programa electoral marc d'esquerra republicana per les eleccions municipals 2015

Upload: esquerranacional

Post on 04-Oct-2015

6.416 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Programa electoral marc per les eleccions municipals del 24 de maig de 2015

TRANSCRIPT

  • PROGRAMA MARC

    ELECCIONSMUNICIPALS 2015

  • PROGRAMA MARC

    ELECCIONSMUNICIPALS 2015

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 5

    ndexMUNICIPIS REPUBLICANS .................................................. 7

    Municipis republicans per a un nou pas ...................... 7

    Un govern obert per a una democrcia oberta ......... 8

    La lluita contra la corrupci .................................................. 10

    Lespai pblic, lgora ciutadana ........................................ 11

    Democrcia representativa, participativa i directa . 11

    Bones prctiques de municipis republicans................ 15

    MUNICIPIS COHESIONATS ................................................. 27

    COHESI SOCIAL ..................................................................... 27

    Educaci .......................................................................................... 29

    Cultura .............................................................................................. 30

    Mitjans de Comunicaci .......................................................... 33

    Poltica lingstica ..................................................................... 35

    Salut ................................................................................................. 38

    Acci social..................................................................................... 40

    Esports ............................................................................................. 41

    Justcia .............................................................................................. 46

    CIUTADANIA................................................................................ 47

    Poltiques per a dones ............................................................. 48

    Poltiques per a persones LGTB ........................................ 49

    Poltiques migratries .............................................................. 51

    Cooperaci i solidaritat .......................................................... 52

    Gent gran ........................................................................................ 53

    Participaci ciutadana i moviments socials ................. 55

    Bones prctiques de municipis cohesionadors ......... 57

    MUNICIPIS EMPRENEDORS ............................................... 63

    Introducci ..................................................................................... 63

    Democrcia econmica ........................................................... 65

    Administraci efica.................................................................. 66

    Administraci electrnica

    en la societat de la informaci ............................................ 66

    La funci pblica, eina de millora

    de la qualitat del servei pblic ............................................ 69

    Pressupostos i fiscalitat .......................................................... 69

    Sistema de pagaments digitals,

    un circuit de comer social .................................................. 70

    El turisme com a factor de desenvolupament

    i integraci als municipis ........................................................ 71

    Un comer per humanitzar ciutats,

    pobles i barris ............................................................................... 73

    La potenciaci dels espais agraris

    i la producci daliments ......................................................... 74

    El valor social dels mercats

    i dels productes de proximitat i de temporada ......... 75

    Un mercat segur que afavoreixi

    la confiana de les persones consumidores ................ 75

    Noves viles i ciutats emprenedores ................................. 76

    Emprenedoria, empresa i treball........................................ 77

    Els pactes locals per a locupaci ...................................... 79

    Foment dinfraestructures TIC

    per a la connexi ciutadana ................................................. 80

    Bones prctiques de municipis emprenedors .......... 82

    MUNICIPIS SOSTENIBLES ................................................. 95

    ESPAI CVIC. URBANISME,

    SOSTENIBILITAT I GOVERNANA .............................. 95

    Sostenibilitat ................................................................................ 98

    Les ciutats intelligents .......................................................... 104

    Urbanisme ..................................................................................... 106

    Habitatge ....................................................................................... 111

  • 6 PROGRAMA MARC

    Mobilitat ........................................................................................... 117

    Seguretat ......................................................................................... 120

    Bones prctiques de municipis sostenibles ................ 125

    ANNEX

    Eleccions municipals 2015:

    programa marc de les JERC ........................................ 131

    1. Introducci ................................................................................. 133

    2. Municipis lliures: el nucli

    de lemancipaci material del jovent .............................. 134

    a. Formaci i educaci ....................................................... 134

    b. Habitatge ............................................................................ 135

    c. Treball .................................................................................... 137

    d. Salut ....................................................................................... 139

    3. Municipis republicans: el jovent,

    protagonista del canvi........................................................ 140

    a. Participaci poltica ........................................................ 140

    b. Associacionisme ............................................................... 141

    c. Transparncia, governana

    i noves tecnologies .............................................................. 141

    Municipis inclusius ............................................................... 142

    d. Dona ........................................................................................ 142

    e . LGTB ...................................................................................... 143

    f. Immigraci i interculturalitat ...................................... 144

    g. Oci i jovent ........................................................................... 145

    h. Cooperaci ........................................................................... 146

    i. Esport ....................................................................................... 146

    j. Cultura ..................................................................................... 147

    4. Municipis sostenibles .......................................................... 148

    a. Sostenibilitat i ecologisme .......................................... 148

    b. Mobilitat ............................................................................... 150

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 7

    MUNICIPIS REPUBLICANS1MUNICIPIS REPUBLICANS PER A UN NOU PAS

    En les properes eleccions municipals, tots som cridats a decidir com volem que sigui el nostre municipi, en linici del procs constituent del nou pas, de la Repblica catalana.

    La independncia s loportunitat per generar nous motlles per a la poltica municipal. Tenim loportunitat de superar totes les barreres que avui condicionen els governs de les nostres viles i ciutats, comenant pel finanament, les competncies per dur a terme noves poltiques socials, culturals i econmiques, per apoderar els ciutadans, propiciar la participaci po-ltica, la transparncia, la lluita contra la corrupci, etc.; en definitiva, per posar la poltica al servei de la gent.

    Aix mateix, des dEsquerra Republicana volem que tots i cadascun dels municipis del pas empenyin el procs cap a la independncia i siguin protagonistes de la imparable revoluci democrtica que vivim. Tots som testimonis i protagonistes directes de la illusi compartida que vivim en els nostres barris, places i mercats. Es tracta duna energia civil que tamb hem de posar al servei del municipi.

    Dels nous ajuntaments naixer la Repblica catalana

    En les properes eleccions sorgiran els nous ajuntaments que protagonitzaran la fase decisiva del procs. s clau per al pas disposar dalcaldes, regidors, consistoris i municipis compromesos amb lexercici del dret a decidir i lassoliment de la independncia, fent costat a la majoria social i a les institucions de la Generalitat: el president i el parlament.

    Sabem que el procs viur fases decisives en els propers mesos i la implementaci del full de ruta cap a la independncia no ser una cam planer. El desafiament democrtic a lEstat per poder fer la transici real, enllestir les estructures destat i referendar la futura constituci catalana requerir una fortalesa i un comproms personal i institucional dels crrecs electes municipals. Els ajuntaments i els organismes supralocals seran una eina, sens dubte, decisiva per engegar el procs constituent i culminar-lo amb xit amb la proclamaci de la Repblica catalana com a nou estat dEuropa.

    En aquest sentit, els crrecs electes municipals dEsquerra Republicana es comprometen a dur a terme les accions segents:

    Participaci pro-activa dels municipis i els seus representants en lAssociaci de Municipis per la Independncia (AMI)

    Impulsar mocions de suport al dret a decidir, suport a la sobirania individual i collectiva dels ciutadans de Catalunya i de suport al procs cap a la independncia.

    Exercir i fomentar la unitat dacci amb totes les forces poltiques i representants electes compromeses amb el procs i amb el dret a decidir

  • 8 PROGRAMA MARC

    Facilitar lacci i cooperar amb les organitzacions de la societat civil sobiranista: AMI, ANC, mnium, Sobirania i Justcia, Catalunya Diu Prou, etc.

    Exercir la sobirania fiscal des dels ajuntaments en coordinaci amb la Generalitat i la societat civil sobiranista.

    Recolzar lacci i posar-se a disposici de les principals institucions del pas (Presidncia del Govern i Parlament) durant tot el procs constituent, des de la declaraci fins la proclamaci de la independncia.

    Cooperar amb el Govern de la Generalitat en la realitzaci de les estructures destat i la internacionalitzaci del procs constituent.

    Fomentar el posicionament de les organitzacions municipalistes (AMC i FMC) a donar suport al procs.

    Participar pro-activament en la constituci duna Assemblea de crrecs electes com a eina dexpressi de la voluntat democrtica i represent

    Un nou pas net, just i prsper

    La proposta dEsquerra Republicana s la proposta dels activistes que defensem les causes de la ciutadania compromesa en el b com. s la proposta de progrs que sorgeix del batec ciutad que no es resigna i passa a lacci, amb lobjectiu de prendre el control dels ajuntaments per millorar la poltica, crear valor pblic i augmentar la satisfacci i la qualitat de vida dels ciutadans. Volem construir municipis on valgui la pena viure-hi, municipis que enforteixin el sentiment didentificaci i de pertinena del ciutad. Municipis que projectin els millors valors democrtics: els valors republicans. Municipis que dia a dia lluitin per fer-se un nom i un lloc propi en el nou pas, sempre al servei de les persones.

    Tenim el dret i la responsabilitat de donar el millor de nosaltres per assolir una democrcia avanada. Tenim loportunitat de fer foc nou i deixar enrere el frau i la corrupci. Tenim un projecte per bastir nous ajuntaments, oberts i transparents que retin comptes als ciutadans i que spiguen involucrar-los en la presa de les millors decisions. El comproms amb el b com ens guia en lanhel de forjar ciutats socialment avanades, dacord amb el triple objectiu de viure en viles i ciutats ms cohesionades, ms emprenedores i ms sostenibles.

    Aix doncs, el fil roig del republicanisme ressegueix aquesta proposta de guia per al programa, que sestructura en tres eixos:

    1. Municipis cohesionats: La necessitat de lluitar contra la pobresa i les desigualtats com a garantia de lexercici efectiu dels drets i les llibertats ms bsiques de les persones. La cultura com a eina motor de ciutadania lliure i compromesa amb la societat. La salut, lacci social o lesport com a garantia de qualitat de vida i benestar de les persones. La qualitat i el prestigi de lescola pblica com a eina per a la igualtat doportunitats efectiva i el bon funcionament de lascensor social.

    2. Municipis emprenedors: La lluita contra latur com a poltica social ms urgent que cal prioritzar. Lactitud empre-nedora de lAdministraci a lhora de propiciar nous filons dactivitat econmica, promoure leconomia cooperativa i lemprenedoria. Invertir en els eixos comercials com a nodes de vida civil i dinterrelaci social. Promoure les TIC i ladministraci electrnica com a factor dinformaci, participaci, transparncia i simplificaci de lAdministraci.

