EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Unitat 1

EL RELLEU: MARC FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES

Unitat 1Índex generalÍndex general

1

0.-INTRODUCCIÓ0.-INTRODUCCIÓ

1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU 1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU

2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA

3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA

4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA

5.-EL RELLEU DE CATALUNYA5.-EL RELLEU DE CATALUNYA

6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA

0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU

1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE

A) ÀFRICAA) ÀFRICA

Grans altiplans

Sistemesmontanyosos

S: Drakensberg

Centre:Ahaggar Tibesti

E: Rift Valley

Depressions

N: Atles

Conca riu Congo

Conca riu Níger

Accidentscostaners

Cap Bona Esperança

Illa de Madagascar

Golf de Guinea

P. de Somàlia

EL RELLEU

B) ÀSIAB) ÀSIA

Continent més gran

Àsia Està unida a Europa = Euràsia

Gran extensió → enorme varietat de sistemes físics i ecològics

Elevada altitud mitjana

Accidentscostaners(penínsules)

AràbigaÍndicaIndoxinaCoreaKamchatka

Unitats delrelleu

Plana siberiana

Plana arábiga

Plana Xinesa

Plana d’Indoxina

Altiplà del Decán

Altiplà d’Altai

S. d'Àsia central

S. de l’Himalaya

EL RELLEU

C) AMÈRICAC) AMÈRICA

Unitats

Gran cadena muntanyenca occidental

S. d’Alaska RocallosesSierra MadreS. CentroamericanaAndes

Planes centrals

Serralades orientals

ApalatxesMeseta brasilera

EL RELLEU

D) OCEANIAD) OCEANIA

EL RELLEU

És simple → Unitats

Gran Serralada DivisoriaAltiplà de Kimberley Desert Victòria

OceaniaContinent més petitFormat per: Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes diminutes

E) ANTÀRTIDAE) ANTÀRTIDA

EL RELLEU

És simple → Unitats

Serralada TransantàrticaPenínsula Antàrtica

AntàrtidaSituada al pol sud i envoltada pels oceans Pacífic, Atlàntic i ÍndicCoverta per una capa de glaç

MuntanyesMuntanyes

SERRALADES JOVES: d'època més recent, menys desgastades per l'erosió. Ocupen la major part del Sud del continent i donen lloc a paisatges de formes abruptes

SERRALADES JOVES: d'època més recent, menys desgastades per l'erosió. Ocupen la major part del Sud del continent i donen lloc a paisatges de formes abruptes

La Gran Plana Europea. Ocupa més de la meitat de la superfície continental, de Bèlgica fins als Urals

La Gran Plana Europea. Ocupa més de la meitat de la superfície continental, de Bèlgica fins als Urals

PlanesPlanes

Altres planes. Plana d'Hongria, la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

Altres planes. Plana d'Hongria, la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir

A) EL RELLEU

I ELS RIUS

MASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i de poca altitud, que a penes superen els 2000 m.

MASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i de poca altitud, que a penes superen els 2000 m.

Muntanyes Grampianes, Serralada Escandinava, Massís Central francès…

Muntanyes Grampianes, Serralada Escandinava, Massís Central francès…

Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas

Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas

2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA

Grans rius continentals: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster

Rin, el Sena i el Loira

el Roine, el Po, i el Danubi

B) LES COSTES

El continent europeu presenta, en conjunt, unes costes de formes molt retallades,

Costes AltesCostes Altes

On les muntanyes arriben fins al mar, les costes són altes i formen penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, el mar Cantàbric i algunes zones del litoral mediterrani).

On les muntanyes arriben fins al mar, les costes són altes i formen penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, el mar Cantàbric i algunes zones del litoral mediterrani).

Costes BaixesCostes Baixes

On les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi

On les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi

CaracterístiquesCaracterístiques

A) EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA

3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA

Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i de que una gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i de que una gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta

Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus

Formes compactes, que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns trams curts, com al litoral gallec.

Principals unitats de relleuPrincipals unitats de relleu

Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Monts de Toledo

La Meseta castellana, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metresLa Meseta castellana, que ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres

Les muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena

Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes

La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir

B) EL RELLEU INSULAR

Arxipèlag BalearArxipèlag Balear

Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera)

Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera)

Són una prolongació de les Serralades Bètiques Són una prolongació de les Serralades Bètiques

Arxipèlag CanariArxipèlag Canari

El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma) El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma)

Són illes volcàniques situdes a l’Oceà AtlànticSón illes volcàniques situdes a l’Oceà Atlàntic

4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA

A) LES COSTES

Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses; els trams baixos i sorrencs més extensos es troben als golfs de Cadis, València i Alacant Al litoral espanyol hi dominen les costes altes i rocalloses; els trams baixos i sorrencs més extensos es troben als golfs de Cadis, València i Alacant

Les costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues Les costes de la Península Ibèrica són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds són els de les ries gallegues

Vessants hidrogràfiquesVessants hidrogràfiques

Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Nalón i el Navia.

Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Nalón i el Navia.

Vessant atlàntic. Son rius llargs que reben nombrosos afluents. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals són: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir

Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer. Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura

Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer. Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura

B) ELS RIUS

Unitats de Relleu de CatalunyaUnitats de Relleu de Catalunya

5.-EL RELLEU DE CATALUNYA5.-EL RELLEU DE CATALUNYA

Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paral·leles a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues serralades hi ha la Depressió Prelitoral.

Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paral·leles a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues serralades hi ha la Depressió Prelitoral.

Els Pirineus. Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el Prepirineu. Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la comunicació.

Els Pirineus. Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el Prepirineu. Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la comunicació.

Depressió Central. Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del país entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples.

Planes Costaneres. Planes arran de costa covertes pels sediments que porten els rius: Plana de l’Empordà, Camp de Tarragona i delta de l’Ebre

6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA

A) EL LITORAL CATALÀ

Costes Altes. Predominen al Nord del litoral Català: Costa BravaCostes Altes. Predominen al Nord del litoral Català: Costa Brava

Litoral rectilini amb dos accidents costaners importantsLitoral rectilini amb dos accidents costaners importants

Cap de Creus al nord

Delta de l’Ebre al sud

Costes Baixes. Predominen al Centre i Sud del litoral Català, amb platges de sorra fina i aigües poc profundesCostes Baixes. Predominen al Centre i Sud del litoral Català, amb platges de sorra fina i aigües poc profundes

Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc. Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc.

Conca de l'Ebre. Part de l'Ebre que passa pel territori català i els seus afluents (Segre). Porten força cabal perquè la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i són aprofitats per la producció d’energia elèctrica.

Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials

Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials

B) LA XARXA HIDROGRÀFICA

Vessant Atlàntic. L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la Garona. Neix al Pirineu aragonès, travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres Vessant Atlàntic. L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la Garona. Neix al Pirineu aragonès, travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres