mestall - ddgi.cat · ball que pretén identificar els aspectes més representatius de tot aquest...

En els projectes col·lectius, la renovació ésmotor de l’empenta i aquesta condiciona enmolta mesura l’abast de l’acció empresa. Per béque en moments de crisi augmenten lesdificultats per mantenir el nivell d’activitat —isegurament encara desconeixem fins a quinpunt poden augmentar en els propers anys—, ésun bon símptoma del vigor de la nostraassociació haver estat capaços de recompondrela junta i renovar la seva presidència. Des del’assemblea del passat 22 de gener, la novapresidenta de l’AHRCG és Rosa Congost,catedràtica d’història i institucions econòmiquesa la Universitat de Girona i cap del grup derecerca d’història de les societats rurals de lapròpia universitat, alhora que Sebastià Villalón,tècnic del Servei de gestió documental, arxius ipublicacions de l’Ajuntament de Girona, haassumit fer-se càrrec de la tresoreria ensubstitució de Joaquim Alvarado, que vagestionar-la impecablement des del 2004 al2010.

A més de l’empenta pròpia, l’associaciótambé rep estímuls de les sinèrgies generadesamb persones i institucions properes. Ésquelcom molt positiu que anem avançant enl’articulació de xarxes que ens vinculin ambaltres entitats i iniciatives. En aquest númeropodreu llegir una breu presentació de dostreballs de recerca amb els quals l’associació

col·labora. Un d’ells, promogut per Sílvia Gómezi Jordi Bohigas, es proposa d’estudiar la vida alcamp durant el tardofranquisme a partir del casd’Aiguaviva; i l’altre, impulsat per l’ecomuseu LaFarinera i l’arxiu municipal de Castellód’Empúries, sobre els cortals de Castelló i SantPere Pescador es troben en un estadi avançatd’elaboració.

Properament, la renovació també hauràd’abastar altres instàncies amb les qualsl’associació està vinculada i, moltparticularment, el Patronat Eiximenis de laDiputació de Girona. El seu president actual,Pere Freixas, ja ha anunciat la seva intenció dedeixar el càrrec i cercar un relleu per als propersanys. La persona que ho assumeixi haurà dedirigir un patronat que s’ha estat renovant persota —amb la recent adscripció de dues entitats:Mirmanda i el Centre d’Estudis Tossencs—, quenecessita trobar noves fórmules de dinamitzaciói col·laboració entre centres d’estudi —tal comdarrerament va posar de relleu el diputat decultura sortint, Roger Zamorano— i que, perdalt, és probable que visqui la reforma del marcinstitucional de les diputacions, amb unareassignació de les seves funcions i dotacions.Desitgem que, en aquest cas, la renovaciótambé empenyi un nou impuls.

Enric Saguer

mestallmestall: 1. mescla de diferentsespècies de cereals; 2. conjunthomogeni de coses diverses

Butlletí de l'Associació d'Història Rural de les Comarques Gironines

any XIIInúm. 29

juny 2011

EMPENTA I RENOVACIÓ

SUMARI

PortadaEmpenta i renovació“Allà on hi ha aquellescases hi pasturavenvaques”Projecte col·laboratiu derecerca sobre els orígens il’evolució dels cortals

L’Associació Sortida: Els cortals deCastelló d’Empúriesi Sant Pere PescadorRecercat 2011

Trobades V Congrés d’HistòriaAgrària dels PaïsosCatalansJornades «Lespossessionsmallorquines: passat ipresent»XIII Congrés d’HistòriaAgrària

Notes de lecturaRosa Ros Massana (ed.)Els capítols matrimonials.Una font per a la històriasocial

LlibresDavid Moré AguirreLa vida en los faros deEspaña. El Cuerpo deTorreros de Faros o deTécnicos Mecánicos deSeñales Marítimas (1851-1992)Bas J.P. Van Bavel i Ph.R.SchofieldThe development ofleasehold in NorthwesternEurope, c. 1200-1600Josep Manuel MartínezParísExpansió agrària i conflictesocial al segle XVIII: El litigiper les terres comunals deTamarit de Llitera

RecerquesAlbert Serramontmany iHugasFonts per a l’estudi de lesestructures socials en unaèpoca de canvi històric: elcorregiment de Girona,1787-1807Albert Reixach SalaEls canviadors a la Gironadel segle XIV: el cas deRamon Medir (c. 1330-1382)

Agenda

Tarja

pos

tal (

apro

x. 1

955)

ced

ida

per R

osa

Cab

arro

cas.

Fot

ogra

fia: P

. Bon

et, E

dici

ones

Ger

ona,

Pos

tale

s G

eron

a y

Prov

inci

a.

“Allà on hi ha aquelles cases hi pasturavenvaques”: Transformacions de la vida

al camp a Aiguaviva (1950-2005)

El projecte de recerca "La vida al camp durantel tardofranquisme (1960-1980): un estudi de cas"

any XIII - núm. 29 - juny 2011

2

Darrerament la recerca en història locali des de l’antropologia està centrant el seuinterès en la història dels barris, la històriadels pobles que, atents als grans processosd’urbanització i de construcció d’infraestruc-tures i comunicació, han vist transformar elterritori, el paisatge i els seus patrons de vidade manera accelerada al llarg del segle pas-sat fins avui dia.

En el perímetre més immediat i contigude la ciutat de Girona, pobles com Aiguavivano han estat exempts d’aquests processosde transformació. Així, a continuació d’unaacusada despoblació que va iniciar-se alsanys 50 i de la progressiva crisi agrícola iramadera, a partir del anys 80 es produeix unefecte-retorn i repoblació, així com una reac-tivació de l’economia local, encara que desd’una vessant més industrial. El procés haanat acompanyat de canvis importants en elspatrons de vida social i culturals.

Amb l’objectiu de descriure aquestsfenòmens de creixement urbanístics i canvissocioeconòmics que afecten i transformenineludiblement la vida social i cultural local,s’està portant a terme una recerca etnogràfi-ca sobre Aiguaviva. Aquesta població estroba situada a l’extrem sud-oest del pla deGirona, a 5 quilòmetres de la ciutat, i afecta-da per les grans infraestructures de comuni-cació, obres d’abastament de serveis i cana-lització d’energies, i un polígon industrial. Almateix temps, està experimentant un impor-tant creixement urbanístic i al seu torn demo-gràfic. La recerca s’està duent a terme ambuna petita ajuda de l’Institut Ramon Muntaner(IRMU), que ha estat atorgada a l’Associaciód’Història Rural de les comarques gironines icoordinada per la Dra. Sílvia GómezMestres. El treball consisteix, bàsicament, arecollir el testimoni oral de masovers i pro-pietaris rurals que ens poden aportar l’expe-riència de primera mà de tots aquests fenò-mens de transformació.

Fins ara, s’han entrevistat quinze per-sones que ens han proporcionat informacióque s’està complementant amb la informaciódocumental dipositada a l’Arxiu Municipald’Aiguaviva i Arxiu de la Província de Girona.Al mateix temps, s’estan recollint dades per-tinents per a reconstruir les xarxes de rela-cions socials de cada entrevistat aproxima-dament dels anys 60-70, moment en què esmanifesten els processos de transformació

més incisius. Amb això es pretén observarles relacions entre els actors socials per areconstruir les seves agrupacions o configu-racions col·lectives, amb l’objectiu de perce-bre, des de dins, les dinàmiques econòmi-ques, socials i culturals que es produïen ambla seva acció.

La recerca abasta des dels anys 50 finsl’any 2005, de manera que es tracta d’un tre-ball que pretén identificar els aspectes mésrepresentatius de tot aquest procés de trans-formació i que no és exclusiu d’Aiguaviva. Éstracta, per tant, d’un estudi local però d’inte-rès general, ja que descriu un fenomen d’a-bast més aviat global.

A grans trets, avançarem quins són elsdiferents moments i aspectes importants detransformació que han anat modificant pro-gressivament el paisatge social, cultural inatural d’Aiguaviva.

Hi ha un primer moment, que situaríemal voltant dels anys 50, quan es produeix unasensible variació del tipus de cultius.Bàsicament, es tracta de la instal·lació demillores tècniques per a l’aprofitament de l’ai-gua, fet que afavoreix el cultiu de regadiu.Així, entre els anys 40 i 50 el regadiu va anarocupant cada cop més terreny, tot i que sem-pre en una proporció molt menor respecte alterreny dedicat a secà, ja que el campd’Aiguaviva és predominantment de secà.Però és important ressenyar aquest fet, jaque és a partir del moment en què s’instal·lenpous o es realitzen obres de canalitzacióquan simultàniament es produeix un canvi enl’explotació ramadera; i, tot i que el tipus decultiu no va ser factor determinant d’aquestcanvi, sí que hi va ajudar en alguns casos.

De manera que, entre finals dels 50 iprincipi dels 60, es va passar de tenir vaquesper dedicar-se a la cria de vedells a tenir-neper a la producció de llet. L’explotació devaques de llet es generalitza al llarg delsanys 60 en gairebé totes les masies. Això vamodificar lleugerament el paisatge rurald’Aiguaviva, que restaria quasi inalterablefins als anys 70 i 80 quan comencen a cons-truir-se les zones urbanitzades, i molts page-sos abandonen les seves feines, ja sigui perdedicar-se a altres feines o per jubilar-se.Aquest retard en la incursió de les construc-tores a Aiguaviva, respecte a altres zones, ésel motiu pel qual molts testimonis atribueixen

Targeta postal (dècada 1960?) cedida perRosa Cabarrocas. Fotografia: L. Castañer.

Dipòsit legal: B.23344-XII.

portada


3

la relativa persistència d’un paisatge marca-dament rural a Aiguaviva que es perllongafins als anys 80 i 90.

Un altre moment de transformació, iaquest molt important, es produeix entre elsanys 60 i 70, especialment als anys 70, i s’in-tensifica fins bona part dels 80. Es tractad’una modificació en el sistema de reproduc-ció i producció del mas, un aspecte que seràdecisiu i determinant de la continuïtat de lavida al mas i del treball del camp. Aquestfenomen coincideix amb la instal·lació de lesprimeres indústries al polígon industriald’Aiguaviva i la construcció de l’Aeroport deGirona (entre finals dels anys 60 i principisdels 70). Tant el polígon industriald’Aiguaviva com l’Aeroport seran els centresprincipals i més propers d’atracció de mà d’o-bra del poble, tot i que també hi havia altrescentres que van atraure alguns treballadorsd’Aiguaviva, i fins i tot ja en els anys 50 (CanGrober de Girona, els Químics, Coma-Cros,Friusa, alguna fàbrica d’embotits, etc.).Sobretot seran les dones les que treballaranen aquestes noves feines, deixant encaraque només sigui parcialment la feina delcamp. La pluriactivitat és un element clauque farà que la terra deixi de tenir un paperexclusiu per a les economies pageses. Coma part del procés de transformació del siste-ma de producció i reproducció social delmas, els fills marxen a treballar fora de lacasa. Només puntualment ajuden en les fei-nes més feixugues del camp i quan esnecessita més mà d’obra. Però, normalment,trien anar a treballar als nuclis urbans méspropers (Salt o Girona) o poblacions mésgrans amb més oferta laboral en indústries,

sector terciari i hostaleria. Els hereus nascutsdes de mitjan dels anys 50 en endavant tam-poc no han agafat el relleu generacional o bél’han abandonat amb el pas del temps. Lamanca de descendència també ha estat aAiguaviva un factor clau de desenllaç per a lacontinuïtat del mas.

