Les trampes de la políticaurbanística del PP valencià

Agressionsultres a leseleccionsuniversitàriesUna vintena de feixistesva irrompre a lesinstal.lacions delCampus de Tarongersdurant les passadeseleccions al claustrepàg. 15

COMARQUES

Analitzem lavictòria d’EvoMorales aBolíviaHaurà de veure-se-lestant amb els poderseconòmics bolivians iestrangers com amb elssectors socials àvids decanvis estructurals pàg. 6

INTERNACIONAL

Brigadistes envaga demanen es-tabilitat laboralpàg. 21

+ Notícies

ENTREVISTA

Carme Puig Antichpàgs. 16 i 17

BURLA TERRITORI SEGUEIX APROVANT NOUS PLANS URBANÍSTICS

Una nova “catedral” per a CastellóLa inauguració d’un centre d’El Corte Inglés es converteix en tot un esdeveniment social malgrat els efectes en el comerç local i les irregularitats que envolten la seua creació pàg. 20

23 DE DESEMBREHivern 2005

2,5 euroswww.lavanc.com

#94

Menorca, primer territori lliure detransgènicspàg. 24

La Generalitat valenciana rep amb males arts l’envit de la Unió Europea contra el seu principalpilar de l’actual legislatura: la política de ciment impulsada per l’entorn de Camps. pàg. 9-10

Demana’l amb L’Avanç

CALENDARI 2006 No t’oblides d’endur-te un exemplar del teu quiosc

!

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, TàfolCruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, Iñaki Aicart,Laia Arenas, Carles Senso, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, Sandra Quintero,Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis. COL·LABORADORS: EmiliOlmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel, Diagonal, César Lledó, JoanAntoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Laia Miralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés

Dictadures nadalenques

EMILI OLMOSProfessor i POETA

La llei del ciment alPaís Valencià

02 L’Avanç informació, 23 de desembre de 2005

OPINIÓEVO MORALES

“Demà comença la nova història de Bolívia

de igualtat amb justícia i pau amb justícia social.”

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17 CP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

No recorde qui inventà el calen-dari amb solsticis i equinoccis,però ens la clavaren ben intes-

tinal amb allò del nadal. Tot és vàlid del’1 de novembre al 31 de gener. Imagi-nem per mitja hora que el cristianismefóra una competició esportiva i el fut-bol una religió. El 8 de desembre pas-sat celebràrem la Immaculada Concep-ció d’Emilio Butragueño i 41 milions depersones detingueren la seua vida es-colar, laboral o similar, perquè la marede Butragueño no follà amb el pare sinóque el Sant Baló, diuen, li ficà una lla-voreta. Cap religió tindrà caràcter esta-tal diu l’article 16 de la Constitució, pertant aquesta festa vulnera la Carta Mag-na, però a més és una de les burles mésmiserables, és dir que la superstició estàper damunt de la ciència. Però a més eldia que nasqué Butragueño es paralit-za novament la vida o fins i tot mig mesde vacances. El capitalisme -mai ene-mic de ningú, sempre lladre de tothom-agafa la idea i la brutalitza al màximper obtindre del naixement sense follarel hit parade de vendes i el volum defem més important del planeta. Potserla propaganda també serà religió, per-què realment no hi ha una altra formad’entendre com se li pot menjar l’olla atantes milions de persones de forma tanvisceral per tal de què s’empobrisquennerviosament comprant allò que no ne-cessiten i llancen al fem allò que és útil.És la teoria de la perversió. Però aques-ta teoria afaga distintes cares. 5 de ge-ner, loteria del Nen o Xiquet, que no ésun altre que Butragueñet. Tothom com-pra paperetes. L’Estat promou la lote-ria perquè és un impost net del 45% so-bre la recaptació. La loteria crea ludo-paties potenciades pel mateix Estat,però l’europela és l’europela. De lahistèria col·lectiva no es salven ni les be-benes. Una personeta pel fet de nàixer

ja és regalable, vull dir susceptible derebre regals. I el pitjor de tot és la histè-ria consumista que viu la gent jove d’es-cassos anys. Caldria posar entre barrotsanunciants, mares/pares i cadenes te-levisives. Diuen que Butragueño nas-qué en una casa emmoquetada de gra-nat i per això ara s’estila omplir de mo-quetes voreres de pobles i ciutats. Ajun-taments i autoritats ho accepten si en-tra dins la lògica nadolòpata, és a dir,comprar, gaudir/o no i llançar. Per aixòtambé s’accepta il·luminar arbres, ajun-taments, carrers i casals fallers amb bi-lions de peretes enceses. Quan ja estàsa punt de la depressió arriba el 6 de ge-ner i tres persones sàvies visiten el nou-nat infollat, a veure si el tema fou unafecundació in vitro, i en aquella èpocaestava prohibida. Bo, tant se val, el casés que a pas de camell et reobliguen aconsumir i t’agradaria enviar-los a Plu-tó. Però tot no acaba així, t’han omplitel cap de butragueñenques, cançons decaire religiós o profà que conten el nai-xement entre moquetes del modest fut-bolista religiós. En realitat la celebracióde nadal com ara la coneixem es remun-ta a l’època de la Revolució Industrialquan l’opressió sobre el proletariat eraultrabrutal. Els burgesos -amos de lesfàbriques- i les burgeses -amb criades iserfs- havien de distingir-se de la xus-ma proletària i s’inventaren la celebra-ció de nadal com una exquisidesa tri-labial. I seguint amb altres nadalopa-ties vindria l’arbre, que acompliria lesregles de la perversió, comprar, gau-dir/o no i llançar. També hem de re-cordar que el moment de més assassi-nats animals té lloc en aquesta època,i encara que la policia duplique els efec-tius no hi ha forma de detindre els as-sassins, però a més sembla que hi hatràfic de cadàvers, sobretot de titos ipollastres aviats. Tampoc cal oblidar la

Nit de Cap d’Any, encara que l’advo-cada defensora de Butragueño diu queell no és culpable d’aquesta festa i téraó, tothom bufat fins al bescoll, am-bulàncies de tots els colors portant ahospitals persones que han ingerit ani-mals i abundosos litres d’alcohol, acci-dents i el plor. És un dia on tot val, pot-ser perquè en una societat malalta i ab-surda cal deixar un espai per al descon-trol, però això sí, pagar, gaudir/o no illançar, el lema de la Revolució Capi-talista. També tenim el dia dels Inno-cents on es poden contar mentides i novas a l’infern. L’any passat per aquestaèpoca no tenia temps de llegir doncsla meua companya acabava de parir unfill (però nosaltres sí que follàrem, eh!),i em vaig creure la notícia de què Pi-notxet havia mort. Realment no sé onestà la gràcia, o potser, com jo no sócreligiós no tinc sentit de l’humor. De-teste el futbol amb avarícia contingu-da, perquè en nom d’ell es mata, ma-nipula, margina o racisma. El macabris-me és tal que un rei de l’època -no sé siseria borbó- volia matar a Butragueñeti ordenà assassinar a tots els xiquetsmenuts. I ara es recorden aquestsatemptats terroristes contant menti-des patrocinades per l’Església, quegüai! I com ja ha passat la mitja hora po-dem deixar-nos de metàfores. Els pri-vilegis s’acabaren amb la RevolucióFrancesa, que pague ja l’església l’IVA,però amb caràcter retroactiu i si no hofa que em tornen el meu IVA des del1987, m’importen molt poc els acordsil·legals Església-Estat que pactà Suá-rez el 3 de gener del 1979. Mai he es-tat a favor de la violència, però potseres pot comprendre ara millor quan al-gunes persones cremaven esglésies,prou de prepotència putrefacta i es-colàstica. Que torne la República ja! Ca-ramels primaverals.

La recent reprimenda europea a la Generalitat Valencianapel despròposit que suposa la LRAU al País Valencià,actualitza el debat sobre el tipus de desenvolupamenteconòmic d’aquestes terres i més concretament el modelurbanístic vigent. Si bé és veritat que durant els anys seixanta, aquest modelva servir per a desenvolupar zones de la nostra costa quefins a aleshores vivia empobrida per una agricultura nomassa productiva, no és menys cert que el seudesenvolupament desorbitat produïx l’efecte contrari aldesitjat. Analitzant el cas d’algunes poblacions costaneres, podemcomprovar que durant els anys setanta i vuitanta van gaudirde bons ingressos provinents del turisme internacional,bàsicament francès i alemany, que van desenvolupar unanova classe social composta per antics propietaris de terresde cultiu en la línia litoral; que es van dedicar a construirinfraestructures turístiques (restaurants, hotels, etc…)juntament amb aquests nous empresaris, també va créixerla mentalitat que relacionava la construcció amb laprosperitat. D’aquesta manera es va continuar construintsense ordre per tot el territori cometent veritablesatrocitats ecològiques i convertint el litoral valencià en unabarrera de formigó. Però el model s’esgota. I on havia xalets i petits edificisd’apartaments que tant agradaven a francesos i alemanyssempre disposat a deixar els seus estalvis en hotels irestaurants, ara hi ha gratacels entre els quals tot just sipassen els raigs del sol i on s’amunteguen famíliesprovinents de l’interior de l’Estat espanyol i amb poquespossibilitats de gastar-se una mica més del que ja han pagatpel lloguer de l’apartament de 60 m2. O siga que hem matatla gallina d’ous d’or. Però ara resulta que el PP, s’aprofita d’una llei que va serengendrada en l’època de Lerma, i que segons elssocialistes ha quedat totalment desvirtuada en mans deBlasco, per a acabar d’urbanitzar el poc que quedava decosta i començar a arrasar les zones d’interior amb els jatristament famosos PAIs, col·locant als constructors en unasituació de privilegi a l’hora de dissenyar l’estructuraurbana d’un municipi i desprotegint completament alpropietari de les terres que es veu forçat a vendre a preu desaldo, perquè després l’agent “urbanitzador” venda a preude luxe. Proliferen d’aquesta manera els camps de golf, lesurbanitzacions d’adossats i els petits Manhatans en tot elnostre territori. Tant l’impacte ambiental d’aquestesconstruccions com l’oposició veïnal es menysprea sotal’etiqueta del benefici general i una llei que suposadamentes va redactar per a alliberar sòl amb l’objectiu d’abaratir elpreu de l’habitatge, s’ha convertit en la millor eina delsespeculadors per a robar legalment. I tot això sota elpatrocini del PP valencià i amb la connivència, en algunsajuntaments, de l’esquerra. En definitiva, el parlament europeu ha fet el que havia defer tombar una llei que atempta contra el medi ambient icontra els drets dels i les ciutadanes. I el que no diu elconseller Campos quan ix davant les càmeres acusant alseuropeus de tenir-hi interessos occults en el tema, és quetant el Partit Popular europeu com members del PPespanyol votaren contra aquesta llei que tant a beneficiatals seus amics. Això si, que sàpiguen a Europa que a partird’ara formen part de l’eix del mal que actua contra la bonafe dels valencians, ja se sap: catalans, rojos i ara tambéeuropeus.

EL BITXET

La nova Llei Orgànica d’Educació (LOE) que el Govern delPSOE ha impulsat és una nova agressió a l’educació pública.Davant d’aquest atac, tan sols la trista, covard i estúpida

excusa que el PP volia aprovar una llei encara pitjor, ha mantingut aamplis sectors de l’esquerra política i social en la passivitat méscòmplice.La LOE segueix la senda marcada ja pels governs neoliberals deFelipe González: la privatització de l’educació. La simple idea detraure benefici a costa de l’educació o la salut de les persones hauriade repugnar a qualsevol persona decent, però pareix que la ideologiadominant cala tan profund que fins a les mesures neoliberals mésdures contra els sectors populars, que són els que manen als seusfills a l’ensenyança pública, passen desapercebuts. Perquè per si algúno se n’havia adonat, no és públic tot allò que finança l’Estat, nomésho són aquelles coses de titularitat, gestió i finançament públic.L’escola concertada és privada i majoritàriament està en mans del’Església, i per si no fóra poc està mantinguda per l’Estat, vajanegoci! Però a més de la pasta, hi hauna altra cosa que persegueixel PSOE, el PP perdescomptat, i tots els queengulen amb la LOE. Lasocialdemocràcia assumeix idesenvolupa els objectiuseconòmics, polítics ipedagògics del neoliberalisme,subordinant com no podia serd’una altra forma, l’educació al’economia.La LOE desenvolupa l’objectiupolitico-ideològic de formar“capital humà” per a, sota elsparàmetres de l’individualisme, l’ètica del pragmatisme i elconservadorisme formar treballadors barats i acrítics al servici del’economia de lliure mercat. I per a aquest paper és necessària unasocietat educada en l’escola privada, fora del perill de vaivenspolítics.Això sí, l’educació pública que depauperen han de completar-la amb laformació d’una elit cultural-tecnocràtica necessària perquè les classesdominants mantinguen i reproduïsquen el sistema imperant. I per al’educació d’aquestos subjectes, no faltaran ni fons privats ni públics.La mobilització social de la dreta contra la LOE s’ha traduït en unenduriment de la llei. Les principals organitzacions privades del’ensenyança s’han felicitat del resultat final, només el PP per un purcàlcul electoralista s’ha mantingut en contra. L’esquerra, excepteexcepcions com els sindicats CGT i STEPV, desapareguda o en el granpaper d’estar en les manifestacions en defensa de l’escola pública i almateix temps votant a favor de la LOE, o abstenint-se, al Congrés.Els mitjans de comunicació de la socialdemocràcia al seu treball, és adir, censurar i amagar les mobilitzacions del dia 14 de desembre queen tot l’Estat, contra la LOE i per una educació pública, laica i dequalitat és celebraren. Van preferir inclús donar publicitat a lesmanifestacions del Sindicat d’Estudiants, tan útil sempre per alPSOE, per a tapar les que es convocaven unitàriament per altresorganitzacions; i això que en les primeres hi havia centenars depersones i en les segones milers.Està clar que el govern de Zapatero no és el d’Aznar ni tan sols el deGonzález, però, llevat que algú es crega el locutor de JiménezLosantos, el President tampoc és un roig independentista bandererdel republicanisme. Cal alçar la guàrdia.

