NOVEMBRE 2012 Núm. 360 Preu 2,50PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

MultitudinàriaFira de la Perdiu

1a Cursa de Baldomar

Artesa congelaimpostos itaxes

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Multitudinària Fira de la PerdiuArtesa congela impostos i taxes

Destaquem dos dels titulars de la portada.El primer fa referència a l’ancestral firavilanovenca, que trobareu en les primerespàgines. El tema dels impostos i taxesd’Artesa el tractem a les pàgines centrals.

Fotos: Ajunt. Vilanova i EMD Baldomar

27

la Palanca 3

7

16 36

15

31

29

12

28

3817

42

46

20

40

23

24

35

11

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALTrobades de tardor

NOTICIARIArtesa avança 100.000 euros per obrir el Casal

BALDOMARPrimera Cursa de Muntanya Baldomar

MUNICIPISCubells celebra la Festa de Sant MiquelReñé visita la Fira de la Perdiu

LA NOGUERA

PER QUÈ DIEM...... que algú ‘toca el dos’ o ‘fa mutis pel foro’?LA MARATÓ DE TV3

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMAEl tabac

ENTREVISTAFrancesc Comabella, un pagès de Baldomar

PARLEN LES ENTITATS

TEMA DEL MESArtesa congela els impostos i taxes

CARTES A LA REDACCIÓ

PEL FORAT DEL PANYDemocràciaIN MEMORIAM

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERACotxes, motos i camions

VIDA SOCIALLa Festa dels 50 anys “Entre pitos i flautes”, ja en tenim 30Feliços 70 anys... i els que vinguin

FILATÈLIAAra ve Nadal

ESPORTSPenya Barcelonista Alòs de BalaguerPartits del CE Artesa

PARTIS POLÍTICS

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIREl cosidor de la Paquita del Marcovau. 1950

19

45

4 la Palanca

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana

Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

L’AGENDA

OCTUBRE

OCTUBRE

Municipi d’Alòs de Balaguer

Defuncions:dia 16: Pere Navies i Aixas (89 anys), naturald’Estamariu

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 9: Maria Mardones i Armengol, filla de Daniel id’Anna M.dia 10: Fatna Chatoui, filla d’El Houssaïne i d’Aichadia 11: Milana Cojuhari, filla de Vadim i d’Anzheladia 17: Martí Aymerich i Pursals, fill de Francesc i deNoemídia 19: Robert Porta i Ros, fill de Pere i d’Esterdia 22: Jan Rocamora i Molina, fill de Juan i deYolanda

Defuncions:dia 4: Josep Riart i Raïchs (70 anys), natural deMontmagastredia 11: Josep Lluch i Jou, (87 anys), natural d’Anyadia 13: Ramon Tarré i Riart, (79 anys), natural d’Anyadia 27: Damià Badia i Serentill, (60 anys), natural iveí de Seròs (accident de trànsit)

Matrimonis:dia 27: Jordi Llanes i Ticó (veí d’Artesa) Sandra Verni i Boix (veïna de Montgai)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 30: Irene Pomada i Martí (96 anys), naturald’Ulldecona

30 de novembre:A les 21:30h, a la Sala d’Actes de la Cooperativad’Artesa, Col·loqui: Ètica i política. Amb RamonCamats (filòsof, professor i polític), Tomàs Pujol (pro-fessor de Filosofia i excàrrec de la Generalitat) iElisenda Roca (periodista). Organitza: Club de Lec-tures Artesenc AC

6, 8 i 9 de desembre:Exposició “De punta al coixí”. De 17h a 20h a lasala de la planta baixa del Centre d’Entitats Les Mon-ges. Organitza: Associació de Puntaires d’Artesa

16 de desembre:A les 18h, a la Dàlia Blanca, Festival: El Nadal perla Marató de TV3. Organitza: Club de Lleure Altis

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 16,1°Temperatura màxima: 30º (dia 7)Temperatura mínima: -3º (dia 30)Dies amb precipitacions: 9Precipitació màxima: 28 mm (dia 25)Total precipitacions: 80,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 14,8°Temperatura màxima: 28,4° (dia 8)Temperatura mínima: -3,3º (dia 29)Dies amb precipitacions: 10Precipitació màxima: 22,3 mm (dia 25)Total precipitacions: 76,7 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 14,3°Temperatura màxima: 28,5° (dia 6)Temperatura mínima: -2,8° (dia 29)Dies amb precipitacions: 11Precipitació màxima: 33,9 mm (dia 25)Total precipitacions: 110,2 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 30 mm (dia 26)Total precipitacions: 91 mm

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓMarta Serret i Bella

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i Boneta, Bartomeu Jové i Ser-ra, Miquel Regué i Gili

COL·LABORADORSBiblioteca Municipal d’Artesa, Nic Boliart,Ramon I. Canyelles, Antoni Español, JosepM. Espinal, Noemí Farré, David Fusté, JosepGalceran, Josep Manel Gil, Joan Giribet,Myriam Gutiérrez, Paquita Martí, IolandaMasanés, Eva Maza, Martí Regué, Josep M.Sabartés, Ferran Sánchez, Pere Serra, NoemíTorras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.catwww.lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

IMPRESSIÓImpressus Gestió Integral SL

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL (11 revistes)25 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però ens reservem el dret depublicar-les. Només s’admetran els escrits sig-nats amb el nom de l’autor o autors. La revis-ta no fa seves, necessàriament, les opinionsexpressades pels seus col·laboradors.Recepció de textos per a la propera revista:

5 de desembre

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació deLleida, el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

EDITORIAL

Trobades de tardorPer si algú no s’hi havia fixat, d’uns anys ençà i sobretot quanarriba la tardor, proliferen les trobades de les generacions quecompleixen 25, 30, 40, 50, 60, 65 i 70 anys, per enumerar lesque sovintegen més. En tenim un exemple ben clar en les pàgi-nes de la revista d’aquest mes, on trobareu referències de tresd’aquestes trobades que s’han produït recentment. És clar que no hi ha res escrit ni res segur. No sempre són a latardor, per exemple, tot i que és una època que sembla que s’hiescau força. Abans no arribi l’hivern i els dies es facin freds icurts de llum, per què no trobar-se? La primavera també és unabona època, però abunden les bodes, les primeres comunions,els aplecs... I a l’estiu sembla complicat: entre vacances i festesmajors, qualsevol troba una data que vagi bé a la majoria! Tampoc cada any tenen lloc les mateixes celebracions. Unesvegades són els dels 50 i unes altres els dels 40, per exemple. Elque sembla clar és que alguna persona o bé algun grupet ha depassar al davant. Si algú estira del carro, la major part s’hi apun-ta. Si pot. En relació a aquest tema de les trobades, ens vénen a la me-mòria les festes de “quintos” que es feien anys enrere. Normal-ment, però, estaven organitzades de cara al públic en general is’acostumaven a fer grans balls i les típiques “quintades” (bro-mes més o menys acceptables). Era cosa dels nois que perta-nyien a la mateixa lleva (“quinta”) i que els tocava anar a fer elservei militar. També tenim coneixement, tot i que a les nostres contradesno ens consta aquesta tradició, que en molts llocs se celebrenles festes de les “apol·lònies” o de les “àgates”, al mes de febrer,en què les dones manen absolutament. On es dóna molt és a lazona del Baix Segrià. Sí que les associacions de dones d’aquíacostumen a celebrar Santa Àgueda, però és més una trobadaque una festa. Aquestes últimes referències, “quintos” i “apol·lònies”, vénend’una societat amb una tradició molt masclista, però constaten lanecessitat que tenim les persones de reunir-nos i de passar-ho bé,talment com passa amb els casos que hem esmentat al principi. I és que les persones som sociables per naturalesa. Ens agra-da trobar-nos amb la nostra gent; és a dir, la gent per qui sentimuna estimació o amb la qual, si més no, hem compartit una partde la nostra vida. No és estrany, doncs, que aquests tipus d’ac-tes ja formin part del calendari. El més interessant són les ganes de celebració i de festa. I això,en els difícils moments que estem vivint, és digne d’admirar. O si-gui que, malgrat tot, les adversitats no podem amb bona part denosaltres. Per tant, que durin els ànims i que continuï la festa!

la Palanca 7

NOTICIARI

Artesa avança 100.000 euros per obrir el Casal

La biblioteca tanca fins al 15 de desembre

L’

L

Ajuntament d’Artesa hahagut d’avançar aproxi-madament uns 100.000

euros corresponents a subvencionsde la Generalitat per poder posaren funcionament les parts del Ca-sal que ja estan obertes o a puntde fer-ho. Es tracta, bàsicament, del’escola de música i la biblioteca,però també el teatre-auditori, la rà-dio municipal, les sales d’entitats iels espais comuns. Segons va informar l’alcalde,Mingo Sabanés, les quantitats queha avançat el consistori correspo-nen a la subvenció compromesaamb el Pla Únic d’Obres i Serveisde Catalunya (PUOSC). Aquestaajuda suma 295.000 euros, i la Ge-neralitat no preveu pagar-la, se-gons ha fet saber a l’Ajuntament,fins a finals de l’any que ve. Les partides que s’han avançats’han destinat a la biblioteca, ambun import de 26.000 euros, la ràdiomunicipal, amb 10.000 euros, i lesbutaques de la sala polivalent o te-atre, per les quals s’han avançat

56.000 euros. La biblioteca obriràal desembre i la ràdio també podriafer-ho a finals d’any. El teatre, encanvi, continuarà sense entrar enservei perquè encara hi mancal’equip de so i l’escenografia, unimport massa elevat per poder serassumit per les arques municipals. Sabanés ha defensat aquestavançament per “no tenir aturat unequipament sis mesos desprésd’haver acabat les obres”. Així ma-teix, ha recordat que la part que jas’ha estrenat, l’escola de música,ha suposat un salt qualitatiu moltimportant per als professionals iusuaris. De totes formes, l’alcalde tam-bé ha lamentat que l’Ajuntamenthagi de fer aquest esforç econòmici ha insistit que 100.000 euros sónuna quantitat molt elevada per unconsistori com el d’Artesa. “Hemenviat les certificacions per rebre lasubvenció, que en principi estavacompromesa pels anys 2011 i 2012,però no sabem quan pagaran”, haexplicat. Precisament aquesta

indefinició en el pagament de lessubvencions impedeix posar dataa l’estrena dels espais pendents,sobretot el teatre. De totes mane-res, confia que pugui ser l’any vi-nent. “Parlarem amb l’empresa adju-dicatària per proposar-li que accepticobrar quan la Generalitat pagui lasubvenció i no en el moment desubministrar el material”, ha indicatl’alcalde com a opció per avançarla posada en servei de la sala poli-valent. Així mateix, una altra via queplantejarà el consistori a l’empresaserà la possibilitat de postposar unsmesos la col·locació del material.D’aquesta manera, el temps quel’empresa trigaria a cobrar desprésd’haver col·locat la maquinària noseria tant llarg. En concret, l’Ajuntament propo-saria col·locar el material a mitjansde l’any vinent, de manera que, sila Generalitat compleix el termini depagar a finals de 2013, l’empresahauria d’esperar menys temps quesi col·loqués ara el material.

a biblioteca municipal JoanMaluquer estarà tancadafins al 15 de desembre,

quan reobrirà ja a la nova seu, alCasal Cultural. Des de principis denovembre i fins al dia 19 el trasllatde llibres i material es va anar fentsense haver de tancar les instal·-lacions, però va arribar un punt queles tasques no permetien mantenirel servei obert al públic. Entre lesfeines que s’han de fer aquests dies

hi ha tota la instal·lació de maqui-nària i informàtica, per exemple, aixícom el trasllat del mobiliari. Aquest serà el primer trasllat dela biblioteca, que des que va obrir,el 9 d’octubre de 1985, havia estatsempre als baixos de les EscolesVelles. Fins i tot abans de ser inau-gurada com a tal, el servei equiva-lent que hi havia també estava si-tuat en el mateix punt. Tampoc s’hihavia fet reformes importants. L’antiga seu tenia 28 anys d’història

NOTICIARI

8 la Palanca

Comença la restauració de les esteles de Seró

U n grup d’experts va comen-çar a restaurar les estelesfuneràries de Seró el 12 de

novembre. Aquests treballs són elpas previ al trasllat i col·locació deles pedres a la seva seu definitiva,l’edifici de l’Espai Transmissor delTúmul de Seró. Les tasques les duua terme una empresa especialitza-da i s’han adjudicat després demesos de negociacions entrel’Ajuntament i altres administraci-ons. El motiu d’aquestes conversesera el finançament d’aquests tre-balls, que no estaven contemplatsen les subvencions concedides perla construcció del centre d’interpre-tació. Finalment, l’Ajuntament haacceptat finançar els 15.000 eurosque costa la restauració, el trasllati la col·locació d’aquestes restesfuneràries úniques a Europa i quesón les que han de donar sentit al’edifici construït especialment perexposar-les, donar-les a conèixeri, sobretot, explicar-ne la importàn-cia. Precisament també aquest mesde novembre l’Ajuntament ha rebutla confirmació dels primers paga-ments de subvencions correspo-

nents a la construcció d’aquest cen-tre d’interpretació. En concret, estracta de 177.000 euros que s’em-marquen en el programa europeuFeder (Fons Europeu de Desenvo-lupament Regional). Aquesta quantitat és només unapetita part dels més de 600.000euros que costa l’obra i que estaníntegrament subvencionats. L’alcal-de, Mingo Sabanés, ha explicat queconfien que les ajudes del progra-ma europeu es vagin confirmant amesura que l’Ajuntament vagi lliu-rant les certificacions d’obra ja que,de fet, aquest primer import corres-pon, precisament, a les primerescertificacions d’obra que ja s’hananat presentant. El total de la subvenció corres-ponent al Feder són només300.000 euros, mentre que la res-ta corresponen al que es coneixcom 1% Cultural, la compensacióque el Ministeri de Foment paga ales zones on s’executen gransinfraestructures. En aquest cas lainfraestructura de la qual es derival’ajut és la que va permetre preci-sament descobrir les esteles, elcanal Segarra-Garrigues. Encarano hi ha data de pagament.

