Paraules i dibuixos,expressions i sentiments,

somnis i idees.

Jocs Florals 2011Benvinguts. Passeu-hi

Equip de mestres del cicle dels GransJuny’11

C ada any escriuen.

R era cada paraula..., una idea

E nguany, fa molts anys que ho fan

A ntic és aquest vici d’escriure.

R era cada paraula..., un sentiment

La síndriaSóc dolça

sóc gustosa,sóc preciosa,molt sucosai vermellosa

qui sóc?

Nora Galve, 10 anys

Il·l.: Eric Calduch, 12 anys

El quatreSóc un número,no sóc romà,m’escriuen de tant en tant. Em dic quatre,però prefereixo que em diguin quart!però prefereixo que em diguin quart!

Adrià Leiva, 9 anys

Il·l.: Àlex, 12 anysJoana Montero, 11 anys

VolarEls núvols volenels ocells també,

a mi m’agradaria volar com ells.

Els estels volenla lluna també,

com és que jo no ho podré fer?

Júlia Sobrino, 9 anys

Il·l.: Andreu, 12 anys

Un regal especialUn regal especialQuè li regalaré a la mare?potser li agrada:un ordinador,o potser un collar d’or,segur que una capseta,ooo....millor una nineta.No sé, no sé!Segur que li agrada més un petó.

Irene Alcón, 10 anys

Il·l.: Oriol Márquez, 12 anysAgnès Blanch, 12 anys

Martí Rivero, 9 anys

Abans de totAbans de dormir necessito llegir.

Abans d’estudiar necessito pensar.Abans de banyar-me

necessito preparar-me idesprés de jugar,

necessito descansar.

Vinyet Solè, 9 anys

Il·l.: Pau Negredo, 12 anys

Sempre IgualSempre igual

deures i dictat,sempre igual

ja no podré jugar,sempre igual

em venen ganes de plorar,sempre igual

ja n’estic fins al nas!

Nora Galve, 10 anys

Sempre IgualSempre igual

deures i dictat,sempre igual

ja no podré jugar,sempre igual

em venen ganes de plorar,sempre igual

ja n’estic fins al nas!

Nora Galve, 10 anys

Il·l.: Núria Martín, 12 anys

Els pensamentsEls pensamentsJo tinc pensamentsJo tinc pensaments

estranys, bons i dolents.estranys, bons i dolents.A vegades parlo sense pensarA vegades parlo sense pensar

i això no ho puc evitari això no ho puc evitarpenso i penso sense parar.penso i penso sense parar.

Rumio i rumio fins al finalRumio i rumio fins al finali, així, puc reflexionar.i, així, puc reflexionar.

Jordi San Nicolàs, 9 anysJordi San Nicolàs, 9 anys

Il·l.: Alba Aranda, 12 anys

BlaBla, calla’t una mica.Bla, no parlis tant.Bla, jo vull silenci.Bla, calla’t si us plau!!

Helena Romero, 9 anys

Bla, no parlis tant.Bla, jo vull silenci.Bla, calla’t si us plau!!

