les veles

Itinerari Amposta-Les Veles

ITINERARI BTT AMPOSTA-LES VELES

Conductors: Aitor Freije, Alex Márquez, Meritxell Omella,

Jordi Pujol i Maria Bordera

Data d'entrega treball: 17/01/2011

Data de sortida: 24/01/2011

Assignatura: C4 Conducció de grups en bicicletes

Curs: 2011/12 CAFEMN B

Curs 2011/12 CAFEMN B 1


ITINERARI AMPOSTA-LES VELESPRESENTACIÓ...................................................................................................................................3PLANIFICACIÓ, PROGRAMACIÓ I ORGANITZACIÓ ITINERARI BTT....................................5

FITXA TÈCNICA............................................................................................................................5MAPA..............................................................................................................................................6PERFIL DE LA RUTA....................................................................................................................6ASPECTES TÈCNICS DE LA SORTIDA......................................................................................9

Descripció de la ruta:..................................................................................................................9Descripció del tipus de camí utilitzat:.........................................................................................9Objectius de la ruta:..................................................................................................................10Punts d'interès:..........................................................................................................................10

ENTORN DE LA RUTA...............................................................................................................17ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ...................................................................................................21LOGISTICA..................................................................................................................................23RELACIÓ DE MATERIAL A PORTAR ......................................................................................23

DESPLAÇAMENT...................................................................................................................23PRESSUPOST..........................................................................................................................23FITXA CONTROL DEL GRUP,ELABORACIÓ I APLICACIÓ............................................24

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES.........................................................................................25ENQUESTA VALORACIÓ...........................................................................................................26

ENQUESTA SATISFACCIÓ DEL CLIENT .....................................................................................26PREVISIÓ METEOROLÒGICA..................................................................................................28

VALORACIÓ GENERAL I OPINIÓ PERSONAL...........................................................................29BIBLIOGRAFIA................................................................................................................................31



PRESENTACIÓ

Aquest itinerari ha estat fet pels alumnes de Grau mitjà Conducció d'Activitats Fiscoesportives en el medi natural, com a projecte per l'assignatura Conducció de grups en bicicletes (C4), dins el segon trimestre del curs 2011/12. Assumint el paper de guies, s'han combinat la recerca del recorregut, el disseny dels continguts i finalment la pràctica de conducció.

L'equip som alumnes “aspirants a guies” de diferents àmbits: en Jordi Pujol “local” de l'Aldea, ens ha ensenyat el territori, i ha estat la peça clau per la troballa del circuit, la Txell Omella de Reus, han ofert els seus coneixements tècnics, l'Aitor Freije i Alex Márquez, tots dos de la Sènia, recol·lectors d'informació, i la Maria Bordera de Tivissa, coordinant la informació i elaborant continguts per als possibles clients.

El recorregut que s'havia proposat era a la població d'Arnes, però vam fer un canvi amb l'elecció del lloc motivat per: la situació més propera (que implica menys despeses de desplaçament), per ser una zona desconeguda per la majoria de l'equip, i per ser interessant a nivell esportiu (un recorregut de baixa muntanya, on es combinen trams de senders amb pista). Per últim destacar que a nivell cultural i etnogràfic es una icona pels Ampostins, amb un llegat històric de terra fronterera, evident per l'antiga torre de defensa de Campredó.

L'elaboració d'aquesta excursió per a btt, ha suposat fer tres sortides a camp per la recerca del recorregut, recollida d'informació i validar-ne el contingut, mes els dies de feina a casa per tal d'elaborar el treball i poder reflexar-ho sobre el paper.

Els resultats desitjats sobre l'itinerari i el guiatge, són poder gaudir dels llocs que recorrerem, amb les explicacions pertinents, que ens faran endinsar una mica amb la història del territori, i que en definitiva que serveixi per mostrar tot els objectius que ens havíem marcat.

Esperem que tota aquesta feina doni fruit a passar un dia gaudint dels paisatges que ens envolten,



amb bona companyia, aixi com nosaltres ho tenim en ment!

Bona ruta!!!



PLANIFICACIÓ, PROGRAMACIÓ I ORGANITZACIÓ ITINERARI BTT

FITXA TÈCNICARECORREGUT: AMPOSTA- LES VELES-AMPOSTADISTÀNCIA: 24,91mDURACIÓ: MigdiaASCENSIÓ + ACUM: 165mDESCENS – ACUM: 167mDURADA TOTAL: 4 hores aprox.CICLABILITAT: 100%

CARACTERÍSTIQUESTERRENY:

Asfalt, camí de terra i sender

DIFICULTAT RUTA: Baixa-MitjaAPROXIMACIÓ: Sense aproximacióRETORN: -RECOMANACIONS: Segons època de l’any, protegir-se del sol, dels

mosquits. Portar paravent i roba adequada.ESTACIÓ : Tot l’anyUSUARIS: A peu, a cavall i en bicicletaDATA INICI 24/01/2011 8:00hDATA FINAL 24/01/2011 hCLIENT OBJECTIU Iniciació a la pràctica btt



MAPA

PERFIL DE LA RUTA



Dist. Acum.[km]

Dist. Parcial

[m]Altitud

[m] Descripció Aturada

0.000 0 5 Sortida des de l'Institut Montsià. Presentació 0.802 800 4 Sortim d'Amposta pel pont penjant.

1.510 700 5 Agafem un camí a l'esquerra, deixant la carretera.

3.462 2.000 18 Creuem l'autopista.

4.060 500 6 Creuem el canal de l'esquerra de l'Ebre i el remuntem pel seu marge dret.

5.405 1.400 5 A l'altre costat de la carretera ens queda la Torre de la Carrova.

7.654 2.300 6 Girem a la dreta, per travessar el canal i baixar aigües avall per la vora, desfarem un tros de camí.

8.672 1.100 5 Anem a l'esquerra, en direcció a la Raval del Pom.

Explicació panoràmiques

9.234 500 17 Raval del Pom. Girem a la dreta.

9.770 500 8 Aiguamoll Soldevila, antiga pedrera d'argila inundada d'aigua Explicació

10.04 260 13 Creuem la via del tren per sota. 11.50 1.500 32 Torre de Campredó Esmorzar 12.62 1.2 17 Torre de la Llotja de la Presó Explicació

13.01 380 42 Comença el senderó per pujar a la Serra de les Veles.

13.30 290 66 Voregem una zona d'extracció d'argila.(pedrera les veles)

13.77 460 92 Cim de les Veles. Explicació panoràmiques

14.28 500 59 Ermita Solicrú Llegenda

15.20 900 55 Agafem el camí de la dreta en direcció a la via del tren.