També ha estat important el protagonis-me cada cop més creixent que alguns maso-vers han obtingut en la gestió de les explota-cions agropecuàries. Aquesta circumstànciafins i tot els va permetre desenvolupar-se,adquirir certa autonomia econòmica respec-te els seus amos i esdevenir amos ells matei-xos. Entre aquells que han continuat amb lavida de pagès, les noves exigències de laUnió Europea els han fet recular. L’enormepaperassa i els controls a què estan subjec-tes els productors agropecuaris i els amplismarges amb què actuen els intermediaris,mentre els pagesos treballen amb els matei-xos preus de fa 20 anys, són alguns delsimpediments que han experimentat els page-sos d’Aiguaviva. Més endavant, ja en ladarrera dècada, el capgirament en la direcciódel creixement demogràfic ha estat unaspecte cabdal en la configuració de la novafisonomia d’Aiguaviva. Es tracta de l’arribadamassiva de gent de fora, de Girona i Saltsobretot, però també d’altres indrets de lacomarca i la província; famílies que treballeno han vingut a treballar a Girona o a lesseves proximitats i que, venint d’altres puntsdel territori, han preferit instal·lar-se als aforesde Girona.

Sílvia Gómez Mestres

La famíla Cabarrocas Peiró de Can Metenun camí rural (actualment Ctra. del'Aeroport) i Aiguaviva al fons (1963).Fotografia: família Cabarrocas Peiró

portada

Projecte col·laboratiu de recerca sobreels orígens i l’evolució dels cortals

El projecte de recerca i difusió del patrimoni iel paisatge altempordanesos "Paisatge latent:terres, closes, cortals i cortalers"

El projecte de recerca i difusió delpatrimoni i el paisatge altempordanesosPaisatge latent: terres, closes, cortals icortalers té com a objecte d’estudi la inter-acció entre l’home i el territori. És a dir, dequina manera les característiques delterritori han condicionat unes formes devida de la gent que l’han ocupat i l’ocupeni com l’antropització ha transformat i defi-nit aquest paisatge.

L’àmbit geogràfic sobre el qual s’estàtreballant comprèn els termes de Castellód’Empúries, Sant Pere Pescador i part

dels de Peralada i Pau, els quals presen-ten una orografia plana determinada pelsal·luvions dels rius Fluvià i Muga, i on dis-corren els antics llits dels esmentats rius—el riuet i la Mugueta—, diversos recs —el Sirvent, el Corredor, el Salins i elMadral, entre d’altres— i també els anticsestanys. Així doncs, el tret geogràfic mésrellevant és el fet que es tracta d’unaàmplia zona fonda i humida. Una de lesparticularitats que des de la baixa EdatMitjana ha distingit aquesta zona litoralempordanesa ha estat la presència d’unhàbitat dispers conegut com a cortal. Els


4

portadacortals es podrien identificar com un tipusd’explotació agroramadera amb unescaracterístiques constructives i arquitectò-niques molt particulars que, juntamentamb les closes, han configurat un paisat-ge propi i diferenciat.

El projecte Paisatge latent: terres,closes, cortals i cortalers està coordinatper l’Ecomuseu Farinera i l’Arxiu Municipalde Castelló d’Empúries i és un model atenir en compte no només per l’objecte del’estudi, sinó per l’esquema en què s’estàdesenvolupant. Es tracta d’un projecte degran envergadura que té al darrere unvast procés de recerca i documentació. Laparticipació dels dos centres culturals i del’Associació d’Història Rural de les comar-ques gironines, a més de la implicaciód’entitats locals i supramunicipals, comtambé la utilització de les noves tecnolo-gies, fan del projecte Paisatge latent:terres, closes, cortals i cortalers unexcel·lent exemple de projecte col·labora-tiu. La utilització de la comunicació virtuali la possibilitat de compartir documents detreball entre l’equip de recerca, format perdiversos historiadors vinculats al’Associació d’Història Rural de lesComarques Gironines, a la Universitat deGirona i a l’Institut d’EstudisEmpordanesos, facilita l’intercanvi deconeixements i d’experiències.

La implicació ferma de diverses enti-tats locals, com l’Associació de pagesos icortalers, la Cooperativa Agrícola il’Associació Amics de la Pagesia deCastelló d’Empúries, ha aportat els conei-xements necessaris per entendre i valorarel territori i la seva preservació agrícola ihumana. El projecte també ha rebut elsuport de l’Ajuntament de Sant PerePescador, de l’Ajuntament de Castellód’Empúries, del Patronat de l’InstitutRamon Muntaner (IRMU) FundacióPrivada dels Centres d’Estudis de ParlaCatalana, de la Fundació Tomàs Albert deFigueres i de la Diputació de Girona.

La fase de recerca ha consistit enl’enregistrament sonor, i en alguns casostambé d’imatge, de 22 entrevistats, entremasovers, propietaris i mossos. Això hapermès de recuperar la memòria i les his-tòries de vida d’aquests testimonis i tambéha fet possible la recuperació de docu-mentació gràfica (fotos, plànols, impresos,etc.), manuscrits (contractes de masove-ria, comptabilitat, llibres de memòries,etc.) i objectes materials destinats a l’ex-posició, que s’inaugurarà a la Sala delsarcs de l’Ecomuseu Farinera el propermes de gener de 2012, coincidint amb lafesta de Sant Antoni dels cortals.Simultàniament, també es presentarà uncatàleg de l’exposició. Així mateix,l’Associació d’Història Rural té previst,dins la col·lecció estudis, editar un volumque giri entorn a aquest projecte.

L’elaboració d’aquest projecte derecerca ha comportat la organització d’ac-tivitats paral·leles. En aquest sentit, el 18de maig, en motiu del dia internacionaldels Museus, l’Ecomuseu-Farinera vaorganitzar una taula rodona titulada“Capvespre al cortal”, que va girar entornal fet cortaler i al seu futur. La taula, for-mada per quatre cortalers/eres, va sermoderada per Enric Saguer.

Un dels objectius del projectePaisatge latent: terres, closes, cortals icortalers és contribuir a la recuperació dela memòria i la identitat dels homes idones que lluitaren per mantenir, gestio-nar i obtenir els recursos d’un territori queel pas del temps ha modificat, fruit delsavenços tecnològics, el progrés, les políti-ques agràries i la desviació de l’interèscap a altres sectors, en detriment de l’a-gricultura.

Marisa Roig Simon

El projecte, coordinat per l’EcomuseuFarinera, l’Arxiu Municipal de Castelló

d’Empúries i l’Associació d’Història Rural deles comarques gironines, es materialitzarà

en una exposició, un catàleg i un llibre.

Foto

graf

ia: A

MC

E, C

ol·le

cció

Bar

raqu

er-B

ross

a(a

utor

des

cone

gut,

1910

)


5

l’Associació

El proppassat 21 de maig de 2011 esva portar a terme la sortida de l’Associaciód’Història Rural als cortals de Castellód’Empúries i Sant Pere Pescador amb unèxit d’assistència molt remarcable. El reco-rregut de la visita —organitzat per MarisaRoig, arxivera municipal de Castellód’Empúries i sota el guiatge de dos pagesoscastellonins, Joan Dalmau (membre de laCooperativa Agrícola de Castellód’Empúries i de l’Associació Amics de laPagesia) i Vicenç Llovet (president del’Associació de pagesos i cortalers deCastelló d’Empúries)—, ens va oferir la pos-sibilitat de visitar alguns dels cortals mésrepresentatius de la zona, tant pel que fa ales característiques arquitectòniques compel que es refereix a les seves especificitatsproductives i històriques. Els cortals,apel·latiu que reben els masos de la zona,constitueixen un tipus singular d’explotacióagrària que tradicionalment ha combinat laproducció cerealícola amb una importantramaderia ovina i bovina gràcies a la dispo-nibilitat d’abundants terres de pastura (pratsi closes).

Igualment, l’excursió va servir perconèixer in situ el paisatge agrari de la zona—en bona part dins dels límits del ParcNatural dels Aiguamolls de l’Empordà—,que té com a elements característics elscortals, les closes, terres destinades a laproducció de farratge per al bestiar, unaenorme xarxa de recs i canals d’escolamenti el cultiu de diversos tipus de cereals (blat,blat de moro i arròs).

La visita s’inicià a la Torre Mornau, unaexplotació creada durant el segle XIX en unade les darreres àrees guanyades a l’estanyde Castelló i a cavall dels termes municipalsde Peralada, Pau i Castelló d’Empúries. Lafinca, que consta d’una sèrie de grans edifi-cacions abandonades i unes 130 hectàreesde terreny en bona part fondal, és actual-ment una explotació agrària on s’alternenles closes i la terra campa destinada al cul-tiu ecològic de la userda. Propera a laReserva Integral de l’Estany de Vilaüt, cons-titueix un exemple molt clar de la integracióde l’activitat agrària en un entorn de granvalor ambiental com és el paisatge humit

d’aiguamoll. Actualment, la Torre Mornau éspropietat de l’INCASOL i les seves terress’exploten en règim d’arrendament per partde dos pagesos de Castelló d’Empúries.Anteriorment, fou propietat del Ministeri deDefensa, que, entre 1946 i 1966, hi establíuna eugassada militar, els vestigis de laqual encara es poden veure.

La següent parada es va fer en elCortal Avinyó. D’origen medieval i propietatde la família homònima en el segle XVI, can-vià de mans en diverses ocasions fins al’actualitat, quan és propietat de la famíliaBarraquer. Les grans dimensions dels seuspallers i corrals donen idea de la importantactivitat agropecuària de la finca, la qualcosa el convertia en un dels cortals méspreuats de Castelló d’Empúries. La visita ala finca també ens va permetre valorar l’edi-fici modernista, obra de l’arquitecte JosepAzemar i construït el 1906, que es trobaadossat a l’antic cortal i és utilitzat com asegona residència dels seus propietaris. Acontinuació, a dos-cents metres del cortal idins la mateixa finca, vam visitar la capellade Sant Antoni dels Cortals, petita edificacióconstruïda a mitjan segle XVI i que cada dis-set de gener, diada de Sant Antoni, acull lafesta patronal dels cortalers de Castelló.

El recorregut pels cortals castelloninscontinuà amb la visita a dos cortals més.Per una banda, el Cortal de la Gallinera,antigament anomenat Cortal d’en Perpinyà.D’origen també medieval, és un dels mésgrans de tot el terme municipal de Castellód’Empúries. En tant que explotació agrària,les successives adaptacions productivesque ha experimentat es poden veure en les

Sortida

Els cortals de Castelló d’Empúriesi Sant Pere Pescador21 de maig de 2011

El proppassat 21 de maig de 2011 es va portar a termela sortida de l’Associació d’Història Rural als cortalsde Castelló d’Empúries i Sant Pere Pescador

El xalet modernista al Cortal Avinyó.Fotografia: Enric Saguer.


6

l’Associació

moltes edificacions annexes —algunes d’e-lles força recents— que envolten l’edificacióoriginària. Des dels anys quaranta i fins al’actualitat, aquesta finca s’ha especialitzaten el conreu de l’arròs, la qual cosa haconstituït l’únic cas de cultiu arrosser que esmanté actualment a la comarca de l’AltEmpordà. Per altra banda, també ens vamaturar en el Cortal Bellesguard, que restaabandonat i evidencia la progressiva dismi-nució del nombre de pagesos que ha viscutla zona en els darrers anys.

Després de dinar a Sant PerePescador, la sortida va concloure amb lavisita al Cortal Gran gràcies a l’amabilitat del

seu actual propietari, Joan Granada, quiens en va obrir les portes. Ubicat a la zonacortalera de Sant Pere Pescador, aquestcortal fou propietat de la família Caramany,senyors del lloc. Es tracta d’un casal fortifi-cat originari del segle XIV i amb afegits d’è-poca moderna amb un aspecte més aviatde castell que no pas de mas. Construït deforma unitària a l’entorn d’un pati centralquadrat, consta de planta baixa i dos pisossuperiors. Les terres de la finca es trobenactualment dedicades, en part, a la produc-ció de pomes i, en part, les més properes almar, ocupades pels càmpings que trobemal llarg de la carretera que uneix Sant PerePescador i l’Escala. La visita culminà ambuna caminada fins al molí de l’Armentera,notable casal del segle XVII que en altretemps acollí un dels molins més importantsde l’Empordà i que avui s’ha reconvertit enrestaurant i allotjament rural. Propietat delscomtes d’Empúries, fins a finals del segleXVIII fou accessible des del mar per lesembarcacions de càrrega gràcies al fet quees trobava construït a tocar de l’antic cursdel riu Fluvià, que en seu darrer tram eranavegable.

