Diarid’en

Jim Botó

Capítol 1

Estimat diari:

Avui he passat un dia una mica mogut. Estava en un lloc fosc i que no parava de moure’s. Feia bots amunt i avall. Tants bots que em sentia una mica

marejat. Estava cansat d´estar en aquell lloc tan estret i petit. Sentia un soroll molt estrany, i veus! Hi havia gent que parlava i no sabia

on eren. No veia res!

Hi va haver un moviment molt fort, va entrar un raig de llum i unes mans que m’agafaven i en treien d’aquell lloc fosc i mogut.

Quan vaig ser fora del que va resultar ser una capsa, vaig veure molta gent:

una senyora una mica grassa que em mirava fixament, un senyor amb una corona molt xula i que anava vestit molt bé, un home amb un paraigües al braç i un barret al cap, i un senyor tot emmascarat i amb una gorra.

Tots quatre deien : quin nen mes bufó!!!

I també deien que tenia uns ulls grossos i brillants.

Tota l´estona deien: Jim!! Li ficarem Jim!!

Hola Jim!! I vaig pensar que hem ficarien Jim i que ja m’agradava.

I deien: quin nen!! És negret i molt bufó!!

Com que no m´havia vist mai a un mirall, vaig pensar que era molt negret i molt bufó. Perquè ells ho deien.

Capítol 2 Bon dia diari ( perquè ja surt el sol !)

Avui he hagut de dir una mentida molt grossa per marxar amb en Lluc.

A l’hora de sopar he badallat per fer veure que estava terriblement cansat. He anat al llit i ha vingut la senyora Quèè , la meva mare, i m’ha acotxat. Estava lluitant contra la son, la nit era tranquil·la, igual que el mar quan no bufa l’aire i sense adonar-me’n, m’he quedat dormit. Sort que un mal son m’ha despertat. Llavors han tocat les dotze.

Encara m’he entretingut a fer la carta per a la senyora Quéé . No volia pas que patís al no trobar-me!

He arribat a la platja quan en Lluc i l’Emma començaven a navegar. Jo em preguntava com podia nedar l’Emma. Sort que en Lluc m’ho ha explicat i no cal que em preocupi.

Hem viatjat tota la nit i ara estic molt cansat, i ja m’enyoro de la senyora Quèè, del rei Alfons tres-quarts de dotzè i del senyor Manigà.

No sé pas si la carta haurà quedat prou clara.

Capítol 3 Bona nit diari ! En Lluc i jo hem arribat a Mandala. És molt bonic! Però la gent és de mides diferents. Es donen les mans, de més gran, a més petit. I així fent cues molt llargues van caminant amunt i avall dels carrers, parlant tots a l’hora i fent molt xivarri. És molt divertit però una mica atabalador, també! Hem decidit anar a veure a l’emperador de Mandala. Per arribar-hi hem hagut de pujar noranta-nou graons de plata. Abans d’arribar al palau, hi ha una gran porta, feta de fusta de banús, una fusta caríssima!. Al costat també hi ha un gran cartell on hi diu amb lletres d’or: “EMPERADOR DE MANDALA” i a sota un botó de timbre fet amb un sol diamant molt gros. El meu amic, en Lluc, ha pitjat el botó que hi havia a sota del cartell. S’ha obert una porteta i n’ha sortit un gran cap groc. Li hem preguntat si podíem veure l’emperador de Mandala. Ell ens ha dit que no. Hem insistit molt, però no, que no tenia temps. En Lluc i jo ens hem adonat de seguida que mentia i hem decidit anar a esmorzar. Avui no he tingut un bon dia, perquè m’han intentat enganyar. I això no m’agrada gens però he aprofitat el dia anant a visitar la ciutat i mira que n’hem vist de coses exòtiques!: netejaorelles, comptadors de cabells, prestidigitadors, acròbates , talladors d’ivori...

Necessitaria molta més estona per explicar-ho tot, però ja se’m tanquen els ulls.

Capítol 4

Quantes coses et podria explicar, estimat diari !

Avui ha estat el primer dia de la nostra estada a Mandala. En Lluc i jo hem sopat amb en Ping Pong. Al final, el mandalaní ha anat a buscar el seu biberó. Pren llet de sargantana! Quina mania!

Mentre es prenia el biberó, ens ha explicat que el sopar que ens hem pres era de la Cuina del Palau Imperial. També ens ha contat que ell era el trenta-dosè nen de nens del senyor Xu Fu Lu Pi Plu, cap dels cuiners de palau, i que per això pot entrar a voluntat a la cuina per l’entrada del darrere.