15.79 500 38 Atenció! Creuem la via del tren en superfície. Explicació

17.08 1.3 37 Creuem láutopista per dalt. Punt déxcel.lents panoràmiques.

18.74 1.7 21 Tornem a creuar láutopista.

19.06 320 21 Ens desviem a la dreta per visitar la Carrasca. Atenció, entrem en propietat privada, respectem-la.



19.26 200 30 La Carrasca de les Veles Explicació 20.42 1.2 32 Voregem un circuit de cros. 20.75 320 23 Retrobem el camí que hem fet d

ánada. Anem a lésquerra i refem el camí a lÍnstitut.

21.07 310 18 Creuem láutopista. 23.01 2 5 Ens incorporem amb compte a la

carretera general per entrar a Amposta pel pont Penjat.

23.64 600 1 Creuem el riu Ebre. 23.94 300 9 Anem a la dreta. 24.05 100 11 Anem a lésquerra

24.35 290 12 Anem a lésquerra i encarem ja el carrer avall en direcció a lÍnstitut.

24.91 500 5 Arribada. Enquesta



ASPECTES TÈCNICS DE LA SORTIDA

Descripció de la ruta:La Serra de les Veles és una serra de poca altitud compartint terme municipal l’Aldea i Campredó la seva elevació màxima de 95 metres. La serra de les Veles constitueix l'últim estrep meridional del Massís de Cardó. La línia de ferrocarril i la carretera que uneixen Tortosa amb l'Aldea (C-42) travessen aquesta serreta -Costa de Sant Onofre-. És una zona ecològicament força alterada a causa de l'extracció d'àrids per a la construcció i pels abocadors, entre altres raons. De la serra de les Veles destaca la torre de Font de Quinto (11 m x 8,20 m x 6 m), situada sobre la carena de la serra dins del terme municipal de Campredó.Tota aquesta zona tècnicament és de dificultat baixa ,per a totes aquelles persones que tinguin un mínim de nocions de control,de posició i frenada sobre la màquina. Si no tenim gaire control la dificultat augmentarà fins un nivell mitjà, ja que si no es poden fer alguns dels passos tècnics a sobre la bici, els haurem de fer a peu i arrossegant la bici , amb la desagradable sensació de no anar bé.Respecte als trams amb desnivell positiu direm que no són gaire exigents,són pistetes no molt amples i amb poca dificultat per ciclar amb desnivells molt moderats ,hem de tenir amb compte que la cota màxima és 95m. Per tant mai seran pujades llargues ni anaeròbiques,però sí ens trobarem algun sender de pujada per damunt d’una llosa de pedra i una pujadeta de pista fins el punt geodèsic amb moltes pedres bastant grans enganxades al terra,i sí que ens haurem d’emplear una mica.Si parlem dels descensos,s’ha de dir que son de molt poc nivell, un petit sender i una pista mig trencada fins l’ermita és el més tècnic que passarem ,ja que hem suprimit els passos complicats per així fer la ruta més amena i agradable per a tothom.

Descripció del tipus de camí utilitzat:-D’Amposta fins la primera parada al riu(estació de bombeig d’aigua), carretera secundària i ferm de quitrà-De l’estació de bombeig fins Campredó pista de terra ampla protegida de vehicles i bona ciclabil.litat.-De Campredó fins al Mas de la Missa el mateix ferm.-Primera rampa considerable a remuntar, ferm de formigó i després camí de terra envoltats de tarongers fins la torre.-En sortir de la torre baixem dos rampes de quitrà per a connectar amb un camí de terra pla, pel costat dels arrossars fins a la torre petita (La Llotja).-A la torre petita remuntem per la pista de terra d’enmig dels garrofers , té un petit pas tècnic i



potser sigui la pujada més dura.-Sender de la caseta,petit sender amunt per coronar a dalt a la cantera.-Sender de la cantera,planejant i pujadeta tècnica final al punt geodèsic.-Del punt geodèsic a l’ermita Solicrú baixada primer de sender i després de pista estreta i trencada amb esglaons.-De l’ermita fins al Pla dels Catalans pista de terra amb algun repetjó i bona ciclabil·litat (la canyada).-Del Pla dels Catalans fins la carrasca camí secundari de quitrà.-De la carrasca fins la carretera secundària d’Amposta pista de terra i ens apareixerà l’última rampa del dia.-En connectar amb dita carretera,tot quitrà fins Amposta, de fet este tram el repetim(els 3primers km) en sentit contrari.

Objectius de la ruta:Aquesta ruta està pensada i dissenyada per fer un petit test a la gent, tant i és el nivell que tinguin,és pot adaptar a tothom,la gent amb nivell fa tots els trams i la gent amb menys nivell només fa les zones més senzilles.D’aquesta manera una persona que ara comença a practicar btt fent aquesta ruta ell mateix pot deduir si això del btt li agradarà o no. Aquí és troba amb el mateix que és podria trobar als ports però tot molt més reduït, per tant no hi ha perill de grans esforços ni grans desfalleciments.Als que ja tenen experiència i domini amb la bici tenen tot un matí de connexions de senders i pistes de tota mena. Hi ha una bona sortideta ,gens dura ,molt a prop de casa amb boniques vistes del riu Ebre per la cara nord i amb vistes de tot el delta per la vessant sud.Pot ser que tampoc agradi a tothom, ja que hi ha poques zones per a rodar ràpid,està més encarada al btt tècnic amb bicicletes de doble suspensió i grans recorreguts a les forquilles ja que és la nostra manera d’entendre el btt.

Punts d'interès:Campredo: El poble es comença a unificar a finals del segle XIX, a partir de la importància estratègica que exerceix la finca del Mas de la Missa, que ajuda a formar un incipient nucli de cases al voltant de Font de Quinto i la Raval del Pom, que suposa el primer agrupament de població estable que es coneix, ja que fins llavors la gent havia viscut en hortes molt disperses. La construcció a principis del segle XIX de l'estació de ferrocarril i la instauració del tren com a eix de comunicació dominant, va portar conseqüències importantíssimes i immediates.

El ciutadà mes il·lustre es el pintor nascut a Campredo. Francesc Llop i Marquès.



Pintura de Francesc Llop i Marques

La Llotja, edifici típic del gòtic-romànic català, el qual es troba en la més absoluta ruïna, el qual ha esdevingut el més clar exemple del fet que no hem sabut conservar el nostre patrimoni històric. Des d'aquest indret podem divisar les tres parets que encara es mantenen en peu de l'ermita de Solicrú, de la qual la tradició ens ha passat una llegenda sobre un pastor que s'adonà com un bou del seu ramat no es movia del costat d'una pedra que al final va aconseguir aixecar, i aparegué una imatge de la Verge, en honor de la qual es va aixecar aquest petit temple. Malauradament avui només és això, llegenda.