Els treballs han començat aquest mes de novembre

La restauració la fa una empresa especialitzada

la Palanca 9

NOTICIARI

El CAU ven castanyes per Tots Sants

E

Nova tanca a la plaça de les Escoles Velles

ls membres de la branca de Pioners i Caravel-les de l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déudel Pla han tornat a vendre castanyes torra-

des, com ja és tradició, durant aquestes festes de TotsSants. La paradeta es va muntar a la plaça del Pro-grés durant el pont de Tots Sants, quan els escoltesvan oferir als artesencs les tradicionals castanyes re-cent torrades. A més, com també és habitual des de faanys, la branca de Pioners i Caravel·les va aprofitar lacelebració de la multitudinària Fira de la Perdiu aVilanova de Meià per habilitar també en aquest casuna parada de venda de castanyes. Aquest segon puntde venda va tenir lloc el diumenge, dia 11 de novem-bre. L’Agrupament s’ha mostrat satisfet amb la res-posta dels compradors.

Guitarristes pel CAUCom cada any, l’Agrupament Escolta i Guia Mare de Déu del Pla organitza la Missa del Gall a l’ermita de Salgar, que es farà a les22.00 hores. Tothom està invitat a passar una gran vetllada i en acabar hi haurà coca i mistela. Volem fer una crida a tots elsguitarristes que volguin acompanyar-nos a tocar nadales durant la missa. Els interessats podeu venir a l’assaig el dissabte 15 dedesembre a les 19.00 hores al Cau (les Sitges). Us hi esperem!!!

cauartesadesegre@hotmail.com

Ajuntament d’Artesa, apetició de l’AMPA de la llard’infants, ha col·locat una

tanca a la plaça dels Jubilats, ambl’objectiu d’impedir l’entrada en ho-rari nocturn a la zona que s’utilitzacom a pati, després que s’hi hagitrobat diversos objectes perillososi hagin tingut lloc alguns episodisde vandalisme. Segons ha confir-mat l’Ajuntament, a partir de finals

d’any, aquesta zona serà d’ús ex-clusiu per la llar d’infants, mentreque les entitats que tinguin depen-dències a les Escoles Velles hi ac-cediran per l’entrada de l’antigaescola de música. Així mateix, apartir de l’estiu, l’espai de la plaçaque queda obert es complementa-rà amb més mobiliari urbà i jocs in-fantils. La tanca ha costat uns 3.000euros.

L’

Fe d’erratesA l’anterior número de La Palanca dèiem, per error, que el diumenge de la Festa Major es va celebrar unatrobada de cotxes clàssics que enllaçava amb la que habitualment tenia lloc per la Fira del Meló i que aquest anyno es va poder fer. En realitat, el que es va fer per la Festa Major va ser la primera Trobada Mixta de MotoClàssica de la Noguera.

La venda de castanyes es va fer a la plaça del Progrés

la Palanca 11

BALDOMAR

Primera Cursa de Muntanya Baldomarl dia 1 de Novembre, dia deTots Sants, al petit poble deBaldomar es va celebrar la

prova esportiva 1a Cursa de Mun-tanya Baldomar 2012, organitzadaper l’EMD Baldomar i el Club Es-portiu CUDOS d’Artesa de Segre. A partir de les 9, tots aquells quevolien participar a la cursa però fer-ho caminant i amb un caire mésfestiu, podien iniciar un recorregutde 10,5 km, que transcorrien perdiferents paratges propers aBaldomar. En total, foren 25 elsparticipants en aquesta modalitat.Una hora més tard, s’iniciava lacursa per als experts. Els corredorsforen 58 i van recórrer el mateix cir-cuit que els que havien sortit unahora abans. El circuit, tant per uns com pelsaltres, començava a la plaça de laFont de Baldomar i consistia enpujar 3,5 km amb un desnivell acu-mulat d’uns 200 metres. Seguida-ment, es continuava la resta dels 7km fins a finalitzar la prova, amb undesnivell molt menys pronunciat.Així, els atletes van haver de pujaruna muntanya, un paratge conegutamb el nom de “planers” fins a lacarretera d’Alòs a la Masia. Tot se-guit, cara avall, havien de passarpel mig d’una plantació d’ametllersi, després de creuar el riu Boix alseu pas per la Font de la Trilla, s’ini-ciava el retorn a Baldomar, per aca-bar, també en pujada, altre cop a laplaça de la Font. Sens dubte, els paratges per on

es corria o bé es caminava convi-daven encara més a gaudir del dia.Les classificacions van ser, en ca-tegoria masculina: Manu Sánchez,amb un temps de 41 minuts i 50segons, Romà Colom, amb 43 mi-nuts i 24 segons, i Xavier Solsona,amb 43 minuts i 28 segons. Enxategoria femenina, Sílvia Puigar-nau, amb 52 minuts i 30 segons,Judit Batalla, amb 52 minuts i 40segons, i Marta Muntané, amb 59minuts i 46 segons. Els organitzadors volen agrair lacol·laboració dels veïns deBaldomar, en especial el Rafa i laGemma de cal Xaica, i als patroci-nadors d’aquesta prova: Supermer-

cat Condis, Supermercat PereRamon Disbo, Fruites Pedrós, Frui-tes i verdures La Taverneta, Fornde pa Carles Solé, Pastisseria Bor-rell, Begudes Puigredon, Cal Rellot-ger, BBVA i Caixa Penedès. Tam-bé es vol agrair la col·laboració deProtecció Civil d’Artesa de Segre.Finalment, val a dir que els partici-pants foren obsequiats amb unasamarreta tècnica en agraïment ala seva participació. L’organitzacióha quedat molt satisfeta de com esva a dur a terme la prova i ja pensaen l’organització de la 2a Cursa deMuntanya Baldomar 2013, on us hiesperem a tots.

EMD Baldomar

E

Conveni entre Baldomar i el Consell ComarcalEMD de Baldomar i elConsell Comarcal de laNoquera han signat un

conveni de col·laboració perquè elConsell Comarcal presti el Serveid’Assistència Tècnica a l’EMD.Aquest servei s’ocupa de les funci-ons de secretaria i d’intervenció alsajuntaments que no estan obligatsa tenir secretari i també als que

aquest lloc estigui vacant o amb eltitular de baixa o en altres circums-tàncies que li impedeixin desenvo-lupar-lo. També dóna suport pun-tual si els ajuntaments en cas d’acu-mulació de feina o situacions es-pecials. A Baldomar el servei consistiràen exercicir les funcions de secre-taria i en el suport i assessorament

en matèria jurídica i administrativai econòmica i financera. Pere Prat,president del consell, i JosepGalceran, president de l’EMD, vanvalorar positivament l’acord, queposa de manifest la utilitat de leseines que el consell ofereix als ajun-taments per facilitar-los la feina i l’in-terès de les entitats locals de la cocommarca per utilitzar-les.

L’

MUNICIPIS

12 la Palanca

Cubells celebra la Festa de Sant Miquelonsiderada la festa majord’hivern, Cubells recuperala tradicional festa on s’hi

celebren tallers, xocolatada popu-lar i ball. Cubells va celebrar a fi-nals d’octubre la Festa de Sant Mi-quel, considerada la Festa Majord’Hivern i on s’hi van realitzar unagran varietat d’activitats i tallers.Durant la jornada, també es vanmuntar parades d’artesania i sa-bons medicinals, hi va haver unamostra d’articles de bijuteria arte-sanal i també s’hi van exposar pro-ductes fets per ciutadans del muni-cipi, com són la mel i les espelmesde cera verge. Josep Regué, alcalde del mu-nicipi, es va mostrar molt satisfetde com havia anat aquesta festa,de la qual en destaca la gran par-

ticipació dels ve-ïns, ja sigui com avisitants o organit-zant tallers. “Hemtingut el plaer depoder comptaramb els tallersd’essències i re-meis naturals deCucadellum, ambel taller infantil ambcera de les abellesde l’Isidre i la Caroli el taller i degusta-ció de mató d’enPe-dro Domingo il’Elena Uzcate-gui”, digué. “Això demostra, un cop més, lagermanor que hi ha i les ganes defer coses plegats que tenen els ha-

C

bitants del nostre municipi”, finalit-zà l’alcalde.

Ajuntament de Cubells

la Palanca 13

MUNICIPIS

Reñé visita la Fira de la Perdiuns 12.000 visitants van pas-sar el diumenge 11 de no-vembre per la centenària

Fira de la Perdiu de Vilanova deMeià. Tot i que a primera hora eltemps no va acompanyar gaire,després poc a poc va anar millo-rant i el recinte firal es va anar om-plint de gent que passejava amunti avall gaudint d’un ampli assortit deparades de perdius, aus, aviram,productes del camp, artesania...Però sens dubte, l’estrella del cer-tamen, era la perdiu roja, que ambun nombre d’uns 40 expositors, nova faltar a la seva cita anyal ambaquesta població. Enguany, el president de la Di-putació de Lleida, Joan Reñé, foul’encarregat d’inaugurar aquestanova edició de la fira, l’acompanya-ren el diputat Antoni Villas i el capde relacions amb el món local, JoanEroles. Reñé fou rebut a l’ajuntament dela vila per l’alcalde, Xavier Terré,juntament amb la resta de membresde la corporació local i altres auto-ritats també assistents a l’acte. Des-prés de signar al Llibre d’Honor iuna breu reunió amb l’alcalde, onReñé mostrà el compromís de laDiputació en la col·laboració delfutur museu de Vilanova de Meiàdedicat als fòssils del Montsec, totala comitiva es dirigí a visitar el re-cinte firal, la mostra caninaDesfilcan, l’exhibició de tir amb arca càrrec del Club Arquers delMontsec d’Artesa de Segre i l’es-glésia de Sant Salvador, on varenser rebuts pel rector de la parròquiaMossèn Antoni Pich. Durant el matí, Reñé també vaparticipar en l’entrega d’obsequisals alumnes de l’escola de Mare deDéu del Puig de Meià, en gratitud ala seva implicació en els diferentstreballs presentats a la fira, comp-tant amb el suport i ajut de les pro-fessores de l’escola de la vila, elspares i mares dels nens i l’artistaGaspar Burón. Dins els actes, els visitants tam-

bé varen poder gaudir d’un espec-tacle de Saltimbankis a càrrec d’ungrup de joves de Bellvís. Ja al mig-dia, les autoritats varen fer l’entregade trofeus als guanyadors del con-curs Desfilcan i de l’exposició deperdius. Es va premiar, en la cate-goria de millors exemplars, Cinegè-tica Cal Marquet de Castellar,d’Aguilar de Segarra, NicanorPérez Vélez, de Lleida, i Joan Ardi-aca Cívico, de Balaguer. Els millorsperdigots van ser per IsidreGonzález Jiménez, de Lleida, Ci-negètica Cal Marquet de Castellar

U

i Antonio Miró Olsina, de Figuerolad’Orcau. Les millors parelles vanser Laura Piera, de Nalec,Francisco J. Pintó Balp, de Lleida,i Francisco García Campillo, dePuigverd de Lleida. El premi per ala constància a la fira va ser perJoan Ardiaca Sauret, de Balaguer,i el premi a l’expositor més jove, perMeritxell Ardiaca Cívico, també deBalaguer.

Text: Iolanda MasanésFotos: Carola Abilleira

Un dels atractius va ser la venda de productes artesans

la Palanca 15

LA NOGUERA

Balaguer reforma l’escorxadorL’Ajuntament de Balaguer ha acceptat el projecte dereforma, millora i ampliació de l’escorxador municipal,on fa més de 20 anys que no s’hi realitza cap actua-ció, per tal d’adequar les instal·lacions a la normativasanitària europea. Les obres no implicaran aturar l’ac-tivitat normal de l’escorxador.

Regidors de Ponts s’abaixen el souEl nou equip de govern de l’Ajuntament de Ponts hadecidit abaixar-se el sou un 25 per cent. Recordemque l’alcalde de Ponts és Francesc Garcia Cañadas,d’IPP/PM, després que prosperés una moció de cen-sura contra l’anterior alcaldessa, Maria Antònia Pubill,de Convergència i Unió (vegeu la Palanca del mesd’octubre).

Projecte OdisseuEl 19 d’octubre es va fer una taula de concentracióterritorial de la comarca del projecte Odisseu, que pre-tén incentivar i facilitar el retorn de joves cap al medirural a partir de la creació d’un programa que faciliti laseva inserció laboral i que promogui el compromíssocial dels joves amb el seu territori rural d’origen. Ambaquesta finalitat, es porta a terme una actuació trans-versal a través dels centres de formació, el teixit em-presarial i l’administració, al mateix temps que es por-taran a terme accions de divulgació en centres de for-mació secundària.

Montgai, amb el MotocròsEl 14 d’octubre, Montgai va celebrar la III Copa Cata-lana Clàssica de Motocròs. Hi van participar una sei-xantena de pilots de diferents punts de l’Estat i vanveure la cursa un miler de persones. L’objectiu delsorganitzadors de la cursa és recuperar el circuit deMontgai amb diferents activitats durant tot l’any.

Fons documental Casa CavaLes germanes Cava Sánchez han dipositat a l’ArxiuComarcal de la Noguera tot el fons documental de laCasa Cava de Balaguer. Aquest fons conté documen-tació des de l’any 1693, relativa a la constitució delpatrimoni, escriptures notarials, administració de ter-res, contractes, etc. També inclou una part d’hemero-teca i biblioteca històrica. En destaca un llibre que datadel segle XVI, tot i que també són importants el recull depremsa i material divers del període de la Guerra Civilque conté.

Projecte BrúixolaSi bé a l’anterior número de la Palanca parlàvem de lafinalització del projecte Brúixola del curs passat, el dia20 d’octubre ja va començar-ne una nova edició. Enaquesta ocasió, el territori a estudiar s’ha ampliat atota la comarca i s’ha dividit en cinc zones, formadesper Albesa, Artesa de Segre, el Castell del Remei,

Ponts i Tartareu. Tal i com és preceptiu, primer els par-ticipants, que tenen edats compreses entre els 18 i 35anys, adquireixen coneixements sobre els diferentsatractius turístics, històrics i naturals del seu municipii dels municipis veïns. Des que va començar el pro-jecte ja s’han fet les primeres trobades amb aquestafinalitat.

Iniciativa StarlightA principis del 2013, el Montsec podria ser admès perla Iniciativa Starlight com a candidat a Destí Turístic.Aquesta distinció, vinculada a la UNESCO, permetriavincular el projecte de la zona a la qualitat màxima delcel i la seva protecció, sent una zona que compleix elsrequisits pel que fa a poca contaminació lumínica i celtransparent, serè i estable. Aquestes condicions fanque es pugui preservar la qualitat del cel i dels seusdiferents valors associats, ja siguin culturals, cientí-fics, astronòmics, paisatgístics o naturals. La distincióconvertiria el Montsec en un dels pocs indrets del mónque gaudeixen d’aquest reconeixement.

