liniaciutatvella 36

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

líniaciutatvella 23 d’abril de 2014 · Núm.36 · www.liniaciutatvella.catbarcelona

Justícia pàg 9Un jurat popular jutjaràels mossos implicats enel polèmic cas Raval

Societat pàg 9En marxa un pla perplantar milers de florsals carrers de Ciutat Vella

Educació pàg 10Un programa apropael comerç a les escoles

Esports pàg 13L’Atlètic-Barceloneta s’ho juga tot a Croàcia

La contaminació al districteés de les més altes de la ciutat

La pol·lució de l’aire a les estacions de mesura de Ciutat Vella supera alguns límits saludables i fins i tot legals pàg 3

Un dia per llegir i estimar

pàg 8

Entrevista pàg 12Recasens: “El comerçpodrà aprofitar encaramés el turisme”

Cultura pàg 8El cantautor Raimon oferirà quatre recitalsantològics al Palau

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 23 abril 2014líniaciutatvella.cat

3 | En Portada 23 abril 2014 líniaciutatvella.cat

L’amenaça de la contaminació» La pol·lució de l’aire a Ciutat Vella és alta i supera alguns límits saludables i fins i tot legals» La contaminació ambiental causa milions de morts i malalties cada any, també a Catalunya

Cada any moren al món uns 4 mi-lions de persones per culpa de lacontaminació. Són xifres de l’Or-ganització Mundial de la Salut(OMS) que posen de manifest quela contaminació atmosfèrica és unproblema, i greu, que està sobrela taula. Tot i els intents políticsper reduir els nivells de pol·lució,la situació segueix sent preocu-pant i es troba lluny d’aconseguirla sostenibilitat.

L’OMS alerta que una vuitenapart de les morts mundials que esprodueixen cada any tenen rela-ció directa amb la contaminacióde l’aire, ja sigui a l’interior de lescases (4,3 milions estimats demorts) o ambiental (3,7 milionsestimats de morts). Aquesta últi-ma és molt present a les grans ciu-

tats i àrees metropolitanes. Lespartícules i agents contaminantssón substàncies molt nocives, jaque s’inhalen amb la respiració.S’ha comprovat que hi ha relacióentre l’exposició a la pol·lució i les

malalties cardiovasculars, el càn-cer i les malalties respiratòries.

Aquest és un problema queafecta, sobretot, els països d’in-gressos baixos i mitjans a les re-gions de l’Àsia Sud-oriental i delPacífic Occidental, però que enmenor mesura també és ben pre-sent al nostre país. Segons diver-

sos estudis europeus, a l’Estat hiha unes 20.000 morts prematu-res per la contaminació de l’aire.Els ecologistes ja fa temps que avi-sen que aquest és un problemagreu i que l’aire que respirem dis-ta molt del que seria recomanable.

UN PROBLEMA PROPERUn informe de l’organització Eco-logistes en Acció sobre la qualitatde l’aire el 2012 revela que a totCatalunya es van superar els va-lors anuals i diaris recomanats perl’OMS de diverses partícules con-taminants i, en algunes estacionsde mesura, també els límits legals.De fet, les pitjors dades es van re-collir a l’àrea de Barcelona.

La Comissió Europea ha ela-borat una legislació que regula iestableix límits legals en els valorsde concentració de diòxid de car-boni, diòxid de nitrogen (NO2),partícules fines en suspensió a l’ai-re (PM10 i PM2,5), ozó troposfè-

ric (O3) i diòxid de sofre (SO2), lessubstàncies contaminants méspresents a Catalunya. A banda dela regulació legal, l’OMS tambémarca uns límits, més exigents,sobre els nivells de contaminació

de l’aire, en funció del que consi-dera saludable.

A Barcelona hi ha diversesestacions que mesuren la qualitatde l’aire. En totes elles el 2012 esvan superar els valors mitjansanuals recomanats de PM10 iPM2,5. Al Ciutat Vella hi ha es-tacions a la Ciutadella i al Port

Vell. Als dos llocs s’hi recullen da-des preocupants, com la supera-ció més de 35 dies l’any (el límitlegal) del valor diari permès dePM10. També a la Ciutadella es vasuperar el valor legal mitjà deNO2 l’any 2012. A més, en diver-ses estacions barcelonines es vansuperar els valors anuals reco-manats per l’OMS d’O3.

Això fa que l’àrea metropoli-tana de Barcelona, juntamentamb el Baix Llobregat, presentinles situacions més preocupants.En gran part per culpa de la con-centració industrial i de trànsit ro-dat i marítim.

Ecologistes en acció, a més,denuncia que actualment no exis-teix un pla d’actuació efectiu perreduir els nivells de contaminacióa la zona, fet que consideren una“falta de compromís de les admi-nistracions catalanes”. La conta-minació és ja un problema i, so-bretot, una amenaça per al futur.

Joaquim Gómez RibasCIUTAT VELLA

La concentració de cotxes i l’activitat industrial són les principals causes de contaminació atmosfèrica. Foto: Arxiu

Moren 3,7 milions de persones al mónper la contaminació

de l’aire cada any

L’OMS considera la pol·lució

ambiental com unagent cancerigen

23 abril 2014

Districte| 4

líniaciutatvella.cat

A la ciutat, al districte i a gaire-bé tots els barris hi ha algun racóque s’ha degradat amb el pas deltemps i que necessita una inter-venció perquè recuperi el seu mi-llor estat. Aquest era el cas de lacantonada entre el carrer Còdolsi el carrer d’en Rull. Una situa-ció que, però, gràcies a la col·la-boració entre veïns i el Districte,es va poder solucionar d’unamanera molt poc habitual. I ésque van ser els usuaris del Cen-tre de Dia per a Gent Gran LaMercè i de la Residència de GentGran del Gòtic els principals ar-tífexs de la recuperació d’aquestespai.

Els finestrals de l’edifici queacull aquests equipamentss’han reformat i s’han convertiten petites obres d’art. Tal com ex-plica Matilde Albarracín, tècni-

ca de barri del Gòtic, aquest es-pai s’havia convertit en el punt detrobada de delinqüents i trafi-cants de droga. Gràcies al rentatde cara que s’ha fet, que va fina-litzar al novembre, ara la zona ésmolt més segura i s’ha recuperat

per a la vida veïnal i comercial, iper a la gent gran del barri Gòtic.

OBERTURA AL CARREREls finestrals del Centre de DiaLa Mercè tenien els vidres foscosi pintats, les parets estaven bru-tes, i convertien aquesta canto-nada en una zona fosca que ge-nerava inseguretat.

L’actuació que s’ha dut a ter-

me ha consistit en obrir aques-tes finestres al carrer amb reixesque deixen passar la llum, ambuna neteja dels vidres, i conver-tint els finestrals en petits apa-radors d’art. Per omplir-los devida ha calgut la col·laboració detots els agents del barri. El Dis-tricte ha pagat el material ne-cessari, els usuaris del centre handecidit quina frase volien posarals finestrals (finalment s’ha es-collit Amb un bon amic no hi hacamí llarg, amb diversos idio-mes), l’artista Franco de Toledos’ha encarregat de la decoració iels veïns i comerciants de lesplantes i el verd.

Albarracín es mostra moltcontenta del resultat, ja que, talcom explica, “els traficants nohan tornat a aparèixer i l’actua-ció ha estat molt ben valoradapels veïns”. La neteja i millora del’espai “dóna llum, dóna vida i haconvertit aquesta cantonada enun espai molt agradable”, con-clou la tècnica de barri.

