.

L’esport ocupagairebé30.000persones aBarcelona

Ciutat de corredors.Més de 80.000 persones van participar diumenge passat en la Cursa El Corte Inglés

RAMON SUÑÉBarcelona

És obvi que, en una ciutat ca-paç d’aixecar dels llits més de80.000 persones un matí dediumenge per córrer o caminar10 quilòmetres pels seus car-rers, la pràctica esportiva hi ju-ga un destacadíssim paper social.Segons una enquesta sobre elshàbits esportius dels barceloninsfeta per encàrrec de l’Ajunta-ment entre el novembre del 2013i el febrer del 2014, uns 665.000ciutadans demés de 18 anys prac-tiquen alguna activitat física demanera regular. Si hi afegim uns120.000 escolars que fan algun ti-pus d’esport, la conclusió és que

la meitat dels barcelonins dedicauna petita o gran part del seutemps a conrear el cos. Però ésque. amés, l’esport té un enormeimpacte sobre l’economia de lacapital catalana, un impacte que

fins ara no havia estat avaluat. I,tenint en compte els resultats del’estudi elaborat per l’empresaGaps i presentat ahir al Col·legide Periodistes de Catalunya,

aquest impacte no és precisa-ment baix: el sector esportiu aBarcelona està format per1.892 empreses i 254 professio-nals autònoms; 2.517 entitats (el78%de les quals són clubs o asso-ciacions); factura 2.075 milionsd’euros anuals (2.117 si s’hi afe-geix el pressupost municipald’esports) i dóna feina a 27.600persones.Les anteriors són només algu-

nes dades estadístiques que per-meten fer una aproximació inici-al i encara incompleta al pes queté l’activitat esportiva en tots elsseus vessants, incloent-hi el co-mercial i industrial, en l’econo-mia barcelonina. És incompletaperquè només té en compte les

empreses i entitats que tenen laseu social en aquest municipi(per exemple, el RCD Espanyolno està inclòs en l’estudi) i per-què tampocno considera l’impac-te directe o indirecte sobre la ciu-

tat que té l’organització d’esdeve-niments esportius.En el futur, tal com van apun-

tar ahir la regidora d’Esports,Maite Fandos, i el director de

Gaps, Oriol Molas, potser caldriafer aquest mateix estudi en unàmbit més ampli, el metropolità,ja que són moltes les empresesdedicades per exemple a la fabri-cació i comercialització de pro-ductes esportius establertes al’entorn de Barcelona però foradels límits del terme municipal.En qualsevol cas, aquest pri-

mer informe fet públic ahir ja per-met assegurar, d’entrada, que en-torn de la pràctica esportiva giraun dels sectors més dinàmics del’economia local. La granmajoriade les empreses (el 70 per cent)són de serveis, gairebé mig milersón firmes comercials i 75 són

CONTRA VENT I MAREA

Moltes de lescompanyies del sectorhan nascut durantels anys de crisi

OFERTA EDUCATIVA

La formació vinculadaa aquesta activitatmou més de30milions a l’any

UN SECTOR ECONÒMIC DE GRAN IMPORTÀNCIA

ROSER VILALLONGA

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

n PANTALLES

Letícia estrena diademaen l’aniversari deMargarida

GENT

PÀGINA 8

Dijous,16d’abril del 2015

n Empreses i entitats esportives de la ciutat facturen anualmentmésde 2.000milions

2 LAVANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 16 ABRIL 2015

90,9%GRANS ESDEVENIMENTS

companyies industrials. Una da-damolt significativa del retrat ro-bot de les empreses d’esports a laciutat de Barcelona que dibuixaaquest estudi: el 66% tenenmenys de quinze anys de vida iuna de cada tres s’ha constituït apartir de l’any 2010, és a dir, enple període de crisi econòmica. Amés amés, el 26,3%de les empre-ses esportives de la ciutat expor-ten a altres països.Les activitats empresarials

més destacades són les d’entrena-ment i gimnàstica (representenel 42,5% del total) i el comerçd’articles esportius (26%).Als gairebé 30.000 professio-

nals ocupats en activitats relacio-nades d’alguna manera amb l’es-port cal sumar-hi 35.000 volunta-ris. Aquesta xifra és més que con-siderable en una ciutat en la qual185.000dels seus veïns duen a ter-me alguna tasca de voluntariat.Pel que fa a les entitats esporti-