Font de quintoEntre el patrimoni arquitectònic de Campredó destaca la torre de Font de Quinto (11 m x 8,20 m x 6 m), sobre la serra de les Veles, i l'anomenada "Casa del Prat" (5 m x 5,8 x 8,20 m i 1,90 de gruix als murs) restaurades al llarg del 2008 per la Generalitat de Catalunya Totes dues foren adquirides per l'Ajuntament de Tortosa el setembre de l'any 2000. Malauradament durant la dictadura franquista es va perdre definitivament (1964-1965) la torre de Sant Onofre.En el límit del terme i ja en el municipi de l'Aldea (antiga pedania de Tortosa) s'hi localitza la finca agrícola de la Palma focus d'importants troballes arqueològiques, com la d'un gran campament romà de la II guerra púnica localitzat l'any 2007. Del terme de Campredó (partida del Fondo) prové una de les inscripcions romanes del lapidari de l'antiga Dertosa.L’any 1182 per donació reial, els territoris del sud-est de Tortosa, a l’esquerra del l’Ebre, localitzables en l’actual terme de Campredó, arriben a domini de l’Ordre de Temple, és el que es coneix com la Sostscomanda del Prat.La casa de Prat potser naix per descongestionar la casa central de Tortosa i qui sap si també en previsió dels esdeveniments de finals de segle que abocarien els templers a cedir al rei llur potestat sobre la ciutat.A mitjan segle XIII es construeix la casa del Prat, des de la que el “Procutator” o Comanador del Prat gestionava aquests territoris que es consideraven molt valuosos per a la ramaderia.A finals del segle XIII els Templers perden la potestat de la ciutat de Tortosa, però malgrat això es reserven la propietat dels territoris de la Sostcomanda de Prat.En passar les propietats templeres a l’Ordre de Sant Joan, d’allò que havia estat Sostcomanda del Prat, l’Hospital rep els edificis i finques conreades, però els prats i les deveses esdevenen emprius comunals. És en aquest moment quan deixa d’aparèixer el nom de Prat que fins ara havia designat la Sostcomanda i surt citat per primera vegada el nom de Campredó, situat al costat de Font de



Quinto.

Vèrtex geodèsic Punt que donen les coordenades exactes on es troben. Fan 120 centímetres d'altura i 30 cm de diàmetre.Actualment si es destruït, esta penat en multes econòmicament quantioses. Este vèrtex juntament en el del cim del montsianell son els que es troben a la comarca del montsia.

Exemple de vèrtex geodèsic.El Coll de l’Àguila És una muntanya de 88,4 metres sobre el nivell del mar en la seva cota màxima, que es troba situada al territori municipal de Tortosa a la serralada de les Veles amb una elevació màxima de 95 metres. La serra de les Veles constitueix l'últim estrep meridional del Massís de Cardó. Entre el patrimoni arquitectònic de la serra de les Veles destaca la torre de Font de Quinto situada sobre la carena de la serra dins del terme municipal de Campredó.

Ermita de solicrú

L’ermita de Solicrú roman en un lloc veritablement estratègic: al vell mig del Lligallo de les Veles, el qual era una ruta agropecuària antiquíssima, que indica una direcció de nord a sud cap a Amposta. El paisatge que permet veure l’alçada de Solicrú és d’encís, donat que permet una magnífica vista dels nuclis urbans de Campredó, Font de Quinto i Raval del Pom, la zona industrial i les hortes de Soldevila i el Racó, amb unamirada a l’Aldea i l’altra al riu. Més endins se situa una irregular línia de garrofers, arbres gegants que amaguen l’Ebre, que s’esllavissa invisible i protector pel mig de la vall. Moltes generacions de campredonencs i campredonenques l’ham coneguda amb únicament les parets en peu, amb el sostre ensorrat i amb un arc de mig punt a la façana principal que ens feia suposar un origen medieval, atès que ens l’identificava amb les construccions templeres. A més, molt prop del santuari es troben dues de les més emblemàtiques construccions de la històrica i poderosa Orde militar dels Templers al Baix Ebre: La Torre de Font de Quinto i la Casa del Prat (també coneguda com a Llotja).L’ermita va ser restaurada l’any 2001 pels actuals propietaris de la finca del Mas de la Missa, la família García



Ballester, que han demostrat una sensibilitat lloable. Es va respectar l’estructura antiga (excepte l’esmentat arc). Els materials i la tècnica usada varen ser els habituals de l’art camperol (teules, revestiment de parets, etc.) i es va tenir cura de tots els detalls en la seva restauració: vidriera, piló, creu, portalada, etc. Avui dia és un dels edificis emblema de Campredó, un poble molt ric en patrimoni històric, malauradament gens ben preservat.Solicrú, de la qual la tradició ens ha passat una llegenda sobre un pastor que s'adonà com un bou del seu ramat no es movia del costat d'una pedra que al final va aconseguir aixecar, i aparegué una imatge de la Verge, en honor de la qual es va aixecar aquest petit temple. Malauradament avui només és això, llegenda.

Ullals: Típica nota característica de la nostra hidrologia comarcal la constitueixen els geològicament anomenats ullals, espècie de bassa natural o forat per on brolla l'aigua quasi sense insinuar-se amb cap moviment aparent, en territori pla, sobre tot d'aluvió. Des de la planúria de Campredó, fins al mar n' hi ha de nombrosos, algun de profunditat poc menys que insondable. Aquest el volia sondejar el Rd.Mn Solé, Pbr (Reverenc Mossén Solé, Presbíter), cap a finals del segle XIX, sense que poguès arribar al seu fons una pedra regular lligada a l'extrem d'un cordell llarguíssim. Cèlebre es va fer a mitjans de la mateixa centúria, l'ullal proper al Molí de Soldevila: del seu fons desconegut diuen que sortia amb freqüència, aletejant violentament, un enorme peix, que el poble creia procedent del mar, amb la qual se suposava estava l'ullal en comunicació més o menys directa.Dels ullals del Delta hi hauria molt a dir i ponderar. El 1627 ja assombraven a Martorell (historiador tortosí), que fa particular menció d'ells com de fenomen físic-hidrològic molt digne d'atenció ponderativa."En aquests prats - deia- hi ha grans ulls d'aigua tan fondos, que apenes es troba el seu fons, els quals broten l'aigua fresca a l'estiu, i enmig d'elles neixen unes flors fermoses, que es diuen Nimfes, que tenen les flors blanques, i enmig una estrella de color d'or.