    3. Municipis sostenibles: Des dun urbanisme humanista que potencia lgora ciutadana i la interrelaci social fins a la sostenibilitat del patrimoni natural i cultural com a base de la identitat collectiva. Potenciar la virtut cvica per a ladopci denergies netes i el residu zero. Fer efectiu el dret a lhabitatge o poder viure en ciutats ms intelligents on les TIC puguin potenciar les actituds responsables dels ciutadans vers lentorn, la reposici del mobiliari o el funcionament dels serveis pblics.

    UN GOVERN OBERT PER A UNA DEMOCRCIA OBERTA

    Des dEsquerra Republicana sentim la urgncia dobrir la democrcia al conjunt dels ciutadans i de la societat civil organit-zada. Cal tornar la poltica a la ciutadania. Els impactes de la crisi econmica que veiem cada dia en els nostres municipis,

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 9

    juntament amb els episodis sistemtics de corrupci que omplen els mitjans, han accelerat la crisi de la poltica tradicional installada en els grans partits, incapaos derigir-se amb lautoritat i la legitimitat necessria per posar remei als problemes ms importants. Shan acabat els temps dels partits que entreguen el poder als que no es presenten a les eleccions i que senriqueixen amb els impostos i el poder que sels ha lliurat.

    El bon govern republic vol estimular el comproms social, el deure i la llibertat dels ciutadans per decidir en tots els afers municipals. Volem protegir linters general dels abusos de poder de qualsevol tipus. Volem preservar la integritat de les-pai pblic, vetllar per la salvaguarda dels serveis pblics i posar els recursos de tots al servei de la igualtat doportunitats.

    El disseny i lexecuci de qualsevol poltica municipal, avui, noms es pot gestar des de la transversalitat i la responsabilitat social. O sigui, reivindiquem la coconstrucci de poltiques pbliques amb tot el conjunt de persones involucrades, amb les associacions i grups dinters stakeholder que shi relacionen.

    En qualsevol cas, per, tal concepci de la democrcia oberta ja esdev connatural amb nosaltres, perqu la gent dEsquerra Republicana no som altra cosa que activistes que aspirem a representar el mxim de ciutadans del municipi. Les nostres llistes sn una plataforma mltiple de lders venals, associatius, culturals, esportius, empresarials, educatius, etc., cadascun amb els seus ascendents i lideratges, que o b tenen vincles amb la societat civil o b directament en provenen o en formen part. I s aix com la coconstrucci de poltiques pbliques es converteix en prctica inherent als republicans desquerres, perqu entenem que la veritable democrcia representativa es fusiona amb la democrcia oberta i participativa.

    A diferncia daltres partits, considerem lapoderament ciutad i la participaci efectiva com a eines cabdals per assolir lobjectiu poltic ms preuat dels republicans: repartir el poder entre el mxim nombre de ciutadans possible. Obrint la democrcia a tothom, repartim el poder, el prenem de les mans dels que lusen per als fins particulars i el tornem a on correspon, al servei de la llibertat i la igualtat de tots.

    El repte de viure en una democrcia oberta passa, doncs, per potenciar el control ciutad als ajuntaments. Els pilars per edificar un govern obert sn la transparncia, el retiment de comptes, la participaci i la cooperaci.

    Els pilars del govern obert i de la democrcia oberta sn:

    1. La transparncia i el retiment de comptes: Obrir les dades pbliques, obrir els plens, accs a la informaci, elaboraci dinformes, infografies i informar dels processos de presa de decisions. Lobjectiu s proporcionar eines perqu la gent pugui exercir el control i seguiment de les poltiques pbliques. La transparncia s el valor del bon govern i sha de garantir mitjanant compromisos vinculants i acompanyar-la de la mirada crtica de la ciutadania.

    2. La participaci: Consolidar i simplificar les eines de consulta directa, la concertaci de debats, la iniciativa ciutadana per determinar lagenda i els programes de govern. Promoure processos participatius per elaborar pressupostos compartits o adoptar projectes estratgics. Lobjectiu s el de coconstruir les poltiques i el model de poble o ciutat amb els ciutadans.

    3. La cooperaci: Superar les barreres dins els ajuntaments i els serveis municipals i, de cara enfora, amb els administrats. Cal superar estructures piramidals dins lorganitzaci municipal, establir la millora contnua com a guia dacci, establir poltiques de concertaci o partenariats i vertebrar la confiana amb la societat civil i els agents socials que representem.

    Els objectius del govern obert sn:

    1. Confiana i apoderament ciutad.

    2. Una administraci ms gil, eficient i comprensible per als ciutadans, que millori contnuament i aprengui dels errors.

    3. Adopci de processos de participaci poltica i dinformaci pblica de fcil accs.

    4. Generaci de capital social, ms qualitat democrtica i comproms amb els afers pblics.

  • 10 PROGRAMA MARC

    5. Estalvi de recursos i guanys deficincia.

    6. Ms seguretat, control i confiana per lluitar contra la corrupci.

    7. Crear valor pblic i satisfacci ciutadana.

    LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCI

    Lesclat i la intensificaci dels episodis de corrupci en els mitjans ha tingut un impacte en la credibilitat dels poltics i dels partits. La lluita contra la corrupci i lemergncia de representants poltics amb les mans netes serigeix com una prioritat de primer ordre per guanyar la confiana dels ciutadans. Els valors republicans de la meritocrcia, lhonestedat en la gesti pblica, la salvaguarda de linters general, la gesti responsable de tots i cadascun dels euros del pressupost pblic sn, avui, elements decisius i altament valorats per la ciutadania. Estem convenuts que sense transparncia no hi pot haver confiana. El dret efectiu a la transparncia s un dret que permet protegir-ne daltres, dificulta la corrupci i, en definitiva, legitima la democrcia i el bon govern.

    Esquerra Republicana, com a fora de govern que ha estat, s i ser, compta amb una trajectria tica impecable en com-paraci amb la dels grans partits de la vella poltica. I, al mateix temps, Esquerra Republicana compta amb un historial dacci legislativa al Congrs i al Parlament que ha propiciat lleis ms transparents sobre el finanament dels partits, la creaci de lOficina Antifrau o la promoci de la nova Llei de transparncia. s lhora de reivindicar el nostre ADN republic i dimpulsar mecanismes com els segents:

    1. Anar ms enll de les noves lleis de transparncia, amb lelaboraci de plans de transparncia i compromisos tics de bon govern. Tant la Llei espanyola 19/2013, de 9 de desembre, com la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern, estableixen mecanismes de garantia del dret a la transparncia i al bon govern exigint que els ens locals construeixin portals web de transparncia i facin publicitat activa de tota la informaci rellevant. Tamb requereixen que els ens locals facin un registre de grups dinters i estableixen mesures que propicin el bon govern amb el foment de la participaci i la collaboraci ciutadana.

    Esquerra Republicana t la voluntat danar ms enll dels llindars que fixen les noves lleis i es compromet a establir plans de transparncia, elaborats conjuntament amb la ciutadania, de manera que, mitjanant la interacci i la millora conti-nuada, es progressi en lexercici del dret efectiu a la transparncia dels ciutadans. Aix mateix, hi ha la voluntat destablir manuals de bon govern als ajuntaments, que elevin el comproms tic i pblic dels governants i esdevinguin exigncia permanent vers la ciutadania.

    2. Establir pactes dintegritat en lmbit de la contractaci pblica. El pacte dintegritat s una eina per ajudar els governs, les empreses i la societat civil a lluitar contra la corrupci en lmbit de la contractaci pblica. Es tracta dun procs que inclou un acord signat entre un govern i tots els licitadors en qualsevol contracte de lAdministraci. El pacte estableix els drets i les obligacions en el sentit que cap de les parts del contracte pagar, oferir, exigir o acceptar suborn, ni participar en conxorxa amb els competidors per obtenir el contracte. A ms, els licitadors estaran obligats a revelar totes les comissions i despeses similars pagades que guardin relaci amb el contracte. Lincompliment del pacte dintegritat genera un risc dexclusi permanent del licitador.

    3. Plataforma electrnica pblica i centralitzaci de les compres. Significa la centralitzaci de les compres de lAd-ministraci pblica mitjanant una plataforma electrnica pblica per garantir la transparncia de totes les compres. Aquesta centralitzaci facilita la fiscalitzaci, disminueix els casos de corrupci, promou la simplificaci en la con-tractaci i en disminueix els costos i permet unificar la demanda de necessitats. A ms, tot el procs s pblic i els ciutadans poden fer-ne el seguiment mitjanant plataformes electrniques.

    4. Impulsar un codi tic i dausteritat que catalogui i reglamenti ls dels espais i mitjans pblics, incloent-hi eventuals vehicles oficials, regals institucionals, convits institucionals. Supressi de les targetes de crdit de qu gaudeixin cr-recs institucionals o dorganismes municipals. Fiscalitzaci de loportunitat i despesa dels viatges oficials.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 11

    LESPAI PBLIC, LGORA CIUTADANA

    Lespai pblic s, des dun punt de vista republic, lgora que cal protegir i estimular, un punt de trobada en contnua redefinici de relacions ciutadanes. Avui, simbolitza com pocs altres espais lempenta de la nova poltica, que ara es mostra sobretot en la demanda de ms participaci poltica.

    La nostra manera dentendre els pobles i les ciutats t en lespai pblic un dels referents ms importants, si no el principal. s el lloc on sarticula la quotidianitat i on es reflecteix el projecte inclusiu, cohesionat i participatiu de societat. Per tant, quan parlem despai pblic, a ERC parlem tamb de civisme, de deliberaci, dintercanvi, de cohesi, de tolerncia, digual-tat i doportunitats.

    No podem entendre de forma separada el concepte de poble i ciutat de la idea despai compartit. Una ciutat no s una mera acumulaci dedificis i la feina dun representant municipal va molt ms enll de la gesti funcional. Aquest espai ha de ser el referent dels nostres municipis, on la trama urbana sigui leix vertebrador de les activitats culturals, socials i econmiques, i on el model urbanstic sigui un marc integrador en tots els sentits.