Josep Colls

Porta d'entrada del Cortal Gran.Fotografia: Enric Saguer.

Foto dels assistents en el Molí de l'Armentera. Fotografia: Enric Saguer.

Recercat 2011 a Escaldes-EngordanyAndorra, 14 i 15 de maig de 2011

Coincidint amb la capitalitat de la cultu-ra catalana, enguany Escaldes-Engordanyha acollit el 14 i 15 de maig la setena jorna-da de cultura i recerca local dels territoris deparla catalana que anualment organitzal’Institut Ramon Muntaner. El Principatd’Andorra ha estat el tercer dels quatreestats que pot acollir aquesta mostra, queuna vegada més ha estat punt de reflexió encomú i de cordial trobada entre els estudio-sos d’arreu. La Societat Andorrana deCiències, fundada el 1983, i la seva presi-

denta Àngels Mach al capdavant, acompan-yada d’altres membres de l’entitat, van exer-cir d’amfitrions.

A l’habitual carpa amb els estands queacullen una mostra de les publicacions deles diverses entitats, s’hi van sumar un seguitd’exposicions i una sessió de treball querealment va resultar molt més interessant delque a priori els títols anunciaven. La sessióes va obrir amb una conversa entre MiquelFont, president de l’Associació de Pagesos i


7

l’Associació Ramaders d’Andorra, i Pep Riera, exsecre-tari general de la Unió de Pagesos, titulada“El paper del món agrari dins l’economia”,que va posar de manifest la realitat de l’agri-cultura al Pirineu i les singularitats del casandorrà, amb innovadores formes d’organit-zació i gestió i, molt especialment, la compe-titivitat que suposa l’estalvi d’intermediaris enla comercialització dels productes. A conti-nuació, la taula rodona “Els recursos energè-tics i el Pirineu” va aportar una interessantvisió transversal sobre el debat energètic tand’actualitat als nostres dies. Es posà demanifest aquesta realitat de manera moltclara i pedagògica, tot conjugant anàlisis delpassat, el present i el futur. Albert Moles,director general de Forces Elèctriquesd’Andorra (FEDA), va oferir una visió crono-lògica de la realitat elèctrica del Principatapuntant alguns dels nous reptes als qualshaurà de fer front l’economia del país. ArcadiCastillo, exdirector de l’Institut per alDesenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran(IDAPA), va fer una panoràmica general anivell històric i geogràfic del que havia repre-sentat per al Pirineu la irrupció dels aprofita-ments hidràulics en la fabricació d’energia, ila repercussió que el fenomen va tenir en laindustrialització del país. Eva Perisé, directo-ra del Museu Hidroelèctric de Capdella, vapresentar el seu cas particular i l’experiènciadel seu centre en la recuperació de la memò-ria del passat presentant-nos un bon audio-visual que recull la biografia d’Emili RiuPeriquet, el pallarès visionari que va apostarfort per l’aprofitament dels usos hidroelèctricspirinencs en contra de la burgesia catalana idel poder polític estatal, buscant aliancesamb capital franco-suís. I un entusiastaCarles Riba, president del Centre d’EstudisComarcals del Baix Llobregat, en qualitat deprofessor del Departament d’EnginyeriaMecànica de la UPC, va apuntar les líniesdel seu treball sobre el consum energètic almón, desglossat per tipus de combustibles izones territorials, analitzant nivells de pro-ducció i dependència energètiques, tot apun-tant clarament que l’any 2060 els recursosenergètics en els quals el món fonamenta elseu desenvolupament s’hauran esgotat i elcol·lapse que inevitablement aquesta situa-ció produirà.

L’acte es va cloure amb l’entrega delsPremis Recercat, que premien entitats i per-sones de trajectòria destacada. En aquestaocasió van recaure en el Patronat d’EstudisHistòrics d’Olot i Comarca, degana de lesentitats gironines —ja que va ser fundada el1933—, i en mossèn Benigne Marquès Sala,prevere i historiador. Jesús Rodríguez, querecentment ha pres el relleu del fa pocsmesos traspassat Jordi Pujiula, va agrair ennom del PEHOC la distinció atorgada al seucentre, a proposta de diverses entitats entreles quals la nostra Associació. D’altra banda,Mn. Marquès, arxiver diocesà i capitulard’Urgell des de 1974, soci fundador de laSocietat Cultural Urgel·litana i editor de larevista Urgellia, també va agrair el premi des-tacant el suport episcopal a la seva tasca iglossant la figura del qui ha estat el seu refe-rent en l’arxivística i la història, mossènCebrià Baraut Obiols, monjo de Montserratmolt vinculat a Andorra.

La jornada es va completar amb el tra-dicional dinar de germanor. I, coincidint ambel Dia Internacional dels Museus i l’oberturanocturna d’aquests, vam visitar el Santuaride Meritxell, en el claustre del qual hi havial’exposició “El món agrari a les terres deparla catalana”, realitzada per laCoordinadora de Centres d’Estudis de ParlaCatalana, l’IRMU i la Fundació del MónRural. L’endemà també es podia fer una visi-ta guiada al camí hidroelèctric d’Engolastersi el seu llac, un bonic paratge de la muntan-ya on vam assaborir una Andorra naturalallunyada del brogit urbà i comercial de lavall. La construcció de la presa l’any 1929 vaservir per dotar d’electricitat al país, i avuicontinua a ple rendiment tal i com va explicarel dia anterior el director general de la com-panyia elèctrica andorrana, encara que enl’actualitat Andorra és altament deficitària enrecursos energètics.

Confiem retrobar-nos tots l’any vinenten una nova edició del Recercat, que tindràlloc a Tarragona.

David Moré Aguirre

Visita al llac d'Engolasters. Fotografia: Eva Mitjà.

Taula rodona "Els recursos energètics i elPirineu". Fotografia: Esther Loaisa.


8

Entre dimecres 15 i divendres 17 dedesembre de 2010 es celebrà aBarcelona el V Congrés d’Història Agràriadels Països Catalans dedicat a l’aigua iels seus usos en la història i, especial-ment, en homenatge al Dr. Emili Giralt iRaventós, fundador de la revista Estudisd’Història Agrària (EHA). El marc principalfou l’Aula Magna de la facultat deGeografia i Història de la Universitat deBarcelona. La seu de l’Institut d’EstudisCatalans fou l’escenari de la sessió de latarda del primer dia i on s’oficialitzà l’ho-menatge a Emili Giralt. Així mateix, lesinstal·lacions del dipòsit de regulació d’ai-gües pluvials Joan Miró de la ciutat forenel lloc de presentació de conferències dedijous a la tarda. El nombre de comunica-cions acceptades fou important, de l’ordrede 67, tot i que, finalment, a l’hora de lapresentació, es registraren algunes bai-xes per diferents casuístiques.

La conferència inaugural fou a càrrecde Salvatore Ciriacono (Universitat dePàdua), qui parlà de l’aigua com a ele-ment indispensable per a la irrigació i laproliferació i èxit de l’agricultura. La sevaintervenció fou àmplia en el temps i en elsespais i abarcà qüestions com l’incrementde la població, el coneixement tècnic, elcaràcter feudal de certs drets, les inver-sions i el finançament, la regulació de l’ai-gua per evitar catàstrofes, etc.; en resum,sobre l’obra magna de l’adaptació de l’ho-me al medi i l’aprofitament per a l’agricul-tura dins la lògica i entramat social d’anticrègim. També féu referència a la diversitatclimàtica d’Holanda i a la conquesta del’aigua a Amèrica per part dels espanyols;la lluita, en definitiva, per la dominació del’aigua per part de l’home.

Tot seguit, s’inicià la primera sessió,ordenada per Josefina Plaixats, del pri-mer àmbit de les comunicacions, dedicata l’aigua en els sectors agrícola i ramader.En aquesta òrbita, les presentacions, dedeu minuts, giraren al voltant de la desse-cació d’estanys, creació de zones d’horts,rompudes de marges, creació de sèquies

i canals, patrimoni hidràulic, demanda vir-tual d’aigua a Catalunya per a la produc-ció d’aliments, aprofitaments tradicionalscom el “regando cuando llueve” deMúrcia, la gestió i els usos de regadiu o lautilització social i cultural del torrent deFolgueroles. El vigorós debat fou mono-politzat per la qüestió de la demanda d’ai-gua per a producció d’aliments aCatalunya. Les intervencions tinguerenítems com la balança agroalimentàriadeficitària, el poc interès per a preservarels paisatges tradicionals per un canvi deconcepció i sacrificis de territoris en prodels mercats, com per exemple els lob-bies que advoquen per un determinat sis-tema productiu amb plantacions per a l’a-limentació animal, el blat de moro i trans-gènics.

Assumpta Serra (UB) fou qui regulàel temps i l’ordre de les intervencions en lasessió de la tarda de dimecres, dedicadaals usos no agraris de l’aigua. La sala“Prat de la Riba” de l’IEC en fou l’escena-ri. Les presentacions giraren al voltant deles fonts primàries per a la recerca, l’ús del’aigua a la Girona baixmedieval, l’aprofi-tament domèstic de l’aigua a través de lesfonts arqueològiques d’època medieval imoderna, els pous de gel del capítold’Urgell, basses i clavegueres a lesBorges Blanques, les indústries de lafamília Bonmatí de Sant Julià del Llor-Bonmatí, l’evolució dels nitrats a Osona,l’aigua mineral embassada i el consumd’aigua del sector turístic a les IllesBalears. El cas d’Osona, on el 75% de lesfonts de les àrees on existeixen més ins-tal·lacions industrials porcines no sónaptes pel consum, fou l’objecte d’unencès debat al voltant dels purins, el seu

tractament i el descontrol en els aboca-ments (no tan sols a Osona) d’aquestsadobs que en quantitats industrials esconverteixen en residus fortament conta-minants i amb repercussions importantsen el consum d’aigua i els aqüífers.

Acabada la sessió, començà l’acted’homenatge a Emili Giralt. Salvador

trobades

Hom

enat

ge a

l’hi

stor

iado

rD

r. E

mili

Gira

lt i R

aven

tós.

Fo

togr

afia

: Mar

Bos

ch S

urro

ca

V Congrés d’HistòriaAgrària dels PaïsosCatalans

«Els usos de l’aiguaen la història. Del’antiguitat als nos-tres dies. Homenatgeal Dr. Emili Giralt iRaventós»Barcelona, 15, 16 i 17 dedesembre de 2010


9

trobades Giner, president de l’Institut d’EstudisCatalans, dedicà unes paraules d’elogi aqui també fou president de l’entitat i a quitingué, entre d’altres erudits, un destacatpaper en la historiografia catalana i l’edi-ció de la Història Agrària dels PaïsosCatalans com a obra culminant. AntoniGiró, rector de la Universitat deBarcelona, accentuà la seva tasca com afundador de revista Estudis d’HistòriaAgrària l’any 1977. Mª Angeles delRincón, degana de la facultat deGeografia i Història, destacà la importàn-cia de Giralt en la historiografia social ieconòmica de Catalunya i Espanya, elpaper de degà i catedràtic d’Història con-

temporània i la seva tasca al departament,i acabà certificant que la seva feina i com-promís continuen vigents en l’actualitat.Llorenç Ferrer (UB) codirector, ambRosa Congost, de la revista EHA, remar-cà la importància de Giralt per a la creacióde la “Institució Catalana d’EstudisAgraris” i de la “Societat Catalanad’Estudis Històrics”, filial de l’IEC, i anun-cià la voluntat de continuïtat. Per tancarl’acte d’homenatge, Ramon Garrabou(UAB) oferí una conferència titulada“Agricultura i aigua en la Catalunya con-temporània”, que versà sobre el canvi depolítica agrària del segle XIX que va per-metre augmentar la superfície regada i elsusos de l’aigua fins l’actualitat. El plante-jament regeneracionista de Costa, la cre-ació de les confederacions hidrogràfiques,entre d’altres, van fer multiplicar per tresla superfície irrigada a Catalunya. El segleXX veié els usos energètics dels embassa-ments, més intensificats a la resta de l’es-tat, així com l’explotació d’aqüífers ambuns resultats de degradació en la qualitatde l’aigua per la pèrdua de nutrients i sali-nització, la qual cosa significà una conse-qüent disminució de rendiments. Lesgrans construccions serien un modelcaduc amb importants inèrcies en unaactualitat que ha desembocat en la “novacultura de l’aigua”, amb un component ètici de compromís important que parteixd’una preocupació pel medi i l’aigua con-siderada com a bé escàs. Avui s’advocaper una bona gestió de l’aigua, la repara-

ció dels danys i els manteniment dels sis-temes aquàtics.