Una reforma feta entre tots» El Centre de Dia La Mercè s’ha remodelat amb l’ajuda dels usuaris, veïns i comerciants del barri» Aquesta iniciativa pionera ha permès millorar i recuperar un espai que s’havia degradat

COL·LABORACIÓ4 La remo-delació al Centre de Dia la Mer-cè no és la primera microac-tuació que es fa al Gòtic. Ma-tilde Albarracín explica queaquest tipus d’intervencionsvan començar fa cinc anys ambel projecte Àgora. La col·labo-ració entre el Districte, la Guàr-dia Urbana i l’escola de dissenyElisava ha permès fer treballsen diversos punts conflictius irecuperar-los per al barri.

Albarracín posa d’exemplela plaça de la Mercè, on avuimateix s’hi fa una diada de ba-rri, la plaça de la Rosa o els vol-tants de la plaça de George Or-well, com a espais que s’han re-cuperat amb la col·laboracióveïnal i que s’han convertit enzones d’estada i desenvolupa-ment d’activitats veïnals.

Un projecte de barri

Els finestrals del Centre de Dia que s’ha remodelat i decorat. Fotos: Línia Ciutat Vella

Les petites reformeshan millorat la

seguretat al carrer

RedaccióCIUTAT VELLA

Atracció | Els conillets, un nou reclamUn dels elements que decoren els finestrals del Centre de Dia són conillets de

diferents colors. La tècnica de barri del Gòtic, Matilde Albarracín, explica que s’hanconvertit en una atracció artística del barri. Tal com comenta, molts estudiants de

l’escola Drassanes, propera al centre, s’acostens sovint a observar-los.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | 23 abril 2014 líniaciutatvella.cat

| 6Opinió23 abril 2014líniaciutatvella.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@JordiArmenteras: Marta Rovira des-col·loca Rajoy i Soraya Sáenz saludant-losi donant-los la mà. Això tampoc passa maial Congrés espanyol.

@maitefernandezf: “Los gitanos tenemosun país que es el mundo, pero nos faltaesta cohesión social e inclusión en él”. #DiaPobleGitano.

@rubenuria: Este Barça le ha dado mu-cho al fútbol, no parece justo cebarse, perosi desea seguir en la élite, necesita au-tocrítica y humildad.

Fa temps que vull escriure perquècada dia al·lucino més amb cosesque sento a la tele. Sembla que labandera catalana ja no sigui la se-nyera, que sigui l’estelada. Que elscatalans vivim immersos dins d’unambient d’hostil entre catalans detota la vida i “nous” catalans. ERCdient que Catalunya serà inde-pendent o no serà, el PP dient quedefensaran la integritat d’Espanyaa tota costa, fins i tot si cal trauranels tancs, CiU que sí o sí es fa el re-ferèndum... A mi em sembla totuna pel·lícula de mal gust. Però elsdies passen i jo continuo sense fei-na i ja no cobro l’atur, la sanitat ésde pena, i l’educació pública i gra-tuïta és una utopia... Però, men-trestant, ERC passejant la bande-reta, com si amb la bandera jo po-gués arribar a final de mes, o po-gués escalfar un plat de menjar perpoder dinar calent, o pagués els lli-bres de text del meu fill. Insinuenque hem de morir per defensar untros de roba? Jo sóc català com elque més, però si us plau, baixeu ala terra i poseu-vos a treballar, si-gueu seriosos, rigorosos i sensiblesamb les persones.

4Peus a terraper Marc López

El 8 d’abril, els tres diputatscatalans van ser molt i moltprudents a l’hora d’exposar elsseus arguments per demanarel traspàs de la competènciaper fer el referèndum i l’actitudque van tenir durant la sessiódel Congrés. M’imagino quetots tres estarien pensant men-tre escoltaven les intervencionsdels altres partits: I per què noparlem de República i que ensvolem treure de sobre una mo-narquia obsoleta, que no éspresentable?

Què hem de dir d’un exèr-cit, garant de la unitat d’Es-panya segons la Constitució,que nosaltres no volem tenir?Per què no deixem als dipu-tats del PSC en evidència pervotar en contra de la nostraproposta? Els diem que volemun diàleg entre iguals i no desuperior a inferior? Com po-dríem dir- li “cul d’olla” a lasenyora Rosa Díez sense quees notés gaire? Què els diríemals diputats, que van aplaudirfervorosament, al final de la

sessió? Com dir-los a totaaquesta bona gent que ja hanfet tard i que tot això d’avui ésun pur tràmit? Perquè no ensaixequem i fotem el campd’una vegada quan ens tocaaguantar un devessall de fan-farronades? Amb quina caraens hem de quedar quan men-teixen, desafien i ens menys-preen? Ens mosseguem lallengua o deixem anar tot elque ens omple el pap? I si ensposem unes plomes al cap ifem el ball de la pluja? Anemal logopeda perquè no se’nsnoti l’accent català?

Les fronteres territorials estraspassen com si res, les queno hi ha manera de traspassarsón les ideològiques! Parlem deprincipis democràtics i no delegalitat! Ens estimen tant, queamb l’abraçada ens escanyen!Ara que ETA ha plegat, que-dem nosaltres com a cap deturc! Som aquí com a ciutadansde Catalunya i no com a súbditsd’Espanya! KEEP CALM? Pot-ser massa!

#AquestAnyTampoc#QueN’Aprenguin!

4Van ser prudentsper Jordi Lleal

#DiaPobleGitano

Només per un instant tots elscatalans ens hauríem de posara la pell del president Mas quanfa dies a la catedral de l’Almu-dena va haver d'escoltar deRouco Varela dir allò que "al-gunes actituds poden causaruna guerra civil". És veritat queel polític es converteix en un es-tadista quan comença a pensaren les properes generacions i noen les pròximes eleccions. I permolt que alguns (intentin) cru-cificar-lo, s’ha de reconèixerque l’home té talla política, nonomés per haver iniciat un pro-cés impecable, pacífic i total-ment democràtic, sinó per norespondre estomacalment aaquest inefable capellà que escreu amb el dret diví d’enviarromanços maltractant de pas lamemòria històrica de manerabarroera.

Sóc dels que pensen que di-marts 8 d’abril, al Congrés delsDiputats de Madrid, molts in-decisos catalans ho van veuremés clar i es van passar al campindependentista. I ho van ferperquè no tenen por de la mor-fologia de la paraula ni del malús que es fa d’ella, ni de les porshistòriques ni dels fantasmes,ni de les analogies malintencio-nades ni tampoc de l’amenaçade “vagar fuera d’Europa porlos siglos de los siglos”. Aquelldia es va produir un punt d’in-flexió perquè una nodrida re-presentació transversal delParlament de Catalunya es vapresentar al Congrés espanyolamb enormes dosis de sentitcomú, diàleg i expressió de lli-bertat. I van tornar amb un NOcom una catedral que en el fons

és un gran SÍ, ple de legitimitatmoral, ètica i política per seguirlluitant de l'única manera queho sabem fer els catalans: ambarguments sòlids, revalidats ales urnes i expressats al carrerde manera pacífica.

