LLUM D'OLI porrerasOctubre - Novembre 82Número 22

/^Editorial

DÍA 28,ELECCIONS GENERALS

El pròxim dijous dia 28 tendrán lloc a tot l'Estat Es-panyol les Eleccions Generals al Congrés de Diputats i alSenat. A Porreres, després d'una campanya electoral ambpresència sobre tot de la UCD, PSOE, P SIV. i AP, les urnestendrán el seu protagonismo des de les 9 del matí fins ales vi'¡t del vespre, hora en que es tancaran les votacions en

legis electorals situats al Quarter Vell, Col·legi Ver-'lonti-sion, Sant Felip i Carrer Cerdà número 23, perrecompte de vots.

i_speram i desitjam que la jornada esdevengui amb ladeguda normalitat, com és costum en els temps democrà-tics d'avui.

Les votacions són per sufragi universal,directe i secret,amb tot el que això significa de llibertat de vot, i això és elque té de bo la democràcia. La nostra societat ha lluitatferm —i Porreres no ha estat cap excepció— perquè el ca-ciquisme d'altre temps hagi fuit i sortit. Les eleccions tenenla necessitat d'ésser amb completa llibertat i de criteriparticular de cada individu, després d'haver rebut o haver-seinformat sobre quines són les seves millors alternatives. Queno es doni el vot, emperò, a aquells que encara empren lapor com a arma democràtica, perquè la nova democràciade partits d'avui no la pot admetre.

Aquesta revista no és partidista, tampoc la seva edito-ra. Per això s'ha organitzat una taula rodona amb la inter-venció dels principals partits polítics de Mallorca i LLUMD'OLI ha admès publicitat electoral de qui ha volgut po-sar-la a aquestes planes.

Confiam de la responsabilitat dels porrerencs i de totsa l'hora de decidir les persones que més convenguin aMallorca i a l'Estat. LLUM D'OLI no vol identificar-se encap grup concret ni ideològic, però per la nostra línia edi-torial estaríem contents —si més no— que guanyin la con-fiança dels electors aquelles candidatures que defensin elsvalors humans de la persona, el progressisme polític, la lli-bertat, la convivència pacífica, i el dret a una autèntica iafectiva normalització lingüística i cultural del nostrepoble.

DIA 26, SA FIRAEl dimarts dia 26 és Sa Fira a Porreres. Una tro-

bada comercial, festiva i econòmica que mereix ésserdestacada dins el calendari porrerenc. Porreres viu SaFira i Es Firo. Aquests dies, ja totalment recuperatsd'un temps de crisi, tenen cada any més força i im-portància, no sols pels porrerencs si no també pergent de pobles veïns i Ciutat.

Als llocs de costum, Sa Plaça, Avinguda BisbeCampins, Carrer de l'Almoina, Plaça dels Porcs, Campde n'Hereveta, Carrer d'En Veiet, Carrer del Pou Flo-ti, Plaça Antoni Maura, Carrer Hospital, etc., hi ten-dreu lloc de trobada i d'interès.

Porreres renovarà una vegada més !a seva tradiciófirera. Esperem que el temps acompanyi.

Por d cambio

DISSABTE DIA 23 A LES 9 DEL VESPREMÍTING AL PRINCIPAL CINEMA

Intervendrán:MIQUEL FERRA, RAMON AGUILÓ, C-ORI MIR

INFORMACIÓ LOCAL 3\

CONTINUEN LES OBRESA LA VIA DE CINTURA

Les obres de construcció de la nova via cintura con-tinuen a un ritme no massa falaguer si tenim en compteque segons els plans ha de quedar llesta a finals d'any.

Una mostra de l'estat actual de les obres la tenim a lafotografia de M. Lladó.

LA CARRETERA DEVILAFRANCA

El camí que uneix elnostre poble amb Vilafran-ca de Bonany ha estatacondicionai darrerament.La pavimentació ha quedatamb un nou asfaltat sin-tètic a la part urbana delCarrer Nou fins a la sorti-da del Poble, mentre quela resta —fins a Son Sant

Martí— s'ha reparada declots i les voreres neteja-des.

Es evident que aquesta^carretera des de que estàbaix la vigilància i conser-vació del Consell de Mallor-ca es troba en millors condi-cions que abans (Foto JoanB. Bauçà).

SUCCEÏT INSÒLIT.

Encara que no sembliveritat a un, enguany, li hanrobat les ametles. De l'ar-bre, s'entén.

NOTICIA DE ROBATORI.

A un R-12 aparcat alcarrer d'en Cerdà li roba-ren una roda de darrera i lade recanvi del maleter, i

deixaren el cotxe damuntdos bloquets.

DANÇA A SANT FELIP.

A l'antic col.legi deSant Felip s'iniciacen elpassat 15 de setembre lesclasses de dança —gimna-sia, jazz i ballet— que te-nen lloc a una de les sevesaules els dimarts i dijousa dos nivells d'aprenentat-ge.

LES OBRES DE LATELEFÒNICA

Semblen tocar el seufinal les obres que han fet"Dragados y Construccio-nes" per encàrrec de laCompanyia Telefònica pertal de fer la necessària am-pliació de línies a la nostravila. Segons les nostresinformacions la capacitattelefònica de la centraletade Porreres quedarà dupli-cada, això suposarà la fi dela problemàtica derivada dela manca de connexions i

ei poder atendre lesnombroses sol·l icituds ac-tuals.

Aquestes obres quehom pensa que han tengutuna durada excessiva, hanconsistit en l'obertura dedos tancs d'enllaç en elscarrers del Rector Llom-part i l'Almoina i la cana-lització d'uns dos centsmetres en el del Pou Flo-rit.

PUNTUALITZACIO DELSTREBALLADORS DE LA

CANALITZACIÓ TELEFÒNICAEn la última publica-

ción de la Revista LLUMD'OLI con el número 21,apareció un artículo en lapàgina núm. 3 de cuyo con-tenido tenemos que hacerla más enérgica protestaporque no se ajusta a laverdad sobre todo en dosde sus puntos:

1.- Que no se debe im-plicar ni culpar a un grupode trabajadores (cinco éra-mos) de un hecho digamosdelictivo de uno de los cin-co, de lo cual hay datosen las dependencias de laBenemérita de este pueblo.

2.- Se advierte una que-ja por la tardanza de lostrabajadores (150 mts. decanalización). Debido a lanegativa del MOPU (Minis-terio de Obras Públicas yUrbanismo) al no querer

cortar la calle Pou Florit ydesviar el tráfico rodadopor otras calles, como se hi-zo el di'a de San Roque pa-ra una competición ciclista.Los trabajos tienen que ha-cerse a mano y en unascondiciones de seguridadmínimas, cuando de la otraforma cortando la zona, enun plazo de tres semanas ycon una o dos máquinasexcavadoras hubiéramos ter-minado mucho más pronto.

Por tanto no es culpanuestra si los trabajos durantanto; Soluciones, si se bus-can, hay muchas.

Lamentamos que he-chos como este aparezcanen esta revista, pero tene-mos que salir al paso de cier-tas informaciones.

El portavoz de lostrabajadores.

Agraïm a aquests treballadors la seva puntualitzacióa l'informació del número del més d'agost en el punt queels va afectar. Es evident que la notícia no era incorrec-ta, com ells mateixos ratifiquen, encara que per les pressesde redacció, la manera de d/r-ho no fos la més adequadaen un dels seus extrems.

ELECCIONS.

De cara a la "movida"del 28-O hi ha hagut mésd'un polític local que s'hacanviat de camisa. De laUCD s'han anat prop demitja dotzena, AliançaPopular n'ha recollit al-guns d'un vent i de l'altrei vol obrir sucursal a Porre-res, el CDS no troba ningú,i els altres amb allò de quèguanyaran van molt a l'aire.I és que des de que hi haeleccions...

Per cert que dins elmateix tema electoral el pas-sat dia 2 d'octubre va venira Porreres en visita electo-ral el ministre de Treballi de la S.S. Santiago Ro-dríguez Miranda que es reu-ní amb el comitè local dela UCD.

A PORRERES HI HAUN NOU DENTISTA.

Des del passat mesde setembre Porreres comp-ta amb serveis d'odontoio-gia al mateix poble a càr-rec del Dr. Miquel AlbaVidal, metge estomatòleg,que ha obert la clínica den-tal que tenia abans el senyorGuillem Barceló, dentista lo-cal. Queda recuperada, pertant, aquesta consulta —tantnecessària a un poble— do-nat que fins ara s'haviad'anar a altres pobles o aCiutat per problemes de lasalut dental.

El dies de servei sónels dijous, divendres i dis-sabte.

Tant de bo que altresespecialistes de la medici-na fessin el mateix obrintdespatx!.