PERE SOLBESBaixem al ministre d’economia per la seua manerad’entendre les negociacions en el tema de l’estatutcatalà. Una cosa és retallar i altra ben diferent éscanviar per complet l’esperit del text. Cal reformarl’Estat i quan tothom mira el model alemany, Sol-bes mira el francés.

EVO MORALESAquest lider indígena bolivià ha sabut ajuntar alssectors desfavorits (indígenes i criollos) sota lessigles del MAS i accedir a la presidència deBolívia. Aquest país, el més pobre de totaAmèrica, afronta el futur amb esperança gràcies ala revolució silenciosa dels indis.

03OPINIÓL’Avanç informació, 23 de desembre de 2005

L’educació neoliberal del PSOE

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

La LOE desenvolupa l’objectiu politico-ideològic de formar “capital humà” per a, sota els paràmetres de l’individualisme, l’èticadel pragmatisme i el conservadurisme formar treballadors barats i acrítics al servici de l’economia de lliure mercat

JOSEP CARLES LAÍNEZ

Quant tant, i de tan diversesformes, hom parla de la pro-jecció de València envers el

món, i d’allò que poden suposar elspròxims esdeveniments esportius,caldria saber quina imatge donemde nosaltres mateixos als visitantsi si aquesta n’és, d’encertada. Nocal, en primeres, avergonyir-se del’aeroport de Manises, desitjar-nemés a d’altres urbs o queixar-se perl’absència de vies fèrries d’alta ve-locitat cap al cor d’Europa o l’Atlàn-tic (Ciutat de València–Lisboa hau-ria de ser la veritable reclamació, nopas la madrilenya); tampoc de lesinfrastructures del port de la capi-tal, ara potser més renovellades…No, no cal res d’això si el visitantarriba al país pel nord i utilitza l’AP-7, l’autopista de la Mediterrània,com a via d’entrada. Qui pari comp-te dels cartells que van anunciantles diverses eixides de la carretera,ja tindrà una primera idea de quèsom i a què ens dediquem els valen-cians. I tal volta no sé si són actualsde manera completa, les pancartes,però poden ser profètiques. Hom surt de Catalunya i un cartellenvellit, que sembla endreçat ambla cura del maldestre, obri la portaa un territori l’emblema del qual ésla palmereta de coloraines i el patè-tic nom de “Comunitat Valenciana”(fa uns metres havíem entrat a la“Provincia de Castellón”). No és capnovetat renegar d’aquest subterfu-gi franquista (pel seu creador),però la veritat és que, vist (inten-tant veure’l) des de fora, m’ha pa-regut, per analogia, entrar en unclot, en algun indret on tinguerentancat algú... Em va fer l’efecte depenetrar en una mena de reservaíndia on ja només n’hi ha, d’alco-hol… i algun casino. Sobretot quan,sobre el cartell anunciador de la pri-mera sortida, Vinaròs-Morella, apa-reix un ésser no humà, un animalamb closca, símbol d’aquestes duesciutats que a l’estrany li pot sem-blar que són veïníssimes. ¿Quinamillor cosa pot identificar el cascmedieval de Morella, la personali-tat fronterera de Vinaròs o la histò-ria de les seues comarques i les pro-peres si no és un llagostí? La metà-fora esdevinguda icona i tradició.Però el visitant no s’hi atura i con-tinua el descens. Següent sortida:Alcossebre i Peníscola. Sí, una ciu-tat de platja i una altra ciutat deplatja però on van esdevenir-se fetstranscendentals de la història del’Església catòlica: el Papa Lluna,

l’anti-Papa, o com vulgueu (potserla possibilitat d’una Església valen-ciana pròpia…). Hi afegiu també elcastell a la península i, si en desit-geu, d’star-system, Charlton Hes-ton a la vora de la mar quan Penís-cola va transformar-se en Ciutat deValència per al rodatge d’El Cid. Totfóra possible i per a tots els gustos.Però no. Quina és la nova divisa d’a-questa zona? Una hamaca i una om-brel·la en una platja. Festa! A me-sura que hom baixarà pel nostrepaís, el turista anirà copsant méspregonament la nostra essència,trobo. Fins que arribarà, és clar, auna de les ciutats valencianes ambmés població: sortida Castelló de laPlana-Alt Millars (els noms, ni caldir-ho, en llengua espanyola). Denou la potència ideològica ha blas-

mat en un concepte visual la pun-yent vertebració d’un poble: uncamp de golf. Així doncs, la imatge dels primersvuitanta kilòmetres valencians ve-nint des de Catalunya serà aques-ta: el llagostí, la platja (amb om-brel·la o sense) i el tan arrelat (iecològic) esport del golf. Açò éstota una declaració de principis o,com en aquell acudit d’anglesos,una digressió que espera un argu-ment… Un argument necessari sino tinguéssim la certesa que ensveuen així: un lloc d’esbarjo senseres a dir, una tri-província, una “co-munitat” ridícula que mai no aniràenlloc perquè és feliç vençuda. Lamostra? Que per damunt de tot ofe-rim els nostres servicis, com qual-sevol bordell.

Nous símbols per a València

L�’Avanç posa a la vostra disposició un co-rreu electrònic per a l�’enviament de

cartes al director:

redaccio@lavanc.org

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 23 de desembre de 2005

ALTRES VEUS

Actualment es percep un des-mesurat afany per aplicar elterme codesenvolupament a

un conjunt d’actuacions molt ampli,divers, de vegades contradictori i nosempre coherent amb els principisdel desenvolupament humà soste-nible. El resultat és un concepte po-lisèmic, vague, confús i ideològicque tracta de racionalitzar un con-junt de realitats socials conflictives.Davant aquesta situació, la nostraproposta és entendre’l única i exclu-sivament com la implicació activa idirigent de les persones migrantsorganitzades en processos de de-senvolupament dels seus països d’o-rigen.

Quins serien els principis bàsics d’a-questa nova modalitat de solidari-tat internacional?En primer lloc, la visió positiva de

les migracions, considerades un fac-tor generador de riquesa en sentitampli, i l’aposta inequívoca pel de-senvolupament com fi última de to-

tes les accions. Aquesta aposta im-plica necessàriament adoptar un en-focament causal i transformadordels problemes dels i les migrants.

La posada en pràctica d’aquestsplantejaments requereix que aques-tes persones siguen reconegudescom subjectes de drets, ciutadans,i puguen participar en la presa dedecisions com actors protagonistes.I per a això, han de poder desenvo-lupar les seues capacitats d’organit-zació, enfortint els seus vincles enorigen i la seua incorporació a la res-ta d’estructures socials horitzontalsexistents. La participació directadels migrants organitzats no és so-lament un mitjà (viabilitat) sinó,també, una fi (empoderament) delcodesenvolupament. No obstant això, el codesenvolupa-ment difícilment podrà desplegarles seues potencialitats sense unaintegració plena i amb drets, el queno sembla possible amb les actualspolítiques d’estrangeria. Unes polí-tiques que només podrem revertiramb pressió social en favor d’una so-cietat més justa per a totes i tots.

Codesenvolupament: entre la ficció i la realitat

Rafael MauriACSUD-LAS SEGOVIAS

L’Argentina té, en aquests mo-ments de la seua història i se-gons xifres oficials, al 38% de la

seua població en la pobresa i al 27%en la indigència. Al maig passat el FMI“va recomanar” en una circular inter-na el pagament del deute amb aquestorganisme per la qual cosa, en una cir-cular del 10 de juny, el Banc Centralva informar que la mateixa podia serliquidada ja que l’entitat comptavaamb els fons necessaris per a fer-ho. Caminar avui dia pels carrers de qual-sevol població argentina, inclosa Bue-nos Aires, oferix l’amarga sensació d’-haver arribat a llocs oblidats per la màde l’home i, sobretot, dels plans de go-vern que contemplen la seua conser-vació i estima. Ni què dir d’hospitalsals quals cal acudir per a demanar citaa les 4 del matí, sense tenir en compteque la persona que ho fa ha de pagar-se un bitllet d’autobús que més tard,quan haja d’acudir a la cita fixada,haurà de tornar a fer el kafkiano exer-cici d’investigar com podrà proveiraquests indispensables diners que lipermeta assistir a la mateixa. Tampocés aliena a aquesta sensació el renai-xement de petits i minúsculs co-merços de comestibles que, burlant-sede les grans cadenes de supermer-cats, proliferen per la geografia delpaís ja que és més accessible comprarallí que en CARREFOUR un quilo desucre o una tassa d’oli. Set milions (7.000.000) de nens estanper sota de la línia de pobresa. I ensfalten els números sobre els què mo-ren de malalties atendibles amb sim-ples vacunes, o biberons de llet submi-nistrats adequadament a les edats in-dicades. La mort de les dones per cau-sa d’avortament o les seues conse-qüències, encapçala la llista de l’evita-ble a nivell sanitari, acompanyat perl’informe que el 40% de les mares quedonen a llum avui a Argentina sofri-xen d’anèmies greus o pernicioses perfalta de ferro, el qual hauria d’hauriade trobar-se en la simple alimentaciódiària que continga carns vermellesdues vegades a la setmana...nomésaixò. I el govern del president Kirchner, enuna parenceria de reglamentarisme,decideix que el deute extern, diversesvegades saldada al llarg d’aquests anysmitjançant el pagament dels interes-sos que mai són computats, ha de sercancel·lada ara que el país té divisessuficients per a “tenir independènciacap al futur”. Cal preguntar-se si lesvàries generacions d’argentins i argen-tines oblidats, extenuats, postergats,exclosos, desapareguts, podran en-tendre la decisió primer i seguir espe-rant després. Alguna vegada, el partitavui en el govern, va imposar que “elsprimers privilegiats són els nens”.

Supèrbia,bogeria o què?