Aules universitàries a la NogueraA mitjans d’octubre va començar el curs 2012-2013 ales Aules Universitàries de la Noguera, que facilitenl’accés de la gent gran als coneixements universitaris.Aquest any compleixen el desè aniversari. El formatde les Aules és el d’una conferència setmanal durantels mesos d’octubre a maig, tractant temàtiques vari-ades pel que fa a gustos i centres d’interès.

Escola de futbol base a PontsAquesta temporada s’ha creat la nova escola de fut-bol base de Ponts. Els diferents equips es van pre-sentar l’11 d’octubre al camp municipal d’esports, entotal vuit categories diferents, des dels babies fins alscadets. Des de feia gairebé una dècada, els infantsde Ponts jugaven amb els equips d’Artesa de Segre,per falta d’alumnes. Ara s’ha vist, però, que ja hi haviaprou alumnes per fer dues escoles separades.

Pla per desenvolupar el turisme al MontsecEl Consorci del Montsec ha elaborat el pla de desen-volupament sostenible del turisme Montsec 2020, unaguia per potenciar el sector a la zona d’influència de laserralada. El document proposa diverses accions perafermar la serralada com a destinació turística a tra-vés del perfeccionament de productes turístics ja exis-tents i de la posada en marxa de noves iniciatives.Preveu millores a l’accés a Mont-rebei, una estaciónàutica d’interior al Segre-Rialb, ampliar i comercialit-zar nous productes relacionats amb el senderisme, laBTT i el cicloturisme i, naturalment, impulsar l’astro-nomia amb projectes com un festival o el jardí de l’Uni-vers del COU, entre altres.

Anna M. Vilanova

16 la Palanca

PER QUÈ DIEM...

... que algú ‘toca el dos’ o ‘fa mutis pel foro’?ant una frase com l’altras’utilitzen per a indicar quealgú marxa d’un lloc. Pel

que fa a la primera, cal dir que elmot “dos” no es refereix al número2, sinó que es tracta d’una evolu-ció o, si voleu, deformació de laparaula “dors”, és a dir l’esquena ol’espatlla. Té el seu origen de quan es fe-ien els viatges en diligència. Abansd’engegar el vehicle eren cridatsdiferents avisos i senyals que indi-caven en quin punt es trobaven elspreparatius de la marxa. El darrerera “tocar el dors”, és a dir, fuetejar

l’esquena del cavall amb les xurri-aques. Aquest era el moment enquè s’iniciava el viatge, que no esdeturaria fins la propera parada, sino hi havia cap incidència pel camí.Així, al llarg de l’Edat Mitjana sem-bla que era corrent la frase “donarlos dors” com a sinònim d’anar-se’nd’algun lloc. Pel que fa a “fer mutis pel foro”,com es pot suposar, té les sevesarrels en el món del teatre, tot com-binant dues expressions de l’argotteatral. El seu origen és castellà(d’aquí la paraula “foro” quan hau-ria de ser “fòrum”). Per una banda

“fer mutis”, utilitzada per a indicarque un o diversos personatges quees troben en escena surten d’ella, iper l’altra “el foro”, que és la zonade l’escenari o de la decoració mésallunyada del públic, la que es tro-ba, justament, al fons de l’espaiescènic. Com que, normalment,quan els actors marxen d’escenaho fan en silenci, “fer mutis pel foro”equival, al mateix temps, a anar-se’n d’un lloc discretament i en si-lenci.

Albert Vidal

T

Els Bombers de la Generalitat fan un calendaril cos de Bombers de laGeneralitat ha editat unpeculiar calendari benèfic

per l’any 2013. La recaptació esdestinarà íntegrament a la Maratóde TV3, i la particularitat delcalendari és que no només hisurten Bombers. “La idea va sorgirenmig d’una tertulia de companysbombers”, ha explicat el col·lectiuen un comuncat de premsa, i comque “fer un calendari de Bombersés una cosa molt vista, aquest grupva voler cercar alguna cosadiferent”. Així, hi participenBombers però també models,actors i actrius. Les sessions fotogràfiques s’hanfet durant l’estiu i el calendari ja ésa la venda, a un preu de 10 euros.

E

LA MARATÓ DE TV3

Es pot adquirir en diferents puntsde venda presencial i per internet,a www.calendari2013.org. Enaquest cas, hi ha uns 3 euros dedespeses d’enviament. A la webtambé s’hi pot veure un vídeo amb

el making off del projecte. Entre lescares conegudes i col·laboradorsdel calendari hi ha Gerard Salla,Peter Vives, San Yélamos, AmandaRodríguez, Miranda Makaroff,Laura Ojeda i Alejo Sauras.

El calendari val 10 euros, que es donen íntegrament a ‘la Marató’

la Palanca 17

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Adults

El gust de les llavors de poma.Katharine Hagena. Ed.Amsterdam llibres. En morir la sevaàvia, la jove bibliotecària Iris Bergeres retroba amb la seva mare i lestietes, a la casa familiar, al nordd’Alemanya. Davant la sorpresa detothom, Iris hereta la casa. Ha es-tat un dels llibres revelació del 2010a França i Alemanya.Aquesta nit digues que m’esti-mes. Federico Moccia. Ed. Co-lumna Un home ric i guapo amb poral compromís, s’anima a enamorar-se de nou quan coneix una pianis-ta que ha abandonat la seva carre-ra per fer costat al seu companyparalític.

La dona veloç. Premi Ramón Llull2012. Imma Monsó. Ed. Planeta.Un segon perdut és un disbarat,una catàstrofe, un pecat mortal.L’Agnès, que és com es diu La donaveloç, fa de psiquiatra, i l’Anna, col·-

lega i íntima amiga, té el valor ne-cessari per dir-li si no li convindriafer-s’ho mirar una mica, tot això dela pressa...Quan érem feliços. Premi JosepPla 2012. Rafael Nadal. Ed. Des-tino. Basada en les peripèciesd’una família nombrosa de 12 ger-mans a la Catalunya de postguer-ra, Quan érem feliços és una histò-ria real plena d’emocions, d’humori de tensions en la qual l’autor evo-ca en primera persona els paisat-ges de la seva infantesa.Julian Assange autobiografia noautorizada. Julian Assange. Ed.Ara llibres. Biografia del director deWikileaks.

Infantil

La formiga Piga va a la bibliote-ca. Emili Teixidor. Ed. Cruïlla. LaFormiga Piga va a veure el MussolTot Sol, el bibliotecari. Li explica quela Reina ha de reposar desprésd’una malaltia que ha passat, i quevol uns quants llibres per llegir. ElMussol porta la Piga per les dife-rents sales de la biblioteca i li parladels llibres que els lectors llegeixendes de fa molts i molts anys.La Carlota i el misteri de les tur-queses empolsegades. GemmaLienas. Ed. Estrella Polar. LaCarlota troba tres quadradets blausiguals al terra del magatzem del

Novetats de novembre

Activitats biblioteca

-Reunió del Club de Lectura de la BibliotecaDimecres, 28 de desembreAquest mes llegirem Roger de Flor, el Lleó de Constantinoble de l’escriptor balaguerí Franscesc Puigpelat. Siesteu interessats a participar, passeu per la biblioteca i us informarem.

-L’HORA DEL CONTE DE LA BIBLIOTECA – desembre 2012Dimecres, 19 de desembre a 2/4 de 6 de la tarda, a la sala infantil de la primera planta de la biblioteca nova.Us convidem a escoltar dos contes de Nadal. Seré a casa per Nadal i La llegenda dels tres Reis d’Orient

-EXPOSICIÓ ELS VALORS DE LA BIBLIOTECA del 17 al 27 de desembreMostra fotogràfica del dia a dia de les biblioteques públiques de Catalunya, on és pretén mostrar i difondre els valorsdels serveis de lectura pública. Aquesta és una iniciativa de suport a les biblioteques per a la programació de lesactivitats de foment de la lectura que duen a terme.

HorariDe dilluns a divendres de 16:30a 20:30 h.Dissabtes de 10 a 13 h.

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConexió wifi

mercat. Són turqueses? La Carlotan’està convençuda, però en Merlíno ho té tan clar...La marató més boja del món.Geronimo Stilton. Ed. Destino.El llibre i la rosa. GeronimoStilton. Ed. Estrella Polar.El secret del coratge. GeronimoStilton.Ed. Destino.

Biblioteca Joan Maluqueri Viladot

C/ Escoles, 2825730 ARTESA DE SEGRE

Biblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

la Palanca 19

E

EL CAP INFORMA

El tabacl dia 21 de novembre va serel Dia Mundial de la MPOC(malaltia pulmonar obstruc-

tiva crònica). Aquesta malaltia con-sisteix en una dificultat del pas del’aire a través dels bronquis, pro-vocant sensació d’ofec. És un pro-cés progressiu, que no es cura, ique afecta principalment personesmés grans de 45 anys que són ohan estat fumadores. Els símptomes més freqüentssón la tos i la producció d’esput (ex-pectoració). L’ofec apareix en lesfases més avançades. La causaprincipal és el consum de tabac, jaque la combustió del fum afectadirectament els bronquis i els pul-mons. Per aquest motiu fem men-ció especial al tabac, un hàbit ac-ceptat per la nostra societat, res-ponsable d’un ampli ventall de ma-lalties.Què és el tabac? És un preparat de les fulles denicotina tabacum, una planta origi-nària d’Amèrica que pertany a la fa-mília de les solanàcies. Juntamentamb l’alcohol, és la substànciaaddictiva que més es consumeix ique més problemes sanitaris gene-ra al nostre país. En el fum del ta-bac s’ha identificat un gran nom-bre de substàncies molt tòxiques,com la nicotina (el principal com-ponent psicoactiu), el monòxid decarboni i quitrans.Efectes És una substància molt addictivaque té efectes estimulants sobre elsistema nerviós central.Riscos per a la salut Fumar disminueix la resistènciaa l’exercici físic, altera els sentitsdel gust i l’olfacte, provoca l’enve-lliment prematur de la pell i taca lesdents i la pell de les mans i la cara.El consum continuat de tabac faaugmentar el risc de patir càncerde pulmó i altres malalties, com labronquitis crònica, l’infart de mio-cardi, l’úlcera gàstrica o altres for-mes de càncer (laringe, ronyó, bu-feta, etc.). Els productes tòxics del

tabac, en especial els quitrans i elsgasos irritants, afecten tant les per-sones fumadores com les no fuma-dores que es veuen exposades alfum d’aquesta substància (aixòs’anomena tabaquisme passiu).Mites Informació sobre els tòpics mésarrelats en el món de les drogues ique cal saber per no caure en ide-es falses o equivocades.- El tabac i l’alcohol no són drogues.Encara que siguin substàncies le-gals, es consideren drogues perquèactuen sobre l’organisme i provo-quen diferents efectes negatius itenen la capacitat de generar tole-rància i dependència.- Fumar un cigarret relaxa. El tabacés una droga estimulant del siste-ma nerviós central. La sensació debenestar prové de la supressió delsímptomes d’abstinència (falta de

nicotina al cervell).- El tabac light és menys perjudici-al. Aquest tipus de cigarrets contéles mateixes substàncies perillosesque el tabac normal, només s’hanreduït les concentracions de nicoti-na i de quitrans. Moltes personesfumadores inhalen més sovint i mésintensament per compensar lesbaixes concentracions de nicotinad’aquests cigarrets, i augmenten laingestió dels altres tòxics.- Tothom fuma! Només un de cadatres catalans major de 15 anysfuma de forma diària o ocasional.La resta, o no han fumat mai o hohan deixat. No voldríem acabar sense recor-dar-vos, com alguns ja sabeu, queal CAP us podem oferir ajuda perdeixar de fumar. Si teniu aquestproblema, consulteu al vostre met-ge o infermera.

Contingut d’una cigarreta

20 la Palanca

ENTREVISTA

vui parlem ambFrancesc Coma-bella Brescó, que

va néixer el 14 de de-sembre de 1915 a Bal-domar, o sigui, queabans de Nadal farà 97anys. Els que coneixenel Sisquet considerenque és la memòria vivad’una època, que ell en-cara avui evoca amb ple-na lucidesa.

- Els primers records?Són de quan vaig començar a anara estudi; recordo que estava al molíd’oli que hi havia a l’actual sala deball. El Mestre Piera em va cridar iem va dir si volia anar a estudiar, ia partir d’aquell dia hi vaig anarsempre. Es vivia amb moltes man-cances. Es menjava pa negre, pera menjar-ne de blanc, anaven almolí de l’Esquerrà del Pontd’Alentorn i canviàvem blat per pa.

- Com era, el poble de Baldomar,abans?Per dades sabem que el 1900 te-nia 129 cases amb 449 habitants.Però del meu record era molt po-blat, cases petites, sense cap menade luxe i famílies nombroses. Finsl’any 1926 va ser autònom, és a dir,tenia ajuntament propi, amb nuclisagregats de Vernet, Vall d’Ariet iClua. Seria als voltants dels anys24-28 que es fundà la Societat Re-creativa Llum i Vida, amb l’única fi-nalitat de fer ball. Es feia a calDomingo. L’acordió es va suplir per

l’anomenat piano de manobre.

- I l’agricultura, com era?La dependència econòmica era to-talment agrícola i dels seus deri-vats. El camp no estava gaire me-canitzat, quasi tot es feia a mà, eranormal veure els pagesos amb l’ai-xada al coll. Les collites eren peti-tes. La gent era resignada, s’asso-lia el que es desitjava, ja que ningúes creava necessitats, no era comara. Per tot el terme hi trobavesgent treballant al tros.

- I l’època escolar, els estudis...Als 5 anys vaig començar. Hi haviaescoles de primer ensenyament,una pels nens i una altra per lesnenes, amb 40 alumnes cada una.El mestre Piera era molt rígid entots els aspectes, però tenia famade ser bon mestre. Venien alumnesd’Artesa, de Vernet, de Clua, deGàrzola, de la Vall d’Ariet i altres in-drets. Tothom venia a peu i a l’hivern,en fer-se fosc més aviat, les mares

els venien a buscar a migcamí.