Helena Romero, 9 anys

Il·l.: Sara El Massaoui, 12 anysMar Estanyol, 12 anys

A la caça del monstre!La següent història ens situa a París, França.La següent història ens situa a París, França.En Charlie (que és un dels protagonistes) En Charlie (que és un dels protagonistes) havia oblidat posar el despertador a les havia oblidat posar el despertador a les 8.00h i per si fos poc també s’havia deixat la carpeta a casa, i com no, va tornar a casa a buscar-la i......En Charlie no s’ho podia creure, havia vist sobre el seu llit un alienígena amb: antenes, només tres dits a les mans, quatre cames, cinc ulls, uns quatre braços, etc.....- Vine amb mi- va dir aquell mutant- Vine amb mi- va repetir altre cop, ajuda’m si us plau!En Charlie estava en blanc, no podia ni respirar- eh, eh- va balbucejar en Charlie.respirar- eh, eh- va balbucejar en Charlie.- Eh... en què et puc ajudar va poder parlar en Charlie- diga-m’ho, sigui el que sigui, ho faré. Això sí, fem un tracte: quan t’ajudi i faci el que tu vols, em deixaràs en pau. Mentrestant, seràs el meu “jefe”.Però et diré el meu nom perquè m’hagis de dir “jefe”, d’acord?- va dir el mutant.- Sí- va dir en Charlie.- Em dic TX, és un nom en clau de.... l’agència de seguretat H.O.M.E.N.E.T.S.D.E.N.E.G.R.E.- va continuar el TX i tú treballaràs en ella.- Però si jo no sé res, ni del que he de fer ni del que faré- va dir en Charlie.- Si.....mmmm. Això li passava al teu pare, ell va treballar en la nostre agència, era en K- va dir en TX.- Que ell què?- Que ell va... va repetir en TX.- Ja ho sé- va interrompre en Charlie-, era un moment d’aquells en que a les pel·lícules posen la música misteriosa, aquella de: tam, tam, tam.Val?, va fer broma en Charlie!.- Si, però prou de bromes i anem a l’agència. Segueix-me- si us plau- va dir en TX, al lavabo ens teletransportarem.Al cap de tres, cinc segons, es trobaven a les portes d’un edifici, d’unes trenta plantes.Aquesta és l’agència H.O.M.E.N.E.T.S.D.E.N.E.G.R.E- va dir el mutant. Gaudeix-la

perquè estaràs uns vint anys o així- va dir en TX, fent de setciències.- Això és l’agència?- va dir en Charlie.- Si, va dir TX, però és més del que hi veus, hi ha una part enfonsada, en realitat són unes setanta plantes- va concloure el TX.- Llavors, fem-ho ràpid!.- Va dir en Charlie.Al Charlie li van posar la missió d’impedir que l’últim creador d’estels morís. Era una missió molt important perquè si fracassava ja no hi hauria més estels al cel i a més a més era la seva primera missió; per això era tant important per a ell.- Ja hi som. On és el monstre que vol matar a l’últim creador d’estrelles?- . Que doni la cara ara mateix.En aquell mateix moment va aparèixer un drac semblant al “Gotzilla”.En Charlie va dir-li al TX que......- Dóna’m una espasa o alguna cosa per lluitar-- Ho sento, però no tinc res a part d’una pistola làser- - Doncs dóna-me-la, si us plau!. La necessito!- D’acord, d’acord, te la dono, però no la trenquis que és nova..En Charlie sense dubtar va disparar a la panxa del monstre i va dir:- Sí, sí, sent el dolor monstre!.Llavors al monstre se li va fer un forat a l’estòmac a causa del raig de la pistola làser. Tot seguit va caure a terra com si estigués mort.- Efectivament era mort.En TX va esclatar d’alegria; l’últim creador d’estrelles: l’havien salvat!. Eren les dues persones que havien salvat l’últim creador d’estrelles.- Charlie, bona feina!. Has complert la missió. Ja ets un agent de primera.

Pau Giralt, 10 anys

Il·l.: Laura Vázquez, 12 anys

Les carxofesHi havia una vegada, en un dia qualsevol a Barcelona, una petita ciutat de Catalunya, la gent anava a treballar i els nens anaven a l’escola, quan de sobte es va sentir un crit llunyà que va trencar l’ambient tranquil de la ciutat.Carxofes a l’espai!!!. No podia ser!. Les temudes carxofes de l’espai havien vingut a conquerir la terra, però desgraciadament per elles els humans tenien alguns asos a la màniga. Com, per exemple, les metralletes de tomàquet, els canons de maionesa, els tancs que disparaven all i oli i els míssils de salsa brava.Es va lliurà una gran batalla, però els humans van guanyar.

Cesc Almarcha, 10 anys

Il·l.: Laia Martínez, 12 anys

El Matí i La NitEl sol surtAl dematí

Però després,Se’n va a dormir.

Llavors surt la llunaI cau la nit,

Igual que tuCauràs al llit.Cauràs al llit.

