L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 2 4

Divendres, 2 de desembre del 2016

La loteria del conveni

S’acosta el Nadal i les tra-dicions que l’envolten. Dins d’elles, la de «ju-gar» i compartir amb familiars, amics i com-

panys números de loteria dels diferents sortejos que s’organitzen a Espanya.

Dins d’aquest vessant fraternal-consumista del Nadal, de cop una gus-pira encén una estrella que em guia cap al Conveni entre el Principat d’Andorra i el Regne d’Espanya per evitar la doble imposició en matèria d’impostos so-bre la renda –el Conveni-: què preveu el Conveni sobre la tributació dels premis de les loteries espanyoles obtinguts per als residents fiscals a Andorra?

Abans d’entrar a analitzar l’aplicació del Conveni, cal recordar com tributen els premis de les loteries, lotos i traves-ses (‘quinielas’) a Espanya.

Històricament els premis de les lo-teries ‘públiques’ i els de les organitza-des per determinats ens amb una voca-ció social como ara la Creu Roja i l’ON-CE estaven exemptes de tributació en

Suport parlamentari a la Llei d’intercanvi d’informació fiscal

Pàg 3

El Consell General ha aprovat per unanimitat el projecte de Llei d’intercanvi automàtic d’informació

La banca es prepara per a l’intercanvi automàtic

Pàg 4

La banca està immersa en els preparatius per complir amb l’obligació d’infomació amb la UE

L’IPC avançat del novembre confirma la tendència a l’alça

Pàg 4

L’Índex de Preus al Consum (IPC) estimat del mes passat se situa en una dècima negativa

Comença la campanya per incentivar les compres per Nadal

Pàg 4

E l ministeri ha posat en marxa aquesta setmana la campanya ‘Per Nadal comprar a Andorra té premi’

Itàlia: respostes concretes a diverses preguntes

ÀlexFusté El finançament i el risc dels comptes

per cobrar de clientsPere BrachfieldPàg 3Pàg 2

Segueix a la pàgina següent»

motius promocionals i publicitaris, se-gueixen estant subjectes a tributació als tipus ordinaris, i més elevats, de la base general de l’IRPF, de l’impost sobre

el moment de la seva obtenció. No ai-xí, però, a efectes de patrimoni, doncs els diners obtinguts o els béns en què es materialitzen tributaven i segueixen tributant segons el règim general.

No obstant, a final de l’any 2012 amb la finalitat de consolidar les finances públiques i augmentar els ingressos tributaris es va eliminar aquesta histò-rica exempció, establint-se amb efecte de l’1 de gener de 2013 un gravamen es-pecial sobre els premis de determina-des loteries i apostes que porta a la tri-butació en l’IRPF, l’impost sobre soci-etats i l’impost sobre la renda dels no residents a un mateix tipus fix del 20 %

Navidad’, ‘el Niño’, la Grossa, 11 de l’ON-CE, sortejos de l’Or, així com els premis d’altres sortejos de loteries i els de pri-mitives, travesses i altres lotos varia-des veiessin en la pràctica els seus pre-mis reduïts en un 20 % per als respec-

tius afortunats.D’altra banda, val a dir que la resta

de premis de concursos, rifes i sorte-jos que no estaven exempts de tribu-tació, com ara els organitzats per di-ferents programes de televisió o per

Ramon Chese

Director de fiscalitat

Històricament les rifes no pagaven cap tributació

de tots els premis de les loteries orga-nitzades per l’Estat, les comunitats au-tònomes, l’ONCE, la Creu Roja i d’altres entitats que fins al moment havien es-tat exemptes.

Això va suposar que el ‘Gordo de

BUSINESS2 Divendres, 2 de desembre del 2016

E l que us exposo a conti-nuació són les respos-tes a les preguntes que m’han demanat aquests últims dies sobre els pos-

sibles resultats del referèndum a Itàlia. Per descomptat que no puc saber quin serà el resultat del referèndum (odio dir això, però els resultats de les enquestes suggereixen un ‘No’).