INFORMACIÓ LOCAL

PLUVIOMETRIA MOLT BREU

Aquests darrers tresmesos les quantitats regis-trades es poden considerarsuperiors a les previstes, des-prés de la l larga secada quehem patit. Així i tot sónmesos de tormentes ailladesla qual cosa vol dir queno sempre plou ¡gual pertots els redols del terme.

AGOST:Total 23,7 I.

SETEMBRE:Dia 2 35Dia 3 13,7Dia 4 0,2Dia 15 3,0Dia 20 0,4Dia 30 2,2

Total 54.5OCTUBRE:

Dia 3 1,1Dia 4 0,8Dia 5 1,2Dia 7 4,4Dia 8 1,2Dia 10 29,0

L'orgue parroquial jaquedà en el seu dia total-ment acabat. L'èxit derecaptació de fons per a larestauració fou molt gros,fins i tot sembla que so-braren doblers. La inau-guració, segons les nostresnotícies serà per la festa deSanta Cecília, amb un con-cert d'orgue.

*Els aficionats al ten-nis es demanen amb insis-tència quan s'obriran lesportes de la pista del poli-esportiu acabada fa bas-tant de temps —més de setmesos— així com tambéquan es posarà en funciona-ment la destinada a futbol-sala, bàsquet, balonmà, etc.del camp de Ses Foques,municipal per cert.

*A! Col.legi NacionalMixt han estat llevats elscuadros que contenienel darrer missatge que ensdeixà Franco. L'escola a poca poc recupera la fesomiade 1.982.

Aquest rètol mereix ésser destacat per quant és l'úni-ca senyalització toponímica que encara guarda la grafia in-correcta. Lamentablement un dia s'espenyà el que hi haviaabans i fou substituit i castellanitzat per aquest. Hauremd'utilitzar l'espai? (Foto M. Lladó'

LES SUBVENCIONSSegons les nostres notícies hi ha rumors que el collegi

Verge de Monti-Sion —concretament el seu parvulari— haaconseguit una subvenció de dos milions de pessetes delConsell. Sembla que hi intervengué el senyor RodríguezMiranda.

En temps de campanya electoral, a canvi de què?Un altre rumor que hem pogut recollir del carrer és

el d'una subvenció a la Cooperativa Agrícola per un mi-lió de pessetes. La campanya, sembla clar, no sols es fa encartells.

ESCORXADOR MUNICIPALLes obres de reforma de l'escorxador municipal es pen-

sen acabar pel mes de desembre, quedant així totalmentrenovat aquest edifici, i d'acord amb les noves normes sa-nitàries. Hi haurà instai.lacions suficients per a sacrificardiàriament 220 xots a més de la carn de consum local.El pressupost d'aquestes obres segons un portaveu muni-cipal és de 4 milions de pessetes a càrrec de la Cooperativad'explotació i usuaris. Aquestes obres han batut el rècordde durada.

X

EL COL.LEGI ESTATAL D'EGB

ESTRENA DUES AULESAmb l'inici del curs es-

colar el Collegi NacionalMixt de Porreres estrenàles dues noves aules de re-cent construcció destina-des als nivells de preesco-lar. Queda sol.lucionat aixíl'anormal situació d'aquests

nins i nines que estaven enaquest Col.legi ocupant unesinstal·lacions destinades aaltres funcions. L'edifica-ció afegida està feta amb elmateix estil arquitectònicsde l'escoia (foto M. Lladó).

MARIA BARCELÓ I CRESPI,

DOCTORA EN HISTORIAEl passat dia 27 de

setembre la nostra col·la-boradora Maria Barceló iCrespí llegí la seva tesi doc-toral a la Facultat de Filo-sofia i Lletres de la Univer-sitat de la Ciutat de Mallor-ca sobre el tema "La Ciu-tat de Mallorca en el tràn-

• sii a la Modernitat". Eltema tracta de l'anàlisi ur-

banística, econòmica isocial de la Ciutat a l'èpo-ca de Ferran el Catòlic(1.479-1.516) basant-seen documentació de tipusfiscal, concretament a par-tir de l'impost de la talla.La qualificació obtengudafou d'Excel.lent "CumLaude".

Encara no ets soci de l'AgrupacióCultural de Porreres? Fes-t'hi

Acudeix al carrer de l'Almoina núm. 67 oinforma't amb alguna persona de la Junta.

Dia 6 de novembre

II FESTA DES POU D'AMUNT

Davant l'escorxador, a partir de les8 de! vespre. Hi haurà carn, sobrassada,

botifarrons i vi a volerMúsica i'sarau - TRACA -BALLS

Organitzat per: Comissió de Veïnats marxososdes Pou d'Amunt.

INFORMACIÓ LOCAL

CAMPANYA ELECTORAL-El passat dilluns dia 18

Aliança Popular va fer unmíting al Cine. Intervengue-ren Joaquín Ribas de Reynai Joan Verger .Pocoví, ambuna assistència de 150 per-sones.

El dimarts dia 19 fou laCAEB qui presentà als em-presaris la necessitat de vo-tar a la dreta en aquesteseleccions, en un acte quetingué lloc al Quarter Vellamb l'intervenció de JosepRoig Salieres. Miquel Lladó

i Francesc Alberti, tots dela Patronal. El dissabte dia23 el PSOE fera el seu actepúblic també en el Cine.Com podran veure a la pu-blicitat d'aquesta revista—i el PSM ho fera el dia deSa Fira al Quarter Vell i ales 12 del migdia. No sabemquan té previst l'UCD el seumíting.

A les cartel leres muni-cipals si han vist durantaquest dies molts de car-tells de propaganda.

organitzada per l'Agrupació Cultural, per quant serà unaexposició de cada una de les principals opcions que tres diesdesprés concurrirán a les urnes.

NOTA

A darrera hora el partit UCD ha decidit no intervenira la taula rodona. Ells sabran el perquè.

LA UNIÓ DE PAGESOS DENUNCIALA SITUACIÓ VETERINÀRIA

DIA 25 TAULA RODONA: ELECCIONSGENERALS I PROGRAMES

L'Agrupació Cultural de Porreres ha organitzat pel prò-xim dilluns dia 25 a les 9 del vespre una taula rodona alseu local social, carrer de l'Almoina, 67, pis, a la que s'haconvidat i han anunciat la seva assistència, els següents par-tits polítics: Unió de Centre Democràtic, Aliança Popular,Centre Democràtic i Social, Partit Socialista Obrer Espa-nyol, Partit Socialista de Mallorca i Partit Comunista deles Illes Balears o si ho voleu amb les inicials, UCD, AP,CDS, PSOE, PSM i PCIB. L'exposició de programes de caraa les properes eleccions i el posterior debat serà moderat perun periodista, encara sense concretar.

Crei m molt interessant aquesta taula rodona, que for-ma part dels actes de la VI Setmana Cultural de Sa Fira,

Segons un Informe queha donat a conèixer alsmitjans informatius laUnió de Pagesos de Mallor-ca sobre l'actual situacióveterinària a les Illes Balears,es desprèn que el poble dePorreres forma part de lallista en què es denuncia larelació de manescals titu-lars que tenen una residèn-cia diferent a la del seupartit sanitari. Així' el ve-terinari titular de Porreres,M. Felani Mesquida, té laseva residència habitual aCiutat, de manera un tantincomprensible ja que se-gons l'article 148 del Regla-ment de Sanitaris Localsobliga a la residència en elmateix municipi i per tantaquesta norma no es cum-pleix.

Segons la U.P.M aixòrepresenta un abús legal perquant aquest senyor no

exerceix la seva professiódins Porreres, ja queaquesta feina la fa en-tre d'altres Francesc SastreMora, que és batle de la vila,per altra part. Aquesta situa-ció comporta —seguint ci-tant l'Informe dels pagesos—una "picaresca" sobre elspermisos per malaltia, va-cances, etc... que es fan en-ïre els mateixos manescalstitulars per a obtenir unamensualitat més la qual co-sa pot conduir a faltes perabandó de servei.

IMPREMPTA-S'ha tancat l'impremp-

ta de Porreres. A partir d'araqui vulgui fer un imprèshaurà de sortir del poble.Els treballadors que teniahan quedat despedits.

OíiX/1 DC. PENSIONS

La Caixa més gran d'Espanya.

Desitja a tots una bona Fira./

A PORRERES: Carrer Hospital, 5.

FORA Vf L A 6

NOTICIES DE FORAVILAEstam a finals d'octubre i les pluges solsament han es-

tat tormentoses i gairebé escases, encara que han servit pera omplir pous i cisternes. Això pel que fa referència al nos-tre terme municipal, ja que hi ha bastantes contrades del'i l la que ni a això han arribat. Han passat les recollidesd'ametles i garroves i també la verema. Així, doncs, tempsde molta feina i poques ganàncies, si exceptuam els fruitsdels garrovers.

