l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironinesconvoca el

5è premi Mestallcurs 2006 - 2007

El juny passat van arribar a la Universitat deGirona les prop de cent vuitanta caixes que conte-nen els llibres i les revistes de la Biblioteca dePierre Vilar. D'aquesta manera, es materialitzavala donació de la família. El fons, que consta demés de 7.000 volums, entre llibres i revistes, esmantindrà unit i estarà ubicat a la Sala de Llegatsde la Facultat de Lletres de la Universitat deGirona, que ja compta amb importants fons d'inte-rès historiogràfic, entre els quals destaca la biblio-teca de l'historiador Jaume Vicens Vives. Es pre-veu que el fons de la Biblioteca Pierre Vilar estiguiinventariat i catalogat el desembre de 2006. A par-tir d'aleshores, es podrà consultar per internet através del catàleg de la Universitat de Girona.També es podran consultar les dedicatòries quefiguren en els llibres. La rapidesa del procés decatalogació ha estat possible gràcies a un ajut dePresidència de la Generalitat de Catalunya.

Acte d'homenatge a l'historiador

L'acte de presentació de la biblioteca tindràlloc el divendres 1 de desembre i coincidirà amb lacelebració d'un seminari sobre Les transforma-cions agràries del segle XVIII català (vegeu el pro-grama a l'agenda).

En el mateix acte, i a la mateixa Facultat deLletres, es presentaran altres iniciatives, quetambé han comptat amb el suport de la Generalitat

de Catalunya, en commemoració dels 100 anysdel naixement de Pierre Vilar. En concret:

- Presentació d'una pàgina web sobre PierreVilar. Aquesta pàgina web ha estat promoguda perla comissió organitzadora de l'Atelier Pierre Vilar,celebrat l'octubre de 2004, i vol servir per donar aconèixer l'obra de l'historiador i per facilitar elsintercanvis entre aquelles persones interessadesen seguir treballant amb les línies obertes i plan-tejades per l'historiador.

- Presentació de les edicions catalana i caste-llana del llibre Pierre Vilar: una història total, unahistòria en construcció, que ja ha estat editat enfrancès i recull les actes de l'esmentat AtelierPierre Vilar. El llibre ha estat coordinat per ArónCohen, Rosa Congost i Pablo Luna.

- Presentació del llibre Pierre Vilar. Aportacionsa la història de Catalunya, editat per la Universitatde Girona i Editorial Base.

- Inauguració de l'exposició "Perquè "l'historia-dor és dins la Història"... Pierre Vilar (1906-2003)",entorn de la figura i obra de l'historiador.

Redacció

SUMARI

PortadaLa Biblioteca dePierre Vilar a Girona

PatrimoniEls molins de vent deMota del Cuervo

PropostesUn any d’un camp, unriu i unes pomeres.

L’AssociacióLliurament del QuartPremi MestallL’Associació al RecercatSortida: L’Esquerda.poblat ibèric i medieval

Notes de lecturaJ. Planas, Els propietarisi l’associacionismeagrari a Catalunya

LlibresP. Vila i É. Serna,Receptes i remeis dePelegrí EstiuJ. Fort, Els noms de lloc

Recerques en cursA. Garrido, Pesca iassociacionisme: laconfraria de Sant Perede PalamósC. Solans, Senyorspresents, senyorsabsents. Les baroniesde Castellvell deRosanes, Martorell iMolins de ReiM. L. Retuerta, Les in-versions de capital urbài el procés de diferen-ciació social pagesa

TrobadesDocumentació notariali arxiusIES La Bisbal: Projected’història oral: Lahistòria parlada

Agenda

1

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

any VIIInúm. 20

desembre 2006

LA BIBLIOTECA DE PIERRE VILARA LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Pierre Vilar (1906-2003)

mestall5èpremi

2006-2007

a treballs de recerca de batxillerat realitzatsper estudiants de Batxillerat sobre temes re-lacionats amb el món rural en qualsevol delsseus àmbits temàtics, cronològics i geogrà-fics (història, paisatge, patrimoni, economia,població, migracions, històries de vida, etc.).

Dotació: 500 euros per als estudiants iun lot de llibres per al centre en el qualestudiïn. Termini de presentació: 30d’abril de 2007. Informació i bases a laweb www.ddgi.cat/historiarural/

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

Si algun dia teniu ocasió de visitar laManxa, és diumenge i veieu que fa vent,no deixeu d'anar al "Balcón de la Mancha"de Mota del Cuervo (Cuenca). Allà, daltd'un turó mirador natural sobre la planúriamanxega hi trobareu set molins, un delsquals és posat en funcionament cada diu-menge, si les condicions climatològiquesho permeten, per l'Asociación de Amigosde los Molinos de Mota del Cuervo.

Es tracta d'una bonica i enriquidoraexperiència per conèixer de primera mà elfuncionament d'aquests molins que elQuixot va immortalitzar. L'entitat que elsgestiona fa cinquanta anys que vetlla perla seva conservació i treballa per la sevarevalorització com a béns patrimonialsque, amb una mica de suport institucionaldel qual estan mancats, podrien actuarcom a dinamitzadors econòmics. L'entitat,que té una important programació d'activi-tats al llarg de l'any i que està en contacteamb d'altres entitats de característiquessimilars, edita semestralment AspasManchegas, una publicació que divulga ipromou tot el que està relacionat ambaquests elements patrimonials. El seu pre-sident, Enrique Tirado Zarco, juntamentamb altres companys, de forma totalmentvoluntària i vocacional —com Quixots delsegle XXI—, s'encarreguen de posar enfuncionament un dels molins cada diu-

menge que bufa prou vent. En fer-ho, fanpartícip el curiós visitant de les operacionsper posar-lo en marxa —l'experiència decol·locar les veles és realment interes-sant— i gaudeixen explicant-ne el funcio-nament a tots els qui s'hi apropen atretspel moviment de les aspes una vegada totplegat ja funciona. Tot això, val a dir-ho, hofan sense cobrar entrada. Això sí: partdels ingressos de l'entitat provenen de lapetita botiga que hi ha a la planta baixa,on, entre altres coses, podreu adquirir unpaquet de farina acabada de fer. Resultasuggestiu menjar un plat cuinat amb lafarina del molí de Mota del Cuervo queabans haureu vist funcionar tal com eratradicional.

L'any 1929, quan l'electricitat va arri-bar a aquelles terres, els molins de ventvan deixar de ser útils, i ràpidament vanveure's desplaçats pels molins moguts perenergia elèctrica. Va començar un períoded'abandonament que va portar al seudeteriorament i destrucció. El 1955, unacolla de vilatans preocupats perquè aquellsigne d'identitat no desaparegués vanconstituir una associació amb la qual vaniniciar els treballs de conservació i recons-trucció. I en els darrers anys, a partir delsconeixements transmesos oralment pelsmoliners als seus fills i sobrepassant tottipus d'obstacles i entrebancs, han acon-seguit recuperar la tècnica per posar-neun novament en marxa. Una feina benlaboriosa, que requereix un parell d'horesper deslligar tots els encadenats per podermoure el pal de govern exterior, col·locar afora el borriquillo per poder moure la cúpu-la del molí i orientar-lo en el sentit del vent,posar greix a l'interior de la maquinària —bàsicament la roda anomenada Catalina iels seus eixos— i, el més difícil de tot, lacol·locació de les veles de roba. Aquestatasca, a més de veure's entorpida pelvent, pot endarrerir-se pel canvi de sentitdel vent o pel trencament de les cordesque permeten pujar la vela a l'aspa. Quantot està col·locat, les aspes del molí podencomençar a funcionar, empenyent ambprou força la roda interior i generant prouenergia com per poder moure la mola del'interior del molí i poder començar a ferfarina del gra que es diposita a la tremuja.

És, aquesta, una manera de poderaproximar-nos als molins de vent que ales nostres comarques també van existirfins al segle XVIII i dels quals avui ja no enqueda gairebé res.

David Moré Aguirre

patrimoni

Els molins de ventde Mota del Cuervo(Cuenca)

2

Fotos: David Moré

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

3

L'objectiu de l'article és mostrar com,a partir d'una idea molt simple, dedicant-hipoc temps però essent molt sistemàtics,els pares també podem organitzar activi-tats engrescadores per als nostres fills —iper a nosaltres mateixos— amb un granvalor pedagògic.

Tot sovint els pares ens proposem feractivitats amb els nostres fills, portar-los aalgun lloc d'esbarjo i, de vegades, dur-losa algun lloc on puguin aprendre cosesnoves. Molt sovint, però, fem aquestesactivitats sense cap mena de programacióprèvia, improvisant sobre la marxa a partird'una cartellera de cinema o una agendad'activitats locals. Anem massa atrafegats ino ens adonem que, pensant-hi una mica,podem treure un gran profit d'una petitaestona de lleure ben programada, senseque això ens requereixi una gran inversióde temps. No ens adonem que tenim tan-tes o més possibilitats que l'escola per fer iensenyar coses als nostres fills —tenim,per exemple, moltes més possibilitats deportar-los a veure coses "en directe" queles escoles, que han de mobilitzar moltsmés mitjans per traslladar 25 o 40 o 60nens d'un lloc a l'altre. Aquestes possibili-tats no les podem desaprofitar.

El projecte que presentem és fruitd'una casualitat inicial que aviat es va con-vertir en un programa d'activitat que vadurar més d'un any. Només hi vam dedicarun parell d'hores al mes; i, ara, el material

resultant dóna per seguir parlant i apre-nent coses durant molt de temps.

L’origen del projecte

El nostre projecte va consistir en unacosa tan senzilla com fer el seguimentd'un camp al llarg de més d'un any.Concretament, a seguir un camp, unaplantació de pomeres que hi havia al cos-tat i una riera que calia travessar per acce-dir al camp i a les pomeres.