Dijous 16 al matí i amb RosaCongost com a moderadora, començà laprimera de dues sessions de l’àmbit 4sobre els drets al voltant de l’aigua, l’orga-nització, les institucions i els conflictes.Els participants anaren desfilant respec-tant al màxim possible el temps assignat ies començà per aspectes culturals i jurí-dics de l’aigua en el món romà, molinsfariners a Sant Sadurní, Cruïlles, la valld’Aro i Sant Feliu de Guíxols, la sèquiad’Alèdua del riu Magre a València, conflic-tes entre jurisdiccions, concòrdies i plets a

Castella, domini i drets d’aigua a la concadel Besòs, el conreu de l’arròs al BaixEmpordà, inversions en recursos hidràu-lics al Llobregat i la lluita per l’aigua al paísValencià a l’etapa feudal. Després de lapausa i cafè, continuà la segona sessió,del mateix àmbit, amb una aproximació ala propietat privada, bans, aigües i dretsde propietat, conflictes a la conca mitjanadel Ter, la urbanització i l’ús d’aigua aMatadepera, la promoció de regadius alFluvià i l’embassament de Boadella, lagestió de l’aigua a la frontera pirinenca iuna proposta de reparcel·lació per a lesfinques del Canal Segarra-Garrigues.

La tarda de dijous i en el parc JoanMiró, els assistents pogueren escoltar, dela mà de Roman Llagostera, una confe-rència sobre el cicle de l’aigua aBarcelona i l’entramat ciclopi de recs, nor-matives, institucions i empreses quetenen com a objectiu la coordinació i con-trol de les aigües a la ciutat. RamonArandes, també de l’Ajuntament deBarcelona, ens parlà de l’aprofitament del’aigua del subsòl després d’obres monu-mentals per tal de controlar les vingudesde pluja. Per exposar la racionalització del’ús de l’aigua i preguntant-se pel nou con-cepte de “nova cultura de l’aigua”, ambl’exemple de l’autor romà Juli Frontí,s’il·lustrà l’arrelament de l’estalvi en la cul-tura hidràulica dels països de la concamediterrània. Després, visitàrem el dipòsitde regulació d’aigües pluvials Joan Miró,

Homenatge a l’historiador Dr. Emili Giralt i Raventós. Fotografia: Mar Bosch Surroca

10

any XI - núm. 26 - desembre 2009

trobades una obra faraònica, monument a la fredori a les aromes poc agraïdes. Després d’a-quest viatge a les entranyes de la ciutat,anàrem a conèixer les instal·lacions de laFont Màgica de Montjuïc.

Divendres 17 la jornada s’obrí ambuna intervenció d’Enric Guinot(Universitat de València), que analitzà elpaisatge de les hortes de València en elcontext de les hortes medievals medite-rrànies. Plantejà a grans trets un abando-nament dels conreus en època tardoro-mana, la qual cosa es reconduí en tempsislàmics amb un altre tipus de lògica dife-rent a les centuriacions. Amb les cartes depoblament cristianes, s’executà un repar-timent de la propietat, però no en tots elscasos amb reparcel·lació. Cal destacarque les mesures de superfície, jovades(tres hectàrees), fanecades o tafulles, sóndiferents que les catalanes o les pròpia-ment islàmiques, i algunes presentendivergències geogràfiques. Així, presentà,entre d’altres, els exemples de la sèquiamajor de Vila-real, les hortes del castell deTúria, la sèquia de Favara o l’alqueria deMoncada, una horta que es pot veureafectada per un bypass viari.

Amb Montserrat Sanmartí com acoordinadora, s’iniciaren les presenta-cions de l’àmbit 3 de les obres hidràuli-ques, molins, canals i centrals hidroelèc-triques. La primera part fou a través del’arqueologia de testimonis i restes proto-històriques i romanes, l’aprofitament delXúquer i els molins valencians. Desprésde la pausa, Llorenç Ferrer fou l’encarre-gat de marcar i portar la darrera part del’àmbit 3, de qüestions relatives a l’expan-sió del regadiu al canal d’Urgell, l’emma-gatzematge d’aigües al Mas Sanmartí deSerraïma (Bages), els pous de vinya iestabliments d’aigües, recuperant unacomunicació del dia anterior, abans depassar al debat.

La conferència de cloenda, “Losdebates por los usos del agua en las pos-trimerias del siglo XX”, fou a càrrec de

Maria Teresa Pérez Picazo. La professo-ra presentà, de manera magistral, un pro-blema general que ens afecta a tots peròamb poca consciència social: el consumde l’aigua. El model d’hàbitat concentratha passat a un d’anglosaxó d’hàbitat dis-pers de cases unifamiliars, amb un incre-ment molt important del consum i unasobreexplotació dels aqüífers. Es pro-dueix i es consumeix més, sense mirar lesconseqüències. Al darrere, hi ha la culturaeconòmica neoliberal dominant que téuna visió del món com una bombolla aïlla-da que no ha de tenir en compte el con-text ambiental i social, amb conseqüèn-cies dramàtiques com les retalladessocials i la contaminació de mar i ciutats.L’economia està dominada per grups depoder que són els protagonistes de gransobres i megaprojectes: aeroports, autopis-tes, transvasaments i urbanitzacions.Aquestes relacions fan aparèixer corrup-ció, relacions tèrboles i un nou i renovatcaciquisme. Per Picazo, caldria canviar laracionalitat econòmica i la racionalitatambiental, i que la nova cultura de l’aiguafinalment acabés imposant-se.

Després d’aquesta brillant interven-ció, començà la darrera sessió de l’àmbit5: Aigua, paisatge, clima i episodisextrems. Sota la moderació de SantiPonce, es tractaren qüestions des d’èpo-ca romana a Tarragona, els masos, lapetita edat glacial als comtats, el rec deSentmenat i el molí de Pals, la conforma-ció del paisatge del delta del Llobregat, lesinundacions a l’últim terç del XVIII i lesinundacions de la Muga (i la construccióde la presa) i el Ter de l’any 1940. El con-grés va acabar amb gran satisfacciógeneral dels assistents, organitzadors iparticipants. L’aigua, el medi ambient, elnivell de coneixements i les enginyosesintervencions, així com la participació denoves fornades d’estudiosos, que tenen lainvestigació com a dedicació i plaer, ferenque aquest congrés, en homenatge aEmili Giralt, fos un èxit memorable.

Lluís Serrano

Fotografia: Lluís Serrano


11

Just en acabar el mes d’abril, amb elscamps verdejant, la possessió de Raixa, almunicipi mallorquí de Bunyola, va acollirunes jornades sobre el passat i el present deles possessions mallorquines. L’espai decelebració de les jornades ja constitueix, perell mateix, una síntesi de les qüestions ques’hi varen plantejar: Raixa era un casat iexplotació agrària de la qual hi ha constànciadocumental des de poc després de la con-questa catalana de l’illa (no apareix, però, ala relació d’alqueries andalusines de 1230).Al llarg dels segles XIV a XVII fou una granexplotació olivarera. A mitjan segle XVII fouadquirida pels comtes de Montenegro, que afinals del segle XVIII la varen transformararquitectònicament seguint els cànons de lesvil·les italianes. Va mantenir-se en mans pri-vades fins l’any 2002, quan fou adquirida perla Fundació Parcs Nacionals, i posteriormentcedida al Consell de Mallorca (2010).L’espectacularitat dels edificis i jardins enca-ra es manté, tot i que les seves funcions —socials, econòmiques, territorials— han can-viat radicalment i en l’actualitat es debatentre les tendències a la museïtzació d’unpatrimoni sense funcions agràries i una certaindefinició d’usos. Ja fos per l’espai o per l’a-tractiu que suscita aquest tipus d’arquitectu-ra rural, les jornades varen tenir un èxit queva sorprendre els propis organitzadors(Antònia Morey, de la Universitat de les IllesBalears, i Biel Jover, de la Universitat deGirona, amb el suport del Govern de les IllesBalears, el Consell de Mallorca i l’Institutd’Estudis Baleàrics): cent setanta inscrits,quaranta-una comunicacions i sis ponències,que globalment varen cobrir un ventall temà-tic interdisciplinar molt ampli.

Les jornades varen inaugurar-se ambuna conferència del geògraf Vicenç M.Rosselló Verger, que va sentenciar la defun-ció de la possessió com a estructura organit-zadora de l’espai rural mallorquí, i varen clou-re’s amb una discussió oberta sobre el futurper aquest tipus de finques, en la qual esvaren expressar una notable diversitat desensibilitats i interessos. El recorregut plante-jat per les jornades, tanmateix, no es va limi-tar a l’estat actual. La primera sessió va estardedicada als orígens, l’etimologia i la genea-logia de les possessions i va aplegar setcomunicacions que abastaven des dels orí-gens tardoromans d’alguns parcel·laris a lesformes d’organització medieval anteriors ales possessions (alqueries i rafals), passantper alguns estudis de caràcter toponímic ialgunes comparacions amb les formes d’ex-plotació d’altres illes (Menorca, Eivissa). Lasegona sessió va articular set comunica-cions més centrades en l’època moderna —especialment els segles XVI i XVII—, moltesd’elles dedicades a l’estudi casuístic béd’una família terratinent, bé d’una possessió.

La tercera sessió, que va anar precedidad’una ponència d’Isabel Moll sobre Il·lustra-ció i agronomia, va agrupar els treballs refe-rents al segle XVIII, bona part dels quals vadestacar les innovacions i reformes quevaren experimentar moltes possessionsdurant aquest període i en diferents àmbits,des de l’arquitectura fins el sistema d’explo-tació i organització del treball. La quarta ses-sió, dedicada als dos segles contemporanis,va anar precedida d’una intervenció sobreles comptabilitats agràries per part de l’autord’aquesta crònica, i va comptar amb vuitcomunicacions que varen posar l’accent enels processos de transformació de les pos-sessions —des de l’accés a la compra perpart dels xuetes o la desintegració d’aques-tes grans propietats fins els canvis en el sis-tema de treball i els nous usos de les pos-sessions—. Després d’aquest complet reco-rregut de caràcter històric, les dues darreressessions varen tenir un caràcter menys dia-crònic. La cinquena —El llegat cultural de lespossessions— va anar precedida de duesponències, la primera de Neus GarcíaInyesta sobre l’espai arquitectònic i la sego-na a càrrec d’Andreu Ramis, sobre elsaspectes etnogràfics i les visions literàries deles possessions. Es va cloure amb una con-ferència de Joaquim M. Puigvert comparantla masia i la possessió com a fonts d’inspira-ció arquitectònica a partir dels casos deJosep Danés i Guillem Forteza. A la sessió,s’hi varen presentar vuit comunicacions quetractaven sobre diferents elements construc-tius relacionats amb les possessions (casesde neu, sistemes de distribució d’aigua, jar-dins, capelles privades, etc.), sobre el patri-moni artístic de les possessions i sobre laseva imatge cultural. Per acabar, la darrerasessió, que va enllaçar amb la discussiófinal, es va destinar a reflexionar sobre la pre-servació i futur de les possessions, amb qua-tre comunicacions sobre diverses estratè-gies i problemes de preservació que a diad’avui es troben sobre la taula, i amb la inter-venció de Pere Salvà amb una ponència onva destacar els canvis de concepció en elpaper que juguen les explotacions agràriesen relació al territori i al conjunt de l’economiaillenca.

