els cinc pensaments

2. ELS 5 PENSAMENTS

Materials • Cada alumne durà el full teòric “les intel·ligències múltiples” de la sessió anterior.

• Nou full teòric “els 5 pensaments” (pàgines 4 i 5).• Més informació per al tutor/a sobre els 5 pensaments (pag 3).• Fulls d’activitats sobre els 5 pensaments (pag 5 i 6).• Làmines de dibuixos dels 5 pensament per penjar a classe.

Objectius • Recordar i trobar aplicació pràctica a la teoria de les intel·ligències exposada en la sessió anterior.

• Prendre consciència de que per viure correctament cal pensar correctament.

• Introduir com treballarem les intel·ligències interpersonal i intrapersonal: en tres parts (habilitats cognitives, habilitats socials, desenvolupament moral)

• Aprendre els 5 pensaments:cinc formes complementàries d’abordar un problema seguint una seqüència lògica:

- causal (primer buscar les causes), - alternatiu (després imaginar les alternatives), - conseqüencial (després valorar anticipadament les conseqüències de cada

alternativa), - perspectiva (després posar-se en el lloc de tots els implicats) - i mitjans-fi (només al final d’aquest procés decidir i actuar)..• Predisposar-se a utilitzar aquest esquema dels cinc pensaments en

qualsevol problema que s’abordi en endavant, sigui de tutoria o de la vida quotidiana.

Guió de l’activitat Recordam breument el tema de la sessió anterior i es demana que treguin el full sobre

els tipus d’intel·ligència.

Explicam als alumnes que, ara que hem treballat els tipus d’intel·ligència, ens concentrarem en dos tipus concrets: la interpersonal i la intrapersonal. Es plantegen a tot el grup les preguntes següents:

a) Per a què serveix la intel·ligència interpersonal?b) Per a què serveix la intrapersonal?c) Què es pot fer per millorar-les?

Es deixen uns minuts perquè responguin voluntàriament.

A continuació explicam que aquestes dues intel·ligències són molt importants per relacionar-nos bé amb els altres (amics, família, companys d’estudis i tothom) i també per prendre decisions encertades de la nostra vida quotidiana. Així, la intel·ligència

Materials adaptats de Núria Alart i Alex Sala 1

intrapersonal ens permet conèixer-nos i sentir-nos millor amb nosaltres mateixos, i la interpersonal ens permet millorar les nostres relacions. Com les dues van molt unides (és difícil millorar les relacions si no ens sentim bé nosaltres interiorment) s’anomenen juntes Competències socials. Podem escriure a la pissarra:

Dit això recordem que algunes de les sessions de tutoria tenen per objectiu ajudar-nos a millorar les nostres competències socials. Com ho farem? (pregunta c anterior). Escrivim a la pissarra:

Es reparteix el full “els cinc pensaments”. S’explica que qualsevol intel·ligència, també la interpersonal, es posa a prova a l’hora de resoldre problemes, i la forma correcta i de sentit comú és utilitzar aquests 5 pensaments (o formes d’abordar un problema). Es comenten un per un. Es comenta després el full següent: “com resoldre un problema amb els 5 pensaments”

Acabada la part teòrica es reparteixen els fulls d’activitats i es disposen els alumnes en grups de 3 o 4 per respondre, com a l’activitat anterior. Ho fan entre tots però cadascú escriu en els seus fulls. Recordem-los que disposen d’un temps per realitzar l’activitat, en aquest cas uns 15’

En acabar es posen en comú les respostes de cada grup.


TREBALLAREM 3 TÈCNIQUES PER SER “SOCIALMENT COMPETENTS”:A) ELS CINC PENSAMENTS (sessió d’avui)B) L’ASSERTIVITAT C) L’ANÀLISI DE VALORS

