mestall - ddgi.cat · les coses havien can-viat molt entre les dues dates: “després de quin-ze...

SUMARI

PortadaEmili Giralt i Raventós(1927-2008)

L’Associació En el record

Llibres Emili Giralt i Raventós(dir), Josep M.Saltrach (coord.)Història agrària delspaïsos catalans, vol. 3[Edat Moderna]

Emili Giralt i Raventós(dir), Ramon Garrabou(coord.)Història agrària delspaïsos catalans, vol. 4[s. XIX-XX]

L’Associació Lliurament del 6èPremi MestallSortida: La descober-ta del patrimonihidràulic de Sant Feliude Pallerols

Recerques en cursLluís Sales i FavàCrèdit i morositat a laCatalunya del segleXVI. El cas de labaronia de Llagostera

TrobadesCol·loqui internacio-nal: La desamortitza-ció dels béns ecle-siàstics. Una perspec-tiva comparada:França, PenínsulaIbèrica, AmèricaLlatina.l Seminari d’EstudisMedievals d’HostalricLes senyories a laCatalunyabaixmedieval(ss. XIII-XV)

Agenda

La faceta d’investigador en temes d’històriarural d’Emili Giralt i Raventós obliga a remarcardues característiques de llarga durada, persis-tents, de l’obra de Giralt: la seva determinadamanera de concebre la recerca històrica i lavoluntat de participar enempreses col·lectives,i n te run i ve rs i t à r i es .Respecte a la sevamanera de concebre larecerca, volem citar unaresposta que Giralt vadonar, el juny de 1999,en el primer número delMestall:

“... sense ganes defer cap frase, jo diriaque abans de ser deixe-ble de Vicens Vives hovaig ser dels arxiusnotarials, concretamentde l’arxiu de Vilafranca.És un arxiu que comen-ça a principis del segle XIV, però jo no el podiallegir perquè no sabia paleografia. Per tant, vaigcomençar amb coses del segle XVIII, que tenenuna cal·ligrafia força acceptable. I és clar, què hiha d’haver en un arxiu notarial del segle XVIII i alPenedès, sinó coses de pagès?”

Així, d’aquesta manera senzilla i planera,explicava el doctor Giralt els seus inicis en larecerca de la història rural, de la qual va ser pio-ner. Animant la gent a anar als arxius, estavaimpulsant un tipus de recerca històrica. El 1962,

havia publicat “Losestudios de historiaagraria en España.Orientaciones bibliográ-ficas”. El 1978, l’EmiliGiralt, en el primernúmero de la revistaEstudis d’HistòriaAgrària, recordava queles coses havien can-viat molt entre les duesdates:

“Després de quin-ze anys, la situació,sense que sigui satis-factòria, ha canviatmolt. Temes importants,com les desamortitza-

cions del segle XIX, el règim senyorial o certs epi-sodis de les lluites camperoles, que aleshoreseren pràcticament verges, compten avui ambsòlides monografies. Un repertori bibliogràficposat al dia –cosa que caldria fer– no tindria avuila dispersió temàtica del de 1962, ni hauria de

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

any Xnúm. 24

desembre 2008

EMILI GIRALT I RAVENTÓS (1927-2008)

l’Associació d’Història Rural de les Comarques Gironinesconvoca el

7è premi Mestallcurs 2008 - 2009

mestall7èpremi

22000088-22000099

a treballs de recerca de batxillerat realitzatsper estudiants de Batxillerat sobre temes re-lacionats amb el món rural en qualsevol delsseus àmbits temàtics, cronològics i geogrà-fics (història, paisatge, patrimoni, economia,població, migracions, històries de vida, etc.).

Dotació: 500 euros per als estudiants iun lot de llibres per al centre en el qualestudiïn. Termini de presentació: 30d’abril de 2009. Informació i bases a laweb www.ddgi.cat/historiarural/

any X - núm. 24 - desembre 2008

2

donar acollida a títols que només moltsubsidiàriament interessen a la històriaagrària. Tot i essent un dels camps méspoc treballats per la investigació històrica,la ruralia i els seus problemes han prescarta de naturalesa en la nostra historio-grafia”.

Emili Giralt es mostrava optimistatambé per l’elevat nombre de treballs decurs, tesines i tesis doctorals que tracta-ven qüestions d’història agrària. I feia refe-rència a què no es tractava només d’unfenomen català: a Madrid, a Galícia, aAndalusia, a Euskadi, al País Valencià:“una mica pertot, l’interès per la històriarural ha anat creixent o s’ha traduït en l’a-parició de monografies de remarcablevàlua”.

El 1978, doncs, l’ambient era propiciper a la publicació d’una revista que“encoratgi els esforços dels investigadorsagraristes i canalitzi la difusió dels resul-tats de llurs recerques”. D’aquí l’oportuni-tat de la revista Estudis d’Història Agrària.Al mateix temps, és a dir, aquell mateixany 1978, Emili Giralt va organitzar aBarcelona el I Col·loqui d’Història agràriadels Països Catalans, que tindria continuï-tat. No es tracta, ara i aquí, de fer unavaloració d’aquelles dues iniciatives. Laseva continuïtat ja no depèn d’ell, sinó denosaltres. El que és segur, però, és que

els estudis d’història agrària s’han anatconsolidat en els darrers anys. El juny de1999, en l’entrevista del primer númerodel Mestall a la qual abans hem fet refe-rència, Giralt reiterava la seva valoraciópositiva sobre l’estat dels estudis d’històriaagrària.

En aquest número del Mestall volemretre-li homenatge i celebrar que Giralthagi aconseguit complir un altre delsobjectius explicitats en aquella entrevista:la història agrària dels països catalans.

“Tindrà dos volums molt atapeïts, i siho poguéssim fer il·lustrat, en sortirien treso quatre. Si s’ha arribat a aquest punt ésperquè hi ha hagut molts estudis mono-gràfics pel mig, si no, no s’hauria pogut fer.De manera que, si en algun moment vaigsentir-me molt solitari, com si els pagesosfossin una dèria d’en Giralt, com deien elscompanys, després sempre m’he sentitmolt acompanyat. I no cal dir vosaltres,que heu viscut un ambient on això és tanquotidià, tan habitual com qualsevol altreaspecte de la història”.

Al final de l’entrevista, Emili Giralt ensencoratjava a tirar endavant, amb il·lusió,la recent nascuda Associació d’HistòriaRural de les comarques gironines:

“Si porteu a terme això que m’hanexplicat d’aquesta associació d’estudisrurals, feu-ho que val molt la pena. I pensoque tal com se m’ha explicat, si heu acon-seguit fer una societat sense ànim delucre, heu passat pel registre, i esteuemancipats de la universitat, i de tal i detal, això us pot portar a fer-vos dir sí sen-yor de l’un, de l’altre i del de més enllà.Ara, també depèn de vosaltres, si teniu pitper fer un butlletí i ho demostreu ambfets”.

Poc temps després ens va fer arribarla butlleta d’inscripció com a soci. Des dedesprés, el doctor Giralt seguia amb inte-rès les nostres activitats. De vegades ensenviava la butlleta d’inscripció en elsSeminaris d’Història Econòmica i social; ouna carta d’agraïment per la ressenyad’un seu llibre. Era la seva manera demanifestar-nos la seva adhesió i confian-ça. Des del Mestall valorem molt especial-ment el fet que aquest butlletí l’acompan-yés en els darrers anys de la seva vida, i lirecordessin puntualment que no estavasol.

Redacció

portada

Emili Giralt i Raventós va néixer el1927 a Vilafranca del Penedès. Llicenciatel 1951, va doctorar-se amb un estudisobre el comerç marítim de Barcelona al’època moderna. Després d’un període al’Institut Laboral de Vilafranca, va ser pro-fessor de la Universitat de Barcelona, finsque el 1965 va obtenir la càtedrad’Història Contemporània de la Universitatde València. Després va tornar a laUniversitat de Barcelona. No el vaig arri-bar a conèixer en els meus anys de for-mació universitària. L’havia llegit, evident-ment, però no vaig entrar en contacte ambell fins l’octubre de 1981, quan ja haviapresentat la meva tesi de llicenciatura i ini-ciava els cursos de doctorat. A partir d’a-quell curs, les meves relacions amb EmiliGiralt van presentar una certa continuïtat.Però serien molt més fluides en elsdarrers anys, quan, el 1994, vaig entrar enel Consell de Redacció de la Revistad’Estudis d’Història Agrària.