ves de Barcelona, gestionen en

conjunt uns 800 milions d’eurosanuals. Només 25 entrarien en laconsideració d’entitats grans (te-nen un pressupost de més de3 milions d’euros anuals) i la im-mensa majoria (2.455) gestionenmenys de 25.000 euros.Deixant de banda gegants com

sobretot el Futbol Club Barcelo-na, que, per la sevamagnitud, dis-torsionen el retrat dels clubs i as-sociacions de la ciutat, el perfilmitjà d’una entitat esportiva dela capital catalana dibuixaria unarealitat amb 80 socis, cinc treba-lladors i deu voluntaris. Els res-ponsables de l’estudi apuntenque l’impacte econòmic del sec-tor esportiu equivaldria al que tétota la producció editorial a Cata-lunya.L’estudi, que s’ha nodrit en

gran part d’un exhaustiu rastreigde les empreses al registre mer-cantil, també analitza la rellevàn-

cia dels centres formatius al mónde l’esport barceloní. Aquest sec-tormou anualmentmés de 33mi-lions d’euros i ofereix un total de70 títols acadèmics relacionatsamb aquesta activitat. La granmajoria són estudis tècnics i, pertant, formen part de la formacióprofessional, tot i que les univer-sitats de la ciutat ofereixen tresgraus i cinc màsters.Curiosament, a més a més del

futbol, són els esports d’hivernels que proposen més oferta for-mativa (quinze titulacions entots dos casos), una circumstàn-cia que cal considerar en una ciu-tat que oficialment, i tenint encompte les declaracions més re-

cents del seu alcalde, Xavier Tri-as, encara no ha abandonat el pro-pòsit –iniciativa del seu anteces-sor en el càrrec, el socialistaJordi Hereu– d’optar a acollirconjuntament amb el Pirineu ca-talà uns Jocs Olímpics d’hivernalgun dia.La presentació ahir de l’estudi

sobre el valor econòmic del sec-tor a Barcelona va servir per re-frescar alguns dels resultatsd’una macroenquesta (es van fermés de 4.000 entrevistes) sobreels hàbits esportius dels seus ciu-tadans de més de 15 anys. El son-deig, fet entre el 25 de novembredel 2013 i el 3 de febrer del 2014,assenyala que a dos de cada tres

barcelonins (entorn d’un milióde persones) els interessa molt obastant l’esport, que un 25,3%s’hi mostra poc interessat i quenomés al 7,9% li importa poc ogens.El percentatgemés elevat d’afi-

cionats a l’esport es profueix a lafranja d’edat compresa entre els15 i els 19 anys. L’aficionat se-gueix l’actualitat de l’esport pertelevisió, encara que el 60% tam-bé ho fa a través de la premsa es-crita imigmilió de persones assis-teixen en viu a espectacles o com-peticions esportives.D’aquesta enquesta es des-

prèn que més de la meitat delsbarcelonins practica alguna acti-

dels barcelonins estan afavor que la ciutat aculligrans esdeveniments espor-tius. Els més joves són elsque hi estan més a favor

LES PREFERÈNCIES

Els exercicis preferitsdels ciutadanssón caminar, nedari córrer al carrer

FUGA DE CERVELLS. El que vaser comissionat de la candida-tura olímpica Barcelona-Piri-neu, Enric Truñó, acaba de serfitxat per l’alcalde de Roma,Ignazio Marino, com a asses-

sor estratègic de la candidatu-ra de la capital italiana alsJocs Olímpics d’estiu del2024.

NO HI HA PROU HORES. La

falta de temps és el principalmotiu adduït pels barceloninsper no poder practicar esport.Després hi ha la falta de recur-sos i els problemes físics o elcansament.