- Els primers amics...Els vaig fer a l’època es-colar. Tots érem del po-ble o rodalies, ens conei-xíem i ens tractàvem.Especialment amb elsfills del mestre, que sem-pre anàvem barrejats.

- Records de joventut?Entre altres, recordo lainauguració del primer

Pont de Vernet, ja que hi vàremanar tota l’escola en pes, portantestendards i banderetes. També lainstal·lació elèctrica que va fer l’em-presa Hidroelèctrica del Segre.També que hi havia un campanerllogat per l’ajuntament per a mar-car les hores a la gent que treba-llava als camps.

- Com va ser la “mili”, en tempsde guerra?Vaig ingressar a l’exèrcit l’abril de1937, ja ben començada la guerra,i em van portar al front per l’ofensi-va de Belchite, més tard a lad’Almudena i també a Osca. El 27de març del 38 van ordenar retira-da, que més va ser una desbanda-da que una altra cosa, i juntamentamb gent de la comarca i un amicdel poble ens en vàrem anar a casa.Des d’Osca fins a Baldomar a peu idescalç, perquè al mullar-se les bo-tes en passar el riu Cinca es van re-botir i no podia donar un pas. L’últim dia anava sol per la Sen-

A

Francesc Comabella, un pagès de Baldomar

la Palanca 21

ENTREVISTA

tiu. En passar pels horts, un homeem va veure d’aquella manera, emva cridar, es va treure les esparde-nyes i me les va calçar, i a més, emva donar un tros de pa.

- L’acabament de la guerra...Després de tornar vaig caure ma-lalt i em van enviar a l’Hospital deBarcelona. El 26 de gener de 1939els nacionals van entrar. Aquell matíno es sentia res, havia marxat tot-hom menys els malalts. Cap a migmatí es va sentir algun tret i méstard, xerrameca. De cop, es presen-tà un oficial dels nacionals a la salade l’hospital i ens diu amb veu altai un català perfecte: “Bon dia tinguii no s’entretingui”. Era un capellàde les brigades de Navarra.

- I el cinema i els balls?Si volíem veure cinema havíemd’anar a Artesa. De ball en fèiemcada diumenge i per les festes.També quan es collien raïms se’nfeia cada dia, ja que hi havia moltjovent de fora. Després de la guer-ra, a Baldomar es va fer teatre d’afi-cionats. Més que res per cultura iesbarjo de la gent, era la voluntatde fer teatre. Naturalment, els noissols, la “moral” no permetia sortir aescena els dos sexes barrejats. Lesobres eren: El Joan de la Calma iL’hereu Pruna.

- Recorda l’ambient de la post-guerra?Era temps de refer les ferides perso-nals i materials. Temps de falta demà d’obra i de queviures. Recordoque una veïna del carrer, quan salu-dava, deia: “Que Déu ens doni saluti poca gana”. Eren temps d’estraper-

lo i cartilla de racionament.

- Als anys 50, com eren Baldomari la pagesia?Ens van posar el telèfon l’any 1949.Eren anys molt difícils. Entre l’aca-bament de la nostra guerra i lamundial, són fets que van retardarmolt la recuperació del sector agrí-cola. A més, faltaven braços, gentper ajudar al camp. Les collites vanbaixar molt en quantitat. A partir del50, la indústria a les grans ciutatsva créixer espectacularment, per laqual cosa molt jovent del món ruralva optar per anar-se’n a la ciutat,que oferia millors perspectives. Amb la gradual mecanització delcamp es va arrancar els ceps, oli-veres i ametllers, que eren la basede la nostra agricultura, convertintel 80% del terme en terra campaen pocs anys. Al camp, aquellescançons i rialles dels jornalers tre-ballant, aquells cants dels llaura-dors darrere el parell de mules, va-ren desaparèixer. El vi va deixar deser la collita principal i tots aquellstrulls i cellers, plens de fustes i bo-tes de vi, es van quedar pel record.

- Parli’ns del seu amic - germàSebastià Piera...La meva amistat amb la famíliaPiera va començar el 1920, en elsanys que jo anava a l’escola del seupare. Aquesta amistat va créixerquan el 1928 el seu pare va anarde mestre a Vilanova de la Barca iva demanar als pares que jo anésamb ells. Així va ser durant dosanys. El senyor Piera volia orientarla meva vida pel camí de les lle-tres, on hi veia millor perspectivaque en la nostra escassa propie-

tat, a pagès. Després de la guerra ide l’exili de la família Piera, desprésde la democràcia i fins avui, mais’ha vist minvada aquesta amistat.Actualment, el Sebastià viu aCòrsega i té 95 anys, ens telefo-nem molt sovint, hem viscut mol-tes coses junts i som com germans.

- Algun record de la guerra?Recordo molt el primer bombardeigd’Artesa. Havíem vingut amb uncompany del front de l’Aragó i ensanàvem a presentar a Tàrrega. Totesperant un camió allà on hi haviala bàscula, amb gent d’Artesa, unera el Prenafeta, qui en veure unsavions va exclamar: “Són dels nos-tres”. Nosaltres, que els coneixíembé, ens vàrem posar a córrer cap ala Planta de la Granja, on ensvàrem ajeure sota una olivera gran,mentre queien les bombes al po-ble. En acabar, vàrem tornar a pu-jar a la carretera, que presentavauna visió dantesca, plena de vidresi pols. No s’hi veia ningú. un parellde carros, un animal mort, casesenderrocades. Entre els enderrocsva morir alguna gent.

- La seva opinió sobre aquellaguerra?Molt negativa en tots els sentits.Sembla mentida que en ple segleXX es pogués organitzar una guer-ra com la que vàrem viure. Cal in-culcar a les noves generacions queno s’ha de repetir.

- Baldomar era gran i es va anarfent petit...Recordo que abans tenia uns ser-veis bàsics. Dos ferrers, el Joanet iel Cosme. Dos fusters, el Miquel i

22 la Palanca

ENTREVISTA

el Lluís del Pinet. Un carreter, elLlaureà de la Bepa. Dos barbers,el Pujol i el Pinet, qui ho compartiaamb la fusteria. Un molí d’oli queera societat. Dos molins de farina,el Sileta i un de la societat. Duesfascines de vi. Un picapedrer, elRamon de la Bepa. Dos paletes, elVicent i el Ramiro, més tard comen-çà el Lladós. Dos cafès, ca l’Esco-là i cal Domingo. Una botiga dequeviures, la Ignàcia, i un forner,l’hereu Xoret. Hi ha dues èpoques de gransemigracions, a començaments delsegle XX, cap a l’Argentina, i alsanys 60-80, cap a Barcelona. Enaquests moments no hi ha cap ser-vei i la població ben just arriba a100 habitants.

- Com ha viscut l’evolució del po-ble d’Artesa?He conegut l’època forta del canvi.Recordo l’Artesa antiga, la de lesfires de bestiar i altres. La de lesindústries dels productes agrícolescom els molins d’oli, les fascinesque destil·laven l’alcohol del vi i elsmolins de farina. També el submi-nistrament i les botigues de queviu-res... Ara és tot canviat, el poble,gràcies a la immigració, a la gentde la comarca que ha volgut viurea Artesa i a noves indústries que

han creat llocs de treball, d’acordamb les necessitats actuals. El CAP que dóna servei a la ro-dalia n’és un exemple. En resum:canvi molt positiu.

- Com resumiria la seva llargavida?He tingut un fill, he plantat moltsarbres i he procurat tenir un respec-te total per les persones.

- Què li diria al jovent d’avui?Que la gent de la meva generacióhem vist grans canvis personals isocials. Hem passat de llaurar ambun parell, a la maquinària més sofis-

ticada. Dels pantalons apedaçats dela infantesa, al vestir amb qualitat enèpoca d’abundància. Del pa more-no, sec i florit, a la saturació de pro-ductes alimentaris d’avui. Si oblidemel temps de guerra, no podem estardescontents del que hem viscut. Sols desitjar a tots els jovesd’avui que puguin viure una vida enpau i progrés.

Agraïm aquesta conclusió, i quevostè també pugui viure molts anysper a gaudir de la vida que Déu livulgui donar.

Bartomeu Jové i Serra

www.lapalanca.cat

la Palanca 23

E

PARLEN LES ENTITATS

La Tossa de Montbui, història i geologial dissabte dia 13 d’octubre,com a cloenda de les sorti-des culturals de l’any, ens

endinsàrem al món de la geologiade la mà d’en Josep Mª Mata (ca-tedràtic de mineralogia de la UPCde Manresa). Vàrem visitar un fornde calç a SantaMargarida deMontbui (a l’Ano-ia). Aquest fornestà situat a 1,2km del centre delpoble antic, a ladepressió geolò-gica de l’Ebre, ipertany al patri-moni miner de lacomarca d’Ano-ia. Després de ferl’aturada anteriori passada la po-blació uns 2 kmtrobàrem el tren-call que puja a laTossa de Montbui, un lloc privilegi-at per gaudir de la natura, història,geologia des de un mirador espec-tacular des d’on es divisen les po-blacions d’Igualada, Santa Marga-rida de Montbui i Òdena. A la Tossa de Montbui hi tenimdos elements importants que for-men un conjunt monumental pre-romànic i romànic d’una gran be-llesa, per un costat tenim la torredel castell del segle X i per l’altrel’església romànica de Santa Maria,

dels segles X-XI. La senyora Glò-ria Nassarre, membre de la Funda-ció la Tossa, ens va guiar i obrir lesportes de l’església, on hi ha lamare de Deu de Gràcia, els arcsforners, on es conserven els pilarsrectangulars originals de l’església,

que a la resta de la nau foren subs-tituïts per columnes. Al fons hi hauna pila baptismal de la mateixaèpoca, també ens explicà que s’hicelebren bodes i altres actes. A la torre del castell hi ha un pe-tit museu força interessant. Per uncostat, una col·lecció d’estris delcamp dedicada a Pau Llacuna i Ale-many i, en un altra saleta, una ex-posició fotogràfica titulada La Tos-sa segle XX i dos vitrines amb ob-jectes religiosos.

Des del mirador, en Josep MªMata ens va donar una lliçó moltentenedora de la zona. Continuantamb la depressió geològica del’Ebre, que és el lloc on ens trobà-vem, ens va explicar les formaci-ons de la conca d’Igualada i Òdena,

i que el terrenyque trepitjàvemestava format permargues coral·-lines de l’Eocè.Ens acomiadà-rem de la nostraguia GlòriaNassarre con-templant les pe-nyes que formenels conglomeratsde Montserrat,un xic mes avallel Castell deClaramunt, sotanostre, el pobleantic de SantaMargarida de

Montbui i, més a la dreta, la cante-ra de pedra calcària d’Orpí, tot aixòamb un dia clar i un sol esplèndid. Per acabar, vàrem continuar perla C-37 fins a Santa Maria de Mira-lles, passàrem per Santa Colomade Queralt i per tancar l’acte arri-bàrem a la Panadella, on vàrem ferel dinar d’acomiadament de lesnostres activitats.

Francesc GesséTerres del Marquesat

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Artesa congela els impostos i taxesL’Ajuntament compensa així l’elevat preu de l’IBI, tot i que suposa una pèrdua d’ingressos

Ajuntament d’Artesa noapujarà els impostos i ta-xes municipals el 2013. Hi

ha algunes excepcions que deta-llarem més endavant, com la llard’infants i l’escola de música, queja des d’aquest mes de setembrede 2012 han començat el curs ambincrement de preus. A la resta d’impostos i taxes nos’aplicarà l’increment de l’IPC alqual se sotmetien habitualment,que suposava un augment aproxi-mat d’un 3 per cent cada any. Se-gons ha manifestat l’alcalde, Min-go Sabanés, la decisió s’ha presper no posar en més problemeseconòmics les famílies arte-senques. Tot i això, ha reconegutque serà una pèrdua d’ingressosconsiderable pel consistori, ja quel’augment de l’IPC aquest any haestat especialment notable i les fi-nances municipals passen un mo-ment molt difícil. Entre els motius que més hanpesat per no augmentar els impos-tos i taxes hi ha el fet que l’Impostde Béns Immobles (IBI) que espaga a Artesa, fruit de la revisió ca-dastral realitzada el 2006, sigui moltelevat. “Aquí a Artesa la contribu-ció ja és molt elevada, i ho volemcompensar”, ha explicat. “Perl’Ajuntament serà difícil, són moltsdiners, però si ho podem anar tram-pejant i aguantant, de moment novolem tocar res”, ha insistit. Sabanés ha destacat l’esforç del’Ajuntament en el cas de les taxesd’escombraries i aigua. En les pri-meres, perquè el servei es prestaa través del consell comarcal iaquest sí que ha aplicat un incre-ment. En el cas de l’aigua, l’alcal-de ha dit que l’empresa que prestael servei demanava un incrementque l’Ajuntament ha denegat. A partir de 2013, doncs, els im-postos i taxes que es paguin aArtesa seran els mateixos que al2012. Entre els valors més habitu-

als i que paguen la majoria de ciu-tadans hi ha l’aigua, les escombra-ries i els vehicles, que són els quea continuació detallarem. Així ma-teix, en el quadre adjunt us oferiminformació orientativa sobre el quees pagarà per aquests conceptesl’any 2013 als municipis de l’entorn,Alòs, Cubells, Foradada, Vilanovade Meià, i, en els casos que hemtingut accés a les dades, també de-tallem si augmenten o es mantenenrespecte el 2012. En el cas d’Artesa, la taxa per larecollida d’escombraries és de60,48 euros l’any als habitatgesunifamiliars, 112,32 euros l’any enbars i cafeteries, 213,84 en hotels isimilars, 78,84 en locals: 78,84,77,49 en locals comercials: 77,49 i41,50 en habitatges ocupats exclu-sivament per majors de 65 anys. Pel que fa a l’aigua, els drets deconnexió a la xarxa per primeravegada són 43,80 euros, i pel con-sum es paga un mínim 2,93 eurosal mes que cobreix 6 metres cúbics.A partir d’aquí, es paga en funció

del consum: 0,59 euros per metrecúbic si no supera els 10 metrescúbics o 0,74 euros per metre cú-bic si supera aquest límit. Val a dirque als nuclis de Vernet,Montmagastre, Sant Marc i laVedrenya els imports de consumsón més elevats, fins a 5,01 eurosmensuals de consum mínim i uncost per metre cúbic de fins a 0,99euros un cop superats aquests sismetres cúbics al mes en el cas deVernet, el més car. L’impost de vehicles va de 19,15a 169,93 euros als turismes, de 26,81a 126,38 als tractors i de 6,71 a 91,91als ciclomotors i motocicletes. Altres ordenances són la delmercat, que és de poc més d’uneuro per metre lineal o la de les ter-rasses i parades de bars i botigues,que es va instaurar per aquest2012. També és nova de 2012 lade tractament de runes. Finalment, les taxes de la llard’infants s’han mantingut en el casde la matrícula, en 46,50 euros,mentre que aquest curs la quota

L’

Les ordenances fiscals del municipi es mantindran respecte aquest 2012

la Palanca 25

TEMA DEL MES

mensual ha passat de 63,66 a69,66 euros i, per les famílies nom-broses, de 57,01 a 62,69 euros. A l’escola de música, la matrícu-la ha passat de 27,01 a 32,80 eurosi les quotes mensuals s’han incre-mentat de manera variable. Així, lamés barata, que el curs passat erade 8,97 euros, ara és de 20,74. Noobstant, l’increment no ha estat tanexagerat en les més cares, com arael nivell avançat, on ha passat de65,05 euros mensuals a 72,34.