    La nostra idea despai pblic reclama un enfocament necessriament transversal, que tingui en compte:

    1. la governana, la manera com ens organitzem i prenem decisions, amb una manera de fer basada en la transparncia, la deliberaci, la participaci, el reconeixement dels actors cvics i socials i la rendici de comptes. Adaptar lAdministraci al segle xxi.

    2. lhumanisme i la sostenibilitat, la manera com dissenyem i planifiquem les nostres ciutats i els serveis que shi as-socien a partir dun enfocament urbanstic i tcnic descala humana, que respongui a un enfocament integral, eficient energticament, responsable amb els recursos i sostenible en el temps.

    3. el progrs i la justcia social, la manera com garantim les mateixes oportunitats per a tothom i uns valors collectius compartits basats en la justcia, la cohesi social i la no-discriminaci per ra de sexe, religi o ideologia mitjanant uns serveis socials universals, propers, equitatius i amb criteris progressius.

    4. la prosperitat i la cooperaci, la manera com convertim pobles i ciutats en nodes de creaci de riquesa amb un retorn social clar, tot millorant la formaci entre la poblaci ms afectada per latur i ajudant amb totes les eines dis-ponibles les experincies deconomia social.

    5. la fraternitat i la identitat, la manera com convertim lespai pblic en el punt de trobada de la ciutadania, entitats, associacions i tots els agents que creen sentiment de pertinena a la comunitat.

    DEMOCRCIA REPRESENTATIVA, PARTICIPATIVA I DIRECTA

    Els municipis republicans han dassegurar espais per a la deliberaci i validaci i assegurar una bona combinaci de la democrcia representativa (mitjanant el que determini la futura Llei electoral), participativa i directa.

    La participaci no s noms estar informat del que passa al municipi sin que, en les ciutats republicanes, ha dassegurar tamb, i principalment tant la inclusi en lagenda com la iniciativa ciutadana, la necessria deliberaci de les poltiques pbliques factibles i finalment, la seva validaci.

    La participaci est a linici, al mig i al final dels processos poltics i ha de ser flexible i incorporar necessriament nous nodes de trobada amb representants electes, de la societat civil i de la ciutadania en general.

    Lmbit municipal pot esdevenir, sobretot en municipis o barris de grans ciutats, un espai on recuperar aspectes de la de-mocrcia dels antics, en qu tothom deliberava i les decisions es prenien dacord amb grans consensos socials.

    Proximitat amb la ciutadania, deliberaci i governana en la presa de decisions

    La municipal, com a Administraci ms propera al ciutad, serigeix com la ms compromesa amb els seus anhels i necessi-

  • 12 PROGRAMA MARC

    tats. s la que vetlla pel correcte funcionament dels serveis pblics i dna directament la cara a la ciutadania. La proximitat sha dexercir des de totes les instncies de govern municipal, evitant abandonar la condici dactivistes i de motor de noves iniciatives nascudes del contacte directe i continuat amb la gent.

    Daltra banda, la deliberaci sobre qualsevol aspecte controvertit de la poltica municipal requereix sempre duna praxi habitual dinformaci del govern que ajudi a la formaci dopini lliure de la ciutadania i els seus grups. Aquesta actitud de transparncia i pedagogia ser, alhora, la garantia de qualitat de la mateixa deliberaci i far que el ciutad sigui copartcip i coresponsable de les decisions.

    1. Els projectes emblemtics, a ms de planificar-los, explicar-los a la ciutadania i executar-los, cal que siguin avaluats sobre el grau de compliment i dels resultats obtinguts, amb responsabilitat i transparncia.

    2. Els processos participatius poden servir per determinar aspectes clau dels pressupostos, les ordenances fiscals o la presa de decisions sobre aspectes controvertits, com tamb lavaluaci posterior que sen faci.

    Els pressupostos participatius

    Els anomenats pressupostos participatius shan dut a la prctica en municipis sota lorganitzaci dassemblees venals, amb resultats de vegades no sempre exitosos. Malgrat que sn en si mateixos una eina important perqu la ciutadania decideixi les prioritats municipals, cal aprofundir en aspectes com ara els incentius, la participaci plural i la deliberaci democrtica, per poder garantir lxit de la implantaci.

    La promoci dels pressupostos participatius hauria de poder superar les limitacions derivades de la poca participaci, lin-ters o la instrumentalitzaci de grups poc representatius. En aquest sentit, es considera una bona prctica comptar amb laval de les entitats de la societat civil organitzada, aix com dels sectors clau de la vida municipal, com sn els educatius, de la salut, de la cultura, de lesport, de lempresa, etc.

    Aix, es considera una bona prctica estendre el sentit de la responsabilitat social al comproms de les entitats de la socie-tat civil, i incentivar que aquestes institucions i sectors promoguin, elaborin i cofinancin projectes de millora del municipi, des de la seva perspectiva, per pensant en el benefici com de les persones i famlies ubicades en el seu entorn immediat, dins el barri, poble o ciutat.

    Uns pressupostos participatius pensats des daquesta perspectiva permetrien definir projectes altament valorats pels ciu-tadans, ja que serien concebuts des del comproms daportaci de recursos dels sectors que els elaborarien i proposarien.

    PROPOSTES

    1. Promoure un pacte local per a la millora democrtica que aplegui el ple municipal, actors socioeconmics i ciutadania i que revisi els rgans i instruments presents amb vista a la seva adaptaci a la nova realitat.

    2. Revisar el reglament dorganitzaci municipal (ROM), amb vista a adaptar-lo a les noves necessitats i donar la flexibilitat suficient per incorporar elements de democrcia deliberativa i directa i ms implicaci de la societat civil organitzada i la ciutadania en general a la poltica municipal.

    3. Establir plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania, per fer efectiu el dret a la transparn-cia i al bon govern, mitjanant portals web de transparncia amb tota la informaci rellevant (accs permanent, obert i comprensible a la informaci pblica rellevant).

    4. Establiment de compromisos tics en la poltica municipal, mitjanant la posada en prctica de manuals de bon govern, dobligat compliment per a tots els crrecs electes de ladministraci local.

    5. Crear dinmiques i instruments de representaci efectiva i activa de la ciutadania, mitjanant la creaci de con-sells sectorials, territorials i venals de participaci que tindran en el consell de ciutat, de vila o de poble la mxima representaci. La funci pedaggica, assessora i danlisi de les diverses poltiques pbliques municipals estar ga-rantida pels equips de govern de cada ajuntament.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 13

    6. Crear el consell de ciutat, vila o poble com a rgan representatiu no electe per definici de la societat organit-zada o revisar-ne lobjectiu i el reglament. Ha dactuar com a consell assessor de la corporaci municipal. s el consell de consells, i est integrat pels consells sectorials, ms els organismes representatius de la ciutat i ciutadans a ttol personal, consensuats pels electes locals.

    7. Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocuci, la comunicaci i la participaci en els temes rellevants que afectin el municipi, amb especial sensibilitat per les reivindicacions que es plantegin si sn dinters general i beneficien el conjunt de la poblaci.

    8. Garantir la presncia associativa a tots els consells de participaci rgans sectorials, consells municipals, con-sells de barri, etc.

    9. Dotar la ciutadania de les eines i de la formaci (evitant la fractura digital) per treure el mxim partit a aquestes noves poltiques.

    10. Assajar poltiques de democrcia 2.0: vot per internet, enquestes, consultes

    11. Assegurar que hi hagi mitjans pblics al servei de la ciutadania i que reflecteixin la pluralitat poltica i social del municipi. Cal garantir-ne la professionalitat i la independncia.

    12. Promoure la creaci drgans de supervisi i atenci de queixes.

    13. Fer els pressupostos participatius, tant en la fase delaboraci com en lavaluaci posterior. Assajar en les ciutats grans la definici duna part de pressupost per districtes.

    14. Donar al teixit associatiu del municipi un autntic estatus institucional i protocollari, sobretot amb les associa-cions de vens i comercials i amb les noves plataformes cviques.

    15. Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari, com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.

    16. Impulsar frmules de cogesti dequipaments amb la societat civil.

    17. Potenciar les poltiques de comunicaci com a eina de relaci entre la ciutadania i lajuntament.

    18. Garantir laccs de la ciutadania i de les entitats a la informaci relativa a lactivitat municipal, mitjanant loficina datenci a la ciutadania.

    19. Evolucionar lactual model de subvencions a les entitats locals a un model en qu els contractes programa o els convenis de collaboraci siguin leix de la relaci, all on sigui possible.

    20. Potenciar la prestaci de serveis amb municipis vens, si escau, com a mesura per guanyar eficincia i possibilitar estalvis en la prestaci de serveis pblics municipals.

    21. PROPOSTES ESPECFIQUES PER A LEXERCICI DEL DRET A LA TRANSPARNCIA DE LA CIUTADANIA

    Esquerra Republicana es compromet a anar ms enll de laplicaci de les mesures previstes en la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparncia, accs a la informaci pblica i bon govern:

    1. Establiment de plans de transparncia elaborats conjuntament amb la ciutadania que facin efectiu el dret a la transparncia dels ciutadans.

    2. Creaci de portals web de la transparncia posant-hi especial accent en la facilitat de laccessibilitat, la comprensi i la cerca de les matries.

    3. Establiment de compromisos tics per als crrecs electes i alts crrecs de lAdministraci local en els manuals de bon govern.

  • 14 PROGRAMA MARC

    4. Publicaci de la situaci patrimonial i de rendes dels regidors i alts crrecs de lAdministraci local, al comenament i al final del mandat.

    5. Comproms despecial visibilitat i transparncia dels processos dadjudicaci de concursos dobres i serveis.

    6. Taules de contractaci dobres i serveis oberts a la representaci ciutadana i als mitjans de comunicaci.

    7. Comproms de visualitzaci dels criteris datorgament de subvencions i publicaci de les entitats subvencionades i de limport corresponent.

    8. Rendiment de comptes de la destinaci i de les actuacions de les entitats subvencionades.

    9. Establiment de cartes de compromisos de qualitat dels serveis, de comissions de seguiment dels serveis amb participaci ciutadana i de rendici de comptes en el consell de ciutat o en el ple municipal un cop lany.