La dècada dels 80, aquesta etapa enquè ja ens coneixíem –però no tant comho faríem posteriorment–, voldria remar-car dues anècdotes que poden revelar,penso, alguns aspectes de la personalitatd’Emili Giralt. He dit que ens trobàvemamb prou assiduïtat com per no perdre elcontacte. Vull afegir que els llocs de troba-da eren sempre llocs d’estudi i d’investiga-ció: la Biblioteca de Catalunya o l’Arxiu deProtocols Notarials. El doctor Giralt era undels pocs professors universitaris que jotrobava regularment en les meves visitesperiòdiques a Barcelona. Explicava lesseves recerques amb il·lusió. I, mentre lesexplicava, donava autèntiques lliçonsd’Història; no es tractava d’especulacionsteòriques, sinó de dades confirmades perla recerca diària; escoltant-lo, un sentiaque s’estava enriquint. La informació queproporcionava no era banal, sinó que aju-dava a plantejar, i a respondre en part,algunes preguntes claus per a la històriade Catalunya. No tots els resultats d’aque-lles recerques han vist la llum. Penso, perexemple, en la nombrosa documentació

que em consta que havia reunit sobremembres de la burgesia catalana, la bar-celonina especialment, des dels segles XVIi XVII, que, després d’haver fet una fortunaamb el comerç –de draps, de teles, o decereals–, compraven terres i a vegadestítols i castells termenats.

La segona anècdota que voldriaexplicar cal situar-la a Girona, el 1988. Estractava d’un acte multitudinari a la Casade Cultura. No era habitual que en la pre-sentació d’un llibre s’hi reunís tanta gent.Es tractava de la presentació de l’ediciófacsímil del Llibre dels secrets d’agricultu-ra de fra Agustí, de 1617. Era el primervolum de la col·lecció de “Clàssics delPensament Català”, editada per Altafulla–amb l’edició hi havia participat laDiputació de Girona–. El llibre incloïa unllarg estudi introductori en què hi havienparticipat diferents experts; sobre la llen-gua, sobre l’arquitectura, sobre l’agrono-mia, etc. En ocasió de la presentació, elsautors d’aquests estudis participaven enuna taula rodona. Emili Giralt presidiaaquella taula, però no va parlar fins alfinal. L’acte s’havia desenvolupat sensesorpreses, sense sobresalts. Emili Giraltva començar amb el to tranquil que elcaracteritzava. Des de sempre ell s’haviainteressat pel llibre de fra Agustí. En unade les seves estades a París, però, haviadescobert que el llibre no era sinó unacòpia –una traducció– de l’obra francesade Charles Estienne Praedium rusticum(1554) i en edició vernacle L’Agriculture etMaison rustique (1564). Va descobrir,doncs, que el llibre era una traducciód’una obra francesa i, a més a més, des-igual, perquè havia traduït unes coses id’altres s’havia limitat a resumir-les o leshavia eliminat. Tot plegat, suggeria, merei-xeria un estudi comparatiu. Sempre recor-daré aquell moment. Els membres de lataula es miraven desconcertats, cap d’ellss’havia plantejat la possibilitat que el llibrede fra Agustí no fos original. I la col·leccióque inaugurava es deia “Clàssics delPensament Català”. Però el que m’haviaimpressionat més era la manera de Giraltde donar a conèixer la primícia; d’unamanera plana, tranquil·la, però que ama-gava, forçosament, una certa ironia. Era lafaceta de murri que tant el caracteritzava.

Rosa Congost


3

l’Associació

La dècada dels 80,aquesta etapa en què ja ensconeixíem —però no tantcom ho faríem posterior-ment—, voldria remarcardues anècdotes que podenrevelar, penso, algunsaspectes de la personalitatd’Emili Giralt. He dit que enstrobàvem amb prou assiduï-tat com per no perdre el con-tacte. Vull afegir que els llocsde trobada eren semprellocs d’estudi i d’investigació:la Biblioteca de Catalunya ol’Arxiu de ProtocolsNotarials. El doctor Giralt eraun dels pocs professors uni-versitaris que jo trobavaregularment en les mevesvisites periòdiques aBarcelona. Explicava lesseves recerques ambil·lusió. I, mentre les explica-va, donava autèntiques lli-çons d’Història; no es tracta-va d’especulacions teòri-ques, sinó de dades confir-mades per la recerca diària;escoltant-lo, un sentia ques’estava enriquint. La infor-mació que proporcionava noera banal, ...

en el record


4

El 2008 ha aparegut el quart i darrervolum de la Història agrària dels PaïsosCatalans, dedicat al període comprès entrela Sentència Arbitral de Guadalupe i els inicisde la crisi de l’Antic Règim. L’aparició delsquatre volums de l’obra s’ha produït de formapausada en cinc anys, des de 2004, un ter-mini més que raonable per a una obra d’a-questa magnitud –només cal recordar queThe Agrarian History of England and Walesva tardar vint-i-tres anys en completar-se–,que és mèrit d’obligat reconeixement al direc-tor i als coordinadors de l’obra i que té l’a-vantatge de proporcionar una síntesi delsconeixements en un mateix moment o estadide la historiografia. Sens dubte, es tractad’una fita important que contribueix a conso-lidar la història agrària com a àmbit disciplinari d’investigació als Països Catalans. A l’igualque el darrer volum –però a diferència delsdos primers– es tracta d’una obra on partici-pen un nombre important d’historiadors, con-cretament quinze. Aquest fet certament enri-queix el llibre i permet que el tractament d’al-guns punts es beneficiï de les recerques prè-vies i paral·leles realitzades per cadascun,per bé que també apareixen reiteracions enalguns punts. També facilita l’emergència dediscrepàncies o, almenys, de tesis no coinci-dents en aspectes clau –com els efectes dela Sentència Arbitral de Guadalupe– sobreels quals la historiografia encara no ha arribata un consens generalitzat.

El volum està articulat en quatre gransblocs. El primer d’ells, sota el títol “Canvis enla història moderna”, fa una presentaciósumària dels tres segles sotmesos a examen,amb especial èmfasi en l’evolució de la pobla-ció, de la producció i de la renda senyorial. Enells, s’explica el desplegament d’un model dedesenvolupament agrari bàsicament extensiui poc tecnificat, fortament sotmès a les inci-dències meteorològiques, a l’escassetat defertilitzants i, fins la Guerra de Successió, alsconflictes bèl·lics; un model sustentat en unadiversitat d’estructures socials, fruit de les dis-tintes evolucions del règim feudal en cadas-cun dels territoris, que varen donar lloc a rela-cions de domini i de propietat igualment dife-renciades. Aquest model, que mostrarà sig-nes d’esgotament i col·lapse a finals del segleXVIII, va ser capaç d’elevar la seva capacitatde sosteniment sobretot a través de l’expan-sió superficial de l’àrea de cultiu, però tambéa tra

vés de processos d’especialitzaciólocals i comarcals (olivera a Mallorca, rama-deria de llana i formatges a Menorca, barrellai morera en algunes àrees valencianes, vinyaen diverses comarques, etc.) i a processosd’intensificació, d’abast geogràfic més reduït,entre els quals destaca especialment l’aug-ment del regadiu, sobretot a les comarquesvalencianes.

Són precisament aquestes transforma-cions de caràcter productiu i tècnic les que

s’aborden en el segon bloc del llibre, titulat“Continuïtat i transformació dels conreus i deles tècniques”. Més enllà del conegut dominicerealícola, es dibuixa un sistema agrari rela-tivament dinàmic, amb l’aparició de nouscereals –el blat de moro– o l’expansió d’al-tres com l’arròs, el creixement de l’horta i elregadiu i l’aparició de rotacions que varen ferretrocedir el guaret blanc allà on es donarenles condicions. La revisió dels fluxos comer-cials de productes agrícoles permet sostenirla tesi que l’agricultura de subsistència pre-dominant en el segle XVI va anar donant pasa una agricultura cada vegada més orientadaal mercat. D’altra banda, la inclusió delsespais no agrícoles –boscos i pastures– per-met detectar com la intensificació del seu ús,a mesura que augmentaven tant la poblaciócom les demandes de recursos forestals iramaders, va donar lloc a conflictes d’inte-ressos, a processos de delimitació de dretsprivatius i a successives elaboracions de nor-mes. El llibre també inclou un capítol dedicata la indústria rural i a les activitats de trans-formació de la producció agrícola, amb unaccent especial en la molineria de cereals.Dins aquest escenari de transformacions, lavitivinicultura ocupa un espai propi. El va teniren el seu moment i el té també dins aquestvolum, ja que se li dedica tot el tercer bloc–més de 160 pàgines–, el qual, a més, estàescrit a una sola mà per Emili Giralt. De fet,es tracta d’una part coherent en ella mateixa,que fàcilment podria convertir-se ne unapublicació independent i que constitueix ladarrera aportació de Giralt sobre una qüestióque l’havia apasssionat des dels inicis de laseva carrera professional. Al llarg d’aquestespàgines es reconstrueixen els trets generalsde l’expansió vitícola i la seva geografia i esposa especial atenció en la descripció de lestècniques de cultiu i de vinificació.

Finalment, el darrer bloc del volum, “Lasocietat rural”, està dedicat al context social.S’hi sistematitzen l’evolució demogràfica delperíode –aspecte que apareix de forma recu-rrent en diverses parts del volum–, l’abast iles transformacions del règim senyorial, larenda feudal i fundiària, el mercat de la terra,els grups socials rurals, les institucions localsi també la representació rural a les Corts.Acaba amb una referència a la literaturamemorialística pagesa escrita durantaquests segles.