Un ‘No’ en l’escenari de vot· RENZI: ha afirmat que, de fet, re-

nunciarà.· Tornar a un govern tecnòcra-

ta: sembla probable que els partits es-tablerts volen un govern interí dirigit per Pier Carlo Padoan (actual ministre de Finances i un consumat ‘home Da-vos’ que ha ajudat a càrrecs molt alts de l’OCDE i l’FMI). Fonts locals em van dir ahir que una condició d’aquest nou govern tecnòcrata seria una inversió del projecte de llei de reforma electo-ral de l’any passat. Els aspectes positius d’aquesta inversió són que els partits

Itàlia: respostes concretes a diverses preguntes

petits tindran més pes, baixar una es-llavissada cap a la governabilitat anàr-quica farà que moviments com el 5 Es-trelles de Beppe Grillo obtinguin més suport. Els costos són clars: la paràlisi política i la manca de reformes.

· Sector bancari (rescat amb fons públics): Després de dos anys tractant d’arreglar el problema bancari d’Itàlia, amb poc èxit, és probable que Padoan reclami un rescat estatal en virtut de l’article 32 de la norma bancària de la UE (que permet un suport financer pú-blic extraordinari, només si l’estabilitat financera es veu amenaçada).

· Deute públic: El rescat del Banc en virtut de l’article 32 no mourà gaire l’agulla del deute global, però els ren-diments dels bons s’alçaran ja que Ità-lia haurà de moure al voltant de 300 bi-lions d’euros del deute el 2017. En res-posta, el BCE tractarà d’estabilitzar els rendiments dels bons, i jo crec que el BCE optarà per utilitzar el seu progra-ma de transaccions monetàries (OMT) per comprar bons italians. A diferèn-cia del seu programa d’alleugeriment quantitatiu, les compres de l’OMT es poden fer amb la condició de les refor-mes i la responsabilitat pressupostària, el problema amb l’OMT és que necessi-ta una línia de crèdit de precaució euro-pea més àmplia (i el Bundestag alemany

«Ve de la pàgina anterior

societats o de l’impost sobre la renda dels no residents, segons correspongui en atenció a qui sigui el seu guanyador.

I és aquí on entra en joc el Conve-ni quan l’afortunat del premi és un resi-dent fiscal al Principat d’Andorra.

En el Conveni no hi ha cap article dedicat de manera expressa a fixar on tributen els premis obtinguts per un resident d’un dels dos països en l’altre país, però, com a la resta de convenis que segueixen el model de conveni per evitar la doble imposició internacional de l’OCDE, hi trobem un article de tan-cament, en el nostre Conveni, l’article

El premi tributa al país de residència de l’afortunat

La devolució es tramita pel sistema ordinari

Per tant, els premis de qualsevol ti-pus obtinguts per un resident fiscal a Andorra des de l’entrada en vigor del Conveni no tributen a Espanya: doble-ment afortunats. La loteria del Conve-ni.

Ara bé, la sort també s’ha de treba-llar i en el supòsit dels premis sotmesos al gravamen especial sobre loteries i apostes del tipus del 20 %, com les lote-ries nadalenques de el ‘Gordo’, ‘el Niño’ i la Grossa, l’exempció no és automàtica, sinó que inicialment sempre s’aplicarà la retenció del 20% per part de l’Estat espanyol o la Generalitat de Catalunya en el moment del pagament del premi.

Per tant, si volem cobrar el premi addicional haurem de dedicar uns es-forços a tramitar la seva devolució de la retenció del 20%.

En aquest sentit, no s’ha deixat res a l’atzar i està establert que la devolució es tramitarà pel procediment ordinari de sol·licitud de devolucions d’excessos de retenció suportades pels no resi-dents fiscals mitjançant la presentació del model 210 de declaració juntament amb l’acreditació de la residència fiscal a Andorra a efecte de poder aplicar el Conveni. I com tot el que és bo sempre es fa esperar, no serà possible presen-tar la sol·licitud de devolució fins al mes de febrer de l’any següent al del cobra-ment del premi, moment en què s’ini-cia el termini de quatre anys per a inici-ar els tràmits per recuperar el 20 % re-tingut en excés.

Vaja, que si aquest Nadal ens toca el ‘Gordo’, la Grossa o ‘el Niño’ (o totes i, ai-xò sí que és ser afortunat) gairebé po-drem dir que ens ha tocat dues vega-des, doncs rebrem el premi en dos anys consecutius amb un cobrament inicial del 80 % i un posterior l’any següent del 20 %. Bon Nadal.