L’AMÈRICA

JOSEFINA

JUSTE *Però, estos que manen ara són “els nostres”

Mai no podrà reconéixer Ro-dríguez Zapatero com li deude molt al PP en la seua

inesperada carrera com a presidentdel govern espanyol. D’entrada, i deno ser pels errors i mentides garra-fals d’Aznar en les últimes jornadesde la campanya electoral del 2004,insistint en l’autoria d’ETA en elsatemptats del 12-M madrileny, quantot el món conjecturava que haviensigut els grups islamistes, ZP no s’-haguera encimbellat al còmoda i de-sitjada butaca de Moncloa; almenysen esta legislatura. Les últimes elec-cions generals les van perdre (estú-pidament) Aznar i els seus, mentreel PSOE es va trobar amb una victò-ria que, de cap manera, s’havien tre-ballat ni s’esperaven els més optimis-tes del carrer Ferraz. Agraciat ambeixe premi gros, Sabater només hahagut d’efectuar alguns gestos capals sectors més actius de la societat(grups feministes, ecologistes, gais,gent del cine, etc.) per a assentar-seamb tranquil?litat sobre les ruïnesdel govern dels populars. La ràpidaretirada de les tropes espanyolesdesplegades a Iraq i alguna llei comla mal anomenada contra la violèn-cia de gènere (a pesar que en castellàles persones no tenen gènere, sinósexe) o l’autorització dels matrimo-nis homosexuals, i la paralitzaciód’un projecte tan faraònic com dis-cutit: el Transvasament Ebro-Segu-ra, són enganyosos èxits que ZP està

exhibint, de cara a l’electorat menysconservador d’este país, com atriomfs del seu tarannà.Però si mirem altres decisions queels governants socialistes han pres,nos en adonarem ràpidament queestem sent víctimes d’un altre nou ienganyós miratge, gens diferent delsque ens oferix la classe política desde fa dècades. Perquè no s’espan-tara amb eixes primeres reformes elgran capital (que és en realitat el quecontinua enviant, guanye qui guan-ye en les urnes) el flamant governprenc mesures que deixaven moltclara la seua posició favorable al ne-oliberalisme i la globalització de l’e-conomia. En primer lloc van recol-zar un projecte de constitució euro-pea redactat al gust de multinacio-nals i bancs. A continuació han re-prés les fatídiques negociacions ambels agents socials per a continuar es-tudiant retalls als drets dels treba-lladors, per més que els sindicalistesde saló, Méndez i Fidalgo, diguenque estan pactant mesures per a cre-ar ocupació estable; quelcom queni ells mateixos es creen. Una altrade les batalles d’imatge guanyadaper l’actual govern ha sigut la de laregularització de part dels immi-grants sense papers, però es van po-sar uns requisits tan absurds i ina-bastables per a molts d’estos treba-lladors estrangers, que diversos cen-tenars de milers d’ells continuensent explotats amb la més absolutaimpunitat per mancar de permís deresidència. Un èxit molt parcial, lle-

vat que es buscara precisament això,l’existència de mà d’obra barata i ca-llada.On realment s’està veient el famóstarannà del nou socialisme respec-te a la immigració és en les mesuresrepressives que s’apliquen contra es-tes persones espentades per la misè-ria a les nostres fronteres. Deporta-cions, detencions arbitràries, tortu-res, palisses, morts en la tanca deMelilla... I poc importa que unes ve-gades s’ordene disparar als guàrdiesespanyols o que eixe treball brut (iel de deportar al desert a centenarsde persones) se li encarregue al Ma-rroc; el resultat és igual de lamenta-ble i vergonyós. Respecte a la vi-venda, la defensa del medi ambient,els servicis públics o les pensionstampoc no és molt el que podem es-perar d’este govern: l’especulació ur-banística (amb els seus grans hotels,camps de golf, ports esportius i laresta de) arrasa tot el territori sus-ceptible de ser convertit en dinersfàcils; els preus dels pisos seguixenpels núvols, a pesar d’existir moltsbuits; es tanquen línies fèrries d’in-terés social i s’aposta per l’AU i mésautopistes. Les polítiques socials es-tan sofrint retalls constants en lesseues dotacions econòmiques i depersonal, el que deixa a molts ba-rris pobres sense cap servici ni aten-ció. Enfront d’eixa falta d’eixides perals fills dels obrers, el govern ja té laseua pròpia solució: es van a cons-truir anous presons i infinitat de re-formatoris, centres de rehabilitació

i altres caus on la pèrdua de tots elsdrets -el més important la llibertat-es disfressa amb arguments suposa-dament científics. Però eixa políticaclarament antisocial no és percebu-da amb nitidesa per la població per-què tots els grans mitjans de comu-nicació -sense excepció- estan d’a-cord en eixes línies mestres, les di-ferències que separen a l’un i l’altresón de matís i vénen determinadespels interessos dels grups econò-mics que estan darrere i pels com-promisos d’estes empreses amb elpartit que esperen afavorisca elsseus negocis. Eixes aparents granslluites entre periodistes, emissoresi diaris de l’un i l’altre costat, eixa de-fensa a ultrança que el grup Pressafa del PSOE i la COPE i altres mit-jans conservadors de la vociferantoposició, estan aconseguint que lasocietat deteste als polítics -rebuigque potser estos s’estiguen guan-yant- però també, i ací esta el mésgreu- que totes estes baralles sobrel’Estatut o les bodes gais tapen elsverdaders problemes a què dia adia hem d’enfrontar-nos: la desocu-pació, els preus, els retalls, el dete-rioració dels servicis socials, l’espe-culació, la destrucció del medi am-bient, etc.En fi, que amb el seu pa, les seuescomissions i les seues corrupteles esmengen. Nosaltres, els de peu, aca-barem comprenent que aconsegui-rem més millores lluitant nosaltresjunts que delegant en estos perso-natges.

Antonio Pérez ColladoCGT-PV

La realitat és la realitat, i el nego-ci, el negoci, i ací no es demoraràres, sobretot quan parlem de

requalificar, d’obrar i d’especular.Després de milers de denúncies d’abu-sos urbanístics, de desenes de milersde ciutadans afectats per eixos abusos,el Parlament Europeu ha decretat unamoratòria urbanística al País Valenciàfins que s’aprove la nova llei d’urbanis-me, que estava prevista per al febrer del’any vinent. I quina és la següent notí-cia? Que les Corts valencianes avancenel ple a aquest mateix mes de desem-bre per aprovar-la d’immediat, sensedemora. Si a Europa volen Llei, tindranllei, però el negoci no s’atura.La cosa no és anecdòtica. Tots estemvoltats de persones que viuen preocu-pades, angoixades i fins i tot deprimi-des per l’activitat constructora voraçque ens ataca a mort: requalificacionsde milers de fanecades costaneres enpobles com Almassora, Moncofa,Nules..., expropiacions forçoses de pri-meres residències com el trist cas delsMestrets, nous traçats polèmics i noajustats al disseny inicial (pel qual esvan rebre les ajudes europees) com elde la platja del Grau, vials innecessarisper zones protegides com el deCabanes, projectes desmesurats i ina-cabables com el de Marina d’Or... I nocal més que mencionar projectes faraò-

nics com l’aerotort, l’espai d’oci que famolta il·lusió, cobrir el riu Sec com sifora una sequieta, nous golfs, nouspais, nous sunpors... I encara que hi ha diversos arguments,com el progrés, com la modernització icom la democratització (tots tenendret a una segona residència adossadaprop de la platja), el principal és ferdiners a costa de tot. És una maquinà-ria imparable, un monstre devorador, lanostra economia està basant-se enaquest frenètic ritme, i encara resul-tarà que no és sostenible.

Però tanta activitat demoledora, pro-moguda o aprovada pels ajuntaments,diputació... provoca ja entre els ciuta-dans una sensació general de cansa-ment, i hi ha el desig que paren ja, quevagen més a poc a poc, que no cal des-trossar tan de pressa el territori, ques’ha d’escoltar els propietaris, que s’had’estudiar si cal o no cal tanta activitat.El Parlament Europeu ha dit la seua,però per desgràcia, els polítics valen-cians en el poder sembla que faran queaquesta moratòria es quede en no res,o en quinze dies, que és com dir no res.

Aplaudim la moratòria, encaraque serà curta

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 23 de desembre de 2005

Carme Pinyana i GaríADONA’T

Lladres

TONI

CUCARELLA

Els valencians som un cas com un cabàs.Com expliquem l’ascensió al zènit de lapolítica d’un aprofitat declarat com

Eduardo Zaplana? Aquest personatge, actualportaveu del PP al Congrés dels Diputats, ex-president de la Generalidà Valenciana, va serempomat in fraganti mentre s’apanyavatelefònicament unes comissions amb un altrepardal del seu partit, un tal Palop. «Ay, tengoque ganar mucho dinero, me hace falta muchodinero para vivir», confessava Zaplana al seucompinche en l’enregistrament policial que lajustícia va ordenar destruir per haver estatobtingut per un procediment no avalat. Que alfinal s’haja destruït la prova de la confessiótant és, perquè la transcripció va ser publicadapertot arreu i coneguda per gats i gossos. Aixíi tot, quant el PP va presentar aquest pixavinscom a candidat a President de la GeneralitatValenciana el votaren massivament: primer vaguanyar per majoria simple i la següentconvocatòria per majoria absoluta. Qui sigaburro que l’albarden, podem dir de nosaltresmateixos. Ara està eixint a la superfície tota la merda deTerra Mítica, vaixell insígnia de la política denegocis d’Eduardo Zaplana, com el contractemultimilionari amb el cantant de la cara decartó, com els ninots de falla, Julio Iglesias,pagat en paradisos fiscals. I els seus hereus,Olivas el Breu (ara president de Bancaja,“bancaca” en la pronúncia autòctona) i l’actualcapolaboro del palau de la Plaça de ManisesFrancisco Camps de Golf, tots dos hancontinuat gastant amb pólvora de rei, finsacumular un deute públic desorbitat,aconseguint que totes les obres públiquestinguen un sobrecost espectacular i que lesempreses de la Generalitat estiguenendeutades fins al coll. Diu l’adagi popular:«Qui té dos i en gasta tres, lladre és». De mésa més, es neguen a donar informació de totsaquests comptes a ningú, ni a l’oposició.Caldria recordar-los que en un sistemademocràtic la ciutadania té el dret de conèixerels comptes públics, i el govern i les empresespúbliques l’obligació de mostrar-los. Si esneguen a fer-ho, amb tota la legitiminat delmón podem pensar que si a l’home honrat noli cansa mostrar les mans netes, el lladres’afanya a ocultar-se les brutes. Lladres,doncs. Almenys mentre no demostren, ambpapers honrats, que no és certa aquestaraonable sospita.I enmig de tota la corrupció que ens envolta,assenyalat el PP per dedicar-se a traurebeneficis econòmics de la política, atenta laciutadania a l’inusual advertiment que la UnióEuropea ha fet al govern valencià sobre ladesbocada i insostenible especulacióurbanística que han perpetrat fins ara ambLRAU, i el tsunami que anunciava la novaLUV de Blasco… enmig d’aquestmaremàgnum, Alfonso Rus, alcaldeimmobiliari de Xàtiva i President provincial(de València) del PP amenaça amb unacampanya de captació massiva per duplicar elnombre de “militants”. Ai, santa Bàrbera delsTrons!, que clamen les beates com més granés la sotsobra: si són més a repartir nodeixaran ni el pollegó!

LA TRINXERA

…persones angoixades per l’activitat constructora que ens ataca: expropiacions forçoses de primeres residències com el cas dels Mestrets

Des de la publicació de Nosaltresels valencians, l’estratègia perla reconstrucció nacional es va

decantar cap a la tasca de recuperaciócultural, aquesta ha estat una etapanecessària (molt) pel retrobament dela nostra identitat. A més, sempre ésmés desitjable que s’emprenga la recu-peració de la identitat nacional ficantl’èmfasi en eines culturals.Aquesta tasca ja la tenim bastantavançada malgrat que no acabem d’a-donar-nos-en del tot dels efectes, i aixòés nota més si l’anàlisi se centra en lacomarca de l’Horta, podem donar coma exemple les comarques on moltesgeneracions joves han rebut el seuensenyament en català. Però sigamrealistes, continuar aplicant la majorpart dels esforços en aquesta estratè-gia és d’allò més romàntic però ens calalguna cosa més.Allò que ens condiciona tant que acabadirigint les nostres vides, l’economia,

és a sota de tot. Un país, posem per casels Països Catalans, ho és en la mesuraque té un projecte econòmic propi mésque qualsevol altra cosa pròpia i unaaltra via ens abocaria a una històriasubvencionada per, ningú.La reconstrucció i el canvi de modeleconòmic és una tasca que, als PaïsosCatalans, interessa només la classe tre-balladora atès que la nostra burgesianacional, del nord, del sud, de terraendins i de mar enllà, és addicta aEspanya i ha fet d’aquesta el marc queli garanteix l’acumulació de capital quenecessita. Fins i tot quan al PaísValencià ens ofereix l’expectativa d’ho-ritzons llunyans (més enllà del 2007...)com si volgera posar de moda lapel·lícula, però aquesta pel·lícula ja ensla sabem perquè hem vist el lleó alprincipi.Em permetreu que faça referència auna història que no és d’aquesta guerra(o sí?), quan es va enfonsar el Pacte deVarsòvia, el moviment marxista es vaalliberar dels dogmes, del DIAMAT i

d’allò que ancorava el pensament mar-xista mundial al determinisme del pas-sat. Hores d’ara la situació és diferent iés veu un reeiximent que no acabemde copsar del tot.Em sembla que als Països Catalanstambé ens cal un alliberament (i rear-mament) ideològic que ens permetaevolucionar, avançar, superar els vellsparadigmes i les pors estantisses queens fan dependents de paradetes d’o-bediència dubtosa.He volgut entendre que la iniciativadels sis exvalencians va per aquestcamí malgrat que se’ls haja acusat depertànyer a alguna generació perdudai, tret d’algun ensopiment ideològic,m’ha semblat més aviat que reclamenl’entrada d’aire fresc o, potser alguns,un relleu generacional que, des de laseua òptica, no arriba. Quan pense enles possibilitats que tenim al davantquant a recuperació nacional i recons-trucció econòmica i veient allò que femi no fem en aquest sentit, crec que lapregunta és inevitable: Ho farà l’aigua?