D'altres ullals de la baixa vall de l'Ebre, es refereixen curiositats paregudes, però a la gent d'avui no li impressionen tant com als d'abans, i encara ocorreix que la mateixa denominació va perdent aquella precissió significativa del ' castizo' llenguatge tortosí. Així que ve a ser comú avui en dia apodar ullal a tota font que brolla formant al seu voltant una bassa, per insignificant que sigui. Ullal de Aufara es denomina la que amb tota propietat és i s'anomena manantial.Fenomen digne d'atenció, respecte dels ullals, és el de l'aparició temporal d'alguns, a conseqüència de copiosos aiguats. D'aquesta espècie d'ullals ocassionals va ser mai vista demostració el que va aparèixer a novembre de 1897, en la mateixa via de ferrocarril, prop de Soldevila, de tan extrordinàries dimensions que va obstruir la circulació de trens i va costar molt de treball i enorme material de pedra i ciment per aconseguir encegar-lo. Ningú va recordar cosa igual, i la premsa no acabava de ponderar aquell fenomen hidrològic que va arribar a causar por i a donar abundant parladuria a pronòstics pessimistes.A la par dels Ullals, mereixen aquí semblant menció els fenòmens hidrològics que els francesos anomenaven Marecage, els castellans aiguats o pantans , i nosaltres denominem en tortosí aiguamolls, equivalent a llocs pantanosos i enxarcats amb aigua a flor de terra, tan abundant, que amb dificultat es pot en aquesta treballar. Més pròpiament apodem aiguamoll, al que en l'alta Catalunya es diu aigua- neix, amb el qual vocable se significa el lloc on compareix a la superfície del terreny una corrent d'aigua soterrània.Dels aiguamolls comarcals, en especial dels que broten des de els terrenys més baixos de Camnpredó fins a l'extrem del Delta , no cap una al.legació especificada, perquè són innumerables. Cal consignar que constitueixen per si un fenomen hidrològic singularíssim i típic, dels més interessants notes característiques. Olla és un rebalse o ullal diminut, o el font d'una fonteta.A Mitjans de novembre de 1897, un temporal violentíssim va fer desbordar rius i barrancs i va interceptar la via ferrocarril, sobretot entre Amposta i l'Ampolla, per on va destruir un pont i va arrastrar un imponent terraplé, en la partida de Camarles en el kilòmetre 213, Nous desperfectes de la via en el kilòmetre 196, en la partida de Soldevila varen agravar, el 21, la situació en forma inesperada.Abundants filtracions varen donar lloc a l'aparició el que la premsa local va qualificar d'ullal o 'hervidero' consistent en un abundant manantial d'aigua en el kilòmetre 196.340, prop de l'anomenada costa de Soldevila, entre les estacions de Tortosa i Amposta. La via va quedar al descobert en una longitut de deu metres aproximadament, fent impossible el pas dels trens.La bassa allí formada era tan profunda, que desoprès de reomplir-la el 22 ni més ni menys que amb vint-i-vuit vagons de pedra i balastre, equivalents a uns 2oo metres cúbics, encara va tornar a enfonsar-se més d'un metre. El 26 va quedar expediada la via. Diari de Tortosa, del 26, assegura, contra la suposada exageració de ' La Verdad' que para la desaparició de dit manantial s'han invertit 100 metres cúbics de pedra. Però que, després d'haver tirat en aquell precipici 40 vagons de pedra, no donava senyal d'haver tocat el fons. Saleta, en el Castell de Sant Joan, i següents recorda aquest notable fenomen de la cima oberta perpendicularment a la via de ferrocarril, de la qual brotava abundant aigua, i afirma que per a cegar-la es varen tirar més de 200 vagons de pedra, sense aconseguir-ho.

Els aiguamolls de Soldevila són un espai ric en fauna i flora, que ha merescut importants estudis acadèmics. Cal continuar la protecció d'aquestsa zona biològicament important i continuar els esmentats estudis.Aquí en aquets aiguamolls viu una espécia de tritó que no és troba al sud ni a l'est dels Alps ni tampoc a Irlanda. A la Península Ibèrica només es troba al nord de l'Ebre.



Comparats amb altres tritons són relativament petits; les femelles adultes poden arribar a fer fins a 95 mm de llarg i els mascles només 85 mm.La coloració dorsal es marró o la del ventre groc clar. Els tritons palmats tenen una franja fosca lateral que atravessa els ulls de banda a banda del cap, com si estiguessin enmascarats.Els mascles normalment son més prims que les femelles i mostren diferencies mes acusades durant l'época del zel, però el dimorfisme sexual pot atenuar-se o desapareixer durant la fase terrestre dels adults a la tardor i l'hivern.

Hàbitat d’aquesta espècie Tritó palmat

Quant a la zona dels Argilers, s'ha de tirar endavant el projecte d'interpretació, ja elaborat, que ajudiarà a difondre els els valors de l'àrea i donarà relleu a una zona geològicament molt important.

La torre de Campredó es tracta d’un edifici fortificat,amb una construcció prismàtica de planta quadrangular de 8,2m, per 6 m de base, per 11 d’altura.Els murs són de pedra mitjana, més o menys regular i desigual, disposada en filades lligades amb morter de calç.Aquesta es una torre militar de defensa, semblant a altres de l’Ebre, edificades al segle XIII. Tenia una petita porta, la comunicació vertical es feia per trapes, en certa manera es bessona de la Torre de la Carrova, situada en front d’aquesta a 1 km de distancia a l’altre marge del riu. Es diu que entre aquestes torres existia una illa que va desaparèixer al segle XIX.La llegenda diu que entre les dos torres ( Campredó i la Carrova), existia una cadena que impedia el pas de naus i aquestes feien de porta de l’Ebre. Existeix la creença de que tal cadena sols unia dos barcasses i exercia la funció de pas de una ribera del riu a l’altra. Sembla ser que una vegada els grans naus ja no podien navegar fins Tortosa a conseqüència del re plenament de les terres, la ciutat de Tortosa va establir el seu port en la bahia de Campredó.De totes formes, més tard l’aigua de mar arribava fins Amposta i d’aquest mode substituiria l'importància de Campredó.

Les torres de Campredó: abans després



Bombes d’aigua, la missió d’aquestes és la de muntar l’aigua del riu als canals de regadiu

Carrasca de les velesÉs una enorme alzina que està a la falda de la serra de les veles, al terme municipal de l’Aldea situada enmig dels camps d’oliveres,diuen que aquest monumental arbre va ser indultat, ja que algun propietari estava disposat a treure ‘l de dins la seva finca. És un dels arbres monumentals ,enclavats més al litoral marí.



ENTORN DE LA RUTAEl traçat d’aquesta ruta,comprendrà dos termes municipals ,el de Campredó i el de l'Aldea. Tant un poble com l’altre tenen un gran patrimoni arquitectònic, com ja hem citat als punts d'interès.