Males cares a la pagesia. No és demés recordar queper als preus l'ametler mallorquí té un mal molt dolent:¡'excessiva varietat de classes i enguany si ha afegit unmal a! bessó, que el converteix en quasi improductiu. Con-secuencias: baixen els preus.

Quant a la verema, molta quantitat i bon grau, peròtambé el mateix en quant als preus pagats als productors.Convé tenir ben present les paraules ditesa una taula rodo-na l'any passat. Es referien els representants dels bodegueroi experts enòlegs —ben clarament— que l'actual vinya sem-brada dins. Porreres i per extensió a tota l'illa, "... no téfutur, no pot ésser mai més rendable i el millor que es potfer és arrebassar-la, arribarà el dia, molt pròxim, que ningúen voldrà..." això deien, explicant que el consumidor ésel que comanda i ara es demana un vi de més grau i gust,amb una sèrie de qualitats, coses que abans no es tenienmassa en compte. S'hauran de dedicar a fer bodega pròpia0 sembrar-ne de noves, acudint abans als experts, per a pre-guntar quines varietats són més convenients. Si es fa així1 fins i tot s'ajunten uns quants i poden fer bodega pròpia,per vendre directament als detallistes, pot ser un cultiubastant rendable pel foraviler. I més concretament, els re-sultats que està aconseguint en Jaume Genoi li estan do-nant tota la raó. Està fent uns vins de primera qualitat ambuna graduació entre 13 i 14 graus.

OREJÓN.- El Consell General Interinsular està projec-tant un procés de secament de diversos fruits, entre elsquals ocupa el primer lloc el denominat "orejón", mitjan-çant un aprofitament de l'energia solar —juntament ambGESA— encara solsament en fase d'experimentació. Espensa no solsament amb instai.lacions industrials, si notambé amb explotacions familiars, amb costos redui'tsi de múltiples usos, doncs es podrien utilitzar a més per a

cultius d'hiverner. Convendría que els porrerencs —i espe-cialment la Cooperativa— demanassin informació a n'a-quest organisme autonòmic. Podria ésser molt interessant.

TEMPS DE... Sembrar farratges hivernencs i de ferguarets. Per Tots Sants, sembrar faves i pessols primerencs,juntament amb cebes i alls. Dins el mes de novembre, blat,civada i ordi.

DE MATANCES.- De Tots Sants a Santa Catalina—màxim fins a la Festa de la Puríssima— és el temps mésbo per fer-les. Enguany, en aquests moments, es paguenbon preus per les porcelles i porcs en general, el que resul-tarà, si no camvia la marxa, que les sobrassades i bòtifa-rrons siguin bastant més cars que a la temporada anterior.

DEL CORC.- Tothom se queixa del core de la fruita,que n'ha fet perdre molta. S'han salvat una mica totsaquells que han estat atents a les informacions que dónael Consell mitjançant una fulla divulgativa del Servei dePlagues o bé s'han cu ¡dat d'hora d'esquitxar a un prome-di de dues vegades setmanals, sense cap descuit. Aixín'hi ha que han aconseguit fruita sense cap core, ni lletja,que han venut a preus molt rendables.

LA VEREMA.- Molt de rai'm, bon pes i entre 9 i 10graus. Els preus molt baixos, entre 4 i 5 pessetes el kilo.Teniu en compte el comentari anterior. Dels 8 cups obertsdeu anys abans solsament n'han obert tres. A Ca'n Reushan admès un 80 per cent de la producció local i a Ca'nGenoi solsament els antics clients. La resta s'ha dedicata elaboració familiar o s'ha venut directament a compra-dors de pobles veins, per fer-ne anyada pròpia.

LA "ROSQUILLA" NEGRE.- Aquesta plaga d'oru-gues que ha invadit foravila està fent molt de mal dins elnostre terme, no solsament a les verdures, alfalt, etc. sino també en els arbres fruiters. Per a combatre eficaç-ment aquesta "rosquilla" s'han de tractar els cultius ambaquests productes: "Dursbang 48" i "Lancord", espe-cialment el primer, que està donant millors resultats.

DELS PREUS.- La garrova entre 18 i 25 pessetes,si es cerca bon comprador, en especial, per Ciutat, Lluc-major o Santanyí. Les ametles, devallant, devers 40 pes-

- setes el kilo.F. LLINÀS

LA LLENGUA AL CARRER

La furgoneta de l'Ajuntamenttambé fa normalització

LLUM D'OLIButlletí' Informatiu de l'Agrupació Cultural de

Porreres.

D.L. PM 76/1.979Redacció/Administració/Publicitat: Carrer de l'Al-

moina, núm. 67-1 er. Porreres Mallorca.Preu subscripció: 500 pessetes (un any).Número solt: 50 pessetes.Imprès als tallers d'Edicions Manacor S.A. en ofsset

Edita: AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERESEls articles publicats reflexen únjcament l'opinió

dels seus autors.

HAN FET AQUEST NUMERO:

Direcció/ Coordinació: Joan Barceló i Macià Lladó.Redacció: Maria Barceló i Crespí, Francesc Llinàs, JoanaMora, Pep Marí' i Joana Matas.Col·laboradors: Jaume Rosselló, Jaume Martorell, RafelCrespi', Josep Lucena i Jaume Mesquida.Fotografia: Macià Lladó, Foto VidaM Joan B. Bauçà.

VN BELL RECORD COM A PENYORA AL GRVP "DALMAU JAZZ99

per Jaume Rosselló

Que Porreres té unahistòria masella de músicaés dir a una mà estreta, pu-ny. Dir que Porreres téuna banda de mùsica, re-tronada de mamballetes,tapada de condecoracions,coronada de llorer cent imés vegades, és veritat.

L'escut de Porreres,un fasser alt amb les sevesvioles de dàtils madurs es-pí pel lades per les pàsseres,arquetjades les seves covesde fas o fulles, vist d'enfo-ra, podria ésser si'mbol ofigura d'Un faristol. Elvent engronsant el fassertrament sonoritats fantas-magòriques, ara suaus, ali-corns I trompetes, tot justbramuls llargs i esqueixatsllastimosos, baixos I saxo-fons, després dolços i fins,clarinets i oboès... escol-tau, sentiu una fuga d'enSebastià Bach... una toca-ta d'en Txaikouski.

Res estranya que din-tre un redós clos per uncercle de muntanyoles desde Sa Mola, Son Porquer,Monti-Síón i ses Mesquidesfins als Son Valls d'on jaagafa la mateixa alturaquasi quasi Son Miró darre-re son Ballarí fins a Mia-ñes, Son Castanyer I SoN'Oms des d'on ja pegama Son Nebot i Son Redó,Son Coix, Son Gornalsi cap a Son Sans i Son Mor-ia, Sa Volta i ja tornam és-ser als Monjos vei'na delsquals és Sa Mola quedantcom he dit tancat el cocodel nostre poble com a dinsd'una caixa de ressonància,damunt coves no explora-des ni explotades que quanles traspassàvem amb elscarros de roda de ferro elressò pareixia i podria éssercomparable als ritmes d'unabateria d'orquestra. Res ensextranya que dintre unmarc tan saturat de músicanatural els grups musicalshi hagin nascut, crescut iflorit amb tanta abundàn-cia que arriben a ésser in-comptables.

Empès a donar a conèi-xer dins el possible "L'or-questrina Dalmeu Jazz" fun-dada l'any 1.933 així' comhe anat preguntant i cercanthe vist i m'he adonat de lavocació del poble per la mú-sica, són tantes les orques-trines que m'han anomenatque puc afirmar i si tene sa-lut i temps en faré relacióque des d'abans de trentatres anys de la fundació de"DALMAU JAZZ" ja hi ha-gué algun grup que d'unamanera esporàdica tocà ifeu les delícies del poble,fins i tot he sentit a dird'una xara'nga o grup mu-sical anomenat dels ossosperquè els instruments erentots d'ossos i canya. Un al-tre dia vos diré com, quei qui; més no puc escapara la temptació de contar-vos

solfeig anaven a donar lli-çó.

Els dits components dela naixent orquestrina con-fiaven que tenint piano eldirector de la Filharmònicaera lògic que sàpigues tocarpiano però a l'hora d'estre-nar-se no hi hagué pianistapuix els seus arpeguis digi-tals no arribaven a l'escalasimple de les set notes, des-cartats els »sostinguts i be-mols. El fet de tenir com adirector al Sr. Dalmau, feuque s'escoli is el nom deDALMAU JAZZ, més quanes comprovà que no tenienpianista decidiren recórrera l'ajut del pianista Sebas-tià Xamena (Tia Camia),que a la seva gran prepara-ció pianística, per desgrà-cia s'hi afegia la gran pro-tecció materna, fins al puntde poder afirmar sense exi-gerar que sa mare el tudà,tant dominat el tenia ambtots els aspectes. Desprésd'una renyada de sa mare,perquè arribaren tard d'unaactuació, prometeren que

una anècdota.En Balaguer, director

de la música del Regimentde Palma, un dia que es tro-bava a Porreres parlant amben Pere Negre, director dela Filharmònia, anaren aescolatar la xaranga delsossos, el qual veient el rit-me i tonada que feien dema-nà a Pere Mora, "deuen sa-ber solfa?". I l'amo en PereII contestà: "S'acosti al fa-ristol del director, que ulle-res posades sense vidres di-rigia el grup amb una serie-tat tot d'un ritual de dol".Quan en Balaguer veu el pa-per no pautat però tot es-carabatjat feu una carussai en Joan Cerdà, director,li diu tot seriós: "Què no hoenteneu?". I ell contesta fi-xant-se més i clavant elsulls al paper: "Jo, no". Eldirector de la xaranga re-marcà, "ni jo tampoc". Icontinuaren l'assaig totssense immutar-se.