Què fan en altres poblacions? La decisió de què fer amb els im-postos i taxes municipals és difícilper a tots els consistoris i cadas-cun ha de fer els malabarismes quepot per satisfer la demanda d’in-gressos per fer funcionar el muni-cipi sense, al mateix temps, ofegarels ciutadans. En el cas de Lleidaciutat, per exemple, enguany elsimpostos s’han augmentat la mitja-na de l’IPC, més d’un 3 per cent,mentre que les taxes s’han incre-mentat la mitjana de l’IPC més l’IVA,és a dir, més d’un 5 per cent. Altres capitals, com Tàrrega oBalaguer, opten per augmentar no-més alguns dels impostos i taxes imantenir-ne d’altres. Ens hem fixaten el cas d’Agramunt per la proxi-mitat geogràfica. En aquesta vila,la taxa d’aigua està pendent d’apro-var-se però ja s’ha aprovat un in-crement del 3,9 per cent a l’impostde vehicles, que queda entre 8,21 i

L’oposició ho veu demagògic i insisteix en les taxes que ja s’han apujat

El cap de l’oposició, Domènec París, ha recordat que hi ha taxes que sí que s’han apujat, concreta-ment les de la llar d’infants i l’escola de música, en aquest últim cas “fins a un 100 per cent en algunsapartats”. A més, matisa que s’han creat nous gravàmens com el cànon de sanejament de l’aiguad’edificis públics i de pèrdues a la xarxa, “que altres ajuntaments han decidit assumir”. Pel que fa al’IBI, París ha posat de manifest que el que acaben pagant els ciutadans sí que augmentarà, ja que caltenir en compte que l’increment de valors derivat de la revisió catastral s’aplica any a any. “Per mante-nir el que paga el contribuent calia rebaixar el coeficient que aplica l’Ajuntament”, ha dit. En tot cas, el portaveu de l’oposició també ha deixat clar que “benvinguda sigui la decisió” si had’ajudar a què “als ciutadans no els costi més, ara que tothom va just” i ha recordat que “nosaltres faanys que ho reivindiquem”. Per tot plegat, considera que “la decisió ens sembla demagògica i que, en certa manera, ratlla lahipocresia”. A més a més, l’oposició ha denunciat enèrgicament que no ha estat informada de la deci-sió tot i haver-se reunit amb l’equip de govern una vegada aquesta ja s’havia pres. En aquest sentit, halamentat que l’equip de govern “és reincident” en aquesta falta de comunicació, i ha demanat “canviarla manera de fer”.

112,5 euros en les motos, entre32,86 i 154,92 en els tractors i en-tre 23,47 i 208,29 en els turismes.Les escombraries també pugen, en

aquest cas un 5,3 per cent, i que-den entre 62 i 260,90 euros en fun-ció de les característiques de l’ha-bitatge o establiment.

Familiars: 35 eurosl’anyFamiliars amb jardins,restaurants: 62 eurosl’anyS’incrementa amb elcànon de l’aigua, elmateix import des de2006, es manté

38 euros l’anyEl mateix des de2009, es manté

Turismes: entre 12,62i 112 euros l’anyTractors: entre 17,67 i83,30 euros l’anyMotos: entre 4,42 i60,58 euros l’anyEsmanté

Domèstic: 3,17 eurosal mes de quota deservei, 0,78 euros dequota d’inversió i en-tre 0,4534 i 0,7325euros per metre cúbicen funció del consumComercial, agrícola iramader: 6,66 eurosal mes de quota deservei, 0,78 euros almes de quota d’inver-sió i entre 0,6736 i0,9418 euros per me-tre cúbic en funció delconsumEs manté

Entre 62 i 142 eurosen funció del tipusd’habitatge o negociS’augmenten 2 eurosrespecte el 2012

Turismes: entre 15,77i 140 euros l’anyTractors: entre 22,09 i104,12 euros l’anyMotos: entre 5,52 i75,72 euros l’anyIncrement aproximatd’un 19% respecte2012

Sense dades Entre 52 i 115 euros Sense dades

Dret de mantenimentanual: 8 euros per acada presaDret de connexió a laxarxa: 150 euros icost del comptadorConsum: 0,20 eurosper metre cúbic, tanthabitatges com gran-gesEs manté

Habitatges: 35 eurosl’any. S’incrementa 2euros.Allotjaments: 69 eurosl’any. S’incrementa 4euros.Cases de colònies:255 euros l’any. S’in-crementa 10 euros.Establiments d’ali-mentació: 69 euros.S’incrementa 4 euros.

Turismes: entre 16,41i 145,6 euros l’anyTractors: entre 22,97 i108,29 euros l’anyMotos: entre 5,75 i78,75 euros l’any

AIGUA ESCOMBRARIES VEHICLESALÒS

CUBELLS

FORADADA

VILANOVA DEMEIÀ

revista@lapalanca.catla Palanca 27

CARTES A LA REDACCIÓ

Una artesencaEncara que ja fa bastants anys quesóc fora, tinc una gran estima almeu enyorat poble d’Artesa. Quanhi vinc de visita vaig a passejar pelscarrers que tantes vegades haviatrepitjat amb les meves amigues iamics, em sento feliç i contenta re-cordant aquells temps de la mevajoventut. Vaig venir a la darrera festa delmeló, on vaig tenir una gran alegriade poder saludar alguns amics comel Joanet del Sirvan i el Joan delXarxalé, ja que feia molt de tempsque no ens havíem vist. Vàrem re-cordar aquells dies de joventut. També vaig tenir l’ocasió de te-nir una petita conversa amb el se-nyor alcalde, el Mingo, i felicitar-loper les bones obres que està fentpel poble, i li vaig poder preguntarper el seu pare, el Julià, que haví-em fet la joventut junts i la sevamare, la Ignasieta, amb qui haví-em anat juntes a col·legi. Recordsque no s’obliden mai. Felicito els editors de La Palan-ca, per la seva bona feina, la meva

filla me la fa arribar cada mes i aixípuc assabentar-me de les bonesobres que es fan a Artesa i poblesde la rodalia. La que us fa aquesta ratlles ésla germana del Jaume del Rufino,la Ramona. Junt amb aquest escrit acompa-nyo una foto on s’hi poden veureles quatre Ramones. La Ramona

del Martino, la Ramona del Fideué,la Ramona del Gelat i la Ramonadel Rufino. Unes grans amigues ibones companyes. No em despedeixo d’Artesa, jaque sempre la tinc als meus pen-saments. Fins la propera visita.

Ramona Solé Serra

IndretsRecentment he visitat Sant Martí deBarcedana, un bonic i desconegutllogaret que actualment ha milloratl’accés al seu encontre proporcio-nant als seus habitants la incorpo-ració a l’actual modernitat. No obs-tant, aquestes circumstàncies, laseva gent no ha canviat el seu ca-ràcter vinculat a la seva idiosincrà-sia tradicional de viure arrelats almedi que els proporciona els limi-tats recursos de subsistència. És una sorprenent experiènciacomprovar com avui, a Sant Martíde Barcedana s’hi poden veure elsproductes ecològicament autòctons

igual que fa cinquanta anys enre-ra. El pa, l’oli, el vi, les carns i fruitssón de producció pròpia igenuïnament artesanals i casolansd’aquest particular indret lleidatà i,si els voleu assaborir gastronòmi-cament, us seran servits amb laproverbial bonhomia dels seus es-tadants. També és admirable com a SantMartí de Barcedana viuen econò-micament satisfets a l’estil de tan-tes masies de nostra geografia ru-ral, basada en l’autosuficiència iaïllats de l’influx de les presses i elsoroll que sovint comporta la incor-

poració al tren de vida actual. Aixíque, davant les desconcertants iefímeres eventualitats que ofereixel món modern, en aquestmicroterritori es pot reviure l’essèn-cia d’un determinat sentiment ca-talà tan nostrat de la terra ferma i,aquell que vulgui, pot gaudir delpaisatge verge que ofereix en unmarc únic, com també d’unes pos-tes de sol a l’esquena del Montsecque són una inefable experiènciaen la recerca del sentit de nostrahumana condició.

Amat Bernaus Marqués

28 la Palanca

Democràcias una dona. Fa poc n’ha fetquaranta. Va néixer, créixeri viu en un petit país sense

Estat. El seu país té una llenguapròpia i el seu Estat una altra. Note memòria d’un temps on noméspogués parlar i entendre la sevallengua materna i no la de l’Estat alqual pertany. De petita, anava a un col·legi deMonges, en un temps on a les mon-ges els deien “hermanes” i tothomes quedava tan ample. Per ella i lesseves amigues, era completamentnormal que a casa, al carrer i fins itot al pati de l’escola, es parlés unallengua, però a classe i en altresllocs, s’hagués de parlar en un al-tra. Tenia 8 anys quan va comen-çar a estudiar en la seva llengua icom una assignatura de llenguaestrangera, dues hores per setma-na. No la va saber escriure més omenys correctament fins que ja vaser molt gran i la va haver d’apren-dre d’una manera gairebé autodi-dacta. La tele només la podia veu-re en la llengua de l’Estat i la majo-ria de llibres que li queien a lesmans també estaven escrits enaquella altra llengua. Van anar passant els anys i lescoses van anar canviant poc a poc,

o això semblava. Aquella nena esva anar fent gran, va estudiar, vatreballar, es va casar i va tenir fills.Ara, és una dona treballadora, hofa dins i fora de casa, paga els seusimpostos, no té pendents multes detrànsit, fins i tot encara conservatots els punts del seu carnet deconduir. No té deutes. Va molt encompte de no estirar més el braçque la màniga i com li van ense-nyar els seus pares i a ells els avis,no gasta tot el que guanya, no si-gui que vinguin temps pitjors. Pro-cura ser solidària amb els que notenen tanta sort com ella. Recicla,no tira papers al terra i és respec-tuosa amb el medi ambient. Procu-ra transmetre als fills els mateixosvalors que li van donar a ella i es-pera que quan siguin adults puguinfer el mateix amb el seus fills. Odiala violència i s’indigna molt amb lesmentides, les injustícies i la malaeducació. També té defectes is’equivoca, no us cregueu, comqualsevol ésser humà. Des que vafer els 18 que vota sempre que hiha eleccions i creu per damunt detot en la llibertat. Però hi ha un dada de la sevavida que no us he donat i aquestadada és a quin partit vota, quines

són les seves idees polítiques i qui-nes són les seves aspiracions na-cionals, què vol per al seu país.Aquesta nimietat no la defineix coma persona, però hi ha gent del seuEstat que en funció d’aquesta dadala classificarà com bona o malapersona, sense conèixer-la, sensesaber ni quin és el seu nom. Hi hagent de l’Estat al qual pertany quea ella i a tots els que pensen dife-rent de com a ells els agradaria, elstitllen de feixistes, nazis, intolerants,adoctrinats, perillosos i no sé quan-tes barbaritats més. Hi ha gent de l’Estat al qual per-tany, que si li passés pel cap pre-sentar-se a unes eleccions i lesguanyés i volgués simplement pre-guntar als ciutadans del seu país,pacífica i democràticament, sensefer mal a ningú, si volen un Estatpropi, l’acusarien d’alta traïció, decolpista, de delinqüent i se l’ame-naçaria amb un procés penal i ambla presó.

P.D. M’he oblidat de dir-vos quel’Estat on viu la nostra amiga és unaDemocràcia, i aquesta gent del seuEstat la representa, o això li volenfer creure.

Paquita Martí

IN MEMORIAM

Fa molt poc ens ha deixat el nostre espòs, pare i padrí Josep Lluch Jou, “lo Brocde Montmagastre”, reconegut a quasi tota la comarca pel seu caràcter obert i pelseu optimisme i simpatia amb tothom. Sempre et tindrem al nostre cor. La família Lluch-Isanta volem agrair totes les mostres de condol rebudes isobretot expressar el nostre reconeixement i gratitud a tot el personal sanitari delCAP d’Artesa de Segre que l’ha atès i seguit en el transcurs de la seva malaltia.Us volem dir a tots els que l’heu atès que amb la vostra tasca teniu el cel més queguanyat.

Moltes gràcies.

Josep Lluch Jou

É

PEL FORAT DEL PANY

la Palanca 29

MEMÒRIES DELS ANYS SENSE PRIMAVERA

Cotxes, motos i camionsany 1938, les forces mili-tars de la República, aixícom les feixistes, es van

concentrar entre el riu Segre i elMontsec. Les línies de combat que-daven separades pel riu. Baldomar, lo petit poble on vaignàixer, quedava travessat per unamala carretera que portava fins aAlòs de Balaguer. Un matí de finals d’abril, en ai-xecar-nos de dormir, tots los car-rers estaven plens de soldats repu-blicans ajaguts sobre mantes amblo fusell i la motxilla al costat. Quinensurt! Al migdia ja no hi eren, los havi-en fet anar a les pallisses i a lescases que havien quedat buides. Alpoble veí s’hi va instal·lar l’EstatMajor. No en vulgueu més de cotxes,motos, camions i ambulàncies, queanaven i venien. Pensar que abansnomés passaven dos o tres cotxesal mes! Mos feia molta por tenir tan a

Si vols rebre cada mes la revista a casa,truca’ns i deixa el missatge al contestador (973 40 11 58)

o bé envia’ns un correu electrònic (revista@lapalanca.cat)i nosaltres ja ens posarem en contacte.