Globalment, aquest tercer volum de laHistòria agrària dels Països Catalans ensconfirma l’existència d’un món rural divers,ple de contrastos tant territorials com crono-lògics, i sobretot un món dinàmic, immers enun llarg procés de canvis productius i tecno-lògics, però també socials i econòmics. Unmón interessant, del qual conservem unagran riquesa documental bona part de la qualencara està per explotar.

Enric Saguer

llibres

GIRALT iRAVENTÓS, Emili(dir.), SALTRACH,Josep M. (coord.)Història agràriadels països cata-lans, vol. 3 [EdatModerna] (coord. Eva SERRA) Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació,Barcelona, 2008, 630 pàgs.


5

llibres

GIRALT iRAVENTÓS, Emili(dir.), GARRABOU,Ramon (coord.)Història agràriadels PaïsosCatalans, vol. 4[segles XIX-XX] Fundació Catalana per a laRecerca i la Innovació,Barcelona, 2006, 663 pàgs.

Emili Giralt va encarregar el quart idarrer volum de la Història agrària delsPaïsos Catalans a Ramon Garrabou. Elreconegut historiador va actuar com a coor-dinador d’un volum en què van participar unconjunt de setze investigadors, autors de 20capítols. No només el nom de RamonGarrabou, autor i coautor de sis capítols, hidestaca clarament, sinó que el llibre tambéreflecteix la seva capacitat d’endegar projec-tes col·lectius. El seu contingut és el resultatd’un treball en equip i respon, per tant, a unpla de treball previ, que es reflecteix de formaclara en la seva estructura i en els títols deles sis parts, de caràcter més temàtic quecronològic, en què es divideix el llibre. Sónaquests: 1) crisi de l’antic règim i nou marcinstitucional (amb col·laboracions de LlorençFerrer, Ramon Garrabou, Gabriel Jover,Jesús Millan i Enric Tello; 2) les transforma-cions del sistema productiu (amb col·labora-cions de Salvador Calatayud, Roser Nicolaui Josep Pujol); 3) la mercantilització del mónrural (amb col·laboracions de RamonGarrabou, Carles Manera, Enric Tello iFrancesc Valls); 4) homes, dones i classes(amb col·laboracions de Xavier Cussó,Ramon Garrabou i Enric Saguer); 5) conflic-tivitat i associacionisme (amb col·laboracionsde Josep Colomé, Samuel Garrido, JesúsMillan i Javier Tébar); 6) les grans transfor-macions dels sistemes agraris (1940-2000)(amb col·laboracions de Ramon Garrabou iRoser Majoral). D’aquestes sis parts, ladarrera, que és també la més curta, es refe-reix a un període cronològic relativamentcurt, que es correspon amb la segona meitatdel segle XX. Però les altres parts cobreixentot el segle XIX i la primera meitat del segle XX,és a dir, s’aturen a la frontera de 1940-1950,si no abans. Ramon Garrabou, a l’apartatfinal del llibre, situa justament en aquestsanys la “gran ruptura” i, potser per aixòmateix, hom pot sorprendre’s del fet de nohaver-li dedicat una mica més d’espai.

L’opció dels autors, però, va ser unaaltra i el llibre se centra sobretot en el perío-de 1800-1950. Aquesta opció, i l’ordenaciótemàtica del llibre –i no cronològica–, consti-tueixen alguns dels trets definitoris del llibre,que el diferencien d’un simple llibre de sínte-si –tot i que cada capítol reflecteix un esforçde síntesi notable, que cal agrair– i li confe-reixen una coherència més forta de la que espot esperar d’un llibre d’aquestes caracterís-tiques. Em refereixo al fet que és possibleentreveure al llarg de tot el llibre un fil argu-mental, gairebé en forma de tesi, la qual cosano és habitual ni fàcil en un llibre d’aquestescaracterístiques i només es dóna quan aixího han decidit el gruix dels autors. El primer idarrer títol del llibre, tots dos signats perRamon Garrabou, ens permeten identificar elfil conductor de què parlem. El primer títolens el defineix: “el desenvolupament delcapitalisme agrari”, i el darrer ens el delimita

cronològicament. El tema del llibre és, de fet,el desenvolupament del capitalisme agrarifins al 1950, i els autors l’examinen i ens con-viden a examinar-lo, una i altra vegada, desde diferents perspectives però amb una certacoincidència en el punt de mira.

L’ordre temàtic i els temes escollitsreflecteixen aquest punt de mira. Que elmarc institucional sigui el tema del primercapítol no pot sorprendre cap lector interes-sat en la història agrària contemporània.Però aquest capítol no tracta únicamentsobre la crisi de l’antic règim i la revolucióliberal. Hi ha la voluntat explícita, reflectida enel capítol de Garrabou sobre la política agrà-ria, de situar el tema en una cronologia mésàmplia de l’habitual. Aquesta voluntat d’oferiruna problemàtica completa de cada tematractat es veu reflectida en cada apartat.

L’índex del llibre, amb els títols dels dife-rents capítols, compleix la funció de guia dellector, no només per endinsar-se en les partson s’integren, sinó per descobrir-hi aporta-cions que potser li haurien passat per alt. Emlimitaré a posar alguns exemples: un delsgrans canvis en la història agrària contempo-rània es reflecteix en les dades demogràfi-ques, i potser algun lector trobarà a faltar unaexposició i reflexió general sobre aquestesdades, de cara a establir les principals etapescronològiques del canvi agrari, abans de la“gran ruptura”. Però, com hem dit, no ens tro-bem davant d’un manual convencional, i l’op-ció que ha estat presa, de forma legítima,convida el lector a establir ell mateix els lli-gams entre els diferents capítols. Així, el lec-tor interessat en el canvi demogràfic trobaràdiversos capítols, integrats en diferents parts,que tracten aquesta temàtica: Llorenç Ferrerparla dels canvis en els sistemes d’herènciaen la primera part, dedicada, com hem dit, almarc institucional; Roser Nicolau de la mobi-litat i migracions en la segona part, dedicadaa “Les transformacions del sistema produc-tiu”. I en la quarta part, la titulada “Homes,dones i classes”, Ramon Garrabou i XavierCussó parlen de “Els sistemes alimentaris:una dilatada transició”. Un altre exemple: unlector interessat en la revolució liberal i el pesde les desamortitzacions haurà de completarel capítol de Jesús Millan, Enric Tello i GabrielJover, sobre “La crisi de coexistència de lesformes de propietat: el sentit de la reformaagrària liberal i el referent revolucionari fran-cès”, amb el curt capítol “El mont”, dins lasegona part, “Les transformacions del siste-ma productiu”, amb el capítol d’Enric Tellosobre el crèdit hipotecari rural, dins la part “Lamercantilització del món rural”, i, encara,amb el capítol de Ramon Garrabou i EnricSaguer, “Propietat, tinença i relacions de dis-tribució”, dins la part “Homes, dones i clas-ses”. Cal dir que els títols dels capítols s’a-justen més al seu contingut que els títolsgenerals de les parts, que poden provocar

Reunit el jurat del sisè Premi Mestall a tre-balls de recerca de batxillerat convocatper l’Associació d’Història Rural de lesComarques Gironines, constituït per LídiaDonat Pérez, Pere Gifre Ribas i SantiSoler Simon, després de d’examinar elstreballs presentats, acorda:

1. Valorar molt positivament la qualitatdels dinou treballs presentats en aquestaconvocatòria.

2. Atorgar el premi Mestall a treballs derecerca de batxillerat en la seva sisenaedició al treball “La vara i les manilles”,presentat amb el pseudònim “Gisca”. Enla seva valoració el jurat considera quel’autora ha sabut aprofitar amb encert elstestimonis orals que tenia a l’abast, i rela-cionar-los amb el context històric general.El jurat ha valorat també que l’autora hagiintegrat la font primària amb la interpreta-ció històrica de la comarca del PallarsSobirà.

Oberta la plica, el premi correspon a AresPrat Pujol, de l’IES Hug Roger III de Sort,

essent tutors del treball els professorsMontse Ferrer i Antoni Egea.

3. Atorgar dos accèssits als treballs“Dona i tradició al tram mitjà del riu dela Sènia”, presentat amb el pseudònim“Falduda”, i “Una forma insòlita d’ela-borar el vi. Noves troballes de tinesenmig de la vinya”, presentat amb elpseudònim “Wp1_90”.

Oberta la plica, corresponen respectiva-ment a Jael Grau Campos, de l’IESManuel Sales i Ferrer d’Ulldecona, essenttutora del treball Victòria Almuni Balada, ia Daniel Calvo Torralba, de l’IESJoaquim Blume d’Esplugues de Llobregat,essent tutor del treball RomualdoFernández.

4. El jurat proposa que un resum del tre-ball premiat i dels accèssits sigui publicaten el proper número del butlletí Mestall.