La idea va sorgir de manera casual:un mes d'agost vam anar a donar un voltpel camp amb el nostre fill, de tres anys.Vàrem agafar el cotxe i el vàrem parar a lavora d'un camp que ens va semblar bonic.Ens hi vàrem acostar. Hi havia unes quan-tes bales de palla i restes de panolles perterra. El nostre fill va demostrar, com totsels nens, una gran curiositat per les bales iles panolles. Va estar fent moltes pregun-tes, va picar les bales i vàrem fer un ninotamb una panolla seca i uns quants gransde blat de moro. El mes següent, un altredia que teníem ganes de fer un tomb,vàrem a anar a parar al mateix camp ambel cotxe, segurament perquè en teníem unbon record. Aquell dia, per casualitat, portà-vem la càmera de fotografiar. Encara que-daven algunes bales de palla, les pomeresestaven plenes de pomes i la riera, quevàrem haver de travessar amb compte peruna passera feta amb quatre pedres, anava

Un any d’un camp, un riu i unes pomeresUn projecte per fer els caps de setmana

Mònica Bosch Portell

Amb aquest article volem explicar-vos un projecteque vam portar a terme durant alguns caps de set-mana amb el nostre fill, però que és fàcilmentadaptable també com a activitat per a escoles, cen-tres d'ensenyament secundari, grups d'esbarjo,

etc. Per això ens ha semblat interessant donar-lo aconèixer als lectors del Mestall, un públic divers for-mat per professors de tots els nivells de l'ensenya-ment, arxivers, bibliotecaris, estudiants i tota menade públic interessat pel món rural.

propostes

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

4

prou plena d'aigua. El nen també va estarfent preguntes i tots tres vàrem parlar deles pomes, vàrem collir pals i vàrem passaruna bona estona. Llavors, i perquè portà-vem la càmera, ens vàrem adonar queaquelles excursions a un mateix lloc oferienmoltes possibilitats si les sabíem aprofitar ien trèiem un testimoni gràfic perenne.D'aquesta manera i en aquell lloc i moment,va començar el nostre "projecte camp": ensvàrem proposar d'anar-hi cada primer demes i tirar fotografies del camp, de lespomeres i de la riera, i de tot allò que enscridés l'atenció cada vegada. I així ha estatdurant més d'un any —la idea inicial erafer-ho durant un any, però va resultar que,al cap de dotze mesos, el blat ja era fora

del camp, però encara no havien collit lespomes, de manera que vàrem afegir unparell de mesos per veure el cicle de lespomes totalment complert.

Fases de realització del projecte

1. Escollir l'espai del qual farem elseguiment

Localitzar un espai proper per fer-neel seguiment (un camp, un hort, una gran-ja, etc.). És important que es tracti d'unespai amb un cicle llarg d'evolució i que,alhora, aquesta evolució sigui prou evidentcom per mantenir l'interès cada mes, o gai-rebé cada mes. Si preveiem que aquellespai pot estar uns quants mesos sensecanvis, és millor combinar-lo amb un altreespai o bé canviar d'idea, perquè ens can-sarem d'anar al mateix lloc si durant untemps llarg no hi passa res de nou.

Visitar aquell espai una petita estona,un cop al mes, permet apreciar bé els can-vis que es van succeint; i ens proporcio-narà, alhora, un bon objectiu per a les nos-tres passejades sense crear-nos una obli-gació excessiva. El primer dissabte o diu-menge de cada mes ja sabrem que hem

d'anar a aquell lloc a mirar com ha canviattot i a fer-ne fotos.

També és interessant triar, percomençar a fer el seguiment, un mes enquè el cicle d'allò que anem a veure nohagi començat, per tal de poder-lo veuresencer i facilitar als nens la comprensiódel procés. Si és un camp, es pot comen-çar, per exemple, quan ja s'hagi llevat lacollita anterior; si són fruiters, quan ja noquedi fruita de l'any anterior, etc.

2. Fer el seguiment de l'espai i fer fotosEs poden fer algunes fotografies pro-

gramades (sempre des del mateix punt devista —marcant el punt de la fotografia ambun senyal fix per no oblidar-lo el proper

mes—, la qual cosa ens acabarà propor-cionant unes imatges molt gràfiques delscanvis que han tingut lloc) i d'altres d'im-provisades des de punts diferents. És inte-ressant fer-ne de vistes generals i també dedetalls, tot recollint testimoni gràfic d'aque-lles coses que ens cridin l'atenció o quesuposin una novetat respecte del mes ante-rior. Si els nens són més grans, les podenfer ells mateixos. El seguiment d'un mateixespai durant un temps llarg permet captardiferents fenòmens atmosfèrics (sol, núvol,pluja, neu). També podem anar-hi en diver-sos moments del dia per captar diferènciesd'il·luminació en els objectes i en el cel. Sialgun mes s'esdevé algun fenomen excep-cional, com una nevada, es pot fer un extrai anar al camp, encara que aquell mes jas'hi hagi anat. Si captem més variacions,més interès i possibilitats tindrà el resultatfinal del nostre projecte.

A més, anant un cop al mes al mateixlloc, també és fàcil que —per casualitat—algun dia coincidim, per exemple, en el casd'un camp, amb el pagès o les personesque hi treballen. En aquest cas es potaprofitar per fer-los preguntes sobre la his-tòria de la propietat, la forma i les eines de

No ens adonem quetenim tantes o més possi-bilitats que l'escola per feri ensenyar coses als nos-tres fills —tenim, perexemple, moltes méspossibilitats de portar-losa veure coses "en direc-te" que les escoles, quehan de mobilitzar moltsmés mitjans per traslladar25 o 40 o 60 nens d'unlloc a l'altre.

propostes

3 de novembre2 d’abril5 de juliol

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

5

conreu, els problemes de la pagesia, etc.També pot ser interessant mirar que ensavisin quan hagin de fer alguna feina clau,com ara la sega; llavors podem fer un extrai anar un dia a mirar com es sega avui dia.

De tot el que anem fent i veient, cal-drà prendre'n quatre notes, a manera d'undiari, del tipus: "3 de juliol, migdia, el blatja és madur del tot, hem vist nius d'o-cells...". Aquestes notes ens serviran des-prés per ordenar el material i elaborar-lo.

A mesura que el freqüentem, aquellespai ens resultarà cada vegada mésfamiliar i, de ben segur, al final del projec-te, d'alguna manera ens l'haurem apro-piat. El nostre fill, per exemple, es va sen-tir tan identificat amb aquell camp que espensava que era nostre. No va ser fàcilfer-li entendre que no ho era. Això, de pas-sada, pot servir com una excel·lent ensen-yança: no cal necessàriament comprar, oposseir físicament una cosa, per podergaudir-la i posseir-la amb el cor.

3. Recollida d'informació Paral·lelament a les visites que anem

fent cada mes, es poden anar recollintnotícies i altres informacions a través defonts diverses (diaris, revistes, llibres,

enciclopèdies o internet) sobre temesrelacionats amb el nostre projecte: notí-cies i dades sobre la collita d'aquell any,sobre els problemes actuals de la page-sia, el procés de pol·linització de les plan-tes, etc. Segons l'edat dels nens, aquestarecerca d'informació la poden fer ellsmateixos, amb o sense el nostre ajut, ambla qual cosa faran, a més, una excel·lentpràctica sobre els diferents sistemes d'ob-tenir informació que tenim al nostre abast.

4. Elaboració del materialUna vegada hàgim acabat el projecte,

la quantitat de material acumulat serà tant itan interessant que, de ben segur, valdrà la

pena dedicar una mica de temps a elabo-rar-lo i a fer-lo més practicable: si hem fetfotografies tradicionals, les podem ordenarper mesos i enganxar-les sobre fitxes blan-ques. Podem fer fitxes d'imatge i també fit-xes de contingut, tot imprimint en fitxesblanques les notes que hàgim pres cadames i la informació addicional que hàgimanat recollint. Repassant les fotografies,també ens adonarem de canvis que nohavíem apreciat en les nostres visites i elspodrem afegir a les fitxes. Darrere les fit-xes, podem imprimir-hi un número i el mesal qual corresponen, de manera que, des-prés d'utilitzar-les, les puguem guardarordenades. Serà bo plastificar d'algunamanera les fitxes, per tal de poder-lesremenar sense por de malmetre-les. Uncop plastificades, hi podem fer un parell deforats amb una trepanadora i guardar-lesen carpetes d'anelles —per exemple, permesos o estacions de l'any.

Abans d'enganxar les fotografies ales fitxes, també pot ser interessant esca-nejar-les i guardar-les a l'ordinador. Quisap? Potser algun dia les podrem fer ser-vir per a alguna altra cosa.

Si hem fet fotografies digitals, el nos-tre projecte resultarà força més barat. Les

podem imprimir sobre fitxes i elaborar unmaterial físic tal com hem assenyalat, o béelaborar el material només a l'ordinador através d'algun programa informàtic detractament d'imatges.

Possibilitats de treball amb les fitxes

La riquesa del material acumulat enspermetrà una infinitat de possibilitats perjugar/treballar amb les fitxes adaptant el nos-tre joc/aprenentage a l'edat del nostre fill.

El projecte sobre el camp, les pomeresi la riera que vam dur a terme va acabar reco-llint aquestes possibles sèries per treballardiferents continguts segons l'edat dels nens:

El nostre fill es vasentir tan identificat ambaquell camp que es pen-sava que era nostre. Nova ser fàcil fer-li entendreque no ho era. Això, depassada, pot servir comuna excel·lent ensenyan-ça: no cal necessària-ment comprar, o posseirfísicament una cosa, perpoder gaudir-la i posseir-la amb el cor

propostes

7 de juliol10 de juliol12 de juliol

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

6

- Variabilitat dels fenòmens atmosfèrics(sol, núvol, pluja, neu, rosada, entre altres).

- Variabilitat dels diferents moments deldia (matí, tarda, etc.).

- Variabilitat de tres espais naturals(camp, pomerar i riu) en les diferents esta-cions de l'any.

- Procés de creixement de les plantes:del blat i les pomes (i fenòmens com lapol·linització).

- Feines del camp i processos de treball(del treball manual a la mecanització, lamà d'obra, etc.).

- Rastres d'animals, de persones i demàquines.

- Animals que viuen en aquell territori.Per treballar amb aquestes sèries

/continguts, només cal seleccionar les fit-xes adequades per poder-hi jugar/treballarmés còmodament. Llavors podrem dema-nar al nostre fill que hi busqui alguna cosaconcreta, que les ordeni segons algun cri-teri determinat, fer-li preguntes, etc.Després, les tornarem a les carpetes i unaltre dia en traurem unes altres del fitxerper treballar alguna altra cosa.

Podem, per exemple, triar fitxes quemostrin la formació i creixement de lespomes i fer que les col·loqui per ordre (lla-vors, podem fer-li preguntes sobre el pro-cés, donar-li explicacions sobre les partsde la flor, del fruit, la pol·linització); triar fit-xes de diferents estacions de l'any i pre-guntar-li, i parlar, sobre quines diferències

hi observa; podem fer-li identificar formesgeomètriques en espais naturals (quadrat—el camp—, cub —el de recollir pomes—, cercle —calibrador—, cercles concèn-trics —la pedra que cau a l'aigua—, cilin-dre —les bales—, entre altres); fer-li fercàlculs (de volums, conversió i càlculs desuperfícies, etc.); reflexionar sobre temesderivats de les fitxes, com ara els proble-mes ambientals (fertilitzants, dessecaciódels rius, etc.), la història de la pagesia (elmas, la masoveria, del treball manual a lamecanització, etc.), els problemes actualsdel camp, la immigració, etc.