20, que sota el títol «D’altres rendes» estableix que les rendes no previstes en els articles anteriors solament po-den ser sotmeses a tributació en el país de residència fiscal del seu perceptor.

I aquest article 20 del Conveni és el que aplica a tots els premis obtinguts a Espanya per un resident fiscal a An-dorra.

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

l’ampli programa de reforma econò-mica de Renzi). Tot i així, una resolució en el sector privat seria dolorosa abans que els grans problemes se solucionin (préstecs no produïts, rendibilitat dèbil, un sistema de govern pobre). Es qüesti-onable si encara son solvents molts dels bancs italians.

· Deute públic: si surt el sorprenent ‘Sí’ en l’escenari de vot de diumenge es podria desencadenar un rebot desco-munal a curt termini en els bons itali-ans.

· EUR: La moneda única recuperarà part del terreny perdut (de 1,05 a 1,10), que probablement començarà a perdre terreny en els pròxims mesos.

ha d’aprovar aquesta línia de crèdit), co-sa que Angela Merkel desesperadament tractarà d’evitar abans de les eleccions nacionals del proper mes de setembre a Alemanya. Per tant, l’opció de l’OMT se-rà fallida i el BCE haurà de fer front a les compres de bons italians en el seu pro-grama de QE abans que s’estableixi una altra línia més àmplia de crèdit

· EUR: La moneda única accelerarà la seva caiguda i es negociarà en un rang de 1-1,05

Un ‘Sí’ en l’escenari de vot· Les borses europees: Un rally a mig

trimestre podria materialitzar-se. Un sí en l’escenari de vot permetria a Ren-

zi treure profit del seu poder executiu i una força major a través d’un progra-ma agressiu de reforma. En cas de que François Fillon surti com a clar favo-rit en l’elecció presidencial francesa és possible que les accions de la zona eu-ro es beneficiïn d’una fuetada basada en la creença d’un programa basat en la re-forma constructiva per a la zona euro.

· Accions (bancs): Un rebot a curt ter-mini en accions dels bancs italians que no durarà molt més enllà. Per què? Un sí en l’escenari de vot no canvia el fet que el sector està en la necessitat d’una so-lució. El millor escenari seria una re-solució més ordenada en el sector pri-vat, (especialment perquè s’acceleraria

BUSINESS 3Divendres, 2 de desembre del 2016

Amb aquesta aprovació es culmina una etapa en «l’homologació» internacional del país

E l Consell General ha apro-vat per unanimitat el pro-jecte de Llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal en una ses-

sió en què tant des del Grup Parlamen-tari Liberal com des de Socialdemocrà-cia i Progrés s’han posat sobre la taula els dubtes que poden sorgir de l’aplicació d’aquesta llei. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha posat en relleu que la ban-ca ha estat informada «no només dels re-sultats» de totes les negociacions que el país ha fet en el marc de la cooperació in-ternacional sinó també sobre «els pro-pis processos». Sobre el tema dels cli-ents de BPA, Cinca ha posat en relleu que els límits sobre l’aplicació als diferents comptes queden «molt ben definits» a la llei ja que es fixa que aquells que tinguin un nivell de risc baix de ser utilitzats per a l’evasió fiscal poden quedar exclosos d’aquest intercanvi.

Tant Cinca com el ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, han manifes-tat el «desconcert» que els ha provocat les paraules de Pintat sobre la possibili-tat que l’aprovació quedés en suspens i també quan ha manifestat que si les co-

Unanimitat en l’aprovació de la llei d’intercanvi automàtic

llei» que fixi les normes de com s’ha de fer aquesta comunicació automàtica de da-des fiscals, quines institucions finance-res estan obligades, sobre quins comp-tes o quines són les mesures de confi-dencialitat que han de complir aquestes comunicacions. Ha recordat que aquest intercanvi es farà el 2018 en base a dades del 2017 i que es farà ja de manera imme-diata amb els països de la Unió Europea

i que també es prioritzaran acords amb aquells estats amb els quals s’ha signat ja un conveni per evitar la doble imposició o un acord per a l’intercanvi d’infor-mació a la demanda. An-dorra també podrà ser re-querida a intercanviar in-formació, ha afegit, pels països signataris de l’acord de l’OCDE.