    10. Rendici de comptes anual de lestat dexecuci del PAM (Pla dActuaci Municipal).

    11. Comproms de publicitat, a la web o en els mitjans pblics municipals, de la convocatria de places per a nous contractes a lAdministraci.

    12. Comproms de temps de resposta a totes les peticions i escrits dels ciutadans.

    13. Creaci de la carpeta ciutadana, on es trobaria tota la relaci del ciutad amb lajuntament (peticions, multes, impostos, gestions, etc.) de lliure consulta per a lusuari.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 15

    BONES PRCTIQUES PER A MUNICIPIS REPUBLICANS

    1. ORDENANA REGULADORA DE LES MESURES ALTERNATIVES A LES SANCIONS

    ECONMIQUES, EL PROCEDIMENT PER ACORDAR-LES I ELS CRITERIS DETERMINANTS

    PER ESTABLIR-LA. Ajuntament dArenys de Munt

    2. BRIGADA DE VOLUNTARIS. Ajuntament de Fontcoberta

    3. PLANIFICACI GENERAL MUNICIPI. Ajuntament de Sant Mart de Tous

    4. PLA DACCI MUNICIPAL ANUAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous

    5. PARTICIPACI CIUTADANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.

    Ajuntament de Sant Mart de Tous

    6. REUNIONS DE BARRI AL CARRER. Ajuntament dUllastrell

    7. APP DE TRANSPARNCIA. Ajuntament de Caldes de Montbui

    8. PROCS PARTICIPATIU PER DETERMINAR EL NOU S DE LES ANTIGUES ESCOLES.

    Ajuntament de Vallromanes

    9. PROCS DE CONSULTA ALS VEINS DEL CARRER VISTA ALEGRE PER INCORPORAR

    CANVIS EN LESPAI PBLIC. Ajuntament de Vallromanes

  • 16 PROGRAMA MARC

    1. ORDENANA REGULADORA DE LES MESURES ALTERNATIVES A LES SANCIONS

    ECONMIQUES, EL PROCEDIMENT PER ACORDAR-LES I ELS CRITERIS DETERMINANTS PER ESTABLIR-LA. Ajun-tament dArenys de Munt

    DIAGNOSI Lordenana es fa amb la voluntat de preveure, des de lAjuntament, la substituci de la sanci econmica per altres mesu-res alternatives en els casos en qu estigui previst i les parts implicades ho considerin oport. Es parteix de la consideraci que la sanci no s noms un instrument retributiu o de cstig, sin tamb un element essencial de coresponsabilitzaci i de presa de conscincia de la persona infractora del mal o perjudici causat a la comunitat.

    PROPOSTA s una ordenana per a mesures alternatives a expedients sancionadors per temes de civisme i incompliment de la reco-llida selectiva (no per sancions de trnsit, per exemple). Afecta de forma transversal totes les ordenances municipals que prevegin sancions econmiques. Ha estat ms senzill incorporar la voluntat daquesta manera que incloure les mesures alternatives a totes les ordenances que preveuen sancions.

    Lordenana inclou un catleg de mesures alternatives, criteris i procediments daplicaci.

    Es pot consultar el text de lordenana en el segent enlla:

    http://www.arenysdemunt.cat/ARXIUS/2014/Secretaria/Ordenanca_substitucio_sancions_economiques.pdf

    RESULTAT Lordenana ha entrat en vigor recentment i la posada en prctica es valora molt positivament.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIJoan Rabasseda, alcalde dArenys de Munt

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 17

    2. BRIGADA DE VOLUNTARIS. Ajuntament de Fontcoberta

    DIAGNOSIEl motiu per crear la Brigada ha estat les retallades pressupostries, que han fet que, per poder donar els serveis bsics, lAjuntament hagi hagut de prioritzar les partides i, per aix, se nhan retallat o deixat sense efectius daltres de menys im-prescindibles, com ara els elements del patrimoni de menys renom: corriols, fonts, rentadors pblics, arbres monumentals i altres elements.

    En no haver-hi cap lnia de subvenci, ni la possibilitat desmerar-hi recursos econmics propis, hi havia el perill que aquest patrimoni sans deteriorant i que, a poc a poc, sacabs perdent; de fet, en molt llocs, prcticament shavia perdut.

    PROPOSTADes de lAjuntament es va fer una crida per muntar una brigada de voluntaris, amb la finalitat de dedicar una matinal (el dissabte) al mes per recuperar i restaurar, en la mesura que fos possible, tot aquest patrimoni. Es va plantejar com una matinal semifestiva, de manera que lAjuntament hi aporta eines, benzina, consumibles (caragols, fustes, ferros, etc.) i un esmorzar collectiu; els voluntaris noms hi han daportar la feina i lesfor.

    La crida va resultar molt exitosa perqu hi ha prop duna trentena de persones que, en un moment o altre, han acudit a les convocatries, a banda de lAMPA i dels Escoltes, que en algunes ocasions puntuals tamb han donat un cop de m.

    La crida es fa cada mes mitjanant lAgutzil de Paper, que es reparteix a cada casa a principi de mes i shi detallen totes les activitats del mes en curs; per rebrel, no cal fer cap inscripci prvia. Tothom adopta el comproms, els dies i lestona que vol, sense haver de donar cap explicaci a ning i, en acabar una actuaci, es programa la del mes vinent.

    RESULTATHi havia un programa de la Diputaci que es deia Millora de la competitivitat territorial, al qual lAjuntament es va acollir perqu la Diputaci proporcionava un tcnic per orientar en el inicis la Brigada de voluntaris.

    Totes les actuacions fetes en un parell danys han convergit en la creaci duna ruta o sender local (duns 10 km) senyalitzat que sanomena Ruta de les fonts i del patrimoni de Fontcoberta.

    Aquest ruta, senyalitzada, sha plasmat en un trptic en qu shi ha marcat litinerari i shi remarquen els elements ms in-teressants amb breus explicacions; agrupa quatre venats destructura medieval, sis fonts (una de les quals amb un recinte piscina molt deteriorat, al costat duna ermita on, a ledat mitjana, shi banyaven els malats amb lobjectiu de guarir-se), dues cases fortificades i tres on van viure remences de renom (dos dels quals van signar la Sentncia Arbitral de Guada-lupe), dos arbres monumentals (les alzines reclamadores), lesglsia parroquial romnica i lermita de la Mare de Du de la Font (on actua una Confraria de les ms antigues del pas). Durant el trajecte, hi ha uns paratges amb unes llegendes locals i es pot gaudir duns paisatges extraordinaris.

    Evidentment, aquest trptic, lhem posat a disposici de les cases de turisme rural i dels restaurants del municipi i, ara, lAjuntament el far extensiu a la comarca perqu esdevingui un actiu turstic ms.

    Moment actual

    En aquests moments, la Brigada sest ampliant i les actuacions shan diversificat en dues: duna banda, actua tamb en laltre poble del municipi, Vilavenut, amb el mateix objectiu, crear la continuaci daquesta ruta que uneixi tot el municipi. El recorregut sampliaria en uns deu quilmetres ms i tamb passaria per sis fonts; una ermita de renom, Santa Cateri-na dEspasens; per tres arbres monumentals i pel nucli de Vilavenut. Daltra banda, sha comenat un itinerari cultural a lentorn de la platja dEspolla, que sunir al ja iniciat al municipi ve de Porqueres i shi inclouran tres diorames i diversos plafons explicatius. Dos daquests diorames sn un Triop (animal endmic de lindret que sha adaptat a la intermitncia de laigua de lestany) i dos amfibis, abundantssims a la zona. Per fer aquests diorames, lAjuntament ha comptat amb lEscola dArt i Disseny dOlot, que ho ha incorporat en el programa educatiu del curs, i, per construir-los i representar-los, amb

  • 18 PROGRAMA MARC

    lajut de les empreses locals del polgon industrial adjunt, de manera que sha aconseguit ajuntar lAdministraci, lescola, la indstria i els vens en un mateix objectiu.

    CONTACTE PER A MS INFORMACI Joan Estarriola, alcalde de Fontcoberta

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 19

    3. PLANIFICACI GENERAL MUNICIPI. Ajuntament de Sant Mart de Tous

    DIAGNOSI Aquesta ha de ser la primera feina de tot equip de govern. Aporta professionalitat, idees clares i transparncia en la gesti.

    PROPOSTA La planificaci com a concepte s leina ms potent a lhora de marcar objectius, prioritzar-los i aconseguir dur-los a terme. Per aquest motiu, la primera feina que es va fer en accedir al Govern municipal va ser fer una pluja didees de tot el que necessitava el municipi agrupat per grans rees, valorant cada actuaci de manera aproximada, a la vegada que es feia lexercici de veure quines lnies de subvenci podien cofinanar-les (PUOSC, FEDER, Llei de Barris, PERC, PLEGAC, Xarxa DIBA, CULTURA...).

    Aquestes actuacions es van prioritzar dacord amb dos criteris bsics:

    1. Criteri econmic: coneixement aproximat de la capacitat dinversi anual del municipi amb recursos municipals (captol 6). Aquest coneixement va comportar assumir que qualsevol actuaci de certa envergadura havia destar cofinanada per una ajuda duna Administraci superior.

    2. Criteri de funcionalitat: es va marcar com a objectiu a curt termini complir la legalitat i tenir tots els equipament mu-nicipals plens dactivitat; lobjectiu a llarg termini era fer la millora integral de lequipament o el servei.

    Aquesta anlisi prvia va suposar una planificaci a llarg termini (40 anys de gesti municipal) per, sens dubte, va supo-sar una eina de diagnosi importantssima que va permetre que lAjuntament tingus una lnia de treball clara i marcada.

    A part de la planificaci general, es van crear fulls de ruta per a cadascun dels equipaments o serveis amb objectius a curt, mitj i llarg termini.

    Evidentment, les planificacions sajusten a les voluntats i possibilitats de cada moment, no sha dentendre com una figura rgida i esttica. Cal destacar que aquesta feina es va posar en valor explicant-la als vens i modificant-la en xerrades din-formaci pblica. (Sadjunta planificaci inicial de lany 2007, i exemples de fulls de ruta, Annex 1).