No cal dir que les fitxes o les imatgesens permeten moltes altres possibilitats,com fer una exposició a l'escola o una expo-sició virtual per internet. Les possibilitatssón infinites, només cal tenir imaginació.

Al final del projecte ens adonaremque, a més d'haver-nos-ho passat bé, elnostre esforç haurà servit per aprendretots plegats (confesso que he après tantcom el meu fill amb aquest "treball decamp") moltes més coses del que enspensàvem i, sobretot, a desenvolupar lanostra capacitat d'observació, anàlisi icomprensió de l'entorn.

Mònica Bosch Portell

Una versió reduïda d'aquest article va ser publicada ala revista In-fàn-ci-a. Revista de l'Associació de mes-tres Rosa Sensat, 138 (Maig-juny 2004), pàgs. 29-34

propostes

15 de desembre5 de gener7 d’abril

12 de juliol9 de setembre4 d’octubre

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

7

El treball que vaig presentar al IVPremi Mestall és un estudi sobre el conreu iel comerç de l'avellana al Camp deTarragona. Aquest treball pretén mostrarcom aquest conreu es va anar implantant alllarg dels últims tres segles i la importànciaque ha tingut durant tot el segle XX. De fet,ha estat un dels motors econòmics d'aquestterritori. L'estudi, a més de centrar-se en l'e-volució històrica d'aquest producte, aportadades sobre l'actualitat del sector i les pers-pectives de futur d'aquest.

La implantació de l'avellana al Campde Tarragona està documentada des del'Edat Mitjana. És, però, a la segona meitatdel segle XVIII quan s'estén per la Plana.Fins aquest moment la producció predomi-nant al Camp de Tarragona havia estat lavitícola. La crisi agrícola de finals de segleXIX, molt agreujada per la fil·loxera, va pro-vocar l'abandonament de molts campsanteriorment destinats al conreu de la vinyai va comportar una reorientació dels con-reus del Camp de Tarragona. Aleshores l'a-vellana es va erigir com el producte alterna-tiu a la vinya, de manera que aquest fruit vaesdevenir el nou protagonista de l'activitatcomercial de la ciutat de Reus. La comer-cialització de l'avellana va servir-se delscanals comercials del vi i l'aiguardent.

A inicis del segle XX, Reus exportavaja, de mitjana, unes 8.000 tones d'avellanacada any, el 90% de la producció espanyo-la. Els anys de la Primera Guerra Mundialforen molt favorables per al comerç reu-senc, ja que proveí d'avellanes ambdósbàndols bel·ligerants i no tingué la compe-tència ni d'Itàlia ni de Turquia, que estavenen guerra. En el període d'entreguerres,augmentaren el nombre de cases comer-

cials que es dedicaven a l'exportació defruits secs; entre elles, la de la meva família.El treball, de fet, parla extensament sobreels Carnicer, tres generacions d'exportadorsd'avellana que han viscut durant tot el segleXX lligats a aquest fruit.

Fins als anys 80, el conreu va anaraugmentant, però va viure èpoques dedeclivi; com després de la Guerra Civil,quan, amb la intervenció del fruit, els page-sos no es podien guanyar la vida. Fou peraixò que tornaren a plantar vinya.

L'any 1988, es va iniciar una forta dava-llada en el preu de l'avellana, i les hectàreesdedicades a aquest conreu van començar adisminuir; aquests anys coincideixen ambl'entrada d'Espanya a la Unió Europea.

Des d'aleshores, el circuit comercialactual de l'avellana s'ha simplificat molt si escompara amb el de fa mig segle. Les coo-peratives han dinamitzat el sector; és on esfa ja la major part de la transformació delfruit i la comercialització del producte. Enaquests moments, perduren unes 13.000hectàrees plantades d'avellaners al Campde Tarragona (n'hi arribaren ahaver unes 30.000) i tan solsun 4% de la població activa esdedica a l'agricultura. Les fin-ques situades al pla i benmecanitzades són les úniquesque, actualment, resulten ren-dibles. De totes maneres, espot afirmar encara que l'avella-na és avui un producte ambprojecció econòmica. I haesdevingut, amb els anys, unelement identificador delCamp de Tarragona.

l’Associació

L’avellana al Camp de Tarragona. Evolució del conreu i del comerç

Eduard Arnal BoadaIES Gabriel Ferrater i Soler, Reus

lliurament del

4rt Premi MestallReunit el jurat del quart Premi Mestall a

treballs de recerca de batxillerat convocatper l'Associació d'Història Rural de lesComarques Gironines, constituït per XavierSolà, Josep Maria Barris i Enric Saguer,després de d'examinar els treballs presen-tats, acorda:

1. Valorar molt positivament la qualitatdels disset treballs presentats en aquestaconvocatòria.

2. Atorgar el premi Mestall a treballs derecerca de batxillerat en la seva quarta edi-

ció al treball L'avellana al Camp deTarragona. Evolució del conreu i el comerç,presentat amb el pseudònim "JosepCarbonell".

En la seva valoració el jurat consideraque l'autor fa un plantejament ric i rigoróssobre l'evolució històrica d'aquest cultiud'exportació, que ha manejat amb rigor iencert una bibliografia abundant, que ha uti-litzat amb rigor i profit fonts documentalsinèdites de caràcter familiar, estadístic i oral,que ha combinat la perspectiva històricaamb l'anàlisi de l'actualitat del sector, i que,finalment, el treball té una notable qualitat

pel que fa a la seva redacció i a la sevacoherència argumental.

Oberta la plica, el premi correspon aEduard Arnal i Boada, de l'IES GabrielFerrater i Soler de Reus, essent tutora deltreball la professora Rosa Soler.

3. El jurat proposa que un resum del tre-ball premiat sigui publicat en el propernúmero del butlletí Mestall.

Girona, 22 de juny de 2006

ACTA DEL JURAT

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

8

El passat 6 de maig es va celebrar aAmposta, l'actual capital catalana de lacultura, la segona edició de la Jornada deCultura i Recerca Local dels Territoris deParla Catalana, més coneguda com a"Recercat", organitzada per l'InstitutRamon Muntaner. El fet més remarcablede la nova edició fou que el nombre decentres participants es doblà en relacióamb els assistents a la primera edició del'any passat, que tingué lloc aEsparreguera, la qual cosa indica unaconsolidació d'aquesta jornada com agran oportunitat per intercanviar expe-riències amb altres centres dels PaïsosCatalans. Dos membres de l'Associacióvam desplaçar-nos a la capital delMontsià, on vam tornar a tenir l'ocasió dedonar a conèixer les nostres activitats alsdiferents visitants que van passar pelnostre estand.

Al llarg de la jornada, estiguerenobertes al públic les exposicions "Lasocietat tradicional a través del vestit","L'Espanya d'Alfons XII" i "El Mediona-Riudebitllles, la vida d'una vall". Aixímateix, es realitzaren diverses presenta-cions i taules rodones. Primerament, l'an-tropòloga Carme Queralt presentà lesseves investigacions sobre la història deles bandes de música al Camp deTarragona. Tot seguit, es presentaren lesdiferents activitats que s'havien de realit-zar al llarg de l'any 2006 per tal de com-

memorar el segon centenari del naixe-ment del dirigent carlí Ramon Cabrera,d'entre les quals cal destacar un CongrésInternacional que s'ha celebrat a Tortosael proppassat mes d'octubre, així comaltres activitats més lúdiques, com excur-sions, una obra de teatre ambientada a l'è-poca de les guerres carlines, etc. A latarda, se celebrà una taula rodona sobreRecerca, difusió i centres d'estudis: dife-rents línies de treball distribuïdes en elterritori, amb la participació de ManelMàrquez, del Centre d'Estudis deTerrassa, Mireia Mascarell, del Centred'Estudis de l'Hospitalet, Ignasi Roviró, delGrup de Recerca Folklòrica d'Osona, iAlbert Pujol, de l'Associació Cultural ArturBladé Desumvila. Tots ells presentaren elsdiferents projectes d'investigació quetenen en curs.

En el context de la jornada, es lliura-ren els 2ns premis "Recercat", que ana-ren a mans de Salvador Carbó, en reco-neixement a les seves tasques de recer-ca sobre la Terra Alta i Horta de SantJoan, i del Centre d'Estudis Comarcals dela Marina Alta. L'acte de lliurament comp-tà amb la presència de l'HonorableConseller de Cultura, senyor FerranMascarell, l'alcalde d'Amposta, Joan M.Roig, el director de la Coordinadora deCentres de Parla Catalana, JosepSantesmases, i la directora de l'InstitutRamon Muntaner, Carme Jiménez.

Aquesta nova participació en el"Recercat" ha estat una bona oportunitatper donar a conèixer arreu dels PaïsosCatalans les activitats que duu a termel'Associació. Remarquem el fet que bonapart dels que s'acostaren al nostre estandja coneixien la nostra existència i les nos-tres actuacions, per la qual cosa entenemque l'objectiu fonamental de fer promocióde l'Associació més enllà de les comar-ques gironines, tal com vam indicar quanressenyàvem la nostra participació a l'edi-ció de 2005 (vegeu el Mestall núm. 18, dedesembre de 2005) s'ha acomplert ambescreix. En el futur, esperem que aques-tes trobades permetin la col·laboració del'Associació amb altres centres, ja sigui enl'edició de llibres, realització d'excursions,programació de jornades, etc.

Joaquim Alvarado i Costa

l’Associació

L’Associació torna aparticipar al Recercat

Amposta, 6 de maig de 2006

Enric Saguer i JoaquimAlvarado van ser elsrepresentats de l’Associacióal Recercat d’enguany

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

9

Una part de l'equip de treball del'Esquerda ens rep a les portes d'aquestjaciment. L'Imma Ollich ens explica lesrestes d'època medieval i la MontserratRocafiguera les d'època ibèrica.Mentrestant, la Maria Ocaña i la CarmeCubero participen en un treballs de pros-pecció electromagnètica. Sota un sol d'es-tiu, els significats de les restes arqueològi-ques, els comentaris, les anècdotes i lesdarreres hipòtesis de treball se succeei-xen tot passejant pels carrers ibèrics imedievals.