El 8 d’abril va ser un grandia. Sabíem el resultat deldebat perquè el PP i el PSOEja havien deixat clar que im-pedirien que prosperés la de-manda del Parlament i fostransferida a la Generalitat lacompetència de poder orga-nitzar un referèndum (no vin-culant) utilitzant l’article 150.2de la Constitució. Però la so-lemnització del NO a una lec-tura flexible de la mateixaConstitució espanyola seràcontemplat amb preocupacióper la comunitat internacionali per molts espanyols que noes deixen triturar pel rodet bi-partidista. Escocesos i quebe-quesos ja ens miraran ambperplexitat i Brussel·les podràcontemplar des de la seva cal-culada passivitat el grau de de-mocràcia del qual gaudim aquí,ara que tothom alava les ex-èquies d’Adolfo Suárez per en-grandir la figura del Monarca(Pilar Urbano, Jordi Évole i al-guns més, al marge).

Si l’èxit no és definitiu i elfracàs no és fatídic, el quecompta és el valor per conti-nuar. I això és el que vam ferl’endemà, dia 9 d’abril, i el se-güent i tots els que han vingut ivindran. Treballar per deixar desomiar desperts i poder veurenous horitzons. Poesia, a part…Siguem optimistes, perquè noser-ho serveix de ben poc.

per David Centol, Editor del Grup Comunicació 21

4No han entès res

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniaciutatvella.cat Dipòsit legal: B.43220-2010

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Ciutat Vella no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 23 abril 2014 líniaciutatvella.cat

4Caldrà que fem política

Opinió en 140 caràcters

@MireiaMiquel: Què bé li va a Rosa Díezsortir a parlar d'això. És un 99% de la sevacampanya electoral. Com peix a l'aigua.#Congrésespanyol.

@neusmunte: Unanimitat al @parlament_cat.Creació d’una comissió d'estudi de la transiciócap a la @ReformaHorària. Bona feina @fa-bianmohedano i molts altres!

@maldinisport: Se puede dudar del es-tado de forma de algunos jugadores, perode lo que no se puede dudar es del estilode este Barcelona. Eso jamás.

Un diari obert

Digueu-me paranoic si voleu. I que nose m’atabali el galliner, però hi ha unrum-rum que mireu… em fa tenir unacosa per dins, un no sé què tinc… ja hodeia aquell que la paranoia és la menysdolenta de les malalties mentals. Peròquè voleu que us digui? Res? Voleu quecalli? Doncs no. Ho sento però el verbcallar no existeix en el diccionari Sa-valls-Realitat, Realitat-Savalls.

A la vida hi ha “marcadors”. Sí, sí…com quan vas al metge a que et com-provi això o allò altre i et destrueixen to-tes les teves intimitats. El que busquensón “marcadors” per tal de prohibir-teel que més t’agradi mentre intenten pre-veure el mal del que has de morir –comtothom–. Les dones –que com deia enCapri són molt més intel·ligents que elshomes– són les mega-expertes mun-dials de la visió lateral a la recerca de“marcadors”.

Sento revelar als lectors masculinsun secret de calibre similar al d’“els reissón els pares”: Elles ho saben! Ho sa-ben abans. No cal que us escarrasseuamb flors i llaminadures, amb amabi-litats desfermades, amb sortides deguió i seguiment dels consells del Cos-mopolitan per crear l’ambient ade-quat… Sigui perquè teniu necessitat ur-gent de completar l’acte matrimonial,sigui perquè heu convidat a quatrebrètols a casa a veure la Champions pelPlus sense tenir en compte que el ma-teix dia hauríeu d’anar a sopar a cal so-

gre… tant li fot! Elles ja ho saben! Quecom va dir la Chenoa: “cuando tú vasyo vengo de allí, cuando yo voy todavíaestás aquí”.

Me n’he anat per les branques, ja hosé… però és que tinc aquest rum-ruma l’estomac… que em fa anar a buscar“marcadors”, i donada la meva predis-posició natural de veure només allò queem plau, recorro a la saviesa en l’anà-lisi de la realitat que em proporciona elbisturí de l’observació que m’han en-senyat a fer servir les dones que m’hanenvoltat al llarg de la vida, i particu-larment la senyora Savalls.

Jo no vull destrempar ningú… peròposeu-vos com us doni la gana, que sien Duran fot setmanes que no piula encontra és que ens ha fotut un tracte rec-tal sense que ens n’adonéssim. Que sinomés fan que explicar-me que han vistla Soraya amb aquest pel carrer, oamb aquells sopant allà, és que hi ha re-unió de pastors, i ja sabeu allò de “re-unió de pastors… ovella morta”.

A mi no em preocupen gens elsbrams de Madrid. Em preocupa més elseu silenci. No m’atabala en Lara, elFreixenetu, o en Juanitu-ondes-abri-llantinades-Rosell… A mi em fa patirquan els Pimecus s’arrepleguen per dirque “ja n’hi ha prou” i aclareixen que ésuna reunió patronal i no de país. M’a-tabala el cuc detector de marcadors,aquesta cosa de l’“estem sortint de lacrisi i no m’atabaleu ara”.

per Carles Savalls

Catalunya és un país sense recursos na-turals més enllà del bon temps i la gas-tronomia. La nostra fortuna ha vingut dela cultura del treball i del comerç. Quinremei! Els nostres millors fills i filles va-ren centrar el seu talent a fer diners d’a-llà on no hi havia més que misèria i im-postos, mentre que en altres països lespersones de qualitat podien fer carreradins les estructures dels seus estats, coma polítics, militars, diplomàtics o aca-dèmics. Aquí ens vàrem posar a fer du-ros, que Déu estreny, però no ofega.

Probablement Weber hauria d’haverestudiat el cas dels catalans quan parlavad’una moral protestant simbiòtica ambel capitalisme, perquè l’esforç, la meri-tocràcia i la recompensa en vida del tre-ball ben fet han estat els pilars de la Ca-talunya moderna. Almenys és el tipus deliteratura d’autobombo que hem assi-milat com a indestriable de com som,dins la nostra societat de senyors Este-ve, botiguers i menestrals. I que baixiDéu i m’ho negui, però és un autoretrat

que ens encigala d’allò més per molt pe-tit burgès que sigui.

Dit això, i si sumem a la nostra equa-ció definitòria que les elits ciutadanes vanmorir o es van exiliar el 1714 –un exili del10% de la població més compromesa ambles llibertats del Principat ens va deixarescapçats durant dos segles– no és d’es-tranyar que siguem un país, com a mínim,irreverent amb el poder, que fins fa qua-tre dies ha estat sempre foraster. Alme-nys, fins que va arribar l’autonomiaaquesta de fireta i vàrem donar feina alsnostres propis corruptes de tots els colorspolítics. Els catalans, perdedors de tot iamb unes elits sorgides de l’esforç delsseus avis o besavis (que no d’ells, que jano cola) hem encapçalat totes, absoluta-ment totes, les reformes socials que hanentrat a la pell de brau.

Penso que, molt equivocadament, leshem assimilat com a nostres i les hemtraslladat pedagògicament als espany-ols, intentant posar el seny davant de lainjustícia. I així estem...

No ens podem arronsar de cap de lesmaneres, i menys el president Mas. Talcom li va dir l’empresari farmacèutic Sr.Grífols: -“President, no s’arronsi”. Aracal tirar endavant i recordar que d’aquía la consulta del 9 de novembre tenimmolta feina per fer. Feina política en di-versos àmbits territorials, feina de pres-sió política i de convenciment cívic.