    RESULTAT El resultat s una gesti clara i gens errtica de les problemtiques de cada municipi, amb valor afegit de transparncia en la gesti i imatge de professionalitat. Treballar amb ordre i mtode, afrontant els problemes segons les prioritats mar-cades, ens ha aportat grans resultats en la gesti municipal. Val a dir que, en moltes ocasions, ms enll del primer any de cada legislatura, perode en qu ho explicvem i discutem amb els vens, ha esdevingut una eina ms de treball, de lequip de govern, per sobretot de lalcalde.

    Des dun punt de vista personal, aquesta va ser la primera feina com a alcalde, extremadament illusionant i que permetia somiar despert. Desprs de 7 anys dalcaldia, quan la repasso memociona i menorgulleix la gesti feta, en definitiva en moments baixos em carrega les piles.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIDavid Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

  • 20 PROGRAMA MARC

    4. PLA DACCI MUNICIPAL ANUAL. Ajuntament de Sant Mart de Tous

    DIAGNOSI Una feina bsica de lalcalde s organitzar, motivar i esperonar lequip de regidors, sigui propi o en coalici. La gesti de lequip de govern i del personal municipal, que ha de percebre que els poltics marquin lnies clares de treball, s, de vega-des, un aspecte oblidat o poc visible, per bsic per obtenir resultats.

    PROPOSTA La metodologia que sha emprat s doble:

    1. PLA DACCI MUNICIPAL ANUAL

    Cada tardor, lalcalde proposa als regidors marcar les fites a aconseguir en cadascuna de les rees de govern, definint un llistat dobjectius i, per poc que es pugui, uns terminis aproximats per a cada acci. Desprs de recollir les propostes de cada regidoria, ampliar-les o repassar-les, sunifiquen en un sol document. (Sadjunta mostra, Annex 2)

    2. REUNIONS DE SEGUIMENT

    La gesti de lequip s una feina bsica de lalcalde. Conixer el comproms de treball de cada regidor, les seves capacitats i els condicionants familiars o personals s bsic. En el cas de lequip de govern de lAjuntament de Sant Mart de Tous, tots els regidors tenen el comproms de fer un mnim dhores diries a lAjuntament. Per coordinar lequip, es fa una reuni setmanal conjunta per discutir lnies de treball de cada regidoria de manera transversal, comentar o discutir qualsevol ancdota i coordinar les diverses rees, daproximadament dues hores setmanals.

    Daltra banda, i amb el Pla dacci municipal a la m, lalcalde marca una reuni fixa de mitja hora setmanal amb cada regi-dor, amb lobjectiu de mantenir la tensi per assolir els reptes marcats.

    RESULTAT Bona comunicaci, coordinaci i gesti transversal de totes les rees, important tamb en la primera etapa en govern en coalici. El resultat final s un alt grau dassoliment dels objectius anuals marcats.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIDavid Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 21

    5. PARTICIPACI CIUTADANA PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS.

    Ajuntament de Sant Mart de Tous

    DIAGNOSI Lequip de govern de lAjuntament de Sant Mart de Tous volia caracteritzar lacci de govern per la participaci ciutadana; aix, van iniciar el primer mandat amb una xerrada anual en qu proposaven les lnies de treball, rebien queixes i suggeri-ments i mantenien una bona comunicaci en assemblea amb els vens (participacions al voltant dels 100 vens).

    Posteriorment, es van ajuntar els processos participatius del nou pla urbanstic (POUM) i de la Llei de barris del nucli antic, fet que va saturar els vens i, en les darreres xerrades, noms en van assistir una quarantena, dels quals, la meitat, molt afins o famlia i la resta, molt en contra i poc constructius. Calia revertir la situaci.

    PROPOSTA Aquest any, es va decidir corregir la tendncia amb reunions molt ms properes, per zones, barris o agrupacions de car-rers, i deixant a criteri dels vens una petita partida pressupostria a decidir entre tots.

    Aix, desprs de distribuir el poble en set zones, es convoca una reuni amb cadascuna per recollir queixes, suggeriments, millores... Les reunions han tingut una assistncia aproximada de 30 persones cadascuna i shan recollit propostes interes-sants. Un cop finalitzada la reuni, els vens poden fer arribar propostes escrites durant un perode de 15 dies i, finalment, es retorna el recull de totes les propostes amb la valoraci i prioritzaci que en fa lequip de govern.

    RESULTAT Valoraci molt positiva, apropament al venat, recull de propostes o inquietuds interessants, participaci del venat de manera oberta de la poltica municipal.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIDavid Alquzar i Claramunt, alcalde de Sant Mart de Tous

  • 22 PROGRAMA MARC

    6. REUNIONS DE BARRI AL CARRER. Ajuntament dUllastrell

    DIAGNOSILa necessitat i voluntat de lequip de govern dacostar-se a la ciutadania dUllastrell, fomentant el contacte permanent i el dileg a lhora de prendre decisions.

    PROPOSTADes de fa uns mesos, lequip de govern es va comprometre a fer una reuni mensual a cada barri amb tot el govern, con-vocant uns carrers concrets per saber coses en primera persona. Fins i tot, veure-les i contrastar-les amb la resta de vens.

    RESULTATLa iniciativa ha estat un xit, tant per la recollida i el contrast de propostes com per lassistncia i la participaci. Amb 10 reunions, lequip de govern ha pogut escoltar i explicar a ms de 400 persones les propostes, debatre-les i consensuar coses amb els principals usuaris, sempre amb un clima dists i positiu.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIJoan Ballb, alcalde dUllastrell

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 23

    7. APP DE TRANSPARNCIA. Ajuntament de Caldes de Montbui

    DIAGNOSIIniciativa per fer ms accessible i transparent lacci de govern municipal.

    PROPOSTAAprofitant la nova entrada en vigor de la normativa que estableix que els ajuntaments han de ser el mxim transparents possibles, Caldes ha anat ms enll i ha creat una App per a mbil o tauleta digital, des de la qual es podr consultar en tot moment el pressupost de lAjuntament i lestat dexecuci. Tamb permetr veure el cost de les principals obres de lAjuntament, aix com el finanament i lestat dexecuci, les retribucions poltiques, etc.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIJosep Ramon Maranys, regidor dHisenda i Promoci Econmica de Caldes de Montbui

  • 24 PROGRAMA MARC

    8. PROCS PARTICIPATIU PER DETERMINAR EL NOU S DE LES ANTIGUES ESCOLES.

    Ajuntament de Vallromanes

    DIAGNOSIImplicar els vens del municipi en la reflexi i deliberaci respecte als futurs usos de ledifici de les antigues escoles. Ledifici de les antigues escoles s una construcci singular, cntrica i de gran valor histric. Actualment, susa com a magatzem municipal.

    El Pla dordenaci urbanstica municipal (POUM), de 2007, proposa 72 habitatges al camp de futbol i un nou ajuntament a ledifici de les antigues escoles, per lacord de tots els partits poltics del Consistori daquest mandat preveu la possibilitat de destinar aquest espai a altres usos.

    LAjuntament va iniciar, amb el suport de la Diputaci de Barcelona, el Servei de Participaci de la DIBA.

    Tamb es va posar en contacte amb el Servei dEquipaments i Espai Pblic (SEEP) de la DIBA per fer un estudi de les necessitats de Vallromanes pel que fa als equipaments.

    PROPOSTAOrganitzar un sistema de consulta obert, pautat i transparent per determinar ls daquestes installacions.

    Sobre un procs per demanar propostes a la poblaci i la proposta del consistori selabora mitjanant unes jornades de debat i participaci.

    La metodologia de treball pretn analitzar els potencials usos de lequipament, atenent a les diverses percepcions dels agents socials i econmics i a les realitats del municipi. A ms, shan creat dos espais de seguiment que ajuden a donar continutat al procs de diagnstic i faciliten lapropament i dinamitzaci dels agents del municipi:

    Comissi poltica de seguiment del procs, rgan intern de lAjuntament.

    Aquest espai est format pels representants poltics municipals i els tcnics externs. Aquesta comissi de treball es reunir mentre dura el procs, amb la finalitat de fer el seguiment del projecte.

    Comissi ciutadana de seguiment. Aquesta Comissi est conformada pels agents del territori, lequip extern i represen-taci de lAjuntament. s lespai on sexpliquen els objectius i el desenvolupament metodolgic del procs i es mostren els resultats que es van generant.

    Mitjanant el procs obert de participaci i seguint el calendari, es van anar concretant les propostes que es portarien a votaci.

    La ciutadania va tenir un perode de dos dies per votar les propostes presentades que, en total, van ser 4.

    RESULTATEs van obrir els canals dinformaci pblica donant el temps establert a la convocatria i es va procedir a la votaci durant dos dies.

    Segons les informacions recollides, la poblaci ha valorat positivament el procs de participaci, els ha agradat ser con-sultats en un tema tan important com s la destinaci dun s de les installacions ms antigues i ms cntriques de la poblaci.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 25

    CENS 1995

    VOTANTS 619

    VOTS EN BLANC 2

    VOTS NULS 2

    Proposta A. 57

    Proposta B. 12

    Proposta C. 363

    Proposta D. 2

    CONTACTE PER A MS INFORMACIDavid Ricart, alcalde de Vallromanes

  • 26 PROGRAMA MARC

    9. PROCS DE CONSULTA AL VENAT DEL CARRER VISTA ALEGRE PER INCORPORAR

    CANVIS EN LESPAI PBLIC. Ajuntament de Vallromanes

    DIAGNOSILAjuntament va detectar una necessitat de consultar el venat dun carrer sobre la possibilitat de restringir considerable-ment el trnsit, per potenciar lespai pblic de la zona com a espai relacional dels vens.Es tracta del carrer ms antic del municipi, situat geogrficament al centre del nucli urb.

    PROPOSTA El procs va constar de tres fases:

    Convocatria duna sessi informativa i consultiva, en qu es va preguntar al venat si eren partidaris de tirar endavant la iniciativa o no.

    Informaci i recollida dopinions porta a porta a tot el venat del carrer.

    Establir un termini de propostes, rectificacions

    Execuci dels canvis en el carrer.

    RESULTATEl resultat daquest procs va ser un carrer amb bancs, plantes i un espai de jocs situat de tal manera que per circular amb cotxe sha danar molt a poc a poc. Tenint en compte les opinions del venat, es va canviar el sentit de la circulaci. Ara no hi ha cotxes aparcats al carrer, i lespai propicia que els vens i venes aprofitin per passar ms estones amb els nens al carrer.En cap moment sha vist afectada la circulaci del poble.