Carla Pérez, 10 anys

El Matí i La Nit

Il·l.: Vinyet Solé, 9 anys

La PPlou al carrerProu, parla el Pau, plora la Paula,el Pere vol una pilota,el pare preparà patates,el Pol patina pel pis,La Patricia pessiga a la PamelaI la mare fa Pam!

Sara Díaz , 11 anys

La PPlou al carrerProu, parla el Pau, plora la Paula,el Pere vol una pilota,el pare preparà patates,el Pol patina pel pis,La Patricia pessiga a la PamelaI la mare fa Pam!

Sara Díaz , 11 anys

Il·l.: Diego Galeano, 9 anysDiego Galeano, 9 anysPaula Yáñez, 9 anysPaula Yáñez, 9 anys

El cargolUn cargolUn cargol verdUn cargol verd i llefiscósUn cargol verd i llefiscós, amb una closcaUn cargol verd i llefiscós, amb una closca marró,Un cargol verd i llefiscós, amb una closca marró, molt veloçUn cargol verd i llefiscós, amb una closca marró, molt veloç que frenàUn cargol verd i llefiscós, amb una closca marró, molt veloç que frenà i derrapà

Miquel García, 10 anys

Il·l.: Carme Moncayo, 9 anys

L’ocaBlau, tiro el dau.

Vermell, trec un número parell.Blanc, avanço fins el cranc.

Marró, oh no!!, vaig a la presó.Espero uns quants torns, i ja puc jugar

amb sort encara podré guanyar.

Adrià Sánchez, 11 anys

Il·l.: Eduard Duch, 9 anysEduard Duch, 9 anys

Diable

Intrús

Malbat

Odiable

Negociador

Incontrolable

Al cel

Nadó

Guarda

El desig

L ’ajudant

Tamara Lozano, 10 anys

Acròstic

El regalFaré un regalmolt especial.molt especial.

però què li faré?On el compraré?

No ho séPotser un dibuix?Potser un retrat?

Però, el millorregal, és l’amistat

Víctor Márquez, 10 anys

Il·l.: Núria López, 10 anysNúria López, 10 anysAndrea García, 10 anysAndrea García, 10 anys

Les ulleresRodones o quadrades

Són les ulleres posades.De color verd o vermell,

A mi em destaquen a la pell.Mai me les poso, ja ho sé!

Però, ara de gust, no em ve.Toca llegir, que bé!!!

Les noves ulleres estrenaré.

André Espelt, 10 anys

Il·l.: Jordi San Nicolás, 9 anys

La caraAllí on acaba el serrell,

comença el front, allí on acaba el front,comencen les celles,

allí on acaben les celles,comencen els ulls,

allí on acaben el ulls,comença el nas,

allí on acaba el nas,hi ha un pou profund que tot s’ho empassa.

Maria García, 10 anys

hi ha un pou profund que tot s’ho empassa.

Il·l.: Andrea Corbalán, 10 anysSílvia Alcón, 10 anys

Poesia

Poema per escriure

Ocasió d’apendre,

Escrit per mi,

Sentiment de la vida

Imaginació, amb intenció

Amable, il·lusió.

Milena Miras, 11 anys

Il·l.: Laura Martínez, 10 anys

Una expedició a la junglaAl barri més vell de la ciutat hi vivia una aventurer valent, fort i molt ben plantat. Aquests tenia un ajudant covard, alegre i se es queixava molt.Amb ell, havia viscut moltes aventures, com anar a cercar una flor estranya que curava malalties, una persona desapareguda, un tresor...Aquest cop els va tocar anar a una selva xafogosa i humida de Tanzània a buscar una ciutat perduda. Van fer via cap a Tanzània i quan van arribar-hi, el primer que va fer l’ajudant va ser queixar-se: Tinc molta calor, vull fer pipí, em piquen els mosquits...L’aventurer no li va fer cas i va seguir a la recerca de la ciutat perduda.El primer obstacle que van trobar va ser un pont trencat, sí, sí, el que sentiu, i a sota no hi havia pas, sinó que passava el riu ple de cocodrils afamats. Encara que l’aventurer fos valent es va desmaiar just un segons després que l’ajudant es desmaiés. Quan van recobrar el coneixement ja eren a l’altra banda del pont, però una mica estabornits. Van veure que s’escapolia per uns arbustos un noi que vestia com un cap de tribu. L’aventurer es va aixecar tan de pressa per perseguir-lo que va caure amb una trampa que li havien preparat mentres estaven desmaiats.