D’altra banda, també s’ha aprovat el conveni en-tre el Principat d’Andorra i la República de Portugal per evitar la doble imposi-ció i prevenir l’evasió fiscal en matèria d’impostos so-bre la renda. Aquest con-veni, tal com s’ha remar-cat, es considera molt im-portant tenint en compte les relacions entre Andor-ra i Portugal. A més a més, suposarà, tal com ha ma-nifestat Saboya, que Por-tugal exclogui Andorra de la seva llista de paradisos fiscals. Els diferents grups han coincidit que es tracta

d’un conveni important per a l’economia del país, si bé des de Liberals d’Andorra el conseller Carles Naudi ha manifestat que l’obertura econòmica no està donant els fruits esperats.

C al tenir en compte que els comptes de clients a cobrar representen un important ús de re-cursos a curt termi-

ni majoritàriament provinents de crè-dits bancaris; aquest fenomen afec-ta a l’aspecte financer del balanç de l’empresa proveïdora ja que implica una ampliació de les seves obligacions. Per tant el volum total de crèdits comercials que pot concedir una empresa ve con-dicionat per la seva pròpia estructura fi-nancera i a les seves possibilitats per ob-tenir recursos financers a curt termini per finançar -o si es prefereix refinan-ciar- els comptes de clients.

Un increment del realitzable provo-cat per un augment dels drets de cobra-ment de clients suposa per a l’empresa la necessitat d’obtenir majors fons que li permetin finançar aquest element pa-trimonial de l’actiu circulant. Aquesta circumstància implica d’una banda un cost financer addicional per a l’empresa, i d’altra banda impedeix que els recursos utilitzats per finançar els comptes de clients puguin ser utilitzats per a altres fins més rendibles per a la companyia.

El finançament i el risc dels comptes per cobrar de clients

Per fer front a aquesta situació les empreses tenen diverses opcions que explicarem a continuació: la primera, una alternativa que tenen les empreses és aconseguir repercutir la qüestió en els seus propis proveïdors, és a dir re-negociant les condicions de pagament i aconseguint terminis de pagament més dilatats. No obstant això, amb molta fre-qüència, els proveïdors no estan dispo-sats a concedir terminis de pagament més llargs, o si ho fan és a canvi d’aug-mentar els preus dels productes sub-ministrats o d’anul·lar els descomptes i bonificacions per pagament que aplica-ven a les anteriors condicions de paga-ment. La segona, és finançar els comp-tes de clients amb els fluxos de caixa provinents de les seves tresoreries, pe-rò en la pràctica les empreses no solen

generar prou excedents de fons per fi-nançar els crèdits comercials. La terce-ra, és obtenir liquiditat dels propis crè-dits comercials per tal de refinançar els comptes de clients. Aquesta operació se li denomina «mobilització dels sal-dos de clients» i consisteix fonamental-ment en convertir en líquids les sumes immobilitzades a curt termini en els comptes pendents de cobrament dels clients. La mobilització dels crèdits de clients es pot aconseguir recorrent al descompte d’efectes, cessió de crèdits o al ‘factoring’, però aquesta possibili-tat de refinançament presenta l’incon-venient d’elevats costos financers i de-pendre de la discrecionalitat de les en-titats bancàries. La quarta, consisteix a aconseguir un augment dels recur-sos propis o dels recursos aliens a llarg

termini; però per a la majoria de les em-preses és molt difícil obtenir recursos estables que puguin millorar la seva es-tructura de balanç. I l’última alternati-va -que en la pràctica empresarial és la més freqüent- és que les empreses han d’acudir a les entitats bancàries per a l’obtenció de crèdits a curt termini amb cost financer - com poden ser les pò-lisses de crèdit, el ‘factoring’ i el des-compte d’efectes- per finançar els crè-dits atorgats a clients i que es troben en l’actiu corrent dels seus balanços. Per tant, si les empreses opten per aquesta última opció, sorgeixen nous riscos que són: d’una banda l’augment de l’endeu-tament a curt amb cost, i per l’altre ha-ver de fer front a l’abonament de nous interessos financers.

Ara bé, per a la majoria de les empre-

ses el cobrament de les vendes suposa la més important font d’ingressos per a les seves tresoreries. Però cal tenir en compte que no és possible establir amb absoluta certesa la data de pagament dels crèdits comercials, de manera que l’empresa proveïdora està exposada a tensions de tresoreria si els pagaments de les factures no es fan en les dates pre-vistes i a més hi ha un risc de ruptura de tresoreria si una part important dels cli-ents no poden satisfer els seus dèbits al seu venciment.