Subscriu-te a La Palanca,la publicació d’Artesa de Segre i Comarca

L’ prop la guerra i ja no teníem esco-la, però la novetat ens superava.Lo meu germà petit deia:- Ja sé que la guerra és molt trista ifa plorar, però mireu quants cotxesi quines motos més maques! Mos envaïa una mena de curio-sitat i enveja en veure les noiesgrans. Totes, guapes o lletges, pas-sejaven en cotxes lluents i macosacompanyades d’oficials amb gor-ra de plat i galons a la jaqueta del’uniforme. Natres, més petites, no havíempujat mai en un cotxe. Una tardacaminàvem pel voral de la carrete-ra i la més agosarada va dir:-Avui sí que ho farem. Vam aturar un cotxe lluent i con-duït per un home amb gorra de plati posat de murri.-Què voleu, nenes? Totes a la vegada:-Volem pujar.- Pugeu, vinga, pugeu. Quins seients més tous i quinabona olor que feia el cotxe!!

A l’arribar prop del poble digué-rem totes alhora:-Volem baixar! Lo conductor, lluny de fer-noscas, encara va accelerar. Quan vamentrar als carrers i passar per da-vant de casa meva, la mare era ala porta i, al veure’ns va fer amb lamà un gest molt significatiu. I el cotxe, endavant, sense pa-rar i, a la sortida del poble, totesplorant i cridant:-Pareu! Volem baixar i anar a casaamb la mama! Va frenar en sec i molt seriós, lomilitar mos digué:-Ja en teniu prou? A veure si usserveix d’escarment! Ja podeumarxar! I tant. Al arribar a casa la mareja mos esperava. Es va apropar iem va clavar una cleca d’aquellesd’anada i tornada i, tot seguit , vaconfirmar a totes les altres. De cotxes i gorres de plat, maimés!

Pilar Porta Gou

la Palanca 31

VIDA SOCIAL

Reunits davant el Bar de les Piscinesens traslladàrem a Seró, on ens espe-raven en Ramon Sala, alcalde de lavila, i en Joan López, arqueòleg queha dirigit les excavacions del Túmul deSeró (“les pedres de Seró”) i que esdesplaçà expressament des de Lleida. En Joan López ens oferí una mag-nifica explicació sobre “Les Pedres” ila seva importància dins el panoramaarqueològic europeu a la sala d’actesdel centre d’interpretació de “Les Pe-dres” o museu de Seró. Després, enRamon Sala ens ensenyà la resta deles instal·lacions del museu, un edificirealment singular (n’hi ha pocs ambuna paret feta de botelles de vidre, oamb forats al sostre o passadissos quees recargolen, i un aire com d’estar enobres quan ja està acabat).

Del museu ens vàrem traslladar,amb el Ramon Sala com a guia, almagatzem on estan guardades les pe-dres a l’espera de la seva restauració iposterior trasllat al museu. Realmentimpressionen, sobretot quant saps quesón anteriors a les piràmides d’Egipteo als Jardins de Babilònia (la famosatorre de Babel). I d’allí cap al Celler de Vinya L’He-reu, on el Joan i la Teresa, tots dos dela quinta, havien preparat una espec-tacular visita a les instal·lacions delceller. Ens feren una gran cata que in-cloïa vins en diferents fases d’elabora-ció i diferents anyades, ens ensenya-ren a distingir-los i a apreciar-los, ensexplicaren la seva elecció per una viti-cultura ecològica i ens mostraren larestauració feta als vells trulls i cellers.

Tot com a resultat d’una feina ben fetaal llarg dels anys i a la que desitgem, iaugurem, un brillant futur. Un cop finalitzada la visita a Serótornàrem a Artesa, a gaudir de l’exqui-sit dinar que ens esperava a l’HostalMuntanya, tot ben regat amb els bonsvins de Vinya L’Hereu, i on la sobretaulaes va allargar fins a les 10 de la nit! Caliaposar-se al dia els uns dels altres i apro-fitar també per fer una estona de ball ambquè acabar la jornada. No ens volem acomiadar senseagrair un cop més l’ajuda i col·laboracióaixí com l’exquisit tracte que ens vandonar en Joan López, en Ramon Sala,en Joan Pijuan, na Teresa Calafell, enMariano Monsonís i n’Albert Monsonís

La Comissió 50 anys

Festa dels 50 anysEl 20 d’octubre, els artesencs i comarcans nascuts l’any 1962 ens vàrem trobar per celebrar conjunta-ment el nostre 50è aniversari

A la fotoD’esquerra a dretaDavant:Corneli Bonet, Antoni Colom,Núria Garriga, Generosa Badia, LluísSoldevila, Mª Carmen Fité, ElisabetPallarés, Josep Mª Esteve, Josep XavierIngla, Mª Teresa Puig, Merçe Camats,Montserrat Español, Pepe VilaDarrera: Josep Mª Espinal, Josep Sala,Pere Vall, Ramon Cotonat, Mª IsabelHernandez, Teresa Calafell, Ton Durany,Montse Ribes, Joan Pijuan, SalvadorGoma i Josep Mª Farré.

32 la Palanca

VIDA SOCIAL

“Entre pitos i flautes”, ja en tenim 30Els artesencs i artesenques que aquest 2012complim els 30 anys ho vam celebrar amb unatrobada el 17 de novembre. Com podeu veure ala imatge, érem menys dels qui hauríem desitjati, perquè no dir-ho, dels qui esperàvem reunirquan vam començar a pensar en fer la trobada. Hem començat el text exposant aquest fetperquè també va ser el nostre primer motiu deconversa. Ara bé, val a dir que el tema es vaesvair gairebé tan ràpid com va sorgir. Ben avi-at es van imposar les preguntes per actualitzar-nos els uns respecte els altres i saber què és deles nostres vides, des d’aquells que han canviatde feina o de lloc de residència fins als qui jahan iniciat el camí de la maternitat i la paterni-tat. I també vam demostrar que ens fem gransperò no tant, perquè les típiques anècdotes ibatalletes, tot i fer acte de presència, no van serpas el principal motiu de conversa. En definiti-va, un bon sopar en una encara millor compa-nyia que sens dubte repetirem.

D’esquerra a dreta, asseguts: Josep Rocaspana, Xavier Mirassó, JesúsFernàndez, Olga Sabartés, Carles Rodríguez. Drets: Joel Rey, NúriaLanchas, Roger Llorens, Rosa Domingo, Íngrid Solé, Sílvia Camarasa,Marta Serret.

la Palanca 33

VIDA SOCIAL

Feliços 70 anys... i els que vinguinPer a tots nosaltres

Sembla mentida com passa el temps,sovint solem repetir;i que els anys són sols momentsels “més grans” ens podran dir,però... Som nosaltres mateixos els quid’això ens n’anem adonantpuix els “60” celebràvem “ahir”i “avui” ... Ja som deu més endavant.El fer-ne “70” enguanyno ha d’ésser pas preocupant,doncs... És una xifra com d’altresi cadascun de nosaltresqui l’ha de fer important.És, solament, fer un pas endavanten el que diem “aquesta vida”,per la que anem caminantdes del dia que naixem,fins a trobar-ne la sortida.L’”oficial jubilació”no tenim perquè sentir-lasi... Sabem transmetre il·lusiógaudint de la sort de viure-la.Cuidem de nostra saluti acceptem nostres mancances,no per la llei de l’embutsinó per a molestar menys els altres.Hem de saber ser feliços,cada dia i a cada instant,compartint nostres “anissos”amb els del nostre voltant.Fem agradós el nostre entorni compartim nostra experiència,

ja que..., com diu tot el món...,és la mare de la ciència.En positiu cal sempre pensar;no perdem mai l’optimisme,per poderoses que siguin les raonso... negre ens ho vulguin posarrebaixant-nos les “pensions”,doncs... Caure en el pessimismeés voler-nos amargar;molt millor és tenir il·lusionsben difícils d’abastar,puix el que ens queda de vidal’hem de voler i saber gaudir

per allargar-ne la sortida.Retrobem-nos doncs contents,sense pensar en els anys de més;encara ens sentim prou valentsi no ens ofega massa el seu pes,però... Alentim nostre dia a dia,oblidem passats afanys,i avui... Brindem tots amb alegriafent-mos mútua companyiaara i .......... Per molts anys!!!

Joan Artigues i Piqué 28-X-2012

Foto: Maite Monné

TALLERS

VILELLAVILELLAVILELLAVILELLAVILELLAARTESA DE SEGRE

Tel. 973 40 02 95

EQUIPS DE NETEJA GIDARREPARACIONS MECÀNIQUES

la Palanca 35

FILATÈLIA

Ara ve Nadalviat serem al desembre,aquest mes és un d’aquellsque molts esperen, els més

menuts perquè arriben les festes deNadal, amb el Pare Noel, i ja al ge-ner amb els Reis de l’Orient. Elsmés grans, perquè arriben les va-cances (no per tots), el Cap d’Any,l’Any Nou, és un mes de celebraci-ons i d’alegria, de nous projectes ien definitiva ens agrada a tots pelfet de deixar enrere un any espe-rant que el següent sigui millor. Per tots és coneguda la tradicióde les felicitacions de Nadal, quimés qui menys, tothom ha enviatalguna vegada una felicitació a fa-miliars o amics desitjant un bonNadal i bona entrada d’any. Tanma-teix, ens agrada trobar-ne a la bús-tia alguna per nosaltres, amb lasatisfacció de saber que algú ensrecorda. Amb les noves tecnologies, uncop de telèfon, un SMS o un e-mailhan substituït el fet d’enviar la típi-ca postal, abans era quasi bé unarutina quan s’atansaven les tan es-perades festes, el buscar unes pos-tals boniques, confeccionar una llis-ta de persones per fer els envia-ments per tal de no deixar-te’n cap,anar a l’estanc a comprar segells isobres, escriure una per una lespostals amb els bons desitjos, po-sar les adreces als sobres, tancar-los i portar-los a la bústia uns quantsdies abans de Nadal per tal que tin-guessin temps d’arribar. Tan arrelada va estar aquestatradició, que fins i tot a Correus vandecidir dedicar un segell cada anyal Nadal, i més endavant dos. Crec

que el primer any que es va dedi-car un segell al Nadal va ser el1955, el segon el 1959 i, després,ja cada any, fins avui, ha sortit elsegell de Nadal. És clar, escriure un missatge almòbil i fer un enviament massiu atots els contactes és més fàcil, rà-pid i còmode, el mateix que fer une-mail, també hi ha la trucada detelèfon, però fins i tot això ja no esfa tant perquè ens treu temps i ésmés econòmic l’SMS o e-mail, miraque ens hem tornat ganduls, elstemps canvien. Jo crec que a molts de nosaltresens agradaria tornar a trobar algu-na felicitació a la bústia per aques-tes festes, la millor forma d’acon-seguir-ho és enviar-ne nosaltres alsnostres familiars i amics, i segurque quan la rebin, es posaran tancontents que faran el mateix ambnosaltres, així que no val a dir, “ésque ningú me n’envia a mi”, si tuno ho fas, és normal que els altres

tampoc ho facin. “Tan daràs, tanrebràs”. Jo us convido a reprendreaquesta tradició i que la feu conèi-xer als vostres fills, segur que usho passareu molt bé fent les pos-tals i explicant-los-hi aquesta vellatradició. I als que ja teniu els fillsgrandets, i fins i tot néts, proveu defelicitar al nét amb una postal, javeureu com li agradarà, és igual siviu al pis de sota o un carrer mesavall, rebre alguna cosa per correusegur els farà molta il·lusió. Aquest any a Correus han fet dossegells molt macos per fer els en-viaments nadalencs, el de 36 cèn-tims per a enviaments nacionals iel de 70 cèntims per enviaments ala comunitat europea, aquí els po-deu veure.Ah, i si no en trobeu d’aquests, tam-bé serveixen la resta de segellsamb valor en euros.

Bernardí Mota

A

Els dos segells nadalencs d’aquest any

36 la Palanca

ESPORTS

Penya Barcelonista Alòs de Balaguerl 13 d’octubre va tenir lloca Alòs de Balaguer la inau-guració de la Penya Barce-

lonista que porta el nom de la ma-teixa localitat. L’acte va comptar amb la pre-sència del representant per partdel FCB, Xavier Llincheta, el de-legat de les penyes de PonentNord, Pere Mentruit, autoritats lo-cals, membres de la junta de laPB Alòs de Balaguer, representa-cions de la resta de penyes bar-celonistes de Ponent Nord i nom-brosos veïns que hi van participar. A les 17.00 en punt de la tardael senyors Llincheta i Mentruit, lesautoritats locals i els membres dela junta directiva es van dirigir ala sala de plens de l’Ajuntament,on el senyor Llincheta va signaral llibre d’honor. Tot seguit va haver-hi parla-ments dels diferents represen-tants al local social d’Alòs deBalaguer, que és la seu social dela Penya. Després dels parlaments hi vahaver l’entrega d’obsequis entrela PB Alòs i els membres del FCBi la resta de penyes representa-

des i es va procedir a la inaugu-ració de la placa commemorativa,gentilesa de l’Ajuntament d’Alòs.La tarda va finalitzar en un bere-nar popular per a tothom a l’anti-

E

ga plaça del bal l d’Alòs deBalaguer.

Penya BarcelonistaAlòs de Balaguer

L’Ajuntament hi ha col·laborat amb una placa commemorativa

Foto de família de la penya i les autoritats

la Palanca 37

Partits del CE ArtesaESPORTS

LA SEU 1 ARTESA 1

ALINEACIÓ: Boben, Javi González (Janiu Reñé), JordiMacià, Xavier Durany, Joan Bora, Juanjo Alias, Pros,Joel Bertran (Rossi), Codina (Carbonell), Nacho(Miguel Alias), Lamin (Joki).Mala sort pels artesencs, ja que van veure com la Seuempatava el partit just en l’últim minut després d’unrebot, i de jugar els últims 20 minuts amb un homemenys, ja que després de l’acció, l’àrbitre va xiular elfinal del partit. Els artesencs s’havien avançat als 25minuts de partit gràcies a un gol de Nacho de xut cre-uat, en una primera part on els visitants van intentarmostrar el seu joc i els locals portaven perill a pilotaaturada. 0-1 al descans.