Il·l.: Brithman Joel Vélez, 10 anys

L’ajudant més sol i més mort de por va continuar. Suposo que us deveu pensar que no se’n sortiria, però, sí, se’n va sortir. El seu primer obstacle va ser una ennuvolada d’insectes; aranyes, mosquits, mosques, llagostes, saltamartins, pregadéus, cucs, formigues, etc.L’ajudant sempre portava un “BIXOS MUERTOS S.A. FUERA DE SU CASA”. Va apuntar cap a la plaga, no disparar, i en un tres i no res tenia tota la plaga morta. No us penseu que tot varen ser flors i violes, ja que no tenia més obstacles. Al, seu davant mateix, tenia un lleó ferotge envoltant-lo. Aquell cop ja podia començar a resar perquè no tenia cap arma, però..... Si!. Només tenia una arma, una ganiveta d’afaitar i l’escuma “M.G.F.P.” que era “Mega Gillette Fushion Power”. Aquella escuma era super forta, picava molt i mai s’acabava.Va fer una muntanyeta d’escuma, i no metafòricament no;, una muntanya, una autèntica muntanya.La bèstia ferotge hi va pujar molt ràpid a la muntanya d’escuma, però de cop, la muntanya va començar a enfonsar-se i va xuclar a la fera. El lleó tot arrugat va poder sortir de dins de la muntanya d’escuma i justament quan en va sortir, amb la ganiveta el va deixar ben pelat. El lleó ben avergonyit per la seva pelada, se’n va anar amb el fil de cua que tenia entre les cames.L’ajudant cada cop es sentia més valent.Després de caminar 2 hores, a l’horitzó va veure com una mena de temple. Era la ciutat perduda!!!No va parar de córrer fins que no la va tenir al davant, i quan la va tenir va mirar amunt i va veure la porta immensa que hi havia.Va estar a punt de tocar-la, però justament va esternudar i es va obrir. Només entrar va veure l’aventurer lligat amb una corda i al seu costat un noi negre dient: Feny tiré, Negre llarinté.Aquestes paraules matarien a l’aventurer. L’ajudant es va amagar, i justament quan al noi va dir l’última paraula l’ajudant va saltar, li va clavar la ganiveta a l’esquena i el va matar.Després de la matança va deslligar l’aventurer, i l’aventurer li va dir: Moltes gràcies, m’has salvat la vida, te’n dec una.L’ajudant es va posar una mica trist perquè gràcies al noi havia matat, ja no era covard, però també satisfet per haver salvat la vida a l’aventurer.Varen sortir a diaris d’arreu del món, per la tele, i avui en dia podem veure com a la ciutat perduda hi havia molta gent.Pensarem que l’ajudant i l’aventurer varen plegar, doncs no, encara en podeu seguir les seves aventures per TV3.

