les aventures del marc
DESCRIPTION
Conte escrit entre 3 escolesTRANSCRIPT
Les aventures del Marc
Tot va començar, un dia tranquil d’estiu. Un nen, vivia a la muntanya en una
casa petita però molt acollidora i confortable. Un matí, estava jugant
tranquil·lament a un joc molt
interessant de l’espai. El nen es deia
Marc i era un apassionat dels planetes i,
en general, de tot l’Univers.
De sobte, la tele el va xuclar i es va
veure, en qüestió de segons, en mig
d'aquell espai i es va quedar bocabadat
quan va comprovar, que podia respirar sense dificultat.
De cop, es va veure saltant de
meteorit en meteorit i, fins i tot, va
fer surf entre aquella marea de
roques. Així va arribar a Saturn i es
va recórrer els seus grans, llargs,
llisos i brillants anells. Tot era
preciós, impressionant, incomparable,
però feia molt i molt fred...
Un cop en aquell lloc mai visitat per ell, es va posar eufòric però, al cap d’una
estona, va veure que tenia FORÇA INCONVENIENTS: L’estança era bonica
i agradable, però l’aire era gèlid i estava enmig del no res. Va decidir anar-
se’n a algun planeta proper, però quan anava de camí, va pensar que hi havia
milers de quilòmetres de distància. Llavors, va quedar absolutament
desesperat. De cop i volta, va
aparèixer algú totalment
diferent de tothom que ell
coneixia: era molt alt i li
regalimava una mena de
substància que tenia aspecte
de ser tòxica.
Aquell ésser misteriós va fer un moviment molt brusc amb la mà i, de sobte,
ja el tenia agafat i llavors, va dir alguna cosa que no tenia ni la més remota
idea del què era. En Marc es va començar a posar nerviós perquè aquest
ésser no se separava d’ell. Mentrestant, un altre ésser se li acostava pel
darrera, eren idèntics! El van portar cap a
un objecte desconegut que semblava molt
modern.
Un cop va entrar en aquell objecte, es va
mirar de més a prop a aquells éssers i va
arribar a la conclusió que eren alienígenes.
Un d’ells li va donar un cop molt fort al cap
i el va deixar inconscient. Quan es va
despertar, estava en una sala molt gran però molt poc lluminosa. Al seu
costat, hi havia dos nens més que no eren alienígenes i el primer que va fer
és anar a parlar amb ells. Un d’ells quan va veure en Marc, es va posar
histèric, es pensava que ell era un dels dolents. En Marc els va dir que no i
l’altre nen li va preguntar si sabia com sortir d’aquell lloc. En Marc volia
saber també si aquells nens havien estat xuclats per la televisió com ell
mateix i així havia estat. Van estar mirant per tot arreu i van descobrir que
a les parets de l’habitació, estava escrit com sortir d’allà i es van posar a
seguir les instruccions al peu de la lletra.
Allà explicava que havien de trobar un interruptor que estava camuflat amb
els colors de l’habitació, prenent aquest interruptor s’obriria un forat
secret on s’amagaven les claus per obrir la porta.
Entre tots es van posar a buscar per tota l’habitació. Anaven tocant amunt i
avall, però no trobaven res. El Marc esgotat, va seure i va notar una
molèstia a l’esquena, al girar-se va tocar i es va adonar que sobresortia un
interruptor. Finalment l’havien trobat. Van agafar les claus que hi havia dins
i van obrir la porta amb molt de compte.
Al sortir d’aquella habitació es van quedar desconcertats perquè no tenien
ni idea de on estava la sortida. Hi havia un gran passadís molt lluminós ple de
portes que no sabien que podrien trobar-se darrere d’elles.
Com que sabien que no tenien gaire temps per actuar, ja que en qualsevol
moment s’adonarien de que havien escapat. Van optar per obrir la segona
porta, amb tan mala sort que es van trobar a un munt d’extraterrestres que
semblava que estaven investigant altres éssers que ells no havien vist mai.
Van haver de sortir corrents sense rumb i es van amagar darrere d’una
porta de color vermell. Allà hi havia molts aparells estranys que no tenien ni
idea de que eren ni com funcionaven, però si que van veure un que si que els
era molt i molt conegut, era una televisió gegant!! En aquesta televisió no
sortien dibuixos, ni series, ni pel·lícules... era la terra. Cada canal mostrava
una ciutat i en ella es podien veure als nens que hi vivien. De cop i volta ho
van veure clar, amb aquella televisió els vigilaven i decidien quins nens
agafar. Llavors es van assabentar que amb aquella televisió podrien tornar a