Cal tenir present que els quatre de-terminants bàsics del nivell de risc d’una transacció comercial són l’import, el termini de cobrament, la solvència del client i el mitjà de pagament utilitzat. La missió del departament de ‘credit ma-nagement’ és la de reduir el risc de crè-dit comercial, és a dir aconseguir que tots els crèdits atorgats als clients siguin cobrats en els terminis convinguts. El risc es pot minimitzar mitjançant unes estratègies de risc apropiades i l’aplica-ció d’unes polítiques de risc adequades a la conjuntura econòmica i als objectius de l’empresa.

El departament de ‘credit manage-ment’ gestiona el risc de clients en di-versos nivells: en primer lloc, selecci-onant als clients que són mereixedors d’un crèdit comercial i discriminant als compradors insolvents o mals pa-gadors; en segon lloc, avaluant el nivell de risc que es pot mantenir amb cada client assignant-li un límit de risc; en tercer lloc, controlant el risc viu, pro-curant minimitzar-lo i actuant prema-turament per prevenir possibles aug-ments del risc; i en quart lloc, transferint el risc a tercers, utilitzant per a això l’as-segurança de crèdit que ofereixen les companyies especialitzades en aques-ta modalitat asseguradora, o emprant el ‘factoring’ bancari sense recurs.

ses s’havien fet tan bé «com era que el Parlament de Catalunya posa Andorra en la llista» de paradisos fiscals i en aquest sentit, Saboya li ha manifestat que des de DA «sempre» s’han referit amb bones

paraules a la feina de governs anteriors i que per tant «l’últim que s’esperava» era la referència al Parlament de Catalunya.

Tant des del Govern com els diferents grups parlamentaris han incidit en el fet

que amb aquesta aprovació es culmina una etapa en «l’homologació» internaci-onal del país, tal com ha remarcat Cinca, que ha recordat que després de passos com l’intercanvi a la demanda calia «una

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, Bcn

La banca es prepara per a l’intercanvi amb la UEEn una trobada amb periodistes a Barcelona, la directora general de l’Associació de Bancs Andorrans Esther Puigcercós, va explicar ahir la nova legislació al país

L a banca està immer-sa en els preparatius per complir amb l’obligació d’intercanviar automàti-cament informació fiscal

amb els països de la UE, una transparèn-cia fiscal que es farà efectiva a partir del 2018 i que suposa un canvi transcendent.

En una trobada amb periodistes a Barcelona, la directora general de l’Asso-ciació de Bancs Andorrans (ABA), Esther Puigcercós, va explicar ahir que el Con-sell General ha aprovat el projecte de llei d’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

La llei andorrana, conseqüència de l’acord d’informació fiscal que Andor-ra va signar el febrer passat amb la UE, obligarà a Andorra a comunicar a l’auto-ritat financera andorrana quants clients té amb residència en algun dels 28 països de la UE o bé dels diners que tenen dipo-sitats, i aquesta al seu torn ho comunica-rà als seus referents a cada país europeu, entre ells la Hisenda espanyola.

Tanmateix, la llei andorrana, en cohe-rència amb l’estàndard marcat per l’OC-DE, distingeix entre els comptes exis-tents abans de l’entrada en vigor de la llei que tenen més d’un milió de dòlars i les que tenen menys d’un milió.

En el cas de les primeres, Andorra té

de marge fins al 30 de juny de 2018 per efectuar una primera comunicació au-tomàtica sobre els titulars dels comptes i de l’import dipositat. En el de les sego-nes, es donarà un any més de marge, fins al 30 de juny de el 2019.

L’obligació d’informació fiscal afecta també als comptes amb més de 250.000 dòlars si els titulars són persones jurídi-ques, per a les quals s’aplica el mateix ter-mini de finals de juny de 2019. Puigcer-cós va considerar que la Hisenda espa-nyola ja podrà disposar al setembre del 2018 de les primeres dades de diners di-positats a Andorra per part de contribu-

ents espanyols.Respecte a com pot afectar la nova

normativa a la banca andorrana, que al costat del sector assegurador suposa el 21% del PIB del país pirinenc, va subrat-llar que Andorra porta «molts anys pre-parant-se» per a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal.