I. INTERPERSONAL + I. INTRAPERSONAL = COMPETÈNCIES SOCIALS

UNA MICA MÉS D’INFORMACIÓ SOBRE ELS 5 PENSAMENTS

HABILITATS COGNITIVES El programa de competència social de Manuel Segura està orientat a practicar aquells cinc pensaments de Spivack i Shure com a indispensables per a una bona relació interpersonal. Aquests cinc pensaments equivalen, en la pràctica, a allò que Gardner va anomenar “intel·ligència interpersonal”. • El pensament causal és la capacitat de determinar l’origen o causa del problema. És l’habilitat de dir “el que aquí passa és…” i donar un diagnòstic encertat de la situació. Els qui no tenen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules davant un problema interpersonal. • El pensament alternatiu és l’habilitat cognitiva d’imaginar el major nombre de solucions a un problema determinat. És la capacitat d’obrir la ment, de veure una possible sortida, una altra, una altra… Les persones amb conductes irreflexives o agressives acostumen a estar mancades d’aquest pensament, únicament veuen una sortida: la violenta (“la mato”, “li trenco la cara”, “aquest em sentirà”). Tal i com va dir Machado, són aquells que utilitzen el cap no per pensar, sinó per envestir. • El pensament conseqüencial és la capacitat cognitiva de preveure les conseqüències d’un dit o d’un fet. Implica avançar el pensament i preveure el que probablement passarà: “si faig això o si dic això a aquesta persona”. Hi ha molta gent, en la nostra cultura audiovisual, mancada d’aquest pensament. Sempre lamenten o pateixen les conseqüències que no van ser capaços de preveure: en el comportament en la vida familiar, a no estudiar a temps, a gastar més del que es pot, a dir coses que no havien d’haver dit, a consumir drogues… • El pensament de perspectiva és l’habilitat cognitiva de situar-se en el lloc de l’altre. És el contrari de l’egocentrisme. És comprendre per què pensa així una persona, per què una persona està alegre o trista, per què actua d’aquesta manera. Ens fa comprendre millor, per perdonar, ajudar, consolar, aconsellar i també oposar-nos amb fermesa a qui no té raó. És el pensament que fa possible l’empatia o sintonia afectiva amb els altres. És el pensament que fa possible l’amor i, per tant, ens fa éssers humans. Les persones agressives, especialment aquelles que tenen un pensament més violent, acostumen a estar mancades d’aquest pensament. • El pensament de mitjans-fins és una capacitat complexa que comporta saber marcar-se objectius (fi, finalitat), saber analitzar els recursos de què es disposa per assolir aquest objectiu, saber convèncer els altres per tal que col·laborin i saber programar i temporitzar les actuacions que ens portaran al fi. És a dir, fixar-se objectius i organitzar els mitjans. Sobre la importància decisiva de les metes, hi han escrit brillantment Oatley i Goleman i Csikszentmihalyi.



Aquests són els cinc pensaments necessaris per resoldre problemes interpersonals:

És l’habilitat de DEFINIR QUIN ÉS EL PROBLEMA I QUINES SÓN LES SEVES CAUSES. Els qui no practiquen aquest pensament ho atribueixen tot a la casualitat, a la mala sort o bé es queden sense paraules.

Vol dir SER CAPAÇ D’IMAGINAR EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE SOLUCIONS. Si no es practica, molta gent fa el primer que li ve al cap, que generalment és una resposta impulsiva i inútil.

És la capacitat de PREVEURE QUIN SERÀ EL RESULTAT D’UNA ACCIÓ ABANS DE FER-LA. Fins i tot si s’imaginen varies alternatives, a vegades no es calculen bé les conseqüències i es decideix malament. Molta gent es lamenta massa tard del que podia haver evitat.

És l’habilitat de POSAR-SE EN LLOC DELS ALTRES I COMPRENDRE’LS. Si la treballem ens fa comprendre millor als altres per ajudar, aconsellar, perdonar, consolar i també per oposar-nos si és necessari. El contrari és l’egoisme i la incomprensió.

És l’habilitat DE PROPOSAR-SE OBJECTIUS O ORGANITZAR ELS MITJANS. La més complexa, implica totes les habilitats anteriors: és ser capaç de marcar-se una fita, un projecte, i de posar els mitjans necessaris per aconseguir-ho, fins i tot convencent als altres perquè participin i ajudin quan és necessari.

Com resoldre un problema amb els 5 pensaments


Pràctiques dels 5 pensamentsA1. Tintin i la cartera

Quines alternatives hi ha? 1. ___________________________________________ 2. ___________________________________________ 3. ___________________________________________ 4. ___________________________________________

Quines conseqüències té cada alternativa? 1. ___________________________________________ 2. ___________________________________________ 3. ___________________________________________ 4. ___________________________________________

Què decidiríem nosaltres, i què hauríem de fer per aconseguir-ho? _________________________________________________ _________________________________________________ _________________________________________________


Hi ha un problema en aquesta situació?Quin?

Quines són les causes?

Quina o quines persones el tenen?

A2. Tintin i la cartera

Observa la continuació de Tintin i la cartera. Creus que l’alternativa que ha escollit Tintin és la millor possible? Per què?

Una segona activitat per practicar es pot plantejar a partir d’alguna situació problemàtica que hagi passat a l’aula. Els animarem a que escriguin el que pensen utilitzant com a guió els 5 pensaments, però la finalitat de l’activitat és que verbalitzen el que pensen perquè s’acostumen a fer-ho en la resolució dels problemes de la vida diària. Hi ha un problema en aquesta situació? Quin?

Quines són les causes?

Quina o quines persones el tenen?

Quines alternatives hi ha? 1. ___________________________________________ 2. ___________________________________________ 3. ___________________________________________ 4. ___________________________________________

Quines conseqüències té cada alternativa? 1. ___________________________________________ 2. ___________________________________________ 3. ___________________________________________ 4. ___________________________________________

Què decidiríem nosaltres, i què hauríem de fer per aconseguir-ho? _________________________________________________ _________________________________________________


8

És l’habilitat de DEFINIR QUIN ÉS EL PROBLEMA I QUINES SÓN LES SEVES CAUSES.

9

Vol dir SER CAPAÇ D’IMAGINAR EL MAJOR NOMBRE POSSIBLE DE SOLUCIONS.

1

És la capacitat de PREVEURE QUIN SERÀ EL RESULTAT D’UNA ACCIÓ ABANS DE FER-LA.

1

És l’habilitat de POSAR-SE EN LLOC DELS ALTRES I COMPRENDRE’LS.

1

És l’habilitat DE PROPOSAR-SE OBJECTIUS O ORGANITZAR ELS MITJANS. És la més complexa,

implica totes les habilitats anteriors.

els cinc pensaments

Documents