UN SECTOR ECONÒMIC DE GRAN IMPORTÀNCIA

Buscantméscampionats

internacionals

GRÀCIA OLÍMPICA

Aquest districteés el que téun percentatge mésalt d’esportistes

Lameitat dels barceloninsfan alguna activitat física

]Llevat que un tomb enla composició de l’Ajunta-ment després de les elec-cions municipals del 24de maig porti el governentrant a canviar d’estra-tègia, els pròxims anysBarcelona continuaràoptant a l’organització degrans esdeveniments es-portius amb una dobleintenció: continuar pro-jectant la imatge interna-cional de la ciutat i atreu-re milers de visitantsque, amb la despesa quefan, repercuteixen favora-blement en els ingressosde la capital catalana.Amb el projecte dels

Jocs Olímpics d’hiverntancat al congelador–malgrat que es mantécom a objectiu i es conti-nua promocionant, comva passar aquest Nadal ala pista de gel de la plaçaCatalunya–, Barcelona norenuncia a ser la seu decampionats del món ieuropeus dels esportsclàssics i a captar nousesdeveniments, com vapassar fa uns mesos ambla final del Grand Prix dePatinatge Artístic. Enprincipi el 2015 no seràtan pròdig en aquest ti-pus d’actes com ho vanser el 2013 i el 2014. Tot iaixò, ja hi ha programa-des una dotzena de com-peticions internacionals,a més dels clàssics com elTrofeu de tennis Comtede Godó o la final de laCopa del Rei de futbol,que aquest any té perescenari el Camp Nou.Entre aquests tornejos hiha la Copa del Món deNatació amb Aletes, laFinal Six de Waterpolo,el Torneig Internacionalde rugby de platja, la Co-pa del Món de pàdel surf,la Copa d’Europa de fut-bol de platja, el Campio-nat Europeu de vela declasse Nacra 17 o la finaldel Circuit Europeu debicicletes de mà. Ja hi haprevistes diverses compe-ticions de vela el 2016

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Tots al carrer. Lapràctica esportiva aBarcelona és comunaen totes les edats

Píndoles esportives

DIJOUS, 16 ABRIL 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 3

vitat física o esport. Això és, simés no, el que assegura el 55,6%dels entrevistats en l’estudi en-carregat per l’Institut BarcelonaEsports i elaborat per l’InstitutDym.Aquesta activitat ésmésha-bitual entre les persones que te-nen un nivell socioeconòmic alt ique disposen d’estudis universi-taris. El percentatge d’esportis-tesmés elevat es troba en els dis-trictes de Gràcia (71,2%), Sarrià-Sant Gervasi i l’Eixample (entots dos casos al voltant del 60%de la població).

Entre els barcelonins que asse-guren que fan algun tipus d’exer-cici físic, l’activitatmés freqüentés la de sortir a caminar(26,4%). Tot seguit vénen la na-tació recreativa (16,6%), córrerpel carrer (16,2%), els exercicisamb aparells cardiovasculars(8,4%), el futbol (8,1%), el ciclis-me (6,6%), la gimnàstica deman-teniment (5,8%), l’aeròbic i el fit-ness (5,1%).Cada any l’espai públic barce-

loní és escenari d’entre 250 i300 actes, sobretot curses popu-lars (vegeu la informació publica-da per La Vanguardia diumengepassat), encara que l’any 2014 esvan batre rècords de gent al car-rermovent l’esquelet. Segons es-timacions fetes per l’Ajunta-ment, l’any passat més de350.000 persones van participara la ciutat en activitats esporti-ves a l’aire lliure.D’altra banda, segons van in-

formar ahir fonts municipals,en l’actualitat a la ciutat de Bar-celona hi ha uns 4.800 espais es-portius entre els que són de titu-laritat pública i les instal·lacionsprivades i 67.500 esportistes fe-derats.c

RIUS D’ATLETES

Més de 350.000persones vanparticipar l’any passaten actes a l’aire lliure

ROSER VILALLONGA

ELS VALORS DE L’ESPORT. Lesentrevistes fetes per a l’enques-ta sobre els hàbits esportiusdels barcelonins revela que laciutadania associa l’esport so-bretot amb valors com la salut

(19%) i el dinamisme (11%).Les entitats qualifiquen l’es-port com a una cosa popular(12,5%), positiva i necessària(10%), sana (10%) i divertida(10%)

1.600 alumnes de 33 centres del Baix Camp competiran durant dues setmanes en vuit esports

CIUTADANS

INTERNACIONALITZACIÓ

Una de cada quatreempreses esportiveslocals exportaa altres països

VICENÇ LLURBA

ESTEVE GIRALTReus

L’Olimpíada Escolarde Reus va néixer40 anys enrere perfomentar l’esport

de competició als col·legis, enuna època en què amb prou fei-nes existia, i es va acabar con-vertint en un fenomen de mas-ses: entre 7.000 i 8.000 alum-nes de 8 a 16 anys, de dins i foradel Baix Camp, disputaven 600partits en 16 modalitats. Mal-grat l’èxit, la comarca va perdreles Olimpíades ara fa deu anysper culpa de les estretors econò-miques. Ara aquella competiciópionera ha tornat per promou-re per damunt de tot els valors.“Tant si perd com si guanya,