Respecte a L’Aldea:Les troballes més antigues de l'Aldea corresponen a una necròpolis de la darrera etapa del Neolític, situada al mas de la Palma, mas de Benita, els anys 1957-1966, i que demostren l'existència de tribus instal·lades en aquella terrassa fluvial.De l'època de les colonitzacions dels grans pobles mediterranis, fenicis i grecs, són les peces arqueològiques trobades a la necròpolis paleoibèrica (s.VII a. C.) del mas de Mussols, a la finca de La Palma, a uns tres Km amunt del Pont Penjat. Allí el 1996, es descobriren urnes amb ossos incinerats, les quals contenien un ric aixovar: armes de ferro, llances, dards, javelines, penjolls, cadenes, sivelles, fíbules, ceràmica fenícia i grega..., les quals es poden contemplar, la major part, al Museu del Montsià. De l'època romana cal esmentar la possible existència d'un mil·lenari que es trobava a l'interior de l'ermita de la Mare de Déu de l'Aldea. Si fos això cert, suposaria l'existència d'una ruta romana litoral, paral.lela al suposat trajecte interior de la Via Augusta.De la invasió visigòtica i la posterior dominació àrab, ha quedat el nostre nom ALDEA, originari de l'àrab al-dái'a, que significa llogaret, granja. A l'Aldea, hi havia un primitiu nucli de població al lloc on es troba l'ermita, que, el 1148 caigué en mans del comte Ramon Berenguer IV. Però ja abans, el 1146, el comte en féu donació a priori a Bernat de Bell-lloc, definint-lo com ipsam almuniam que est in prato Tortuose que vocatus Aldea. El 1161 ja es coneix l'existència d'una església dedicada a Santa Maria.Al S. XVIII començaren el romiatges a l'ermita per demanar plujar, els quals s'han conservat fins l'actualitat i gaudeixen d'un granmig, la de Burjasènia; sense oblidar , les runes de la torre de Vinaixarop, situada al nord del municipi, en zona de secà, des d'on es pot fruir d'un meravellosa panoràmica del Delta.

Montsià.

La Candela Burjasènia La Palma l’Ermita



Les Coves del Rocall

Un dels paisatges més característics del Campredó de principis del segle XX, el formaven la gran quantitat de coves que hi havia en els terrenys que actualment ocupen el Polígon Industrial. Descriurem les coves que hi havia des de Campredó a Soldevila, per ordre de proximitat al poble. La primera és la que correspon en propietat a Carme Sol, la més llarga i més gran, fou ocupada com a haitatge cap al 1860 per la família Sol-Lluís, fins la guerra civil. Després el fill del matrimoni tornarà a ocupar-la, mentre que en Manuel "El Pelele" hi viurà fins el 1969. A partir d'aquell moment, els propietaris la faran servir de corral per a la cria d'animals. Aquesta cova arriba fins on hi havia l'antiga església, però quan es van fer els fonaments de l'edifici on es construí l'oficina de Caixa Tarragona, es va veure molt limitat el seu espai intern al construir un pilar mestre. La segona cova també es propietat de la família esmentada, però és més petita. Ha servit de refugi a gent diversa i a captaires que passaven per la zona i que l'habitaven una temporada. La següent cova en direcció Soldevila, és la que corresponia als terrenys de la família Cavallé, actualment propietat de Josep Fatsini, que aprofita les coves per a estables d'animals. Seguidament va la de Ramon Querol "Lo carnisser", que hi construir l'any 1940 un mur de tancament, deixant una porta d'obertura. Uns anys després hi construïren una caseta, amb unes escales a l'exterior que pugen fins a dalt, al replà del poble. Aquesta cova s'anomena d'en Guillem, per recordar el nom de l'antic propietari. El desembre de 1973, l'hagueren de deixar com a causa de la planificació dels terrenys del polígon industrial. A uns deu metres, n'hi ha una altra que pertanyia a Francesc Mulet "El Rito", que la va fer servir de vivenda abans de la guerra civil, després la va vendre a un senyor anomenat Gallet, el qual l'arrendaria a en Miquel Foraster que en faria us molts anys. Seguint l'itinerari trobem coves molt petites, fins a arribar al davant del magatzem d'Agrofruit, en el qual hi havia la cova d'en Pilar Sol, que es feia ús des d'inicis del segle XIX. Durant els anys quaranta i cinquanta va ser habitada per nombroses famílies. L'any 1972 fioy destruïda per fer la carretera d'accés al polígon.

L'ermita de la Petja

És situada a uns tres quilòmetres de Tortosa, a continuació del barri de Sant Llàtzer i abans d'arribar a Soldevila i Campredó. Allí on es troba el santuari existí molt abans la torre de la Petja, antiquíssima , segons la tradició, i centre d'un disseminat en zona d'habitat agrícola. Part de la seva fàbrica (allò que restà després de ser destruïda quan la Guerra del Francès) encara es pot veureadossada a les edificacions veïnes de l'ermitori que, d'altra banda, la perjudicaren en ser eixamplades. La construcció de l'ermita de la Petja es deu a la fundació que féu, el 12 d'abril del'any 1378, el clergue Guerau de Montbrú, ardiaca de Culla, que disposà la construcció d'una capella al flanc d'una casa seva, veïna de la torre de la Petja, per a la que fundà tanmateix un benefici per al capellà que l'atengués. La capella es conegué per



Santa Maria de la Petja, segons el desig de Guerau de Montbrú, ifou la parròquia matriu i comuna de Campredó i Sant Llàtzer. enpujar el camí es poden veure encara les restes de la creu de laPetja, s.XII. Les armes que apareixen als capitells de la portad'entrada gòtica de l'ermita curiosament són les mateixes que esveuen a la lauda sepulcral del canonge Pons de Guàrdia (+1334), alclaustre de la Seu dertosenca.

L'ermita de l'Ardiaca

Segons un escrit que ens ha mostrat l'actual propietari, el nom prové de diaca, el qual és un eclesiàstic que ha rebut la segona de les ordres majors. És un càrrec o dignitat donat pel bisbe per jurisdicció en el seu nom sobre tots els curats (sacerdots que tenen cura de les ànimes o sotsdiaconats) de la seva diòcesi. L'edifici de l'Ardiaca se situa al costat mateix de la carretera Tortosa-L'Aldea, al quilòmetre 4,2 i es troba dintre del terme de Soldevila. És molt antic, es creu que data del segle XVIII (el terreny forma part de les donacions fetes per Ramon Berenguer IV). Va passar a mans de l'església i més tard l'edifici es convertí en convent de frares. Abans de la guerra civil, el clergat va vendre la finca de secà i la casa a la família d'Agustí Espuny d'Avaria. Van ser masovers de la finca la família de Tomàs Castellà, que després de la guerra civil ja no va tornar a la finca.La família Avaria fa venda de l'edifici i una part del terreny el 1988, a Joan. A. Cid Domènech, que transformà l'habitatge en un restaurant i conservar el mateix nom. Amb les obres de construcció es restaura la petita capella, que feia culte a la Mare de Déu de l'Aldea, i es trasllada la imatge, una pintura de la Verge de l'Olivera, a l'església de la mare de Déu dels Àngels al raval de Sant Llàtzer. A la paret frontal hi havia una pintura amb una mare de Déu sobre una olivera. Diu la llegenda d'aquesta mare de Déu, que en temps de sequera un home il·luminat per la seva fe, va clavar un pal sec d'olivera a terra per tal de remoure la terra i veure on arribava la humitat. A l'endemà havia crescut del pal una frondosa olivera i al seu damunt hi havia una imatge de la Verge.