El poblat s'aixeca sobre una penínsu-la del riu Ter. Des d'allí, es domina un tramde l'antic camí entre la Depressió Central ila Plana de l'Empordà pel Capsacosta.Aquesta situació estratègica i la fàcildefensa de l'emplaçament ajuden a enten-dre el motiu dels períodes d'ocupació suc-cessius. El períodes principals, pels pro-cessos de concentració de persones id'urbanització del lloc, són l'ibèric (seglesVIII-IV aC) i el medieval (segles VIII-XIV).Els quasi 30 anys d'excavacions sistemà-tiques han permès documentar un seguitde fases d'ocupació, de destrucció i d'a-bandó associades a unes evidènciesmaterials i, al mateix temps, compilarinformació local que contribueix a interpre-tar els fets històrics generals. Així, perexemple, la presència de ceràmica defigures roges no s'explica sense unes rela-cions comercials i les seves implicacionseconòmiques i socials (segle IV aC).L'existència d'una església anterior a laromànica no s'entén sense considerar unsprocessos d'ocupació que alteren l'estruc-tura de poblament d'herència romana(segles V-VIII). I, per altra part, les cases,el graner i la ferreria aporten variablesnoves per caracteritzar els pagesos d'èpo-

ca medieval (segle XIII).Durant la visita, es fa evident que el

procés de formació del coneixement histò-ric sobre l'Esquerda és producte d'unafeina d'equip, d'hores de discussió, d'e-rrors i d'encerts en la recerca dels signifi-cats i d'un volgut rigor en els protocols detreball. En aquest sentit, destaca la feinafeta en el camp de l'arqueologia experi-mental amb l'objectiu d'estudiar diferentsaspectes de l'agricultura medieval. Ladescoberta, l'any 1986, d'un graner i elposterior estudi del registre arqueològicexhumat van obrir les possibilitats d'apro-ximar-se empíricament a la cadena opera-tiva de la producció cerealística a l'èpocamedieval. Des de l'any 1991, es registrenels resultats de les collites en camps deconreu experimental i es comproven elsefectes de l'emmagatzematge en unarèplica del graner trobat.

Més enllà del treball de recerca, hiha, també, una important tasca encamina-da a divulgar el valor del jaciment. Lesnombroses publicacions de caràcter cien-tífic i didàctic i, sobretot, el Museu

Sortida

L'Esquerda. Poblat ibèric i medieval3 de juny de 2006

l’Associació

L'Associació d'Història Ruralde les Comarques Gironinesva organitzar una sortida eldissabte 3 de juny per veure elpoblat medieval i ibèric del'Esquerda (Les Masies de

Roda, Osona), un dels jaci-ments més emblemàtics del'arqueologia catalana per laseva excepcionalitat com adocument històric, capacitatdiscursiva i fàcil musealització.

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

10

l’Associació

Arqueològic de l'Esquerda (Roda de Ter,Osona) en són la millor prova. Les publi-cacions posen de manifest el particular

procés (no sense llums i ombres) deconstrucció i difusió d'un coneixementhistòric (arqueològic) menys descriptiu,narratiu i neutre amb l'objectiu d'aportarresultats homologables amb els obtingutsa partir de l'anàlisi de la documentacióescrita. L'interès i el caràcter complemen-tari de l'exposició permanent del museuevidencien un travat projecte de patrimo-nialització del jaciment. Tota aquestafeina feta justifica plenament la visita del'Associació d'Història Rural i la de totesaquelles persones interessades en la his-tòria agrària.

Josep M. Bosch Casadevall

XI Trobada de Centresd’Estudis Locals iComarcals de lesTerres de Girona

Santa Coloma de Farners, 27 de maig de 2006

La trobada anual dels centresd'estudis locals i comarcalsgironins va tenir aquest any unmarcat to termalista. Auspiciadacom cada any pel PatronatFrancesc Eiximenis, enguanyactuava com a amfitrió i orga-nitzador el Centre d'EstudisSelvatans, en el marc de lesrenovades Termes Orion deSanta Coloma.

Narcís Figueras, el seu president, foul'encarregat de presentar aquesta entitat,que gaudeix d'una àmplia i merescuda pro-jecció social i geogràfica degut al seu granactivisme. El centre té el seu lloc de reunióa l'Arxiu Comarcal de Santa Coloma, unamostra més de l'estreta i fecunda simbiosientre centres d'estudis i arxius, la qualajuda a irradiar cultura per tantes terresgironines. Figueras ens recordà les publi-cacions que promou el centre (elsQuaderns de la Selva i la col·lecció de lli-bres Estudis i textos, amb els seus dosdarrers llibres apareguts, De laMediterrània a l'Atlàntic, de MarioZucchitello, sobre la navegació i el comerçtossencs pels ports mediterranis i ameri-cans, i el llibre col·lectiu Deu llegües depols i roderes, sobre el camí ral de Gironaal Tordera), així com els estrets lligams decol·laboració que manté l'entitat amb elscentres locals de la comarca i amb altrescentres d'estudis a través de l'InstitutRamon Muntaner, la Coordinadora deCentres d'Estudis de Parla Catalana i elPatronat Francesc Eiximenis.

Ma. Carme Jiménez, directora del'Institut Ramon Muntaner, informà segui-dament sobre els projectes i les activitatsanuals que desenvolupa aquesta fundacióprivada dels centres d'estudis de parlacatalana, sempre amb l'objectiu de poten-ciar la recerca i la difusió de la recerca d'a-quests: la fira Recercat, lloc de trobada iaparador de l'activitat dels centres d'estu-dis; l'Espai Despuig, taula rodona sobretemes d'interès dels centres; la potenciaciódel seu portal electrònic (www.irmu.org);diverses iniciatives per difondre les activi-tats i les publicacions dels centres; així

com línies d'ajuts per a l'organització d'ac-tivitats, la publicació de llibres i la realitza-ció de projectes d'investigació.

Després d'un breu refrigeri, la confe-rència del geògraf Joan-Josep Molina Villarsobre El termalisme i els orígens del turis-me a Catalunya enllaçà l'acte amb el marcque l'acollia, l'antic balneari ara renovat.Molina parlà del gran desenvolupament deltermalisme durant el segle XIX, que vaestar lligat no només amb les necessitatsterapèutiques, sinó també amb el lleured'unes minories ben situades econòmica-ment deleroses de nous espais de relació.Precedent tant del turisme residencial comde l'itinerant, el termalisme articulà, així, unmón de sociabilitat que tingué implicacionsrellevants i diverses (econòmiques, urba-nístiques, culturals, etc.) en les poblacionsque gaudien d'aigües "benefactores".

A continuació, com ja és costum enaquesta trobada, es presentaren els resul-tats de les beques de recerca en cièncieshumanes i socials i en ciències naturalsque convoca cada any el PatronatFrancesc Eiximenis. Ambdós treballs, el deMontserrat Morales, Celrà, de la IIRepública a la Postguerra (1931-1949), i eld'Anna Menció, Aplicació d'indicadors bio-lògics i hidrològics a la gestió sostenibledels recursos hídrics de la depressió de laSelva, despertaren un fort interès i provo-caren un animat debat entre els assistents.

Després d'una visita al recinte balne-ohoteler Termes Orion, la trobada va con-cloure amb el tradicional dinar de tots elsmembres dels centres d'estudis i autori-tats assistents a la jornada.

Mònica Bosch

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

11

PLANAS MARESMA, JordiEls propietaris il'associacionismeagrari a Catalunya(1890-1936)Biblioteca d'Història Rural(Col·lecció Estudis, x)

Associació d'Història Ruralde les Comarques Gironines/ Centre de Recercad'Història Rural (ILCC -Secció Vicens Vives) de laUniversitat de Girona /Documenta Universitaria;Girona, 2006, xxx pàgs.

Si hom demanés de destacar unainstitució representativa del camp català,és probable que la resposta més recurrentfos l'IACSI. De fet, aquesta relativa popu-laritat de l'Institut Agrícola Català de SantIsidre ha provocat que, més enllà d'algu-nes aproximacions primerenques —algu-nes exhaustives, com la de MontserratCaminal, d'altres més sectorials i específi-ques—, se'n tingui un coneixement massageneral i, sovint, estereotipat. En aquestsentit, l'estudi de Jordi Planas, fruit de laseva tesi doctoral, esdevé una aportacióde primer nivell per capir la complexitat del'associacionisme agrari del període com-près entre les acaballes del segle XIX —un moment especialment difícil per al sec-tor agrícola català— i la Guerra Civil.

Els propietaris i l'associacionismeagrari a Catalunya (1890-1936) aconse-gueix demostrar com la classe propietà-ria del camp català maldà per dirigir lamobilització agrarista de finals del segleXIX i, alhora, per vertebrar l'ampli idivers moviment associatiu interclassis-ta que es generà. Efectivament, mitjan-çant l'IACSI, els grans propietaris agrí-coles de Catalunya propiciaren l'apari-ció d'entitats agrícoles mixtes —de pro-pietaris i petits pagesos— que ajudes-sin a reforçar les solidaritats verticals i,alhora, apaivaguessin els movimentsreivindicatius que s'estaven covant alcamp català com a conseqüència de lacrisi agrària finisecular. Aquesta estra-tègia favorable a la proliferació d'asso-ciacions agràries —i al seu conseqüentpatronatge i control indirecte per part deles elits agràries— també tenia per fina-litat reforçar el paper central de la clas-se propietària, tant en l'àmbit local comen la seva capacitat d'erigir-se en inter-locutor representatiu del món ruraldavant l'Estat, en un context de pro-gressiva pèrdua de legitimitat econòmi-ca i social. La mobilització social i ladinàmica associativa impulsada per laclasse propietària els garantí "una posi-ció central" en el moviment agrarista,que Jordi Planas no deixa de posarencertadament en relació amb el naixe-ment del catalanisme polític del primerterç del segle XIX. El control indirecte ila tutela de les noves iniciatives asso-ciatives agràries havia d'assegurar al'IACSI el paper de "casa payral de laPagesía catalana".

A partir de la capacitat mobilitzado-ra dels membres de l'IACSI es desenvo-luparen tota una sèrie d'experiènciesassociatives de caràcter interclassistaque vertebraren un complex panoramasocial al camp català: des de l'aparicióde les cambres agràries fins a la creacióde la Federació Agrícola Catalanobalear,passant per la multitud d'associacions isindicats d'àmbit local, el món agrari delprimer terç del segle XX mostra un dina-misme significatiu i, en aquest context, elpaper dels grans propietaris agrícoles éssempre actiu. En aquest sentit, associa-cionisme agrari i propietaris són dosobjectes històrics estretament lligats i,de manera molt honesta, el títol del llibres'adiu realment amb el seu contingut —un tret poc freqüent. No es tracta nomésd'una obra sobre l'IACSI o sobre el movi-ment associatiu agrari: Jordi Planasposa de relleu una realitat social agràriamolt més rica i, sobretot, l'intent delsgrans propietaris agraris de vertebrar unambiciós projecte social que permetésde mantenir la seva preeminència eco-nòmica i social.