El meu propòsit eraparlar de "DALMAUJAZZ" t si em descuit que-

només tocarien fins a lesdotze de la nit. En el puntmés animat de la festa, amitja nit, en Tia diu: "Ha-yieu dit fins a les dotze, idòja està". S'aixeca del piano,el tanca, es seu a un laterali els altres hagueren d'aca-bar l'actuació sense piano.

Tant tost els premis ob-tinguts foren a balquenafent caramull per al grup,que canviant de directorcanvià també el nom i esdigué "NEW BOYS JAZZ"aquest nom .els ho propor-cionà en Joan Servera (Car-les) qui havent arribat deles Amériques en sabia unaestona llarga de tot això; algrup s'hi afegí un nou ele-ment, Bartomeu Cerdà(Quetgles) que tocava latrompeta.

Llogaren el ' piano aCa'n Joan dels Pianos deCiutat i els costà 700 pesse-tes; el trombón 780 pesse-tes de compra; el violí erad'en Josep Miró; al piano liferen un adop de verillesposant-li les riscles de nà-

darà dins el tinter, per aixòdeixem de rallar d'altres mú-siques i anem.

L'any 1.933 un grup dejoves alumnes de la Filhar-mònica o deixebles del P.Nicolau Arbona, que ja ha-vien madurat dintre l'artde la música decidiren creari fer créixer una orquestri-na. Eren en Josep Miró Pi-nya que sempre actuà dePresident i administrador,tocava el violí; Gabriel Bar-celó Mesquida saxó, alt,clarinet i soprano; JoanCerdà Nicolau saxó tenor,flauta I soprano; RafelBarceló Mesquida trombóni trompeta; Joan BarcelóBauçà bateria, ell mateixadobava les pells per alsseus tambors; Miquel Ser-vera Vaquer trompeta.

En principi la batutala sostingué el mestre Dal-mau Coll. Es donava el casque el director i mestre dela Filharmònica tenia unpiano a ca seva el qual em-prava per agafar tot quanels novells estudiants de

car la qual cosa fou una des-pesa de 1.414 pessetes; elsaxó va valer 760 pessetes;els altres instruments erenpropietat seva.

Estrenaren mudada quecostà a cada un 115 pessetesamb el detall de corbatí iflor blanca al trau esquerrede la solapa.

La primera actuació latingueren per les festes deNadal de 1.933 al saló deCa'n Carrina al darrera elcafè de Ca'n Xamena, ac-tualment magatzem de fus-tes de Francesc Garí (Più).Continuaren les actuacionstots els dissabtes i diumen-ges dels darrers dies ani-mant a la juventut vilana ide fora poble. Ben prest laseva actuació prengué vola-da aíxemplant les ales dela ¡Musió que es feu realitatimb una llista llarga de po-bles, entre ells sabem posi-tivament que tengueren unèxit rotund a la SocietatRecreativa de Muro, a Ma-nacor, a Santa Margalida,etc. No hi ha per que a feruna llista de noms de poblesperquè no acabaríem mai.Si que volem recordar l'ac-tuació que tengueren a Ciu-tat a la Societat de Bellver,on no hi anava el ca i elmoix, una actuació que ha-guessin tengut a dit lloc jabastaria per a demostrar laseva Professionalität. Méss'allargaren les seves actua-cions que si no hagués estatpel trist desenvolupamentdels fets de l'any 1.936, quereclamaven la juventut i esdesfé el grup, haguessin ten-gut un enfilall d'èxits tanllarg com la seva afició, de-voció, vocació i professió.

Una de les actuacionsque tengueren aquests po-rrerencs que tenim el deurede rendir-los memòria i gra-titud, fou al cinema de Ca'nGelat, actualment centred'U.C.D. carrer de l'Almoi-na. Feren dues actuacionsa benefici de l'antic hospi-tal recaudant a la primera420 pessetes, i a la segona360 pessetes que organitza-ren ells mateixos.

Sortien aleshores duespublicacions a Porreres, unaes deia "Porreras" i l'altra"La Voz de Porreras". Hemtengut el gust de poder lle-gir els elogis que els dedi-caren els que llavors escri-vien i de la lectura es des-prèn que no quedaven a mit-jan lloc, arribaven a la ca-rena.

He tractat de treure aroti.lo el que he pogut es-pipellar d'una orquestrinaque per desgràcia no podemsentir, dol tendría si haguésferit o defellit a algú, tanti més que sols em mou ga-vallar records que just perésser nostres ja són bons,molt més quan aquestesespigalles són de xeixa.

NEW BOYS JAZZ, grà-cies. Joves del 82, imítau-los

Adéu.

REPORTATGE PAGfNEt iL'apicultura a Porreres

TOMEU SOLIVELLES: "LES ABELLES NO SON PERILLOSESSI NO LES MOLESTEN>f

L'amo En Tomeu Solivelles, nascut a Sa Pobla, resi-deix de fa molts d'anys a Porreres treballa a l'aeroportsense deixar de banda la feina del camp i la seva dedica-ció a l'apicultura (cria d'abelles); un món molt peculiari al mateix temps molt complexe.

LLUM D'OLI.-Pas-satemps o negoci?

Tomeu Solivelles.- Adins Porreres, dedicar-sea l'apicultura tan sols potésser un passatemps. La pro-ducció és molt pobre (10 a15 Kg. per casera).

"No és rentable".

LI.- Quin tipus de case-res útil itzau? •

T.- Per una bona pro-ducció és millor utilitzar ca-seres artificials, és a dir,s'agafa l'aixam que normal-ment està col.lpcat a un ar-bre, el posam dins un caixóde fusta amb bresques arti-ficials ja començades.

L'amo En Tomeu ensexplica que així l'abella ja téuna feina feta, la bresca, pertant el temps que hauria em-prat per fer-la ho podràemprar per recol·lectar. Enresum: "Estalviam tempsi mel".

Amb les caseres artificialss'estalvia temps i mel".

LI.- Quantes caseres te-niu col·locades dins el termede Porreres? I a on?

T.- En certes no ho sé,. però més o manco unes •

cent repartides per: "SaTorre", "Son Valls", "EsRiquers" "Son Mora" i adins el poble. També entene a: Vilafranca, Pollen-ça, Sa Pobla, Son Banya,fins i tot a l'aeroport.

LI.- Quin tipus deflors, dins el terme de Por-reres, són les més visitadesper les abelles?

T.- Segons els naturis-tes, les flors més visitadessón les de color blau i lesmenys són les vermelles.

En el cas de Porreresles flors més visitades son:el romani, la flor de taron-ger i la flor d'ametler.

LI.- A quina tempora-da de l'any té lloc la recol-leció de la mel?

T.- A Porreres feim larecol.leeció pel mes d'oc-tubre, a altres zones lafan pel mes de maig o peljuny.

Si volguéssim reco-llir la mel pel maig o peljuny ens trobaríem que lamel és molt clara degut auna gran quantitat d'aiguaq-ue conté i a més el gustseria molt agre ja que laflor que han visitat lesabelles en aquesta tem-

porada és la d'ametler queas molt poc dolça.

LI.- Quin tipus d'abe-lles teniu?

T.- En tene de dos ti-pus: una que s'anomena"Moruna" o alemanya, pe-tita i de color negre. Entene una altre que es hí-brit de l'alemanya i la ita-liana. Italiana no en tenecap, aquestes tenen unsanells grocs.

Ara que ja coneixemun poc més a fons les característiques d'aquestspetits insectes que de tanten quan veim passar perdavant els nostres "nassos"i que de vegades ens inspi-ra pànic i intentam espan-tar o matar-lo, voldríemdemanar a l'amo en To-meu, ' per què aquestapor?, és que són perillo-ses les abelles?

T.- Les abelles no sónperilloses si no les moles-ten. Si no voleu que vos pi-quin, no les molesteu, so-bretot els horabaixes, elsdies de vent i fred. Els ves-pres són més agressives.

"Les abelles no sónperilloses".