Acabarem aquesta crònica recollint unaanècdota que els lectors d’aquest butlletíentendran: Pere Salvà va explicar que laseva exposició sintetitzava dotze anys dediscussió d’un grup de tertúlia constituït l’any1998 i que, casualment, va autoanomenar-se grup mestall. Per bé que el nom mai no fala cosa, a l’hora de reflexionar sobre el pas-sat i el present del món rural sembla quemés d’un coincidim a considerar necessàriauna bona barreja d’espècies diverses.

Enric Saguer

Jornada

«Les possessionsmallorquines: passati present»

Possessió de Raixa(Bunyola) del 28 al 30d’abril de 2011

trobades


12

El marc espacial de Lleida i el seuterritori, particularment dedicat a l’agri-cultura, van servir d’hostes per alCongrés internacional de la SEHA.Coincidint amb la festa major de la pobla-ció, les tres sessions de ponències, elsdos tallers, la taula rodona i el treball decamp van assegurar l’aprofitament detres intensos dies a tots els assistents alcongrés.

Just en acabar la inauguració delcongrés, va desenvolupar la conferènciainaugural Jean-Luc Mayaud, que vaapel·lar al seu projecte d’estudi basat enl’ús de la microhistòria per a pensar anivell global. A banda de la reflexió histo-riogràfica, explicà el seu àmbit d’estudi,centrat en la politització del món rural,que s’hauria d’estudiar a nivell microso-cial i no com un procés global que afectiun estat concret, per causa de la variabi-litat local que presenta. El seu objectiu esva limitar a demanar el foment de l’en-senyament de la metodologia per a l’es-tudi micro en el si del currículum de lestitulacions d’història.

La primera sessió, dedicada al tre-ball rural al llarg de la història, incloïaestudis sobre el rol de la família en el tre-ball, la proletarització i el seu caràcterpermanent o temporal en diferents con-textos, la reflexió sobre la pluriactivitat iel seu estudi, les construccions culturalsi la ideologia entorn del treball, la possi-bilitat de delimitar la diferència entre elconcepte “treballador” i el concepte“pobre”, així com el flux de personesentre totes dues categories per efectedels canvis conjunturals, i finalment l’es-tudi de sèries de salaris a través decomptabilitats privades. El posteriordebat girà entorn a dues preguntes: sil’existència de treball assalariat implicaeconomia de mercat, i si el treball es guiaper relacions humanes extraeconòmi-ques o no (a nivell personal, cultural imoral). Els assistents, finalment, vanacabar entrellaçant les dues preguntesen els plantejaments: començant per ladiferència de gènere en el si del mercat,passant per si el fet d’oferir la pròpiaforça de treball per un salari era volunta-ri o causat per canvis estructurals, fins la

discussió de models teòrics com el deWebsey-Domar.

Durant la tarda de dijous va tenir llocla sessió de joves investigadors, on ungran nombre d’estudiants de doctorat vatenir l’oportunitat de parlar sobre el des-envolupament de les seves tesis i sobreels respectius resultats a què estan arri-bant. Els temes tractats van anar des delpaisatge i la cartografia fins a la històriaambiental, passant per la història des debaix de la Cantàbria Medieval, el conflic-te agrari en Època Medieval a València,la teoria econòmica institucionalista, lateoria del creixement aplicada al Perú, oel tancament de terres a Catalunyadurant el segle XIX. Així mateix, un tematan important actualment com és l’estudidel consum, va ser-hi inclòs, a travésd’un estudi del mercat i la botiga valen-cianes. Malauradament, la manca detemps va deixar poc espai per al debat.

La temàtica dels drets de propietat,les desigualtats socials i el creixementeconòmic va gaudir de tal èxit de convo-catòria que va fer necessari que el seudesenvolupament s’emmarqués en el side dues sessions. La primera, la mateixatarda i integrada per la meitat de lescomunicacions, va compartir amb lasegona la voluntat de comparar els dife-rents estudis. En aquesta primera part,van ser llegits els estudis sobre drets depropietat, la possible existència d’unaeconomia moral de l’agricultura, l’herèn-cia de la terra, i finalment els estudissobre Amèrica Llatina. Donat que no vanmancar reflexions sobre la conflictivitatsocial i el poder, així com l’efecte de lesrevolucions liberals sobre els agricultors,durant la tarda de dijous també es va pal-par un gran interès per part dels ponentsde la tercera sessió. Tot i les múltiplesperspectives possibles, es va aconseguirun debat productiu sobre les dificultatsmetodològiques de l’estudi comparat, lesdesamortitzacions, els drets d’aigua i elsindígenes americans. El debat va acabaramb una intervenció de Rui Santos plan-tejant un resum esquematitzat —peròcomplet i reeixit— de les conclusions glo-bals a partir del treball dels participants.

XIII Congrés d’Història AgràriaCongrés Internacional de la Societat

Espanyola d’Història Agrària

Lleida, 12, 13 i 14 de maig de 2011

Fotografies: Albert Serramontmany

trobades


13

trobades El matí del divendres comportà la

divisió del congrés en dos grups, el de lacontinuació de l’anterior i la lectura delstreballs sobre politització i democràcia almón rural, centrada en els processos depolitització del camperol al llarg de l’Èpo-ca Contemporània, per diferents contex-tos temporals i regionals, i sobre les dife-rents ideologies i cultures polítiques quevan tenir rellevància per a aquests indivi-dus del camp en aquests diferents con-textos. L’altre grup va debatre els treballssobre la incidència de diferents cultius,les ètnies americanes, i les formes diver-ses per a mesurar la desigualtat social através de casos aplicats. El debat vaseguir aproximadament les mateixeslínies que el vespre anterior.

El segon dia de congrés tambéinclogué una taula rodona sobre l’actuali-tat de l’aigua i el regadiu a les terres deLleida. Alguns estudiants de fora de launiversitat van exposar els seus punts devista sobre la qüestió, alhora que vanrespondre les preguntes que els vanplantejar els historiadors presents. Lamotivació del debat fou l’actualitat delprojecte de canal Segarra-Garrigues i elfort impacte sobre la productivitat de l’a-plicació del reg als camps moderns.

La sessió de la tarda es va tornar adividir, aquest cop en tres grups. Espodia assistir a una sessió-taller sobrehistòria del cooperativisme, o bé a unasobre l’efecte de la globalització en l’a-gricultura. Al mateix temps, es reunia elconsell assessor de la Revista deHistoria Agraria. El primer dels tallers vaconduir a un debat animat, mentre que el

segon va posar de manifest la complica-ció de superar l’heterogeneïtat de casos iperspectives abans de poder fer una his-toria del cooperativisme que aspiri aquelcom més que ser un recull de micro-històries.

Després d’un satisfactori sopar decomiat, on els assistents van poderseguir intercanviant impressions, va tenirlloc una excursió que comprenia una visi-ta a la Fàbrica Trepat de Tàrrega, queactualment s’està convertint en unmuseu d’història industrial i en un viverd’empreses. Hom va tenir el privilegi depoder veure les restes de l’activitat deproducció de maquinària agrícola, enexcel·lent estat de conservació, amb unavisita guiada organitzada conjuntamentper la Universitat de Lleida i el MuseuComarcal de l’Urgell. Tot seguit, es vaprocedir a visitar alguns latifundis (com elde la bodega Raimat) i pobles minifun-distes (com Sucs i Gimenells), així comles terres al voltant del Canal d’Urgell.L’excursió va acabar novament a Lleida.

El Congrés va demostrar el bonestat de salut de què gaudeixen avui elsestudis sobre el món rural i també vaconfirmar la necessitat de posar en con-tacte habitualment historiadors ambdiversos interessos i de diversos països,amb l’objectiu de treure conclusionscomunes del conjunt de les seves apor-tacions.

Albert Serramontmany i Hugas

Fotografia: Albert Serramontmany


14

notes de lecturaa l’entorn de la Biblioteca d’Història Rural

En el número 25, de juny de 2009,l’amic Salvador Vega donava compte alslectors del Mestall del que havia estat lajornada “Els contractes matrimonials.Una font per a la història social”. Dosanys després aquella trobada que vaposar sobre la taula les possibilitats i/oentrebancs metodològics de la font,àmpliament utilitzada per diversos tre-balls que s’interessen per les dinàmiquesde canvi social, l’Associació assoleixl’objectiu d’oferir bona part dels materialsi les conclusions en format llibre, aixícom alguna altra aportació llavors encarano elaborada, per donar-ne la difusiógeneral que la recerca ens exigeix. El lli-bre aplega dotze treballs d’historiadorsbona part dels quals vinculats al projecte‘Dinàmiques socials i canvi històric ensocietats rurals. L’anàlisi dels grups i deles desigualtats socials’ (HAR 2008-02960/HIST), finançat pel Ministerio deCiencia e Innovación.

El matrimoni ha estat una de les ins-titucions fonamentals d’organitzaciósocial al llarg dels segles. L’estudi d’a-quests contractes matrimonials propor-ciona dades sobre segments molt amplisde la població, la qual cosa permet apro-fundir en la història de la família, i laforma com aquestes encaraven el dot. Laseva anàlisi destil·la la situació econòmi-ca dels corresponents patrimonis, i dinà-miques i/o canvis socials molt diversos:en aquest sentit, treballar amb aquestafont ens permet entreveure processos dedeclivi o d’ascens social, la política d’am-pliació de patrimonis, alhora que podemestablir conclusions sobre la mobilitatsocial, l’evolució del mercat del treball, elconsum de la unitat familiar, etc. Mésenllà d’això, també són útils per a la his-tòria de les dones i de la cultura en gene-ral, ja que permeten fer anàlisis de l’evo-lució de l’analfabetisme, de l’antroponí-mia, de la moda, del mobiliari, del com-portament social davant de la mort, etc.

Els contractes matrimonials vanesdevenir durant segles instruments cen-trals per a la transmissió intergeneracio-nal dels béns, especialment en lesregions d’herència indivisa com la nostra.Cal destacar que la publicació se centraen les formes contractuals presents a laCatalunya Vella, de característiques bendiferents respecte d’algunes zones de laCatalunya Nova on eren generals altrespràctiques, ja que el coneixement que esté d’aquestes és a hores d’ara forçaescàs. Convindrien estudis similars aaquest, per tal de poder establir neces-sàries comparatives, que resultarien benprofitoses.

Després d’una presentació a càrrecde Rosa Ros, el llibre presenta duesparts. La primera incideix en la font i laseva representativitat, fent una descrip-ció del caràcter històric d’aquesta tipolo-gia documental. D’una banda, es tractenles formes de contractació matrimonialen època baixmedieval, amb aportacionsde Lídia Donat, Xavier Marcó i Pere Ortí,així com de Rosa Lluch sobre els tipus decontrol senyorial sobre el matrimonipagès; i, de l’altra, els capítols matrimo-nials a l’època moderna (quan aquestapràctica s’institucionalitza) i contemporà-nia (quan entra en decadència el costumde redactar-los), amb els articles de PereGifre, Llorenç Ferrer i Rosa Congost.Finalment, s’aporten alguns estudis decas a càrrec de Julie Marfany i Rosa Ros.

La segona part del llibre focalitzal’interès en els usos i possibilitats de lafont per a la història social, amb lacol·laboració de Llorenç Ferrer, RosaCongost i Santiago de Llobet. Ferrer inci-deix en la importància de fer especialatenció en la freqüència dels matrimonissegons la posició hereditària dels nuvis,els intercanvis de fills i els casamentsdobles, el temps transcorregut entregeneració i generació, o l’abast territorialdel mercat matrimonial. Congost defensal’ús del dot per a l’anàlisi seriada de lesdesigualtats i presenta mètodes de trac-tament estadístic que permetin els estu-dis comparatius, en el temps i en l’espai,a partir d’aquest indicador. El llibre tambéinclou un apèndix amb la presentaciód’una base de dades per a capítols matri-monials que pot descarregar-se des delweb del Centre de Recerca d’HistòriaRural de la UdG (www.udg.edu/irh), queté com a finalitat oferir una eina per faci-litar el buidatge i posterior processamentde la informació, amb les corresponentsindicacions d’Albert Serramontmany iEnric Saguer. Un extens i útil recullbibliogràfic clou la publicació, que permetal lector endinsar-se en el coneixement iaprofitament d’una font de gran valor his-tòric.

