campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses...

n Tià Zanoguera exposa aFelanitx

n Història i evolució del CellerCooperatiu de Felanitx

n “L’Illa de les Estrelles” deTorrelló es presenta a Llucmajor

n Actes commemoratius del Diadel llibre

n Especial Fires de Primavera: n Fira Espectacle de Ses Salinesn Fira de Maig de Camposn Més tota l’actualitat informativa

n Tià Zanoguera exposa aFelanitx

n Història i evolució del CellerCooperatiu de Felanitx

n “L’Illa de les Estrelles” deTorrelló es presenta a Llucmajor

n Actes commemoratius del Diadel llibre

n Especial Fires de Primavera: n Fira Espectacle de Ses Salinesn Fira de Maig de Camposn Més tota l’actualitat informativa

maig 2009 • nº 16 • any iI • 2 €

campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses salines

Sumari

2 mmaaiigg 22000099

talaia Editorial

3mmaaiigg 22000099

talaia

n EEDDIITTOORRIIAALL::

• El capitalisme en la corda fluixa 3

n PPIINNTTUURRAA II EESSCCUULLTTUURRAA::

• Entrevista a Sebastià Zanoguera, pintor 4-5

n AARRTTSS EESSCCÈÈNNIIQQUUEESS::

• El Celler Cooperatiu de Felanitx: testimoni del'auge i decadència de la vitivinicultura delsegle XIX 6-7

n LLIITTEERRAATTUURRAA::

• La inauguració de la biblioteca municipal i lapresentació de l’obra de Monserrate Ponsvaren centrar els actes de la Festa del Llibre aLlucmajor 8

• “Llengua de glosador” de Miquel Sbert espresenta a Santanyí 8

n FFOOTTOOGGRRAAFFIIAA::

• El Claustre de Sant Bonaventura va acollirl’exposició fotogràfica “L’Illa de les Estrelles” 9

• L’Obra Social La Caixa i l’Ajuntament deLlucmajor presenten l’exposició ‘El bosc’ 9

nMMEEDDII AAMMBBIIEENNTT::

• Jornada de portes obertes a la fincapública de Planícia 10

• En marxa el projecte de conducció d’aiguade sa Costera i la dessaladora cap al Pla iLlevant de Mallorca 10

• L’aire de les illes durant el 2008 ha estatqualificat de “molt bo” 10

n EESSPPEECCIIAALL FFIIRREESS DDEE PPRRIIMMAAVVEERRAA ::

•• Fira Espectacle de Ses Salines 12-13•• Fira de Maig a Campos 14-16

IIniciativas empresarials•• Calçats Margalida de Campos 17•• Frical, electrodomèstics de Campos 17•• Ramaders Agrupats, de Felanitx 18•• Centre de Teràpies Manuals ANJ, de Campos 18

n NNOOTTÍÍCCIIEESS •• VVIIDDAA MMUUNNIICCIIPPAALL::

• Porreres 19• Llucmajor 20-21• Campos 22-24• Felanitx 25• Ses Salines 26-27• Santanyí 28-29• Illes Balears 30

n CCUURRIIOOSSIITTAATTSS 31

Pintura Sebastiá BurgueraFrancisca Sureda Guillem Ginard

EL CAPITALISME EN LA CORDA

FLUIXA

De vegades fa l'efecte que els dolents han guanyat alsbons quan veiem que en certes zones del món la guerra,la fam i la misèria segueixen sent mals endèmics. El ricés cada vegada més ric i el pobre, més pobre. Els sen-

yors de la guerra continuen fent negocis, el treball infantil augmen-ta en els països més depauperats i els especuladors aguaiten en totsels racons del planeta.

I és que vivim en un món globalitzat on preval el “laissez faire”econòmic i d'això n’hem tingut proves fefaents amb la crisi i elsescàndols financers. Però això no és cosa nova, en acabar la segonaguerra mundial el món es va dividir en dos grans blocs polític-econòmics: el bloc capitalista liderat per Estats Units i el bloc comu-nista encapçalat per l'extinta Unió Soviètica. El poder atòmic ambque van comptar ambdós blocs va exposar la Humanitat al perilld'una guerra nuclear i, per primera vegada, davant la possibilitatd'autodestruir-se com espècie. Els països pobres van ser exclosos ise’ls va anomenar del “Tercer Món”.

Els blocs capitalistes i comunistes practicaven el proteccionismeen relació als altres i de vegades amb els seus propis aliats. Ambdósbuscaven manipular les lleialtats dels membres del grup tercermun-dista a través de la concessió o negació de relacions econòmiques.Però els tercermundistes a la vegada tractaven d'evitar aquesta rela-ció de dependència o neocolonialisme, procurant l'autosuficiènciaeconòmica.

En la dècada de seixanta, els països capitalistes es van reorganit-zar i van sorgir les empreses multinacionals, amb gran poder econò-mic i polític. Es va promocionar la innovació tecnològica, es van re-formar les polítiques de desenvolupament i es va imposar el lliuremercat. En 1989 es va produir la caiguda del Mur de Berlín i en 1991va desaparèixer el bloc comunista. A partir d'aquest moment va co-mençar una nova etapa històrica, la supremacia del capitalisme co-negut com globalització.

Després d'un període de creixement accelerat, l'economia capita-lista ha passat a un cicle d’estancament motivat, entre altres factors,per l'esclat de la bombolla immobiliària als Estats Units i que estàarrasant les economies internacionals. Molts pensen que el fracàsdel model neoliberal constituirà la fi d'una era, però els experts as-senyalen que el capitalisme global és resistent encara que les sevesopcions són cada vegada més limitades. Les forces que empenyen al'estancament a llarg termini de l'economia capitalista mundial sónara molt robustes, massa com per a ser fàcilment desactivades ambmesures de xoc.

Elizabeth Sánchez GonzálezDirectora

Edita: Edicions Ensiola, S.L.

Direcció: Elizabeth Sánchez

González.

Col·laboradors: Sandra González,

Joana Escandell, Josep Bonet,

Carles Ripoll, Cristòfol Miquel

Sbert.

Foto portada: Sandra González

Publicitat i distribució:

Álvaro Moreno Sosa 615 814 222.

Traducció: Joana Escandell

Maquetació: Jaume Bennàssar

Redacció, administració i

publicitat:

Av. de la Verge, 124. 07630 Campos

Tel. 971 65 28 04

[email protected]

D.P.: PM 2902-2007

LÍNIA DIRECTA AMB LA REDACCIÓSi tens res que dir-nos, crida’nsal 616 842757 o posa’t en con-tacte a través del correuelectrò[email protected]

GALERIA D’IMATGESHomenatges, actes socialsd’entitats i col·legis de profes-sionals, celebracions familiars,culturals i recreatives, festesescolars...Publiqui’ls de forma gratuïtaenviant una fotografia (formatJPG) i un breu text, adjuntantnom complet del remitent i nú-mero de DNI.Correu electrònic:[email protected]

CARTES AL DIRECTORLes cartes han de tenir una ex-tensió màxima de 15 línies, es-tar identificades amb el DNI,telèfon i adreça del remitent.La revista es reserva el dret depublicació i de resumir el con-tingut de les cartes. La revistano mantindrà correspondèn-cia, ni farà comentaris sobre [email protected]

Pintura i Escultura

4 5mmaaiigg 22000099

talaia talaia

mmaaiigg 22000099

“Es nivell de sa crítica i sa reflexióentorn a s'art està a anys llum des nivell necessari per a fer

créixer sa nostra pintura”Entrevista a Sebastià Zanoguera, pintor SSeebbaassttiiàà ZZaannoogguueerraa ((PPaallmmaa,,

11997733)) vvaa eessttuuddiiaarr BBeelllleess AArrttss aallaa ffaaccuullttaatt ddee SSaanntt JJoorrddii ddeeBBaarrcceelloonnaa.. LLii aaggrraaddaa ppiinnttaarr aa llaaggeenntt,, ffeerr rreettrraattss oo aauuttoorreettrraattssddiinnss llaa llíínneeaa ffiigguurraattiivvaa;; ppeerròò eellsseeuu ttrreebbaallll vvaa mmoolltt mmééss lllluunnyy,,eessbbrriinnaanntt nnoouuss ccaammiinnss ddiinnss llaaccrreeaacciióó aarrttííssttiiccaa.. EEllss sseeuussmmeessttrreess,, aa ppaarrtt ddeellss ccllààssssiiccss,, ssóónnggeenntt ccoomm AArrttaauudd,, GGiiaaccoommeettttii,,LLuucciiaann FFrreeuudd,, PPoolllloocckk,, MMiicchhaauuxx ooffiinnss ii ttoott eenn BBaarrcceellóó..

JOANA ESCANDELL

- Quines tècniques utilitza més fre-qüentment ?

- Emfatitzo en sa pinzellada i sataca, intent trobar un pont entreaquests dos, entre sa contenció i re-flexió i sa intuïció i l'atzar.

- Ha emprat el collage?- No. Per ventura hi ha alguna co-

sa feta, però no m'interessa gaire,no com a procés habitual al manco.

- Entre el petit i el gran format,quin prefereix?

- El petit, el gran, l'enorme i l'ín-fim. Si me'n deix algun m'ho dius,que ho provaré.

- Conteu-nos sobre els materials,textures i colors del seus quadres...

- Normalment faig feina amb pin-tura plàstica, temperes a l'ou, agua-des vàries i puntualment matèria.Tenc una gamma de color no massaampla. M'agraden molt els colorsterrosos. A més sóc llicenciat en es-cultura i normalment faig talla, es-cultura amb fusta, però es ferrosempre sol acompanyar-la, o sa go-ma o es paper... M'agrada molt im'hi sent a gust, però sóc pintor i

alguna cosa m'impulsa a centrar-me més en sa pintura.

- Quina es la seva impressió de lapintura mallorquina contemporà-nia?