En aquesta línia, Puigcercós va recor-dar que ja l’any 2000 Andorra va aprovar una llei per prevenir el blanqueig de ca-pitals i que el 2011 va segellar un acord amb la UE per adaptar la normativa co-munitària, de manera que l’intercanvi automàtic d’informació fiscal és la «cul-

minació d’aquest camí», va dir.Aquesta nova normativa està obligant

als bancs andorrans a cridar un a un als seus clients per explicar-los la nova nor-mativa, verificar dades o bé per certificar qui és l’últim beneficiari d’una societat.

En cas de no atendre aquesta obliga-ció, la llei andorrana preveu multes de fins a 250.000 euros, segons consta en l’article 10 de la llei aprovada dimecres.

Un total de 101 països de l’OCDE ja han signat la ‘Common Reporting Standard’ (CRS), la norma internacional en la qual es basa aquesta llei andorrana.

No obstant això, cada país té les seves pròpies excepcions, i en el cas d’Andor-ra, igual que succeeix amb el cas d’Espa-nya, queden excloses de la norma d’in-tercanvi automàtic d’informació fiscal aquelles relacionades amb fons de pen-sions o bé amb aquelles amb saldos infe-riors als 1.000 dòlars.

A la pregunta de si es pot esquivar la norma andorrana traspassant diners a filials de bancs andorrans en països com Suïssa o Mònaco, Puigcercós va assegu-rar que aquestes filials compleixen amb la normativa de cada país, i va insistir que aquests també han subscrit un acord d’informació fiscal amb la UE.

En tot cas, Puigcercós va deixar clar que la norma no és retroactiva, de mane-ra que Andorra no facilitarà dades fiscals d’un client previ a l’entrada en vigor de la nova normativa o bé del tancament d’un compte per part aquest mateix client.

Tot i que l’ABA no ha calculat com pot afectar la nova normativa a la banca an-dorrana, Puigcercós ha recordat que els bancs andorrans van gestionar el 2015 recursos per valor de 45.214.000 d’eu-ros, i que tenen àmplia experiència en gestionar petits patrimonis que en Es-panya no entren en la categoria de ban-ca privada.

Campanya per animar les vendes aquest NadalE l Ministeri de Turisme i Comerç ha po-sat en marxa aquesta setmana la cam-panya ‘Per Nadal comprar a Andorra té premi’, que, amb un pressupost de 55.000 euros, té l’objectiu de fomentar el consum intern i alhora promocionar els productes autòctons. Aquesta inici-ativa, que arriba a la tercera edició, està dirigida principalment als residents, tot i que també inclou els visitants, i dóna continuïtat a les campanyes dels dar-rers anys en aquesta mateixa línia. Així, les compres superiors a 30 euros rea-litzades entre l’1 i el 17 d’aquest mes tin-dran dret a una butlleta per participar en el sorteig que se celebrarà el mateix

dia 17 a les 12 hores, a la plaça Coprín-ceps d’Escaldes-Engordany.

Aquestes butlletes caldrà dipositar-les en les urnes que es trobaran des del dia 1 de desembre en les oficines de tu-risme de totes les parròquies. Així ma-teix, a partir del 8 de desembre, tam-bé s’habilitaran urnes per dipositar les butlletes en les dues casetes de fusta instal·lades a cada extrem de l’eix co-mercial de les parròquies centrals, que al mateix temps faran d’expositors i de punts d’informació de productes d’An-dorra. Les casetes de fusta estaran ubi-cades a la Plaça Guillemó, en l’espai del Bosc Encantat del Poblet de Nadal

d’Andorra la Vella, i a la Plaça Coprín-ceps d’Escaldes-Engordany. Els pre-mis es divideixen en dues categories: tres premis consistents en un xec regal de 3.000 euros per comprar a Andorra i un lot de productes d’Andorra, i 30 pre-mis consistents en un lot de productes d’Andorra.

El sorteig tindrà lloc dissabte 17 de desembre a les 12 hores a la plaça Co-prínceps d’Escaldes-Engordany. Els guanyadors de la primera catego-ria hauran d’estar presents al sorteig o hauran de respondre la trucada en el moment del sorteig i disposaran de 45 minuts per recollir el regal. Als guanya-dors dels 30 premis consistents en un lot de productes d’Andorra que no esti-guin presents en el sorteig se’ls truca-rà i podran recollir els premis a l’edifici administratiu del Govern a partir del di-lluns següent al sorteig.