LI.- Quin tipus de pro-tecció utilitzau?

T.- Normalment em posuna granota damunt la robaque duc i per la cara una ca-reta. Quan són més maneja-bles és quan fa un tempstemperat sense excés de ca-lor i quan estan repletes dernel.

Una cosa curiosa és quel'abella tendeix anar alcolor negre.

Malgrat la proteccióque utilitza l'amo en To-meu, de vegades no li bas-ta, com al que li varen pi-car bastant, 10 a 12 pica-des pels peus i cames. Aell ja no li fan res, el seucos està inmunitzat con-tra aquest tipus de picada.

LI.- Quin consell dona-ríeu a aquell que un dia ol'altre sofreixi una picadad'abella.

T.- Jo els aconsellariallevar-se el pic el més aviatpossible.

LI.- Com ho feis peranar a treure la mel senseque les molesteu?

T.- Perquè es facinmanejables les donam fum,que no sigui nociu, perexemple: de paper, fuaca deromaní, pedassos pudrits i

de buines de vaca, sens dub-te el millor. Amb aquestfum queden entebanades iinofensives.

LI.- Quins són els ene-mics més perillosos de l'a-bella?

T.- L'enemic número ués el fred; per això viu ambcomunitat, individualmentno pot viure, necessita calori col·laboració. L'escarabatmelós, la polilla de la cera¡els INSECTICIDES.

"Els insecticides, un granenemic de l'abella".

L'amo en Tomeu ensconta que a fora d'Espa-nya hi ha fpravilers que pa-guen a l'apicultor per quèinstal·li caseres dins els seusterrenys, degut a què l'abe-lla és la polinitzadora dela flor i dóna aventatgesa l'agricultor.

"Es beneficiosa en totsels sentits".

Ací això no passa, elsforavilers no volen teniraquests maldecaps.

LI.- Com es podria re-soldre aquest problema?

T.- Seria necessari men-talitzar al pagès de què res-pecti l'abella. No esquitxardurant el temps de la flora-ció, si pot ésser.

I amb tot aquest mate-rial que hem pogut recopi-lar, gràcies a l'amo en To-meu i al seu fill Pep Anto-ni, podrem donar com aconclosa la nostra tascad'espionatge, que per unsmoments ens havia traslla-dat fins a una comunitatque convivint fins i totdins el mateix poble enshavia passat desapercebuda.

JOANA MORA.

FACTORS DE L'ATURAra tothom —partits

polítics, industrials, parti-culars, premsa, etc.— té ala conversa contínuamentel tema atur. La gent queno té feina, vaja. Hauràtota classe de versions, unesmés encertades, altres mésinteressades... el que vol-gueu.

Jo, en aquest cas, vosvull donar les conclusionsa que han arribat a un or-ganisme excepcionalmentserio, imparcial i rigoróscom és el Parlament Euro-peu de la Comunitat Eco-nòmica Europea. Així, se-gons la seva resolució l'atures deu a:

1 ) Es una crisi econòmi-ca mundial resultant d'unamanca d'energia.

2) A l'encariment deles matèries primes.

3) A l'alça inflacciona-

ria.4) Als elevats tipus d'in-

terés.5) Al dèficit de la ba-

lança de pagaments.6) I especialment, a la

carència d'inversions pro-ductives que produeixinnous llocs de feina.

Aquests són els puntsde les seves conclusions, amés de dir que els més afec-tats per la manca de feinasón persones de més de 50anys, seguits per joves demenys de 25 i per les dones.Consideren que elaborar unprograma comunitari coor-dinat cap a fer inversions ésmolt necessari, destinadessobre tot a la creació dellocs de treball als sectorsprivats i públicsj amb espe-cial atenció a les petites imitjanes empreses.

F.LI.

FESTA PAGESA 82L'Agrupació Cultural prepara la Festa Pagesa 82 per

al pròxim dia 27 de novembre. Tothom que hi vulquicol·laborar i participar que vengui al local social.

ATENCIÓ PAGESOS I INDUSTRIALS: Si teniullenya per a cremar de qualsevol classe o materials per afer fogateres, digau-ho. A més de voler llevar-vos la nosa,pensam fer més foc i caliu que mai. Dissabte dia 27 de no-vembre FESTA PAGESA!

CENTRALS REPORTATGE

PORRERES. ELS SEUS COSTUMS I TRADICIONSRECOLLIDES A L'OBRA DE MN. JOAN JULIÀ

Després de la presentació del llibre, "PORRERES, co-ses d'altre temps" dins el marc de les festes de Sant Roc,intentam que l'autor Mn. Joan Julià Sastre ens expliquialguns aspectes que creim interessants, per entendre el tre-ball desenvolupat per aquest sacerdot natural de la nostravila.

Asseguts a ca seva delcarrer Orell, prop del jardíamb tarongers —al qual de-dica les estones de descansque freqüentment passa alpoble nadiu— començamel diàleg.

-¿Què l'ha mogut a es-criure aquest llibre?

-He de reconèixer queem costà moltissim decidir-me. Per haver tingut que ad-ministrar més la paraula,que l'escriptura, a causa delmeu ministeri, sempre hetingut un respecte i certtemor a la segona.

Una vegada decidit,crec que la primera causafou una motivació moltgeneral que tenim tots elsporrerencs als quals lesexigències de la vida, hanimpulsat a realitzar-nos foradel nostre poble. Al no po-der cooperar, diàriament, enl'engrandiment de la vila,forts desitjós de concentraren "algo" l'amor que li te-nim, a la primera ocasió quese'ns presenta.

-I es presentà aquestaocasió?

-Efectivament. Cadavegada que llegia la Histò-ria de Porreres, així la delSr. Feliu com la del P. Mu-nar que tants d'elogis merei-xen, sempre quedava el de-sig de trobar qualque cosamés. Es cert que l'esglésiaparroquial i els santuarisde Monti-Sion i de la SantaCreu són prova evident deun esperit excellent. Però,com eren el nostres avant-passats? què pensaven?,com es desenvolupava lavida diària? etc. Aquestsbuits, coses petitones sivols, que no són objecte di-recte de la Història, que hade procedir críticament apartir de documents i monu-ments, foren raons de pesper a decidir-me.

-Comença vostè ambun judici de valor damuntPorreres, que va escriure elSr. Antoni Furiò, a finalsdel segle passat. No li pareixuh poc despectiu?

-Sí. I aquesta és una raómés. La Història és qualquecosa dinàmica, que mai no

s'atura, i canvia i progressacada dia. No usaria la matei-xa expressió avui el Sr. Fu-riò, si pogués contemplar elnostre poble. Aquell pobledel pla poc freqüentat pelsforasters... amb pomeresque no sobrepassaven elsquatre o cinc pams d'altu-ra, s'ha convertit en un po-ble amb moltes finques d'ar-bres fruiters i camps d'hor-talissa, fruit de l'esforç i del'aigua. No et pareix que ha-via de pregonar aquestatransformació?

- Ha trobat moltes di-ficultats per a la realitzaciódel seu projecte?

-Ni una. I t'ho dic cla-rament. Era una pura delí-cia estar amb els amics,recordant coses, situacions,persones, i fer recitar glo-ses o cançons als meus pa-res i a altres persones. Amés, el moment d'escriurees convertia en una espèciede droga, de la qual era di-fícil privar-te'n l'única di-ficultat fou: escollir i orde-nar vivències, haver de re-butjar-ne i prescindir .decoses, de noms de personesi de familiars que haguessinpogut figurar a les pàginesdel llibre. No era el nostrepropòsit, ni ho permetial'extensió desmesurada, ipoc aconsellable de certesvivències, ja que vorejavenla vulgaritat.

-Quins capítols desta-caria?

-Tots tenen el seu in-terès i el seu encant. Posats9 destacar-ne posaria en pri-mer lloc, el descubrimentdel seny mallorquí d'aque-lles persones de poques lle-tres, però amb un gran sen-tit i una gran visió pràcticade la vida. Sabien expresarbreus sentències i conden-sar, en quatre versos, tot unprograma. Escolta un exem-ple:Es pagesos són pagesosi es ciutadans, ciutadans.Si se donaven ses màns,quedarien ben entesos.

No eren inútils les re-comanacions que solen fer-nos, quan visitaven els pa-rents o els coneguts, sobre-

tot al moment de l'adéu."Fé bonda i no n'hi hauràtants de dolents. Déu tefassi sant, o, alerta a sortird'es solc".

-Espera que tendra ac-ceptació aquest llibre?

-Mira, no és obra d'in-vestigació ni té pretensionsliteràries i si que hi trobaràsdeficiències. en la matèria,a causa de l'abundant ma-terial on triar. Va dirigidaals porrerencs. Ells la llegi-ran amb interès, perquè hibatega l'esperit dels nostresmajors els joves hi trobaranracons desconegut, i fins itot fets acompanyats d'algu-na fotografia, on ells en sónprotagonistes. Així i tot, hiha que subratllar una lamen-table dificultat, i és que al-gunes persones d'edat adultadiuen que no saben llegir elmallorquí, tal vegada .aixòpot influir alguns porrerencsperquè no adquireixinaquest llibre, així i tot esticsegur que no renunciaran aescoltar-ne la lectura.