Girona, 3 de juliol de 2008


6

llibres alguns equívocs. Per exemple, la part titula-da “Homes, dones i classes” pot resultar unamica decebedora per a un historiador inte-ressat en la història de les dones en el mónagrari, però conté aportacions innovadoressobre l’alimentació que podrien haver passatdesapercebudes.

El resultat innegable és un conjunt d’a-portacions notables, fetes per autors de reco-negut prestigi –tots ells bons coneixedors dela temàtica que estudien, procedents de lesdiferents àrees dels països catalans, aplega-

des en un mateix llibre i suggerint cadascunad’elles múltiples maneres d’interconnectar-seamb les altres. Aquest és un dels mèrits delllibre. L’altre, suposo que el lector ja l’hauràendevinat: és un llibre que a partir d’ara seràde consulta obligada per a qualsevol estudid’història agrària contemporània de qualse-vol àrea dels països catalans.

Rosa Congost

l’Associació

lliurament del

6è Premi Mestall

PREMIATS EN ALTRESCONVOCATÒRIES

I convocatòriacurs 2002-2003

Maria Bertran Isabal(IES de Tremp)

II convocatòriacurs 2003-2004

Albert Reixach Sala(IES Montsacopa d'Olot)

III convocatòriacurs 2004-2005

Eloi Hernàndez Mosella(IES Quercus de Sant Joan

de Vilatorrada)

IV convocatòriacurs 2005-2006

Eudald Arnal Boada(IES Gabriel Ferrater

de Reus)

V convocatòriacurs 2006-2007

Laia Alentorn Serrat(IES Garro txa d'Olot)

ACTA DEL JURAT

mestall7èpremi

22000088-22000099

LA VARA I LES MANILLESResum del treball guanyador de la VI convocatòria premi Mestall


7

L’objectiu d’aquest treball ha estatdescobrir com va ser la vida quotidiana alPallars Sobirà durant la guerra civil.Pretenia ser neutral, sense mostrar-me afavor d’un partit o d’un altre i descobrir sila guerra havia estat tan dura per tothom,tal com ho expliquen alguns avis.

Primerament, vaig llegir un llibre persituar-me una mica en aquella època.Després vaig entrevistar vint-i-vuit perso-nes, d’entre 75 i 95 anys, de diverseszones del Pallars Sobirà. Varen explicar-me com van viure tota aquella època, qui-nes eren les seves aspiracions, tot el queels va ser pres per la guerra... Els resultatsd’aquestes entrevistes foren molt satisfac-toris; vaig trobar opinions de tot tipus: elsentrevistats explicaven les seves penes,històries, aventures... Van ser entrevistesmolt gratificants i interessants. En fi, forenla base d’aquest treball. Un cop aconse-guida tota la història oral, el següent pasva ser llegir més llibres autobiogràfics depallaresos, els quals també em fou possi-ble d’entrevistar, i fer un buidat amb totesles conclusions extretes.

Aquest treball, com tots els altresd’història oral, té força limitacions. No hiha llibres escrits sobre la vida quotidianaal Pallars durant la guerra. Està basat enentrevistes a gent que van viure aquellaèpoca, gent força gran, a les quals el tea-tre de la memòria ha fet que expliquin his-tòries com si fossin personals quan sónanècdotes molt sentides arreu. Tot el quees parlava en les entrevistes era com un

quadre lleig que la gent tenia molt benamagat; i treure-li la pols fou força com-plicat, en alguns casos.

Cal explicar el significat del títol, “lavara i les manilles”. La vara és l’instru-ment de fusta que es passaven els alcal-des quan hi havia una successió, i signi-fica poder. Les manilles són l’instrumentque utilitzaven els qui tenien poder, perreduir els altres. La propietat d’aquestsdos instruments va anar variant durant laguerra. La vida quotidiana i tots els actesgiraven al voltant de qui tenia el poder;gairebé tot canviava quan variava la ide-ologia de qui governava.

Les conclusions d’aquest treball sóndiverses. S’ha demostrat que hi va haverun abans i un després de la guerra forçadiferenciat. Durant la guerra, moltes per-sones que convivien en pau es van veurealterades per persones externes que vansembrar el caos, bo i matant i destruintuna població esporuguida. A més, he arri-bat a la conclusió general que la històriaoral és molt subjectiva i cadascú ho expli-ca segons com ho va viure i com li hanexplicat. Aquest fet no és dolent, al con-trari: formen petites peces de mosaic que,fins i tot amb els errors de la memòria, etpoden donar una visió clara i vertadera delconjunt de tot allò que va passar. Sobre totperquè es tracta de gent senzilla, que nor-malment no té cap motiu per mentir.

Ares Prat PujolSort, 8 d’Agost del 2008

l’Associació

UNA FORMA INSÒLITA D’ELABORAR EL VI. NOVES TROVALLES DE TINES ENMIG DE LA VINYAResum de l’accèssit de la VI convocatòria premi Mestall

La comarca del Bages està situada al migde la Depressió Central catalana. Dins delBages trobem el que s’anomena el Pla deBages, on el clima i la geografia abruptaconfeccionen unes característiques immi-llorables pel cultiu de la vinya i la necessi-tat d’edificar amb pedra seca.

Els murs d’aterrassament, juntamentamb les barraques de vinya, són els ele-

ments més típics en el paissatge bagenc.Construïts amb pedra seca, solventavennecessitats arquitectòniques i humanesdels pagesos. La complexitat estructural,aparentment senzilla, ha perdurat durantdos segles; i encara avui dia són unsimmobles admirables.

Unes altres construccions, menysconegudes i estudiades, són les tines

d’enmig de la vinya. Aquestes van ser eltema principal del meu treball. Les tineseren generalment cilíndriques i recobertesd’unes peces de ceràmica vidriada ano-menades cairons. Habitualment, cadamas tenia la seva tina per poder fabricar elvi, però durant el llarg transport es malme-tia la producció i, per això, es van edificaraquests tines enmig del vinyar. Ambaquestes edificacions, intentaven resoldrela problemàtica del transport i conservaciódel raïm. Així doncs, amb la construcciód’aquestes tines, situades al bell mig delcamp, estalviaven costos i obtenien unamajor producció i de millor qualitat; i, amés, no havien de preocupar-se pel trans-port.

D’aquestes construccions, oblidadesdesprés de la fil·loxera, tan sols podemtrobar documentades les que pertanyen ala zona de les Valls del Flequer. Amb

aquest treball intento oferir una classifica-ció ben clara de la zona estudiada i, així,demostrar que la tina és un element propii típic de tota la comarca del Bages i noúnicament de les Valls del Flequer, com escreia fins ara. Per aconseguir-ho, vaig cer-car construccions sense documentar niamb un estudi previ en diferents indretsdel Bages, i vaig fer un estudi detallat decadascuna.

La intenció última d’aquest treball éspromoure la reconstrucció i rehabilitaciód’aquestes construccions, patrimoni arqui-tectònic del Bages, i recuperar aquestsespais com a rutes d’interès cultural iturístic.

Daniel Calvo TorralbaIES Joaquim Blume

d’Esplugues de Llobregat


8

l’Associació

DONA I TRADICIÓ AL TRAM MITJÀ DEL RIU DE LA SÈNIAResum de l’accèssit de la VI convocatòria premi Mestall

Al llarg del temps s’ha donat molta impor-tància a les activitats masculines (tant tèc-niques com culturals) i s’ha menyspreat eltreball femení. L’objectiu d’aquest treballés donar a conèixer l’esforç realitzat perles nostres avantpassades, que, mentretreballaven pacientment a les llars tot rea-litzant tasques poc valorades, transmetienla cultura del territori, el tram mig del riuSènia. En definitiva, es tractava de veurecom les dones aprenien la cultura en lessocietats tradicionals amb poc nivell d’in-dustrialització i, més recentment, en lescultures modernes amb un nivell d’indus-trialització més potent; com experimenta-ven –i fins i tot arribaven a modificar–aquesta cultura apresa i, finalment, comacabaven transmetent-la.

En un principi, va ser força difícil trobarfonts escrites i, per aquest motiu, la mevatutora i jo vam donar molta importància ales fonts orals. Vam decidir basar-nos enel resultat d’un seguit d’entrevistes fetes adiferents dones, dividides en tres grupsd’edat: de 40 a 48 anys, de 60 a 68 anys ia partir de 80 anys. Les escollides vanésser dones del meu entorn: iaies, mare,veïnes, conegudes... I, a partir de la infor-mació que em van proporcionar, vaig anarelaborant el treball escrit.

El treball intenta explicar el papertransmissor i creador de les dones en qua-tre camps de la cultura: la cuina, la neteja,la roba i la cultura oral (contes, dites, can-çons, etc).