Les tombes antropomorfes del Rodeo

Campredó disposa d'un riquíssim patrimoni històric, amb edificis medievals i restes arqueològiques d'importància. Volem fer cinc cèntims avui de les tombes antropomorfes que es troben a la partida del Rodeo, que no han estat gaire estudiades malauradament. De ben segur, que si l'indret on es troben rebés un estudi acurat amb noves excavacions, se'n podrien descobrir de noves que permetrien donar a conèixer una important part de la nostra història. La descripció d'aquestes tombes de l'arqueòleg tarragoní Joan-Vianney Arbeloa la trobem al llibre "Campredó orígens i actualitat", del qual vaig ser-ne coordinador: "Un element interessant, que tant podria correspondre a l'època andalusina com al període immediatament anterior, és el conjunt format per dues tombes antropomorfes excavades a la roca que es troben en una finca particular a la partida del Rodeo, dins el territori de Campredó. Tot i que gairebé inèdites, va aparèixer una notícia a La veu de Catalunya del 6 de juliol de 19099, que recullen també Puig i Cadafalch i Falguera i Goday, però sense esmentar-ne cap característica. Un dels sepulcres pertanyia a una persona adulta, atès que amida 2.30 m de llargada per 0.75 d'amplada, amb orientació est-oest, amb un buidatge a la roca de 0.55 m. de profunditat, i amb els extrems longitudinals més petits, tot i que no es pot arribar a determinar amb seguretat quin dels extrems podria correspondre al lloc del cap (testera). el segon sepulcre, paral·lel a l'anterior i que devia correspopndre a uninfant, amida 1.1o m de llargada per 0.70 d'amplada, amb una profunditat excavada que oscil·la entre els 0.70 i els 0.40 m, i presenta una testera ben marcada a la roca a l'extrem oest. Aquestes dues tombes que s'haurien de situar d'una manera àmplia entre el Baix Imperi i l'època andalusina, correspondrien als enterraments de persones vinculades a un assentament rural, dins d'aquest marc cronològic, probablement proper a les tombes. Malgrat tot, desconeixem els punts concrets d'hàbitat de la societat andalusina al territori de Campredó, tot i que hi ha notícia de la seva presència".



ESTRUCTURA DE LA SESSIÓ

Aquesta ruta ens porta d’Amposta fins a Campredó pel GR. de l'esquerra de l'Ebre i d'allí a Font de Quinto. Seguim fins a la Torre de Campredó i ens endinsem en la Serra de les Veles per pistes i senderes. Allí visitarem l’altra torre, o també anomenada la presó, o la Casa del Prat,o la Llotja. Se li diu de mil maneres a aquesta petita torre. També ens trobarem l'ermita de solicrú i el punt de referència geogràfic (fita) on hi ha unes bones vistes del Delta. després seguirem la canyada de les veles fins al pla dels Catalans,on haurem de creuar un pas a nivell sense vigilància,s’han d’extremar les precaucions en aquest pas, i ja anirem a buscar el camí d'Amposta,però abans farem una petita parada a la carrasca de les veles,una gran carrasca indultada pels pagesos ja que està situada al mig dels terrenys de cultiu. I d’aquí ja fins Amposta on tornarem pel GR i pel pont penjant fins tornar al lloc de partida,l’institut Montsià.La estructurarem en tres parts ben diferenciades:-1ª part de calentament,rodarem pel pla, preparant el cos per al treball.-2ª part entrarem amb el treball tant tècnic com de força, ja que tocarem alguna pujada exigent i un parell de senders.-3ª part desacceleració,sortirem de la serra per tornar a rodar pel pla fins el punt final de la nostra ruta.

El recorregut és per als amants dels senders, encara que esta sortida està modificada i adaptada per que no sigui massa tècnica i la pugui fer tothom. Cal dir que el fet de ser tans participants serà lògic trobar-mos en retencions i alguns reagrupaments al llarg del circuït. De tota manera del que es tracta és de conèixer un nou recorregut o rescatar una zona on fa anys era molt típic anar-hi. Es un bon lloc tenim en compte la proximitat al poble d’Amposta o de l’Aldea, i com una alternativa a la mola de Godall.

Cal destacar com en un espai geogràfic tant reduït hem pogut trobar i enllaçar tantes senderes, algunes conegudes des de fa temps a la zona de les Veles-Argiler d'Anguera i d'altres de noves. Senders de tota mena des de les baixades ràpides i amb poca dificultat fins a trialeres d'altíssim nivell, on cal ser molt destre per a superar-les, passant per trams de pinar amb multitud d'escalons i fins i tot un tram de barranc amb corrent d'aigua en el seu curs. Nosaltres per aquets llocs no hi passarem,farem la part més fàcil i senzilla de la serra.



Els trams fàcils Els passos més complicats

La primera zona per la que passarem és la que envolta el poble de Campredo i els seus camps de cultiu sempre paral·lels al canal de reg i al riu Ebre, el terreny absolutament pla.La següent zona,les torres i l’ermita, serà la més tècnica ja que entrarem en un terreny amb desnivells, ferm molt irregular i camins estrets i trams amb pedra,encara que està enganxada al terra i es pot passar pel damunt.Per acabar sortirem de la serra per una canyada fins el Pla dels Catalans que ens portarà a una via de servei i a partir d’aquí quasi tot el terreny pla llevat d’un petit repetjó passada la carrasca de les veles.La Torre de Campredó, la zona de les Veles i dels Argilés va sorprendre a més d’un per les seves possibilitats i la riquesa de senderes a un lloc relativament a prop de casa nostra. Pot ser una jornada brillant, envoltats de bona gent, descobrint nous racons del territori i gaudint d’una peculiar manera d’entendre el món de la btt .