No voldríem cloure aquesta breunota sense esmentar la capacitat desuggestió de noves línies de recercacolaterals que es desprenen de la lectu-ra de Els propietaris i l´associacionismeagrari a Catalunya (1890-1936).Especialment interessants són, a talld'exemple, l'impacte del model associa-tiu interclassista auspiciat pels propieta-ris agrícoles en el procés de modernit-zació i de canvi agrari; la confluènciad'interessos entre l'agrarisme patrocinatper la classe propietària i l'incipientcatalanisme polític en el context de lacrisi restauracionista; o, finalment, lacreixent relació de la classe propietàriaamb altres sectors productius. La inves-tigació sobre com la gran propietat agrí-cola reorientà l'obtenció de les sevesrendes amb la inversió en el sectorindustrial s'albira com una línia de tre-ball certament interessant.

Josep Maria Barris Ruset

notes de lectura a l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

12

VILA, Pep iSERNA, ÉrikaReceptes i remeisde Pelegrí Estiu(Col·lecció Quaderns de lesset sivelles)

CCG Edicions, Girona, 2006,384 pàgs.

Quina mena de llibre és aquestreceptari? Els seus editors ho expliquenprou bé en l'extens i documentat estudiprevi: és un llibre d'oficis —més exacta-ment, dues versions del mateix— realitzata finals del segle XVIII i començamentsdel XIX. És el que, en l'argot d'aquelltemps, se'n deia un "llibre mestre", on elsprofessionals anotaven els coneixementsnecessaris per exercir la seva feina o elseu art. El resultat és una publicació mis-cel·lània, d'excitant curiositat a mesuraque et vas endinsant en la lectura siste-màtica o la consulta circumstancial. Queningú pensi que trobarà només un llibrede receptes de rebosteria o de remeiscasolans, pura i simplement, tot i quetambé hi ha aquest interès pràctic afegit,ja que algunes de les receptes que s'hiexpliquen —sobretot de confiteria—poden resultar molt originals d'assajarmalgrat la seva antiguitat (en l'actualrebosteria d'autor hi sovintegen moltaescuma i molt de fum!).

Pot semblar estrany que en unamateixa llibreta s'hi trobin fórmules d'a-drogueria, receptes de confiteria i mèto-des de fabricació de ceres i candeles,remeis per a diverses malalties i, fins i tot,una fórmula per tenyir la llana. Aquestaheterogeneïtat de matèries que apareixenen les llibretes de Pelegrí Estiu, a basta-ment justificada pels autors de l'edició,deriva del fet històric que, des de l'edatmitjana, no existia una clara diferenciacióentre adroguers, especiers, apotecaris,cerers i confiters. Nombrosos documentsd'aquelles èpoques es refereixen indistin-tament a apotecaris i especiers o adro-guers en parlar de les operacions de pre-paració de medicines, xarops, ungüents,cataplasmes; però també s'assimilen is'entrecreuen apotecaris, candelers decera, especiers i sucrers quan es tractade la fabricació de candeles, ciris, exvots,neules i torrons.

L'autor protagonista d'aquests qua-derns és un tal Pelegrí Estiu, un joveadroguer natural de Sant Daniel i afincata Figueres. Pep Vila i Èrika Serna endonen dades molt ben documentades enl'estudi preliminar. Són certament interes-sants, per exemple, les parts que expli-quen, en una mena de catecisme de pre-guntes i respostes, els coneixements quehan de tenir els aprenents que s'inicienen la professió. De la consulta del llibre,poden deduir-se'n igualment els coneixe-ments de química i de ciències naturalsque tenien els professionals d'aquells

diversos arts i oficis. En l'anomenat "trac-tat de drogues", la part més important iextensa del llibre, el jove adroguer figue-renc transcriu un inventari de productesd'origen divers utilitzats per aquests pro-fessionals. Pelegrí Estiu copia la llista desubstàncies a partir de la bibliografiacientífica més prestigiosa, encara quepossiblement no la més moderna, delmoment. Pel que fa a l'edició de Vila iSerna, possiblement, la cita d'obres méscontemporànies evitaria l'estranyesa queens poden causar algunes definicions,salvant les qüestions relatives a la tra-ducció, diferències entre les versionsfrancesa i catalana i qüestions filològi-ques, que els autors de l'edició aclarei-xen prou bé.

La darrera part, corresponent alsegon llibre, és una extensa relació dereceptes de confiteria i rebosteria, acaba-da amb un receptari heterogeni de remeismèdics casolans diversos i curioses solu-cions a problemes domèstics. Penso quela selecció d'aquestes receptes de rebos-teria del segon quadern té l'interès demostrar quin era el tipus de confiteria quees realitzava en els obradors figuerencsde començaments de segle. L'apartatdels remeis també és font de sorpreses icuriositats.

I tot això ho ha fet possible la tascadels editors, en Pep Vila i l'Èrika Serna.Jo diria que són els autèntics autors delllibre, ja que les llibretes de l'adroguerEstiu, que per si soles poden resultarcurioses, no tindrien el valor documentalque prenen una vegada contextualitza-des, estudiades a fons, sàviament anota-des i amb una bibliografia copiosa. Caligualment lloar l'editorial CCG de Gironaper la iniciativa de la publicació i l'acura-da presentació gràfica, que inclou en eltext un bon nombre d'heterogènies il·lus-tracions de l'època.

El receptari d'adrogueria, pastisseriai remeis de Pelegrí Estiu, editat a curad'Èrika Serna i Pep Vila, és un llibre queté la doble virtut de ser curiós i divertit; i,al mateix temps, posseeix un rigor histò-ric i un valor documental indiscutible perconèixer una parcel·la molt concreta dela societat empordanesa de l'època.

Eduard Puig i Vayreda

llibres

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

13

llibres Les transformacions de l'economia i

de la societat actuals, juntament amb lamodernització de les activitats agràries,han portat fins a la gairebé total desapa-rició dels pagesos i a uns radicals canvisen l'ús del territori per part de la mateixasocietat. Si abans els pagesos trepitja-ven, cada dia, la terra que treballaven ien tenien cura per tal que els proporcio-nés la seva subsistència, avui moltesterres agrícoles resten abandonades albosc o bé, als volts de les ciutats, a lacosta i una mica a tot arreu, es convertei-xen en terrenys urbanitzables i acabenesdevenint zones residencials o polígonsindustrials. Tot plegat condueix a un pro-gressiu i cada cop més ràpid oblit d'unapart important del nostre patrimoni cultu-ral: la toponímia i, en especial, els nomsde lloc tradicionals. Potser és per aixòque, d'uns anys ençà, es palpa un interèscreixent per la toponímia. Certament, hiha contribuït en gran mesura l'esforç delsmembres de la Societat d'Onomàstica,que celebren anualment els seuscol·loquis per tota la geografia delsPaïsos Catalans; igualment, la publicaciódel Nomenclàtor oficial de toponímiamajor de Catalunya l'any 2003 i la tascade recuperació i localització d'un grannombre de topònims en les publicacionsde l'Institut Cartogràfic de Catalunya hanpermès de millorar notablement l'estat dela toponímia actual. Tanmateix, hi haencara moltes mancances, i més a lescomarques de Girona.

Per aquest motiu, ens hem de felici-tar per la publicació d'un llibre sobre latoponímia de les comarques de Girona.Es tracta d'un treball elaborat per JoanFort i Olivella —membre de l'Associaciód'Història Rural des dels seus inicis—que ha estat inclòs en l'extensa col·lecciódels Quaderns de la Revista de Girona.D'acord amb els objectius delsQuaderns, l'autor ha pretès divulgar latoponímia i el seu valor cultural entre elslectors de les comarques gironines. Peraixò, repassa les principals contribucionsdels grans experts en la matèria a casanostra: Josep Balari i Jovany, JoanCoromines, Enric Moreu-Rey i RamonAmigó, entre d'altres. I, a continuació,ressegueix els malauradament pocs tre-balls de toponímia realitzats a les terresgironines, la qual cosa posa en evidènciael retard d'aquesta disciplina a Girona encomparació amb d'altres comarquescatalanes, amb el País Valencià i amb lesIlles Balears.

L'autor dedica la major part delscapítols a analitzar el significat dels prin-cipals noms de lloc —els topònimsmajors— de les terres de Girona; és adir, les seves etimologies. Per això,repassa els noms que procedeixen dellengües indoeuropees, els que s'assem-blen al basc i els que podrien estar rela-cionats amb l'ibèric o que, de maneramenys equívoca, deriven del grec, delllatí clàssic o vulgar i de llengües germà-niques, així com d'altres topònims quees remunten al cristianisme, als jueus,als àrabs i al món del feudalisme. Tambédedica uns quants capítols als topònimsd'elements físics destacats, ja siguin for-mes de relleu —muntanyes, roques,colls, cingles, valls, el litoral—, cursosd'aigua —rius, rieres, estanys— o forma-cions vegetals —plantes, arbres, bos-cos—, i als noms de lloc derivats de lapresència humana —masos, malnoms,carrers, places, oficis, camins, indústria,turisme—.

La rigidesa del format de la col·lec-ció dels Quaderns, malauradament, noha permès aprofundir massa en la majo-ria de les qüestions que ha analitzat. Perexemple, si bé s'assenyala la importànciade l'ús dels arxius, de guies i de mapesper a la recerca de topònims, no s'insis-teix massa en la gran riquesa toponímicaque poden aportar les enquestes oralsefectuades a informants d'edat avançadaque han treballat tota la seva vida en unmateix territori. De manera similar, el tre-ball pretén bàsicament destacar la impor-tància dels topònims i de les seves eti-mologies per a la llengua. De totes mane-res, tot i que s'assenyala la utilitat delsnoms de lloc per a l'arqueologia, convin-dria insistir més que els topònims podentambé ser estudiats des del punt de vistade la geografia i de la història. I, final-ment, potser no caldria limitar el campd'estudi als topònims majors del territori:també tenen molt d'interès els noms quedescriuen petits racons dels nostrespobles —parcel·les fins i tot—, perquèalguns d'ells tenen molts segles d'històriai són essencials per conèixer les caracte-rístiques del poblament i del paisatge detemps passats.

De totes maneres, el treball de JoanFort té un gran mèrit: posa sobre la taulauna matèria d'estudi, la toponímia, quefins ara havia quedat molt arraconada,sobretot a les comarques de Girona, pelsespecialistes de la lingüística, la història ila geografia, potser pel sol fet de quedar a

FORT i OLIVELLA,JoanEls noms de lloc(Quaderns de la Revista deGirona, 123)

Diputació de Girona / Caixa deGirona, Girona, 2006, 96 pàgs.