    CONTACTE PER A MS INFORMACIDavid Ricart, alcalde de Vallromanes

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 27

    COHESI SOCIAL

    El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania s una aposta ferma i decidida de les poltiques dels ajunta-ments dEsquerra Republicana. El municipi s lespai bsic des don cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalitzaci de laccs als serveis socials.

    Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideraci del dret de ciutadania en la lnia del que succeeix en els pasos ms avanats del nostre entorn. Cal treballar perqu la inversi social no sigui un mbit infradotat del pres-supost municipal, i se li ha datorgar la importncia que requereix per la repercussi que t sobre la poblaci. En aquests moments de dificultats econmiques, la inversi social s ms imprescindible que mai per fer front a les necessitats de les persones, aix com considerar-la inversi a causa del retorn que suposa per a leconomia local.

    Limpuls de poltiques destinades al foment de la cohesi ha de ser un dels pilars bsics de treball dels ajuntaments dEs-querra Republicana, mitjanant programes municipals que lluitin contra la marginaci i per la cohesi social, a partir del suport personalitzat i dorientaci de la ciutadania, incorporant-hi o desenvolupant-hi plans de desenvolupament comuni-tari, plans dinters social, plans educatius dentorn, plans de ciutadania i immigraci, etc.

    El foment de la solidaritat social respon a un principi bsic de lideari republic que defensa Esquerra. Sha dentendre com un fet que ha de ser impulsat des dmbits molt diversos. Daquesta manera, les poltiques dacci social shan de concebre des dun punt de vista integral, a partir de lanlisi global de les problemtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal, amb els serveis de salut, densenyament, de treball, durbanisme, etc.

    Cal que els municipis dEsquerra disposin dels instruments i de les poltiques pbliques necessries per fer front als nous reptes que sestan esdevenint ja avui. La nostra societat est vivint processos de canvi social destacats que cal saber analitzar i abordar com correspon. Daquesta manera, hem de tenir en compte lenvelliment progressiu de les nostres po-blacions, les situacions de dificultats econmiques, els canvis que sestan produint en el si de les estructures familiars, aix com la integraci de tots els collectius amb especials dificultats (les persones nouvingudes, joves, dones, amb problemes de salut mental...). Tot plegat, per evitar que aquests fenmens puguin potenciar lexclusi social.

    Daltra banda, cal no oblidar el foment de la participaci ciutadana a lhora de crear o coordinar les poltiques en lmbit del benestar social i fomentar una implicaci directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania i les entitats per crear llaos de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.

    Tamb cal incidir en el model dajuntament dEsquerra i la seva relaci amb la ciutadania. A partir dun concepte de parti-cipaci realista, possible, democrtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelaci amb la ciutadania i la societat civil per alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les poltiques a la realitat social i a les necessitats del municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdev de gran importncia la creaci dels consells municipals o fer audincies pbliques com a rgans de participaci, factors de convivncia, elements dadequaci de poltiques i generadors de proxi-mitat a la ciutadania, en qu participin les administracions, les entitats, els ciutadans, les organitzacions empresarials, etc.

    MUNICIPIS COHESIONATS2

  • 28 PROGRAMA MARC

    Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de lAdministraci local com a referent tic en la seva actuaci. Els ajuntaments dEsquerra, com a Administraci pblica i ms propera a la ciutadania, han dactuar en lexemple i en conseqncia amb les actituds i els valors que volen fomentar en la societat. Per tant, han de ser sensibles amb la conciliaci entre la vida laboral i personal dels seus treballadors i ha de promoure la compra tica dels serveis, pensant tamb en el foment de leconomia social, tenint present dincloure clusules socials en els concursos i les entitats socials sense nim de lucre.

    Daltra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per tres fenmens socials que provoquen un exercici de replantejament de la creaci i la difusi de la indstria cultural. Estem parlant de la immigraci, la globalitzaci i la crisi econmica.

    De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalitzaci, un fenomen complex i amb mltiples i de-siguals derivacions en lmbit internacional, ha provocat a casa nostra larribada de nova immigraci, que representa un repte notable en la mesura que, duna banda, com a pas encara som lluny de superar el perill de minoritzaci nacional i, duna altra, el procs de normalitzaci lingstica que, tot i el que sens diu, no ha assolit encara els plens objectius.

    s en valorar aquesta situaci quan ens adonem que la cultura exerceix de factor clau de cohesi social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda daltres territoris. Aix fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables centres dinterrelaci social i cultural. Tot, sense oblidar que la immigraci provoca que en els nostres municipis, en els nostres carrers, en el nostres entorns ms immediat, arribin noves formes dentendre la cultura i noves metodologies de creaci artstica que hem daprendre a entendre i a difondre.

    Laltra cara de la globalitzaci fa que la cultura catalana pugui ser difosa ms enll del nostre mbit territorial, i en pugui gaudir qualsevol persona arreu del mn. En certa manera, la globalitzaci obliga les entitats locals i els municipis a enfortir les bases creatives i a impulsar la difusi artstica arreu.

    Davant daquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador, des dun fals progressisme acomplexat sha caigut en la temptaci dapostar per un relativisme cultural. Aix, a partir dun respecte paternalista per no real de la identitat de les persones nouvingudes, sha renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinena que de vegades, farisaicament, sha denunciat fins i tot com a reaccionari que pugui servir de porta dentrada als contingents de poblaci immigrada duna collectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model paternalista i falsament progressista, abocat al fracs, provocaria, generaria si sarribs a posar en prctica de manera generalitzada, els mateixos problemes de segregaci i exclusi social que ha provocat ja a Anglaterra, Frana o Holanda. s molt difcil valorar la cultura daltri quan no es valora la cultura prpia.

    Sovint, aquest relativisme cultural sassocia amb la despersonalitzaci que provoca a moltes poblacions catalanes el model de ciutat extensa, i cal superar-lo mitjanant poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular cre-atives, crtiques i no estereotipades, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del patrimoni cultural i natural. Tot plegat, requereix poltiques transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. s en aquest sentit que, si no volem que aquestes experi-ncies quedin redudes a ser puntuals o ms o menys folklriques, les poltiques vinculades a la identitat shan de concre-tar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia i les xarxes associatives locals.

    Finalment, i no per aix menys important, cal que ens fem ress duna caracterstica pressupostria recurrent en poques complicades com la que estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni complexos de cap mena, que el valor econmic de la cultura s essencial per aixecar un pas marcat per una crisi profunda. Les indstries culturals en general i, de manera especfica, sectors de gran recorregut en lmbit local, com ara el turisme cultural, sn valors que gaudeixen duna doble vessant: una capacitat productiva dalt poder econmic regenerador i una crrega simblica reno-vadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social.

    Lagenda Europa 2020 de la Uni Europea ens dna directrius i estratgies que shauran dintegrar en les poltiques del nostre pas.

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 29

    EDUCACI

    Leducaci constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de lacci poltica, amb un destacat valor estratgic dins del projecte global de construcci nacional. Lescola s un dels mbits en el qual es reflecteixen de manera ms evident les si-tuacions de desigualtat. s per aix, que considerem que des dels ajuntaments sha de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb ms capacitat de resposta als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.

    1. Assumir, des de lAdministraci local, un paper de lideratge poltic respecte a la promoci del treball educatiu integrat dels agents que intervenen en el municipi. Lescola s un espai privilegiat, per no pot ser lnica instituci sobre la qual recaigui leducaci. Shan de superar les dinmiques de fragmentaci dels espais educatius i desenvolupar projectes comunitaris amb les famlies, el barri, el venat, lespai pblic, lesport, lassociacionisme de leducaci en el lleure, etc. que permetin un treball educatiu dentorn.

    2. Potenciar i ampliar els plans educatius dentorn per contribuir a donar una resposta integrada i global a les neces-sitats educatives de tot lalumnat, amb una atenci especial al ms frgil. Es tracta de concretar un pla estratgic que inclogui els agents socioculturals de la zona i mobilitzi tots els recursos possibles (institucionals, empresarials, espor-tius, artstics, entitats de lleure i totes les formes de voluntariat), per generar atractives dinmiques locals a favor de lxit educatiu en totes les seves dimensions: personal, social, acadmica i professional.

    3. Aconseguir una escolaritzaci ms equilibrada de lalumnat mitjanant la participaci a les oficines municipals deducaci (OME), de manera que tots els centres del municipi assumeixin quotes ms grans de comproms social, i incidir per augmentar-ne el marc competencial.

    4. Implementar propostes dintervenci proactives en la lluita contra labsentisme escolar, la desafecci i labando-nament. Labsncia de poltiques educatives integrades o les de carcter exclusivament reactiu no han contribut a reduir els ndex en aquests mbits.

    5. Impulsar linstitut escola en la programaci de loferta educativa del municipi com a centre pblic que imparteix duna manera continuada leducaci primria i la secundria. Linstitut escola s la frmula ms adequada per garantir un itinerari formatiu coherent i de continutat en lensenyament bsic i superar la fragmentaci curricular entre len-senyament infantil i primari, duna banda, i el secundari, de laltra.

    6. Collaborar activament amb els centres deducaci secundria obligatria del municipi en la cogesti i la implemen-taci de programes de diversificaci curricular, com a mesura datenci a la diversitat dissenyada per a lalumnat que presenti dificultats generalitzades daprenentatge a lESO.

    7. Procurar que lAdministraci potenci la formaci professional, creant centres especfics i integrats dFP, univer-salitzant els cicles formatius de grau mitj, adaptant loferta dels programes de formaci professional adreats a joves sense titulaci a les necessitats de lentorn, incrementar loferta dels cicles formatius de grau superior i ampliar loferta general de les diverses formacions professionalitzadores per donar respostes contextualitzades tant a les necessitats de les persones com a les de les empreses. En aquest sentit, els municipis, mitjanant la participaci en les actuacions de coordinaci i assessorament intercentres, han de poder participar activament en lorientaci i lacompanyament de lalumnat durant tot aquest procs de canvi.