Nosaltres, els catalans i les catalanesToni Estruch

AS. DE LA SAFOR DE L’MDT

06 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

SERGIO DE CASTRO SÁNCHEZ

Una vegada coneguts els primersresultats dels sondejos presos a peud'urna, botava la sorpresa al mateixtemps que el poble bolivià preniaels carrers. A l'hora del tancamentd'esta edició i amb el 88% de les me-ses escrutades, tot pareix indicarque Evo Morales aconseguirà abas-tar més del 50% dels vots. A pesarque totes les enquestes realitzadespels diferents mitjans de comuni-cació, donaven guanyador al repre-sentant del MAS amb una diferèn-cia que oscil·lava entre els 2 i 6punts respecte al candidat neolibe-ral de PODEM (Poder DemocràticSocial), Jorge “Tuto” Quiroga, i unpercentatge de vots d'al voltant del35%, les primeres dades feien bo-tar pels aires totes les previsions iles anàlisis que s'havien realitzat so-bre les conseqüències que tindriaeixe suposat empat tècnic entreambdós candidats. Amb una di-ferència d'escassos diputats i ambun menor nombre de senadors i

prefectes, es pronosticaven serio-sos problemes de governabilitat pera un país que camina per la cordafluixa des de fa anys.

Però la veritat és que el propiEvo Morales va advertir reiterada-ment durant tota la campanya queen esta ocasió podia ocórrer el ma-teix que les eleccions del 2002, onel 20% de l'electorat va trencar ambles enquestes que predeien tan solsun 8% de preferència electoral peral MAS. Quasi ningú va prendre se-riosament les seues paraules, con-siderant que al cap i a la fi forma-ven part de la seua estratègia elec-toral, però els resultats li han donatla raó. Les estructures democràti-ques burgeses, inclosos els sonde-jos i enquestes, no són capaçosd'emmotlar-se a unes consciències,indígenes i llauradores, la lògica deles quals està més enllà d'elles.

Amb les degudes precaucions(fins al 13 de gener no es tindranels resultats oficials) les declara-cions tant d’Evo Morales com delseu virtual vicepresident, Álvaro

García Linera, no han pogut ocultarel sentiment de goig que es viu enestos moments històrics per a Bo-lívia. Per al futur president de Bo-lívia, estos resultats “iniciaran lanova història de Bolívia on es po-sarà fi a l'estat neocolonial i neoli-beral a la recerca de la pau amb jus-tícia social i equitat”; la qual cosadóna una idea tant de l'ambientd'entusiasme que es viu en el paísandí com de la ingent labor de go-vern que espera al MAS. Una laborque tractarà de trencar amb 500anys d'exclusió i saqueig del poblebolivià. “És una revolució històrica,la gran diferència és que és de-mocràtica i basant-se en el vot. Mésque una elecció és un plebiscit queli ha donat al MAS una victòria irre-futable i inapel·lable. Bolívia sen-cera ha votat pel canvi i ha marcatel rumb del canvi democràtic”, vadir Álvaro García Linera. Una de-mocràcia burgesa imposada desdels poders occidentals però que hasigut el terreny de joc de la victòriaindígena i d'un fet comparat per

l'intel·lectual i analista polític ambla Revolució del 52.

El fracàs de l'estratègia neoliberalQuan el passat juny les massivesmobilitzacions del poble boliviàquedaven liquidades a través de laconvocatòria a eleccions, els poderspolítics i econòmics bolivians i es-trangers es fregaven les mans. Unavegada més, l'excusa de la de-mocràcia feia agenollar-se al movi-ment popular. Però pocs podienimaginar llavors la bolcada que hadonat la societat i la política boli-viana en unes setmanes. Per a moltsperiodistes i polítics amb els queL'AVANÇ va poder conversar, lavictòria del candidat de les trasna-cionals, els organismes internacio-nals i l'Ambaixada dels EUA, Jorge“Tuto” Quiroga, estava ja decididaper endavant. Es preveia un colpdemocràtic contra les reivindica-cions del poble bolivià. I la veritatés que l'escenari pareixia estar pre-parant-se per a això i per a les no-

ves mobilitzacions amb què ame-naçaven els sectors socials. El cli-ma d'inestabilitat social i políticaque es va tractar de crear va tindreel seu punt culminant en la commenys discutible suspensió dels co-micis a causa de les reivindicacionsde l'oligarquia "cruceña" d'un nom-bre més gran de representants enel Parlament. Eixa inestabilitat, talcom van assenyalar molts analistes,tractava de crear un clima que jus-tificara l'ús de la violència davant deles demandes populars. Tant l'e-xistència, segons un informe del'agència Startford Globe, d'un plad'intervenció militar a Bolívia perpart dels EUA, com el sorgiment del'organització militar TRADEPA,formada per una sèrie de militarsimplicats en les matances comesesdurant les mobilitzacions del 2000 idel 2003, i disposats a defendre ambles armes els interessos que repre-senta “Tuto” Quiroga, així ho feienpensar. Dins d'este context s'haviad'interpretar la crisi provocada perl'enviament per part del Govern bo-

GLOBALITZACIÓ DE LA REPRESSIÓSegons informa el diari Haaretz, Sarkozy vaconvidar a França el ministre de seguretat públicai un alt comissari de policia d’Israel per tal decol.laborar amb els CRS en el manteniment del’ordre als suburbis

INTERNACIONAL

La Paz Evo MoralesFERNANDO MOLINA

ANÀLISI ELS PRIMERS SONDEJOS LI DONEN LA MAJORIA ABSOLUTA

Evo Morales arrassa a BolíviaBolívia va viure el passat 18 de desembre una jornada històrica. El líder del Moviment al Socialisme no sols serà el primer pre-sident indígena de Bolívia sinó que, si es confirmen els primers sondejos i resultats, serà també el primer que guanye per majo-ria absoluta unes eleccions celebrades en democràcia. L'imprevist gir electoral suposa un nou escenari polític que haurà de veure-se-les tant amb els poders econòmics bolivians i estrangers com amb els sectors socials àvids de canvis estructurals en el país

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

Paisatges humans de la Bolívia actual. Mesa electoral a Cochabamba S. DE CASTRO / ARXIU

REBELIÓN

El primer informe oficial sobrel'escàndol de les denominades “en-tregues” exposa que presoners de-tinguts per la CIA a Europa van ser,segons tots els indicis, segrestats itraslladats de forma il·legal d'unspaïsos a altres amb la probable aju-da d'alguns servicis secrets nacio-nals que no van comunicar res alsseus governs. Dick Marty, un sena-dor suís que investiga per al Conselld'Europa les denúncies contra lespresons secretes de la CIA, va dirque no creia que EUA mantingueraencara presoners a Europa i que erapossible que hagueren sigut traslla-dats al nord d'Àfrica durant el pas-sat mes.

El Sr. Marty va dir, en una decla-ració després d'una reunió del Con-sell a París, que la informació obtin-guda fins ara “reforça la credibilitatde les denúncies sobre el trasllat idetenció temporal d'individus, sen-se cap mandat judicial, en països eu-ropeus”. El Consell ha fixat un ter-mini de tres mesos als seus 46 paï-sos membres perquè revelen el quesaben sobre els trasllats. El Sr. Martyva dir que si s'arribara a provar quegoverns europeus tenien coneixe-ment del procés d'entregues ques'estava produint per mitjà de volsamb sospitosos de terrorisme fins acentres secrets d'interrogatori, es-tos “serien acusats davant del Con-sell d'Europa de violació greu de lesseues obligacions de respectar elsdrets humans”.

El senador es va posar en marxaquan un expert internacionalista vainformar els membres del Parlamenti pars britànics que el seu govern es-taria trencant la llei si no s'investi-gaven les denúncies sobre els tras-llats, per part de la CIA, de sospito-sos de terrorisme a través de l'espaibritànic fins a camps secrets on po-dien haver sigut torturats. “Infor-mació fidedigna planteja que nacio-nals estrangers estan sent transpor-tats per funcionaris d'un altre estat,a través del Regne Unit, cap a ins-tal·lacions de detenció per a ser in-terrogats per mitjà de tortures, la

qual cosa implicaria una violació dela Convenció [contra la Tortura del'ONU] que ha de ser investigada”,va dir sobre l'assumpte de les en-tregues James Crawford, catedràticde dret internacional en la Universi-tat de Cambridge, a tots els grupsparlamentaris.

El dimarts 13, en el seu informeprovisional, el senador suís va criti-car la secretària d'Estat d'EUA, Con-doleeza Rice, per negar-se a confir-mar o rebutjar les denúncies que esvan publicar per primera vegada elmes passat en el Washington Postque la CIA mantenia presons secre-tes a Europa. “L'investigador… la-menta el fet que la Sra. Rice no hajaproporcionat cap aclariment sobreeixa qüestió durant la seua visita aEuropa”, va dir.

El Departament d'Estat va mani-festar que la Sra. Rice no tenia unaresposta específica per al Sr. Marty.Un dels portaveus, Justin Higgins,va dir: “La secretària ha fet nom-broses declaracions sobre eixe as-sumpte i les denúncies des que vaeixir per a Europa el 5 de desembre,i durant les seues etapes a Ucraïna,Romania, Alemanya i Bèlgica, i hadit ja tot el que vol dir sobre el temade moment”. Human Rights Watch,un grup de vigilància [del compli-ment dels drets humans] amb seu aNova York, va declarar que Polòniai Romania podien haver sigut llocsamb possibles presons de la CIA,però ambdós països han negat lesdenúncies. El Sr. Marty ha demanatels registres diaris de vols i fotos desatèl·lit d'un aeroport a Polònia i unabase aèria a Romania.

El senador va dir que creia queels servicis secrets europeus haviencol·laborat amb els vols molt mésenllà de l'intercanvi de mera infor-mació. “Pense que hi hauria sigut di-fícil que eixes accions hagueren po-gut realitzar-se sense un cert graude col·laboració”, va dir. “Però entraen tant que siga possible que els ser-vicis secrets no hagueren informatels seus governs”.

El Foreign Office no ha fet cap co-mentari fins ara sobre les declara-cions del Sr. Marty.

Vinculen lesagències europeesd'espionatge ambels vols de la CIA

livià a EUA dels únics míssils terra-aire amb què comptava el seu exèr-cit perquè foren desactivats. Míssilsque, per cert, va utilitzar amb moltbons resultats la resistència ira-quiana davant de la invasió nord-americana. Tal com va dir Mark Fal-coff, assessor del vicepresident delsEstats Units Dick Cheney: “Bolíviaha de ser esborrada del mapa”.

Morales fa impossible una inter-venció militar en nom de la de-mocràcia. Un Parlament dividit,producte d'una societat dividida, síque haguera pogut ser el caldo decultiu per a una intervenció arma-da en el cas que Evo Morales ha-guera portat a terme polítiquescontràries als interessos de les tras-nacionals. Però ja no és el cas i l'es-tratègia dels EUA haurà de ser dis-senyada de nou.

Morales en l'encreuamentPareix clar que la dreta boliviana iestrangera haurà de buscar una al-tra excusa que no siga la inestabili-tat política del país per a plantarcara a les seues esperades deci-sions. Però la veritat és que la ma-joria d'Evo Morales en el Parlamentno suposa la fi dels seus problemes.

Per un costat cal tindre en comp-te que és molt possible que no acon-seguisca la majoria en el Senat, laqual cosa dificultaria l'aprovació de

les lleis que proposara el Congrés.En eixe cas, i tal com ha declaratGustavo Torrico, important candi-dat pel MAS, es veurien obligats agovernar a través de decrets empa-rats en la legitimitat política quedóna un poble que exigix canvisprofunds en el país i que està dis-posat, de nou, a prendre els carrers.D'un altre, la dreta "cruceña", cons-cient de la fragmentació política delpaís, ha aconseguit que en esteseleccions es trien per primera ve-gada els Prefectes departamentals,designats fins ara pel govern cen-tral. Les previsions actuals donen alMAS tres dels nou governs autonò-mics, per quatre del partit de “Tuto”Quiroga. De confirmar-se, eixes da-des suposarien per a Mora-les unfactor major de pressió des dels po-ders autonòmics.

Però no sols la dreta farà un ferrimarcatge a Evo Morales. Des d'a-bans que el líder cocaler pactaraamb ella l'eixida electoral a les mo-bilitzacions de maig i juny, bona partdels sectors socials el veuen comuna peça més del puzle dissenyatpel neoliberalisme. Així ho va de-clarar fa unes setmanes la CimeraNacional Obrer Popular que fica aMora-les en el mateix sac que alscandidats de la dreta i que, a travésdel secretari Executiu de la Confe-deració Obrera Regional l'Alt

(COR), Edgar Patana, va suggerirque s'establisca un pacte revolu-cionari perquè els moviments so-cials prenguen el poder. Segons elCentre d'Estudis per al Desenvolu-pament Laboral i Agrari (CEDLA),les ofertes electorals del MAS, PO-DEM i UN, “intenten cobrir amb unvel d'ombra el seu interés per man-tindre, amb certes diferències, la si-tuació de control monopolístic deles empreses transnacionals sobreels recursos hidrocarbúrics en elpaís”. Jaime Solars, màxim dirigentde la central Obrera Boliviana(COB), ha declarat que si en tresmesos no es produïx la nacionalit-zació sense indemnització, co-mençaran les mobilitzacions.