Tenim davant nostre unes eleccionseuropees molt importants i un Onze deSetembre que ha de tornar a ser histò-ric. I enmig d’aquests dos esdeveni-ments cabdals tenim un estiu que cal-dria aprofitar al màxim per explicar alsmilers de turistes d’arreu del món queens visiten que actualment els catalanspatim una greu mortificació: el governespanyol, el govern autoritari i postde-mocràtic de Madrid, que no ens vol dei-xar exercir el dret civil més importantde tota democràcia. L’executiu Rajoy noens vol deixar votar amb normalitat. Elpoble de Catalunya ha de prendre cons-ciència que la nostra dependència ambEspanya ja ha tocat fons. Cal tenir benpresent que l’Estat espanyol cada dia

ens tracta pitjor: és més centralista,agressiu i antisocial envers els ciutadansde Catalunya.

Cada dia que passa l’administraciócentral de l’Estat ens imposa unes lleisi prerrogatives inacceptables, que pro-voquen més martiri antisocial i pèrduade qualitat de vida. La societat civil ca-talana, encapçalada per l’ANC, està do-nant un exemple exquisit de saviesa, ci-visme i valentia. Ara és l’hora que totsplegats, institucions –sobretot els Ajun-taments–, partits polítics, sindicats i lagent a títol individual formem un sol cosper tal de fer possible una revolta cata-lana que ha de significar la superació de-finitiva de la dependència als dictats del’altiplà castellà.

Aquesta onada de civisme social ca-talà també hauria d’implicar superar eldiscurs ètnic i antiquat del nacionalis-me espanyol i situar-nos en una nor-malitat política i social, per tal de co-mençar a posar fil a l’agulla als des-equilibris i problemes que neguitegen iaclaparen de debò la nostra estimadanació catalana.

per Josep M. Loste

4La consulta i la dependència

per Àlex Socies

4Reformar els espanyols...

23 abril 2014

Ciutat Vella| 8


Sant Jordi és una de les festesmés destacades de la ciutat idel país. Cada any milers depersones omplen els carrers deBarcelona i sobretot del distric-te per celebrar la diada del llibrei de la rosa. Per a avui, l’Ajunta-ment ha preparat un seguit d’ac-tivitats que permetran que totsels veïns i veïnes de Ciutat Vellatrobin l’oferta que s’adapta mi-llor als seus gustos.

No faltaran, com cada any,les tradicionals parades de ven-da de roses i llibres, fet quetransporta l’activitat principal-ment a les Rambles. En aquestpasseig hi passejaran durant totel dia nombrosos veïns buscantel millor llibre per regalar i tam-bé s’hi podran trobar els escrip-tors signant exemplars.

Entre les activitats que espoden fer avui hi ha la jornada deportes obertes a l’Ajuntament oa l’Ateneu Barcelonès. Precisa-ment a aquí s’hi farà la lecturapública de les tres obres finalis-tes del XLIII Premi Crexells.

EL ‘BORN CC’ S’ESTRENAAquest és el primer Sant Jordiamb el Born Centre Cultural enfuncionament. En aquest sentit,

la diada guanya un equipamentcultural més que oferirà pro-jeccions d’un curtmetratge sobrela llegenda de Sant Jordi i queacollirà la finalització d’una cer-cavila, entre d’altres.

Per altra banda, la cinquenaedició de la Fira Internacional delLlibre i Edicions d'Art, Música,Fotografia i Disseny de Barcelo-na se celebra del 23 al 27 d'abrila l’Arts Santa Mònica.

Les roses són les protagonistes del dia. Foto: Arxiu

Ciutat Vella surt al carrer percelebrar la diada de Sant Jordi» Les Rambles són el punt neuràlgic de venda de roses i llibres»També es poden fer altres activitats per a tots els gustos i edats

Raimon oferirà quatre recitals antològics al Palau

MÚSICA4El cantautor de Xàti-va Raimon oferirà els pròximsdies 8, 9, 10 i 11 de maig quatrerecitals antològics al Palau de laMúsica. Raimon no estarà sol al’escenari, i és que, a banda de di-versos instruments de corda ivent, també l’acompanyaran elscors de l’Escola Coral de l’OrfeóCatalà: Cor Mitjans, Cor deNoies, Cor Petits i Cor Jove.

Aquests quatre concerts re-passaran la trajectòria de més de50 anys de l’artista sobre els es-

cenaris, amb cançons de totes lesèpoques, en els quals no hi fal-taran les seves cançons més co-negudes com Al vent, Diguemno, o Veles e vents.

Raimon torna d’aquesta ma-nera al Palau on ja hi ha actuatuna quarantena de vegades i undels escenaris on diu que sesent més còmode.

El cantant valencià va rebrefa poc el Premi d’Honor de lesLletres Catalanes que atorgaÒmnium Cultural.

CULTURA4Amb la intenció dereivindicar la figura i els idealsdel pedagog Ferrer i Guàrdia, vaobrir al barri gòtic fa uns dies unespai amb el seu nom.

L’Espai Ferrer i Guàrdia és alcarrer Avinyó 44, en un edificihistòric de 1775. Aquest ateneualberga les entitats impulsores,que són la Fundació Ferrer iGuàrdia, Esplais Catalans, AccióEscolta de Catalunya, l'Associa-ció de Casals i Grups de Joves deCatalunya, la Fundació Terra, la

Joventut Europea Federalista,Cooperacció, l'Escola Lliure elSol, la cooperativa Encís i elMoviment Laic i Progressista. Estracta d’un espai de 200 metresquadrats on s'hi organitzaran ac-tivitats culturals, associatives,gastronòmiques i socials. Té unespai gastronòmic de cuina ca-talana i de productes de proxi-mitat.

El director de la Fundació Fe-rrer i Guàrdia, Oriol Illa, va co-mentar en la inauguració que

aquest "és un espai de llibertatperquè reivindica els ideals deFerrer i Guàrdia”, un home que“volia que nenes i nens, rics i po-bres, estudiessin a l'escola en lamateixa aula".

També va ser present a la in-auguració la regidora de CiutatVella, Mercè Homs, que va des-tacar que l’ateneu “aixoplugadiverses seccions, un espai ex-positiu i gastronòmic” que faque s’aproximi la vida associativaal carrer i al barri.


Raimon ja porta més de 50 anys sobre els escenaris. Foto: Arxiu

Obre l’Espai Ferrer i Guàrdia

Successos | Roben el camell de PortaferrissaFa uns dies, dos turistes anglesos que passaven pel carrer de Portaferrissa

van robar el popular camell que dóna nom a les galeries que hi ha en aquesta via. Els dos homes van ser enxampats i detinguts a la Rambla per la Guàrdia

Urbana després de carregar la figura de dos metres durant una estona.

Ciutat Vella9 | 23 abril 2014 líniaciutatvella.cat

Els casals de gent gran de laBarceloneta obriran a l’agostSOCIETAT4Els dos casals degent gran de la Barceloneta obri-ran durant mig mes a l’agostcada un, de manera que sempren’hi hagi un que estigui en fun-cionament. D’aquesta maneras’atén a la reivindicació delsusuaris perquè els dos centrestancaven en anteriors estius.