-Per acabar, que dema-naria al seus paisans, en elmoment de entregar-losaquest llibre?

-Allò que hi repetesc aalgunes pàgines: Que la ju-ventut estudiosa, els qui pre-paren alguna tesina o qual-sevol persona amb inquie-tud i amor al poble, comple-

tin aquest treball, que no ésmés que una mostra de tan-tes altres coses que esperanqualcú les tregui a la llum.Per exemple: Fer la relaciócompleta de les "creus determe" que hi va haver i onestaven amb exactitud, jaque algunes han desapares-cut o les han canviades delloc. Confeccionar una re-lació completa dels molinsque hi havia i dels que hi haencara, explicar com deixa-ren de funcionar. Una rela-ció de les possessions ambfotografies de conjunt i dedetalls, si encara és possible.Recollida de gloses, cançonsi oracions versificades, usa-des freqüent-ment pels nos-tres veNets, etc. etc. Tal vol-ta sigui demanar molt; però,a Déu gràcies, es nota un es-perit d'amor, de fervor i derenovació d'aquestes coses itot això és molt d'alabar i faque tinguem esperances ambfuturs continuadors que mi-lloraran aquesta obra tan dè-bilment començada.

Agraím a Mn. Joan l'a-mabilitat que ha tingut itambé en feim nostra la pe-tició a favor de treballar pera la cultura porrerenca. Elfelicitam pel treball i l'es-forç que ha fet.

Jaume Martorell

EL NOSTRE PASSAT 10

QUESTIONS D'ONOMASTICAPer Maria Barceló i Crespí.

Sens dubte una de les línies fonamentals traçades pelsestudiosos de l'Onomàstica va encaminada a conèixer elsnoms en èpoques passades, tant els de persona (antroponi-mia) com els de lloc (toponimia), degut no sols al seu inte-rès intrínsec sinó també pel fet de constituir un elementauxiliar dels estudis de caire històric, lingüístic, geogràfic,etc.

Hem volgut en aquesta ocasió oferir una mostra de l'an-troponimia porrerenca centrada en ei marc cronològic dela segona meitat del segle XIII. El perquè d'aquesta datacióens ve explicat pel fet de constituir un període ben impor-tant per a la nostra vila coincidint amb una fase de desen-rotllament i expansió dins el context de la Mallorcaconquistada per Jaume 1, incorporada a la Corona d'Ara-gó i posteriorment formant part de l'anomenat Regne Pri-vatiu.

Es cosa ben sabuda que les onades de repobladors quevengueren a establir-se a aquesta ¡lla després del 1.229en la seva majoria procedien del Principat de Catalunya mal-grat també s'hi compten alguns aragonesos i d'altres indretsmés llunyans. També és ben sabut que els llinatges deno-ten, en moltes ocasions, el lloc de procedència. Aleshoreshem intentat a través del mostreig d'alguns llinatges perpoder deduir —encara que no sempre sia exacte— la zonad'origen dels porrerencs de la segona meitat del Trescents.Ens hem servit, en aquest cas, de noms apareguts (tant depersonatges porrerencs com altres de la Ciutat però rela-cionats per diversos motius amb la nostra vila) en els do-cuments transcrits i publicats en forma de regesta per Ra-mon Rosselló i Vaquer en el llibre Porreres en el segleXIII, des de 1.250 fins a 1.300. Així es pot comprovar,doncs, com molts dels llinatges de llavors i encara bastantsd'avui, són topònims, o sia noms de lloc, de Catalunya.

Relació d'alguns llinatges i el lloc on es localitzen coma topònims:

J

SWvS'-e tcLn^

C^otx» i *

A TOTA MUSICA !

DE TOTA LA COMARCA

LLINATGE REGIÓ , COMARCA o CIUTATAbella Conca de Tremp

Ribagorça

Arles Comarca del Ballespir (Catalunya Nord).

Bagur Comarca de l'Empordà

Banyeres Comarca de l'EmpordàComarca del Penedès.

Bellver Comarca de la Cerdanya

Besalú Comarca de la Garrotxa.

Caldes Comarca del Pallars JussàComarca del MaresmeComarca de La Selva

Comarca del Vallès Occidental

Camós Comarca del Gironès

Capcir Nom d'una comarca a Catalunya Nord

Cardona Comarca del Bages

Caselles Comarca del GironèsComarca del Bages

Castellar Comarca del Vallès OccidentalComarca del BerguedàComarca del Solsonès.

Castellbisbal Comarca del Vallès Occidental

Cervià Comarca de Les Garrigues

Corbins Comarca del Segrià

Cotlliure Ciutat de la comarca delVallespir (Catalunya Nord).

Empúries Comarca de l'Alt Empordà

Esplugues Població situada en el Pla de Barcelonai a la Conca de Trem. En la forma

singular la trobam a distintes comarquescon a la Conca de Barberà, Les Garrigues

i altres.

Illa Comarca del Conflent (Catalunya Nord).

Massanet Comarca de l'Alt EmpordàComarca de La Selva

Comarca del Pallars Jussà

Montagut Comarca de la GartoxaComarca del Camp de Tarragona

Comarca del Segrià

Montllor Comarca del Pallars Jussà

Osona Nom d'una comarca

Rosselló Nom d'una comarca (Catalunya Nord)

Rubí Comarca del Vallès Occidental

Segarra Nom d'una comarca

Terrassa Comarca del Vallès Occidental

Torr(o)ella Comarca de l'Alt EmpordàComarca del Baix Empordà.

Tuir Comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Vallromanes Comarca del Vallès Occidental.

EXCURSIÓ AL PUIG DE L'OFREDia 21 de Novembre

Sortida amb autocar a les 8.30Apuntau-vos abans de dia 18 a Ca Na Margalida

SalieresSURT A CONÈIXER MALLORCA AMB

L'AGRUPACIÓ CULTURAL

LLENGUA I CULTURA 11

DIVULGACIÓ PER A NO CONVENÇUTS (II)Havi'em quedat que

avui parlaríem de llengüesi territoris. La gent delcarrer acostuma a pensarque a cada frontera polí-tica, és a dir el que normal-ment s'estén'com un estat,li correspon una única fron-tera lingüística, és a dirun idioma. Sap que a Fran-ça parlen francés, a Angla-terra anglès i a Espanya cas-tellà o espanyol. La gent,però, no s'atura a pensarque a Txecoslovàquia par-len dues llengües, el txeci l'eslovac que a Bèlgicatambé en parlen dues oque el castellà, l'anglès iel francès són parlats aterritoris que no sónni Espanya, ni França niAnglaterra. D'aquí extreuunes conclusions molt rà-pides i lleugeres: que cadaestat té una sola llengua.Això ja hem vist que no ésveritat, als Estats Units esparla Anglès, no la modali-tat estadounidense de lallengua anglesa, i no ésAnglaterra, a Colombià esparla "español" i no ésEspanya; Una vegada accep-tat que la raó d'esser d'unallengua no depèn ni dels mi-lions de persones que la pu-guin parlar, ni de què siaacceptada o no com ofi-cial pel govern d'un país,segons vérem a l'article an-terior: Per què, idò, aques-ta caparrudesa de no voleracceptar que a Mallorcaparlam una llengua anome-nada català? Per què la gentno accepta l'existènciadel català, només el reco-neix a una regió o comuni-tat autònoma anomenadaCatalunya? Una de lesraons que addueixen és queel nom només fa referèn-cia a aquesta regió.

Les llengües des de fimolts d'anys solen prendreel nom de la regió d'origen:Així el llatí es deia llatí per-què era una llengua que vanéixer a una regió anome-nada el "Lacio". Es castellàes diu així perquè va néi-xer a l'antic regne de cas-tellà i en els seus orígensva haver d'imposar-se allleonès i l'aragonès, llengüesen un principi diferents delcastellà avui desaparegudestotalment. I no fou més quela supremacia política decastellà damunt els regnesveins, la que potencià elseu idioma aconseguint im-posar-se als altres. Si afir-mam que l'idioma que esparla a Venezuela és el cas-

tellà i no hi haurà cap vene-zolà que ens ho negui; per-què la gent s'entossudeix aafirmar que a Mallorca noparlam Català.