Vaig arribar a diferents conclusionsque només poden ser considerades com aparcials. La primera és que la divisió exis-tent entre el sud de Catalunya i el nord dela Comunitat Valenciana –el riu Sènia– ésmerament administrativa, ja que les tradi-cions allí existents són gairebé les matei-xes. També vaig haver de destacar l’enor-me interès de les senyores més grans peraprendre la cultura i interioritzar-la, encaraque aleshores no disposaven de tantesfonts. Aquestes dones són un pou sensefons de coneixement que un dia desapa-reixerà. Finalment, em vaig adonar que lesdones de l’última generació eren les quemenys cultura transmetien. Què vol dir, totaixò? Qui transmetrà la cultura en unfutur? Segurament, però, la part mésvaluosa del treball és l’annex. Allí s’hipoden trobar recollits 44 jocs, 78 receptes,30 contes, 9 endevinalles, 61 cançons, 27dites i 19 oracions. Potser d’aquestamanera no cauran en l’oblit.

Jael Grau CamposIES Sales i Ferré


9

l’Associació

Sortida

La descobertadel patrimoni hidràulic

de Sant Feliu de Pallerols4 d’octubre de 2008

Les sortides periòdiques que organitzal’Associació d’Història Rural de lesComarques Gironines, més enllà de per-metre’ns conèixer millor el territori que ensenvolta, són una bona oportunitat perconèixer i establir vincles entre els socis.L’ambient distès i amical que possibilitaanar-hi en família ens permet, a la vega-da, interactuar amb el soci, saber quèinvestiga cadascú i establir contactes quedesprés ens poden ser molt profitosos enles nostres recerques científiques i activi-tats culturals.

El dissabte 4 d’octubre de 2008 vatenir lloc una de les sortides quel’Associació tenia en cartera des de feiamés temps: la visita als molins i altresaprofitaments hidràulics del riu Brugent, alterme municipal de Sant Feliu dePallerols. Un patrimoni de canals, recs,rescloses, basses, pous de glaç, molinsamb la seva variada i interessant maqui-nària, etc., que permeten conèixer el com-plex sistema de la mòlta amb el qual esgarantia la subsistència de la població. Estracta d’un tipus de patrimoni que al nostrepaís havia estat molt oblidat els darrerscinquanta anys, però que, sortosament,darrerament ha vist com diverses iniciati-ves han permès de posar-lo en valor idonar-li nous usos que ens possibilitenmillorar-ne la seva consideració.

Els orígens d’aquests molins cal bus-car-los a l’alta edat mitjana, amb la inter-venció dels senyors feudals de les famí-lies Hostoles, Cartellà o Rocabertí. A l’è-poca moderna, alguns molins van adoptarla tecnologia dels nocs, maces o molinsdrapers, a instàncies del Gremi deParaires i Teixidors de llana. Al segle XIXs’hi van introduir les turbines, passadorsde farina o maquinària per elaborar xoco-lata; i alguns d’ells van estar en funciona-ment fins a les dècades dels seixanta idels setanta del segle XX.

A la plaça del Firal, on tots els dissab-tes hi ha un bonic mercat, ens vam aple-gar una cinquantena de persones. Va serun matí assolellat i esplèndid, que ens va

permetre gaudir d’una caminadeta matinaldes del nucli antic fins al veïnat de laFàbrega, tot coneixent aquests indretsacompanyats pels socis Xavier Solà i LídiaDonat, autors del llibre Els Molins(Quaderns de la Revista de Girona, 2003).L’estudi de la documentació i la interpreta-ció de les evidències arqueològiques iarquitectòniques els ha permès assolir ungran coneixement sobre aquest patrimoni,l’interès i conscienciació envers el qualestà arrelant entre els diversos propietarisde la zona. Alguns d’aquests propietarisvan acompanyar-nos durant el recorregut,i amb ells vam poder establir un diàleg queens va permetre conèixer la seva voluntati les problemàtiques amb les quals es tro-ben en el moment d’endegar la rehabilita-ció d’alguns dels antics molins.

La jornada es va completar amb undinar al restaurant Ca la Matilde, on vamcontinuar xerrant amicalment. A la tarda,en una sala polivalent municipal, va tenirlloc l’entrega dels Premis Mestall, atorgatsanualment a treballs de recerca de batxi-llerat. Després, encara vam tenir ocasióde visitar alguns dels molins de la vila: elde la Conqueta i el Molí Gros. Els propie-taris del molí de la Conqueta han iniciat laingent tasca de la rehabilitació de l’edificique custodia una de les maquinàries mésfantàstiques que es conserven al nostrepaís. El seu esforç és encomiable i merei-xeria el recolzament institucional perquèla seva voluntat arribés a bon port.Finalment, al Molí Gros vam poder entrara l’indret que havia estat una fàbrica dexocolata fins no fa massa anys, i on enca-ra la maquinària i els estris de treball esta-ven gairebé com si haguessin de ser utilit-zats el dilluns següent.

Una ruta desconeguda que ens vaapropar a una realitat del món rural queera quotidiana fins no fa gaire temps, i quepoc a poc surt de l’oblit i és valorada per lasocietat.

David Moré Aguirre

L’Associació d’Història Ruralde les Comarques Gironines

va organitzar una sortida aSant Feliu de Pallerols per

visitar alguns molins iaprofitaments hidràulics.


Tal i com ens mostren alguns treballsrecentment editats per la historiografiaanglosaxona, el crèdit privat pot esdevenirun indicador socioeconòmic. Així, perexemple, per autors com PhillippSchofield o Chris Briggs, els crèdits eme-sos i contrets per la població de les zonesrurals no sols poden ser un indicatiu de lavitalitat institucional, sinó també una formade calibrar la capacitat financera de lesfamílies. La quantitat i qualitat dels litigisque es localitzen a les corts locals deter-minen variacions en l’estructura socioeco-nòmica d’una comunitat medieval. La fontprincipal per a aquests investigadors sónels litigis iniciats arran de retards en elspagaments o de desavinences entre pres-tatari i prestador. Ara bé, si s’han pogutformular aquestes preguntes a les fonts,és gràcies als treballs previs d’una histo-riografia institucional que, des de principisdel segle XX, es dedicava a estudiar unesinstitucions originades a l’Edat Mitjanaque arribaven fins els temps contempora-

nis. Aquest panorama historiogràfic és deltot diferent al de casa nostra, on sovints’han menystingut les potencialitats de lesfonts jurisdiccionals.

El treball de recerca recentment pre-sentat, Crèdit i morositat a la Catalunyadel segle XIV. El cas de la baronia deLlagostera, vol explorar les possibilitatsque tenen els registres emesos per unacort jurisdiccional catalana a l’hora de ferestudis sobre el crèdit rural baixmedieval.Mancada la historiografia local d’estudissobre el funcionament institucional de lescorts, ens hem volgut endinsar en elsaspectes descriptius (tant de la instituciócom dels productes financers) abans d’ini-ciar anàlisis socioeconòmiques.

La secció de Caldes i de Llagostera del’Arxiu Històric de Girona compta amb unasèrie inèdita de llibres de cort pertanyentsa la dècada que precedí la data crítica de1348. Aquestes fonts contenen informació

preciosa sobre la vitalitat econòmica deldistricte de batllia de Caldes, de les activi-tats financeres dels menestrals i delspagesos i també de la seva relació ambels prestadors i comerciants gironins. Amés, els llibres del batlle poden ser con-trastats amb els protocols notarials delmateix territori i època, fet pel qual la imat-ge presentada en el treball resulta méscompleta.

El primer capítol és una reflexió sobreles fonts. Hi calibrem les dificultats objecti-ves dels registres de cort per fer estudissobre el crèdit: la polivalència de la majo-ria de documents (servien per constatardiferents estadis d’un crèdit) i també la dis-persió documental que caracteritza cadas-cun dels productes financers. A diferènciadels registres judicials anglesos, cal pen-sar que a casa nostra la pràctica notarialhavia imposat el model protocol·litzat, pelqual els assentaments es produïen deforma cronològica, i no constituïen suma-

ris o fitxers que permetin a l’historiadoruna fàcil identificació de la vida del crèdit.

El segon capítol fa una descripció delsproductes financers, és a dir, de les dife-rents modalitats de préstecs, empenyora-ments o compravendes finançades a lesquals tenien accés els habitants de lazona descrita. Aquest segon capítol posaen joc els dos tipus de fonts (les notarialsi les curials), tot arribant a una primeraconclusió sobre la localització de cadas-cuna de les formes de crèdit. Si bé lescomandes (petits préstecs) es registravende forma sistemàtica en els llibres delnotari, d’altres crèdits, com ara el finança-ment de la compra de cereals, s’anotavenprincipalment en els llibres del batlle. Laubicació d’una o altra tipologia de crèdit encadascun dels llibres depenia de lesgaranties i clàusules ofertes en cadaàmbit.

10

recerques en curs

SALES I FAVÀ,Lluís

Crèdit i morositat ala Catalunya delsegle XIV. El cas dela baronia deLlagostera

Treball de recerca de doctorat,Universitat de Girona, 2008.