Així doncs, el Casal de GentGran Mediterrània, propietat del’Ajuntament, obrirà la primera

quinzena del mes d'agost (de l'1al 15, excepte diumenges i fes-tius), mentre que el Casal deGent Gran Barceloneta, de laGeneralitat, obrirà del 16 al 31d'agost. Gràcies a la col·laboracióentre les dues administracions,els usuaris de tots dos centres,així com la resta de personesgrans del barri, podran entrarlliurement als equipaments i ferús de les instal·lacions

Un jurat popular jutjarà els mossos del cas Raval

SUCCESSOS4El cas Raval, en elqual va morir un home desprésde ser retingut per diversosagents dels Mossos d’Esquadra,serà jutjat per un jurat popular.Així ho ha ratificat l’Audiència deBarcelona, que considera que esva poder produir un homicididolós. L’Audiència ha desestimatla impugnació de la defensa,que no estava d’acord amb la de-cisió del jutge que va decidir quefos un jurat popular qui jutgésels mossos implicats en el cas.

L’Audiència considera quel’actuació dels mossos va serdesproporcionada i excessiva,tant en la intensitat com en la su-perioritat numèrica dels agents.

Tal com recullen diversosmitjans, aquest tribunal tambéha decidit que sigui un juratpopular qui decideixi si són cul-pables els dos mossos acusats decoaccions i obstrucció per haverdemanat als veïns si tenien imat-ges i gravacions de la reducció iretenció de l’empresari mort,Juan Andrés Benítez.

Segons avancen també di-versos mitjans, la defensa deBenítez vol demostrar que l’em-presari no tenia problemes decor, tal com apunten els infor-mes clínics i forenses. Aquestapodria haver estat una de lescauses de la mort, segons va re-velar l’autòpsia.

Aconseguir un districte ambmés color i més zones verdes.Amb aquest objectiu s’ha posaten marxa el Pla de Flors, que esfarà a tota la ciutat, amb el quales plantaran 43.500 plantes deflors de diversos tipus en dife-rents racons de tot Barcelona. ACiutat Vella, a més, aquesta plan-tació es farà en coordinació ambels veïns i comerciants.

El Pla de Flors 2014-2015 volintroduir nous grups de flors iplantes (anuals, vivaces i arbus-tos) en 34 punts de la ciutat i 292jardineres. D’aquesta manera,amb plantes que floreixen en di-ferents èpoques, es vol aconse-guir que es mantingui el color iels espais verds durant tot l’any.

Al districte on aquest pla tin-drà més incidència és CiutatVella. Aquí es farà una prova pi-lot en la qual s’implicarà elsveïns, els comerciants i propie-taris d'establiments de concu-rrència pública en la iniciativad'omplir de plantes i flors els ca-rrers i les places de la ciutat.

Aquesta prova sorgeix deltreball conjunt del Districte amb

l'associació de comerciants delcarrer Petritxol i amb la Comis-sió de Veïns i Veïnes, Comer-ciants i Botiguers de la Ribera, icoordinats amb Hàbitat Urbà.

En els pròxims dies algunscarrers dels barris de Sant Pere,Santa Caterina i la Ribera i tam-bé del Gòtic començaran a om-plir-se de verd. Mitjançant la co-ordinació del Districte, els co-merciants i propietaris d’esta-bliments col·locaran un suportper a testos a les seves façanes.Allà s’hi instal·laran les plantescedides per l’Ajuntament, que es-taran adaptades segons la quan-titat de llum que rebi el carrer on

s’hagin de plantar. En carrers onpràcticament no hi toqui el sol,com és el cas dels primers carrersque s'hi han implicat, el delsBanys Vells i el de Petritxol, s’hiposaran plantes que viuen bé al’ombra. No només a les façanes,també es posaran flors als bal-cons dels veïns o recolzades a te-rra. En tots els casos, els co-merciants s’encarregaran, al ves-pre i quan les botigues tanquin,de guardar les plantes a l’interiorde l’establiment.

Aquest model de col·labora-ció veïnal amb l’administraciós’exportarà a la resta de la ciutatla primavera de 2015.

Algunes flors plantades a la plaça del Poeta Boscà. Foto: Ajuntament

En marxa un pla per plantarmilers de flors a Ciutat Vella


23 abril 2014

Comerç| 10


La Fundació Barcelona Comerçva presentar el passat diven-dres dia 11 d’abril l’Indicador delComerç de Barcelona (ICoB),un estudi encarregat a ESADEi que ha recollit els resultats delprimer trimestre del comerçbarceloní i les intencions dels co-merciants davant la nova lleid’horaris comercials aprovadadurant el mes de febrer.

Tot i que les vendes han cai-gut un 1,4%, els comerciants jacomencen a veure “un punt dellum al final del túnel”, segons in-dica Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç.L’optimisme és degut al fet quela caiguda de les vendes no ha es-tat tan pronunciada com ho vaser durant els primers mesos de2012 i 2013.

En aquest sentit, el regidor deComerç, Consum i Mercats, Rai-mond Blasi, assegura que “el sec-tor del comerç està liderant la re-cuperació de la ciutat”.

BONES EXPECTATIVESSegons el que es desprèn de l’in-forme de l’ICoB del primer tri-mestre de 2014, els comerciantscreuen que els consumidors com-praran més de cara al pròxim tri-

mestre i que les vendes augmen-taran. Tanmateix, la seva preo-cupació sobre el descens delspreus –la temuda deflació– es fapalesa a l’estudi.

Pel que fa a la nova llei d’ho-raris, un 44,9% dels comerciantspreguntats afirmen que no obri-ran cap dia festiu durant els me-sos d’estiu, mentre que només el21% té la intenció d’aixecar lespersianes durant tots ells.

Gairebé la meitat dels comerciants no obriran els festius a l’estiu. Foto: Arxiu

Frenada a la caiguda de lesvendes al primer trimestre

» L’ICoB destaca una lleu millora dels resultats respecte a l’any passat» Vicenç Gasca, Fundació Barcelona Comerç: “la llum al final del túnel”

La Rambla, per sota de lavaloració mitjana de la ciutat

ENQUESTA4Amics de la Ramblava presentar a finals del mes demarç un estudi sobre la situaciódel comerç al famós passeig bar-celoní. D’aquest estudi es desprènque la valoració de la Rambla,tant del públic barceloní comdels visitants, està per sota de lavaloració mitjana de la ciutat deBarcelona.

Aquesta anàlisi, encarregadaper Amics de la Rambla a DepInstitut, comprèn l’opinió de 850vianants i 300 aportacions i ide-es de comerciants i operadors tu-rístics que treballen a la zona.

En aquesta línia, l’estudi des-taca que els enquestats deman-den un augment de l’oferta co-mercial autòctona –carreguencontra els establiments de sou-venirs–, específica i de qualitat,a més de la instal·lació de bancsi zones de descans.

Pel que fa a l’espai de la Ram-bla, aquest estudi destaca eltransport i l’enllumenat com elsaspectes més valorats, mentreque la falta de places d’aparca-ment i la seguretat són percebutscom els menys valorats entre lespersones enquestades.

Èxit d’afluència en els primersDimecres de Tapantoni

FIRA4El reeixit Tapantoni, laruta gastronòmica del barri deSant Antoni, s’amplia ara a totl’any amb els Dimecres de Ta-pantoni. Durant aquest dia, els vi-sitants als establiments de lazona podran gaudir d’una tapaespecial i una beguda a un preud’entre 2 i 2,90 euros.

Aquesta iniciativa, que va co-mençar a posar-se en pràctica elpassat dimecres 2 d’abril, “ha tin-gut molt bona acollida per part dela gent”, explica a Línia Ciutat Ve-

lla Ramon Puig, dinamitzador del’eix comercial Sant Antoni, or-ganitzador de la ruta. Malgrat queencara és massa d’hora per donarxifres i dades sobre l’impactereal dels Dimecres de Tapantoni,des de l’organització es veu demanera molt positiva aquestaprimera presa de contacte.