- A Mallorca hi ha alguna cosad'especial, màgica. Surten bons pin-tors i bons escriptors, i en granquantitat. I tenim en Miquel Barce-ló! Que és un des grans, malgratque sa seva obra ha perdut força.Supòs que un àmbit tan tancat, tanopressiu i provincià mos fa ser, perun costat, conservadors, però pers'altre d'una llibertat extrema, ambes peus a terra i alhora amb unaforça descomunal, com un arbre

que pogués caminar, arrelat i desa-rrelat alhora. Sa putada és que es-tam en un món molt petit, on tot-hom se coneix i molts des que ocu-pen es llocs de privilegi són moltmediocres. Cada capelleta protegeixes seus, uns més tradicionals, unsaltres més modernets, anquilosats,de dretes, de una altra dreta, d'es-querres... tot és lo mateix. Es siste-ma des concursos de pintura és unafarsa, i es de molts centres exposi-tius, sovint, una altra. A part d'aixòtrob a faltar dues coses: per un cos-tat, es nivell de sa crítica i sa reflexióentorn a s'art està a anys llum desnivell necessari per a fer créixer sanostra pintura, no hi ha relació en-

tre, per exemple, sa univer-sitat, es museus, els artistesi sa crítica, mediàtica o no.Per altra banda trob a faltaruna major implicació ambsa figura humana, però bé,per això ja hi sóc jo. En ge-neral no mos podem quei-xar, tenim lo que som, i po-sats a comparar no està tanmalament.

- Finalment, què ens pre-sentaràs a l’exposició deFelanitx, a s'Espai d’Art dena Miquela Nicolau? Te fail·lusió fer-la? És la prime-ra vegada que exposes a lapart forana?

- He exposat a Porreres, aSon Servera, a Binissalem...Sa part forana malbarata esseu potencial fent premis imuseus sense contingut,però que són molt visibles iaporten vots. S'hauria detrobar una manera d'impli-

car als artistes amb projec-tes especials, més propers asa gent des poble amb ga-nes d'aprendre o d'enten-dre, una inauguració multi-tudinària (sovint no tantmultitudinària) no és resmés que un aparador buit.En aquest sentit na Mique-la, és un exemple de valen-tia. Té una línia, una idea idefensa sa qualitat, esticmolt content de poder ferfeina amb ella. En aquestaexposició presentaré sa me-va darrera obra, no sé comexplicar-la, sovint pens queés tot una mica caòtic, lla-vors veig que tot té un sen-tit. Després torn pensar queés una mica caòtic... En de-finitiva, trobareu retratosde gent, de Barcelona i d'a-quí, fets amb model, ambfoto, sense referents... Mol-ta carn, molta carn i unamica de l'Indestructible.

Zanoguera exposarà la seva obra a Felanitx a s'Espai d’Art de na Miquela Nicolau.

Pintura i Escultura

“7 de matí”. Tempera a l’ou damunt paper, 114x75 cm. “Dissabte”. Acrílic i tempera a l’ou damunt paper 59,5x42 cm.

“Pinoquio”. Acrílic damunt tela, 38x46 cm.

Patrimoni arquitectònic

7mmaaiigg 22000099

talaia

6 mmaaiigg 22000099

El Celler Cooperatiu de Felanitx:testimoni de l'auge i decadènciade la vitivinicultura del segle XIX

Aquest immoble, obra de l'arquitecte Guillem Forteza, clama urgentment ser rescatat de l'oblit i la degradació

ELIZABETH SÁNCHEZ

El desenvolupament econò-mic de Felanitx, generatpel cultiu de la vinya, vaarribar el seu màxim nivell

durant el segle XIX. Aquest munici-pi es destacava per una importantproducció vinícola que es va man-tenir al llarg de diverses dècades,arribant inclús a exportar vins aFrança i Itàlia. Però en 1891 vaaparèixer la plaga de la fil·loxera -un insecte semblant al pulgó queataca les fulles i les arrels de les vin-yes- i que va tenir un efecte devas-tador en les vinyes de l’illa. Això vasignificar un dur cop per als agri-cultors i els cellers, però aquest de-sastre no els va desanimar. A princi-pis del segle XX es van replantar isubstituir els ceps per altreds d'ori-gen americà. Alguns pagesos, amb

esperit associacionista, van fundarla Cooperativa de Felanitx. El 1 denovembre de 1919 es va constituiroficialment el sindicat agrícola ambel nom de “Celler Cooperativa deFelanitx”, sent els seus principalsimpulsors Bartomeu Vaquer, Mi-quel Caldentey Tallades i l'enginyeragrònom Ernest Mestres Artigas.

Aquest mateix any es va co-mençar a construir l'edifici a càrrecde l'arquitecte palmesà GuillemForteza (1892-1943) i que es vainaugurar en 1921, encara que lesobres no van finalitzar fins a 1922.Aquest immoble pertany a la pri-mera etapa de Forteza, en la qual esmanifesta la influència de l'arqui-tectura catalana de l'època en el seuvessant més barroc. El Celler Coo-peratiu tenia llavors una capacitatde 3 milions de litres, segons resaen un enregistrament de 1927, que

es destinava al consum de l’illa i al'exportació. Les condicions tec-nològiques de les instal·lacions i laseva bella arquitectura ho situavenal capdavant “dels cellers coopera-tius d'Europa”. Els elements clausper a la prosperitat de la Cooperati-va van ser la dotació d'un centre ons'analitzava i controlava tot el pro-cés de producció, i la proximitat del'estació de ferrocarril. La coopera-tiva va arribar a disposar de més de500 socis i de més d'un miler deproductors depenents. Va funcio-nar pròsperament durant cinquan-ta anys, sent objecte de diversesampliacions i reformes. No obstantaixò, en 1970 va començar el seu de-clivi per l'abandó progressiu de lesactivitats agrícoles pel turisme,però fonamentalment a causa de ladolenta gestió de l'entitat portada aterme per successives juntes recto-

res. El deute que acu-mulava es va xifraren 130 milions de lesantigues pessetes,que van provocaruna suspensió de pa-gaments i el seu tan-cament definitiu el22 de març de 1991.Així va passar a lesmans de La Caixa,qui va administrarels seus deutes finsque finalment decidíde subhastar elsbéns, adjudicant-se amans privades. En1992 ho va adquirir el bodeguer deBinissalem, Pau Ripoll Pol, qui esva anticipar a un grup d'inversorsbritànics. El nou propietari nomésva mantenir les esperances de ferrenéixer el celler durant uns quantsdies, ja que ae febrer de 1993 elConsell de Mallorca va incoar l'ex-pedient de declaració de Bé d'In-terès Cultural (BIC) amb la catego-ria de monument. Aquest expe-dient es va resoldre anys més tard,en la sessió plenària del Consell deMallorca del 17 de maig de 2001, laresolució del qual es va publicar alBOE número 70, de 14 de juny d'a-quest mateix any.

Situació actual del conjuntarquitectònic

Després del tancament de la coo-perativa, aquest emblemàtic immo-ble va patir un lent procés de degra-dació i ha estat víctima d'accionsvandàliques. La propietat no ha re-alitzat cap intervenció de manteni-ment i la declaració BIC no ha as-sortit cap efecte protector. No obs-tant això, existeix un interès

creixent per part de la ciutadania il'administració local perquè l'edificisigui rehabilitat i s'aconsegueixi elseu aprofitament públic. Ambaquest motiu, el 2 de març de 2009,el Ple de l'Ajuntament de Felanitxva acordar per unanimitat consti-tuir una comissió encarregada d'a-valuar les diferents opcions d'ad-quisició del Celler Cooperatiu des

Sindicat. Aquesta co-missió, encara en fa-se embrionària, es-tarà integrada pelsgrups polítics ambrepresentació muni-cipal, tècnics del pro-pi Ajuntament, i unrepresentant del Go-vern Balear i delConsell de Mallorca.Si fos necessari, tam-bé contarà amb laparticipació de tèc-nics d'altres adminis-tracions.

Per altra banda, elpropietari Pau Ripoll va explicarque els canvis polítics en el governautonòmic havien retardat i dificul-tat les negociacions. Ripoll va expli-car que la venda o cessió podria re-alitzar-se total o parcialment, ja queexisteixen uns terrenys buits sobreuna superfície aproximada de23.000 m2. El total de metres cons-truïts és de 6.500 m2. El bodeguerde Binissalem va manifestar que es-tava “obert al diàleg i disposat a as-seure's a negociar”.

El director insular de Patrimonidel Consell de Mallorca, GabrielCerdà va replicar que era obligaciódel propietari mantenir i conservaren bon estat l'immoble. A més vareiterar que el departament que elldirigeix té una línia de subvencionsper a reparar i mantenir els BIC.Cerdà va considerar adequada lacreació de la comissió avaluadoraper a l'adquisició del Celler Coope-ratiu, encara que va suggerir unaaltra fórmula, que podria ser la ces-sió d'aquest espai al consorci o fun-dació que es creï, mitjançant unconveni de 50 anys.

Aquesta emblemàtica edificació va ser declarada Bé d'Interès Cultural amb la categoria de monument.

Fotografia

9mmaaiigg 22000099

talaiaLiteratura

8 mmaaiigg 22000099

talaiaLa inauguració de la biblioteca municipal i la

presentació de l’obra de Monserrate Pons varencentrar els actes de la Festa del Llibre a Llucmajor

CARLES RIPOLL

El municipi de Llucmajor vacommemorar el Dia delLlibre amb la inauguracióde la nova biblioteca muni-

cipal i la presentació de la darreraobra de Monserrate Pons Boscana,titulada "Les figueres a les Illes Ba-lears". La biblioteca municipal deLlucmajor passarà a ocupar a partird’ara un lloc destacat en el restauratClaustre de Sant Bonaventura.Aquesta biblioteca fou creada ambel fons bibliogràfics aportats per LaCaixa, amb seu a la plaça d'Espan-ya des de l'any 2000. Per l’altre ban-da, l'apotecari llucmajorer Monse-rrate Pons Boscana va donar aconèixer el seu llibre "Les figueres ales Illes Balears. Camp d'experi-mentació de Son Mut Nou (Lluc-major)", que inclou 371 espècies defiguera de les quals 165 són mallor-quines. Monserrate Pons Boscana ens mostra el seu llibre "Les figueres a les Illes Balears"

“Llengua de glosador” deMiquel Sbert es presenta a

Santanyí JOANA ESCANDELL

Al Teatre Principal de San-tanyí va tenir lloc la pre-sentació del llibre “Llen-gua de glosador. Notes

sobre poesia de tradició oral” delfilòleg i escriptor Miquel Sbert Ga-rau (Llucmajor, 1952). Aquesta obrava ser editada per Lleonard Munta-ner dins la col·lecció Llibres de lanostra terra. El volum, que comptaamb el pròleg del periodista CarlesDomènech, recull una selecció delsarticles sobre poesia oral que Mi-quel Sbert ha publicat setmanal-ment al diari Última Hora entre elmarç de 2004 i els primers mesos de2008. Els articles es publicaven a lasecció del mateix nom, Llengua deglosador. Sbert va explicar que el

llibre vol ser un homenatge alsglosadors, i també una reflexiósobre la poesia oral improvisadaque es fa a Mallorca, però que s’-ha d’entendre “com un fenomenuniversal que existeix des delsprincipis dels temps i que encaraavui conserva la seva funció ex-pressiva i emotiva”. En acabarl’acte, els glosadors Mateu Matas"Xurí" i Macià Ferrer protagonit-zaren un combat de gloses.