    8. Cooperar amb lAdministraci educativa per atendre de manera correcta i acurada lalumnat deducaci especial, tant pel que fa als ensenyaments obligatoris com als postobligatoris i a la seva transici al mn laboral

    9. Contribuir, des de lescola rural, a lequilibri territorial del pas. Un poble sense escola s un poble solitari. Per aix cal potenciar les petites escoles arrelades al territori amb un projecte educatiu en qu participi lajuntament amb el teixit social del poble.

    10. Empnyer a la millora dels nivells educatius i formatius de la ciutadania al llarg de la vida. Fins ara, el sistema educatiu tradicional es basava en el concepte destudiar durant uns quants anys per treballar tota la vida; actualment, el paradigma ha canviat, de manera que la continutat en lactivitat laboral exigeix haver destudiar tota la vida.

    11. Considerar les necessitats de les famlies i fer compatibles els requeriments laborals amb lacollida dels infants als centres educatius. Per aix es proposa que hi hagi centres que obrin des de l1 de setembre fins al 31 de juliol que

  • 30 PROGRAMA MARC

    ofereixin activitats educatives de lleure. Lorganitzaci daquestes activitats aniria a crrec dels ajuntaments amb un finanament adequat del Govern de la Generalitat.

    12. Millorar la qualitat de loferta dactivitats extraescolars de carcter formatiu, cultural, ldic i esportiu per a tot lalumnat dels centres educatius, en horari no lectiu i, sobretot, en els perodes de vacances.

    13. Donar suports especfics a les escoles de mares i pares. s necessari atribuir a les famlies un paper destacat en la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres.

    14. Articular i coordinar la disponibilitat de voluntariat en el territori per collaborar educativament en activitats educatives complementries en els entorns amb ms necessitats.

    15. Cercar prou finanament perqu els ajuntaments puguin donar una resposta adequada a iniciatives educatives com sn les escoles bressol o les escoles de msica.

    16. Dissenyar poltiques datenci als infants mitjanant els plans dinfncia i els consells dinfants, aix com amb xarxes descoles bressol amb serveis flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les crregues familiars i programes educatius, ldics, culturals i esportius per als infants: espai nad, espai de lactncia, espai famlia i espai de joc.

    17. Les escoles de msica i dansa, a ms diniciar els infants en les seves primeres etapes de formaci musical, tamb han de desenvolupar nombrosos projectes de cohesi social i difusi artstica, estenent la prctica musical en la societat des de la infncia i tamb com a formaci al llarg de la vida.

    18. Aplicar la tarifaci social en els preus de la matrcules de les escoles bressol, les escoles de msica i les activitats de lleure (extraescolars i casals).

    19. Potenciar la collaboraci de les associacions juvenils de leducaci en el lleure, tot abordant les tres potes neces-sries perqu puguin funcionar correctament: reconeixement, finanament i espais.

    CULTURA

    Una bona poltica cultural, coherent per incisiva, permet la vertebraci social i la construcci nacional. La ciutadania del nostre pas, tant a ttol individual com collectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusi. La cultura ens dna conscincia de qui som i on volem arribar com a poble.

    Un municipi culte s un municipi ms just i ms lliure i, per tant, ms ben preparat per fer front als moments difcils com els que ens toca viure. Invertir en cultura, en poltiques culturals, s una inversi en la societat per se, que si b no t un efecte retorn immediat, s que t un resultat a mitj i llarg termini de gran transcendncia.

    Per aix cal considerar el sistema cultural dels municipis com un pilar bsic de lestat del benestar. Sn molts, els es-tudis cientfics que demostren que les persones que tenen una activitat cultural intensa gaudeixen de millor salut i viuen ms anys. La cultura, a ms, s una eina de primer nivell per combatre patologies socials com la soledat, les malalties mentals, els fracs escolar o la xenofbia.

    Des dERC considerem, doncs, la cultura com a quarta pota de lestat del benestar, en tant que element cohesionador per excellncia: ens referma en la pertinena dins duna collectivitat per tamb ens dna les eines per crixer, desenvolu-par-nos com a pas, i ens obre les possibilitats darribar a totes les sensibilitats socials i culturals que sestableixen arreu dels pasos catalans i integrar-les.

    El valor econmic de la cultura s essencial, en una doble vessant: una capacitat productiva dalt poder regenerador i una crrega simblica renovadora per, al mateix temps, reafirmadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una ptima cohesi social. La despesa pblica en cultura continua estereotipada com una despesa poc productiva o, en alguns casos, fins i tot directament improductiva. s moment de posar en valor laportaci de la cultura a leconomia del territori, des de lactivitat de les indstries culturals prpiament dites fins al valor afegit que, per al sector turstic, repre-

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 31

    senta una oferta cultural potent, variada i equilibrada en el territori. Cal, tamb, que qualsevol creador i productor arribi amb facilitat a tot el seu pblic potencial; per tant, cal desenvolupar estratgies per incrementar els consums culturals de la ciutadania en tots els segments de la producci i a tot el territori.

    Grcies a les inversions dels darrers anys, sha aconseguit establir un xarxa, incomplerta per notable, dequipaments i ins-titucions culturals. La crisi econmica i les poltiques tributries injustes del Govern espanyol, com lapujada de lIVA, han repercutit negativament en laccs a les activitats culturals de pagament. s per aix que cal impulsar de forma immediata poltiques de suport a la demanda, tant en forma de rebaixes dels preus pblics dels serveis culturals al pblic en general com de lampliaci dels beneficiaris de descomptes (o de la gratutat) als collectius en risc dexclusi cultural per motius econmics, especialment en el cas dels infants i joves.

    Equipaments culturals

    1. Equipaments culturals, socialment rendibles i sostenibles tant energticament com econmicament. Cal tenir en compte la sostenibilitat dels equipaments que shagin de crear de nou o reformar.

    A lhora de crear o reformar un equipament cultural, abans dencarregar el projecte arquitectnic, cal tenir dos projectes previs: un, dus i funcionament de lequipament, i un altre, de viabilitat econmica i cost de manteniment de lequipament.

    En tot equipament, primer, cal definir-ne ls i ladaptabilitat a futurs usos i, daltra banda, cal ser molt conscients del cost de manteniment, especialment pel que fa a recursos humans, energia, neteja i consum daigua. Cal tenir en compte que un disseny arquitectnic posterior pot implicar uns sobrecostos de manteniment que facin inviable el funcionament de lequipament.

    Els museus, centres dinterpretaci, monuments i patrimoni cultural en general sn fonamentals per cohesionar la societat de lentorn i ajudar a la identitat dels pobles i ciutats. Ara b, cal estudiar i planificar molt b aquests equipaments perqu no siguin una crrega per al municipi. Tot centre patrimonial ha de tenir un projecte museolgic, un de museogrfic i un de viabilitat abans dencarregar el projecte arquitectnic. Cal evitar fer reformes dedificis que desprs tindran un futur incert.

    2. Apostar per laplicaci de la gesti cvica dels equipaments municipals i de la programaci que sen derivi. Si apostem pels equipaments i els projectes de proximitat, cal una programaci amb un alt grau de sintonia amb el ter-ritori i el sector, alhora que cal vetllar perqu les activitats siguin complementries i reforcin les que genera el mateix territori mitjanant la seva xarxa associativa. Aquestes necessitats fan pertinent que siguin les entitats de cada ter-ritori, les que gestionin els equipaments o serveis, com a coneixedores de la realitat dels seus barris i les dinmiques que hi actuen, incorporant lequipament a la dinmica territorial i evitant que esdevingui un cos estrany. La gesti cvica aporta als projectes un valor afegit que difcilment poden aportar altres frmules dexternalitzaci amb em-preses privades. La gesti ciutadana, o cvica, s una frmula de gesti especfica dun equipament de titularitat municipal o dun projecte dintervenci acordada entre lajuntament i el teixit associatiu del territori objecte de la intervenci per la qual una entitat es fa crrec de la gesti dun equipament o projecte dinters general.

    3. Vetllar per la correcta gesti dels equipaments i serveis, tant dels que sn propis com dels que depenen daltres administracions, perqu sajustin a les necessitats de la poblaci, tenint en compte les especificitats del municipi i garantint, tamb, criteris de proximitat fsica i facilitat daccs a ls.

    4. Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat a totes les poblacions de ms de 3.000 habitants i crear xarxes municipals de biblioteques en els municipis de ms de 30.000 habitants. Potenciar aquests equipaments com a cen-tres dinformaci ciutadana i com a eixos de trobada de la poblaci de cada municipi.

    5. Augmentar lhorari dobertura de les biblioteques municipals com a sales destudi en els perodes dexmens.

    6. Garantir la renovaci dels fons bibliogrfics de les biblioteques per adequar-los als indicadors recomanats interna-cionalment, garantint, aix, la quantitat i la qualitat de la informaci que es posa a disposici de la ciutadania.

  • 32 PROGRAMA MARC

    La cultura com a eix de cohesi social i participaci ciutadana

    1. Impulsar la creaci del consell municipal de cultura amb representaci de lajuntament, les entitats i els agents culturals locals. El consell ha dabordar la poltica cultural des duna visi global i coordinar els treballs de les quatre rees principals dactivitat cultural: creaci artstica, cultura popular, patrimoni cultural i comissi de festes i esdeveniments.

    2. Vetllar per la possibilitat daccs de tota la ciutadania als ensenyaments artstics.

    3. Incidir, mitjanant programes especfics, en el carcter integrador i saludable de lesport, la cultura i el lleure, enfront de la violncia, lincivisme i la intolerncia.

    4. Fomentar i donar suport, amb la collaboraci dels grups i entitats locals, a les manifestacions de la cultura po-pular i tradicional, especialment les que siguin prpies del municipi, aix com tamb les de nova creaci.

    5. Fomentar la participaci de la ciutadania en les entitats i les associacions de carcter social, cultural, esportiu i solidari. Afavorir que la poblaci nouvinguda participi activament en les manifestacions collectives que configuren la personalitat del municipi. Organitzar un acte anual dacollida als nous empadronats al municipi i dun catleg de serveis a la seva disposici.

    6. Gestionar de manera integrada loferta cultural municipal, de manera que sigui possible oferir informaci, descomptes, promocions o activitats gratutes als usuaris potencials, mitjanant la creaci de carnets culturals municipals.