Així, mentres el poble bolivià veuen Evo Morales la resposta a unesreivindicacions de més de cinc se-gles, el líder indígena haurà d'en-frontar-se tant a les pressions vin-gudes d'aquells sectors l'única pre-tensió de les quals és la d'eternitzarun estat de coses que, a pesar deprovocar que un 60 % de la pobla-ció visca en la pobresa, afavorix alsseus interessos econòmics, com ales dels sectors socials que reivin-diquen un canvi estructural en elpaís a través del compliment de l'A-genda d'octubre: Assemblea Cons-tituent i nacionalització dels hidro-carburs.

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

Quins són, en la seua opinió, els prin-cipals problemes que pateix el sis-tema educatiu?Els problemes que vivim en Argen-tina són generals. Podem trobar-losper tot arreu. En primer lloc, unafragmentació de les assignatures i delconeixement, cosa que influeix moltnegativament en l'aprenentatge del'alumne. A aquesta problemàticahem d'afegir la manca de recursos ide finançament per a l'escola públi-ca. En Argentina, a més, molts esco-lars no tenen les necessitats bàsiquescobertes i per això els mestres hemd'exercir també com a cuidadors. Un

altre problema greu és la informatit-zació de l'ensenyament i la intro-ducció de les noves tecnologies encontexts on les prioritats són altres.

Com influeix tot això en l'alumnat?D'una manera molt negativa. Elsalumnes ixen de l'escola amb mol-tes deficiències d'escriptura i lectu-ra. S'ha perdut la idea de coneixe-ment integral fins al punt de con-vertir els col·legis en fàbriques d'a-nalfabets funcionals.

Darrere de tot això, pensa que hi hauna idea de l'educació com a nego-ci?No tinc cap dubte. En Argentina hi

ha tota una campanya de despresti-gi per part dels mitjans de comuni-cació contra l'escola pública. Es de-manen més recursos per a l'ensen-yament privat, que s'entén com a ne-goci, i es financen els centres de l'es-glésia catòlica. Una cosa similar alque ocorre a l'estat espanyol.

Quins tòpics estenen els mitjans decomunicació sobre l'ensenyamentpúblic?Afirmen demagògicament que l'es-cola pública és caòtica i, per exem-ple, que els xiquets mai tenen classeperquè els mestres sempre estan devacances o en vaga. Pel contrari, esven a l'opinió pública que l'ensenya-

ment privat es paga perquè els xi-quets i les xiquetes reben una bonaeducació. Darrere de tot pense quehi ha un intent de privatitzar l'edu-cació i fer-la elitista.

Quina és la posició del govern ar-gentí davant l'ofensiva privatitzado-ra?Opine que el govern de Kichner técom a objectiu defensar l'ensenya-ment públic. Aquesta és, almenys,l'experiència argentina dels dos úl-tims anys. Per exemple, s'ha incre-mentat la jubilació dels docents, en-tre d'altres reivindicacions laborals,que permeten augmentar la qualitatde l'ensenyament. De fet, els treba-lladors ens hem organitzat per talde defensar els nostres drets laboralsdavant un risc molt greu de preca-rització.

En aquest sentit, s'estan convertint,tal com ocorre a l'estat espanyol, lesescoles públiques en guetos per aimmigrants?El fenomen és molt semblant en Ar-gentina. De fet, en alguns barris declasse mitjana els pares trauen elsseus fills de les escoles públiques i elsmatriculen en centres privats, perevitar el contacte en xiquets i xique-tes inmigrants.

L'ensenyament catòlic té la matei-xa força que a l'estat espanyol?En Argentina l'educació controladaper l'església catòlica també té mol-ta influència, sobretot en les zonesd'interior. Ara bé, cal fer una distin-ció important en relació amb l'estatespanyol: en Argentina no s'ensen-ya l'assignatura de religió en l'esco-la pública. Però també existeix l'en-senyament concertat, es a dir, encentres de les ordres religioses quefinancia l'estat. A més, l'església con-trola amb mà de ferro els seus cen-tres. Hi ha hagut casos, per exemple,de monges compromeses amb la Te-ologia de l'Alliberament, que hanestat expulsades de les escoles debarri on treballen acusades de "ter-cermundistes".

Per què considera que és tan im-portant l'organització de la classetreballadora?És molt clar. L'educació no és una vo-cació sinó un treball i, per tant, cal

que els drets laborals estiguen ga-rantits. L'organització permet lluitari això beneficia directament els i lesescolars. Alguns dels objectius de laUTE (sindicat progressista majori-tari en l'educació pública) són la qua-litats dels edificis davant els "barra-cons" i la massificació de l'escola, lamillora dels continguts, la possibili-tat de fer front als directors arbitra-ris i el dret i obligació dels docents aactualitzar els seus coneixements.

La degradació de l'escola pública,pensa que afecta de la mateixa ma-nera tots els col·.lectius d'alumnes?Afecta tots els alumnes de la matei-xa manera. Pense que l'alumne ésúnic i no hem de fer discriminacions,siguen xiquets immigrants, amb dis-capacitat o amb qualsevol tipus denecessitat especial. Cal defensar unaescola popular, pública, laica, gra-tuïta i accessible per a tothom, on s'a-tenga personalitzadament qualsevolalumne.

Una altra qüestió es la violència enels centres escolars. Han reflexionatels professors sobre les causes?Aquest és un punt molt preocupant.Comencen a veure's agressions enarmes que s'expliquen perquè en lesfamílies argentines és una realitatmolt viva l'atur i la violència. Els xi-quets viuen en un entorn violent.De fet, famílies senceres rebusquendiàriament entre el fem. Els profes-sors hem fet una campanya formati-va per a traslladar a les famílies quel'únic treball dels xiquets i les xique-tes ha de ser anar a l'escola, ja quemolts treballen i només van a classequan finalitzen la seua tasca.

Pensa que és important el paper dela família i de la televisió dins de l'en-senyament?Opine que és decisiu. En Argentinahi ha, per exemple, reunions amb elspares i les mares dels xiquets per tald'entregar les notes. Escoltar elspares i fer-los partícips de l'educaciódels seus fills és una tasca d'una im-portància cabdal. Quant a la televi-sió, és una ferramenta ja consolida-da i instal·lada en tots els llars, per laqual cosa, el mestre ha de saber uti-litzar-la amb intel·ligència per tal d'a-rribar a l'alumne. El que no té capsentit és la prohibició.

PATRICIA MARTÍNEZDOCENT I SINDICALISTA ARGENTINA“EL TREBALL DE TOTS ELS XIQUETS

HA DE SER ANAR A L'ESCOLA

LA MANCA DE CONEIXEMENT INTEGRAL HA FET DELSCOL·LEGIS FÀBRIQUES D’ANALFABETS FUNCIONALS

“Patrícia Martínez porta més de 20 anys com a treballadora de l'ensenyament a la ciutat de Buenos Aires, on ha treballat amaxiquets i xiquetes que pateixen malalties mentals, especialment en hospitals i domicilis. Ara treballa al sindicat progressista Unióde Treballadors de l'Ensenyament (UTE), el majoritari en l'escola pública. Patricia Martínez ha participat, com a docent i sindi-calista, en les VII Jornades Llibertàries organitzades a València per CGT, i considera que ens trobem a tot arreu davant una ofen-siva per tal de "desprestigiar l'escola pública i fer de l'educació un negoci".Periodistes valencians residents a Catalunya comVicent Partal o Maria Josep Picó, junt amb polítics d’ambdúes parts del Sénia coincideixen a lamentar-se, des de perspectivesdiferents, de la desinformació crònica que s’hi té sobre el País Valencià

Patricia Martínez. Un moment de l’entrevista, als estudis de Ràdio Klara.

09COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

COMARQUES

REDACCIÓ VALÈNCIA

La garrotada que la Unió Europea liacaba de donar al Consell Valenciàper la seua política urbanística demoment resta molt lluny de frenarl’especulació i la destrucció descon-trolada del territori que s’estan pro-duïnt al País Valencià. En joc hi hani més ni menys que els fonamentsdel model de país que anhelen Fran-cesc Camps i els cercles d’influènciaque l’envolten. Lluny de frenar lespràctiques urbanístiques impulsadesi emparades pel seu predecessorEduardo Zaplana, l’actual presidentde la Generalitat s’ha caracteritzatper intensificar-les. Si l’etapa del car-taginer va estar marcada per l’engin-yeria financera i projectes megalò-mans com Terra Mítica, la Ciutat deles Arts i de les Ciències i la Ciutat dela Llum, l’era de Camps, consideratinicialment per alguns com “el rostreamable del PP”, s’ha convertint amarxes forçades en l’era del ciment.

L’arrelament del president Campsa les institucions valencianes estàdesplaçant l’anomenat “clan de Be-nidorm”, proper a Eduardo Zaplana,pel “sector ciment” del partit, que té

una major implantació a les comar-ques de València i Castelló i en algunscasos vincles amb l’Opus Dei. A eixegrup pertany Juan Cotino, exdirec-tor general de la Policia Nacional i ac-tual conseller d’Agricultura. Consi-derat com un dels principals asses-sors de Camps, Cotino té interessosa la constructora Sedesa, presididapel seu germà Vicente, així com aCyes, dedicada a l’obra civil, i exem-plifica el nou poder empresarial queestà creixent a l’ombra del president.A nous interessos, noves prioritats. Il’urbanisme s’ha convertit en el prin-cipal cavall de batalla de l’actual delnou poder emergent a la Generalitat.

Per coordinar l’embranzida urba-nística Camps ha escollit la compan-yia d’una estrella fulgurant. RafaelBlasco. No en va es tracta del políticmés astut i calculador del Govern va-lencià: l'únic que ha servit com a con-seller a tots els presidents de la Ge-neralitat valenciana des de la seua ins-tauració fins l'actualitat, indepen-dentment del partit governant. Tot unanimal polític amb una única fidelitatindestructible: ell mateix; i que ja vaencarregar-se de l’àrea d’urbanismeen un govern de l’expresident socia-

El PP pretén burlar-se de la Unió EuropeaReunió del Consell. El Govern de la Generalitat valenciana assisteix, amb Camps, a una de les crisis més importants des que governa el PP ARXIU

L’informe del Parlament Europeu condemnant la política urbanística valenciana i l’ultimàtum donat per la Comissió Europeano han enxampat per sorpresa el Govern valencià. El conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco, prepara sopreses peraturar l’envit comunitari contra el nucli programàtic del govern de Camps: perpetuar l’era del ciment al País Valencià

Primera pedra. Camps posa la primera pedra d’un projecte urbanístic finançat per la Generalitat ARXIU

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

lista Joan Lerma.

Un nou marc legal i de recursos

Des de l’arribada del PP al govern va-lencià l’any 1995, els populars i lesconstructores havien aprofitat elmarc legal que els marcava la Llei Re-guladora d’Activitats Urbanes(LRAU) -aprovada per un govern so-cialista-, que pràcticament permetiaconstruir a qualsevol zona no urba-nitzable i permetia la figura delsagents urbanitzadors privats, a tra-vés de la figura del Pla d’Actuació In-tegrada (el tristment conegut PAI),un instrument que ha convertit laplanificació urbanística i els PlansGenerals d’Ordenament Urbà(PGOU) en paper mullat. No ha sigutfins aquesta legislatura que s’han vistforçats a readaptar la LRAU a travésde diverses reformes legals. Precisa-ment, per les contínues i repetidesdenúncies provinents de les desenesde milers de ciutadans europeus queveien com les empreses urbanísti-ques els expropiaven els terrenysque s’havien comprat al País Valen-cià estaven fent esclatar les alarmesa Europa. En conjunt, la Unió Euro-pea ha tramitat unes 15.000 queixesciutadanes de perjudicats per la po-lítica urbanística del PP valencià.

A l’aprovació d’una nova llei de Pa-trimoni que previa la desprotecciódels Béns d’Interés Cultural (BIC) encas “d’interès comunitari”, feta amida per enderrocar una part del ba-rri del Cabanyal i que ha quedatanu·lada en la pràctica a l’entrar enconflicte amb la llei estatal de Patri-moni, cal sumar-ne tot un seguit denoves lleis i modificacions jurídiquesque prepara el Consell per abans queacabe l’actual legislatura, entre lesquals hi ha la nova Llei d’Espais NoProtegits, la Llei d’Ordenament del

Territori (LOT) i la Llei UrbanísticaValenciana (LUV) –que substituiràl’actual LRAU– .