Creiem que el sisè volum de lacol·lecció Fonts de la Bibliotecad’Història Rural compleix amb rigor i fide-litat un dels manaments sota els quals vanéixer l’Associació d’Història Rural de lesComarques Gironines, que s’ha acreditatmereixedora d’un prestigi, ja que ha con-solidat una línia de treball.

David Moré Aguirre

ROS MASSANA,Rosa (ed.)Els capítolsmatrimonials.Una font per a lahistòria social Biblioteca d'Història Rural(Col·lecció Fonts, 6),

Girona, Associació d'HistòriaRural de les ComarquesGironines / Centre deRecerca d'Història Rural dela Universitat de Girona /Documenta Universitaria,2010, 255 pàgs.


15

llibres Després d’haver publicat diverses

obres de caire divulgatiu sobre el món delsfars, l’historiador i arxiver David Moré haescrit una monumental obra on desenvolupaels resultats de molts anys de recerca arxi-vística i de moltes converses amb antics tre-balladors de fars. L’autor és un bon coneixe-dor d’aquest ofici: a part de les dades compi-lades durant la seva investigació, és descen-dent d’una família de farers, i aquest treball liserveix d’homenatge a aquest antic ofici.

El cos de “torrers de fars”, primer, i “tèc-nics mecànics de senyals marítimes”, des-prés, fou una de les creacions del nou Estatliberal de mitjan segle XIX. La modernitzaciódel sistema de senyalitzacions marítimespropicià la creació d’un cos de funcionarisque havia de vetllar per al bon funcionamentdels fars, o sigui, per al bon desenvolupa-ment de la navegació marítima, una via decomunicació clau si tenim en compte el pès-sim estat de les carreteres de l’època. Al llargde gairebé un segle i mig, els fars espanyolsestigueren sota la guàrdia i custòdia d’a-quests treballadors. A partir de l’estudi deDavid Moré, podem veure què comportavaaquest treball. D’entrada, hem de tenir encompte que, degut a les seves funcions, elsfars estaven ubicats en llocs costaners, moltsd’ells aïllats dels nuclis de població en uncontext de comunicacions terrestres moltdolentes. Aquest element condicionava lavida d’aquests treballadors en el sentit quehavien de viure als fars, ells i les seves famí-lies. Aquest aïllament els feia més vulnera-bles a les dificultats del dia a dia: els genera-va problemes de subministraments, elssituava lluny dels metges en cas de cauremalalts i, fins i tot, els podia obligar a enterrarels seus fills al costat mateix dels fars, en elssupòsits de fars molt aïllats. Però, també,aquesta obligació de residir al mateix lloc detreball els obligava a una major interacció

amb el medi: l’autor explica diferents casosde salvaments marítims protagonitzats perfarers i també explica les relacions entreaquests farers i els habitants dels nuclispoblats propers, molt necessàries per laqüestió dels abastiments.

Paral·lelament, l’autor desenvolupa la“història laboral i social” d’aquest ofici: l’accésal cos, la promoció a nivells superiors, lesrelacions amb els inspectors de fars, les san-cions per incompliment del deure, les dispu-tes salarials i per drets laborals, etc. El textacaba donant a conèixer un fet inèdit en lahistòria d’Espanya: la desaparició d’un cosde funcionaris. L’any 1992 els tècnics desenyals marítimes deixaren de ser funciona-ris de l’Estat. Als qui en aquells momentsexercien aquesta professió se’ls va fer triarentre continuar essent funcionaris i ocuparaltres càrrecs en l’administració (i, en conse-qüència, ser desplaçats a altres llocs del’Estat) o continuar treballant als fars i quedarsota les autoritats portuàries. A tota la gentque té entès que la feina de funcionari és unabicoca, una garantia d’una vida sense pro-blemes, cal que tingui coneixement d’aquestcas, que vegi que els funcionaris no tenengarantida la feina de per vida, ni molt menys.

No puc deixar de felicitar l’autor pel seutreball exhaustiu, resultat de moltes horesd’investigació i, sobretot, de moltes ganesd’homenatjar un sector social que durantmolts anys fou clau per a les comunicacionsi el comerç marítim. L’únic retret (menor) queem permeto de fer-li és la ubicació a meitat

professionals dels farers: opino que haguésestat millor posar-ho en un apèndix. Reiteroque és un problema menor que no malmet,en cap cas, les moltes virtuts del treball.

Joaquim Alvarado i Costa

MORÉ AGUIRRE,DavidLa vida en losfaros de España.El Cuerpo deTorreros deFaros o deTécnicosMecánicos deSeñalesMarítimas(1851-1992)Barcelona, Museu Marítimde Barcelona / AngleEditorial, 2010, 444 pàgs.

VAN BAVEL, BasJ.P. iSCHOFIELD,Ph.R. The developmentof leaseholdin NorthwesternEurope, c. 1200-1600Brepols, CORN PublicationsSeries, turnhout Gent, 213pàgs.

Aquest llibre recull un conjunt d’estu-dis que tenen com a objectiu l’estudi deles condicions en les quals es difondrial’arrendament a curt termini en les socie-tats del nord-oest d’Europa. El estudisabasten diverses regions d’Anglaterra,Flandes, Holanda, Dinamarca i la penín-sula escandinava, centrant-se majoritària-ment en l’etapa medieval, i es perllonguenalguns d’ells fins al segle XVI, i en un delscasos s’arriba fins al segle XIX (l’estudisobre la regió de Scania a Suècia). El lli-bre s’obre i es tanca en dos articles deconjunt. El primer situa els objectius d’a-questa recerca col·lectiva (B. J. P. VanBavel i Ph. Schofield); i el darrer fa unbalanç i intenta explicar les causes de l’e-mergència d’aquests contractes en l’etapamedieval i les regions atlàntiques (B. J. P.Van Bavel).

El primer objectiu dels estudis és definiraquesta modalitat contractual, l’arrendamenta curt termini, dins del conjunt de les fórmu-les contractuals que es desenvolupen en elmarc de les relacions contractuals feudals,caracteritzades per relacions consuetudinà-ries, dependència o coerció (precària, emfi-teusi, etc.), i diferenciar-la també de les par-ceries (contractes a curt termini a parts defruits) que també emergien en aquell context.Així, per aquests autors, l’arrendament ésdefinit com una relació voluntària, limitada enel temps (posant l’èmfasi en el molt breu ter-mini) i on la renda (i clàusules contractuals)era determinada per la negociació lliure entreels agents en el marc de les forces que ope-raven en els mercats; i els pagaments erenfixos en metàl·lic o espècies.

Les preguntes que intenten respon-dre els autors són: Quan van aparèixer

d’un capítol de les nissagues i els antecedents


16

llibres aquestes modalitats contractuals diferen-ciades de la resta de contractes d’accés ala terra de caràcter consuetudinari o here-ditari? En quin context apareix aquestamodalitat contractual? Quines diferèncieses poden trobar entre les diferentsregions? La majoria dels treballs se cen-tren en els orígens de l’emergència d’a-quests contractes, en les seves primeresetapes. Això vol dir, cronològicament, quela majoria dels autors troben les sevesprimeres manifestacions durant els seglesXII-XIII, una mica abans del que haviendatat els estudis clàssics de G. Fourquin oG. Duby. En segon lloc, alguns dels estu-dis mostren com aquesta modalitat d’a-rrendament no fou ús exclusiu de lesgrans hisendes, laiques o religioses, sinóun instrument emprat precoçment iàmpliament pels petits propietaris i page-sos per tal de completar les seves tinen-ces. Tercerament, els autors observendiferències clares entre els diferents agro-

sistemes regionals (noció que inclou tantcaracterístiques socioeconòmiques comagroecològiques d’una regió). Per últim,els marcs institucionals i econòmics, queafavoriren o promogueren el desenvolu-pament d’aquestes modalitats contrac-tuals, suggerits per tots els autors sóndiferents. Tot i així, el lligam amb leszones comercials i urbanes és força gene-ral, encara que els models de contractacióno són necessàriament els mateixos nitenen el mateix significat socioeconòmic.Les mitjanes propietats pageses lligadesals centres comercials i urbans flamencspodien desenvolupar modalitats d’arren-dament precoces, però el seu significatera ben diferent d’aquelles altres que apa-regueren en les zones on dominaven lesextenses granges explotades amb mà d’o-bra assalariada.

Gabriel Jover

Sovint és a través del conflicte i del litigique afloren amb major claredat, de formamés explícita, les relacions de poder i elsmecanismes socials que es troben darrerede tot procés de transformació. La interpreta-ció del conflicte, però, sol ser complexa i exi-geix la correcta comprensió dels tots elsactors i personatges, i és per això que laforma més fina d’abordar-ho sol ser casuísti-ca i limitada a aquells conflictes amb un coixídocumental suficient per a comprendre elque es trobava en joc i la posició de cadas-cú. Les obres d’E.P. Thompson contenenmoltes lliçons magistrals sobre la potènciainnovadora d’aquest tipus d’aproximació, dela mateixa manera que la monografia queara ressenyem també té la virtut de mostrarles complexitats i la lluita d’interessos queacompanyaren algunes de les grans trans-formacions agràries del setcents. El punt departida és un plet judicial presentat davant laReial Audiència d’Aragó sobre les terrescomunals d’una localitat de la franja, Tamaritde Llitera, que es fonamenta en la legislaciódel Consejo de Castilla sobre foment agríco-la a partir del repartiment de terres comunals(1767-1773). El plet s’inicià l’any 1773 peruna denúncia veïnal contra un consistorimunicipal que es negava a atendre lademanda de repartiment de diverses pecesde terra efectuada per alguns veïns del lloc iva finalitzar set anys després —relativamentaviat, si ho comparem amb els cànons dedurada dels plets de l’època— amb l’execu-ció d’una sentència favorable als deman-dants. Aquesta aparent victòria, però, va veu-re’s enfosquida en la seva concreció perquèl’extensió repartida fou menor a l’esperada iperquè l’adjudicació de les terres va fer-seamb moltes irregularitats i va donar un resul-tat socialment esbiaixat.

Josep M. Martínez París exposa ambmolta claredat quines eren les parts en con-flicte: una part important dels veïns —page-sos i jornalers— partidaris del repartiment irepresentats institucionalment per la figurade dos diputats del Comú, per una banda; i,per l’altra, un petit grup de ramaders i hisen-dats que controlaven la institució municipal ique volien continuar disposant de les terrescomunals com a pastura per al seu bestiar.L’autor també ressegueix amb detall la posi-ció i actuació d’altres agents: la del clergatlocal —fos quin fos el resultat, en resultavaguanyador: bé pels seus lligams familiarsamb l’oligarquia local, bé per l’augment d’in-gressos decimals que havia de proporcionarla rompuda de les terres repartides— i, enmenor mesura, la dels alts funcionaris del’administració borbònica vinculats a les elitsde Tamarit. El plet, tanmateix, és només elpunt de partida que permet estudiar i com-prendre millor la societat rural de la comarcade la Llitera i dóna peu a l’autor a analitzarsuccessivament la peculiar evolució demo-gràfica des de la guerra dels Segadors, lescaracterístiques geogràfiques i ambientalsdel terme, les pràctiques ramaderes, la dinà-mica de rompudes i transformacions territo-rials anteriors, els fluxos comercials, l’estruc-tura social i la dinàmica de control del poderlocal. I tot plegat per concloure, com diu l’au-tor, que “el tens i conflictiu debat originatdurant la segona meitat del segle XVIII entorndels models de gestió i aprofitament delsemprius ens ha deixat molt clara la comple-xitat de factors i d’interessos que intervingue-ren en la dinàmica del canvi històric”.

Enric Saguer

MARTÍNEZPARÍS, JosepManuelExpansió agràriai conflicte socialal segle XVIII: Ellitigi per lesterres comunalsde Tamarit deLliteraLleida, Edicions de laUniversitat de Lleida /Patronat Josep Lladonosa,2010.