Ja que he parlat d'orí-gens vull fer referència a unargument que ha circulatmolt' entre els filòlegs depa amb fonteta, és aquellque diu que el català és pro-vençal o si més no és undialecte. La raó de més pesper afirmar això és que elsprimers trobadors catalansfeien les torbes en Proven-çal. Això és cert i no hihaurà ningú que ho discu-tesqui. Ara bé cal dir quea l'Estat Mitjà l'home noera tan bàrbar com la gentcreu, ni tampoc tan incult.La gent sabia bé el que esfeia i el que duia entremans. Tenia uns esquemesfitxos, sabia que per con-tar una història èpica ha-via d'usar el vers llarg, caraquest donava un to de mag-nificència, pels textos decaire filosòfic emprava laprosa i per la poesia amoro-sa el vers curt. També s'hade saber que l'origen de lalírica amorosa a EuropaOccidental es localitza ados indrets concrets: Pro-vença i la regió del nordde Portugal. Les primerestrobes fetes per autorsibèrics són o bé en Gallec-Portuguès o bé en Proven-çal. I tot trobador que vo-lia gaudir de la fama haviade fer-ho en alguna d'aques-tes dues llpnr"'?- Per tant

no ens ha de sorprendreque essent Provença una re-gió veinada de Catalunyai fermament relacionada,els nostres primers troba-dors ho fessin en Provençal;a més a més hem d'afegirque el llenguatge queusaven els trobadors eramolt artificiós, és a dirfet amb uns esquemes rí-gids i que no s'assemblavagaire al llenguatge usatper la gent del carrer esta-va únicament a l'abast dela gent culta que habitavales corts feudals. Això novol dir que no hi haguésuna poesia popular, com lesnostres gloses, que es trans-metia oralment i que aques-ta si que es feia amb la llen-gua normal de la gent del

carrer i que, però, no entenim testimonis escrits.Per tant hem vist que tanenlairat argument delsnostres filòlegs de cartesel director no s'aguantade p'en lloc. També el reiAlgons X va escriure poesiaen gallec i nigú no afirmaque el castellà sia origina-ri del gallec. També s'hade dir que es conservenalguns textos de caràcterjurídic, que aquest sique estaven fets ambllenguatge del carrer cartothom havia d'entendreque si en fulano havia tras-passat la partió del veinattenia uns càstics, que sóndel segle XII i no tenen capprovençalisme.

Rafel Crespi'.

A LA COLONIA DE SANT JORDIVENC APARTAMENTS

De 2.500.000 a 2.900.000Màximes facilitats

***Completament amoblats***PAGO EN 10 ANYS

Informació: telèfons 65 53 42 í 64 90 06Colònia de Sant Jordi.

Servicio

TALLERES J. Mora

C/. Lois Vives, 8 - Teléfono 647055

PORRERES

ESPORTS 12

INCOMPRENSIBLE COMENÇAMENT DE TEMPORADA

Poca gent entén aquestcomençament de la lliga delPorreres. Quan tot pareixiaque enguany tendríem unbon equip —millor inclusque l'any passat- en poctemps hem vist de tot ipoc de bo. Començàremguanyant a l'Alaior per 3gols a 1 en un partit sensepena ni glòria. Empatàrema zero dins l'Espanya deLlucmajor, quan tots pen-sàvem que el més fàcil eraguanyar, i més encara des-prés de vist el partit i l'e-quip contrari. La cosa co-mençà a desbaratar-se a Po-rreres jugant contra el Cal-vià, equip al que es confiavagolejar. Al final empat a dosgols, amb penalty fallat perPrados quan ja passaven se-gons del temps reglamentari.El següent desplaçament eraa. Badia de Cala Millor. A-quest partit en principi espresentava com una incògni-ta. El Badia no havia tretbons resultats malgrat lafama conquerida la tempo-rada passada que quedàcampió de primera RegionalPreferent. La incògnita que-

DEL PORRERESdà aclarida després dels no-ranta minuts: Badia 3, Po-rreres, 0. El diumenge se-güent, vist el que hem co-mentat, la cosa no estavagens clara. Venia el Mana-cor, equip dels favorits quefins a les hores no havia de-mostrat tampoc la fama deconjunt potent que apunta-va la plantilla que tenia.Supós que hi havia esperan-ces de recuperació i de do-nar una ditada de mel al'afició. Hi havia ambiende gala, molts de visitantsmanacorins, que seguramentdisfrutaren com no disfru-taran en molt de temps,i és que no hi havia permenys. El resultat final fouun Porreres 1, Manacor 6.Una autèntica debacle perl'equip porrerenc en unpartit que acabà amb unresultat que no recorden elsmés vells del lloc. 1 a 6 unavergonya esportiva. Molthaurà de millorar el conjuntporrerenc per neutralitzaraquest desencant de l'afi-ció, ja que no bastarà recor-dar els bons 55 minuts defutbol que ens oferiren con-

tra el Mallorca al camp Mi-quel Nadal de Ciutat, en elprimer round de la Copa delRei, que així i tot acabàamb una honrosa derrotaper dos gols a zero. L'únicacosa negativa fou la polè-mica sorgida a rel de la de-cisió de canviar el partit quehavien de jugar al Camp Mu-nicipal de Ses Forques, pertal d'obtenir una millor ta-quilla. La segona volta esdisputà al Lluís Sitjar, i elpartit acabà igual que el pri-mer, 2 a zero a favor delsbarralets. Total de l'elimi-natòria: Mallorca 4, Porre-res 0. La història d'aquestinici de lliga de la TerceraDivisió ja està escrita, peròvaldria més oblidar-la.

Darrers resultats:

Constància d'Inca, 2—Porreres, 1

Porreres, O —Portmany, 3

AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES

dilluns dia 2£a les 9 del vespre

al local social

TAULA RODONADEBflT ELECTORAL

INTERVENDRÁN:

Joaquín Ribas de Reyna (AP)

Valentí Puig (CDS)

Pep Alfonso (PSOE)

Franciscà Bosch (PCIB)

Damià Ferrà Pone 1PSM1

Organitza: Revista "LLUM D'OLI"Agrupació Cultural

VI SETMANA CULTURAL DE SA FIRA

ESCACS

GAMUNDIGUANYADORDEL IV TORNEIG"VILA DE PORRERES"

El jove de 17 anys An-toni Gamundí, de Ciutat,va guanyar de manera des-tacada aquesta competicióque assolí un'fort nivell departicipació i qualitat, es-sent un dels oberts mésforts que s'han jugat a Ma-llorca. Participaren 29 ju-gadors amb la següent clas-sificació: 1.- Gamundi 6,52/3. A. Roca i P. Pons, 6.4/6. Mas, Cerrato i Planas,5,5. 7/8 Forteza i Rafal,5. Després, Puigserver, Pont,Gornals (primer local), An-dreu, Lorenzo, Isern, etc.f ins a 26 classificats.

CAMPIONAT DEMALLORCA PER EQUIPS

El nostre equip d'escacsha començat els partits dela lliga de primera categoria,on setmanalment juguen 5taulers. Els clubs queformen el nostre grup sonPolerio i Circulo Mallorquíde Palma, Club de Hielo i^-ópico de Palma Nova, Al-cudia, Inca, Felanitx, Agru-pació Cultural de Porreres.Fins ara el . dos primersencontres els hem guanyatsper ample diferència depunts. L'equip de segonaaquesta temporada no s'hainscrit.

oies de/ 22P--d6,a

D'--l2227d'0c^

s55seSss/ «.-Po. °/SS8b<'> *a 23

(AI"'"'Hundo d ""-Pofer/o (A ,c-nwfa. v ""»«/c/ó „r r f

Ca*°'' M I« 'o ""-*«" «e Pau(aE*cursío a , c

Dium">g, d/a 24

•—.-SS—*• (A /„ 3, k'Wcctó dc,

D/mflrt« ai, 2e—;-.•::•:,;-..,,,, ,„.„_f BI

ESPORTS 13

EQUIP D'AFICIONATS: DIA 3 COMENÇAREN LA LUGAQuan tots els indicis

deixaven entreveure que en-guany no hi hauria equipd'aficionats, notícia que do-nàrem al passat número deLLUM D'OLI, la cosa enpoc temps donà un tombode 360 graus i en pocs diesi un sopar un poc mogut,s'organitzà un equip ambla base dels sub-vint-i-tresque quedaren de l'any pas-sat i els joveni ls que acaba-ren la passada temporada.

Una vegada més els ani-madors han estat en BielSorell ben recolzat per JoanGornals, en Toni des Molíden Donzell, i tants d'altresanimadors de l'equip porre-renc —perquè no oblidemque aquest és l'autènticequip de Porreres compostper jugadors porrerencs—com poden ser en Toni desCentre, en Pep Mayol, enJoan Mayol, en Tomeu imolts més que lluiten per aaconseguir que un dia hi ha-gi un bon ramellet de bonsjugadors del nostre pobleque puguin defensar els co-lors del primer equip.

L'entrenador de l'equipés un altre gran animadorde l'esport porrerencen Ber-nat Fuster "Poo", que segu-rament sabrà donar caràcteri preparació a l'equip sub-23porrerenc.