La nova LUV, l’aprovació de la quals’ha avançat abans que acabe de-sembre -i, per tant, abans que co-mençe el nou any- segueix emparantmoltes de les barbaritats comesesamb la llei que aramarxa. Precisa-ment, en una taula redona recent onla conselleria de Territori i Habitatgepretenia obtenir el recolzament delmón acadèmic, una espeterrant ma-joria de professors -de l’Escola Tèc-nica d’Arquitectura de la UniversitatPolitècnica de València- va concidiren qualificar la LUV com “més delmateix”, i a demanar una moratòriaurbanística fins que no s’aprove unaaltra llei urbanística que impediscarealment la corrupció i els abusos ur-banístics.

Per què canviar, doncs, la llei? Laraó és estratègica i la va insinuar elmateix Consell al poc de fer-se públicl’informe que condemna la seua po-lítica urbanística, conegut com aFortbou pel cognom de la seua po-nent: si la Comissió europea decideixsancionar la Generalitat valenciana,aquesta es defensarà al·legant queara té una nova llei i que totsproce-diments legals oberts contra ella s’in-coaren amb l’anterior llei. Amb aixòes guanya temps. I el temps són di-ners.

L’era del ciment

Portaveus del govern valencià hanconfessat en repetides ocasions quetenen previst impulsar i permetre laconstrucció en deu anys de més de600.000 habitatges nous, dels quals350.000 es destinarien a segones re-sidències al litoral. Si només ens ate-nem a aquesta xifra confessable i dei-xem de banda les especulacions, tro-

bem que mai s’hauria produït en tanpoc de temps una ofensiva urbanís-tica generalitzada tan forta al País Va-lencià, ni tan sols durant el desenvo-lupisme franquista o amb l’arribadade l’euro. Durant l’onada anterior(des de 1990 fins l’actualitat) elsgrans municipis costaners van edifi-car mig milió habitatges, 100.000menys que els que preveu ara la Ge-neralitat per a un període més curtde temps. per Francesc Camps téuna estrella fulgurant, i aquesta s’a-nomena Rafael Blasco.

Estratègia de Blasco

El conseller de Territori i Habitatge,artífex de la devastadora aplicació dela Llei Reguladora d'Activitats Urba-nes (LRAU) condemnada pel Parla-ment Europeu i autor de la seua fu-tura i immediata predecessora LleiUrbanística Valenciana (LUV), veniapreparant-se per a l'envit. La seua es-tratègia: llençar pilotes fora, guanyartemps i ofegar les onades de crítiquesde la Unió Europea en una oceà pro-cedimental de dimensions laberínti-ques. Així, després de responsabilit-zar els socialistes i el govern de Za-patero dels abusos urbanístics co-mesos al País Valencià, ha anunciat

Ciment i religió. Dos dels pilars en què s’assenta el president de la Generalitat valenciana. ARXIU

Model. Camps saluda Jeff Bush, germà de George i governador de l’admirada i antisocial Florida ARXIU

El Consell valencià lluitaràfins el final per defensaruna política urbanísticaque considera vital per alseu model de país

Rafael Blasco ha dissenyattota una estratègia jurídicai política per tractar desalvar les naus del PP dela crema per la UE

11COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

Es tracta de la llei que regula l’activitat urbanística al País Valencià fins l’actualitat. Va ser aprovadal’any 1994 per Joan Lerma amb l’argument que al permetre l’alliberament del sòl per a construirabarataria els preus dels habitatges. Res més lluny de la realitat. Aquests han pujatastronòmicament des de l’aleshores. La LRAU permet pràcticament construir a qualsevol zona nourbanitzable i crea la figura dels agents urbanitzadors privats, que través de l’instrument del Plad'Actuació Integrada (el tristment conegut PAI), han convertit la planificació urbanística i els PlansGenerals d'Ordenament Urbà (PGOU) en paper mullat. Malgrat ser una llei socialista, la seuaaplicació li ha pertocat al Partit Popular, tot i que a nivell municipal pràcticament tots els colors del’arc polític han protagonitzat algun escàndol urbanístic sota l’empar de la LRAU.

L’allau de residents estrangers, sobretot jubil·lats, que han acudit al País Valencià, atrets per lescondicions climàtiques així com pel seu major poder adquisitiu respecte a la fauna autòctona, s’havist especialment perjudicat per l’aplicació de la LRAU. Molts d’ells compraren terrenys rústics enquantitat suficient com perquè la LRAU els permetera construir-se una casa. La cara de la monedaque desconeixien de la llei és que aquesta també permet que qualsevol terreny rústic puga serurbanitzat per un agent privat o municipal, expropiant-los la casa o obligant-los a pagar uneselevadíssimes quotes d’urbanització. El nombre de denúncies que han arribat al Parlament Europeuvolta les 15.000.

És un projecte de llei que s’aprovarà en breu per substituir la LRAU. Li servirà al Govern valencià iles promotores com instrument per tractar de sortejar i guanyar temps davant els envits de laComissió europea. Segueix permetent la figura de l’agent urbanitzador privat i continua tenint puntsfoscos en el procès d’adjudicació dels Plans d’Actuació Integrada (PAI). També és polèmica la seuaaplicació, que finalment serà a partir de la seua publicació, permetent que els PAIs

Bàsicament, els europarlamentaris es queixen que la política urbanística valenciana vulnera lapropietat privada. La seua és una crítica liberal formulada fins i tot per partits socis del PartitPopular a Europa. També denuncien que l’aplicació de la LRAU ha permès una alarmant xifra decasos de corrupció i una ocupació desorbitada del territori. A finals de 2003 es va nomenar unacomissió per investigar les denúncies que desenes de milers de ciutadans comunitaris havien fetarribar a la Unió Europea i les seues respectives embaixades. En aquells moments el ParlamentEuropeu li va demanar a la Generalitat valenciana que apliquès una moratòria urbanística, perquè,en cas de comprovar que efectivament s’estaven produint irregularitats, el seu mal fos menor. Elgovern de Francesc Camps no va fer-los el més mínim cas. El passat dimecres 14 de desembre, elParlament europeu va aprovar les conclusions de la comissió, que condemnen la políticaurbanística valenciana, tant la de l’actual LRAU com la de la futura LUV, i li tornava a demanar alConsell valencià una moratòria urbanística fins que no s’aprovés una llei en condicions. Lespeticions del Parlament europeu no són vinculants, però l’endemà, la Comissió Europea, lesdecisions de la qual sí que són vinculants, va llençar-li un ultimàtum al govern valencià, a quiconsidera que està actuant de mala fe: si no canvia la seua política urbanística en tres setmanesse li aplicarà una forta sanció econòmica. Ara la pilota està en mans de Francesc Camps i RafaelBlasco, de les seues argúcies jurídiques

Algunes claus de l’urbanisme valencià

Què és la Llei Reguladora de l’Activitat Urbana (LRAU)?

Per què s’hi ha interessat la Unió Europea?

Què és la Llei Urbanística Valenciana (LUV)?

Quines són les exigències i queixes europees?

Delegació de la UE. Va ser molt crítica amb la LRAU. ARXIU

solemnement que acatarà la peticiódel Parlament Europeu, tot i no servinculant, i aplicarà una breu mo-ratòria urbanística extraoficial fins laimminent aprovació de la nova LleiUrbanística Valenciana (LUV).

Res més allunyat de la realitat. Te-rritori i Habitatge ha començat aaprovar d'amagat els plans urbanís-tics més polèmics que tenia damuntla taula. En joc hi ha ni més ni menysque uns 83 Programes d'Actuació In-tegrada (PAI) que actualment estansent tramitats per la conselleria. Elsplans, que poden suposar el canvi desòl en un total de 64 municipis delPaís Valencià, afectarien 90 milionsde metres quadrats i la construccióde 177.731 habitatges. La nova lleis’aplicarà des del mateix dia de laseua publicació oficial, que es pre-veu per al gener de 2006, d’ací pocmés d’una setmana. Els PAI que es-tiguen en procès de tramitació i s’a-proven quan la nova llei estiga vigentcorren el risc de patir importants mo-dificacions o haver-se d'anul·lar, itots haurien d'augmentar la dotacióde sòl gratuït per a vivendes prote-gides i us públic. En conjunt, les pro-motores es juguen milers de milionsd'euros de benefici.

Les proves de la mentida

Aquest és el cas del concert previ delpla general urbanístic del Puig. Elmateix dia que Blasco anunciava lamoratòria, el seu departament des-bloquejava el PAI de Golf-Mar, unaempresa participada per les cons-tructores més importants del PaísValencià -Lladró, Sedesa, Lubasa-,que inclou la construcció d'un campde golf de 27 forats, així com la cre-ació de 6.200 habitatges a la platjadel municipi, tot sobre una superfí-cie de 2,5 milions de metres qua-drats.

Una sort semblant és la que ha tin-gut la zona de la Palma de Gandia, ons'ha aprovat un projecte que preténurbanitzar 578.000 metres quadratsamb un camp de golf. A mesura quepassen els dies, podrien haver-hi mésfavors a la desesperada.

Des que va començar l'actual le-gislatura -2003 fins 2005-, la insacia-ble conselleria de Blasco ha reclassi-ficat una superfície de 20,6 milionsde metres quadrats en 49 municipisvalencians. Alacant encapçala l'ocu-pació amb 8,5 milions de metres, se-guida de València, amb 6,6 i de Cas-telló, amb 5,5 milions de metres.

En només un any, i en un momentde transició entre una llei condem-nada per la Unió Europea per una al-tra que en millora certs aspectes,però en manté d'altres criticats, elconseller podria aprofitar la confu-sió per reclassificar més del doble.La qüestió és: se'n sortirà amb laseua?

Com a part interessada en el tri-pijoc urbanístic, la patronal valen-ciana també ha mogut fitxa. Espero-nada pel Consell, parla de conspira-ció per part dels promotors britànicsi ordina un lobbi per fer-se valdre aBrusel·les. Camps ja ha demanat fer-se escoltar al Parlament europeu.Mentre tot això ocorre, un lector d’ElPaís recorda que a una ciutat de mésde 700.000 habitants com la deValència només s’han aprovat 34VPOs en un any. I els preus conti-nuen enfilant-se pels núvols. Com eslamenta Quique Cano, de Per l’Hor-ta, que Rita Barberà acaba de rega-lar-li al promotor i president delValència C.F. Juan Bautista Soler unsolar perquè construisca el seu nouestadi esportiu. Un solar que, empa-rat per la LRAU, va expropiar-se “pera dotar d’equipaments esportius, so-cials i culturals el barri de Benicalap”.Feta la llei, feta la trampa.

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

El veredicte dictat pel TSJ del País Valencià en el recurs contenciós administratiu presentat per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecolo-gistes en Acció i, inicialment, per un grup de veïns i veïnes de “Salvem la Rosaleda”, anul·la, per ser contraris a dret, els acords de l’A-juntament d’Alcoi que van aprovar l’adjudicació, el disseny funcional i el projecte d’execució del pàrquing de la Rosaleda.

L’ORDIM ALCOI

L'estiu de 2001 l'Ajuntament d'Alcoiva iniciar els tràmits per a la cons-trucció d'un aparcament subterranien la plaça de la Constitució d'Alcoi(coneguda com «La Roserars»), unade les dues úniques i no massa granszones verdes amb què comptava elbarri de l'Eixample. A pesar de la for-ta oposició del veïnat, agrupat en«Salvem la Roserars», l'Ajuntamentva licitar l'obra i l'adjudicà a la uniótemporal d'empreses Enrique Ortize Hijos i Auplasa, amb un projecteque no respectava la zona verda.

La Carrasca-Ecologistes en Acciói un grup de veïns van presentar unrecurs contenciós administratiu i vandemanar la suspensió cautelar de lesobres, però el Tribunal la va denegarperquè l'Ajuntament va mentir al·le-gant que l'eliminació de la zona en-jardinada era transitòria, ja que elconcessionari havia de reposar-laexactament en la mateixa situació enquè es trobava abans de les obres.

Ara, quan han passat quasi quatreanys, el Tribunal Superior de Justíciade la Comunitat Valenciana ha dictatsentència sobre l'assumpte, decla-rant il·legals els acords de l'Ajunta-ment d'Alcoi que aprovaven l'adjudi-cació, el disseny funcional i el pro-jecte d'execució de l'aparcament.

El Tribunal considera que en abs-tracte la construcció d'un aparca-ment subterrani en una zona verdapot ser admissible, però sempre res-pectant les exigències normativesque protegeixen i determinen lescondicions d'aquestes zones. Ara bé,aquest no és el cas del projecte con-

cret que el govern municipal del PPva aprovar i adjudicar, com bé il·lus-tren alguns fragments de la sentèn-cia:

"... ens trobem davant d'un clarexemple de contravenció de l'orde-nament en la solució aprovada i adop-tada per l'Ajuntament, encara en laseua lectura més flexible i favorablea la compatibilitat dels usos. Així, lessolucions per les quals va optar l'A-juntament superen de totes tots lespossibilitats de la integració d'estosusos del sòl: l'entrades a l'aparca-ment invadixen la superfície i el vo-lum de la plaça, més enllà de tot el ra-onable i admissible en una zona ver-da, lluny de les mínimes exigènciesfuncionals de l'aparcament.»

