Júlia i Nerea

5è Marsupilamis

Curs 2012-13

Sant JordiNerea Fernández RibasJulia Fernández Soler

5è Marsupilamis

curs 2012/2013Sant Jordi

Hi havia una vegada un poble d’extraterrestres que vivia al planeta Orladriu. Eren de

color verd amb unes orelles llargues i els ulls sortits, tenien el cos petit, potes llargues i

els dits rodons. Amb ells, desgraciadament vivia un ogre que se’ls volia menjar, però no

ho aconseguia fer, vindria a ser com els patufets i el Gargamel.

L’Ogre era molt lleig i tenia una nàpia com tres pobles i uns peus tan pudorosos com mil

formatges Gruyère tots concentrats, un mastegot de pedra amb moltes punxes, que si et

tocava et quedaves fet una coca.

Un dia els extraterrestres van decidir fer una nau per escapar-se de l’ogre. Un cop la van

construir, van pujar a la nau. Entre tota la tripulació hi havia el nostre heroi, el Machu

Pichu. Quan ja portaven tres dies navegant per l’espai van veure que s’acabava la benzina

i es van precipitar cap a la Terra...

1

Mentrestant en el planeta dels extraterrestres, l’Ogre estava desesperat perquè feia molt

temps que no veia a ningú. Aleshores, mort d’avorriment, va decidir marxar a buscar els

seus “amics” els extraterrestres. Ell també va tenir el mateix problema amb la benzina i

també va caure al planeta blau, la Terra.

A la Terra els extraterrestres van entrar al jardí d’una iaieta, la Mili. Ella els va acollir i els

va fer un llitet, els va donar menjar i els va donar una bona vida... La magnífica senyora

era una iaieta que treballava de mecànica, vestia una granota blau texà i una samarreta

curta blava.

El Machu Pichu li va explicar a la iaia el que els havia passat...

Feia molt temps, generacions, que un ogre malvat els perseguia (els ogres viuen molt

temps). Jo, en Machu Pichu, intento salvar el meu poble com puc, però hi ha moltes

baixes contínuament.

La iaieta que havia escoltat la història atentament, els va dir que ella els protegiria si es

quedaven a viure amb ella.

L’ogre va decidir llogar una casa al c/ Switzerland, 2.988 cantonada amb el carrer de la

iaieta, c/ Logehrzend statly, 2.388.

L’ogre també va llogar un magatzem per guardar totes les botes que tenia, que no eren

poques. Era un obsessionat de les botes, les tenia de tot tipus i colors. Però en tenia un

parell de molt especials, eren màgiques. Per això les tenia amagades en un lloc secret del

magatzem.

2

Un dia per casualitat el Machu Pichu va veure que l’ogre estava allà al seu carrer, al seu

barri, ciutat, planetaaaaaaa!!!

Va ser llavors quan l’extraterrestre va demanar a la súper iaia mecànica si els deixava

anar a buscar les botes màgiques de l’ogre. La iaia tota sorpresa va preguntar perquè

eren tant importants aquelles botes i en Machu Pichu va respondre:

- Hi havia una vegada un planeta que es deia el planeta de les Botes, allà hi havia

un gran regne on hi havia un gran sobirà. Era tan savi que molts savis li donaven

botes amb poders. Un dia un savi hi va anar i li va portar una màquina que feia

que tot el que hi posessis a dins es multiplicaria sense parar, l’emperador va dir

que ell no volia una màquina volia botes, el savi li va contestar que ja sabia que

feia col·lecció de botes i que per això li havia portat una cosa diferent, així no

s’avorriria. El gran sobirà va dir-li que ell no s’avorria mai, però el gran savi marxà

deixant aquella màquina als peus del gran rei. El rei digué al seu servent més

humil que llencés la màquina a la brossa, però al tirar-la va accionar el mecanisme

i va començar a duplicar i duplicar la brossa, tant i tant que va entrar al castell i el

va inundar de pells de plàtan i llaunes de Coca-cola. Al final el rei va morir ofegat

per un mar de pomes podrides. El savi que li havia donat la màquina va

desaparèixer per sempre més perquè ja havia complert la seva promesa: que

disminuïssin els avariciosos. Però les botes seguien a la sala i encara podien ser

usades per algú... Ara no m’en recordo del final de l’història.

