre, però, en indrets escarpats i en afloraments rocosos importants, en

parets verticals i cingleres, en coves, cavitats, precipicis, però també es dónael cas que ho fan en edificis abandonats. Els seus nius són similars als d'al-

tres orenetes, són fabricats amb fang, molt semblants als de l'orene-ta vulgar però més petits, en forma de copa, i els exemplars d’a-

questa espècie acostumen a formarpetites colònies. Si ens hi aproxi-

mem més del compte, és un ocell que es mostra violent i fa passades per damunt nos-tre com si intentés atacar-nos. El podem veure amb més o menys presència per totesles comarques de la Catalunya central, sempre al voltant de relleus abruptes, no ne-cessàriament de muntanya, però sobretot al Prepirineu.

Fa uns quinze centímetres de llargada i és de color marronós, amb la part inferior mésclara. Destaca, sobretot en ple vol, per unes plomes de color blanc a la cua, claramentvisibles. Té la boca ampla i el bec negre, curt i pla. Acostuma a volar a gran altura i alcostat de les cingleres on té el niu. És un gran volador que fa autèntics malabarismesvolant, fa ràpids ascensos i descensos, voreja roques i és difícil de seguir amb els pris-

màtics o amb la càmera de fotografiar per la seva rapidesa. Com la resta d'orenetes, és un ocell insectívor i, per tant,un col·laborador de l’ésser humà a l’hora de disminuir

l'efecte que tenen sobretot mosquits i d'altres in-sectes en les persones. Precisament per aquest

efecte beneficiós en el control de plaguesd'insectes, a Catalunya totes les espècies

d'orenetes estan protegides per llei.

É