Per començar, el passatdia 3 d'octubre es va dispu-tar el primer partit de la l l i -ga, jugant contra l'Escolaral qual derrotàrem per 1 gola 0. El gol fou marcat des-prés d'una de les millors ju-gades, per Pons, poc tempsabans d'acabar la primerapart.

L'equip mostrà algunesllacunes i un poc de faltade preparació física, peròs'ha de tenir en compte quenomés es duien tres o qua-tre entrenaments. El mésimportant és que es demos-trà que hi ha maneres ique l'equip anirà a més.

L'alineació fou: a laporteria Joan Sorell; defen-ses, Vaquer, Xim Barceló,Ballester, Martorell; mitjos,Sebastià Barceló, NicolauPons, i a la delantera, Mes-quida, Vich i Picornell. A

la segona part Ferrer va sus-tituir a Picornell.

Des d'aquestes pàgines

desitjam sortaficionats.

i èxits als

M. Lladó

RADIO POPULARTots els dimecres a les 2 del migdia,

Joan Barceló informa de l'actualitat a Porreresa "la veu dels pobles". Els diumenges notíciesde futbol del Porreres a "Popular Deportivo",

durant el capvespre. Al vespre, a "Jornada Esportiva1

"RADIO POPULAR ES COSA NOSTRA"

I I

únic vot útil

PSMNACIONALISTES DE LES I L L E ^

AGRUPACIÓ CULTURAL 14

VISITA ARQUEOLÒGICAA L'ILLOT DENA GUARDIS.

El diumenge dia 22d'agost, una vintena desocis de l'Agrupació Cul-tural realitzaren una vi-sita a l'illot de Na Guar-dis per a conèixer deprop les excavacions ar-queològiques que s'hi estanfent des de l'any 1.979.El Sr. Víctor Guerrero, capde l'equip que hi treballa,ens explicà les característi-ques, tècniques, materials,etc. de les excavacions men-tre anàvem observant sobreel terreny la problemàticad'aquest poblat punie. Sensdubte la visita fou ben in-teressant. A més, com quefeia un bon sol, poguéremgaudir d'un agradable banyen aquelles aigües netes i,per sort, encara no conta-minades. Llavors, deversles 15,00 h., ens reunírema l'entorn d'una bona pae-lla a la Colònica de SantJordi.

Volem aprofitar aques-ta notícia per a informarque la secció d'excursionis-me de l'Agrupació Cultural

també té dins els seus ob-jectius organitzar, a més deles excursions de munta-nya, alguna sortida en plade conèixer els nostresmonuments, les restes ar-queològiques, etc.

Sempre s'anuncienal tauló d'anuncis del localsocial.

VIII TRAVESSIA DELTORRENT DE PAREIS.

El diumenge dia 5 desetembre, quan l'estiu jatomba i el sol no socorratan fort, tengué lloc la jatradicional travessia delTorrent de Pareis organit-zada per l'Agrupació Cul-tural essent enguany lavuitena edició.

L'exoedició —unestrenta cinc persones— po-gué gaudir d'un dia benagradable ja que el tempsacompanyà observantla natura, el paisatge,etc. a més de prendre unbany a Sa Calobra. El di-nar transcorregué a la plat-ja de Cala Tuent.

L'endemà qualcú, acausa de l'esbravonada, deiaque no hi tornarla. Però,

nosaltres, vos deim: Finsl'any que ve!.

EXCURSIÓ AFELANITX.

Molt sovint succeeixque les coses més llunyaneses coneixen millor que lesde més prop. Amb la inten-ció d'anar evitant aquestsfets la secció d'excursionis-me organitzà el passat dia12 d'octubre una excursióal poble veïnat de Felanitx.Amb sort poguérem comp-tar amb les explicacions demossèn Pere Xamena elqual ens acompanyà al cas-tell de Santueri a! mateixtemps que ens anava co-mentant els principals tretsdes del punt de vista defen-siu, històric, arquitectònic,etc. Més tard encara visità-rem el museu de la Funda-ció "Cosme Bauçà" on hiha recullida una mostra de

diversos materials de caireetnològic, sobretot, beninteressants.

Volem indicar que sem-pre que hi hagi un grup depersones interessades enconèixer els museus, elsmonuments, restes arqueo-lògiques, etc., pensam detant en tant organitzar algu-na sortida en aquest sentit.Informau-vos al local social.

EXCURSIÓ A LACOMUNA DEBUNYOLA.

Diumenge dia 14 denovembre i per a comen-çar a entrar amb ametlesde la temporada d'excur-sions l'Agrupació Culturalanirà —i tornarà— a laComuna de Bunyola (queno té res a veure amb laComuna de París ni altrescomunes). Sortida a les 9.00del matí si hi som tots.Apuntau-vos abans de dia5.

AVIS

Durant els propers dies es posarà a cobrament els re-buts corresponents a la quota de soci de 1.982.

PIENSOS

COMPAÑ/A DE PIENSOS MALLORQUINA, S. A.

Rey Sancho, 4 - FELANITX - PALMA DE MALLORCA

Tels. 58 01 50 - 58 07 54

DISTRIBUIDOR A

VICENÇ MARI-Carrer Lluís, 9-Tel . 647322

L·LEiïGUA I CULTURA 15

EXPOSICIÓ DE CERAMIQUES DE PAULA CANYELLESA "LA CAIXA"

Com ja és costum cadaany coincidint amb la Firade Porreres als locals de "LaCaixa" de Pensions hi hauna exposició. Enguany lapintora Paula Canyelles ensmostra la seva obra realit-zada en rajoles de ceràmi-ca artistica.

Paula Canyelles vanéixer a Ciutat de Mallor-ca i ja des de la seva joven-tut començà a tenir inte-rès i habilitat per la pin-tura. Ella mateixa ens ex-plica la seva trajectòriaartística.

-Paula: Sí, realmentvaig començar a pintar dejove, a l'escola m'ense-nyaren a fer les primerespintures al oli, i, poc a poc,sense donar-me'n, m'anavaentusiasmant en lapintura. Els temes delsquadres eren diversos, pre-dominant els paisatges, elsbodegons i sobretot lesflors. Sempre m'ha agadatpintar f lors, margalides, cla-vells, roses... Consider elsquadres de flors molt fe-menins, i que és un detallque alegre qualsevol racó dela casa.

Llum d'oli: Tenim en-tès que quan es va casardeixà per complet la pin-tura.

-P.- Així va ésser, lavaig anar deixant cadavegada més, per dedicar-me a les labors de mestre-sa de casa, al meu homoi als meus fills.

LI.- I, després? Quan vatornar-hi?

P.- Ara que ja són ma-

CONTRA LAURBANITZACIÓ DE SADRAGONERA.

L'Agrupació Culturalde Porreres s'adherí als ac-tes que en defensa de l'illade Sa Dragonera organitza-ven diverses entitats cultu-rals, ecològiques i políti-ques de Mallorca el passatdia 29 d'agost.

PRÒXIMA EDICIÓ DE"LA INQUISICIÓ APORRERES" DE RAMONROSSELLÓ.

En breu apareixerà unfullet editat per l'Agrupa-ció Cultural de Porreressobre la Inquisició a lanostra vila, obra de l'in-vestigador felanitxer Ra-mon Rosselló i Vaquer.

jors i tene més temps lliu-re, he sentit desitjós de tor-nar a reprendre el meu "ho-bby": la pintura, deci-dint aquesta vegada tocarel camp de la ceràmica,pintant rajoles amb es-malt. He seguit un curseta l'escola de pintura "Arti mans" i posteriorment heperfeccionat la tècnica.Ara és quan hi pas més, de-dicant-hi un bon grapatd'hores al dia. Fins i tot,don classes particulars a

al.Iotes joves que volendedicar-se a l'aprenentat-ge d'aquest art. La pin-tura amb esmalt de rajo-les de ceràmica i la poste-rior composició d'aques-tes ofereix grans possibi-litats.

LI.- Sabem que NaPaula Canyelles ha parti-cipat a diverses exposi-cions col·lectives aCiutat, concretament a lagaleria "Almudaina" ambmolt d'èxit, però que ella

té moltes esperances ambaquesta exposició de Por-reres.

P.- Sí, i per això heduit molta varietat d'obres,des de palanganes, miralls,quadres, f ins a jardineresi taules de decoració.

LI.- Estam segurs queaquest bon "saber fer" deNa Paula estusiasmarà atots els porrerencs que ven-guin a veure l'exposició.

P.- Esper no defraudar-los.

JOANPERELLÚAL CONGRÉSPER MILLORO

HNOS. SERRACarrer Sala, 57 - PORRERES

COLABORADOR OFICIAL DE

,

C^^JcTcwz Motor Balear, S.A.

C/. Aragón 11 - Telefono 4636OO - O4- - O8 - Palma de Mallorca