En Lluc i jo ens hem quedat de pedra quan ens ha explicat que el sopar era el de l’Emperador de Mandala.

En Lluc ha descobert unes inscripcions als palets mandalanins de menjar. Eren missatges molt tristos que recordaven que la filla de l’Emperador havia estat segrestada.

Quan hem acabat hem pujat a la locomotora i ens ha portat a la plaça del Bell Mig. Allà hi ha un prisma amb una altra inscripció:

JO, PUNG GING, EMPERADOR DE MANDALA, DECLARO AMB AIXÒ SOLEMNEMENT QUE JO DONO PER MULLER LA MEVA FILLA, LA PRINCESA LI SI, A QUI SIGUI QUE LA PUGUI ALLIBERAR DE LA CIUTAT DELS DRACS.

Després en Ping Pong se n’ha anat.

Finalment, molt cansats, hem anat a dormir dins la bona i calenta Emma.

Avui ha sigut un dia estrany, perquè no estic acostumat a veure tanta gent al

carrer i, sobretot, per això de les inscripcions. Què passa aquí!?

Capítol 5

Estimat diari, per fi ho hem aconseguit !

Hem començat el dia molt agradablement, amb una representació del circ de

Lummerland , però quan ja havia acabat la segona representació i

anàvem a esmorzar, s’han presentat uns guàrdies de la Guàrdia Imperial. Portaven al cap uns elms acabats en punxa, i al costat uns grans sabres corbats.

Hem hagut d’ anar amb ells, pensant-nos que ens portarien davant de l’Emperador, però no ha estat així.

Ens han portat davant dels bonzes, presidits pel Superbonze. (Així

s’anomenen als ministres i primer ministre de l’Emperador)

No són gaire amables tota aquesta colla! Sort que al final, i no sé com, ha començat una baralla entre ells que hem aprofitat, amb l’ajuda d’en Ping Pong , per atansar-nos a les habitacions de l’Emperador.

Avui, per fi, hem

conegut a

l‘ EMPERADOR DE

MANDALA!!!!!

Capítol 6 Si sabessis, diari, les coses que hem vist ! Ja fa dies vam començar el viatge cap a la Ciutat dels Dracs per rescatar a la princesa Li Si. El senyor XU FU LU PI PLU, i el petit PING PONG ens van portar uns quants panets, i l’emperador , te calent per al viatge. Tothom estava molt emocionat . En PING PONG es va posar a plorar, i no sabia què li passava. Jo em vaig despertar del tot, vaig mirar al defora de la finestra de la cabina del maquinista , la plaça era buida i encara no havia sortit el sol.

Vam tardar set dies per arribar a la porta de Ponent de la Gran Muralla

de Mandala i tres més per travessar El Bosc de les Mil

Meravelles que era una immensa jungla salvatge d’arbres de vidres de colors .Hi havia papallones tan grosses com una ombrel·la, papagais de coloraines, grans tortugues amb bigotis, cargols blaus i vermells i serpents enormes que no podien atrapar cap mena de bèstia i s’alimentaven de vegetals que no podien fugir. Era tot molt interessant! Al tercer dia vam topar amb una carena de muntanyes bellíssimes, ratllades en

franges vermelles i blanques: la

Corona del Món. Per fi hem trobat un camí entre les

muntanyes que ens durà cap a La Vall

del Crepuscle. Tot aquest viatge ha sigut molt interessant i molt divertit. M’agradaria que tornés a passar aquesta aventura i que tingués més temps per a estudiar aquells animals tan estranys.

Capítol 7

Estimat diari, avui hem superat una gran dificultat !!

Hem passat molta por ! Avui hem tingut molts problemes. L’Emma s’ha

espatllat. Mentre en Lluc l’intentava arreglar, un ocell s’ha posat damunt la

locomotora. Em sembla que se’ns vol menjar i , quan li he comentat a en Lluc, m’ha dit que només menjava coses mortes.

A en Lluc li ha sortit un cargol de l’Emma i com que ell no passava per l’obertura hi he hagut d’ anar jo.

A dins de l’Emma tot era molt fosc. He pogut passar pel forat

perquè és ample. L’aigua estava molt freda. Quan he trobat el cargol no trobava el lloc on anava.

Finalment he aconseguit posar-lo. A l’intentar sortir no trobava el forat per fer-ho i he estat a punt d’ofegar-me.

Per sort, a l’últim l’he trobat i he pogut sortir sa i estalvi. Els voltors s’han quedat sense sopar!

Capítol 8 Hola diari, avui ens ha passat milers de coses.