17

recerques L’elecció d’un marc geogràfic concret,

basat en dues regions (els municipis que sesituen al voltant de dos caps de partit judicial,la Bisbal i Besalú) i una àmplia base docu-mental són les eines que utilitza aquest tre-ball per a fer una radiografia de dues socie-tats en un moment històric concret: el pas delsegle XVIII al XIX. El treball toca els aspectessegüents: quina estructura socioprofessionales podia trobar i com evolucionava en eltemps, quines diferències hi havia en lespràctiques migratòries, quins factors objec-tius condicionaven l’elecció de parella, qui-nes diferències socials es poden observar (através dels impostos sobre la terra i les per-sones), quins mercats de la terra i del crèditactuaven en aquests territoris i, també, qui-nes diferències es podien trobar en els con-tractes notarials. Aquest ambiciós projecte,que segurament ha creat més preguntes ihipòtesis que no respostes, ha comptat ambtres fonts primàries principals (el Llibre del’Armament de 1795, les dispenses de pro-clama matrimonials, i els registres d’hipote-ques de Girona, Besalú i Figueres), així comamb fonts secundàries per a completaralguns aspectes del marc general i de l’evo-lució de l’època. S’ha procurat posar especialcura en una crítica de les possibilitats d’a-questes fonts per a conèixer la realitat de l’è-poca.

Pel que fa als grups socioprofessionals,val a dir que s’ha observat, per l’època, l’a-parició de tres noves categories que reflec-teixen transformacions en l’àmbit socioeco-nòmic, com seria l’aparició dels anomenatshisendats, els menestrals i els fabricants coma agrupacions noves i diferenciades en el sidel conjunt dels grups socials preexistents.Un problema a l’hora de definir-los millor haestat la inherent dificultat que existeix per aconèixer el treball femení, que era moltimportant en alguns sectors de l’economia.Pel que fa a l’àrea besaluenca i l’àrea bisba-lenca podem dir que la primera era notable-ment industrial, amb la presència ja de fàbri-ques, i amb un pitjor repartiment de la terraque no la segona, que, per altra banda, teniauna economia de caire agropecuari, ambforta diferenciació entre la Bisbal i la resta demunicipis, en contrast amb la zona deBesalú composta de múltiples viles de caràc-ter més urbà. En els resultats de la investiga-ció, aquest aspecte té repercussions sobreno només a què es dedicava la gent i elsseus nivells de vida, sinó també sobre el seucomportament matrimonial. Han estat exami-nats alguns aspectes sobre el casament, pelque fa a elecció de parella (endogàmia pro-fessional, és a dir, l’elecció literalment de per-sones de la mateixa classe i condició, o elpaper que podia jugar la influència de lacomunitat on es vivia), i pel que fa a l’edat idia del matrimoni (el temps necessari per areunir un patrimoni o el possible paper delcalendari agrícola i religiós). Aquests aspec-tes han estat tractats des d’una visió més

pròxima al punt de vista exposat per BarryReay (Barry Reay, 1996), en el qual s’enténque el parentiu té un rol important en lasocietat i que les parelles casades s’integrenen aquesta en lloc de veure-les com a famí-lies nuclears autònomes, un concepte queés criticat per la seva inexactitud o acusat demite, i que, en canvi, s’utilitza en la perspec-tiva neomalthusiana sobre demografia (AlanMacfarlane, 1987). En la societat de l’èpocaestudiada, costa d’entendre que casar-se fosgairebé una càrrega i no es tingués en comp-te les avantatges que podien suposar lesaliances entre famílies o l’augment dels bra-ços disponibles a la casa. Aquests aspectestambé ens han permès endinsar-nos en elmón de la migració, tant abans (dels joves ide les famílies senceres) com en el dia de lesnúpcies, aspecte on s’ha demostrat que tre-ball, família i gènere esdevenen factors clau.

En un altre registre, hem mirat per al’any 1806 els mercats de la propietat i delcrèdit corresponents a aquestes dues àrees,utilitzant l’avantatjós Registre d’Hipoteques,complementat amb alguns documents nota-rials. Comparant les sèries documentalscorresponents a les dues àrees d’estudiescollides, s’han pogut notar diferències cla-res i pensar sobre elles, encara que l’abastde la investigació no ha permès arribar a ofe-rir una interpretació causal. Val a dir queaquell any, la zona de Besalú va generarmolta menys documentació que la de laBisbal. Si bé algunes tipologies documentalsentre els notarials examinats són presentsarreu del territori, i fins i tot en proporcionssimilars, hi ha variacions en l’ús d’algunstipus de contractes i en algunes clàusulesque s’utilitzen. La diferència més clara ésentre la quasi manca de censals i establi-ments a l’àrea besaluenca en comparacióamb l’àrea bisbalenca. També es podendetectar diferències en el si dels contractesd’arrendament, tant de parcel·les com demasoveria. Sobre aquest aspecte, es potdestacar la presència de clàusules per cons-truir tancats al voltant de les finques, la dife-rència entre els masovers que paguen endiners i els que estan en parceria, o els pac-tes sobre el cultiu del mas. Les dades sobremercat de la terra pel que fa a compraven-des fan pensar en l’existència de dos mer-cats: un per a les petites parcel·les i un per agrans extensions de terreny o masos sen-cers.

Un exercici que relaciona les dues partsés constatar quin és el rol dels diferentsgrups socioprofessionals en aquestes tipolo-gies documentals. Hem observat que en elcrèdit, els principals oferents són l’església através del censal, i els pagesos de mas a tra-vés del debitori. Els demandants tendeixen aser la pagesia o aquells dedicats a la manu-factura. L’arrendador solia ser una personano dedicada principalment al cultiu, però pro-pietària, que tractava amb arrendataris que

SERRAMONTMANYi HUGAS, Albert

Fonts per a l’estudide les estructuressocials en unaèpoca de canvihistòric: elcorregiment deGirona, 1787-1807

Treball de recerca de Màsterd’iniciació a la Recerca enHumanitats. Data de lectura:30 de setembre de 2010


18

recerques sí que eren cultivadors o bé gent que voliahorts. Existien tota una sèrie de monopolismunicipals, que interessaven sobretot alscomerciants, i també el mercat d’arrenda-ment d’habitatges. Una forma documentalque hem trobat, coneguda com a venda icessió, es devia utilitzar per a resoldre casosde morositat. Per acabar, els establimentstendien a ser més aviat fets per l’Església oel rei a Besalú, i sovint tractaven sobre elsdrets d’aigües. A més de tractar aquestaspecte, no es podia deixar de banda latemàtica dels capítols matrimonials: el dot ésun indicador prou conegut sobre nivells devida i ingressos dels grups socials, que mos-tren així la seva capacitat de consum. En elnostre cas, però, ens agradaria introduir coma indicador el dels béns mobles que s’entre-guen en el moment del casament; habitual-ment l’arca, la calaixera i l’escriptori. Cada unté més valor que l’anterior i, per tant, obser-var quines persones els entreguen ens ajudaa pensar les diferències socials.

Com a última cosa, hem fet una aproxi-mació al tema del domini directe i l’emfiteusi através de 263 documents de l’àrea besaluen-ca i 494 de la bisbalenca, que han mostrat lapresència de la fórmula estudiada per RosaCongost (Rosa Congost, 2007) “el dominidirecte per qui ho demostri” en un 18% i 22%dels casos respectivament, però, alhora, hemdescobert que un 20,5% de les terres deBesalú es declaraven en Franc Alou, per con-tra de només menys de l’1% a l’altre àrea

estudiada. Aquest fenomen és especialmentinteressant, però de moment comprendre’nels orígens no resulta possible.

Per tant, el treball presenta les possibi-litats de diferents fonts de cares a l’estudidels matrimonis, els oficis, la demografia i elmercat immobiliari en aquestes àrees. Estroba situat en una època en què tinguerenlloc canvis històrics, i resulta interessant reu-nir dades per a contrastar-los. El que és més,una aproximació centrada en dues àrees,una de menys coneguda com és la deBesalú i una de més estudiada, com és la dela Bisbal, és útil per a mostrar les diferènciesregionals que existien per a l’època estudia-da, per més que aquest treball sols ens hagipermès arribar a una radiografia d’unmoment. En conclusió, s’han acomplert dosobjectius: encetar o tocar temàtiques que espodran investigar més extensament enendavant, i mostrar les moltes possibilitatsque ofereixen una sèrie variada de fonts, tantper si soles com un cop creuades.

Bibliografia citadaCONGOST, R., Tierras, leyes, historia: estudiossobre “la gran obra de la propiedad”, Barcelona,Crítica, 2007.MACFARLANE, Alan, Marriage and Love in England:Modes of Reproduction 1300-1840, Oxford,Blackwell Publishing, 1987.REAY, B., “Kinship and the neighbourhood in nine-teenth-century rural England: the myth of the auto-nomous nuclear family”, Journal of Family History,21.1 (1996), pàgs. 87-104.

Aquest treball de recerca pretén ser unprimer pas en un projecte de recerca de mésabast que tracti les elits financeres catalanesa la ciutat de Girona en el període entre 1350i 1450. En aquesta aproximació biogràfica alcanviador Ramon Medir s’analitzen diversosaspectes de l’entorn social en què visqué,així com les directrius de l’activitat que duguéen el terreny professional i en l’esfera públi-ca, amb un èmfasi especial en la banca dequè fou titular. Les elits financeres represen-ten l’horitzó temàtic de la investigació. Elfenomen de la revolució fiscal i financeraexperimentada per la Corona d’Aragó a par-tir de la dècada de 1350 ja ha estat posat enrelleu. Tanmateix, els seus protagonistes iactors han estat escassament estudiats. Enaquest sentit, el punt de partida més sòlid estroba en els estudis dels darrers anys a pro-pòsit de la fiscalitat reial, d’Estat i de les finan-ces de diversos municipis del principat impul-sats en el grup de la Institució Milà iFontanals, coordinat pel Dr. M. Sánchez.L’elecció de la figura d’un canviador respon acertes mancances en el coneixement de labanca privada baixmedieval a Catalunya.Les fonts principals han estat els protocols dela notaria reial de Girona conservats a l’ArxiuHistòric de Girona. En paral·lel, hem encetatel buidatge de la documentació emanada de

l’escrivà que actuava per la juraderia i el con-sell de la ciutat de Girona, al mateix tempsque hem fet diverses incursions a la immen-sitat de l’Arxiu Reial, tot abordant volums dela Cancelleria del rei Pere III. Igualment al’Arxiu de la Corona d’Aragó, hem buidat elprimer registre de correspondència de laDiputació del General i un parell d’expedientsd’albarans del Mestre Racional.

El present treball s’ha estructurat entres grans capítols. En el primer, des d’unadefinició àmplia del concepte d’entorn social,hem observat la trajectòria de Medir (laforma habitual amb què és designat, en detri-ment de Sant Medir, en posterioritat aldecenni de 1350) des de la referència docu-mental més antiga que en coneixem, l’any1329, fins a la seva mort, l’estiu de 1382.Ramon era fill de Martí de Sant Medir, un ten-der o petit comerciant resident a Girona desde, com a mínim, les acaballes del segle XIII.Ens hem interessat per la condició i l’activitatde tres dels cunyats de Ramon, llevat d’uncas força heterodox, inserits en el mateixentramat professional i veïnal que els SantMedir.

D’altra banda, hem pogut datar a l’en-torn de 1335 el casament del nostre prota-

REIXACH SALA,Albert

Els canviadors a laGirona del segleXIV: el cas deRamon Medir(c. 1330-1382)

Treball de recerca de Màsterd’iniciació a la Recerca enHumanitats. Data de lectura:30 de setembre de 2010


19

recerques gonista amb Flora Guerau, filla d’una famíliaamb certa anomenada a la Girona del tres-cents. L’enlairament cap a les capes mésselectes de la societat gironina sembla con-cretar-se en les aliances dels seus fills ambmembres de la franja política de la mà majorde la ciutat i amb un llinatge de donzells con-demnat a desaparèixer.