    La cultura com a motor econmic de la societat i el territori

    1. Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per establir canals de comercialitzaci dels productes de la terra i contribuir, aix, a la creaci duna marca catalana de productes de qualitat amb denominaci dorigen.

    2. Potenciar una agenda cultural dactes i esdeveniments, en format analgic i digital, i emprant les eines de difusi 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la informaci sobre els equipaments culturals del municipi, lagenda dactes i festes, les novetats a les biblioteques, etc.

    3. Promocionar lobra dartistes i autors locals mitjanant el web municipal, facilitant-los un punt de trobada i contac-te virtual amb programadors, artistes i autors de la resta del pas.

    4. Establir exempcions fiscals per als comeros i les indstries relacionats amb lactivitat cultural.

    5. Crear mecanismes de suport a les activitats comercials o industrials que han esdevingut dinters tradicional en espais urbans concrets.

    6. Protegir les botigues histriques amb programes interdisciplinaris que prevegin acords a tres bandes entre propie-taris, Administraci municipal i gestors de les botigues amb la inclusi de plans de viabilitat per garantir-los el futur.

    Foment de la creaci cultural

    1. Fomentar i donar suport a la creaci artstica i assegurar les condicions necessries perqu les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artstiques i culturals.

    2. Potenciar lorganitzaci dactes per difondre la cultura catalana en tots els mbits, prioritzant la programaci despectacles, concerts i activitats que hi estiguin vinculades.

    3. Afavorir lintercanvi cultural entre tot lmbit dels Pasos Catalans.

    4. Dissenyar plans de foment de la lectura i la formaci continuada en collaboraci amb els consells escolars del

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 33

    municipi i els centres de normalitzaci lingstica.

    5. Fomentar i impulsar la creaci artstica local i promoure la presncia de joves creadors del municipi en el seu ter-ritori.

    6. Fomentar i potenciar les programacions locals en lmbit de les arts escniques.

    7. Promoure la creaci de continguts de valor afegit i afavorir la difusi dartistes i creadors locals.

    Patrimoni cultural

    1. Elaborar poltiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular, la recuperaci de la memria histrica vinculada al municipi i la potenciaci del coneixement del seu patrimoni, material i immaterial. Aix, en el marc de propostes transversals capaces dacabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconmic de la poblaci. Les poltiques vinculades a la identitat shan de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comer urb de proximitat, les propostes turstiques coherents, ambicioses i amb personalitat prpia, i les xarxes associatives locals.

    2. Impulsar la digitalitzaci de documents dinters local per preservar i difondre la memria del territori.

    3. Promoure una poltica de memria histrica mitjanant la recerca, lestudi i la difusi del patrimoni tangible i intan-gible del municipi. Entre altres mesures, caldr estimular la collaboraci amb els grups dhistria local, la vinculaci a espais de memria museus, centres dinterpretaci, rutes, etc., la presentaci dexposicions, les visites ciutadanes collectives i el treball compartit dels organismes responsables deducaci, turisme i patrimoni.

    4. Impulsar la recerca sobre la histria local de les dones que han format part de la identitat i facilitar-ne la difusi.

    5. Vetllar per la gesti adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la poblaci per garantir un sistema sostenible a mitj i llarg termini. Abans diniciar un nou equipament patrimonial, caldr estudiar la viabilitat i racionalitat dels que ja disposa el municipi.

    6. Fomentar la gesti en xarxa del equipaments patrimonials del municipi, integrant-los en el sistema regional i na-cional corresponent, per afavorir-ne lintercanvi, leficcia i leficincia.

    MITJANS DE COMUNICACI

    Els mitjans de comunicaci pblics locals han estat i sn una pea fonamental en la creaci i difusi dinformaci dels nostres municipis. La proximitat, el rigor i la plena dedicaci, a vegades duna manera altruista, no remunerada i majori-triament des de la professionalitat que exerceixen dia rere dia als nostres pobles i ciutats, els converteixen en un dels principals eixos de cohesi social i cultural del pas.

    El dret a la informaci forma part de les llibertats bsiques de la ciutadania i els mitjans de comunicaci han esdevingut un important actor comunicatiu i social. Molts mitjans de comunicaci locals van ser els primers a dur a terme aquesta funci i van esdevenir degans quan encara no hi havia mitjans en lmbit nacional catal, malgrat que era un sector important en el foment de la llengua i la cultura catalanes. La seva presncia ha perms que hi hagi un sistema comunicatiu ms des-centralitzat, una possibilitat de participaci de la ciutadania en els mitjans i tamb ms pluralitat de veus. Histricament, tamb han desenvolupat un paper central en el procs de recuperaci nacional, cultural i poltica de Catalunya, desprs de la dictadura franquista.

    Tot i que en una Catalunya independent la llengua i cultura catalanes gaudirien duns certs blindatges per assegurar-ne la supervivncia i el desenvolupament, caldr seguir pensant en el sector audiovisual com un sector important de cara al foment de la llengua i la cultura catalanes per labast massiu a tota la poblaci.

    El fet que larans o occit tingui un ple reconeixement en el futur estat catal possibilitar laparici dun espai occit de comunicaci. Els parlants doccit de Catalunya i darreu dEuropa podran disposar de continguts televisius, radiofnics...

  • 34 PROGRAMA MARC

    fins ara molt minoritaris o inexistents en la seva llengua.

    Al mateix temps, al llarg dels anys, els mitjans de comunicaci locals shan convertit en una plataforma formativa que ha forjat excellents professionals. Podrem trobar molts exemples de periodistes sorgits de lmbit de la comunicaci local que, actualment, sn referents per a un ampli sector de la societat catalana.

    Els mitjans de comunicaci pblics locals de Catalunya responen a un inters pblic que va molt ms enll dun inters econmic. Molts, limitats tant econmicament com en recursos humans, donen un servei cabdal per mantenir la identitat dels nostres municipis enfront de lactual globalitzaci i fan una funci social daccs a la informaci i a la cultura des de la proximitat.

    Si els mitjans de comunicaci locals han estat una pea important en la cohesi social, el sector audiovisual ha de ser un potent motor i un sector estratgic per al desenvolupament del pas. El gran nombre de productores de televisi, rdio, cinema i continguts audiovisuals en general fa possible pensar en una importncia clau daquest sector per a leconomia dels nostres municipis.

    Als canvis poltics, sels afegeix una nova concepci del sector. Les fronteres entre indstries com laudiovisual, la tecnolgica, la publicitria i leditorial tendeixen a diluir-se i a convergir. Totes tenen en com una cosa: sn generadores de continguts. Obeeixen cada cop ms a una lgica transmdia: els continguts sexpandeixen i es complementen a travs de diferents plataformes, facilitant la immersi i la interactivitat del pblic.

    Les indstries de continguts atreuen talent i creativitat, generen innovaci tecnolgica i sn fonts de riquesa econmica (generen ocupaci, desenvolupen nous espais urbans, atreuen inversions i connecten amb hubs semblants a tot el mn).

    Barcelona, com a capital destat, sha de projectar internacionalment mitjanant infraestructures de comunicaci i trans-metre valors com obertura, modernitat, acolliment i innovaci.

    Catalunya, i Barcelona com a capital, poden tenir un paper geoestratgic important en el context mediterrani. Al mateix temps, entre Madrid, Pars i Roma hi ha un espai vastssim sense capitals que de sobte ser subvertit per la presncia de Barcelona. Durant segles, aquestes terres i aquestes poblacions shan acostumat a tenir estats absents o llunyans. Barcelona pot tenir un paper destacat i influent amb relaci a aquests territoris.

    Els mitjans de comunicaci sn clau per bastir un imaginari collectiu compartit i tamb per transmetre un punt de vista catal.

    Un dels grans problemes que t la cultura dexpressi catalana s la fragmentaci del mercat, de lespai nacional cultural. s imprescindible consolidar un mercat compartit que permeti que els actors procedents de tots els punts dels Pasos Catalans hi puguin operar. La potenciaci dels vincles de tota mena (culturals, comunicatius, acadmics, professionals, etc.) entre Catalunya i les altres comunitats de lespai del catal s condici necessria per garantir un espai de comuni-caci i de llengua sostenible en el ciberespai i capa de competir amb els altres espais culturals i lingstics de rang mitj a Europa i al mn.

    El nou estat catal hauria de ser conscient de la responsabilitat histrica que li pertoca en el procs actual de redreament de la llengua i la cultura catalanes, i per aix hauria de prestar una atenci especial a lestabliment dacords de cooperaci estable en el camp de la comunicaci i la cultura amb els altres territoris de lespai del catal.

    1. Defensar la prestaci dels serveis de comunicaci de proximitat com una necessitat per a la cohesi social i territorial dels nostres pobles i ciutats, i per fomentar ls de la llengua catalana.

    2. Enfortir i preservar els mitjans de comunicaci de proximitat, reformulant aspectes dins lestructura, el funcio-nament i el finanament i dotant-los dels recursos necessaris perqu subsisteixin i siguin viables. En aquests sentit, demanar a les administracions pbliques un esfor i reclamar tamb iniciatives del sector privat.

    3. Donar suport a la producci de continguts audiovisuals, afavorint la collaboraci entre diverses xarxes de rdio i televisi, i impulsar lnies especifiques dajut per a la producci.

    4. Els mitjans de comunicaci pblics han de ser el motor principal de la indstria audiovisual i els garants de la

  • ELECCIONS MUNICIPALS 2015 35

    continutat del sector i lemprenedoria. Han de permetre consolidar una indstria audiovisual potent, innovadora i promotora de lexpansi cultural de continguts.

    5. Garantir que les lleis facilitin la reciprocitat de les emissions de rdio i televisi entre territoris del mateix idioma.

    6. Laven tecnolgic que sest produint en el sector, que fa que el consum audiovisual es diversifiqui entre les pla-taformes i pantalles, ens ha de fer estar amatents perqu els mitjans catalans estiguin presents arreu i facilitar-ne laccs al consumidor.

    7. Prioritzar projectes, en el sector audiovisual, i concentrar els recursos pblics en els escollits. Finanament p-blic orientat a iniciatives que facilitin el retorn de les inversions, prioritzant els productes amb visi internacional. Latenci a les