Dins el marc de la Festivitatdel Llibre, l’Ajuntament de San-tanyí va organitzar diversos actesliteraris i culturals, entre els quedestaquen el lliurament del XXIVCertamen de poesia Bernat Vidal iTomàs. Un dels premis més impor-tants pel que fa a la poesia escritaen català, on participen poetes amb

important trajectòria literària i al-tres de novells procedents de Cata-lunya, País Valencià i de les Illes Ba-lears. També ha tingut lloc a laPlaça Major, la Diada del Llibre, a laqual van intervenir les llibreries delmunicipi amb el seu estand.

Portada del llibre.

El Claustre de Sant Bonaventura va acollirl’exposició fotogràfica “L’Illa de les Estrelles”

L’Obra Social La Caixa il’Ajuntament de Llucmajor

presenten l’exposició ‘El bosc’

SANDRA GONZÁLEZ

Més d’unatrentena d’i-m a t g e sd’artistes i

cantants, de la dècada delsseixanta i setanta, formenla exposició que el fotògrafJoan Llompart va presen-tar al Claustre de Sant Bo-naventura de Llucmajor.Es tracta de la primera atu-rada d’una exposició itine-rant per diferents munici-pis de Mallorca.

La col·lecció de fotogra-fies reflecteixen l’ambienta Palma d’aquests anys,una filosofia del viure id’una època que ja no exis-teix. Joan Llompart mésconegut com “Torrelló” vaguardar les fotos duranttots aquests anys i per ini-ciativa del Consell les varecuperar.

Entre els cantants quevaren passar per l’illa i quevaren ser retratats per To-relló, destaquen JimmyHendrix, Ray Charles,Tom Jones, Charles Azna-vour, John Lennon, i tam-bé cantants nostrats comBonet de San Pedro o Llo-renç Santamaria, entred’altres. També apareixenfotografiades sales de festade l’època com Barbarellao Tagomago.

La vice-presidenta i con-sellera de Cultura i Patri-moni del Consell de Ma-llorca, Joana Lluïsa Masca-ró, el cap de l’àrea deRelacions Ciutadanes, To-lo Aguilar, i el regidor deCultura de l’Ajuntamentde Llucmajor, GuillemSalvà van assistir a la inau-guració. Joana Lluïsa Mas-caró es va mostrar satisfetad’oferir aquesta exposició

en un espai rehabilitat comel del claustre. Tolo Agui-lar va assenyalar que lamostra pertany al FestivalMallorca Ye-yé, desenvo-lupat per l’àrea de Rela-cions Ciutadanes i que vagaudir d’un gran èxit l’es-

tiu passat. “Hem posat enmarxa una sèrie de exposi-cions, conferències i con-certs del anys 60, 70 i 80.També estem treballant enl’edició del Selva Rockamb artistes de primer ni-vell” va subratllar Aguilar.

Moments de la inauguració de la mostra fotogràfica.

JOANA ESCANDELL

Durant tot elmes d’abril ifins el 3 demaig roman-

drà oberta l’exposició "Elbosc. Molt més que fusta"organitzada per l’ObraSocial La Caixa i l’Ajunta-ment de Llucmajor.Aquesta iniciativa està di-rigida a un gran públic i tél’objectiu de donar aconèixer la importànciade conservar els ecosiste-mes terrestres i sensibilit-zar els visitants. Aquestaexposició fa un recorregutpel complex ecosistematerrestre anomenat boscque conserva el patrimoni

genètic de milers de mi-lions d’anys d’evolució. AEspanya, en matèria deboscos, hi són represen-tats una gran varietat delspaisatges europeus i n’ésel resultat una de les iodi-versitats més importantsd’Europa. La mostra tam-bé recull les principalsespècies arbòries de Bale-ars a través d’una singu-lar col·lecció. A l’acteinaugural va assistir el co-missari Jordi Muntaner irepresentants de amb-dues institucions.

mandrà oberta tots els caps de set-mana a partir d’avui i s’han habili-tat tres itineraris d’excursions pertal de poder comprovar la seva ri-quesa natural.

Planícia compta amb un total de445 hectàrees (aproximadamentuna quarta part del municipi deBanyalbufar). El Ministeri de MediAmbient i Medi Rural i Marí serà eltitular de 427 hectàrees de Planícia(un 96 per cent), mentre que la Con-selleria ho serà de les 18 restants,que inclouen les cases de la posses-sió, de 1.400 metres quadrats, i ges-tionarà la finca. La compra de Planí-cia suposarà la incorporació al patri-moni públic d’una de les finques

més valuoses, des del punt de vistaambiental, de la Serra de Tramunta-na de Mallorca. La possessió, docu-mentada des de l’any 1450, té unesgrans cases (1.400 metres quadrats) iuna altra més petita i més propera ala mar (310 metres quadrats). Tambéhi ha una immensa tafona que ésuna bona mostra de l’antiga activi-tat olivarera de la finca.

Medi Ambient

10 mmaaiigg 22000099

talaiaJornada de portes obertes

a la finca pública de Planícia

El Govern va organitzar unajornada de portes obertesper tal de que la gent de totMallorca i en especial els

veïns de Banyalbufar i Estellencs pu-guin visitar la nova finca pública.L’acte ha comptat amb la presènciadel president del Govern, FrancescAntich; el conseller de Medi Ambient,Miquel Àngel Grimalt; el batle deBanyalbufar, Mateu Albertí, entred’altres autoritats. S’ha habilitat unbus per acostar a la gent que vulguivisitar la finca durant els dies festiusdels mesos d’abril i maig. La intencióés que un gran nombre de get puguiveure una de les finques més em-blemàtiques de Mallorca. La finca ro-

Les autoritats varen visitar una de lespossessions més emblemàtiques de Mallorca.

En marxa el projecte deconducció d’aigua de sa

Costera i la dessaladora capal Pla i Llevant de Mallorca

L’Agència Balear de l’Aiguade la Conselleria de MediAmbient ha aprovat la posa-da en marxa del projecte de

conducció d’aigua de la font de saCostera i de les dessaladores de Pal-ma i Alcúdia fins a les comarques delPla i Llevant de Mallorca. La primerafase d’aquesta important obra con-sisteix en la col·locació d’una cano-nada d’11 kilòmetres des de Mariade la Salut i fins a Petra i té un pres-supost de 7,9 milions d’euros. A méses construirà un dipòsit regulador de6.000 metres cúbics a Maria de la Sa-lut i una altre de 2.000 metres cúbicsa Petra. Les obres d’aquesta primerafase està previst que comencin abansde final d’any, ja que ara s’està redac-tant el projecte i després s’ha de rea-litzar el concurs públic per adjudicarla construcció. La segona fase té unpressupost de 6 milions d’euros mési consisteix en la instal·lació d’unacanonada fins a Manacor per tal dedistribuir en un futur l’aigua de qua-

litat fins a les zones turístiques de lacomarca del Llevant. L’extensió deles dues fases és de 25 kilòmetresamb una capacitat per transportar40.000 metres cúbics al dia. En un fu-tur està previst que també es cons-trueixi una canonada cap al sud deMallorca. Amb aquesta importantobra s’aconseguirà que tota l’illa deMallorca pugui gaudir d’aigua dequalitat i que no hi haurà problemesde restriccions els anys de sequera.

L’aire de les illes durant el2008 ha estat qualificat de

“molt bo”

Segons les dades aportadesper les estacions controlado-res depenents de la Conselle-ria de Medi Ambient, la qua-

litat de l’aire de les Illes Balears és bo-na-molt bona, ja que, durant 2008,mai no s’han superat els límits fixatsper la legislació pel que fa als conta-minants diòxid de nitrògen, diòxidde sofre, partícules, ozó, benzè imonòxid de carboni. Aquestes dadessón les procedents de les quatre esta-cions controladores de contamina-ción ubicades a Palma (Foners i Bell-

ver), a Ciutadella i a Sant Antoni dePortmany. A més la Conselleria deMedi Ambient compta amb una esta-ció mòbil itinerant. Les empreses pri-vades Cemex (planta cimentera deLloseta), Gesa-Endesa (centrals elèc-triques) i Tirme (incineradora de SonReus, a Mallorca) també disposend’estacions controladores de la quali-tat de l’aire per les característiques deles seves activitats. El director gene-ral de Qualitat Ambiental, Josep Lli-teres va expressar la seva satisfaccióper aquests resultats, si bé ha indicatque la Conselleria de Medi Ambientes manté vigilant respecte de la quali-tat de l’aire a les Illes Balears, ja quecal tenir present que les condicionsmeteorològiques de 2008, amb unaimportant incidència de dies plujososi ventosos, pot haver influït en elsbaixos nivells de contaminació regis-trats durant l’any passat. En qualse-vol cas, durant l’any anterior, 2007,sense una presència tan important dedies plujosos i ventosos, tampoc nose superaren els límits de contamina-ció. Les dades corresponents a 2008de l’estació de Foners, situada en undels punts de major intensitat detrànsit a Palma, són les millors des dela seva habilitació, l’any 2001.

Fira Espectacle de Ses Salines


talaiaSes Salines acollirà la XXIV edicióde la Fira Espectacle de l'1 de Maig

CARLES RIPOLL

Un any més ses Salines al-bergarà la tradicional fi-ra espectacle, que en-guany compleix la seva

XXIV edició. Els visitants podranrecórrer els principals carrers delpoble i gaudir d'una oferta d'alt ni-

vell, on participaran prop de 450expositors. Aquest any la granatracció de la jornada serà una Dia-da Aeronàutica amb l’exposiciód’avions ultralleugers i helicòptersal camp de vol de s’Olivó. La FiraEspectacle de l'1 de Maig es caracte-ritza per oferir diversos espectacles,activitats lúdiques esportives, així

com productes locals, artesania,productes agroalimentaris, roba icalçat. Per la tarda, la mostra conti-nuarà amb l'espectacle eqüestre"Els cavalls i les seves disciplines"acàrrec de l’Agrupació Cavallista deses Salines, l’actuació musical amb“Els Romàntics” i gran fi de festaamb “Efecto Mariposa”.