He conegut un pseudo-gegant de nom Tur i de cognom també Tur. No havia sentit parlar mai d’un gegant que a mesura que s’anava apropant s’anava fent petit i que a l’allunyar-se se’l veiés cada cop més gran!

Al principi l’Emma, la locomotora del meu amic Lluc, i jo ens hem ficat nerviosos, però a mesura que anaven passant els minuts, ens hem tranquil·litzat, era inofensiu. Era un ancià: portava la barba blanca, recollida en una trena, una careta plena de arrugues, un barret de palla i un vestit esparracat. Ens ha portar fins al seu oasi i ens ha explicat que estava just al mig del desert. Jo tenia molts dubtes sobre ell. Entre els quals hi havia: què li va passar de petit, com va arribar al desert de la Fi del Món, les aventures que va viure, etc...

Jo, al principi, quan hem entrat al desert de la Fi del Món, he sentit por. No havia estat mai en un desert així. Només a la petita platja de Lummerland. Em penso que en Lluc devia estar una mica amoïnat, l’he notat neguitós. Però qui ha resultar ser molt poruc ha estat el pseudo-gegant que no ha volgut pujar dalt de l’Emma.

Capítol 9 Estimat diari, avui he acabat amb mal de cap!

En pseudo-gegant ens ha guiat fins a la regió de les Roques de la Mort. És un immens altiplà recobert de milers de muntanyes grans i petites que escupen foc. . Allà regna la fosca absoluta i, fins i tot els dies de sol més radiant hi domina una tenebra impenetrable.

Reconeixerem la Boca de la Mort immediatament pels espaordidors udols i gemecs . En aquesta regió on senyoreja una nit eterna el vent es tan fred que una gota d’ aigua es converteix en glaç abans d’ arribar a terra. Vam fer unes encaixades i vam dir adéu-siau al senyor Tur Tur i ens pregà que

si mai tronàvem al Desert de la Fi del Món l’anéssim a visitar. Després hem anat a dormir per arreplegar forces pel viatge a la regió de les

Roques Negres.

Quan hem arribat a les Roques de la Mort, hem sentit uns llunyans sorolls : HHHuuuiiiuuuiiiooohhh ! ! Era un so tan espantós que no és possible descriure’l. Déu meu ! –vaig dir – m’hagués tapat les orelles amb taps de cera del mal de cap que me estava entrant ! Quan hem parat a fer un breu descans hem obert la finestreta i ha entrat un corrent d’aire calent! Per fi. Avui ha estat un dia molt cansat i dolent, me n’he anat a dormir amb mal de cap!

Capítol 10

Estimat diari

Avui ha estat un dia una mica especial i sorprenent.

Hem arribat a la Ciutat dels Dracs però abans d’entrar-hi ens hem trobat amb uns dracs que vigilaven la porta d’accés. Un d’ells fins i tot s’ha enamorat de lo pobra Emma, que encara no s’ha tret l’ensurt del damunt.

Quina ciutat, la dels Dracs!

Les cases eren fetes de pedra, de més de cent pisos d’alçada de color gris, quasi no es veia ni una gota de cel, i el poc que es veia era fosc pels fums dels gasos fets pels dracs, que treien fum i foc per les orelles, la boca, pel

nas i fins i tot de la punta de la cua. Hi havia un xivarri espantós. Els dracs grunyien, s’esbatussaven, udolaven, s’insultaven i

xiuxiuejaven i moltes coses més.

A més hi havia diferents tipus de dracs. Uns eren

menuts com ratolins, d’altres, al contrari eren gegants.

En podria explicar moltes coses més d’aquesta ciutat però només puc dir que no m’agradaria viure-hi.

Alumnes de 5è de Primària

Escola Valeri Serra - BELLPUIG

XVII CONCURS EL GUST PER LA LECTURA

Bah , Amadou JoseBarba Moreno, Alex

Borja Jiménez, TamaraBorja Jiménez, Vicente

Buñales Buñales, LorenaBuñales Giménez, JesúsCarrillo Martínez, Ariadna

Chao Hassani, RihamEgaña Soto, IraideEstiarte Viles, Abel

Figuerola Miró, GemmaGarriga Cerrudo, Genís

Giménez Buñales, Ramon

Herrera Pérez, Maria Isaac Esteban, Arantxa

Islam , TahsinLapeña Parra, Alex

Marsol Cerrudo, TxellNavarro Nogales, MariaPrunera Miquel, MelciorRibera Granollers, GenísShahzad Mirza, Hamza

Solana Hernández, AlexandraTachalait , Hatim

Torres Marcén, Martí