3

La Iaieta va dir que faria el que calgués amb les seves eines per defensar les botes de

qualsevol persona, en Machu Pichu va dir que estava completament d’acord i que s’havien

de posar en marxa per trobar les botes màgiques. També va dir que hauria d’endevinar on

estava l’ogre perquè tenia el pressentiment que estava a la ciutat a prop d’ells. La Iaieta va

dir que feia poc que havia hagut d’anar a arreglar un garatge enorme que estava al carrer

Switzerland núm 2.988 cantonada amb el seu carrer, en Machu Pichu va contestar-li que

anés a inspeccionar la zona.

Dit i fet, la iaieta va anar a inspeccionar el possible carrer de l’Ogre i els extraterrestres es

van quedar a casa.

Mentre vigilava, la iaia va veure sortir un home encaputxat, ella va continuar esperant

hores i hores, però al final va decidir anar a prendre un entrepà de llom amb formatge al

bar Monterrey.

4

Aquell va ser el temps que va necessitar l’ogre per anar a casa de la iaieta i agafar tots els

extraterrestres i emportar-se’ls a casa seva per menjar-se’ls.

Quan va arribar a casa seva, va començar a buscar llibres per aprendre com s’havien de

cuinar extraterrestres perquè et quedessin gustosos. Va començar a llegir títols:

CENT MANERES DE CUINAR UN EXTRATERRESTRE AL FORN

EXTRATERRESTRE A LES MIL DELICIES

SAPS COM CUINAR UN EXTRATERRESTRE?

...

Mentre l’ogre estava fent la “carrera” per fer-se cuiner, la iaieta va tornar del Monterrey a

seguir vigilant l’ogre. De sobte va veure per una finestra que els seus amics extraterrestres

estaven tancats dins d’una gàbia, al costat hi havia un llibre titulat: “SAPS COM PODEN

ARRIBAR A SER DE BONS ELS EXTRATERRESTRES?”

La súper iaieta va fer servir la seva clau anglesa per obrir la finestra sense que l’ogre se

n’adonés, es va colar a la casa de l’ogre i va agafar les botes que hi havia en una

prestatgeria de l’habitació.

Després se les va posar, es va trasformar en un ratolí i va creuar l’habitació, per anar a

salvar els extraterrestres. Quan transformada en ratolí, la iaieta, va anar pitant cap a la

gàbia i va pujar a un moble on hi havia a prop, va aparèixer l’ogre.

Aleshores el ratolí va perdre l’equilibri i li va caure la clau, l’ogre és va fixar en ell. En aquell

moment la iaia va tornar a posar-se les botes i es va transformar en un elefant.

Abans que la iaia comencés a lluitar amb l’ogre, va acostar la clau de la gàbia als

extraterrestres que van sortir. Primer en Machu Pichu, aquest li va dir al seu germà que li

agafés el peus, el germà del Machu Pichu anomenat Roger li va demanar a la seva amiga

Rani que li agafés els peus i que sortís una mica de la gàbia, la Rani li va demanar al seu

5

pare que li va demanar que li agafés els peus per sortir, i així un amic va ajudar a l’altre a

sortir d’aquell lloc horrorós.

Però a la iaieta, transformada en elefant, no li anava gaire bé i els extraterrestres la van

ajudar a deixar fora de combat l’ogre. Ho van aconseguir, l’ogre es va quedar estabornit a

casa seva i els extraterrestres i la iaia van marxar ràpidament emportant-se les botes, és

clar!