"La fira és possible gràcies a l’esforç de molta gent"

Entrevista a Sebastià Burguera, batle de Ses Salines

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Quina repercussió té la fira perals saliners?

- És l'única fira que tenim i és lafesta més important del municipi.Fa 24 anys que un grup de salinersva tenir la idea de crear-la. El caràc-ter de la fira és principalment d'en-treteniment, encara que aquí po-dem mostrar tots els nostres pro-ductes, gastronomia, artesania,comerç, indústria; a més a més delsnostres béns patrimonials i cultu-rals. La fira es possible gràcies al’esforç de molta gent.

- Com està afectant la crisi al mu-nicipi?

- Aquest any és un any complicatdes del punt de vista econòmic.Hem notat molt la manca d’ingres-

sos per la minva de la construcció ihem de lluitar ara més que mai.Hem de fer un esforç conjunt per talde tirar endavant i veure el futuramb optimisme i il·lusió , perquènomés amb aquest esperit empre-nedor i valent en podrem sortir.

- Quines novetats hi haurà en-guany?

- La fira espectacle té una granquantitat d'actes, que comencen el27 d'abril i acaben el 9 de maig. Lajornada principal es celebrarà l'1 demaig. Comptarem amb la participa-ció de diversos artistes, hi hauràuna trobada de colles de castellers ide xeremiers de Mallorca, conferèn-cies, una demostració de gossos en-sinistrats, i un mercat artesanal, en-tre d'altres. L'exhibició aèria és unesdeveniment que agrada molt i ca-

da any variem una mica, enguanyserà una exhibició terrestre. Des del’Ajuntament hem preparat totauna sèrie d’actes que esperam siguidel vostre agrat i que intenten con-tentar des dels més petits als mésgrans. En nom de l’Ajuntament, iamb el millor desig, que disfruteude la Fira i que el temps i la salutens acompanyin

Sebastià Burguera, batle de Ses Salines.

Fira de Maig a Campos

15mmaaiigg 22000099

talaiaFira de Maig a Campos


talaiaLes vaques lleteres tornaran a ser les gransprotagonistes de la Fira de Maig de Campos

JOANA ESCANDELL

Amb l'arribadadel bon temps,els pobles deMallorca tornen

a cobrar protagonisme encelebrar les seves fires tra-dicionals de primavera.Al municipi de Camposté lloc la fira agrícola i ra-madera més important dela comarca de Migjorn. Estracta de la Fira de Maigcaracteritzada per la mos-tra de ramaderia bovinaque enguany arriba a laseva XXXI edició i on espodran apreciar els mi-llors exemplars de raçafrisona. Les vaques llete-res que tanta tradició handonat al poble, tornaran aser les protagonistes de lafira. Malgrat la crisi delsector ramader, els page-sos no volen perdre l’en-tusiasme i aquest anyconcorreran al certamendeu vaqueries, les qualsaportaran prop d'un cen-tenar de caps de bestiar.L'Ajuntament de Camposorganitza la fira en col·la-boració amb UPA-AIA il’Associació Frisona Bale-ar. Al Concurs MorfològicNacional Selecte Boví Fri-só competiran les millorsvaques, en diferents cate-

gories per rang d'edat(vaca gran campiona, ve-della campiona, millorvaca jove i vedells) i lesseves característiquesmorfològiques (millormamella). També es pre-miarà als millors criadors.

Els dies 9 i 10 de maiges realitzarà la fira, on elscomerciants, pagesos i ar-tesans sortiran al carrer,caracteritzant l'ambienttípic de fora vila. D'altrabanda, els visitants po-dran gaudir d'una àmplia

oferta gastronòmica, iuna gran varietat d'actesculturals, esportius i lú-dics.

La regidora de Fires,Festes i Promoció Econò-mica de l'Ajuntament deCampos, Francesca Sure-da Lladó va expressarque l'objectiu d'aquestafira era el de promoure lafeina dels ramaders i delspagesos. "Volem destacarel món rural com a carac-terística fonamental. Amés volem impulsar elsproductes agroalimenta-ris com la llet, els format-ges, vins, embotits i olis;així com la maquinària ieines agrícoles" va dir laregidora. La Mostra deCuina es torna a repetir ies podran degustar els tí-pics plats dolços i salats,amb productes del mar ide la bona horta. La Mos-tra de Cuina tindrà llocals diferents restaurantsde la localitat que presen-taran els seus menús. Su-reda també va destacar larealització del fòrum desalut i wellness “Viva Sa-lud” a la nau de Son Fua-ní. Finalment, la regidorade Fires va expressar queespera que “tota Mallorcavengui ja que és l’únicafira de vaques de l’illa”

Francisca Sureda Lladó, regidora de Fires, Festes i promocióEconòmica.

"L’Ajuntament fa unaaposta molt important

per la pagesia" Entrevista a Guillem Ginard Sala,

batle de Campos

ELIZABETH SÁNCHEZ

- Quin significat téaquesta fira per al muni-cipi?

- La història del munici-pi està lligada a l’agricul-tura i ramaderia. La firaés part de la tradició i enels seus millors momentsva fer de Campos un refe-rent a tot Balears. Des del'ajuntament ens esforcemper estimular la participa-ció, tant a la mostra comal concurs morfològic,d’un gran nombre de ra-maderies, mantenint laimatge de la vaca com araó de ser de la fira. Amés a més, enguany esfarà una subhasta de porcnegre i es promocionaranels productes balears comels formatges, vins i deri-vats làctics. L’equip degovern és conscient de lesdificultats de la pagesia iper això esta fent unaaposta decidida per sec-tor. S’ha contractat unguàrdia rural per millorarla seguretat a fora vila, s’-han arreglat setze kilòme-tres de camins rurals, i s’-ha realitzat una neteja de

torrents amb l’ajuda de laConselleria de Medi Am-bient.

- Com li agradaria ser re-cordat per la gent del po-ble?

- Com el batle que hadefensat els interessos delpoble amb coherènciaamb les seves idees. Hemapostat per la iniciativaprivada com a motor d’u-na economia productiva,benestar social i igualtatd’oportunitats. Amb unequilibri de població i te-rritori, un urbanisme as-senyat i un medi ambientrespectat i valorat.

- Què diria als ciutadansde Mallorca per animar-los a visitar la fira?

- La Fira de Campos ésuna oportunitat perconèixer els seus carrers,la seva gent, les seves tra-dicions... i especialment,la seva gastronomia.Campos té alguna cosamés que les platges desTrenc, sa Ràpita i ses Co-vetes, i la nostra fira és unmostrador excepcionalper conèixer-ho.

Guillem Ginard, batle de Campos (UM).


17mmaaiigg 22000099

talaia

Per sa fira si cerques sabates i complements de moda vine

a Calçats Margalida!

Margalida Calçats en una botigaespecialitzada en la comercialit-zació d'una gran gamma decalçats i complements per a do-

nes, homes i nins. Més de 15 anys d'experièn-cia avalen les germanes Margalida i Magdale-na Rigo. Primer en la Colònia de Sant Jordi iara a Campos. Les sabates són de fabricaciónacional de diferents materials, pells naturals,sintètiques i dissenys avantguardistes. Hi hadiferents models de sabatilles, sabates, xan-cles, sandàlies, ballarines, i mocassins. Tambédistribueixen les típiques espardenyes i avar-ques de pell fetes a Porreres. Margalida va as-senyalar que aquest any les tendències conti-nuaran amb la moda “retro” que recreen mo-dels d'altres èpoques com els “topolinos”.Encara que el més important d’un calçat és lacomoditat i el preu, dues qualitats imprescin-dible per als temps que corren.

FRICAL una alternativa perallargar la vida dels teus

electrodomèstics

Durant la crisi cal pren-dre mesures, per aixòl'empresa FRICALofereix una gran va-

rietat de recanvis d'electrodomès-tics, portes de rentadores, tapes decuina, resistències de termos, cris-talls i plats de microones, etcètera.Només és necessari conèixer lamarca, model i nombre de sèrie del’artefacte. FRICAL és una empre-sa que a més es dedica a la venda ireparació de maquinària d’hotele-ria i climatització. Disposa de lesmillores marques del mercat encafeteres, botelleres, càmeres fri-gorífiques, cuines industrials, airecondicionat i auxiliars d’hoteleria.Agustí i Alícia estaran encantatsd’atendre-vos.

Iniciatives Empresarials



talaia

19mmaaiigg 22000099

Porreres• Vida Municipal talaia

Acte institucional per a rememorar les víctimes de la repressió franquista

Els familiars dels represaliats van reclamar una vegada més l'obertura de fosses

Ajornada la III Diada d’Agricultura Ecològica a Porreres a causa de les pluges

REDACCIÓ.

La III Diada d’A-gricultura Ecolò-gica, que s’haviade celebrar el da-

rrer diumenge de demarç a Montision, vaquedar ajornada per lespluges. L’Associació de

la Producció AgràriaEcològica de Mallorca(APAEMA), organitzado-ra de la Diada, ha anun-ciat que la nova data seràel diumenge 17 de maig itindrà lloc a n’Hereveta.Des de l’associació s’halamentat l’ajornament percauses meteorològiques,

tot i que es consideraque un aparador tan im-portant i que se celebrauna vegada a l’any a l’ai-re lliure s’ha de celebrarde manera que garanteixiuna assistència en condi-cions del públic. Aquestatercera edició de la Dia-da, la trobada més im-

portant de productorsecològics de Mallorcacomptarà amb uns 40expositors en representa-ció d’un sector amb unpes cada vegada més im-portant entre els produc-tors del sector primari deles Illes Balears així comentre la societat.

REDACCIÓ.