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

14

llibres

recerques en curs

la cruïlla d'aquestes tres grans disciplines.Potser per això ara caldrà accelerar elsesforços de totes les entitats i institucionsinteressades per tal de preservar una partdel patrimoni cultural del nostre país. Enaquest sentit, caldria potenciar la tascadels estudiosos locals que ja treballensobre el territori i, a través de la Universitatde Girona, formar nous investigadors pertal de realitzar aquesta tasca. Això com-

portaria integrar definitivament la toponí-mia en els plans d'estudi dels estudis deGeografia, Història i Filologia i, perquè no,promoure la formació d'equips multidisci-plinaris que iniciïn la recollida dels topò-nims de les terres de Girona.

Elvis Mallorquí

L'actual sector pesquer i, en concret,la seva característica organització institu-cional està influenciat de manera notableper la historicitat del seu procés de creaciói disseny. Les actuals confraries de pesca-dors, recreades pel franquisme a partir de1947, són en realitat formes modificades imodernitzades d'entitats que apareguerenper primer cop a la Península Ibèricadurant la Baixa Edat Mitjana. A cada regiópeninsular nasqueren i es configuraren enfunció de les necessitats i reptes de l'en-torn més immediat, com a resposta a lesincerteses que el medi marítim i les condi-cions del mercat i el recurs generaven enel col·lectiu pesquer. No obstant, a partirde mitjan segle XVIII, un procés uniformit-zador endegat en el marc de la Matrículade Mar anà eliminant la diversitat de for-mes associatives existents i les igualà

totes al model cantàbric, entorn als "gre-mios de mareantes". La historiografia,obviant aquest important aspecte, haomès les importants diferències que histò-ricament existiren entre uns i altres territo-

ris, i ha interpretat com a gremial —deforma errònia— la naturalesa de les con-fraries nascudes al litoral mediterrani,notablement diferents a les seves homòlo-gues basques o gallegues.

Pesca i associacionisme a la Diòceside Girona: la Confraria de Sant Pere dePalamós, segles XVII-XVIII, treball derecerca de doctorat d'Alfons Garrido,membre del Grup d'Estudis Socials de laPesca Marítima, aborda les causes de l'a-parició de les confraries de pescadors aCatalunya i els seus trets més representa-tius abans de l'adveniment del procés uni-formitzador borbònic. El treball, defensatel passat juny de 2006, es divideix endues parts principals: en els primers capí-tols es situa el sector pesquer en el marcde la societat rural catalana d'Antic Règimen termes tecnoecològics, demogràfics isocials. La recerca, tanmateix, dóna espe-cial rellevància a l'estreta vinculació queràpidament s'establí entre pesca, religiosi-tat i Església. Les institucions eclesiàsti-ques s'esforçaren en vehicular el movi-ment associatiu pesquer català per situarla religió com a clau de volta de lesesmentades entitats i emprant a fons elsmandats sorgits de Trento en matèria decontrol social per mitjà del moviment con-fraternal. Malgrat que l'experiència asso-ciativa a la pesca no era nova a Catalunya—arrenca del segle XII—, el treball dónales claus d'interpretació de la seva onadamés forta, extensa i duradora, que s'iniciàa finals de segle XVI i s'accentuà a inicisdel següent. La segona part se centra enl'estudi del cas de la confraria de pesca-dors de Palamós, nascuda del contrarre-formisme catòlic entorn de l'any 1610 ique serveix de model per introduir elsaspectes més rellevants de l'associacio-nisme halièutic d'aquests segles al

GARRIDOESCOBAR, Alfons

Pesca i associacio-nisme a la Diòceside Girona: laconfraria de SantPere de Palamós,segles XVII-XVIII

Treball de recerca de doctorat,Universitat de Girona, 2006.

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

15

recerques en curs

Senyors presents, senyorsabsents. Les baronies de Castellvell deRosanes, Martorell i Molins de Reisegles (XVI - XVIII) abasta el períodedurant el qual els Requesens, d'origencatalà, entraren en un procés de caste-llanització —i conseqüent extinció— entransferir els drets sobre el patrimonique tenien a Catalunya a la nissaga delmarquesat de Los Vélez, personatgesclau durant la Guerra dels Segadors idurant la Guerra de Successió, finalitza-da l'any 1714 amb l'aplicació del Decretde Nova Planta.

Al llarg dels segles, la lluita antisen-yorial protagonitzada pels habitants deles baronies va tenir dos eixos: la reivin-dicació de les diferents comunitats comu-nals per reincorporar-se a la corona i laresistència als intents senyorials d'ofegarles institucions i privilegis que els sen-yors consideraven que havien de sersubordinades. Les peces clau de tot eltramat de privilegis senyorials foren elscapbreus, efectuats amb una periodicitatanormal (cinc durant el segle XVI), elsdestrets (molins fariners i drapers, fle-ques, carnisseries, etc.), l'escrivania i elslluïsmes. No fou menys important la lluitapels drets sobre l'aigua en la lluita anti-senyorial: un privilegi atorgat alsRequesens l'any 1519 per Carles V i rea-firmat per Felip II l'any 1585, sobre elcurs del riu Llobregat des de Martorell

fins al mar, fou motiu d'un seguit de pletsque no finalitzaren fins al segle XIX.

En el marc de la jurisdicció senyo-rial, dins el territori de les baronies, esdesenvoluparen una sèrie de peculiari-tats que es diferenciaren dels processosque simultàniament s'estaven duent aterme en els pobles contigus, comCornellà i Sant Joan Despí, de jurisdiccióreial, o Sant Feliu de Llobregat, de domi-ni senyorial, on la compra de terres perpart de la burgesia barcelonina fou moltimportant ja des del segle XVII, mentreque, a Molins de Rei, que tenia fronterajurisdiccional amb Sant Feliu deLlobregat, aquesta circumstància no esva donar d'una manera rellevant. En lesrespostes al qüestionari de Francisco deZamora de 1789 s'observa que, a Molinsde Rei, unes sis famílies de pagesosbenestants residents a la vila eren lespropietàries de la majoria de les terresdel terme. Eren les mateixes famílies quedes del segle XVI havien dominat lagovernació comunal, mitjançant elscàrrecs locals, jurats o batlles.

Aquesta realitat ens situa davant dela hipòtesi de l'existència d'un sector dela pagesia emfiteuta que, malgrat la pres-sió senyorial, habilità mecanismes i acu-mulà recursos per poder barrar el pas alcapital forani.

Conxita Solans i Roda

Principat: la seva organització institucio-nal, els membres i la direcció, el balançeconòmic, les manifestacions religioses iles actuacions en matèria d'assistènciasocial i material al col·lectiu pesquer. Enaquest últim punt, es destaquen dosaspectes: la inversió en béns materialsdestinats a usos col·lectius, com el retauleo el tenyidor de xarxes, i la política deredempció de captius —comuna a totesles entitats nascudes a la mateixa època al'Empordà.

A partir d'aquesta recerca, caldràreconsiderar el paper de les associacionsde pescadors en l'evolució de l'activitatpesquera catalana d'Època Moderna iabandonar les hipòtesis que posavenèmfasi en la naturalesa gremial de lesconfraries —influenciada per les experièn-cies derivades de l'aplicació de laMatrícula de Mar— i en la capacitat deregulació de l'accés als recursos o al mer-

cat. L'associacionisme pesquer català enconjunt no fou gremial, sinó devocional iassistencial. Això obre la porta a noves

interpretacions entorn de la gestió pes-quera en el passat i el paper dels comu-nals en els processos de territorialització iapropiació dels drets d'accés als espaismarítims. Per tant, recerques posteriorsajudaran a definir amb major claredataquest model i situar millor el sector pes-quer en la societat catalana d'ÈpocaModerna.

Alfons Garrido Escobar

SOLANS I RODA,Conxita

Senyors presents,senyors absents.Les baronies deCastellvell deRosanes, Martorell iMolins de Rei(segles XVI - XVIII)

Tesi doctoral en curs,Universitat de Girona.

“Caldrà abandonar les hipòtesis que posavenèmfasi en la naturalesa gremial de les confraries.L'associacionisme pesquer català en conjunt no fougremial, sinó devocional i assistencial.”

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

16

L'objecte d'aquesta tesi és investi-gar les inversions de capital urbà en elmunicipi de Sant Feliu de Llobregat(Baix Llobregat), entre finals de segleXVI i principis del Liberalisme. Tambétractaré, de forma parcial, la propietaten els municipis veïns de Sant JustDesvern, Sant Joan Despí i Santa Creud'Olorda, per tal com alguns dels granspatrimonis locals comprenen terres dediverses poblacions.

Les fonts de la recerca seran bàsi-cament notarials —compravendes, cen-sals, violaris, arrendaments, capbreus,inventaris, capítols matrimonials—, fonspatrimonials i fons registrals —Registrede Comptadoria d'Hipoteques— i elfons de la Batllia, de l'Arxiu de laCorona d'Aragó.

M'interessa fer una aproximació alscanvis de propietat de la terra —espe-cialment els del domini útil—; intentarbuscar respostes a certes qüestions,com ara: per què determinades propie-tats i propietaris locals van poder res-pondre a la pressió dels capitals barce-lonins i d'altres no ho van poder fer?Per què determinats processos d'en-deutament van ser irreversibles -és adir, van conduir a la pèrdua de la pro-pietat- i d'altres no? M'interessa tambésaber quines van ser les estratègies dedeterminades famílies pageses permantenir-se i, fins i tot, per ampliar lesseves propietats. I vull conèixer les

maniobres per accedir a la propietat uti-litzades per membres dels diversosgrups socials forans. A més, descriurécom es produïren les inversions barce-lonines en aquesta part de la vall mitja-na del Llobregat —especialment a SantFeliu i Sant Joan— i els efectes quese'n derivaren.

A banda d'això, compararé aquestmodel amb el del Delta del Llobregat —estudiat per Jaume Codina—, on la pro-pietat pagesa veïna pràcticament va

desaparèixer a mans barcelonines, iamb el de Molins de Rei, seu d'una baro-nia laica, on no es van produir inversionsforanes, llevat de les que van fer els titu-lars de la baronia.

En el cas de Sant Feliu deLlobregat —com, segurament, en el d'al-tres poblacions de la vall mitjana de lacomarca—, al costat d'algunes granspropietats barcelonines, es van mante-nir patrimonis locals i va perdurar la peti-ta propietat. La tesi aprofundirà en lesrelacions entre gran i petita propietat ientre propietaris autòctons i forans. Lesrelacions van ser complexes, perquèambdós tipus de propietat, tot i que fre-qüentment van entrar en conflicte,sovint també van conviure i es vanenfortir mútuament.