Andrè Espelt ,10 anys

Un dia horrorós!Em vaig despertar que eren les 8.30h. - No pot ser!- vaig dir.Em vaig haver de dutxar corrents, però l’aigua estava molt freda. Em vaig vestir, però tenia un forat al pantaló. Vaig baixar les escales per arribar al menjador i vaig agafar una torrada amb pernil i quan ja em quedava només una mossegada se’m va caure una dent, vaig anar a l’habitació a deixar-la i vaig marxar. Quan ja estava al carrer em dono compte que m’he deixat a la motxilla, i he de tornar a pujar a casa per agafar-la. Quan per fi torno a estar al carrer un colom se’m caga a la samarreta, i ja, com era molt tard, continuo el meu camí.Girant una cantonada un gos se’m va pixar a la sabata i a l’ajupir-me per netejar-m’ho un cotxe esquitxa un bassal a la meva cara. Quan per fi arribo al cole, la porta està tancada, i sort que passava una noia i li vaig dir:- A quin dia estem?- I ella em va respondre:- Som dissabte!- va dir.Jo em vaig quedar amb un pam de nas i vaig tornar a casa amb tota la tranquil·litat del món. A l’arribar a casa, la meva mare em va dir:- Per què has marxat tant ràpid?Jo li vaig contestar i vaig marxar cap a la meva habitació. Em vaig estirar al llit i......Fins demà!!

Helena Centelles, 11 anysHelena Centelles, 11 anys Il·l.:Il·l.: Cesc Almarcha, 9 anysCesc Almarcha, 9 anys

Un món geomètricNo paro de donar voltes,m’estic marejant,estic en una circumferènciaben atrapat!Si busco el radi,al mig em quedaré parat.Millor que busqui el diàmetrei de punta a punta podré passar!Després que faré?Buscaré el perímetrei la circumferència desplegaré.Que bé ja he sortit!Quin mareig,estic atordit!!!

Núria Martín, 11 anys

Un món geomètric

estic en una circumferència

Millor que busqui el diàmetrei de punta a punta podré passar!

i la circumferència desplegaré.

Il·l.: Marina Tejedor, 10 anysBernat Canet, 11 anys

La tristesaQuan estàs trist penses que el món és injust,

et pregunto per què existeixes,per què el món va en contra teu.

A conseqüència et regalimen les llàgrimesgaltes avall.

O simplement et quedes callat,sense ganes de parlar.

Paula Álvarez, 12 anysPaula Álvarez, 12 anys

Il·l.: Tamara Lozano, 10 anys

La CorbataLa CorbataÉs una peça de roba gentil,és una peça de roba refinadaés una peça de roba la mar d’educada.és una peça de roba la mar d’educada.

El nus és el que més em costa:Era cap aquí?o era cap allà?no me’n recordo,ho hauré de preguntar.

Laia Solé ,11 anys

Il·l.: Carles Larrosa, 11 anysCarla Pérez, 10 anys

La músicaHi ha una escala musical,on les notes van pujant.Compte amb la de dalt!Compte amb la de baix!Que et poden espantar.

Hi ha un compàs molt estranyno hi ha res més que un barretQuè vol dir? Què em de fer?Callar un moment!

Clàudia Tomeo, 12 anys

La músicaHi ha una escala musical,on les notes van pujant.Compte amb la de dalt!Compte amb la de baix!Que et poden espantar.

Hi ha un compàs molt estranyno hi ha res més que un barretQuè vol dir? Què em de fer?Callar un moment!

Clàudia Tomeo, 12 anys

Il·l.: Adrià Sánchez, 11 anysSergi Durà, 11 anys

El radiAiii! Radi, radi meu,

que bell ets desplaçant-tedes del centre del meu cor.

Gira i gira,dibuixant una circumferència,

la qual és la raó dela meva existència

Joana Montero, 11 anys

Il·l.: Adrià Biel, 11 anys

Viatge en el tempsUna vegada vaig conèixer un inventor que no em va voler dir el seu nom només

l’edat, tenia 63 anys. Ens vam fer amics i li vaig demanar un favor, que si em podia fer una màquina del temps i em va dir:-Encantat, per això estan els amics!,

i li vaig dir moltíssimes gràcies.L’endemà vaig aparèixer a casa seva i vaig veure una fantàstica màquina del

temps era d’or, amb una nota que posava “pel meu millor amic”.A l’entrar a la màquina, vaig tocar un botó, i vaig aparèixer a la prehistòria, em

perseguia una Tiranosaure Rex. Ahhhhh!!.Després vaig ciclar un altre botó i vaig aparèixer a l’espai, em va portar a la sèrie