ARTESA 2 MIRALCAMP 1

ALINEACIÓ: Boben, Rossi (Joel Bertran), Jordi Macià(Felix Chortó), Xavier Durany (Janiu), Juanjo Alias,Bota (Miguel Alias), Pros, Codina, Joki, Lamin (Sam),Nacho.Victòria soferta pels artesencs pel que fa al resultat, jaque, a pesar del domini absolut del partit, l’Artesa nova poder ficar-se per davant en el marcador fins alminut 82.El Miralcamp, ben tancat al darrere, va aprofitar unaocasió aïllada a la primera part per fer el 0-1 gràcies aun bon gol de falta. S’arribava al descans amb aquestresultat, que no reflectia el joc vist en la primera part.En la segona, els locals continuaven tenint bones opor-tunitats fins que al minut 65, Nacho va fer l’empat grà-cies a una jugada d’estratègia. Poc després, però,l’Artesa es quedava amb un home menys per l’expul-sió de Janiu per vermella directa. A pesar de jugar eninferioritat, els artesencs van aconseguir donar la vol-ta al marcador gràcies a un gol de cap de Miguel Alias.

ORGANYÀ 3 ARTESA 2

ALINEACIÓ: Boben, Jordi Macià, Juanjo Alias, XavierDurany, Felix Chortó (Sam), Bota (Joki), Codina, Pros,Joel Bertran, Miguel Alias (Lamin), Nacho.Segona derrota de la temporada dels artesencs alcamp de l’Organyà, en una tarda marcada pel fred.Les coses començaven bé pels artesencs, ja que als8 minuts, Nacho posava el 0-1 en el marcador des-prés d’afusellar el porter local. Poc després, però, enuna jugada aïllada, l’Organyà va aconseguir empatar.Sense que l’Artesa es pogués refer, els locals vancapgirar el marcador aprofitant una errada defensivadels artesencs. S’arribava 2-1 al descans.A la segona part, l’Organyà va aprofitar un penal xiulatper unes mans involuntàries de Juanjo Alias, que va

estar expulsat en la jugada, i va posar el 3-1 al marca-dor, resultat que no reflectia el que es veia dins delcamp. L’Artesa ho seguia intentant, i va aconseguirreduir distàncies poc després del penal gràcies a ungol de Joki. Tot i jugar amb 10, els visitants no es vanrendir i van anar a per l’empat, però per mala sort, oper manca de punteria, no va poder ser.

ARTESA 1 ALPICAT 0 (SUSPÈS MIN. 52)

ALINEACIÓ: Boben, Xavier Durany, Janiu Reñé, JordiMacià, Joan Bota, Pros, Codina, Joel, Joki, Rossi,Nacho.Partit suspès al principi de la segona part per la nega-tiva d’un dels liniers de seguir fent la seva feina, jaque havia estat mullat per una beguda. Corria el minut12 de partit quan una bona contra local va deixar solJoel davant del porter juntament amb 2 defenses, queli van impedir de forma antireglamentària l’opció degol, cosa que va suposar penal a favor dels artesencs.L’encarregat del xut va ser Pros, que va fer l’1-0.A partir d’aquí, bon partit dels 2 equips, que es va veu-re alterat per la mala actuació arbitral que, en moltesocasions, perjudicava els artesencs.A la segona part, quan es portaven 7 minuts, un penalclamorós a favor de l’Artesa no va ser assenyalat, fetque va ocasionar les protestes dels aficionats cap al’àrbitre i, sobretot, cap al linier, membre del trio arbi-tral que tenia millor visió cap a l’acció del penal. Enaquell moment va succeir el fet que va produir la sus-pensió del partit.

PARDINYES 4 ARTESA 1

ALINEACIÓ: Boben, Xavier Durany(FelixChortó(Rossi)), Jordi Macià, Joan Bota, Juanjo Alias,Janiu Reñé(Sam), Pros, Joel Bertran(Codina), Lamin,Nacho, Miguel Alias(Joki)Partit per oblidar dels artesencs davant d’un Pardinyesque va estar molt més ficat al partit en tot moment ique va aprofitar per golejar l’Artesa. Va destacar eljugador Juan Carlos, que va fer un hattrick i va donarl’assistència del 4rt gol. El dels artesencs el va marcarNacho.

38 la Palanca

Funerària d’Artesa de Segre i Comarca

Fusteria Carles Pellicer 609 765 146 973 400 715

-Sala de Vetlla a Artesa-Servei a Ocaso, Sta. Lucia, etc...

-Trasllats Nacionals, Incineracions, etc...-Corones, làpides, etc...

c/ Antoni Maria Claret, 37 25730 ARTESA DE SEGRE

Tels. 24h. 609 765 146 - 973 337 285

PARTITS POLÍTICS

I qui cobrarà la paga extra?quest darrer ple de dia 5 denovembre hi va haver “mo-guda”, amb temes ja cone-

guts i d’altres que vam conèixer denou, però tots amb un mateix de-nominador comú: Incompetènciaen la gestió municipal. Però anema pams. Sembla ser que finalment es veuhoritzó en el tema dels enderrocsdels edificis ruïnosos d’Artesa i elsnuclis agregats. En aquest ple, l’al-calde ha donat paraula que entreels mesos de gener i març del pro-per any seran efectuats els corres-ponents enderrocs. Esperem que“per variar” compleixi la seva pa-raula. També en aquest ple es va ratifi-car l’augment de la taxa de l’Esco-la de Música. Aquest és un temaque ha estat en discussió durant elsdarrers mesos, degut a què granpart de la matrícula, ara l’hauran depagar els pares, però finalment s’haimposat la majoria absoluta. Quèvol dir això? Doncs que ni escoltoni valoro altres opcions, imposo,aprovo i punt. Seguint amb temes econòmics,també es va aprovar la primeramodificació pressupostària

d’aquest 2012, on ha quedat enevidència que les depeses elèctri-ques i els interessos dels préstecsque s’han demanat se’ls escapende les mans. Nosaltres ja fa moltsmesos que reivindiquem el mal úsdels diners públics de tots elsartesencs. Després, com ja vampreveure, ens trobem amb facturespendents de pagar, obres parades iveïns indignats. Parlant de la indignació veïnal,tenim el cas d’Alentorn. Per si nofos suficient el fet de tenir els car-rers de mig poble aixecats des defa 2 anys, també els amics deSorea, amb el consentiment delnostre consistori, els hi han cobratl’aigua d’un any en un sol trimestre. El tema dels carrers és clar. Sil’Ajuntament no paga, l’empresaconstructora no treballa, no hi hamés misteri. I pel que fa a l’aigua,la incompetència i el retard en la tra-mitació dels rebuts de l’aigua, haportat que (...) hagi veïns que en unsol trimestre han hagut de pagar alvoltant de 500 euros. El consistoriha declarat que ja “ho mirarà”, peròa nosaltres ens sembla que tot aca-barà com sempre, els veïns a pa-gar i l’Ajuntament a cobrar.

Aquests mateixos veïns vanacudir al ple per reivindicar unasolució als seus problemes amb lamàxima brevetat, i la sensació queens va donar a nosaltres era que,d’una manera subtil, els hi respo-nien “ja us espavilareu”. No ho vandir textualment, però el missatgeera aquest. Això si, el que va quedarclaríssim en aquest ple és que l’al-calde cobrarà la paga extra deNadal, a diferència de tota la restade personal municipal. Això si queés donar exemple de bona perso-na, porque yo lo valgo, la cobro.Tenim un personal municipal queno ens el mereixem, treballen elsdies festius i no cobraran la pagaextra. Per cert, quin dia els handonat de festiu a canvi del 12 d’oc-tubre? I seguint amb aquesta línia,deuran treballar el dia 6 de desem-bre, llavors quins dos dies dona-ran a canvi?

Junta Local del Partit Populard’Artesa de Segre

A

la Palanca 39

PARTITS POLÍTICS

El blog del PSC-PMn aquestes eleccions auto-nòmiques anticipades es-tem convocats a escollir

quin futur volem pels artesencs iper les artesenques i pel conjunt deCatalunya. Com a representant dela comarca de la Noguera pel PSCtenim M. Lourdes Es-teve, veïna del muni-cipi. Des del nostre par-tit, en primer lloc, vo-lem defensar els ciu-tadans i, per aconse-guir-ho, hem de llui-tar contra la injustíciasocial: no volem queels joves d’Artesa icomarca estiguin al’atur, no volem quemarxin a l’estranger aestudiar o treballar. No volem que elCAP estigui tancat ales tardes, ni contractar una mútuaprivada per poder anar al metge,ni esperar un any per una opera-ció important, ni pagar l’euro per re-cepta, volem que tothom pugui co-brar les ajudes de la Llei de la de-pendència. A l’escola i l’institut Els Planellsno volem classes amb 35 alumnes,ni matrícules cares a la universitato bé als cicles formatius, ni reduirles beques. Volem que tots elsalumnes puguin pagar els llibres,volem augmentar les subvencionsa l’escola de música i la llar d’in-fants, que els alumnes de l’escolaEls Planells (feta en època delPSC) tinguin tot el material neces-sari, que rebin una sisena hora declasse. Volem reduir les altes taxesd’aturats, que els treballadors re-bin un sou digne, que trobin feinesqualificades, que es concedeixi alsemprenedors microcrèdits per cre-ar noves empreses i que rebin elsuport necessari per part de lesadministracions, que les grans em-preses d’Artesa puguin continuarvenent productes a la resta d’Es-

panya i d’Europa. Volem també una nova culturade l’aigua, subvencions per adap-tar els regs del Canal d’Urgell. Vo-lem hipoteques més flexibles, queels hipotecats no perdin les sevesllars i que la riquesa sigui proporci-

onal als impostos que es paguen. En segon lloc volem un estat fe-deral, una aliança amb Espanyaque no ens ofegui i ens permeti sernosaltres mateixos. VolemCatalunya com a nació dins un es-tat plurinacional, plurilingüístic ipluricultural. Competències pròpiesevitant duplicitats entre administra-cions en matèriade sanitat, educa-ció, habitatge,llengua, cultura,justícia, dret civil,..El Senat com arepresentació decambra territorial,amb menys mem-bres i més poderen política legisla-tiva general i mésrecursos: un tracteeconòmic just perCatalunya que ga-ranteixi els ingres-sos suficients perfer front a les res-ponsabilitats deri-vades de les nos-tres competències

i els serveis que presta la Generali-tat de Catalunya, una Agència Tribu-tària catalana, un pacte fiscal trans-parent, solidari i equitatiu per tots elsterritoris. Els candidats al Parlament deCatalunya pel PSC, entre ells jo ma-

teixa, ens comprome-tem a promoure lesreformes necessàriesper tal que tots elsciutadans pugin exer-cir el seu dret a deci-dir a través d’un refe-rèndum o consultaacordat en el marc dela legalitat.Si voleu conèixeramb més profunditattot el que defensem ien el que el PSC voltreballar pels catalansi catalanes podeuconsultar el programa

complet a http://www.socialistes.cat/programa-electoral.

Agrupació Local d’Artesa de Segre

E

40 la Palanca

FA 25 ANYS

Novembre de 1987om queda evidenciat enl’editorial, el Montsec i la llui-ta dels nostres regants són

els dos temes que acaparen mésles pàgines d’aquest mes. PORTADA. Una magnífica imat-ge del congost de Mont-rebei ensrecorda el gran patrimoni naturalque tenim tan a prop i sovint tanoblidat, no només per les adminis-tracions sinó també per nosaltresmateixos. EDITORIAL. Amb el títol Els bénsnaturals, aquesta secció aborda elsdos temes esmentats al principi. Enprimer lloc, la proposta que elMontsec esdevingui parc natural,que no va ser molt ben acollida perbona part dels ajuntaments afec-tats. Per altra banda, la lluita delsregants d’el Tossal, Collfred, Vilves,Artesa i Montsonís, que defensa-ven davant del canal d’Urgell el dreta gaudir d’una concessió d’aiguasense haver de pagar. Resulta cu-riós pensar que estem parlant defa 25 anys, ja que ambdós qüesti-ons encara avui estan vives i cadados per tres se’n torna a parlar. INFORME. Els regants aixequenun contenciós contra el canald’Urgell és un article de la redaccióque dóna continuïtat a un dels con-tinguts de l’editorial. En ell s’expli-ca que el conflicte neix el 1974,quan la Comunitat General delsCanals d’Urgell va començar a re-clamar derrames a col·lectivitats deregants que fins aleshores no ha-vien pagat. Entre elles hi ha la núm.21, que correspon a la nostra zona.Aquesta col·lectivitat va interposarun contenciós al·legant documen-tació molt antiga, de 1853 i 1876,segons la qual tenien uns dretsadquirits sobre l’aigua. Pel que lle-gim, van guanyar la primera “bata-lla” legal, però també sabem queencara avui el tema no està resolt. DES DEL MIRADOR DELMONTSEC. Ferran Sánchez Agustícontinua amb la sèrie Torres deguaita al Segre Mitjà (III). En aques-ta ocasió ens explica les caracte-

rístiques de la Torrede Comiols i no no-més ens fa cinc cèn-tims de la seua histò-ria, sinó que tambéens recorda la llegen-da del bosc deComiols, recollida pelfolklorista J. Amades. COMARCA. ElsAmics de Montsonísexpliquen diferentsactuacions que s’es-tan duent a terme enaquesta població. Larestauració de l’es-glésia de St. Urbà,l’abastament i sane-jament de l’aigua, i lareparació del carrerdel Mig. A més, ensparlen també d’altresprojectes: la carrete-ra fins al càmping Celde Rubió (en fase decontractació), la car-retera fins a Artesa(en fase de redacció) i el revesti-ment dels braçals de reg principalsde l’horta (en fase de gestió). J. Armengol, des de Foradada,ens informa que podran millora di-versos camins del municipi gràciesa una subvenció de la Diputació de765.000 ptes. També explica el co-miat que el municipi va fer al Dr.Bargés, després de 4 anys d’exer-cir-hi com a metge titular, i dóna labenvinguda al Dr. Castro. Per la seua part, Vicent GalceranSellart ens informa que durant telnovembre s’ha millorat tots els ca-mins del terme amb la col·laboracióveïnal. Per altra banda, reclamaunes hores setmanals de serveimèdic com es fa en altres indrets. OPINIÓ. Un curt article signat perCesc, que porta per títol Liberty, sem-bla referir-se a la celebració del cen-tenari de l’estàtua de la Llibertat deNova York i en fa una crítica relacio-nant-la precisament amb la llibertat. CAMP. Citant com a font el Mi-nisteri d’Agricultura, Pesca i Alimen-

tació, la revista publica un articlesobre Plagues de cereals. Tot i queal principi es refereix al zabrus i lanefàsia, només acaba parlant delprimer, del quan en fa una descrip-ció física i ens explica el seu ciclevital. Finament, parla dels danys idel tractament. La foto que acom-panya l’article, d’una larva de l’in-secte (molt ampliada), sembla unamena de gamba, francament (ja emdisculpareu la meua ignorància so-bre el tema). NATURA. En les pàgines cen-trals trobem l’article El Montsec, unpatrimoni que cal conservar, il·-lustrat amb diverses fotografies delpatrimoni històric, geològic, de flo-ra i de fauna d’aquesta serra tannostra. S’hi exposa el plantejamentdel parc natural pel que fa a gestió,compensacions, regulacions, zoni-ficació... També es fa referència ales activitats de la campanya infor-mativa organitzada per la Comis-sió per la Salvaguarda del Montsec. LITERATURA. Són dues pàgi-