Universitat de Girona20-22 de novembre de 2008

Organitzat pel Centre de Recercad’Història Rural (IRH–UdG); el

Groupe de recherches pourl’Histoire Économique et Socialedes Campagnes (CNRS, París)

i el Centre de RecherchesHistoriques (CRH–EHESS, París)


11

Aquestes jornades varen comptaramb la presència d’investigadors de reco-negut prestigi en el camp de la històriasocial i econòmica. La desamortització fouun fenomen comú en els processos deconstrucció de l’estat liberal. La revoluciófrancesa i nacionalització dels béns del’Església a França varen tenir una impor-tància cabdal i una influència sobre elspaïsos veïns i, per extensió, en la cons-trucció nacional a l’Amèrica Llatina. Així

doncs, diferents especialistes varen expo-sar unes interessants perspectives i apor-tacions que van permetre comparar els

diferents processos i tenir una visió mésdiàfana del fenomen. El col·loqui va serobert per Pablo Luna amb una presenta-ció on ressaltà la gènesi de la trobada i lalògica i les temàtiques de les diferentssessions.

Tot seguit es va iniciar la primera ses-sió, dedicada a la propietat eclesiàstica i elpoder socioeconòmic i financer del clergatabans de la nacionalització i la desamortit-

zació dels seus béns. Així doncs, BernardBodinier (Université de Rouen), en laseva primera intervenció sobre els aspec-

recerques en curs

Col·loqui internacional

La desamortització dels béns eclesiàstics.Una perspectiva comparada: França,Península Ibèrica, Amèrica Llatina

El tercer capítol vol descriure el funcio-nament ordinari de la cort jurisdiccional deCaldes quan es posava en funcionamentper perseguir els impagaments o elsincompliments de contractes. El treball, defet, descriu dues vies paral·leles, una ques’articulava a través de la cort jurisdiccio-nal i l’altra que era mediada pel jutge. Ellitigi a la cort, més habitual i per tant méstractat, era entès com un procedimentadministratiu, i podia dur els contendentsdes de la denúncia fins a la subhastapública de béns per rescabalar els deutes.Ara bé, aquest procediment estarà moltcondicionat per la negociació privada. Lacort jurisdiccional era un àmbit que per-metia redefinir les condicions dels negocisi que dilatava al màxim l’esdeveniment de

mesures expeditives. En aquest sentit, esdocumenta una proporció molt major d’a-quells procediments menys agressius,que no desposseïen el prestatari delsseus béns i que li permetien guanyartemps per poder pagar els préstecs.

Així, havent analitzat els caràcters ins-titucionals i formals del crèdit, aquest tre-ball deixa la porta oberta a una futura tesidoctoral que pretendrà abordar el feno-men financer des d’una vessant socioeco-nòmica, tenint en compte els nivells d’en-deutament de la pagesia i el paper de leselits sobre l’entorn rural.

Lluís Sales i Favà

Fotografia: Lluís Serrano

trobades


12

trobades tes quantitatius i qualitatius de la propietateclesiàstica a França, va puntualitzar quemanquen estudis suficientment precisossobre la visió global de l’Església d’anticrègim, un gran propietari de senyories,censals i drets derivats que es distribuïende manera desigual sobre el territori i enfinques rústegues i urbanes. A través del’estudi de la venda dels béns nacionals espot fer una radiografia prou fidel per cobrirel buit i limitar les propietats immobiliàries.Pegerto Saavedra (Universidade deSantiago de Compostela) va seguir ambuna ponència sobre la riquesa eclesiàsticaa Espanya al final de l’antic règim i comen-çà l’exposició explicant la seva elecció delterme “riquesa” en comptes de “propietat”:d’entre els actius de l’Església, no noméshi havia propietats, sinó delmes, censals oaltres ingressos relacionats amb l’assis-tència religiosa. La riquesa va tenir el seunivell més alt en el segle XVIII, quan a finalsde centúria va veure’s afectada per lesdesamortitzacions de Godoy. Pablo F.Luna (Université Paris 4–Sorbonne), ambl’exemple del convent de la Buenamuerte,ens va acostar a les possessions delsconvents i monestirs de Lima a la segonameitat del segle XVIII i el principi del segleXIX. Maria Elena Barral (Conicet,Universidad de Luján, Argentina) va feruna dissertació sobre la complexitat iestratègies diversificades de l’Església alcamp de Buenos Aires a l’antic Virregnatde la Plata. Va exposar les característi-ques de les propietats rurals eclesiàsti-ques i d’ordes religiosos a Buenos Aires,tenint en compte l’origen del patrimoni, laseva extensió, ingressos i despeses, for-mes d’explotació i la comparació amb lespropietats laiques. Francisco Cervantes(Benemérita Universidad Autónoma dePuebla, México) ens va mostrar que lariquesa eclesiàstica a Puebla entre 1780 i1850 es basava en finques urbanes (fruitd’un procés acumulatiu de llarga durada) ique en el segle XIX es va formar una opi-nió pública favorable a la desamortitzacióper part de certs sectors que ambiciona-ven les cases del clergat.

La segona sessió, la matinal deldivendres 21, sota el genèric “La legisla-ció, els mecanismes i la magnitud de lanacionalització de béns eclesiàstics, lacronologia i les conjuntures de la des-amortització”, es va obrir amb la ponènciade Bernard Bodinier sobre la nacionalit-zació dels béns del clergat francès el1789. Les assemblees revolucionàriesvaren prendre una sèrie de mesures perrespondre a les reivindicacions dels page-sos dins els Cahiers de Doleances. Aquícriticaven les imposicions reials i els dretsfeudals que portaren al procés privatitza-dor, que va afavorir, principalment, vila-tans i burgesos, en detriment dels page-

sos. La intervenció de Josep Fontana(UPF) sobre desamortització i revolucióliberal a Espanya, va plantejar la necessi-tat d’abandonar la idea tòpica del procésdesamortitzador com a mesura revolucio-nària i burgesa. Aquest procés s’ha desituar dins el context de la lluita d’un“Estat” per sotmetre l’Església en un intentrecaptador de líquids monetaris. El procéscomençà molt abans, amb el cobramentde delmes per la corona i la desamortitza-ció de Godoy amb el consentiment delPapat. No fou una mesura de reformaagrària, sinó d’hisenda, per alliberar eldeute de l’administració estatal. Calreplantejar, doncs, la reforma agrària libe-ral que garantia els drets de propietat a laclasse propietària i els béns comunals, ungran tema per la seva persistència ivariants locals. Molts dels qui varen acce-dir als béns de l’Església foren els qui prè-viament havien usurpat els béns comu-nals. D’aquesta manera, per Fontana, calsituar la desamortització dins el context dela lluita per la terra a l’Espanya contempo-rània, cal pensar-la en un context mésampli, renovar la historiografia i no repetirels models. El conferenciant NunoMonteiro (Universidade de Liboa), quehavia de presentar una intervenció sobredesamortització i legislació agrària de larevolució liberal a Portugal, no va poderassistir a les jornades, i va seguir NúriaSala (CRHR–UdG). La professora Sala vapresentar una ponència sobre desamortit-zació eclesiàstica i projectes liberals almón andí (segle XIX). Després de citar elsintents peruans de rescatar capitals del’Església, la desamortització de les con-fraries indígenes, la redempció de l’emfi-teusi (1911) i la reforma agrària de 1969,va remarcar la dificultat d’estudi pels buitshistoriogràfics i la poca coneixença del’estructura agrària.

La tercera sessió, duta a termedivendres a la tarda, sobre els beneficiarisde la venda de béns eclesiàstics i la reac-ció social i política del clergat, començàamb Gérard Béaur (CNRS, CRH–EHESS) com a ponent, que proposar unprimer balanç del mercat de béns nacio-nals i del mercat ordinari de terra. Béaurva donar una nova perspectiva analitzantla venda dels immobles de l’Església fran-cesa. Aquesta va comportar un augmentprodigiós de les transaccions després dela revolució i el decret de desamortització.Es va produir una explosió en el mercatordinari entre 1791 i 1811 i entre els bene-ficiaris trobem, bàsicament, pagesos icomerciants. Tot seguit, Rosa Congost(CRHR–UdG) va explicar les dificultats iels diferents intents de redempció de cen-sos per part de l’Estat derivats de la sen-yoria directa heretada dels béns eclesiàs-tics. A part, va proposar la necessitat d’in-



13

trobades tegrar l’estudi dels censos desamortitzatsdins un procés que ha de comprendre unquadre temporal més ampli. Gisela VonWobeser (Universidad NacionalAutónoma de México) va explicar l’impac-te dels vales reales de consolidación coma mesura desamortitzadora al territori deNova Espanya i els efectes negatius comla disminució de capital circulant desprésde la confiscació dels béns de l’Església.Pablo F. Luna va fer de portaveu del tre-ball conjunt amb Alex Ortegal(Universidad Nacional Mayor de SanMarcos, Perú). La ponència girà al voltantde l’intent fracassat de 1867 per a unadesamortització eclesiàstica al Perú.L’Església es va imposar a l’Estat, davantels intents d’uns liberals sense suport

social. Finalment, les dinàmiques i l’ex-pansió del mercat van propiciar la vendade propietats rurals de l’Església.