Aquest ascens social resulta indestria-ble de l’activitat desplegada per RamonMedir: en els seus inicis professionals regen-tà un obrador d’especieria que potser haviaheretat del pare i comercià amb compostosd’apotecari i productes tèxtils. Tot i això, l’any1354 féu un salt notable en el seu peripleprofessional amb l’obertura d’una taula decanvi. Malgrat haver-hi diversos possiblesfactors per explicar aquest veritable gir, elcert és que es produí en un context de dina-mització de les finances municipals (creixienles demandes fiscals de la monarquia) i coin-cidí amb la segona anualitat en què Medirostentà el càrrec de jurat per la mà mitjana ala ciutat. A partir d’aquest moment la taula decanvi passà a ser l’eix de gravetat dels afersdel nostre protagonista fins a les portes de laseva mort. Des de l’òptica de la construccióhistoriogràfica del mercader-banquer, hemdocumentat que Medir continuà comerciantamb tèxtil i participant en l’esfera del crèditprivat. La seva professió no li impedia com-paginar diversos negocis, en la mesura queels paràmetres de racionalitat empresarialdels nostres dies no es poden aplicar en capcas a la Girona o la Catalunya del segle XIV.

En un pla semblant, hem fet l’exercicide contrastar el cas de Ramon Medir amb unaltre clixé historiogràfic, el del “rendista”, en lalínia del que autoritats encapçalades per F.Braudel interpretaren com una desviació per-niciosa dels capitals mercantils, un fenomenamb concomitàncies amb el de la interacciócamp-ciutat. Hem documentat i descrit elpatrimoni bastit per Medir: l’alberg principal,immobles, censos sobre taules i botiga al corcomercial de la Girona de l’època, així comdrets sobre un molí i dues hortes al Monarreial. Hem mostrat que articulà un mosaic deparcel·les a les parròquies de Sant Joan deMollet, Flaçà, Bordils i Sant Martí Vell. Com ahipòtesi, el procés podia arrencar de lesaportacions obtingudes en les noces ambFlora Guerau: com el seu sogre, detenia unapart del delme del terme de Mollet i segura-ment una explotació fortificada des de la qualposar en valor les terres. Hem pogut docu-mentar que el nostre gironí comprà violaris irendes mixtes tant a particulars com a insti-tucions que emetien deute públic. Pel que faa aquest segon àmbit, hem indagat en lescorrelacions entre els violaris transferits perles universitats de la vila de Camprodon i dela ciutat de Girona i els serveis bancaris queels prestà Medir en certs cicles fiscals.Aquests episodis i d’altres operacions en el

mercat secundari de la renda ens han convi-dat a destacar l’ús financer que es feia decensals morts i violaris. La noció de “rendis-ta” ha grinyolat davant de l’evidència docu-mental. Però la seva trajectòria incloïa unaaltra faceta ineludible, la participació alsòrgans de govern i representació de la ciutatde Girona: ocupà el càrrec de jurat per la màmitjana entre els anys 1349 i 1381 en sisocasions i assumí la clavaria de les imposi-cions i comissions lligades a l’obra dels mursen diverses anualitats. També en la relacióamb el municipi, es percep la influència de lataula de canvi en l’activitat del nostre prota-gonista a partir de 1354.

El darrer capítol s’ha dedicat a l’anàlisidel funcionament de la banca que regentà.S’ha confrontat allò descrit per Conde enrelació a la taula de Descaus i d’Olivella ambles informacions sobre l’establiment de Medirproporcionades per la documentació notarial.Tot i no disposar de la font òptima per a unestudi d’aquestes característiques (els llibrescomptables de la taula), els protocols enshan permès donar proves d’un ampli quadrede serveis: constitucions de dipòsits o ingres-sos, reintegraments dels titulars de comptesi, sobretot, transferències o dites, segons laforma amb què s’anomenaven a l’època.D’acord amb el que han establert autors comGarcía Marsilla i d’altres referències clàssi-ques com De Roover o F. Melis, un delsatractius de la banca privada baixmedieval jaera la capacitat per operar al descobert. Ambun ventall d’operacions de caixa prou com-plex, Medir comptà entre la seva clientelaamb ciutadans puixants, mercaders i menes-trals de Girona i, alhora, amb la hisendamunicipal, així com la tresoreria reial, elsadministradors de donatius votats per lesCorts i la incipient Diputació del General.Com posà en relleu M. Sánchez, RamonMedir formà part d’una xarxa de banquersliderada pel barceloní Berenguer Bertranespecialment activa entorn de 1365. Elsvolums conservats de la notaria gironina enshan permès de documentar-ho bé, a més d’i-dentificar d’altres episodis similars del perío-de en què Medir oferí la seva taula a laCorona o al General, molts cops com acol·laborador d’altres canviadors.Precisament, s’evidencia un grau notable dedesenvolupament en les connexions inter-bancàries, sobretot entre les taules de Mediri Berenguer Bertran en el lapse entre 1364 i1367. Arran de l’observació d’aquests cir-cuits, per una altra part, podem oferir unacerta posició en un debat obert entre els his-toriadors que han estudiat la banca privadabaixmedieval. Es tracta de l’ús i l’acceptacióde les ordres escrites per tal d’efectuar ope-racions a les taules de canvi sense la com-pareixença física del titular del compte. Hemreunit força proves documentals que demos-tren que les ordres per escrit podien supliraquesta presència.

CURSOS, JORNADES,CONGRESSOS

VII Col·loqui d’EstudisTranspirinencs. Els PirineusVisitats: del Segle XVIII al’Actualitat. Salardú, 30 desetembre i 1 i 2 d’octubre de 2011.Organitza: Conselh Generaud’Aran, Archiu Istòric Generaud’Aran, Institut d’Estudis Aranesi,Centre d’Estudis Comarcals delRipollès, Patronat FrancescEiximenis, Diputació de Girona,Centre d’Estudis Ribagorçans,Institut Ramon Muntaner iCoordinadora de Centres d’Estudisde Parla Catalana. Termini depresentació de propostes decomunicacions (màx. 1500-2000caràcters): 15 de juliol de 2011.Termini d’inscripció: 25 desetembre de 2011.Més informació: www.irmu.org;[email protected]

VIII Congrés de la CCEPC:1960–1980. Transicions i canvisa les terres de parla catalana. 10de novembre (Museu d’Història deCatalunya, Barcelona), 11 i 12 denovembre (Citilab, Cornellà deLlobregat). Àmbits: 1.- Ideologia,cultura i identitats; 2.- Movimentssocials; 3.- Associacionisme isociabilitat. Organitza:Coordinadora de Centres d’Estudisde Parla Catalana, Institut Ramon

Muntaner, Centre d’EstudisComarcals del Baix Llobregat iMuseu d’Història de Catalunya.Termini d’inscripció decomunicacions: 15 de juliol de2011. Més informació: www.ccepc.org;[email protected]

BEQUES I PREMIS

Beca Maria Font de Carulla 2011.Per a la realització d’un treball derecerca etnològica; tambés’admetran projectes de recercahumanística, sociològica, històricao literària que tinguin a veureespecíficament amb el món rural.Dotació: 2.500 €. Termini depresentació: 10 de setembre de2011. Convoca: Fundació LluísCarulla, Museu de la Vida Rural iEditorial Barcino. Més informació:www.museuvidarural.com.

Premi Plana de Vic 2011. Ofert almillor treball de la branca de lletresd’interès per a la comarca d’Osona.Es valoraran especialment aquellesobres que siguin adequades per ala publicació en alguna de lessèries bibliogràfiques que edita elPatronat. Dotació: 4.000 €. Terminide presentació: 15 de setembre de2011. Convoca: Patronat d’EstudisOsonencs.

Més informació:www.patronatestudisosonencs.cat

Premis Bonaplata per a lavaloració del patrimoniindustrial, tècnic i científic (19ªconvocatòria). Premi Estudis,Premi Rehabilitació i PremiEspecial de Patrimoni a treballscentrats en actuacions fetes aCatalunya o sobre Catalunya.Termini de presentació: de l’1 al 30de setembre de 2011. Convoca:Associació del Museu de la Ciènciai de la Tècnica i d’ArqueologiaIndustrial de Catalunya. Més informació: www.amctaic.org;[email protected];tel. 937 803 787.

Premis Les Gavarres 2011:Premi Joan Xirgo, XXI edició. Pera un projecte inèdit sobre qualsevoltemàtica que contribueixi alconeixement i estudi dels valors delmassís de les Gavarres. Dotació:6.000 €. Convoca: Consorci de lesGavarres. Termini de presentació:30 de setembre de 2011. Més informació: Tel. 972 643 695.

Premis Les Gavarres 2011:Premi Cirera d’Arboç, XV edició.Distinció a una trajectòria vitald’accions directes i palpables,dutes a terme en l’àmbit de lesGavarres, per a recompensar lespersones físiques o jurídiques o bé

els col·lectius que han contribuïtamb la seva activitat a laconservació, la millora o ladescoberta dels valors del massís.Convoca: Consorci de lesGavarres. Termini de presentació:30 de setembre de 2011. Més informació: Tel. 972 643 695.

Beca Ernest Lluch de ciènciessocials 2011. Per a treballs referitsa l’àmbit territorial de la Garrotxa.Dotació: 4.500 €. Termini depresentació: 30 de setembre de2011. Més informació: Arxiu Comarcal dela Garrotxa, tel. 972 279 131;[email protected]

VIII Beques de recerca JoanTorró i Cabratosa. Medi ambient iciències socials, en l'àmbit territorialdel Montgrí i Baix Ter. Dotació:6.000 €. Termini de presentació: 31de gener de 2012. Convoca:Museu de la Mediterrània i ParcNatural del Montgrí, les Illes Medesi el Baix Ter. Més informació:www.museudelamediterrania.cat


20

mestallRedacció:Josep Colls, Rosa Congost, LídiaDonat, Gabriel Jover, David Moré Assessor lingüístic: Daniel FerrerMaquetació: Anna CabañasPer a informació i inscripcions:Associació d’Història Rural de les Comarques GironinesPl. de Sant Josep, 1Arxiu Històric de Girona17004 GIRONATel. 972 22 55 00www.ddgi.cat/historiarural/Podeu enviar-nos textos osuggeriments a: [email protected]: semestral.Impressió: Palahí Arts GràfiquesDipòsit legal: GI-731-1999

agenda

En definitiva, els amplis quadres de ser-veis i xarxa d’usuaris detectats en una taulacom la de Ramon Medir li permeteren soste-nir operacions de força envergadura sense lanecessitat de moneda al comptat. I és quehem de tenir en compte que el descobertpodia ser assumit pel banquer, encara quepotser molt més sovint el canviador es limita-va a actuar de mitjancer en un préstec conce-dit per un tercer. Així és com esdevenia cab-dal el crèdit de financers de diferent proce-

dència. En aquest sentit, hem vist destacar lafigura d’un jueu, Vidal Caravida, de qui esmanllevaren enormes sumes en conjunturesbèl·liques en què urgia l’obtenció immediatade pecúnia. En definitiva, en l’estudi de cas delnegoci de Medir abunden les mostres d’inte-gració de les taules de canvi en un sistemafinancer prou consolidat i el pes que tinguerenen la revolució fiscal que pretenem abordar enla línia de recerca encetada amb aquest tre-ball.

recerques

JornadaLES COMPTABILITATS AGRÀRIES COM A FONT PER A LAHISTÒRIA ECONÒMICA I SOCIALDivendres 7 d’octubre de 2011

Organitza: Associació d’Història Rural de les Comarques Gironines i Centre de Recerca d'Història Rural(Institut de Recerca Històrica, UdG).Amb el suport del MICINN (projecte de recerca HAR2008-02960/HIST), l'Institut Ramon Muntaner iel Patronat Francesc Eiximenis de la Diputació de Girona.No calen inscripcions prèvies. Es lliuraran certificats d’assistència a les persones que ho sol·licitin.

Més informació:Centre de Recerca d’Història Rural, Institut de Recerca Històrica de la Universitat de Girona.Tel. 972 418 945. A/e: [email protected]; www.udg.edu/irh

mestall - ddgi.cat · ball que pretén identificar els aspectes més representatius de tot aquest...

Documents