Ala paret posterior delOratori de sa Creu es vaportar a terme el primeracte institucional de l'A-

juntament de Porreres per a recor-dar les víctimes de la guerra civilde Mallorca i donar suport a les se-ves families. Va ser justament enaquest lloc on, segons alguns testi-monis, es realitzaven els afusella-ments durant l'època franquista iencara avui es poden veure les pet-jades dels impactes de bala sobre elmur. A l'esdeveniment va assistirl'alcalde de Porreres, Bernat Baucà,membres del consistori, i una granrepresentació del PSOE i membresdel Bloc, així com de l'Associacióper a la Recuperació de la Memòria

Històrica de Mallorca. L'historiadori catedràtic de la UIB, Arnau Com-pany, va narrar la duresa d'aquellaèpoca en què es realitzaven afuse-llaments massius, persones que vanser assassinades sense judici previ,sense proves, sense sentit, i alsquals se'ls va oblidar perquè elsseus familiars van ser obligats a ca-llar. Company va destacar que lesnoves generacions no eren respon-sables del que havien fet els seusantecessors. “Tampoc ho són els po-bles” va puntualitzar i va afegir queno era qüestió de venjança sinó dejustícia perquè encara avui no sa-ben on estan els seus familiars. L'es-timació total de víctimes és de 1.700en les illes Balears, de les quals1.400 són de Mallorca. Es tractavade presoners de Ca Mir i del castell

de Bellver que eren traslladats du-rant la nit per a assassinar-los. S'es-tima que entre setembre i octubrede 1936 van matar a vuitanta perso-nes cada dia.

Els assistents van dipositar ofre-nes florals sobre el mur, on es té pro-jectat construir una plaça per a dig-nificar el lloc. El consistori porre-renc ha creat una comissiómultidisciplinària, integrada per unrepresentant de cada partit polític,familiars de les víctimes i l'historia-dor local Bartomeu Garí. Aquestacomissió té l'encàrrec de redactar unprotocol d'actuació perquè cada anyes recordi a les víctimes. Per altrabanda, els familiars dels represaliatsvan advocar perquè se solucioni elproblema judicial i s'obrin les fosseslocalitzades a Porreres i a Calvià.

A l’Oratori de sa Creu es va recordar a les víctimes de la guerra civil i el franquisme.

Ramaders Agrupats: una societatamb certificació ISO de sistemesde qualitat i seguretat alimentària

Prova la taula antigravetat del Centre de Teràpies

Manuals “ANJ”

Molt a plogut des deque l’any 1982 ungrup de ramaders,dedicats a criar tot

tipus d’animals, varen formar unasocietat amb l’objectiu de ser méscompetitius i vendre directamentels seus productes al consumidor.La societat ha experimentat unasèrie de canvis des de la seva crea-ció, disposant en l’actualitat d’u-nes infraestructures modernes ipersonal qualificat que garantei-xen la qualitat dels seus aliments.Ramaders Agrupats té productesmolt variats que van des de la carnde vedella, porc, anyell, porcella,aviram i conill, embotits tradicio-nals de Mallorca, fins a productes dexarcuteria com el llom curat, salsit-

xes i hamburgueses. Darreraments’han incorporat preparats carnis

com poden ser les croquetes,carns arrebossades, canelons,o porcella farcida. Tots aquestsproductes es distribueixen di-rectament a les carnisseries,hotels i restaurants. La respon-sable de qualitat de l’empresa,Margalida Obrador, va desta-car l’aposta decidida per laqualitat amb un rigorós siste-ma d’autocontrol certificatamb la norma ISO 22000.2005 iun sistema de gestió de quali-tat per a les activitats relaciona-des amb el sacrifici d’animals,l’especejament, l’elaboració il’emmagatzematge de produc-tes carnis de la norma ISO

9001-2000, ambdós atorgats per laempresa TÜV Internacional.

La columna està permanentment sotmesa a lespressions degudes a la gravetat i a les posturescorporals de cada dia. Per això és convenientrelaxar-se i estirar-se ja què la antigravetat afa-

voreix l'elasticitat i regeneració dels discos interverte-brals, frenant així el seu envelliment. El Centre d'Estèti-ca i Teràpies Naturals “ANJ” de Campos compta ambuna taula antigravetat o d'inversió per a teràpies pre-ventives de problemes com digestió pesada, mals decap, dolors cardíacs funcionals, depressió o varices.L'experta en teràpies manuals, Svitlana Pidorych, reco-mana dur una vida saludable amb una actitud positivai sobretot cuidar-se a si mateix, perquè el que “no s’esti-ma a si mateix és incapaç d’estimar altres persones”afirma.

Iniciatives Empresarials

Margalida Obrador, responsable de qualitat.

Llucmajor • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Llucmajortalaia

mmaaiigg 22000099 21

Jornades de prevencióvial per a escolars

REDACCIÓ.

El Claustre de Sant Bonaventura va acollir lesjornades de prevenció vial a les quals van parti-cipar 300 alumnes de 3º d'ESO del municipi. Elsprimers alumnes que passaren pel Claustre fo-

ren els dels col·legis Sant Bonaventura i Nostra Senyorade Gràcia; mentre que els alumnes de l'IES de Llucma-jor, de la Cooperativa Són Verí Nou, i els de l'Institut des'Arenal tingueren les xerrades al seu propi centre. Elsescolars de Sant Vicenç de Paül van rebre el taller a lesoficines municipals. Aquestes jornades han comptatamb la col·laboració de l'Associació per a la Rehabilita-ció d'Accidentats Cerebrals de Balears (REFER), per afomentar entre els més joves conductes responsablesdavant la conducció i el comportament del vianant, idonar a conèixer les conseqüències dels accidents detrànsit a la població.

Nou fullet per a promocionar el turisme rural

REDACCIÓ.

L'Associació de Turisme Rural de Llucmajor haeditat un nou fulletó dels seus establiments pertal de promocionar-los. Al nou catàleg vénendescrits els deu establiments associats. El fullet

va ser distribuït a la fira ITB de Berlín, a l’estand de l’A-juntament de Llucmajor, i serà repartit a les pròximes fi-res de turisme en les quals participa el consistori. El tu-risme rural es considera una bona aposta cap a la diver-sificació de productes turístics, alternatius al de sol iplatja, que cada dia cobra més adeptes. Als establimentsrural el visitant busca una major qualitat i tranquil·litatrespecte als allotjaments tradicionals de la costa.

Centenars de llucmajorerspugen a Gràcia per

a commemorar el Dia de l'Àngel

REDACCIÓ.

Com és habitual en aquestes dates de l'any icom a colofó de la setmana santa, nombrososveïns es van donar cita a la Plaça Espanya perpujar en romeria al Santuari de Gràcia. L'as-

censió dels marxaires va ser amenitzada pels xeremiersde Sa Marina. El Santuari de Gracia és el lloc religiósmés emblemàtic dels llucmajorers on es va oficiar unamissa solemne. A l’acte van estar presents autoritats ci-vils i religioses. Finalitzada la celebració eucarística,nins i joves van participar en actes esportius i lúdics.Després tots junts van compartir una paella gegant pera 1.500 persones.

Per altra banda, a s’Arenal es va celebrar el Diumengede l'Àngel amb una missa de romeus a l'església deNostra Senyora de la Lactància i una peregrinacióacompanyant la imatge de la Mare de Déu fins a la pe-drera del pancaritat. En aquell lloc es va interpretar eltradicional cant de la Salve i es va dinar de panades. I ales urbanitzacions de la costa llucmajorera es va efec-tuar un tercer pancaritat, que va començar amb la sorti-da dels fidels des de l'església de Badies, amb la Bandade Música de s'Arenal, fins al Pinaret.

S'Arenal acollirà per quartany consecutiu la celebració

del Dia d'Europa REDACCIÓ.

Els pròxims 9 i 10de maig, a laAvinguda Mira-mar de s'Arenal,

tindrà lloc la festa del Diad’Europa. L'acte central esrealitzarà el dissabte 9, apartir de les 10.00 hores,amb la inauguració perpart de les autoritats, quetambé obriran una expo-sició de motos i cotxes an-tics. També es durà a ter-me la Mostra d'artesaniapopular i de productes tí-pics locals, la qual estaràintegrada per 27 estandsde mestres artesans ma-llorquins i europeus queoferiran diversos produc-tes. La Mostra es perllon-garà durant el diumenge.Alguns mestres artesansrealitzaran tallers en viu,perquè els visitants pu-guin apreciar les tècni-ques de cadascun dels ofi-cis i el valor i qualitat arte-sanals dels productes ques'exposen. Paral·lelament,el Centre d'Informació Jo-ve de l'Ajuntament deLlucmajor ha organitzat,amb la col·laboració delCentre Balears-Europa,una gimcana jove baix ellema "Europa sense fron-teres". Els més jovençanstambé disposaran d'unPunt d'Informació de laUnió Europea, amb docu-mentació sobre formacióprofessional i estudis al'estranger. La diada fina-litzarà amb actuacionsmusicals, grups de ball,xeremiers i la participacióde la Banda de Música des'Arenal.

La festa es durà a terme a la Avinguda Miramar de s'Arenal.

23mmaaiigg 22000099

talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Buffet Menjars per endu-s’en

Comunions • Batiaments • Banquets

Buffet does laborables: 7,50 €

Paellas i Fideuàs 7 i 8 € ració

Banquets per encàrrecCtra. Palma-Campos, Km 3,5 – 07630 CamposTel. 971 65 23 37 - 636 70 81 39 - 971 65 01 12

Campos • Vida Municipal

Preocupació per el lamentable estatdels 68 apartaments de Ses Covetes

Encara continuen drets i a l’espera de resolucions judicialsREDACCIÓ.

El batle de Campos,Guillem Guinardes va mostrarmolt preocupat

perquè els apartaments deses Covetes estan molt de-gradats i constitueixen unvertader perill. El terrenyno està tancat i qualsevolhi pot accedir. I el pitjor ésla mala imatge turísticaque donen, ja que els apar-taments estan ubicats justal costat des Trenc, una deles platges més emblemà-tiques de Mallorca. “Vo-lem acabar el més aviatpossible amb aquestahistòria. El Consell es vaoferir a esbucar-los, peròestem a l’espera de les re-solucions judicials” va dirGinard.

Els habitatges de les

Covetes varen començara aixecar-se el 94 just alcostat del vell nucli costa-ner, als terrenys que se-paraven la petita platjades Freus i la des Trenc.L’any 95 el PSM i el GOBdenunciaren la construc-ció d’aquests blocs i es vainiciar un procés judicial

que encara ara continua.També varen participaren aquest litigi l’Ajunta-ment de Campos, defen-sant els propietaris, i elMinisteri de Medi Am-bient que va aprovar unazona de protecció de centmetres, l’any 96.