La darrera sessió, sobre les conse-qüències econòmiques i socials de lavenda de béns eclesiàstics, començà ambla intervenció de Fabrice Boudjaaba(CNRS). La seva aportació fou sobre lavenda dels béns nacionals, els nousactors i les noves xarxes del mercat immo-biliari. Amb la desamortització, aquestmercat va esdevenir més dinàmic, i laterra va ser, amb l’exemple del tonnelierde Balzac, la via d’accés al prestigi perpart de molts sectors socials. GermanRueda (Universidad de Cantabria) vadonar xifres de les superfícies desamortit-zades a Espanya, i va apuntar la consoli-dació d’una classe propietària davantd’uns jornalers amb dificultats d’accés a laterra dins la dinàmica d’eliminació decomunals. Fernando Armas Asín(Universidad de Lima) va parlar de l’im-pacte de la desamortització sobre l’evolu-ció del crèdit i la inversió de l’Església alPerú en el segle XIX. Els processos de

redempció de censals varen permetre for-mes d’inversió d’acord amb el moment,com el lloguer de finques i comptes ban-caris.

Maurice Aymard (MSH, París) s’en-carregà d’apuntar les conclusions delcol·loqui: “Ha permès fotografiar elsdetalls de cada indret”. Per Aymard, caldistingir “Església” com a categoria analí-tica i declinar la multitud de característi-ques que la integren. Va remarcar que elsestudis han privilegiat les propietats immo-biliàries a les mobiliàries, que s’han inves-tigat en menor grau. Els conceptes “des-amortització” i “mans mortes”, s’enten-drien com la justificació política d’un pro-cés dins un context d’inflació i devaluació

monetària. D’entre els beneficiaris d’a-quests processos, van destacar les elitssocials i polítiques, que obtingueren unpassaport cap al prestigi i la valoraciósocial. Aquests reafirmarien una estructu-ra agrària anterior en el si del procés detransformació dins del segle XIX.

Lluís Serrano


l Seminari d’Estudis Medievals d’Hostalric

Les senyories a la Catalunya baixmedieval(ss. XIII-XV)


14

trobades

Enguany, Hostalric ha acollit per pri-mer cop un seminari d’estudis medievals.Organitzat per l’àrea de patrimoni del’Ajuntament de la vila, i amb el suport del’Arxiu Històric i de la Fundació Innovació iFormació de la Universitat de Girona, latrobada ha volgut centrar la mirada en unatemàtica àmplia. D’aquesta manera, elsorganitzadors han escollit el tema “Lessenyories a la Catalunya baixmedieval (s.XIII-XV)” per intentar desbrossar l’estatactual de les investigacions.

Tal i com ha recordat el professor dela UdG Lluís To en l’acte de cloenda, latrobada ha materialitzat un desig de l’estu-diós Josep Maria Pons Guri, que en vidasempre aspirà a convertir l’antic vescom-tat de Cabrera en una “nova dimensió pera l’estudi de la Història”. En aquest sentit iveient l’èxit de la convocatòria, l’alcalded’Hostalric ha anunciat un compromís perconsolidar el seminari amb la convocatò-ria de properes edicions.

La primera jornada s’ha iniciat ambuna ponència de Josep Maria Salrach(UPF) sobre les perspectives historiogràfi-ques de l’estudi de les senyories. En laseva dissertació, ha volgut fer un repàsd’aquells autors que han reflexionat sobrel’eclosió, la consolidació i les característi-ques de la senyoria feudal a casa nostra.El ponent ha situat Pierre Bonnassie comun punt d’inflexió historiogràfic.L’historiador de Tolosa de Llenguadocdefiní el naixement de la senyoria en unaconjuntura concreta, de violència genera-litzada i alhora com un àmbit d’exacció,control i protecció dels feudals envers lapagesia. Autors posteriors, com Lluís To oAymat Catafau, han completat el model deBonnassie, tot centrant la seva atenció enla unitat de producció fonamental d’aquestsistema (el mas) o bé en les formes d’or-ganització del poblament rural (les sagre-res). Josep Maria Salrach ha destacattambé les monografies locals que soste-nen aquest model explicatiu, com l’obrade Mercè Aventín; així mateix, ha posatèmfasi en els treballs que han versatsobre la transformació del paisatge o end’altres característiques de les senyories(Víctor Farías, Pere Benito, Ramon Martí,Jaume Vilaginés). Tot i els treballs realit-

zats durant els darrers anys, Salrach hademanat l’estudi d’alguns àmbits queencara no han estat prou ben abordats.Així, per exemple, considera que cal avan-çar en el coneixement de l’administraciósenyorial dels dominis o en l’exercici de lajustícia que impartien els feudals. Aixímateix, reclama dels estudiosos més pre-ocupació pel coneixement de les condi-cions materials de la pagesia.

La ponència de Lluís To (UdG) haabordat la relació entre els masos i lessenyories. Per To, a la Catalunya Velladels segles XIII-XV els masos han de serentesos com la unitat fonamental d’explo-tació. El pes dels masos en la tinençaagrícola i la dispersió geogràfica de pobla-ment imposà que els senyors elaboressinuna sèrie d’estratègies per tal de mante-nir-ne el control i aplicar-hi eficaçment lesexaccions. En aquest sentit, To parla de latinença del mas com una “experiència desubfeudalitat”, com el punt de trobadaentre vassall i senyor. A més, amb cons-triccions de caràcter normatiu o simbòlic,el senyor intentà limitar el desmembra-ment dels masos i, en conseqüència, elmanteniment dels seus dominis. Malgrattot, el mercat de la terra s’activà en lesdarreres centúries de l’Edat Mitjana. Enaquesta contradicció aparent s’establí,segons el ponent, una interessant dialècti-ca que va dur les senyories a tolerar iaprofitar-se de les pròpies transaccions.

Ja en la segona jornada, la ponènciade Pere Ortí (UdG) ha ofert algunes refle-xions sobre les senyories urbanes a laCatalunya baixmedieval. Ortí ha volgutdemostrar la imbricació profunda entresenyoria i món urbà. D’aquesta manera, elponent ha analitzat els components d’au-togovern de les viles i ciutats baixmedie-vals catalanes. Enfront d’una visió queremet a l’emancipació urbana en elmoment en què es concediren les cartesde Privilegis, Ortí proposa un model dife-rent. Per ell, les Cartes de Privilegi podenser la consolidació o modificació d’ungovern compartit –entre comunitat urbanai senyoria– que ja podia estar en funcio-nament amb anterioritat. Per exemplificarels components d’una senyoria urbana,Ortí cita els casos de la vila monàstica de

Hostalric (La Selva)12-14 de novembre de 2008

Fotografia: Ajuntament d’Hostalric


15

Sant Feliu de Guíxols i també el deBarcelona. Entre els segles XII i XIV, elsdos indrets compartien tipologies de ren-des senyorials i també formes de governcol·laboratives entre la senyoria i la comu-nitat. Però els canvis socioeconòmicsoperats dins la societat urbana barceloni-na permeteren, al final del segle XIV, queel tipus de govern de Barcelona avancésprogressivament cap a l’anomenada “sen-yoria col·legiada”. Aquí, l’antiga senyoriaesdevindria cada cop menys determinant,en detriment dels interessos del nou grupsocial urbà, els ciutadans honrats.

La darrera de les ponències, de l’in-vestigador Elvis Mallorquí (Centred’Estudis Selvatans), s’ha centrat en pre-sentar un estudi en curs sobre el LlibreVerd dels feus del Bisbat de Girona(1362), que és una mena d’inventari delsdelmes i els seus preceptors al conjunt dela diòcesi. Aquesta font serveix per cons-tatar la importància econòmica del delmei el seu repartiment entre els senyors de ladiòcesi, tant els laics com els eclesiàstics.Mallorquí constata el pes del delme enmans dels feudataris laics i la seva vincu-lació feudovassallàtica amb el bisbe.

Pel que fa a les comunicacions pre-sentades en el transcurs del seminari, caldestacar el pes de les aproximacionsarqueològiques als castells i fortaleses itambé el dels diferents estudis de cassobre la renda i gestió dels dominis sen-yorials. En el primer bloc s’hi poden

incloure presentacions com la de JoanLlinàs, amb la comunicació titulada “Crisi itransformació dels castells a la Baixa EdatMitjana. L’exemple del vescomtat deCabrera i les senyories veïnes”, la d’IsidrePastor i Batalla, que ha llegit la comunica-ció “L’evolució arquitectònica del castellde Rodonyà durant l’Edat Mitjana com areflex del poder senyorial”, i la de CarlosGalbán, que ha presentat un text titulat “Elseñorío de los Moscoso y el surgimientode la fortaleza de Altamira (Brión, ACoruña)”. La resta de comunicacions hanaprofundit en temàtiques relacionadesamb la renda i la gestió dels estats senyo-rials. Aquest ha estat el cas d’EnricSubiñà, amb una presentació que du pertítol “La senyoria a Argentona (elMaresme) durant el segle XV”, de GemmaFont, amb la comunicació “Les senyoriesrurals en el terme del castell deMontsoriu”, de Salvador Ferrando, quepresentà un estudi titulat “Refer-se de laguerra. El senyoriu de Manises a finalsdel segle XIV”, de Carme Camps, amb“Flix, una aljama de la Ciutat de Barcelona(1481-1516)”, de Frederic Aparici, NoeliaRangel i Vicent Royo, amb “Les resistèn-cies feudals davant de l’agressivitat urba-na. El senyoriu d’Hug de Cardona en elsegle XV”, i, finalment, de Xavier Marcó,que ha proposat la comunicació “La sen-yoria del delme a l’Almoina del Pa de laseu de Girona a Santa Cristina d’Aro alsegle XV”.