SantaAnna és una canya”, core-javen abans-d’ahir les jugado-res de minibàsquet de l’escolade Castellvell del Camp en undels primers partits de competi-ció. A la pista del costat, a lesinstal·lacions del Reus Depor-tiu, alma màter de les Olimpía-des, l’equip del col·legi La Pre-sentació aprenia a encaixar unaàmplia derrota. “Han començata jugar aquest any, el que volemés que gaudeixin de l’esport”,diu Òscar Arias, el seu entrena-dor. “Hem perdut, no sé dequant; m’ho passo molt bé ju-gant”, diu Laia Rull, una de lesjugadores, entre tercer i quartde primària.No és fàcil per a la canalla sa-

ber perdre, aprendre a encaixarla derrota i a gestionar lagairebé inevitable frustració.“La meva ahir va arribar moltenfadada a casa, em va dir que

no tornaria a jugar més”, co-mentava una mare, sense dei-xar d’animar, entre el públic. Elpaper dels pares és clau. “Elsnens volen competir i guanyar,però els pares són els que mésvolen guanyar; han d’entendreque les Olimpíades escolars te-nen uns altres valors”, adver-teix Mònica Balsells, presiden-ta del Reus Deportiu i directorade les Olimpíades fins al 2005,quan es van deixar de celebrar.“Volem recuperar els valors;

una manera d’educar els nensés amb l’esport, per això hem in-troduït la targeta verda, per do-nar valor al joc net”. destaca

Josep Llebaria, president delConsell Esportiu del Baix, queal costat de l’Ajuntament, elReus Deportiu i el CN ReusPloms organitza les Olimpía-des. Aquesta targeta premiaràles millors accions dels juga-dors i també del públic.L’esperit olímpic no ha tor-

nat amb lamateixa força que te-nia als anys vuitanta i noranta.“Totes les escoles s’hi aboca-ven, era la gran festa de l’es-port”, recorda Balsells. Tot ique els números ara per ara sónmésmodestos, amb 1.600 alum-nes de tercer a sisè de primàriad’una trentena de centres esco-

lars, els organitzadors estanmolt satisfets.No ha estat senzill tornar-hi

a involucrar el professorat, co-sa fonamental per animar elsseus alumnes a competir en acti-vitats programades fora de l’ho-rari escolar, siguin aficionats ala natació, la gimnàstica rítmi-ca, el futbol sala, l’atletisme o elpatinatge artístic. “No hi té resa veure, la realitat actual, per-què ara hi ha molt esport forade l’escola; als setanta era l’úni-ca oportunitat per als nens d’ini-ciar-se en l’esport”, argumentaBalsells.Amb els nois vivint la compe-

tició durant tot l’any fora de l’es-cola, amb una ofertamolt diver-sa d’esport i també de lleure,l’organització s’ha marcat coma gran objectiu la difusió de va-lors com la companyonia,l’amistat o la solidaritat. S’hacreat fins i tot l’Observatori deles Olimpíades perquè els nensdebatin i analitzin la competi-ció, incloent-hi els aspectes quecal millorar l’any vinent.Les 33a Olimpíades Escolars

de Reus, que donen l’oportuni-tat als nens de jugar en tot unpavelló olímpic, es clausuraranel 25 d’abril amb la ferma inten-ció de tornar el 2016 amb mésalumnes, escoles inscrites i es-ports. “No hi ha cap altra Olim-píada com la de Reus a tot elpaís, n’hi ha per estar-ne moltorgullosos”, destaca Carles Pe-llicer, alcalde deReus. Pocsme-sos abans de les eleccions, elConsistori s’ha fet càrrec de bo-na part del cost de l’esdeveni-ment, amb un pressupost totalde 45.000 euros. c

Reusrecuperal’esperitolímpic

L’Olimpíada Escolar, referent de l’esporta les escoles fa 40 anys i capaç de mobilitzarllavors 7.000 alumnes, torna per promoure valors

Es premia el joc netamb targeta verdai es vol que nens inenes, jugant junts,aprenguin a perdre