Tot i aquesta ampliació de laruta de tapes, l’autèntic Tapan-toni continuarà tenint lloc al ba-rri, com sempre, durant tres set-manes al maig i al novembre.

El comerç i la història del Gòtic, en codis QR

TECNOLOGIA4Conjuntar el co-merç de proximitat amb la histò-ria de la zona. Aquesta és la pro-posta dels comerciants del Gòticmitjançant l’aplicació QRGòtic,una guia cultural que permetràconèixer el recorregut històricd’aquest barri i l’oferta comercialque proposa actualment.

Aquest objectiu es farà realitatmitjançant més de 70 codis QRenganxats als aparadors dels co-merços pròxims a la plaça Sant

Jaume, el carrer Llibreteria i el Calljueu, que explicaran un fragmentde la història del lloc on es trobensituats els establiments. Per tal degaudir de la ruta s’ha de tenir ins-tal·lada l’aplicació lectora de codisQR al dispositiu mòbil i tenir ac-tiva la connexió a internet.

Aquesta aplicació ha rebut elsuport del Museu d’Història(MUHBA) i de les associacions decomerciants del carrer Llibreteriai del Call jueu.


Un dels aspectes menys valorats és la seguretat. Foto: Amics de la Rambla

Obertura | La Rambla acollirà un espai dedicat al pernilLa Rambla acollirà pròximament un espai exclusiu dedicat al món del pernil salat de la mà de

l’empresa Enrique Tomás, el Jamón Experience. Aquest museu del pernil salat vol donar una visió àmplia del procés d’elaboració d’aquest producte típic i oferir tasts als visitants que s’hi apropin.

L’equipament s’ubicarà a l’espai que va deixar la Casa del Llibre, d’uns 2.000 metres quadrats.

Comerç11 | 23 abril 2014 líniaciutatvella.cat

El comerç de proximitat és un in-dicador de la realitat de qualsevolcarrer o barri. Mitjançant aquestspetits establiments es pot conèi-xer l’entorn cultural, social i his-tòric d’una zona en concret. Peròsón també una important activi-tat econòmica i, per tant, unasortida laboral per a moltes per-sones. Per això, la Direcció de Co-merç i Consum, amb la col·labo-ració de l’Institut Municipal d’E-ducació, han impulsat de nou elprograma El comerç i les escoles,una iniciativa educativa on parti-cipen més de 60 escoles de tota laciutat i més de 4.000 alumnesd’infantil, primària i secundària.

La principal activitat del pro-grama són les visites guiades quepermeten que els escolars apren-guin com és la vida d'un botigueri què s'amaga a la rebotiga dels co-merços de proximitat. Gairebéuna quarantena de botigues desectors ben diferents col·laboren

amb aquest programa, entre lesquals hi ha establiments com ce-reries, forns, xarcuteries, ferrete-ries, herbolaris, òptiques, pastis-series i perruqueries, entre altres.

A les visites, els escolars sónrebuts pels responsables de les bo-

tigues, que els expliquen la sevaexperiència i les interioritats delseu negoci, i després fan algunamena d'activitat.

FABRICANT VIOLINSUna de les visites que ha pogut ferl’alumnat de Ciutat Vella és a Mu-sitekton, una botiga on es fabri-quen instruments, al carrer deSant Pere Més Alt. Allà, els joveshan pogut conèixer i aprendre l’o-fici d’un lutier.

Un dels centres que va visitar

aquest taller fa unes setmanes ésl’Institut Lluís Vives. En aquestavisita, el responsable de la botiga,Josep Saguer, va explicar alsalumnes què és un lutier i com esva acabar dedicant a aquest ofici,a partir de dues aficions: la músicai muntar i desmuntar coses. Araes dedica professionalment i demanera artesanal a la fabricaciód'instruments de corda. Saguerexplica que “no tot ha d'estar en-focat a triar una professió o unacarrera determinada; a travésdels teus talents i virtuts i del quet'agrada, pots convertir-ho enuna manera de viure”.

La visita va sorprendre elsalumnes, com la Clara Benta-nachs, que va dir que creia que “elsinstruments es feien amb mà-quines i aquí he vist que no tots,que alguns els fan artesans”.

Precisament aquest és l’ob-jectiu del programa, tal com ex-plica el regidor de Comerç, Rai-mond Blasi. “Una cosa és la salade vendes, però darrere hi hamolt més, depenent del tipus denegoci: un magatzem, un obra-dor… En definitiva, un ofici”.

Petits comerciants» El programa ‘El comerç i les escoles’ apropa els alumnes a les botigues perquè coneguin nous oficis

» A les visites guiades als establiments, els escolars reben els consells dels seus responsables

EDUCACIÓ4 A banda de les vi-sites guiades, on els alumnes nonomés reben consells sinó que po-den experimentar algun dels ofi-cis, en el programa El comerç i lesescoles els participants fan al-tres activitats. Destaquen el pre-mi Punt de llibre i els tallers sobreconsum i publicitat.

Els guardons reconeixen elsmillors dibuixos relacionats ambel comerç de barri que fan els es-colars. El passat 3 d’abril es van

entregar els premis i es van mos-trar els resultats, que estan ex-posats al Disseny Hub, a la pla-ça de les Glòries. A més, els puntsde llibre dissenyats pels estu-diants es repartiran als comerçosdels eixos de la ciutat per SantJordi.

D’altra banda, en els tallers so-bre consum i publicitat, els jovesestudiants han pogut aprendremés sobre consum responsable iels drets i deures dels clients.

Un programa complet

Alguns dels participants al programa (a dalt a l’esquerra), el taller Musitekton (a baix a l’esquerra) i una visita guiada en un comerç (dreta). Fotos: Ajuntament

Els escolars podenexperimentar com

es fa un ofici


23 abril 2014

Entrevista| 12


Barcelona ha estat guardo-nada com a millor ciutatdel sud d'Europa en pro-

moció econòmica. Què significaaquest reconeixement per a laciutat i per a la feina feta pel Con-sistori?El premi de fDi Magazine –re-vista pertanyent al grup Finan-cial Times– és sens dubte unagran satisfacció per la ciutat i peraquest Govern municipal. Re-presenta el reconeixement d'unprestigiós jurat internacional a laintensa activitat que estem duenta terme per presentar al món elgran potencial econòmic i els ac-tius que fan de Barcelona un des-tí idoni per realitzar negocis iatraure inversions. A més, elguardó ens situa en quart lloc enel rànquing de promoció econò-mica de totes les ciutats euro-pees, només per darrere de Lon-dres, Hèlsinki i Dublín. Des del’Ajuntament estem combinant

les accions de promoció inter-nacional amb l'impuls de sectorsestratègics i d'alt valor afegitque ens permeten situar Barce-lona com a referent indiscutibleen àmbits com el creixementeconòmic, les noves tecnologies,les smart cities, la investigació,la recerca o l’urbanisme. Tota lafeina feta va en la bona direcció,com ho demostren distincionscom aquesta.