«La mateixa construcció a diver-

ses altures de la plaça difícilment potconsiderar-se que complix amb el re-quisit de no interferir el lliure trànsito l'estada de les persones que ha deser propi a una zona verda (...) ni elsprojectes aprovats per l'Ajuntament—Ni la posterior execució dels ma-teixos seguint el que projecta— Per-meten, de cap manera, considerarque la plaça va quedar «en la situacióanterior a l'obra».»

La sentència també subratlla lapèrdua de les preceptives condicionsper a la plantació d'espècies vegetalsi la insuficiència clara de les superfí-cies arbrades, que haurien d'ocuparun 20% de la plaça: «Ni en el millordels casos, açò és, entenent que persuperfície «arborada» cal entendresuperfície vegetal, la xifra s'acosta ja

que la superfície vegetal total [...] re-presenta un ridícul 5,38% del total dela superfície, enfront del 20% a se-guir.»

«... era imprescindible que la pro-jecció aprovada, adjudicada —I des-prés executada— Respectara lesexigències de zona verda, la qual cosade cap manera va succeir, de formaincontrovertible quan es tracta delsestàndards analitzats.»

«Resulta també clara la contra-venció de l'exigència que «almenysen un 50% de la seua superfície, unacapa de terra per a enjardinament de0,8 m de grossària» (art. 3125éPGOU). Este precepte és de claraaplicació al supòsit d'interlocutòriesi la prova practicada mostra clara-ment la seua contravenció. D'una

part, per quant al mínim de superfí-cie ressenyat del 50% que, com s'hadit, no s'aconseguix de cap manera.D'una altra part, per quant a lagrossària d'este terreny, que havia deser de 0,8 m quan no supera els 0,53metres segons l'estimat pel pèrit.»

Així mateix, la sentència remarcaque és de clara aplicació el preceptedel PGOU que exigeix que com a mí-nim un 50% de la superfície de la zonahaurà de disposar d'una capa de te-rra per a enjardinament d'un gruix de0,80 m.

Finalment, el veredicte anul·la elsacords esmentats i declara l'obliga-ció de l'Ajuntament d'Alcoi «de re-posar la zona verda o espai lliure al-terat de la plaça de la Roserars (plaçaConstitució) al ser i estat que teniaabans d'iniciar-se les obres conse-qüència dels acords anul·lats, res-pectant-se la seua situació física i ju-rídica urbanística establida en l'or-denament jurídic i, en particular, enel Pla General d'Ordenació Urbanad'Alcoi.»

La Carrasca-Ecologistes en Acciód'Alcoi valora molt positivamentaquesta sentència, que posa de ma-nifest el menyspreu de la legalitat i laprepotència amb què va actuar un go-vern municipal més al servici dels in-teressos de l'empresa constructoraque del conjunt dels ciutadans. “Vo-lem també denunciar públicament ellamentable i còmplice paper d'algunstècnics de l'Ajuntament, que van ava-lar submisament unes decisions po-lítiques que, en paraules del Tribu-nal, incomplien de manera palmàriales exigències normatives” va mani-festar el portaveu dels ecologistes.

El TSJ obliga l’Ajuntament d’Alcoi areposar la zona verda de la Rosaleda

L’ALCOIÀ OBRES IL·LEGALS PROMOGUDES PEL CONSISTORI

Protesta. Els veïns es manifesten davant la casa consistorial. L’ORDIM

13COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

CARLES SENSO VALÈNCIA

Després de la modificació del traçatque transvasarà aigua del Xúquer alVinalopó i la victòria popular queaquesta modificació suposà, l'As-semblea Extraordinària de XúquerViu es trobava davant el dubte de se-guir endavant en la feina que l'ha por-tat a convertir-se en una de les asso-ciacions que més mobilització socialha aconseguit en la història del PaísValencià. En les darreres setmaness'ha analitzat el treball realitzat desde la plataforma ciutadana i s'ha de-cidit definir els nous objectius per ala nova etapa a la que s'accedeix ambl'any nou, estudiant les fórmules or-ganitzatives que avancen en la con-solidació d'aquest moviment que llui-ta per la recuperació del Xúquer i del'Albufera i per una Nova Cultura del'Aigua. Amb aquest fi, la recuperacióintegral del Xúquer i de l'Albufera, ésnecessària la recuperació de cabalsde Castella la Manxa mitjançant la de-tenció de la sobreexplotació delsaqüífers de la Manxa Oriental. En lanova etapa de Xúquer Viu també estreballarà primordialment per la mi-llora substancial de la qualitat de lesaigües en el Baix Xúquer, amb la po-sada en funcionament de les depu-radores necessàries tant per als ves-saments urbans com industrials i lareducció de la contaminació de les ai-gües subterrànies i superficials. Pertot açò, Xúquer Viu demandarà l'ela-boració d'un Pla Integral de Recupe-ració del Baix Xúquer amb els objec-tius, el calendari i les actuacions pre-vistes per aconseguir-lo. També estreballarà per exigir la revisió del Plade Conca del Xúquer i que s'elabore

d'acord amb la Directiva Marc de l'Ai-gua de manera que faça compatibleels valors del riu des del punt de vis-ta ambiental amb un ús racional i sus-tentable del mateix. Respecte al noutraçat des de la Marquesa, Xúquer Viuvol que s'assegure que suposarà unamillora substancial per al riu i, enaquest sentit, s'ha de garantir la vin-culació entre el cabal ambiental i elcabal a transvasar, el mantenimentdel cabal ambiental fins a la desem-bocadura, l'ús agrícola de l'aiguatransvasada i el compliment de les

condicions de la Unió Europea.Xúquer Viu ha volgut comprome-

tre's per l'any vinent, entre d'altres,amb projectes com la realització d'ac-tivitats de difusió, informació i sensi-bilització respecte a la situació del Xú-quer i la Nova Cultura de l'Aigua; lacreació de la Casa de l'Aigua com acentre d'interpretació i recursos delriu i com a seu de Xúquer Viu; la ce-lebració del 28 de maig com el Dia delXúquer Viu, programant diverses ac-tivitats al respecte; l'organització d'u-na campanya específica, en el primer

trimestre de l'any, amb l'objectiu dedetenir la sobreexplotació del Xúquera Castella la Manxa o la realització, enla primera meitat de l'any, del III Fò-rum Xúquer i Albufera Vius, centrant-lo en la Recuperació Integral del Xú-quer i de l'Albufera.

Per altra part però estretamentvinculat, Xúquer Viu va participar eldarrer dijous 22 de desempre a laplaça la Verge de la ciutat de Valèn-cia en una concentració-protesta con-tra la Llei Urbanística Valenciana(LUV) i per la consecució d'una mo-

ratòria urbanística que impossibilitela major projecció d'una llei que per-petua la dinàmica especuladora queestà destruint el nostre territori, elpaisatge, els recursos, el patrimonicultural i l'agricultura. Segons de-nuncia l'associació "el PP ha avançatel debat sobre la nova Llei Urbanísti-ca Valenciana (LUV) a les Corts Va-lencianes, a través del seu consellerBlasco, cedint a les pressions de pro-motors i especuladors, en un intentde fugir de les determinacions euro-pees a favor d'una moratòria".

Interrogants. Encara són molts els perills que assetgen la conca del Xúquer ARXIU

Xúquer Viu obri l'any amb nous objectiusRELLANÇAMENT LA POLÍTICA URBANÍSTICA DE BLASCO, EN EL PUNT DE MIRA DE L’ORGANITZACIÓ

Aturar la sobreexplotació dels aqüífers de la Manxa Oriental, millorar la qualitat de les aigües del Baix Xúquer i revisar el pla deconca del riu així com difondre la nova cultura de l’aigua, formen part dels nous reptes que la plataforma es planteja per al 2006

COMARQUES14 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

La guerra ha esclatat a l’interiorde l’Asociación de Víctimas del Te-rrorismo (AVT) de la ComunidadValenciana. Literalment. L’assem-blea celebrada el passat dijous 16 dedesembre, en què s’havia de votar larenovació de la Junta Gestora, va ha-ver de suspendre’s entre creua-ments d’insults i forcejaments, i perpoc no acaba en una batalla campal.L’origen de la trifulca es troba en l’in-tent de qui va ser el vicepresident del’associació durant un temps, Fran-cisco Zaragoza, de substituir en elcàrrec el seu impulsor i presidentJuan Domínguez.

L’AVT valenciana és una escissióde l’AVT central, produïda arran delnomenament de José Francisco Al-caraz com a president i el seu modeautoritari de conduïr l’organització.Front els plantejaments extremistesd’Alcaraz, l’associació presidida perDomínguez manté una posició mésdialogant amb el Govern de Zapate-ro i accepta la interl·locució de l’altcomissionat per les Víctimes del Te-rrorisme. Gregorio Peces-Barba. Toti això, l’AVT valenciana va participaren la manifestació contra el diàlegamb ETA convocada per l’organit-zació d’Alcaraz, i pretén que aques-ta s’unisca a la Federació d’Associa-cions de Víctimes del Terrorismeque ha creat junt amb altres asso-ciacions que comparteixen la seua

situació. La pressió de Domínguezva impedir l’any passat la celebraciód’un concert de Fermín Muguruza aCastelló.

Crítiques a CampsNo està gens clar quins són els puntsque enfronten els seguidors de Fran-cisco Zaragoza amb els de Domín-guez, més enllà dels personals i dela relació amb el Govern i el PP va-lencians. Mentre el sector de Do-mínguez carrega les seues deman-des sobre el govern de Zapatero, Za-ragoza s’ha atrevit a criticar el trac-te que reben les víctimes del terro-risme per part de la Generalitat va-lenciana. On s’és vist un membred’una AVT criticant un govern del

PP?L’aspirant a liderar les víctimes

valencianes va presentar fa unes set-manes una queixa formal al Síndicde Greuges on denunciava el retarddel Consell a tramitar les seues aju-des i distincions als afectats, unesajudes que van ser aprovades el maigde 2004 i que encara no s’han con-cedit. Zaragoza acusa la directiva deDomínguez de no haver obert capexpedient contra l’administració va-lenciana per agilitzar el procès, men-tre organitzacions germanes com lesde Catalunya o Andalusia en tenenoberts més d’un centenar per raonssemblants. Una demanda que noacaba d’explicar l’abisme obert en-tre ambdós sectors de l’organització.

Arriben a les mans a unareunió de l’AVT valenciana

REDACCIÓ VALÈNCIA

Corren mals temps per als abusosurbanístics al País Valencià. Coinci-dint amb la bufetada de la Unió Eu-ropea a la corrupció i els abusos dela política urbanística emparada pelPartit Popular, un tribunal de pri-mera instància ha emès una històri-ca sentència on per primer cops’amplia la suspensió dels enderro-caments del Cabanyal a tot el Con-junt Històric Protegit, que afecta lamajor part de la zona perjudicadapel projecte d’ampliació de l’avin-guda Blasco Ibáñez fins a la mar .Així, no només queda protegida ju-

dicialment la zona declarada com aBé d’Interès Cultural (BIC), sinóque l’ajuntament ha d’aturar lesobres d’enderrocament que haviainiciat al barri, quedant-se pràcti-cament sense la possibilitat de to-car cap edifici afectat. La política deRita Barberà consistia a enderrocaron fins el moment li estava permès,conjugant-ho amb el mobbing im-mobiliari cap als veïns de la zonaprotegida, per fer inevitable a la llar-ga la marxa de les apisonadores. Araho té més difícil. Tot i això, l’Ajun-tament ha anunciat que recorrerà lasentència. Segons expliquen al Ca-banyal, la lluita continua.

VICTÒRIA NOU ENTREBRANC PER A RITA BARBERÀ

RESPOSTA CAMPS LLENÇA PILOTES FORA

Un tribunal impedeix tots els enderrocsdel Cabanyal

REDACCIÓ VALÈNCIA

Per fi ha donat la cara un por-taveu de Camps sobre els darrerscasos de corrupció, que van sercomentats amplament en l’ante-rior edició de L’AVANÇ. Ho va ferla setmana passada el vicepresi-dent Víctor Campos -curiosa-ment, un home proper a Fabra-per llençar pilotes fora i respon-sabilitzar-ne... l’anterior Govern

valencià, aquell en què manavaZaplana. Respecte als pagamentsencoberts de l’Institut Valencià del’Exportació (IVEX) a Julio Igle-sias, va dir que eren “unes factu-res de fa no sé quants anys”. So-bre la denúncia de la fiscalia con-tra Terra Mítica i altres 16 em-preses per emetre factures fal-ses... que “no es refereix a actua-cions del Consell en aquesta le-gislatura”. Quina barra!