Lluís Sales i Favà

agenda

PROGRAMA

MATÍ

Lluís TO (CRHR-UdG) "Elscontractes matrimonials medievals:els exemples de Besalú i Amer"

Tunde MIKES (CRHR-UdG) "Lescases dins la comunitat i lacomunitat dins la casa: els capítolsmatrimonials de la muntanya (Vallde Ribes, segles XVII - XVIII)"

Llorenç FERRER ALÒS (Universitatde Barcelona) "La mobilitat social apartir dels capítols matrimonials. Elcas del mas Galobart"

Rosa CONGOST i Eulàlia ESTEVE(CRHR-UdG) "Els dots com aindicador de les dinàmiques socials.La regió de Girona, segles XVIII-XIX"

TARDA

Pere GIFRE (CRHR-UdG) "Denupcials a capítols matrimonials.Perquè i com d'una nova tipologianotarial (començament de segleXVII)"

Lídia TORRA (UPF, Barcelona)"Anàlisi dels canvis del mercat detreball a Sabadell a partir delscapítols matrimonials (1550-1810)"

Rosa ROS (CRHR-UdG) "Capítolsvilatans, capítols rurals. Declivi ivigència dels capítols matrimonials aSant Feliu de Guíxols i la Vall d'Aro(1780-1860)"

Adreçat a: estudiants i llicenciatsuniversitaris i públic interessat en eltema. No calen inscripcions prèvies.Es lliuraran certificats d'assistència ales persones que ho sol·licitin.

Lloc: Sala de Graus de la Facultatde Lletres de la Universitat deGirona (plaça Ferrater Mora, 1).

Organització: Centre de Recercad'Història Rural (Institut de RecercaHistòrica de la Universitat de Girona)i Associació d'Història Rural de lesComarques Gironines.

Més informació: Centre deRecerca d'Història Rural, Institut deRecerca Històrica de la Universitatde Girona. Tel. 972 41 89 45. A/e:[email protected]; www.udg.edu/irh

trobades

Fotografia: Ajuntament d’Hostalric

JORNADA

Els contractes matrimonials. Una font per a la història ruralDivendres 24 d’abril de 2009

CURSOS, JORNADES,CONGRESSOS

Tallers i jornades dememòria oral. Palamós /Arbúcies / Manlleu / Vic /Cervera / Esterri d’Àneu /Calaceit / Amposta, de genera juny de 2009. Més informa-ció: Centre de Promoció de laCultura Popular i TradicionalCatalana. A/e:[email protected]

IX Jornades d’Història deltreball: Velles i novesformes d’ocupació i preca-rietat. Barcelona, 28-29d’abril de 2009. Més informa-ció: www.ub.edu/tig. A/e: [email protected]

VII Congrés sobre sistemesagraris, organització sociali poder local. Família page-sa i economia rural. Lleida,21-23 de maig de 2009. Mésinformació: www.sisteme-sagraris.udl.cat. A/e: [email protected]

VI Col·loqui d’EstudisTranspirinencs. ElsPirineus: Frontera iConnexió?. Santuaride Núria (Ripollès), 2-4d’octubre de 2009. Terminide presentació decomunicacions: 31 de maigde 2009. Més informació:Institut Ramon Muntaner.A/e: [email protected]

BEQUES I PREMIS

Premi Es Niell d’històriamarítima de Blanes 2009.Treballs inèdits sobre lahistòria marítima de Blanes.Dotació: 3.000 €. Termini depresentació: 15 d’octubre de2009. Més informació: ClubVela Blanes.www.cvblanes.cat.

VIII Premio internacionalAgustín Millares Carlo.Projecte de recerca en l’àmbitde les Humanitats. Dotació:12.000 €. Termini de pre-sentació: 15 d’octubre de2009. Més informació:Secretaria de la Fundaciónde Enseñanza Superior aDistancia. C/ Luis DoresteSilva, 101 - 35004 LasPalmas de Gran Canaria.

divendres 20 febrer 2009 TRANSMISSIÓ I GESTIÓ DE PATRIMONIS RURALS

Josep M. Martínez París (Universitat de Lleida /Centre de Recerca d’Història Rural)Elits rurals i grans patrimonis a l’Alt Aragó: laCasa de Ric (s. XVIII-XIX)

Ronan Tallec (Université Paris I)Inégalité ou égalité entre héritiers? Le cas deMontesquieu-Volvestre au début du XVIIIe siècle

divendres 6 març 2009 L’ANÀLISI HISTÒRICA DE LES DESIGUALTATS SOCIALS

Gilles Postel-Vinay (INRA / École des HautesÉtudes en Sciences SocialesLes inégalités de richesses vues du côté desvieux (France, XVIIIe-XXe siècles)

divendres 15 maig 2009 NUTRICIÓ I NIVELL DE VIDA

Francesc Muñoz Pradas (Universitat Autònomade Barcelona)Població i consum. Una reconstrucció de lapoblació consumidora de llet a Espanya 1925-1981

Xavier Cussó Segura (Universitat Autònoma deBarcelona)Transició nutricional i globalització de la dieta aEspanya i França en els segles XIX i XX

divendres 19 juny 2009

EL CRÈDIT A L’ÈPOCA MEDIEVAL

Juan Vicente García Marsilla (Universitat deValència)Crèdit i mercat al món rural valencià de la BaixaEdat Mitjana

Lluís Sales i Favà (Centre de Recerca d’HistòriaRural)Mecanismes d’una cort jurisdiccional contra lamorositat (Caldes de Malavella, 1330-1348)

Aquest cicle forma part dels Tallers de Recercadel Màster d’Iniciació a la Recerca enHumanitats. Història, Art, Filosofia, Llengua iLiteratura (UdG, Facultat de Lletres).Totes les sessions s’inicien a les 16h a la sala del’Institut de Recerca Històrica de la Universitat deGirona (Facultat de Lletres. Plaça Ferrater Mora,1. 17071 Girona. Tel. 972 418 945).Les sessions són gratuïtes i no cal inscripció prèvia.Amb el suport del MICINN: projecteHAR2008-02960/HIST


16

agenda

mestallRedacció:Rosa Congost, Lídia Donat, David Moré, Pere GifreAssessor lingüístic: Daniel FerrerMaquetació: Anna CabañasPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural de les Comarques GironinesPl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00www.ddgi.cat/historiarural/Podeu enviar-nos textos osuggeriments a: [email protected]: semestral.Impressió: Palahí Arts GràfiquesDipòsit legal: GI-731-1999

Seminaris d’història rural curs 2008-2009Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona

PROGRAMA

3 de març de 18 a 21 hLes inégalités de richesse. Des repères sur lessociétés européennes, XVIIIe-XXe siècles

4 de març de 18 a 21 hLes inégalités de richesses vues du côté desjeunes (France, XVIIIe-XXe siècles)

6 de març de 16 a 19 hLes inégalités de richesses vues du côté desvieux (France, XVIIIe-XXe siècles)

Aquest seminari forma part dels Tallers deRecerca del Màster d’Iniciació a la Recerca enHumanitats. Història, Art, Filosofia, Llengua iLiteratura (UdG, Facultat de Lletres).

Organitza: Institut de Recerca Històrica. Centrede Recerca d’Història Rural

Lloc de realització: Sala de l’Institut de RecercaHistòrica (Facultat de Lletres). Per a més informació: [email protected] Tel. 972 418 945.

Gilles Postel-Vinay és directeur de recherches al’Institut National de la Recherche Agronomique idirecteur d’étudesa l’École des Hautes Études enSciences Sociales (París).

Entre els seus treballs destaquen La Terre etl’argent : l’agriculture et le crédit en France duXVIIIe au début du XXe siècle (1998) i també, ambP.T. Hoffmann i J.L. Rosenthal, Priceless markets:the political economy of credit in Paris, 1660-1870(2000). Ha participat en diverses ocasions en lesactivitats organitzades pel Centre de Recercad’Història Rural.

L’anàlisi històrica de les desigualtats socials - SEMINARI DE GILLES POSTEL-VINAY

Girona, del 3 al 6 de març de 2009

mestall - ddgi.cat · les coses havien can-viat molt entre les dues dates: “després de quin-ze...

Documents