D'altra banda, Barcelona tambéha estat nomenada Capital Eu-ropea de la Innovació. Fins aquin punt és important la inno-vació per sortir de la crisi?Són les grans ciutats i les sevesàrees metropolitanes les que es-tan impulsant el creixement eco-nòmic a nivell mundial. Per això,tenim clar que serà Barcelona laque ens traurà de la crisi. En

aquest nou context econòmic, latecnologia i la sostenibilitat hi ju-guen un paper molt important,i no ens podem quedar enrere.Barcelona vol ser el paradigmade la ciutat intel·ligent del futur.Un paradigma que configuratres eixos de futur molt impor-tants: les smart cities, l’economiaverda i l’economia social. Estempromovent un nou model de ferciutat, basat en la tecnologia ique inspira una nova economiade la innovació urbana a nivellmundial.

Darrerament, l'Ajuntament haarribat a un pacte per a la im-plantació dels nous horaris co-mercials. Amb la nova proposta,què hi guanya el comerç?El comerç és un dels sectorsque més ha notat els efectes dela crisi. Com a Govern municipal,sempre hem dit que estaríem alcostat dels comerciants en totmoment i els donaríem suportper prendre decisions que mi-llorin les seves perspectives defutur, sempre i quan generinconsens. L’acord que hem tancatcompta amb el vistiplau dels

principals representants del sec-tor i és un pas endavant en l’im-puls de mesures que reactivinl’activitat econòmica i generinbeneficis als botiguers. A partird’ara, els establiments de la ciu-tat podran obrir els diumengesde juliol i agost i 4 diumengesprevis a esdeveniments ambpunta de visitants. Per tant, do-nem la possibilitat al comerçd’aprofitar encara més l’oportu-nitat de negoci que significa el tu-risme. I, tot plegat, conservant elnostre model comercial de pro-ximitat únic, que promou la co-hesió social als barris i ens fa sin-gulars com a ciutat i com a so-cietat.

Qui serà l'encarregat de vetllarperquè es compleixin els hora-ris? La Guàrdia Urbana?Degut al període de suspensió dela legislació catalana en matèriad'horaris comercials, els darrersmesos s'ha generat incertesa enel sector pel què fa les condicionshoràries a les quals s'haviend'acollir. Per aquest motiu, unapart molt important de la tascade vetllar pel compliment de lallei és la vessant informativa. Pelque fa a la tasca inspectora,comptarà també necessària-ment amb la Guàrdia Urbana,donat que les visites a comerçoses podran fer en dies festius i ales nits.

També s'ha publicat la propostad'obertura en diumenge delscomerços, que enguany seran 9.En funció de què s'han escollit elsdies que no coincideixen ambcap festa del calendari popu-lar? La llei catalana d’horaris co-mercials estableix un total de 10festius a l’any en què els establi-ments poden obrir. D’aquests, encedeix 4 als ajuntaments perlliure designació. En el nostrecas, hem consensuat amb els

comerciants situar-los en esde-veniments que suposen una granafluència de turistes. El primerva ser el 30 de març, el diumen-ge previ al Saló Alimentària, i elsaltres tres seran el 18 de maig,quan tindrem una punta im-portant de creueristes a la ciutat;

el 29 de juny, pel Pride Barcelo-na 2014, i el 14 de setembre,també amb motiu de l’arribadad’un alt nombre de creuers. Elsaltres 6 festius són els ja fixatsper la Generalitat per a tot el te-rritori, que corresponen al 5 i 12de gener, 6 de juliol i 6, 8 i 21 dedesembre.

També es preveu que puguinobrir tots els caps de setmana,diumenges i festius de juliol iagost. Perquè s'ha arribat a aques-ta determinació?Estem parlant dels dos mesosamb ocupació hotelera més altai menys demanda interna. Això

afavoreix que augmenti l’activi-tat econòmica dels visitants,sense alterar els hàbits de con-sum actuals dels barcelonins.Cal destacar, a més, que enaquest període l’horari d’ober-tura serà reduït, de 10.00 a14.00 hores. Teníem clar que ha-víem de defensar la conciliaciófamiliar de les persones que tre-ballen al sector, i d’aquesta ma-nera ho aconseguim. A banda, elfet que els establiments obrin no-més al matí fa que l’activitat co-mercial no faci ombra a l’ofertacultural de la ciutat, que majo-ritàriament es realitza a les tar-des, i així un sector no competeixamb l’altre.

Aquesta proposta aparca la vo-luntat d'alguns eixos que, com azona turística, volien tenir enexclusiva la capacitat d'obrir encap de setmana?Tal com ens vam comprometrepúblicament, a la tardor faremun balanç de la mesura, tant pelque fa al seu compliment comper les oportunitats i inconve-nients que es desprenguin de laprimera temporada d'aplicació.Serà llavors quan valorarem elrèdit econòmic que ha generat,així com la seva repercussió enles diferents zones de la ciutat deBarcelona.

“El comerç podràaprofitar encara més el turisme”

Associació de Comerciants Creu Coberta

“Hem de conservarel nostre model

comercial deproximitat únic”

Sònia Recasens / Segona tinent d’alcalde de l’Ajuntament

El comerç de proximitat viu temps de canvis. Les petites botigues, eix singularde Barcelona, es debaten entre lluitar contra la crisi i afrontar un futur incert. L’Ajuntament assegura que defensa el model comercial de proximitat.

Avui l’Associació de Comerciants Creu Coberta en parla amb Sònia Recasens.

“Barcelona vol serel paradigma de laciutat intel·ligent

del futur”

“Tenim clar quehem de defensar laconciliació familiar

dels botiguers”

Perfil | Una especialista d’EmpresaNascuda a Barcelona, casada i amb tres fills, Sònia Recasens és llicenciada en Ciències Econòmiques i

Empresarials per la Universitat de Barcelona amb l'especialitat d'Empresa. És militant d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des de l’any 1992. L'any 1999 és escollida regidora de la ciutat, càrrec que exerceix fins a l'actualitat. Des de l'any 2003 ostenta el càrrec de portaveu adjunta del Grup Municipal de CiU al consistori.

13 |

23 abril 2014

Esportslíniaciutatvella.cat

El Club Natació Atlètic-Barcelo-neta va derrotar l’hongarès ZFEger per 9 gols a 5 en la penúlti-ma jornada de la fase de grups dela Champions League de water-polo. Tot i aquesta importantvictòria, els de Chus Martín se-gueixen ocupant la tercera posi-ció, després de la victòria del ProRecco i l’empat del Primorje,que ja té assegurada la primeraplaça del grup, a casa del Jug.

Felipe Perrone va brillar denou a la piscina de Sant Sebastiàamb un total de 4 gols anotats.Tot i així, el CNAB va finalitzar elprimer quart amb un marcadoradvers (1-2). Un cop superataquest ensurt inicial, els marinersvan sobreposar-se i van remun-tar el marcador, marxant al des-cans amb un 4 a 3 favorable.

A la represa, els de CiutatVella van sortir més endollats queel rival i van finalitzar amb un 7a 4 el tercer quart, aconseguintd’aquesta manera donar una es-tocada final als hongaresos de l’E-ger. Al darrer quart l’Atlètic-Bar-celoneta augmentaria encara mésla distància amb el seu rival finsa arribar al 9 a 5 final.

El Barceloneta ha de disputarel darrer partit de la fase de grupsel pròxim dia 3 de maig a la pis-cina del Primorje (Croàcia), quetot i que no es juga res ha estat du-rant aquesta fase un rival temible.Tanmateix, els de Chus Martín jael van derrotar en el partit d’a-nada de la lligueta (8-7) disputata Barcelona el novembre passat.