La campanya es durà a terme a tra-vés dels mitjans de comunicació del pa-ís, de suports publicitaris i de les xar-xes institucionals. Les bases del sor-teig es poden consultar a www.comerc.ad/premi.

L’IPC avançat del novembre confirma la tendència a l’alça

MásMóvil debutarà al mercat continu en el segon trimestre

El nombre de visitants a Andorra va pujar un 3,4% a l’octubre

L’Índex de Preus al Consum (IPC) esti-mat del mes passat se situa en una dè-cima negativa, segons el càlcul de l’IPC avançat que el Departament d’Esta-dística ha fet públic. Aquest indica-dor representa un càlcul previ de l’IPC que, en cas de confirmar-se, suposaria una pujada de dues dècimes respecte de l’índex registrat l’octubre (-0,3%) i confirmaria la tendència a l’alça dels preus en els darrers mesos. Tot i con-tinuar en valor negatiu, aquesta dada confirmaria la tendència a l’alça dels preus des de l’estiu -puja dues dèci-mes respecte a l’octubre- i es podria acabar l’any en valors positius, que no es donen des de finals del 2014. D’altra banda, la dada andorrana de l’IPC con-trasta amb les dels països veïns, ja que l’IPC avançat a Espanya, al mes de no-vembre, se situa el 0,7% positiu, que si es confirma es mantindria respec-te al mes d’octubre. Pel que fa a França, al novembre se situa en el 0,5%, amb una lleu pujada d’una dècima respec-te a l’octubre.

El grup de telecomunicacions Más-Móvil, que s’ha consolidat aquest any com a quart operador amb la compra de Yoigo i Pepephone, preveu debu-tar al mercat continu en el segon tri-mestre del 2017, una vegada que es-tiguin auditats els comptes d’aquest any, els primers que vol presentar conjuntes.

«Si no s’hagués creuat Yoigo pel camí hagués sortit (a cotitzar al mer-cat continu) aquest any», assenyala en una entrevista al diari ‘Expansi-ón’ el conseller delegat de MásMóvil, Meinrad Spenger, que insisteix que «aquest pas cal donar-lo bé i en co-ordinació «amb la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).

MásMóvil (Andorra Telecom té un 2,7% d’accions de l’operadora), que cotitza en el Mercat Alternatiu Bor-sari (MAB) des del 2012, compta amb una capitalització borsària superior als 520 milions d’euros, per sobre de la que tenen aproximadament mig cen-tenar de companyies que ja cotitzen en el continu. La companyia, que ha adquirit Yoigo per 612 milions d’eu-ros i Pepephone per 158 milions, ha retardat en diverses ocasions el de-but al continu, ja que en principi tenia previst fer-ho el passat estiu i després abans que acabés l’any. MásMóvil ha obtingut el suport de grans inversors, que han decidit entrar al capital, entre ells Providence, que s’ha convertit en el primer accionista.

El Departament d’Estadística ha fet públiques les dades del nombre de visitants al país, que mostren un augment al mes d’octubre del 3,4% respecte el mateix mes de l’any passat. Així, a l’octubre han entrat al país 681.795 visitants, dels quals el 70% han estat excursionistes, és a dir, persones que no pernocten a Andorra, i el 30 restant, turistes. Les dades per països mostren que els visitants francesos han dismi-nuït en un 1,7%, mentre que els es-panyols han pujat un 7,5%. Així ma-teix han augmentat (12,3%) els vi-sitants provinents d’altres països.

Pel que fa a les dades acumulades, els visitants des de principi d’any, han augmentat un 1,2% mentre que els dels darrers 12 mesos ho han fet en un 1%. Pel que fa als turistes, l’aug-ment ha estat d’un 4,5% des del ge-ner i d’un 4,3% en els darrers 12 me-sos. Respecte als excursionistes, val a dir que han disminuït cinc dècimes des d’inici del 2016 i set en els dar-rers dotze mesos. Les dades del mes d’octubre també mostren que una tercera part dels visitants són famí-lies i una altra tercera part, parelles. Així mateix, cal destacar que la ma-joria dels excursionistes tenen com a principal motiu de visita les com-pres i com a segona opció passejar.

BUSINESS4 Divendres, 2 de desembre del 2016