C

la Palanca 41

FA 25 ANYS

nes a càrrec de la Teresa Serentill,aleshores responsable de la Bibli-oteca Municipal si no m’equivoco.Primer, ens proposa encetar unasecció amb poesies i narracions dela gent que els agrada escriure.També ens ofereix les ressenyesd’un parell de llibres: Muts i a lagàbia, d’Andreu Martín, i Sabatesitalianes, de Rafael Vallbona.Aquests darrer es veu que es unrecull de contes brevíssims, tantque la Teresa ens en transcriu un.Per tancar la secció, una petita bi-ografia de Miquel Martí i Pol ambun parell de poemes seus. ENSENYAMENT. En l’articleHomenatge al Sr. Duró, l’Institut deFP Els Planells explica tot el seguitd’actes del dia 30 d’octubre: com-peticions esportives, projecciód’una pel·lícula, obertura del curs icomiat del Sr. Duró, dinar d’honor,activitats lúdiques i castanyada. ElSr. Duró, casat a Tudela, era l’ins-pector de l’Institut d’Artesa i fou co-ordinador de la Formació Professi-onal a Lleida durant 38 anys. Tot ique l’article no ho diu, degut a laseua vinculació amb el nostre mu-nicipi, Duró va contribuir de formadecisiva en la implantació i l’impulsde la FP a Artesa. En la foto queacompanya l’article i que reprodu-ïm, el veiem ensenyant una placad’agraïment. A l’esquerra de la imat-

ge, la directora d’aquellaèpoca, Neus Baiget; i a ladreta, el regidor d’Ensenya-ment, Miquel Ortiz. INFORMACIÓ MUNICI-PAL. S’hi exposa diversostemes tractats en Comissióde Govern i els principalsacords dels plens d’octubrei novembre, entre els qualsdestaquen l’aprovació decontribucions especials relaciona-des amb diferents obres: organit-zació de la Pl. Ball, pavimentaciódels carrers Lleida i Guimerà, xar-xa de clavegueram a Anya, abas-tament d’aigua a Baldomar i reno-vació de la xarxa de clavegueram id’aigua a la Ctra. d’Agramunt (núm.111-119). Un altre acord importantés la convocatòria per a cobrir laplaça de responsable de la Biblio-teca Municipal. Finalment, cal re-marcar la foto de l’entranyableSisquet que completa la secció, enla qual veiem l’enquitranat de laCtra. de Tremp, que segons el peude foto es va acabar la vigília de lainauguració del 20 de novembre.Es veu que hi ha maneres de feren què no hem canviat gaire. DE LA VELLA ARTESA. El Bru-net d’Artesa continua amb el seureguitzell de noms de cases i depersonatges d’Artesa, sempre ambel seu original estil i sota el títol L’au-

ca del nostre poble. D’entre els per-sonatges d’aquest mes, en desta-co dos per les bones referènciesque en fa el Brunet: “Sr. PepeAldavó (...) aquella bonhomia d’ho-me ho deixava tot arreglat” i “El petitde l’Ariet (...) i un dels millors alcal-des va ser...” HUMOR. El creador dels perso-natges Quimet i Cosme (PE.ESE;és a dir, Pere Serra) es mostraespacialment prolífic, ja que la re-vista publica cinc dels seus acudits. Per acabar, aquest mes faré re-ferència a la publicitat, tema sobreel qual també resulta interessantdestacar-ne quelcom de tant entant, perquè també forma part dela nostra història. I és que la revis-ta publica un d’aquells anuncis dela campanya de la Generalitat Som6 milions, que segurament la ma-joria recordem.

Ramon Giribet i Boneta

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes d’octubreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (8 d’octubre) i ex-traordinari (29 d’octubre)

Absències: El isabet Camats(ERC) i Domènec París (CiU), 8d’octubre

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Cert i f icació núm. 3, per14.843,19 euros, corresponent al’obra “Modificat urbanitzacióperimetral del Casal Culturald’Artesa de Segre” i realitzada perl’empresa Construccions MontsecSCCL. Import pendent d’executar:0 euros.- Certificació núm. 1, per de basede 48.472,15 euros més 8.724,99euros de l’IVA (18%), essent unimport total de 57.197,14 euros,corresponent a l’obra “Subminis-trament, col·locació i muntatge del’equipament i mobiliari de la Bi-blioteca, Sala Polivalent i depen-dències municipals annexes alCasal Cultural d’Artesa de Segre,lot 1: Mobiliari Biblioteca, salesenti tats i bar-senyal i tzació-antifurts”, realitzada per l’empre-sa Bernadí, SA. Import pendentde subministrar: 33.731,24 eurosmés 6.071,62 euros (IVA del18%), essent un import total de39.802,86 euros.

S’aprova, inicialment, la modifica-ció de l’ordenança fiscal núm. 28,reguladora de la taxa per la pres-tació del servei de l’Escola Muni-cipal de Música.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 3 vots (CiU)

S’aprova, inicialment i per unani-mitat, la modificació de les se-güents ordenances fiscals:- Núm. 20, reguladora de la taxaper la instal·lació de parades, bar-raques, casetes de venda, espec-tacles o atraccions situats en ter-renys d’ús públic local i indústries

del carrer i ambulants i rodatge ci-nematogràfic.- Núm. 9, reguladora de la taxaper expedició de documents ad-ministratius.

S’acorda, per unanimitat, ratificarl’acord de sessió plenària de 7 demaig de 2012, d’aprovació provi-sional de la modificació puntualdel Text refós del Pla d’Ordena-ció Urbanística Municipal, referenta les fitxes dels següents sectors:- S-VN1, del nucli agregat deVernet.- S-AN1 + AN2 + AN3, del nucliagregat d’Anya.

S’aprova, per unanimitat, l’expe-dient de contractació, mitjançanttramitació ordinària, procedimentobert amb diversos criteris d’ad-judicació de l’obra “Revestimentsde camins d’accés al nucli deCollfred, TM d’Artesa de Segre”,amb un pressupost d’execució percontracte de 78.175,30 euros, quequeda desglossat amb una basede 64.607,69 euros i l’IVA del21%, amb un import de 13.567,61euros.

S’acorda prendre coneixement dela renúncia al seu càrrec i a l’actade regidor de l ’Ajuntamentd’Artesa de Segre, que es efecti-va en aquest acte, presentada pelSr. Francesc Puigpinós i Porta,agraint els serveis prestats enl ’exercici del càrrec i laprofessionalitat i defensa dels in-

teressos del municipi d’Artesa deSegre amb què ha actuat en totmoment.

S’acorda donar per vàlid el sor-teig electrònic i nomenar com a in-tegrants de les Meses Electoralsde les eleccions al Parlament deCatalunya, a celebrar el proper 25de novembre, als membres, titu-lars i suplents que han resultatelegits en el sorteig efectuat.

APROVACIONS DEL MES D’OC-TUBRE

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- Per a pavimentar 70 m2 de ga-ratge, de l’immoble situat a la car-retera d’Agramunt 79, a Artesa.- Per la legalització de les obresd’enderroc i nova construcció d’unbalcó que s’ha executat en l’im-moble situat al C/ Escoles 11 2n2a, a Artesa.- Per rebaixar la vorera de davantdel local situat al C/ Sitges 15, aArtesa.- Per a pintar la part baixa de lafaçana de l’edifici situat al C/Marcel·lí Farré 10, a Artesa.- Per la col·locació d’un sòcol d’unmetre d’alçària de llosa a les tresfaçanes de l’immoble situat al C/Camp de Futbol 31, a Artesa.- Per a la canalització d’un rierolque separava dues finques quehan estat agrupades per la con-centració parcel·lària i desembo-cadura a la riera del Senill, de laparcel·la 129, polígon 506, aTudela.- Per canviar canalera de la faça-na de l’immoble situat al C/ SantsCosme i Damià 23, a Artesa.- Per l’addició de planta segona al’habitatge unifamiliar situat a l’Av.Maria Anzizu 17, a Artesa.- Per a l’ampliació de la deixalleriacomarcal d’Artesa de Segre, situ-ada al C/ Onze de Setembre,parcel·la 109, del polígon indus-

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es torna-rà a renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa deSegre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 19 de desembreArtesa de Segre: dimecres 19 de desembre (no-més en casos molt justificats, que no puguin anardirectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i delsobjectes (tel. 973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

Es ven pis nouAny 2007. 110 m2 . 1r pis

4 hab., 2 banys, 1 plaça aparca-ment, gas propà i ascensor.

Tel. 609 44 51 14

trial el Pla, a Artesa.

S’aproven les següents connexi-ons a xarxa d’aigua per abasta-ment:- Al local situat al C/ Sant AntoniM. Claret 26, a Artesa.- A l’habitatge situat al C/ Caste-llot 13 B, a Artesa.

S’aprova la concessió de canvi denom de la llicència ambiental pera la legalització d’una explotació

ramadera porcina d’engreix exis-tent, amb una capacitat de 347places de porcs d’engreix, situa-da al polígon 23, parcel·la 6, aTudela.

INFORMES D’ALCALDIA

S’informa que l’empresa gestoradel servei municipal d’aigua,SOREA, ha canviat el dia d’aten-ció al públic als dimarts, en la ma-

teixa franja horària.

S’informa que les instal·lacions del’actual Biblioteca es tancaran eldia 19 de novembre i que s’obri-ran les noves instal·lacions, ubi-cades al Casal Cultural, el properdia 15 de desembre. El trasllat del’emissora municipal de ràdio tam-bé es realitzarà en aquest perío-de.

Eva Maza i Batlle

44 la Palanca

PALANC-OCI

la Palanca 45

Jeroglíficper David Fusté

Humor

J. G

alce

ran

Solució al jeroglíficAl casino (al, ca, si, no).

On aniràs a la tarda? 14N: vaga general

AAAAATTTTTONONONONONnegació

afirmació

negació

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

El cosidor de la Paquita del Marcovau. 1950ra un temps en què totes lesnoies d’Artesa anaven acosir. L’accés als llocs de

treball estava reservat pels nois, iles noies, o es quedaven a casa,molt poques, o anaven a fer-se laroba als cosidors. Les que tenienmés gent eren la Paquita elMarcobau, que avui ens ocupa, il’Àngela Pla, “la Perutxa”. També la Maria Serentill i la Rosadel Martinet. Amb menys personaleren la Mercè del Pont i la Bepetadels Pastors, cada una tenia 10 o12 noies. Més tard vindrien la Mariala Pastora i la Mercè de l’Anell. Era costum de l’època anar apassejar el diumenge, ben muda-des, carretera amunt i carreteraavall, anaven de bracet i agafaventota la carretera d’ample a ample,on es creuaven amb els nois i essaludaven. A l’estiu era costum anara buscar aigua a la Font Nova, mésque per l’aigua fresca, perquè allíes trobaven amb els xicots. Llavors la moda venia de París,amb les revistes: Vogue que era lamés important i, també Elle. Amb-dues portaven patrons dels vestits,que s’atansaven a l’Alta Costura, iportaven patrons que les caps decosidor, que tenien el títol de Tall iConfecció, i també alguna modistaespavilada, podien transformar fà-cilment en vestits molt elegants,sempre que coincidissin les midesamb la model. Hi havia qui compra-va la revista pels patrons. També hi havia la Silhouette il’espanyola El hogar y la Moda, queera mensual. París marcava la pau-ta de la moda, després vindrienLondres, la passarel·la de Milà i lapassarel·la Gaudí de Barcelona,que presumia de disseny. Una micaenrere quedava la passarel·laCibeles de Madrid, per més esfor-ços i diners que s’hi esmercessin. El 1948, la pel·lícula Gilda vamarcar una època. A una noia moltelegant durant anys li deien que erauna Gilda, recordant els vestits dela protagonista, encara que podia

tenir un sentit pejoratiu. Als nois ele-gants els deien que anaven “Jot”,que venia de l’anglès “hot”. Tambéels deien: “aquest sembla undandy”. El floret de noies, començant perl’esquerra: Quimeta del Gabarrenc,desconeguda, Maria Santacreu,Milieta Alberto, Paquita elMarcobau, la modista, Noemí de cala Pastora, Lusieta ca la Llúcia,Amor de la Fàbrica. A la segona renglera: LeonorLlobet, Maria Rosa Perotxes,Bepeta del Gabarrenc, noia de laFàbrica, noia de Tudela, Carme

E

Calessó, Paquita Reig, senyora decal Batlle Vell de Foradada,Enriqueta Camats, Julita delMarcobau. Tercera renglera: CarmePedrajas, Dolores Farré, descone-guda, Dolors Espinal, dues desco-negudes, la Nati, desconeguda,Rosita cal Polla i Roser Perotxes. A més d’enraonar molt i explicar-ne, allà es cantava, es reia, i es tre-ballava molt per a fer-se una ma-teixa els seus vestits. Era treballaramb un molt bon ambient.

Bartomeu Jové i Serra

LA FOTO

Foto de grup dels participants en la trobada d’exfutbolistes i d’exdirectius del Club Esportiu Artesa deSegre, el passat 21 d’octubre. Foto: Josep M. Espinal