Doreimon i després vaig anar al futur. M’estava tornant boig, més tard vaig ciclar un altre botó i per fi estava a casa de l’ amic que estava dormint a la seva

habitació. Que estrany!!.Jo havia marxat a les 7.00h del matí i ell estava dormint. Ara eren les 11.30h del

matí. I estava encara al passat?..Eren les 7.00h...Vaig fer de tot, vaig ciclar el botó vermell moltes vegades, i em va portar a un

somni que ja havia viscut al regne del terror. Quina por!!......Dos anys més tard.....visca!! Que bé!. Estic a casa meva, estava molt emocionat, vaig anar a buscar al

meu amic i li vaig dir que li recomanava el viatge, M’ho havia passat d’allò més bé amb la por i la sorpresa.

I volia tornar a viure-ho amb el meu amic.

Dídac Dot Huertas, 9 anysDídac Dot Huertas, 9 anys

Il·l.: Alba Aranda, 12 anys

El bosc màgicFa molts i molt anys en un poble molt petit hi havia un bosc màgic, que hi vivien

unicorns, fades, dimonis, dracs, etc. Tenia molts arbres, flors i un riu blau i preciós. Al riu hi havia una font que tenia cara de lleó. Els arbres treien llaminadures i eren

alts i no se’ls hi queien les fulles per això eraEL BOSC MÀGIC

Un bon dia, però, va venir un mag dolent ballant pel cel amb el seu drac. Tot el cel es va posar negre i queien llamps i trons, tothom se’n va anar a casa i ell va dir:

Ha, ha, ha, ja podeu córrer!. Però destruiré el vostre bosc ha, ha, ha...Però un unicorn molt valent es va quedar a veure què passava, i va estar disposat a salvar el bosc.. Va seguir al dolent ( que es deia Mister Magòrium). Va trobar la seva base i va veure unes pocions que si li tiraves als arbres es morien. Ell es va espantar

molt i va fer un bot i el M.M ho va sentir i s’anava acostant poc a poc, però el seu drac s’havia fet mal a la pota i per un pèl que no el veu. Llavors mentres el M.M.

curava el seu drac de la pota, l’unicorn va agafar les pocions i se les va emportar....Al cap d’uns minuts va reunir a tot el bosc i els hi va explicar tot... Tothom es va

espantar molt però l’unicorn el hi va dir:- No patiu quedeu-vos a casa que jo m’ocuparé de tot. Però us he de demanar un

favor; guardeu aquestes pocions en un lloc segur. Va allargar la mà i les hi va donar a l’inventor del bosc màgic i l’inventor va dir:

- Gràcies jo les guardaré en un lloc segur-, i tothom es va posar molt content.L’unicorn va tornar cap el cau del M.M.., va esbrinar que ell, l’únic que volia, era ser

rei d’ algú, i l’unicorn es va acostar i li va dir:- Tranquil, en aquest bosc no tenim rei ni reina, no cal ser rei per passar-ho bé. I va dir: de veritat?, Sí!! -va dir l’unicorn, i se’l va emportar al bosc...... i ja eren un ésser

viu més al bosc.

Claudia Cabezas, 10 anys

El bosc màgic

Il·l.: Mar Estanyol, 12 anysMar Estanyol, 12 anys

El meu estoigHi havia una vegada un estoig on hi vivien molts colors, i cadascú, tenia la seva personalitat.El blau, per exemple, li agradaria molt nedar, per l’aigua que ell mateix dibuixava.Al groc li agrada molt prendre el sol, per posar-se ben courat, i que en els dibuixos, es veiés millor,El verd, era pastor, i pastorava les ovelles, per l’herba, que ell mateix pasturejava. El vermell, s’encarregava de dibuixar, tot el que estava relacionat amb el foc; com els focs artificials....El negre era l’encarregat de perfilar, tot el que els altres dibuixaven, i quan un color s’equivocava, estava la goma, que ho esborrava. I aquesta era la vida dels colors del meu estoig. Són així els teus?

Júlia Saperas, 11 anys

Il·l.: Clàudia Gomariz, 10 anys