Diversos jugadors del Primorje són internacionals amb Croàcia. Foto: Primorje

L’Atlètic-Barceloneta s’ho jugatot a la piscina del Primorje

» Els catalans derroten l’Eger a casa per 9 gols a 5 a la Champions» L’equip mariner necessita guanyar l’últim partit de la primera fase

Prop de 27.000 corredors a la Cursa de Bombers

ATLETISME4La 26a edició de laCursa de Bombers de Barcelona,disputada el passat diumenge 12d’abril, va comptar amb la par-ticipació de 27.000 corredors,40% dels quals van ser dones.

El recorregut, que va traves-sar Ciutat Vella pels barris delRaval i el Gòtic, va constar de 10quilòmetres i gràcies al bontemps va estar farcit d’especta-dors que van animar els atletesparticipants. Els guanyadors vanser el corredor toledà ÁngelRonco en categoria masculi-na –amb un temps de 30 minutsi 14 segons–, i Lídia Rodríguez

en categoria femenina –que vaaturar el cronòmetre en 34 mi-nuts i 23 segons–.

Enguany la cursa va sortirprogressivament des de 12 ca-laixos per evitar taps i aglome-racions. Tot i l’ambient festiu dela jornada, es va haver de la-mentar la mort d’un veí de SantCugat de 44 anys, que va patiruna aturada cardiorespiratòriamentre corria. La víctima va sertraslladada a l’Hospital Clínic, onno es va poder salvar-li la vida.En un comunicat, l’organitzacióde la cursa va lamentar la mortdel corredor.

Comença la inscripció a lescolònies d’estiu municipals

OCI4Sovint les famílies no espoden fer càrrec dels fills durantl’època de les vacances d’estiu.En aquest sentit, l’Ajuntamentposarà a disposició de joves i in-fants d’entre 1 i 17 anys un totalde 203.000 places per a casals,campus esportius i colònies decara a l’estiu.

Enguany s’ofereixen 640 ac-tivitats, 83 més que les que esvan organitzar l’any passat. Lainformació sobre la inscripció va

començar ahir, i es pot fer viaweb i presencialment a les ofi-cines d’atenció al ciutadà i equi-paments esportius. En el nou ca-tàleg d’activitats de la campan-ya de vacances s’inclou enguanyuna nova modalitat, com són lesactivitats socioculturals per aadolescents d’entre 12 i 17 anys,i que comprenen activitats re-lacionades amb les noves tec-nologies, les arts i altres disci-plines.

Can Ricart acollirà la sisenaedició del Triatló Solidari

SOLIDARITAT4El centre esportiumunicipal del Raval Can Ricartacollirà el pròxim 26 d’abril la si-sena edició del Triatló IndoorSolidari, un esdeveniment es-portiu i solidari organitzat pelClub Lleuresport de Barcelona.Més de 250 persones faran les tresproves d’un triatló, i el preu d’ins-cripció que paguin anirà destinatíntegrament a la Fundació Arrels.

Amb tot, com més quilòme-tres facin els participants més di-

ners destinaran els patrocina-dors i els centres a la causa, laqual cosa esdevindrà un ingre-dient de motivació extra per alsesportistes participants.

Pel que fa a l’edició de l’anypassat, es van batre tots els rè-cords de participació, desprésd’aconseguir recaptar fins a 6.800euros que es van destinar al Cen-tre Ocupacional Sínia, una enti-tat que treballa amb personesamb discapacitat.


Sortida de la prova atlètica. Foto: Ajuntament

Futbol | Important victòria del CF BarcelonetaEl CF Barceloneta va derrotar diumenge 13 d’abril el Pujadas a domicili per

2 gols a 0. L’equip de Ciutat Vella no guanyava des de mitjans del mes passat i, amb aquesta victòria contra l’equip martinenc, es col·loca

quinzè amb 25 punts, només un per sobre de la zona de descens.

| 14Agenda23 abril 2014líniaciutatvella.cat

DISSABTE 17 DE MAIG18:00-21:00 IV Festa de la Primavera a la Bar-

celoneta. Jornada de portes obertes al Cen-tre cívic Barceloneta amb tallers i espectaclesdiversos, per celebrar el 20è aniversari d’a-quest equipament del districte.

A PARTIR DEL 24 D’ABRILDl. 19:00 Curs de català inicial per a persones de

parla xinesa. El Consorci per a la NormalitzacióLingüística ofereix cursos de català inicials igratuïts a persones de parla xinesa majors de16 anys. / CNL del carrer Avinyó, 52.

FINS AL 28 D’ABRILDl. 19:00-21:00Taller Dietètica i nutrició, a cà-

rrec de la professora Rosa M. Escura, ons’ensenyarà el valor nutricional dels diferentsaliments saludables que hi ha a l’abast de to-thom. / Convent de Sant Agustí.

FINS AL 3 DE MAIGMatí-Tarda Paisatges del món. Exposició del

col·lectiu d’artistes Promociona Tu Arte, quefarà els visitants viatjar pel món mitjançantles diverses obres que es mostraran. / Cen-tre cívic Barceloneta.

FINS AL 3 DE MAIGMatí-Tarda Sufart, Barcelona és bona si la mar

sona, és una mostra de diferents artistes queté com a eix vertebrador la mar i la platja dela Barceloneta. / Centre cívic Barceloneta.

DIJOUS 24 D’ABRIL18:00 Contes de cor blau és una activitat infan-

til de contacontes a càrrec d’Isabel Gomis Ma-cià. Hi haurà titelles fets amb materials reci-clats. / Biblioteca Francesca Bonnemaison.

A PARTIR DEL 24 D’ABRILDj. 16:45-17:45 Taller de dansa amb nadons

(de 0 a 2 anys), on els progenitors podran gau-dir d’una estona lúdica amb el seu nadó mit-jançant el ball i l’expressió corporal. / Centrecívic Pati Llimona.

DIUMENGE 27 D’ABRIL12:30 Partit de futbol del CF Barceloneta con-

tra el Levantes Las Planas FC, corresponenta la 29a jornada de competició. / Camp delDoctor Aiguader.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

Aquest taller es basa en tècniques comla reflexologia, el massatge hindú i elmassatge occidental, mitjançant elsquals s’ajudarà a enfortir el vincleafectiu entre la mare i el seu nadó. /Centre cívic Pati Llimona.

Taller infantilMassatge per a nadons

A partir del 30 d’abril

AGENDA MENSUAL

L’associació ASPIAF organitza aquesttercer Seminari de música africana, quereunirà els principals especialistes enaquests gèneres, i especialistes d’a-quests ritmes que viuen a Catalunya./ Casal de Joves Palau Alòs.

SeminariMúsica africana

Fins al 17 d’abril

Dintre del món operístic, la parella for-mada per Angela Gheorghiu i SaimirPirgu està considerada com una cita in-eludible pel seu estatus d’estrelles. Els artistes interpretaran diverses pe-ces d’òpera. / Gran Teatre del Liceu.

ConcertA. Gheorghiu i S. Pirgu

Dv. 25 d’abril a les 20:00

Aquesta prova esportiva consisteixen l’organització d’un triatló adaptata unes instal·lacions esportives co-bertes. Els diners recaptats aniran a pa-rar a la Fundació Arrels. / Can Ricart.

VI Triatló SolidàriaCan RicartDs. 26 d’abril

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 8815 | 23 abril 2014 líniaciutatvella.cat

| 16 23 abril 2014líniaciutatvella.cat Pròxima edició: 27 de maig

liniaciutatvella 36

Documents