Les inversions barcelonines enaquesta part de la comarca del BaixLlobregat han estat sempre constantsdes de l'edat mitjana, com una via d'as-cens social i una forma de diversificar irendibilitzar capitals. En ocasions,aquests grups socials ho van fer ambcriteris capitalistes, adquirint les millorsterres, impulsant el regadiu i afavorintl'especialització de productes per a lacomercialització. En aquest sentit,intentaré fer una aproximació mésdetallada a la creació de dos d'aqueststipus de patrimonis, com el delsFalguera i el d'Erasme de Gònima —representants, en diverses èpoques,dels sectors socials barcelonins mésdinàmics. També detallaré l'evolució dedos patrimonis d'origen senyorial, comels de la Quadra del Palau i la TorreBlanca, adquirits i gestionats per novesfamílies.

Les diverses trajectòries d'ascensde la burgesia barcelonina, en detrimento no de la pagesia local que es consoli-dava, és l'objectiu principal d'aquestatesi. En definitiva, es tracta d'aproximar-se al llarg procés d'accés al capitalismed'aquesta zona concreta del BaixLlobregat.

María Luz Retuerta Jiménez

RETUERTAJIMÉNEZ, Mª Luz

Les inversions decapital urbà i elprocés de diferen-ciació social pagesa(finals de segle XVI-principis del XIX)

Tesi doctoral en curs,Universitat de Girona.

recerques en curs

“Per què determinades propietats i propietarislocals van poder respondre a la pressió dels capi-tals barcelonins i d'altres no ho van poder fer? Perquè determinats processos d'endeutament van serirreversibles i d'altres no?”

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

17

L'interès creixent per aquest tipusde fons documentals, així com la impor-tància dels fons custodiats a l'ArxiuHistòric de Girona, que el situen entreels primers del país i d'Europa pel que faa aquest tipus de documentació, d'entra-da justificaven a bastament la convoca-tòria d'aquestes jornades de treball. Jades de fa anys compartíem aquestanecessitat amb els nostres col·leguesarxivers de la Catalunya Nord, concreta-ment dels Arxius departamentals delsPirineus Orientals, amb els quals des del'AHG havíem mantingut contactes perendegar projectes comuns en aquestcamp.

La seixantena d'inscrits a lesJornades i el nombre de comunicacionsque es van presentar —abastaven totsels àmbits cronològics i tota diversitat detemàtiques— van evidenciar, un copmés, l'interès creixent per la documenta-ció notarial.

La primera de les ponències, enca-rregada a Antoni Mayans i XavierPuigvert, arxivers de l'Arxiu Comarcalde la Garrotxa, a manera d'introducció,ens va fer un itinerari per la història i elpanorama actual dels arxius notarialsgironins, a més d'un repàs força exhaus-tiu de l'aprofitament historiogràfic ques'ha fet dels protocols notarials delsnostres arxius. Per la seva part, el pro-fessor Christian Guilleré, de laUniversitat de Savoia, gran coneixedordels registres medievals de Girona, enla seva ponència parlà de les diferentstipologies documentals i les possibilitats

que aquestes ofereixen a l'historiadordel període medieval, tant des del puntde vista de la història econòmica —elstreballs sobre el crèdit i l'endeutament—com des del punt de vista social. En latercera de les ponències, Pere Gifre,especialista en els segles XVI i XVII, ensexposà la seva experiència en la utilitza-ció dels fons notarials per a l'estudi de lasocietat pagesa d'aquell període, totremarcant que malgrat la importànciad'aquests fons, l'acostament a la realitatrequereix el creuament de diferentstipus de fonts d'informació. Finalment,les reflexions de la professora RosaCongost, a partir del seu treball sobre ladocumentació notarial dels segles XVIIIi XIX, posaren de manifest la importàn-cia que té l'anàlisi i la interpretació d'a-questa documentació per entendre béles transformacions socials dels seglesXVIII i XIX.

Pel que fa a la temàtica de lescomunicacions presentades, s'ha de dirque cobrí aspectes molt diversos. Reflec-teixen, de fet, els nombrosos camps d'es-tudi que poden proporcionar els fonsnotarials: des de la Història de l'Art, talcom van demostrar Carme Domínguez iSílvia Cañellas amb la seva comunicaciósobre les vidrieres, fins a la filologia, ambel text que ens presentà Pep Vila sobre lafigura de Maria Magdalena, escrit per unnotari del segle XVIII. Els treballs delsmedievalistes tingueren la seva repre-sentació en les comunicacions d'IreneLlop i de Teresa Aleixandre, referents almón jueu català, i també de Xavier

Jornades

Documentació notarial i arxius

Arxiu Històric de Girona, 5 i 6 d’octubre de 2006

Els proppassats 5 i 6 d'octubre van tenir lloc les jornades DocumentacióNotarial i Arxius, organitzades per l'Arxiu Històric de Girona, amb la col·labora-ció de les universitats de Girona i de Savoia. Unes jornades que pretenien serun punt de trobada i d'intercanvi d'experiències entre totes les persones inte-ressades en la documentació notarial, tant des del vessant de la recerca histò-rica com des del vessant arxivístic.

trobades

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

18

trobadesSoldevila i d'Elvis Mallorquí: el primer esreferí a l'endeutament a la plana del BaixTer durant els segles XIII-XIV, mentre queel segon abordà els diferents tipus defonts documentals per a la història globaldel món rural. En aquest àmbit, també caldestacar l'aportació del professorStepehen P. Bensch sobre la pràcticanotarial a l'antic comtat d'Empúries alsegle XIII. L'època moderna i contempo-rània es veié representada amb els tre-balls de Josep Colls, sobre els oficis i lapoblació de Castelló d'Empúries alssegles XVI i XVII; sobre la sanitat i higie-ne pública als segles XVII-XVIII, a càrrecde David Moré i Salvador Vega, i també

amb la comunicació de Joaquim Alvaradosobre el negoci del suro.

Algunes de les comunicacions quees presentaren ultrapassaren l'àmbit geo-gràfic gironí, com el cas del treball esmen-tat d'Irene Llop, centrat en la població deVic; el de Maria Dolors Pelegrí, sobre elsfons notarials de les Garrigues, o bé eld'Alexandra Capdevila, referent alMaresme de finals del segle XVIII.

A banda de parlar de recerca histò-rica, les jornades també volien incidir enel camp de l'arxivística. La inclusiód'una "Tribuna d'experiències en elcamp de la conservació i organitzaciódels fons notarials", que fou presentadaper Laureà Pagarolas, director de l'ArxiuHistòric de Protocols de Barcelona, res-ponia a aquesta necessitat. En aquestatribuna, alguns representants de l'ArxiuHistòric de Girona (Montserrat Hosta iSanti Soler) i dels Arxius departamentalsdels Pirineus Orientals (Christine Langéi Denis Fontaine) pogueren exposar elsmodels de descripció aplicats als fonsnotarials utilitzats en els respectius

arxius. Per la seva part, Pere Puig,director de l'Arxiu Històric de Terrassa imembre del Comitè director de la Secciód'arxius notarials del ConsellInternacional d'Arxius, explicà els princi-pals projectes internacionals que desd'aquesta secció està previst desenvolu-par. Finalment, Tomàs López, director aCatalunya de Tecnologies de laDocumentació S.A., abordà les possibili-tats que ofereix la digitalització pergarantir la perdurabilitat de la informaciócontinguda en els protocols notarials. Ésdins d'aquest àmbit més arxivístic ques'ha d'emmarcar també la comunicaciópresentada per Josep Maria Barris i

Sílvia Mancebo, sobre el projecte dedescripció dels instruments notarials del'antiga notaria de Roses.

L'èxit d'aquestes Jornades fa pensarals organitzadors en la possibilitat defutures convocatòries que podrien con-vertir periòdicament Girona en una citaobligada, un referent en el camp de larecerca i l'arxivística de la documentaciónotarial. La demanda existent i la impor-tància d'aquesta documentació gironinabé s'ho mereixen. A banda d'això, caldestacar que totes les ponències i comu-nicacions presentades en aquestesJornades seran aplegades en un volumd'imminent publicació, la qual cosa per-metrà la seva difusió.

Santi Soler i Simon

Fotos: Dani Bosch

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

19

El Departament de Ciències Socialsde l'IES La Bisbal participa per segon anyconsecutiu en el Projecte Educació per a laCiutadania. L'adhesió a aquesta iniciativahavia estat presentada pel Departament deSocials de l'IES Baix Empordà dePalafrugell, però el canvi de destí de la per-sona responsable va comportar el trasllatdel projecte, que el nou institut també va ferseu i que s'anomena Història Parlada.

L'objectiu principal del ProjecteCiutadania és promoure el respecte alsdrets humans, l'educació en valors demo-cràtics i de ciutadania utilitzant les fontsorals com a eina bàsica de treball. Aproparla història recent, així com les vivènciesdels que ens envolten, i entendre el presentdia a dia com a fruit i suma dels dies pas-sats ha estat un dels objectius presents enla programació. I ho hem treballat a l'aula.

Recollir els records de la gent gran itreballar aquestes fonts primàries permetprendre consciència del seu lloc en la histò-ria i, alhora, millorar en la defensa delsvalors de respecte i democràcia. L'orga-nització de les investigacions a cada nivelles vincula i relaciona amb la programacióde l'aula. Els alumnes de segon curs prepa-ren les preguntes en relació amb la vida alcamp. L'entrevista es treballa a l'aula engrups de dues o tres persones. En general,es divideixen en blocs: la casa, els estudis,la família, el treball del camp, els conreu, les

eines, el tipus de propietat. La predisposiciódels alumnes és molt bona, però cal millorarel treball de l'entrevista (preparació i execu-ció). A tercer curs, la temàtica gira al voltantde la feina a les fàbriques de La Bisbal; o béentra de ple en un tema tan proper com laimmigració al nostre poble (els arribatsabans de l'any 2000 i els que ho varen feren un període posterior). Per últim, pel quefa als alumnes de quart, està previst quetreballin el franquisme sota el títol genèricde "La història que explica l'avi". Així doncs,partint de l'experiència de la gent gran, elsalumnes intenten resseguir i caracteritzarles etapes de la història recent.

Aquests treballs ajuden els alumnes aorganitzar-se, a aprendre a respectar cultu-res diverses i, també, maneres de viurediferents de la nostra. Aquestes activitatsserveixen per relacionar els més joves ambels més grans. Es creen vincles de compli-citat (evidents no fa gaire temps) que sónútils per socialitzar alguns alumnes que avegades queden una mica apartats del grupclasse. També ensenyen als alumnes acomprendre l'entorn i el passat immediat, demanera que valorin i respectin feines que noels són properes. Finalment, el projecte elsacosta a noves tècniques i procedimentscom gravar, escanejar i transcriure.