Distribució dels guies:Serem 5 guies per a unes 20 persones aproximadament. La distribució serà la següent:2 guies obrint el camí, al davant1 guia al mig, serà el que s'avançarà o atrassarà segons la necessitat, i la resposta del grup2 guies tancant el grupAquesta distribució podrà variar una vegada estem en ruta i vegem com es desenvolupa el grup.



LOGISTICA

RELACIÓ DE MATERIAL A PORTAR El material necessari per a dur els guies es el següent:-Calçat adequat. -Roba adequada. -Paravent. -Ulleres de sol. -Crema protectora. -Motxilla de 15-30 litres.-Farmaciola (manta tèrmica).-Ganivet i encenedor.-Menjar i beure (necessari i de reserva).-Cantimplora o camel back-Kit reparació bicicleta-Càmares i inflador-Elements de comunicació:Waki-talqui o telefon mòbil.-Manta isotèrmica-Una llanterna-Elements d'orientació: Mapa,brúixola,GPS...-Un llistat dels telèfons en cas d'emergència.

Dintre del material necessari hi haurà material bàsic per qualsevol excursió, però les característiques o qualitats d’aquest material dependrà de:-De l’època de l’any en que fem l’excursió.-De la meteorologia.

DESPLAÇAMENT En aquesta ruta no trobem cap desplaçament amb automòbil, ja que sortirem amb els clients des de el mateix poble d'Amposta. I acabarem també a Amposta, per tant no tindrem cap problema de desplaçaments.

PRESSUPOSTEl pressupost que els hi adjuntem dependrà del nombre de participants que es presentin el dia de l'activitat. Podran gaudir d'alguns descomptes com més nombrós sigui el grup, o bé, per grups de famílies. El preu de l'excursió inclou l'assegurança de responsabilitat civil.

DESCRIPCIÓ PREU MÍNIM PARTICIPANTSITINERARI CIRCULAR 15 €/persona 20 participants

Al tractar-se de la primera activitat que realitza amb nosaltres, el mateix dia de la sortida, els hi facilitarem una fitxa, que ens hauran de completar i signar tots els assistents per tal que quedin coberts per l'assegurança



FITXA CONTROL DEL GRUP,ELABORACIÓ I APLICACIÓ

Nom i Cognom D.N.I Telefon Mòbil.

Sergi SabaterLlibert QuerolRoger PardoRoger SantamariaEnric MuletLaura TomàsJoan PozoEric PujolDavid MartiJordi MartinezMarc CasanovaLaura Cebolla Joel BoJordi SerraEnric GarciaSeverin KuratliAgustí QuesadaGUIESMaria BorderaAitor FrejieAlex MárquezJordi Pujol Meritxell Omella



ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES

Com a bons coneixedors de la zona,els “monitors” que integrem aquest grup recomananem passar pel Pla dels Catalans.És un complex lúdic i alhora gastronómic que no ens pot passar desapercebut a ningú ja que engloba gran quantitat d’activitats i té una gran rellevancia amb el camp de la restauració.

Situat a la mateixa sortida 40 de l’AP7 (Tortosa-l’Aldea), el complex Masia Pla dels Catalans ofereix unes instal·lacions, una cuina i un servei adient per a celebracions de tot tipus.Disposa de 4 tipus de sales (de diferents capacitats cadascuna), plaça de bous, camp de futbol, karting, piscina, inflable, el carrilet, cavalls, bassa amb barraca i flora i fauna típica del delta, salts d’aigua i jardins extensos.Actualment els fogons del restaurant estan gestionats per l’equip de l’Hotel Villa Retiro – Rest Torreó de l’Indià, reconegut amb una “Estrella Michelin” per la prestigiosa “guia Michelin”. Aquesta equip de cuina, garanteix l’èxit de l’àpat, que és la base de tota celebració. A l’arribada al restaurant els nens es trobaran amb un cavall frisó per passejar-se i fer-se fotos, el nostre pallasso ens farà riure i gaudir abans de començar amb l’àpat, que consistirà amb uns aperitius i un menú que de bon segur despertarà les felicitacions dels nostres convidats. Després de dinar els més petits podran utilitzar el camp de futbol, l’inflable, els karts o la piscina, mentre que la resta de la família podran gaudir del ball, torejar les vaquilles o simplement passejar-se pels nostres jardins L’oferta del Pla dels Catalans, s’exten a tot tipus de celebracions tant de petites (mi. 25 pax) com de molt grans (max. 1.200pax), com poden ser: aniversaris, festes camperes, calçotades, sopars d’empresa, acomiadaments de solter, convencions .....

Altres suggeriments:-Com aquesta ruta que tenim programada no és gaire llarga ni la seva duressa és excessiva,per tal de passar un dia complet amb activitats al medi, nosaltres els suggerim,deixar els vehicles al Pla dels Catalans i sortir des d’ allí amb el grup per fer la ruta de btt.I en finalitzar la ruta , gaudir d’un dinar de germanor i per la tarda fer ús de les diverses opcions de lleure que ens ofereix la Masia Pla dels Catalans, per així tancar un dia rodó i amb moltes experiéncies viscudes.-Una altra opció seria, descansar despres de la ruta de btt i fer un sopar,i per la nit gaudir de les pistes de ball, o inclús de la discoteca per als que encara els quedin energies.



ENQUESTA VALORACIÓ

ENQUESTA SATISFACCIÓ DEL CLIENT Per continuar millorant els nostres serveis, ens agradaria saber la seva opinió sobre la sortida:

1. Acostuma a freqüentar zones de muntanya?

Sí ___ No____

2.Dedica part del seu temps de lleure a:

__Excursions a peu ___Sortides en Cotxe

__Rutes a Cavall ___Rutes en BTT.

3.Va conèixer la nostra empresa a través de:

__Amics ___Una entitat excursionista

__Premsa especialitzada ___Una OIT

__Una guia comarcal ___Una Agència de Viatges.

_Altres...................................................................................................

4.Ha trobat la informació sobre els serveis que oferim:

__Molt fàcilment __Difícilment

__Fàcilment __Molt difícilment

5.Troba que la documentació oferida és adequada i dona la informació necessària?

___Sí, és molt complerta.

___Si, però manca................................................................................

___No, perquè.......................................................................................

6.Considera que les explicacions han estat correctes i suficients?

___Sí, és molt complerta.

___Si, però manca................................................................................

___No, perquè.......................................................................................

7.Que ha estat el que més li ha agradat del itinerari?

................................................................................................................................................................

............................................................



8.Què ha estat el que menys li ha agradat?

................................................................................................................................................................

............................................................

9.S'ha sentit acollit per les persones que han conduit l'excursió?

__Extraordinàriament acollit

__Acollit correctament, però faltava...................................................

__No n’estic gaire content, perquè.......................................................

10.Quins serveis creu que s’haurien de millorar i quins li agradaria trobar-se la propera vegada?