Totes les sentències que

s’han anat dictant, mésde quinze, sempre hanestat en contra dels pro-motors i han deixat clarque els terrenys no són nimai no han estat urbans ique la llicència que vaatorgar l’Ajuntament deCampos va ser il·legal.L’any 2007 amb el canvide govern municipal, l’A-juntament va decidir reti-rar els plets per accelerarel procés. El batle va as-senyalar que quan es tin-gui una resolució defini-tiva s’implementarà unpla de rehabilitació en to-ta la zona. La darrera re-solució havia de sortirdel Tribunal Suprem l’es-tiu passat per determinarsi finalment els habitat-ges s’havien d’esbucar ono, però de moment en-cara no se’n sap res.

Prop d’una vintena de majors participen al Taller de MemòriaREDACCIÓ.

Ha finalitzat amb èxit elcurs de Memòria, orga-nitzat per l’Institut Ma-llorquí d’Afers Socials

(IMAS) en col·laboració amb l’Ajun-tament de Campos. El taller corres-ponent al període 2008-2009 es vacelebrar a la residència de la terceraedat Sor Maria Rafela, on van assis-tir una vintena de persones majorsde 65 anys. A l’acte de cloenda, laprofessora del curset Joana Mª Fiolva fer l’entrega dels diplomes. Tam-bé va estar present el batle de Cam-pos, Guillem Ginard; la regidora deServeis Socials, Francisca Sureda; i elcoordinador d’àrea assistencial delConsell de Mallorca, Javier de Juan. A l’acte de cloenda la professora Joana Maria Fiol va lliurar els diplomes.

Francisca Martí va complir 102 anys

de vida

REDACCIÓ.

Seguint el costum institucional de felicitar les per-sones majors que arriben al centenari, el batle deCampos, Guillem Ginard, junt amb altres regi-dors de l’Ajuntament visitaren Francisca Martí

Ballester el dia del seu 102 aniversari. Francisca Martí esva convertir en la segona dona més major del poble,després que el passat mes la seva cosina, Apol·lònia Ba-llester, celebrà el 106è aniversari. L’àvia que estavaacompanyada pel seus familiars va compartir anècdo-tes amb els assistents i va manifestar les seves ganes deviure, “102 anys encara són pocs” va assenyalar l’ancia-na.i va brindar amb un “salut per tots, que l’any que vepogueu tornar”.

La padrina va estar acompanyada per familiars i regidors.

25mmaaiigg 22000099

Felanitx • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Campostalaia

Nadal visita Campos per a promocionar el municipi

com a vila termalREDACCIÓ.

Després d'anys de nego-ciacions i controvèrsiesentre l'administració i elspropietaris per a desen-

volupar un projecte a l'hotel-balne-ari de Sant Joan de la Font Santa, fi-nalment sembla ser que hi ha con-sens per a impulsar-ho. No es tractad'una obra nova sinó d'unesinstal·lacions que van ser inaugura-des el segle XIX, encara que la sevaantiguitat es remunta a l'època delsromans. En els darrers anys els pro-pietaris han anat millorant i moder-nitzant els serveis d'aquest petit ho-tel, de dues estrelles, que comptaamb 19 places. El balneari de laFont Santa està situat en un àrea na-tural protegida i és conegut per laqualitat de les seves aigües termals,hipermineralitzades i amb un altcontingut de clorur sòdic, especial-ment indicades per al reumatisme,artrosis o malalties de la pell. Per aconèixer de primera mà i promoureaquestes instal·lacions es va des-plaçar a aquesta localitat el conse-ller de Turisme, Miquel Nadal, quiva ser rebut pel batle Guillem Gi-nard i membres del consistori. Na-dal va destacar que continuarà tre-ballant per a “desestacionalitzar laindústria turística, crear llocs detreball i riquesa”. El responsable deturisme va assenyalar, a més, queCampos era l'únic balneari naturalde Mallorca i de les Illes Balears,que ha sol·licitat la seva adhesió a laFederació Espanyola de Municipisd'Aigües Termals.

Per altra banda, els propietaris delbalneari van explicar que el projectede la clínica de rehabilitació termalva quedar paralitzat perquè els in-versors ja s'havien desanimat. Ellspel seu compte han reformat i redis-tribuït alguns espais amb sales deteràpies i han eliminat les barreres ar-quitectòniques. "Està clar que neces-sitem un turisme alternatiu de quali-

tat, fa anys que estem lluitant perquèels polítics entenguin això” va dir elcopropietari Francisco Morell.

El balneari va ser usat des del'època dels romans

Les aigües termals de Sa FontSanta tenen una llarga tradició, al-guns historiadors assenyalen queen l'època de la dominació romanaja s'utilitzaven. Existeixen notíciesescrites del seu ús en el segle XIII. Al’oratori contigu al balneari hi haviauna cambra anomenada dels "sar-nosos" degut al fet que en aquell

temps la gent que patia de sarna ve-nia buscant una cura a la sevadolència en aquestes aigües, fins itot venien malalts de lepra. Enaquesta ermita estava la imatge deSant Silvestre advocat de la lepra.També existia una banyera amb unainscripció amb caràcters gòtics delsegle XIII i una altra que tenia l'anyde construcció de 1508. En 1842 elpropietari de la font termal va cedirla propietat a la diputació de Bale-ars perquè construeixi l'establimentque actualment existeix, que va serinaugurat en 1845. La diputació vadirigir l'establiment fins a 1911, dataen la qual va ser subhastat. En 1916ho va adquirir la família Oliver deCampos, els hereus de la qual hogestionen actualment. En 1995 unequip de tècnics alemanys van re-dactar un projecte per a edificar unaclínica de rehabilitació en aquestemblemàtic lloc. En 1996 l'alcaldeAndreu Prohens i membres dels di-ferents partits polítics que formavenel consistori van viatjar a Alemanyaper a conèixer de prop els detallsd'aquest projecte. Ho van valorarpositivament però no van poderviabilitzar-ho degut a estar en unazona protegida.

Nadal i Ginard junt als propietaris .

El GOB insisteix en eltancament de la pedrera de

Can Centes a FelanitxREDACCIÓ.

El GOB va manifestar quemalgrat la denuncia i sol·li-citud d'immediata paralit-zació de la pedrera de Can

Centes per no disposar dels corres-ponents permisos i del decret demesura cautelar emès per l’Ajunta-ment de Felanitx, l'activitat extracti-va no s'ha paralitzat en cap cas i lapedrera ha seguit la seva explotació.El GOB va presentar la denúncia elmes d'agost de 2008, per no tenir lallicència municipal d'obertura i fun-cionament i haver instal·lat unaplanta de formigó que no comptaamb la corresponent autoritzacióper part de la Direcció General d'In-dústria. Aquesta pedrera téinstal·lacions en una zona protegidaper la LEN (Llei d'Espais Naturals)sota la classificació d'ARIP (ÀreaRural d'Interès Paisatgístic). Segonsel GOB, que es part interessada i tédret i legitimitat per fer consultes,

ha demanat rebre còpia dels dife-rents informes que formen part del'expedient de clausura però ha re-but la negativa de l'Ajuntament. ElGOB considera que la pedrera ope-ra al marge de la legalitat i que lesdenúncies, com en aquest cas, nor-malment no es materialitzen. “És unsector poderós que ni l'administra-

ció local ni l'administració autonò-mica s'atreveixen a regular” van as-senyalar en un comunicat. Per aixòexigeixen responsabilitat i actuacióper part de les administracions ique actuïn amb contundència. “Esfa ja indispensable regularitzar unsector que fins ara ha actuat amb to-tal impunitat” va subratllar el GOB.

Segons el GOB la pedrera està en una zona protegida i opera al marge de la legalitat.

Baldea denuncia les ajudes per a reformar i adequarla plaça de bous La Macarena

REDACCIÓ.

Sota la premissa que en cap casl'administració pública had'atorgar ajuts o subvencionsa projectes en que els animals

puguin ser objecte de maltracta-ments, la Plataforma Balear per a laDefensa dels Animals (Baldea) hapresentat una al·legació a l’Ajunta-ment de Felanitx. La corporació mu-nicipal va aprovar els pressupostosde 2009 en els quals es contemplauna subvenció de 9.000 euros per a lareforma i adequació de la plaça debous de la Maracarena. Baldea hasol·licitat a l’Ajuntament que no con-cedeixi cap tipus d'ajuda que puguiperpetuar un espectacle on es mal-

tracten animals. A més, insta al con-sistori que compleixi amb la legisla-ció vigent i no permeti corregudes debous a La Macarena. No obstant això,l’Ajuntament aposta per conservar lafesta taurina, mantenint la novillada

que se celebra per Sant Agustí. La Plataforma es va constituir l’any

2005 amb objectiu de defensar elsdrets dels animals i procurar quese’ls tracti amb dignitat i respecte.Baldea està formada per 11 associa-cions i entitats de Mallorca, Menorcai Eivissa, que són el Centro CaninoInternacional (Palma), Ben Tractats(Campos), SOS Animal (Calvià), Pro-tección de los perros de Capdepera,Pro-animales Mallorca (Alcúdia),Ajucan (Sant Llorenç), First Aid Ani-males Mallorca (Felanitx), Amics delsAnimals ( Esporles), Projecte CulturaAnimal (Palma), Animalots (Palma),Movimiento Animal Solidario (Pal-ma), Duo Ibiza (Eivissa), i Protectorade animales de Ciutadella (Menorca).

Façana exterior de la Plaça de Bous.

27mmaaiigg 22000099

Ses Salines • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Ses Salinestalaia

Ajuntament . . . . . . . . .971 64 91 17/ 25Unitat Sanitària Ses Salines . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 64 94 40

Unitat Sanitària Colònia Sant Jordi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 65 61 31Centre Cívic Colònia Sant JordiOficina d'Informació Turística . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 16 60 05

PAC Campos (URGÈNCIES) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .971 65 12 70

Urgències INSALUD . . . . . . . . . . . .061

Apotecaria Ses Salines . .971 64 91 44

Apotecaria Colònia . . . . .971 65 52 07

Policia Local Ses Salines 971 64 93 11

Policia Local Colònia . . .971 16 60 35

Guàrdia Civil Colònia . .971 65 64 64

Guàrdia Civil (URGÈNCIES) . . . .062

AJUNTAMENT DE SES SALINES

El conseller de Turisme inicia a la Colònia de Sant Jordi les visites

a les zones hoteleres de illes

REDACCIÓ.