M. Carme Güell Parnau,Coordinadora del Projecte

Programa Educacióper a la ciutadania

Projecte d’història oral:La història parlada

IES La Bisbal

agenda 10 de noviembre de 2006:Indígenes, mercat i regió.Indígenas, mercado y región: LaPampa, Argentina, siglo XVIII,Raúl J. Mandrini (Univ. Nacionaldel Centro de la Provincia deBuenos Aires).Indígenas, mercado y región:Amazonía, Perú, siglo XVIII, NúriaSala Vila (Centre de Recercad’Història Rural, UdG)

15 de desembre de 2006:Franquisme i món rural.Mecanismos de generación deconsentimiento en el mundo ruralgallego durante el franquismo,Daniel Lanero Táboas (Univ. deSantiago de Compostela).La memoria de la represión fran-quista en el mundo rural gallego,Ana Cabana Iglesia (Univ. deSantiago de Compostela).

9 de febrer de 2007: Biografies ihistòria social.De las biografías a los estudios decaso: Santamarina y Rosas en la

historia argentina, AndreaReguera (U. Nacional del Centrode la Provincia de Buenos Aires).Els estudis de cas a partir delsarxius patrimonials: l’exemple delpatrimoni Carles, Mònica BoschPortell (Centre de Recercad’Història Rural, UdG).

9 de març de 2007: Cadastre icartografia a l’Espanya delsegle XIX.La cartografia parcel·lària munici-pal de la província de Barcelona,1845-1895, Francesc NadalPiqué (Univ.de Barcelona).Reforma fiscal y estadística territo-rial a mediados del siglo XIX,José Luis Urteaga González(Univ. de Barcelona).

13 de abril de 2007: El treball almón rural.Treball i pluriactivitat al sectorsurer català (1750-1920),Joaquim Alvarado Costa i RosaRos Massana (Centre de Recercad’Història Rural, UdG).

L’articulació de la pesca en el mónrural de l’Empordà, AlfonsGarrido Escobar i Joan-LluísAlegret Tejero (Centre deRecerca d’Història Rural, UdG).

Totes les sessions es faran de 16a 19 h a la sala del Centre deRecerca d'Història Rural de laUniversitat de Girona, pl. FerraterMora, 1, 17071 Girona. Tel.: 97241 89 45.

Seminaris d’història rural curs 2006 - 2007Centre de Recerca d'Història Rural de la Universitat de Girona

any VIII - núm. 20 - desembre 2006

20

mestallredacció:Rosa Congost, Lídia Donat, Ricard Garcia, David Moré,Joaquim M. PuigvertAssessor lingüístic: Daniel FerrerPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural de les Comarques GironinesPl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00www.ddgi.cat/historiarural/Podeu enviar-nos textos osuggeriments a: mestall@ddgi.esPeriodicitat: semestral.Dipòsit legal: GI-731-1999

agenda

Dijous, 30 de novembre

10:30 h: Presentació

11:00 h: Transformacions agràries iindústria rural: qüestions obertes,Jaume Torras Elias (UniversitatPompeu Fabra).

12:00 h: Cerealicultura i especialitza-ció vitícola a la província deBarcelona, Ramon GarrabouSegura (Universitat Autònoma deBarcelona) i Enric Tello (Universitatde Barcelona).

16:00 h: Una revisió del paper de lademografia del segle XVIII a

Catalunya dins l'Espanya Moderna,Llorenç Ferrer Alòs (Universitat deBarcelona).

17:00 h: Drets de propietat, dinàmi-ques socials i anàlisi històrica: la des-coberta dels casos intermediaris,Rosa Congost Colomer (Centre deRecerca d'Història Rural, Universitatde Girona)

18:00 h: pausa

18:30 h: Les transformacions del mónrural de les terres de Lleida: els límitsd'un creixement, segle XVIII, EnricVicedo Rius (Universitat de Lleida)

Divendres, 1 de desembre

9:30 h: Llenguadoc-Catalunya: méspunts d'història de la viticultura medi-terrània, Francesc Valls Junyent.

10:30 h: Els rabassers al Penedèsdel segle XVIII. Aproximació a lesimplicacions jurídiques, econòmiquesi socials del contracte de rabassamorta, Belén Moreno Claverías(Universidad Autónoma de Madrid).

11:30 h: pausa

12:00 h: Presentació d'investigacionsen curs

17:00 h: Homenatge a Pierre Vilar

Presentació del Fons Pierre Vilar a labiblioteca de la UdG

Presentació de llibres:

Pierre Vilar: una història total, unahistoria en construcció

Pierre Vilar i la història de Catalunya

Presentació de la pàgina web sobrePierre Vilar

Inauguració de l'exposició Perquè"l'historiador és dins la història"...Pierre Vilar (1906-2003).

XIX SEMINARI D'HISTÒRIA ECONÒMICA I SOCIAL

Les transformacions agràries del segle XVIII català

Girona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2006

Organitza: Centre de Recerca d'Història Rural (ILCC -Secció Vicens Vives) de la Universitat de Girona, revistaEstudis d'Història Agrària i Atelier Pierre Vilar. Amb elsuport de la Generalitat de Catalunya. Lloc de realitza-ció: Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la UdG,pl. Ferrater Mora, 1, Girona.

Pierre Vilar va dedicar una part important de la seva tesidoctoral, Catalunya dins l'Espanya Moderna, a l'estudi deles transformacions agràries del segle XVIII català. El títold'aquest seminari és el del tercer volum de l'edició catalanade l'obra, -que es correspon alsegon volum de l'edició francesa-. La seva relectura, quarantaanys després, confirma el caràc-ter sòlid i pioner dels planteja-ments de Pierre Vilar, que jaqüestionaven seriosament laidea d'un model únic de desen-volupament històric vers el capi-talisme, basat en el cas anglès.Han hagut de passat moltes dècades perquè el canvi deparadigma anunciat per Vilar s'hagi acabat imposant en lahistoriografia europea. Mentrestant, les pàgines de PierreVilar han servit de referència a nombrosos investigadors

catalans que, sovint atrets pels nombrosos interrogantsplantejats per l'historiador, van voler i volen col·laborar aescurçar, amb les seves recerques d'arxiu, "la distànciaentre el que podrem dir aquí i el que caldria saber, a

Catalunya i a Espanya sobre elsproblemes agraris concrets delsegle XVIII". Amb l'organitzaciód'aquest seminari, el Centre deRecerca d'Història Rural de laUniversitat de Girona, la revistaEstudis d'Història Agrària i elcomité d'iniciativa de l'AtelierPierre Vilar volen oferir un balanç-i un marc de discussió- d'aques-

tes recerques, tot animant els joves investigadors a conti-nuar llegint Vilar i a continuar endinsant-se en els arxius pertal de copsar millor, en una perspectiva d'història compara-da, els "caràcters originals" de la història social catalana.

CURSOS, JORNADES,CONGRESSOS

VI Congrés sobre Sistemes agraris,organització social i poder local.Poblament, territori i historia rural.Lleida, del 26 al 28 d'abril de 2007.Termini de presentació de comunica-cions: 31 de gener de 2007. Més infor-mació: Poblament, territori i historiarural. Universitat de Lleida, Departa-ment d'Història, Pl. Víctor Siurana, 1.25003 Lleida; sistemesagraris@histo-ria.udl.es; www.sistemesagraris.udl.es

VIII Congreso de la Asociación deDemografía Histórica. Maó(Menorca), del 31 de maig al 2 de junyde 2007. Més informació i inscripcions:Asociación de Demografía Histórica.Departament d'Història Contempo-rània. Facultat de Geografia i Història.Universitat de Barcelona. C/ Monta-legre 4-6. 08001 Barcelona;adeh@ub.edu; www.adeh.org.Secretaria tècnica: Institut Menorquíd'Estudis (www.ime.cat). Informaciógeneral: info.ime@cime.es; administra-ció: secretaria.ime@cime.es

BEQUES I PREMIS

Beques de Recerca ComarcalJoaquim Palmada Teixidor, una enl'àmbit humanístic i l'altra en l'àmbitcientífic. Organitzat pel Centre d'Es-tudis Comarcals de Banyoles. Dotació:3000 euros. Termini: 30 de setembre

2006. Més informació: CECB. Tf.972-57-23-61 (dv. 19 a 21 i db. 9 a 13)

VII Premi de recerca Josep RicartGiralt per treball de ciències socialsen relació al patrimoni i la culturamarítimes de la costa catalana.Organitza Museu Marítim. Dotació:4800 euros. Termini de presentació: 8de setembre 2006. Més informació aMM. Tf. 93-342-99-20 (dl-dv. 10 a 14)i m.maritim@diba.es

Divendres 27 d’octubre: AntonioCollantes de Terán (U. de Sevilla),De la madina andalusí a la ciudadcastellana: el caso de Sevilla.

Divendres 17 de novembre: FranckCollard (Université de Paris X -Nanterre), Un genre nouveau entrelittérature savante et conseils prati-ques: les traités des poisons à la findu Moyen Âge.

Divendres 1 de desembre: PereOrtí (UdG), L’expansió d’una ciutatmedieval: el cas de Barcelona.

Divendres 26 de gener: LuisMiguel Duarte (Universidade doPorto), “Los infantes de Aragón, quése fizieron?”. El triste matrimonioportugués de Leonor de Aragón.

Divendres 23 de febrer: RoserSalicrú (Institució Milà i Fontanals,CSIC, Barcelona), Viatjar a l’edatmitjana.

Divendres 16 de març: NicoleBériou (CIHAM, Lyon), La prédica-tion comme pratique de communi-cation au XIIIe siècle.

Divendres 20 d’abril: Karen Stöber(University of Wales – Aberystwyth),Worlds beyond the cloister: thesocial networks of late medievalWelsh monasteries.

Divendres 11 de maig: AlfioCortonesi (Università della Tuscia)La vitivinicoltura nell’Italia medievale

Organitzat pel grup de recerca consolidat Renda Feudal i Fiscalitat a laCatalunya Baixmedieval, la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i el Centrede Recerca d’Història Rural (ILCC-Secció Vicens Vives, UdG).Coordinadors: Manuel Sánchez Martínez, Lluís To Figueras, Pere OrtiGost i Carles Vela Aulesa. Lloc de realització: Facultat de Lletres de laUdG (pl. Ferrater Mora, 1. Girona). Horari: Divendres, d’11 a 13 h. Aquestseminari té reconegut 1 crèdit de lliure elecció per la UdG.

3r Seminari d’història medieval - curs 2006-2007