................................................................................................................................................................

................................................................................................................................................................

..........

11. Informació Complementària:

Edat:......................................................................................................

Lloc de residència:................................................................................

Professió:..............................................................................................

Amposta.a ........... de ................... del 2012

Gràcies per la seva col·laboració!



PREVISIÓ METEOROLÒGICA

Podem observar que la tendència per la setmana que ve es de millora, amb la presència del sol. Amb unes temperatures màximes de 12ºC, i mínimes de 5ºC. Tot i que el dia exacte de la sortida, 24 Gener, encara no hi apareix, podem deduir que tindrem un bon dia per portar a terme la ruta.



VALORACIÓ GENERAL I OPINIÓ PERSONALEl treball en grup és, segurament, una de les tècniques d’ensenyament-aprenentatge que poden resultar més agraïdes, tant pel professorat com per l’alumnat.Així és pot oferir als alumnes activitats de naturalesa diferent per a l’ensenyament i l’avaluació de cada tipus de continguts, i establir relacions entre ells de manera que es potenciïn mútuament. S’ha de tenir molt amb compte els integrants de cada grup, i escollir a ser possible amb els que siguis més compatible.

Grups de treball

Dues o més persones que interactuen lliurament, comparteixen algunes normes col·lectives i tenen una identitat comuna. Característiques:

1) Pretenen assolir objectius comuns2) Tenen sentit d’identitat compartit intern i extern3) Oportunitats de participació i interacció4) Cohesió5) Forma d’estructura (líder i seguidors)6) Capacitat d'aprovació en relació amb els seus integrants

Tipus: Formals: Informals:-Permanents D’interès- Temporals D’amistat OcasionalsUn cop formats els grups i amb l’objectiu establert entra el treball amb equip:Grup de persones amb una missió o objectiu comú, amb habilitats que es complementen, que treballen de forma coordinada i amb la “participació de tots els seus membres” per tal d’aconseguir una sèrie d’objectius comuns, dels quals en són responsables. Cada membre del grup s'ha de responsabilitzar d'una part del treball, amb la col·laboració dels altres companys. També cal valorar, en comú, la feina que tothom ha de presentar, per tal que tots tinguem el mateix objectiu. No es tracta, doncs, d'enganxar només les parts que cadascú ha fet; es tracta de compartir tot el projecte en comú.



Opinió personal Aitor: una sortida amb un quilometratge acceptable per a gent de nivell baix-mitjà, en quan a trams tècnics la cosa es dificulta greument, ja que més d’un es pot preveure que posarà el peu a terra, la sortida té un gran interès per part dels llocs on visitarem amb gran cultura i edificacions o llocs d’interès bastant atractius per a la gent que mai ha anat. L’única dificultat aparent que pot aparèixer es la climatologia, depenen del que hagi plogut no se si es podrà realitzar tal com esta planejat, encara que ens vam trobar amb altres dificultats però amb poca pluja i no va haver gaire inconvenient. Les dificultats tècniques que apareixeran durant la sortida aparentment seran totes de pujada, en baixada no hi ha cap perill aparent.Opinió personal Àlex: la ruta no te molta complicació i es perfecta per a començar les rutes de btt.A mi m'ha agradat molt fer esta ruta Opinió personal Jordi: amb la confecció d’aquest treball,per la part que a mi em toca, he tingut que indagar sobre molts punts als que presto molt poca atenció, he descobert alguna cosa que desconeixia, i això que ja fa molts anys que em passejo per aquesta zona. Per tant mai ho saps tot de la zona en qüestió encara que et passis moltes hores en un lloc determinat. Exemple: No sabia que els aiguamolls de Soldevila són un espai ric en fauna i flora, que ha merescut importants estudis acadèmics. Aquí en aquests aiguamolls viu una espècie de tritó (tritó palmat)que només és troba aquí, i per aquest aiguamolls hi passo cada dia. Diuen que on s'aprèn més és sobre el terreny,això és cert,però investigant i documentant-te també pots descobrir aspectes i coses que et passen molt desapercebudes amb el dia a dia. I ja sobre el terreny m’ha servit per presentar als meus companys la zona i el patrimoni que hi tenim entre monuments,arbres i demés a més dels camins de tot tipus que hi ha, i així entre tots, fer una mica més de força per poder conservar aquest lloc privilegiat que no té molt bones expectatives. Respecte a la ruta: Molt ben aprofitat el recorregut, en un lloc on la pressió humana es comença a notar. Cada cop és més petit en superfície, i em temo que la cosa acabarà desapareixen, si algú amb poder, no posa remei.Opinió personal Txell:aquesta excursió permet fer una descoberta molt amena de l’entorn d’Amposta, del seu paisatge més representatiu (camps de cítrics, d’arròs, el Delta de l’Ebre i les majestuoses muntanyes dels Ports) i de la seva història (passem per monuments històrics com la Torre de Campredó o l’ermita de Salicrú), i tot plegat, amb les dosis mínimes però necessàries de passos tècnics, tant en petits trams de pujada com de descens. En el tram inicial té un tram redundant però necessari i ben justificat per afavorir i assegurar l’escalfament del grup abans d’encarar els trams de pujada que hi ha. Per altra banda, les aturades queden ben repartides al llarg del recorregut, amb l’esmorzar programat en un bon punt, que permet arrecerar-se en cas de mal temps i amb bones vistes sobre l’entorn, que afavoreix gaudir del paisatge d’una manera relaxada. En definitiva, ha estat una bona oportunitat de descobrir el territori amb gent del territori i que ha permès configurar una sortida amb una mínima dificultat tècnica però amb molts al·licients. Opinió personal Maria: la sensació personal ha estat que he conegut una zona on poder-hi acompanyar gent, per un lloc diferent dels plans del Delta, pujant a una talaia, amb unes vistes perfectes, motiu pel que hi trobem una torre de defensa. Un bon punt, on poder explicar la història, invasions, muntanyes, paisatge, la gent que viu a la plana i als vessants escarpats de l'interior.A nivell tècnic té la utilitat d'iniciar a la gent amb la pràctica de btt, això si esquivant els dies de mal temps (vent i calor). Per mi ha estat una experiència de com organitzaria una sortida per comercialitzar, amb el reconeixement del territori i la seva transformació a una sortida d'alt contingut esportiu i cultural. En conclusió, ha estat un treball profitós. Salut i cames!!!



BIBLIOGRAFIAwww.icc.cat

www.meteocat.cat

http://campredotempler.blogspot.com

http://www.garaje.ya.com

http://www.naturayeducacion.com

http://ca.wikipedia.org

http://www.campredo.altanet.org

http://www.hispacasas.com


les veles

Documents