No sabien què fer amb elles, no les volien, però no sabien si cremar-les, si tallar-les a

bocins, ... Però la germana de l’amic del pare d’un cosí d’en Machu Pichu va tenir una idea

fenomenal però impossible: fer una màquina del temps per tornar a l’instant en que l’ogre

agafa les botes!!! Tots es van quedar bocabadats, una màquina del temps? Sí!!

La Mili va dir que ella ho podia intentar, per alguna cosa era mecànica per fer i arreglar les

coses que altres persones demanaven...

Ella va seguir dient:

- Necessito un tornavís XX3, sis minicargols repestexs, noranta miniestics , roba

vermella, cotó fluix, ti crotin ses, olomedu de riacis, plàstic, tres paquets de xiclets

de maduixa i mil cinc-centes tones de ferro roent.

En Machu Pichu va contestar que al seu país tot això era molt fàcil d’aconseguir, excepte el

cotó fluix, el xiclet de maduixa i la roba vermella que no sabia què era. La Iaieta va dir que

tornessin al seu planeta i agafessin el que necessitessin per fer la màquina del temps. Que

ella s’encarregaria de totes les altres coses.

Així que els extraterrestres van anar a buscar tot el que necessitaven al seu planeta i la

iaieta va anar a buscar tot el que quedava.

La Mili va comprar el xiclet de maduixa al quiosc del costat de casa, la roba vermella a la

botiga de roba de la cantonada i el cotó fluix a la farmàcia Trinquet. Només li faltava les

mil cinc-centes tones de ferro roent. Així que va a anar a ferreteria del Mathius:

6

- Bon dia madame Milie, crec que avui esta tre jolie!!!

- Oh, moltes gràcies! Què em podria donar tot el ferro que té! El necessito per fer

una cosa amb uns amics meus.

- I tant, però que vol fer una màquina del temps?!?

- Sí, sí més o menys!! – va pensar “com podia saber-ho “ mentre responia.

- Aquí ho té tot per 4 euros.

- Tan barat?

- Sí, liquidació.

- Ai quin greu em sap, li donaré deu euros més pel descompte!

- Alo madame Milie, que li vagi molt bé el dia!

7

Tot seguit quan va arribar a casa va començar a construir la màquina del temps.

- Machu Pichu la clau anglesa, Ernie una mica de cotó fluix si us plau, Volt em

podries donar el ferro?

L’endemà a les 02:02 exactament van tenir la màquina a punt. Ara ja podien al planeta de

les Botes i fer que l’ogre no agafi les botes. Així podrem deixar-lo fora de joc per sempre!!!

Tot va funcionar molt bé, ja havien viatjat en el temps, estaven al planeta de les Botes

exactament a l’any 1222, el mes 22 i el dia 88...

- Aquí les dates són molt estranyes i crec que estic molt desorientada!!!

Van anar corrents fins al castell, van veure que tot estava ple de pells de plàtan. En aquell

moment van veure com la nau de l’ogre queia sobre el pati interior del castell. Aleshores

van agafar les botes màgiques i les van canviar per unes que s’assemblaven.

L’ogre molt emocionat les va agafar i se les va posar. Tot va començar a cremar-se. La

Mili va dir:

- Correu, cap a la màquina del temps!!!

8

Ja tornaven a estar al planeta Terra i en Machu Pichu els va explicar per què s’havia

incendiat tot:

- Aquelles eren les botes de la “fogata màxima” que qui se les posés cremaria tot el

que estava al seu voltant. És just el que li va passar a l’ogre.

Com l’ogre havia desaparegut, la Mili va arreglar la nau dels extraterrestres perquè

poguessin tornar al seu planeta. I va incorporar una llanterna molt potent perquè quan

arribessin al seu planeta podrien fer senyals per avisar-la que havien arribat

perfectament.

I així ho van fer. A més, cada any a la mateixa hora s’envien un missatge lluminós

assegurant-se que estan bé.

9