El conseller de Turisme, Mi-quel Nadal, va iniciar a laColònia de Sant Jordi laronda de visites que el por-

taran a reunir-se en les pròximes

setmanes amb les diferents associa-cions hoteleres de les illes. Nadal esreuní amb el president de l’Associa-ció Hotelera de la Colònia de SantJordi, Pau Bonet, així com amb laresta d’associats a la mateixa. A lareunió també hi assistiren els direc-

tors generals de Promoció i Orde-nació Turística, Joan Sastre i Carlesdel Salvador, el director general deBiodiversitat, Miquel Ferrà, aixícom els batlles de ses Salines i Cam-pos, Sebastià Burguera i GuillemGinard respectivament.

Moments de la reunió amb membres de l’Associació Hotelera.

La Colònia de Sant Jordi editarà una guia turística REDACCIÓ.

Amb la finalitat de crearuna eina de treball queenglobi tota l'oferta tu-rística, cultural, patri-

monial o paisatgística de que dis-posa el nucli costaner de la Colòniade Sant Jordi, es publicarà una guiad'informació turística.

El vicepresident de la Junta Mu-nicipal de Districte, Francisco Ja-vier González, va explicar que enl'actualitat es disposa de molts fu-llets informatius però poc útilsquan el turista ja està aquí. La in-formació de tríptics i fullets estàmolt fragmentada, falten mapes iagendes d'activitats per a la “gentque ja ha decidit visitar-nos”, vadir.

Per a la redacció d'aquest manuales convidarà especialistes en turis-me, representants de l'AssociacióHotelera de la Colònia, i als res-ponsables de l'Oficina d'Informa-ció Turística. González també va

destacar la necessitat de reforçar lapresència del municipi en les dife-rents fires turístiques internacio-nals i en els mercats emissors. Du-rant l'últim ple de la Junta de Dis-tricte, el president Antoni Perelló,va donar compte d'una sol·licitudde subvenció que s'ha cursat al

Consell de Mallorca per a la redac-ció de l'esmentada guia.

Cap anotar que el Consell vaaprovar una convocatòria d'ajudesper als ajuntaments amb poblacióinferior als 20.000 habitants, enmatèria d'informació i promocióturística.

Projecte de millora i reforma del carrerEstanys de la Colònia

REDACCIÓ.

Amb l'objectiu de solu-cionar els problemesde circulació per alsvianants del carrer Es-

tanys d'aquest nucli turístic, laJunta Municipal de Districte dela Colònia de Sant Jordi ha apro-vat l'avantprojecte de millora iacondicionament d'un tram d'a-questa via. El carrer Estanys estàsituat en el casc antic del poble iés considerat una important artè-ria comercial, on se situen dife-rents bars, restaurants, supermer-cats i botigues. No obstant això, noreuneix les condicions de seguretatnecessàries per als vianants, ja quèles voreres tenen just un metred'amplitud i múltiples obstacles.Les actuacions proposades contem-plen l'eixamplament de les voreres,que passaran de 1 m. a 1,40 m; la re-distribució de l'espai d'aparcament,

suprimint un dels dos estaciona-ments laterals; la creació d'un carrilbici de 1,60 m. d'amplitud; la sem-bra d'arbres cada 15 metres aproxi-madament; i la redistribució de l'en-llumenat públic, que es mantindràsobre la vorera però se separa uns40 cms de la façanes dels edificis,per a permetre el pas de personesamb mobilitat reduïda. El vicepresi-

dent de la Junta de Distric-te, Francisco Javier Gonzá-lez, va manifestar que elprojecte suposarà una sè-rie d'avantatges pel que faa la supressió de barreresarquitectòniques, “Serà unprojecte sostenible ja quefomenta l'ús de la bicicletai que s'introdueixen ar-bres. També millorarà laseguretat i comoditat detots els ciutadans” va dir.El pressupost de les obresascendeix a 326.568 euros.

A més a més, González va assenya-lar que se sol·licitarà una subvencióa la Conselleria de Comerç, Indús-tria i Energia, que podria arribar al75% del cost total de l’obra. El vice-president de la Junta va destacartambé que el projecte contava ambel vistiplau de l'Associació de Co-merciants i Empresaris d'aquest nu-cli costaner.

Es considera que el carrer Estanys no reuneix lescondicions de seguretat necessàries per als vianants.

29mmaaiigg 22000099

Santanyí • Vida Municipal talaia


Vida Municipal • Santanyítalaia

L'Ajuntament de Santanyíinstarà al Consell que arreglitres carreteres en mal estat REDACCIÓ.

Ala darre-ra sessióplenària,la Cor-

poració Municipalde Santanyí vaaprovar unànime-ment sol·licitar a laDirecció Insular deCarreteres del Con-sell de Mallorcaque millori l'asfal-tat de tres vies prin-cipals del municipi.Es tracta de la ca-rretera Ma-4013 deCalonge a Calad’Or, i la Ma-19 enels trams de San-tanyí a Alqueria Blanca i de Cam-pos a Santanyí. L'asfaltat d'aquestescarreteres es troba en mal estat i su-posen un perill en la conducció, es-pecialment en els dies de pluja. Laproposta de millora s'ha formulatconsiderant l'augment del trànsit acausa del inici de la temporada tu-rística, on milers de persones esdesplacen a aquest municipi pervacances o treball. La moció va serpresentada pel PP i va tenir el su-port dels grups d'oposició (PSOE-PSM-UM). L'alcalde Miquel Vidalva explicar que la petició ja s'havia

plantejat l'any passat, però que elConsell de Mallorca no n’hi haviafet res. Un altre dels punts de l'or-dre del dia –en el qual no va haveracords- va ser la suspensió tempo-ral de l'article 69.3 de les Ordenan-ces Municipals de Policia i Bon Go-vern, per a poder executar diversesobres programades a través delFons Estatal d'Inversió Local.Aquestes ordenances prohibeixenla realització d'obres majors durantla temporada turística alta, que vades de la setmana santa fins a finalsd'octubre. Les obres que es prete-

nen portar a ter-me són l'enllu-menat públic deCala Figuera, laconstrucció delcentre de la Ter-cera Edat de Ca-la d’Or, i la pavi-mentació de lazona per als via-nants de Calad’Or. El porta-veu del PSOE,Jesús Núñez, vaprotestar per lapèrdua de quali-tat en la zona tu-rística i queafectarà boti-gues i restau-rants. “Les obres

haurien d'haver començat abans.S'han perdut tres mesos i mig” vadir el socialista. Per la seva banda,l'alcalde Vidal va argumentar quela suspensió de l'ordenança era“única i exclusivament” per aaquest cas. Vidal va destacar que al-gunes obres ja havien començat ique estaven a punt d'acabar, altreses començaran a partir del 15 d'oc-tubre. “En realitat només es tractad'una” va assenyalar. Aquest puntes va aprovar amb els vots a favorde l'equip de govern i l'abstenció del'oposició.

El Policia tutor espresenta als centres

d’educació secundàriaREDACCIÓ.

L’Ajuntament de Santanyíha creat la figura del Poli-cia tutor, una iniciativa queha sorgit després d’estu-

diar les demandes realitzades per ladirecció de l’Institut de Santanyí enrelació a diverses problemàtiquessorgides amb l’alumnat i el seu en-torn. El projecte s’ha elaborat desdel departament de Serveis Socials,del qual n’és responsable la regido-ra Maria Pons, conjuntament ambla regidoria d’Interior, a càrrec delprimer tinent de batle, Llorenç Gal-més. Ambdós regidors, varen pre-sentar el nou Policia tutor als cen-

tres educatius de San-tanyí, Bisbe Verger il’Institut d’EnsenyançaSecundària. L’objectiuprincipal d’aquest pro-grama és la prevenció iaquesta serà la princi-pal funció del Policiatutor, ja que en major omenor mesura, es ve-nen produint conduc-tes antisocials tant al’àmbit de l’educació com fora d’ell.Variables com l’absentisme escolar,el vandalisme, l’alcohol, el consumde drogues, les agressions, l’assetja-ment escolar, entre d’altres, sónconductes antisocials que s’han de

prevenir, no només per la societatcivil sinó també per les Administra-cions Públiques. Per tant, el Policiatutor és un mediador social i uncol·laborador necessari per detectary prevenir conductes antisocials.

15 alumnes hansuperat el curs del

Programa Alter

Un total de 15 alumnes,procedents de l’IES San-tanyí i el centre educatiuBisbe Verger, han realit-

zat amb èxit el curs del ProgramaAlter. Al saló d’actes de l’Ajunta-ment de Santanyí es va celebrarl’acte de lliurament de diplomes, acàrrec de la regidora de Serveis So-cials, Maria Pons i el primer tinentde batle, Llorenç Galmés. L’acte foubastant emotiu, ja que també assis-tiren familiars d’alguns alumnesper donar-los suport en un momenttan importants per a ells. Així ma-teix, estaven presents els professorsque han impartit les classes i els di-rectors de l’Institut i Bisbe Verger.Els alumnes han realitzat pràcti-ques a distintes empreses, algunsdels quals, ja hi treballen. A part dela formació professional i laboral,els joves no han deixat totalment elsseus estudis, ja que durant un dia ala setmana han seguit amb la for-mació acadèmica. L’any 2005, l’A-juntament de Santanyí es va ads-criure al Programa Alter, mitjançant

la signatura d’un conveni amb elGovern de les Illes Balears. Es tractad’un pla d’intervenció socio-educa-tiu per a joves de 14 a 16 anys en si-tuació de risc d’exclusió social i es-colar, promogut per la Direcció Ge-neral de Menors i Família,mitjançant conveni amb la Conse-lleria d’Educació i Cultura i amb lacol·laboració dels Serveis Socials del’Ajuntament de Santanyí.

Campanyainformativa sobreneteja, deixalles i

residus sòlidsurbans

El consistori santanyiner hareiniciat una campanya in-formativa sobre l’orde-nança municipal de neteja,

deixalles i residus sòlids urbansque es va aprovar l’any passat.Amb la finalitat de que tothom pu-gui estar informat sobre els seusdrets i obligacions, s’han editat i re-partit, casa per casa, uns tríptics, enels quals, s’informa sobre les nor-mes de l’ordenança, a més dels ho-raris establerts per la recollida de

fems, punts verds, i recollida de vo-luminosos, entre d’altres.

Quan es va crear l’ordenança, l’A-juntament va tenir molt clar que lainformació sobre aquesta als ciuta-dans era primordial perquè es po-gués desenvolupar amb èxit, peraquest motiu, ja des d’un primermoment es va du a terme una pri-mera campanya informativa a tra-vés de distints mitjans: la creaciód’una policia mediambiental, laedició d’uns tríptics informatius, laseva difusió a través dels distintsmitjans de comunicació: premsa,radio, televisió i la pàgina web del’Ajuntament, així com a través del’Agenda Local 21. Ara, passat qua-si un any, es fa necessari insistirperquè la gent pugui estar informa-da i compleixi amb la normativa.L’ordenança contempla prohibi-cions de diverses actituds que esconsideren contràries al propòsitd’aconseguir l’objectiu de netedat,així com també imposar dures san-cions per a la gent que infringeixiaquesta regulació. Per altra banda,l’Ajuntament ha instal·lat papereresde cendres exteriors que s’hancol·locat a tots els edificis munici-pals per tal d’evitar que les llosquesdels fumadors embrutin les entra-des dels immobles públics.

030 mmaaiigg 22000099

Illes Balearstalaia

31mmaaiigg 22000099

Curiositatstalaia

Saps quina ésla més llarga detotes les serps?

La pitó reticuladaasiàtica es per ven-tura la serp més llar-ga del món, sent l’a-

naconda la més pesada. Faun any es va agafar a In-donèsia un exemplar de pitóque tenia el llarg de gairebénou homes estirats en el sòl.Aquest rèptil en concret ami-dava 14,85 metres i pesava447 quilograms. La pitó va

ser trobada en el petit poble de Curugsewu, al centre del’illa de Java, Indonèsia. A causa de la seva grandària,aquesta serp es converteix en la més gran que hagi tro-bat l'home. Els responsables del zoològic on es troba aDjakarta, van assenyalar que l'animal engoleix entretres i quatre gossos al mes. Aquest tipus de serp és difí-cil de domesticar i el seu comportament és impredicti-ble. A diferència de les boes, les pitons ponen de 15 a100 ous, depenent de la grandària del cos. Segons el Lli-bre de Rècords Guiness, la marca anterior corresponiatambé a una pitó indonèsia, descoberta en 1912 i queamidava 9,75 metres.

Trastorns mentals sorprenents

La Síndrome de Korsakov sol ser una conse-qüència de l'alcoholisme crònic. Es tracta d'unalesió cerebral que provoca amnèsia. El pacientés inca-

paç de recordarels nous fets oexperiències, laseva memòria acurt termini estàgreument afec-tada, només re-corda fets an-tics, anteriors ala malaltia. Lapersona creuque té l'edat quetenia al co-mençar aquestapertorbació ipensa que estroba vivint enaquella època.Tot el que fa ac-tualment se lioblida ràpida-ment.

El rètol d'Hollywood ho va posar una empresa

de béns immobles

El famós rètol d’Hollywood no va ser posat percap cineastao per impulsde la indús-

tria cinematogràficad'Estats Units, sinóper una empresa deimmobiliària que te-nia la intenció de ven-dre aquest terreny.Les lletres del rètolamiden més de tretze metres d'altura i el nom procedeixde les paraules angleses holly (grèvol) i wood (bosc), peròoriginalment el nom complet que va posar l'empresa era“Hollywoodland”. Anys després la indústria cinemato-grafia nord-americana va convertir aquest rètol mundial-ment conegut, com la seva icona. Després del tancamentde l'empresa de béns arrels, aquest rètol va sofrir canvis, ili van llevar les últimes quatre lletres perquè quedés“Hollywood”. No obstant això, a través dels anys ha so-fert més canvis per a millorar-lo i mantenir-lo en bonescondicions. El singular rètol té moltes anècdotes, una d'e-lles es relaciona amb l'actriu Peg Entwistle que al pujar al'altura de la lletra “H”, es va llançar a l'abisme, suïcidant-se així, pels seus ínfims assoliments en el cinema. Altradada curiosa és que en 1903, Hollywood es va convertiroficialment en municipi i set anys més tard els seus regi-dors van votar a favor de la integració de la població a LosÁngeles, principalment, per a disposar d'aigua suficient através de la xarxa de subministrament de la ciutat.

Quin és l'origen del número zero?

El zero (0) és un número sencer que segueix al (-1)i precedeix a l’(1). El zero tal com ho coneixemnosaltres va ser descobert a l'Índia i va arribar aEuropa a través dels àrabs. La paraula “zero”

prové de l'àrab “sifr”, que significa buida, a través de l'ita-lià. La veu espanyola “cifra” també té el seu origen en“sifr”. Grans civilitzacions, com els romans no van conèi-xer el seu ús i els càlculs comportaven gran dificultat. Al-tres teories apunten a Babilònia com a bressol del númerozero. El zero va ser també conegut per algunes civilitza-cions precolombines, entre elles els maies (Sud de Mèxic,Guatemala, Belize, Hondures) i els olmeques. El zero nose solia incloure en el conjunt dels números naturals perconveni. I es representava com N* al conjunt dels núme-ros naturals quan incloïa el zero. No obstant això, les ma-temàtiques actuals ja reconeixen al zero com a part delsnúmeros naturals. El zero és l'únic número real pel qualno es pot dividir. El 0 s'associa amb la posició d'apagat enlògica positiva i és un dels dos dígits del sistema binari.

El Ministeri de l’Habitatge durà a termeactuacions per 190 milions d’euros

els propers 4 anys a les illesREDACCIÓ.

El president de les Illes Bale-ars, Francesc Antich; la mi-nistra de l’Habitatge, Bea-triz Corredor; i el conseller

d’Habitatge i Obres Públiques, Jau-me Carbonero, han signat el conve-ni pel qual se desenvoluparà el Plad’Habitatge i Rehabilitació 2009-2012 a la nostra comunitat autòno-ma. El president Francesc Antich haagraït la col·laboració del Governde l’Estat, i en concret, de la minis-tra Beatriz Corredor per donar su-port a les polítiques que ha posat enmarxa la conselleria d’Habitatgeamb mesures destinades tant a faci-litar la compra i el lloguer d’habi-tatges, com les destinades a fomen-

tar la rehabilitació. “Facilitar alsciutadans i ciutadanes l’accés a l’-habitatge és –ha dit Antich- unaprioritat per al meu Govern. I ambacords com el que avui hem signatqueda clar que aquesta és una prio-ritat que compartim plenamentamb el Ministeri”. El compromísdel Govern central mitjançantaquest conveni és el desenvolupa-ment, en quatre anys, de 17.435 ac-tuacions, la qual cosa suposa 5.000més que en l'anterior conveni. Deltotal d'accions previstes es tradueixuna inversió d’ aproximadament190 milions d’euros que afectaran auns 11.500 llocs de treball.

Del total d’accions, 9.510 són derehabilitació. Es tracta del 54% deltotal d’actuacions, amb la qual cosa

es demostra el gran interès queambdues administracions tenen peraquests tipus d’iniciatives. Per altrabanda, 5.330 de les accions compro-meses són per fomentar habitatgesprotegits de nova construcció. Enconcret, es tracta d’ajudes directa-ment als promotors d’aquests tipusd’habitatge, amb la següent distri-bució: 3.335 actuacions per promou-re habitatge protegit de nova cons-trucció en règim de venda i 1.965per promoure nou habitatge prote-git destinant a lloguer. També estàestablert en el conveni que el Minis-teri donarà 1.405 ajudes als ciuta-dans de les Illes Balears dintre delprograma de recolzament als inqui-lins i 240 per als particulars que ad-quireixin habitatge usat.

Gabriel Mercè, reelegitpresident de Premsa Forana

Premsa Forana pren un Cafè per la Llengua

Gabriel Mercèha estat reele-git presidentde l’Associació

de Premsa Forana de Ma-llorca i encadena així elseu tercer mandat. Ho fajuntament amb mateixosdirectius que l’han acom-panyat durant els tres da-rrers anys. L’AssembleaGeneral Extraordinària,convocada a propòsit pera la celebració de les elec-cions, va tenir lloc el di-lluns 30 de març i vacomptar amb la presència

de representants de22 de les 44 publica-cions associades.Conformen la novajunta directiva: pre-sident GabrielMercè (Veu de Só-ller), vicepresidentRafel Oliver (N’Alí -Andratx), secretària

Joana Mora (Llum d’Oli –Porreres), tresorera MariaGalmés (Flor de Card –Sant Llorenç), vocals:Magí Ferriol (Fent Carre-rany – Maria de la Salut),Toni Riera (Cent per Cent– Manacor) i Jaume Ordi-nes (Campanet). A bandad’aquestes set persones,també Damià Quetgles(Sa Plaça – Inca) i ManelPerelló (Sa Riba – Muro),optaven a formar part dela Junta Directiva, peròno obtingueren suficientsuport assembleari.

L’Assemblea del ’Associacióde Premsa Fo-rana de Ma-

llorca ha participat a lacampanya organitzadaper l’Obra CulturalBalear a favor de l’úsdel català conegudacom Cafè per la Llengua. Tomeu Martí, coordinador del’OCB, va parlar davant l’assemblea de l’APFM, cele-brada al local social de Sant Joan, explicant als presentsles característiques de la campanya i sol·licitant-los di-fusió quan el Cafè per la Llengua arribi als col·lectius deles respectives poblacions. Acte seguit, els representantsde les publicacions associades varen prendre un cafèamb les originals tasses que acompanyen la campanya.La campanya s'adreça a persones i col·lectius de sectorssocials molt diversos amb la intenció de conversar sobreqüestions de llengua. L'objectiu de l’OCB és eliminarprejudicis i promoure un discurs favorable a l'idioma.L'entitat fomenta, en aquestes reunions, un ambientdistès i agradable, simbolitzat pel mateix títol de la cam-panya: Cafè per la Llengua. L’OCB té previst organitzarcentenars de reunions de petit o major format per donara conèixer el seu projecte i la intenció és d’arribar a mésde 12.000 persones durant aquest any 2009.

campos • felanitx • llucmajor •porreres • santanyí • ses...

Documents