El Consell li passa el‘marró’ de la corrupcióals zaplanistes

Les tensions queenvolten lesassociacions de víctimesdel terrorisme arreul'Estat desemboquen enuna lluita aferissada enl'interior de l'organitzacióvalenciana

Juan Domínguez. EL ROTATIVO

15COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Com si dels anys de la Universitat sotael franquisme es tractara, la jornadaelectoral del passat dijous 1 de De-sembre va acabar amb agressions iamenaces per part d'un grup de jovesd'extrema dreta a estudiants i perso-nal universitari. Sembla que els jovescabdells de l'ultra Juan García Sen-tandreu estan imitant el seu líder quanera jove i universitari...

Violència ultra Els fets comencen als corredors de l'e-difici del Campus de Tarongers queacull les carreres de Dret i de CiènciesSocials sobre les 18 hores de la ves-prada, quan els representants del sin-dicat d'extrema dreta Fórum Univer-sitario (FU) anuncien una "sorpresa"als alumnes dels sindicats d'esquerresi nacionalistes.

A partir d'aquest moment tots elstestimonis consultats per aquest pe-riòdic coincideixen en assenyalar alcap de llista de FU per la Facultat deCiències Socials, l'estudiant de Rela-cions Laborals, Rafael José JiménezBurguet, com un dels responsables delgrup que va protagonitzar les agres-sions que acte seguit es van produir ales instal·lacions de la Universitat. Se-gons denuncia un comunicat de la Co-

ordinadora d'Estudiants dels PaïsosCatalans (CEPC), el cap de llista delsindicat FU va passar gran part de lasetmana de campanya electoral "pro-vocant i insultant a companyes de laCEPC".

Poc abans de les 20 hores, a puntd'encetar el recompte electoral, el grupd'una vintena de joves, portant sen-yeres de la ciutat de València, van ame-naçar i insultar els estudiants de di-versos sindicats progressistes, com arala CEPC i el Bloc d'Estudiants Ager-manats (BEA) situats a prop de les ur-nes amb els vots. Els ultres, mentre fo-tografiaven els representants dels sin-dicats i xiulaven el "Cara al sol" van arri-bar a amenaçar diversos membres dela CEPC. Aquestes amenaces s'han re-produit de manera reiterada dies des-prés dels fets a diversos fòrums d'in-ternet, com ara el del portal blaveroEl Palleter i en la mateixa columna delliure publicació de l'edició digital deL'AVANÇ.

Insults a la Vicedegana

d'estudiantsQuan es va presentar la Vicedeganad'Estudiants al lloc dels fets per tal decalmar els ànims, aquesta va ser in-sultada pels joves violents. Finalment,amb l'ajuda de guàrdies de seguretat,els ultres van ser expulsats del recin-te universitari. També es va veure obli-gat a acudir al lloc dels fets el Degà dela Facultat de Dret..

Sentandreu i la violència ultradretanaEntre la vintena de joves, destacavenels germans Rochina, coneguts res-ponsables de gran part de la violènciaque pateixen partits polítics, sindicats,associacions culturals, la mateixa Uni-versitat, entre d'altres, a la nostra ciu-tat i denunciats en una investigació queva realitzar aquest periòdic. Un delsdos germans, Toni Rochina és el capde les Joventuts del Grup d'Acció Va-lencianista (GAV), amb seu al barri deRussafa, íntimament lligat a la novaplataforma electoral, Coalició Valen-ciana. Sense anar més lluny, el presi-

dent del GAV, Manolo Latorre, és al-hora vicepresident de CV. Tal com vapublicar aquest periòdic, García Sen-tandreu compta amb un passat falan-gista del qual se sent orgullós com ellmateix ha declarat, sent conegut comun element violent a la Universitat delsanys de la transició. Ara, després de lajugada del trànsfuga a les Corts Va-lencianes, l'entorn anticatalanista deSentandreu en la seua versió juvenil,protagonitza un altre altercat de caireantidemocràtic, aquesta vegada a laUV.

Al Campus de Tarongers la presèn-cia d'aquests joves violents -dels qualsmolt pocs són alumnes de la Universi-tat- és ben coneguda pels estudiants.Entre la llarga llista d'accions d'aquestsjoves, liderats pels Rochina, destaquenles pintades contra la Facultat de Fi-lologia i la llibreria de la Universitat, ladestrucció de llibres de la BibliotecaGregori Maians, insults, amenaces iagressions contra estudiants d'esque-rres i les destrosses del despatx de laCEPC a Tarongers.

VIOLÈNCIA UN SINDICAT D’EXTREMA DRETA ANUNCIAVA UNA “SORPRESA”

Ràtzies ultres durant leseleccions de la UniversitatEl passat dijous 1 deDesembre es tancava lasetmana electoral de leseleccions a claustre dela Universitat deValència. El mateix dia ala vesprada, un grupd'una vintena defeixistes va irrompre ales instal.lacions delCampus de Tarongersagredint i amenaçant elsestudiants presents

El món a l’inrevés. Les Joventuts del GAV, fent de víctimes a una manifestació EL PALLETER

DDeesspprrééss ddee ll''úúllttiimmaa ccoolluummnnaa ((uunnppoocc aappooccaallííppttiiccaa,, hhoo rreeccoonneecc)),,

vvoolliiaa sseerr uunn ppoocc ppoossiittiiuu ii ttrraannssmmeettrreeuunnaa eexxppeerriièènncciiaa qquuee ppeerr aa mmii eessttààsseenntt mmoolltt eennggrreessccaaddoorraa,, ii qquuee eessttààrreettoorrnnaanntt uunn ppoocc ddee vviiddaa ssoocciiaall aaPPaallmmaa.. EEss ttrraaccttaa ddee ll''ooccuuppaacciióó ddeellCCaassaall LLeess VViieess,, aall ccoossttaatt ddee ll''aannttiiggaaeessttaacciióó ddeell ttrreenn ddee SSòòlllleerr,, eenn uunnaatteennddaa ddee mmaatteerriiaall ddee ddeeccoorraacciióóaabbaannddoonnaaddaa.. LL''eexxppeerriièènncciiaa eess ppllaann--tteejjàà ddeesspprrééss ddee qquuaassii ddooss aannyyss sseennsseehhaavveerr ccaapp eessppaaii aalllliibbeerraatt aa ssaa cciiuuttaatt,,ii ppaarrttíí ddee ccooll··lleeccttiiuuss ii iinnddiivviidduuss pprroo--vviinneennttss ddee ddiivveerrsseess ttrraaddiicciioonnss ppoollííttii--qquueess,, qquuee ffaallssaammeenntt ii ssoovviinntt aall PPaaííssVVaalleenncciiàà eess ccoonnssiiddeerreenn aannttaaggòònnii--qquueess.. QQuuaann eell ffeett iiddeennttiittaarrii ss''aassssuu--mmeeiixx ccoomm uunnaa lllluuiittaa mmééss aa rreessppeeccttaarr,,lleess ddiiffeerrèènncciieess dd''oobbjjeeccttiiuu ffiinnaall eess ddii--lluueeiixxeenn.. AA llaa ffii,, lleess eettiiqquueetteess ppoollííttii--qquueess nnoommééss sseerrvveeiixxeenn ppeerr aattoommiitt--zzaarr--nnooss,, ppeerr bbuussccaarr eennffrroonnttaammeennttssiimmaaggiinnaarriiss ii eessttrraattèèggiieess uunníívvooqquueess..UUnn ppoobbllee eenn lllluuiittaa ééss uunn ppoobbllee eennlllluuiittaa,, mmaallggrraatt qquuee eellss sseeuuss iinnttee--ggrraannttss iiggnnoorreenn eell ffeett ddee sseerr--hhoo.. SSeemm--pprree hhii hhaauurràà vveeuuss ccoomm lleess nnoossttrreessqquuee aassssuummiirraann ii ddoonnaarraann ffoorrmmaa aa aall--ttrreess vveeuuss,, uunneess aarrrreellss qquuee ttrraannssmmee--ttrree ppeerr aa lllluuiittaarr ccoonnttrraa llaa ggoommaa dd''eess--bboorrrraarr ddeell ppeennssaammeenntt úúnniicc eessppaannyyooll..OO aaiixxòò oo eennss ffaarraann ddeessaappaarrèèiixxeerr,,ccoomm ddeessaappaarreegguueerreenn eellss mmaaiieess,, eellsszzuullúúss ii mmoollttss aallttrreess ppoobblleess.. EEll qquuee nnooppooddeemm ffeerr ééss qquueeddaarr--nnooss ssoolleess,, aammbbuunnaa vveeuu ttaann ffeebbllee qquuee nnoo aarrrriibbee aa ooïï--ddeess ddee nniinnggúú,, ii ddeessccoonnffiiaanntt ddee ttoottaaqquueellll qquuee nnoo ssiiggaa úú mmaatteeiixx..PPeerr aaiixxòò eemm ppaarreeiixx ttaann ppoossiittiiuu ll''ee--xxeemmppllee dd''aaqquueessttaa ccaassaa,, ppeerrqquuèè ééss uunneessppaaii ddee ccoonnfflluuèènncciiaa,, oonn ccaaddaa ppeerrssoo--nnaa ccoonnsseerrvvaa llaa sseeuuaa mmaanneerraa ddee ppeenn--ssaarr ppeerròò ttoottss ii ttootteess bbuussqquueemm eellssppuunnttss ddee ttrroobbaaddaa,, ccrreeaanntt uunn eessppaaiioobbeerrtt aa ttootthhoomm.. AAqquueesstt ffeett nnoo eessttààrreennyyiitt aammbb uunn rreeqquuiissiitt qquuee ddee vveeggaa--ddeess eell mmóónn ààccrraattaa nnoo eennttéénn,, ppeerr ccoonn--ffoonnddrree ll''aannaarrqquuiiaa aammbb eell ddeessppoottiissmmeemmaassssaa ssoovviinntt:: ll''aauuttooddiisscciipplliinnaa.. TTaannnneecceessssààrriiaa ppeerr aa ccrrèèiixxeerr ii aapprreennddrreeccoomm ppeerr aa ccoonnvviiuurree ddiinnss uunn eessppaaii;;mmoolltteess vveeggaaddeess eess ccoonnffoonn llaa lllliibbeerrttaattaasssseemmbblleeààrriiaa aammbb ll''iimmppoossiicciióó dd''uunnaammiinnoorriiaa ssoobbrree eell ttrreebbaallll ddeell ccooll··lleecc--ttiiuu.. PPeerr aaiixxòò ddiinnss llaa ccaassaa nnoo eess ppoottffuummaarr,, nnii eemmbboorrrraattxxaarr--ssee,, nnii hhii ppoo--ddeenn eennttrraarr ggoossssooss,, ppeerrqquuèè bbààssiiccaa--mmeenntt ééss uunn eessppaaii ddee ttrreebbaallll ppoollííttiicc.. LLaa iinnaauugguurraacciióó ddeell ccaassaall ooccuuppaatt ddeelleess vviieess ééss aaqquueesstt ddiissssaabbttee.. LLeess xxee--rrrraaddeess,, ttaalllleerrss,, vvííddeeooss,, eexxppoossiicciioonnss iiààppaattss (( sseemmpprree vveeggeettaarriiaannss,, eennccaarraaqquuee mmoolltteess ddee nnoossaallttrreess nnoo hhoo ssoomm)),, sseerraann eell ttrreett iinniicciiaall dd''uunn eessppaaii qquueeeessppeerreemm ccoonnttee aammbb uunnaa llllaarrggaa vviiddaa..DDee ttoottaa mmaanneerraa,, llaa rreeaalliittaatt ssoocciiaall ddeePPaallmmaa ééss pprroouu ttrraannqquuiillaa ccoommppaarraaddaaaammbb llaa ddee VVaallèènncciiaa,, oonn qquuaallsseevvoollcciiuuttaaddàà eexxeerrcceeiixx ddee ppoolliicciiaa ppoollííttiiccaa iieell ffeeiixxiissmmee aaccttuuaa aammbb ttoottaall iimmppuunnii--ttaatt.. TTaann ddee bboo sseerrvviissccaa dd''eexxeemmppllee iieell mmóónn ookkuuppaa vvaalleenncciiàà ddeeiixxee ddee sseerruunn ffeeuu mmaarrccaatt ppeell sseeccttaarriissmmee ii eellsspprreejjuuddiicciiss..

Des de l’illa

La casa dels somnis

MARC PERISDocent valencià a les Illes

ENTREVISTA16 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

AURORA MORA / LUCAS MARCOVALÈNCIA

Salvador Puig Antich va incorporar-se al Movimiento Ibérico de Libera-ción (MIL) l'any 1971. Durant dosanys va participar, fent de xofer, enles expropiacions a bancs, l'objectiude les quals era, en paraules del MIL,"recolzar la lluita del proletariat con-tra la burgesia i l'estat capitalista(...) és per això que els revoluciona-ris s'apropien per a la seua lluita delsdiners robats pels capitalistes a laclasse obrera (...) La lluita diària delproletariat contra l'explotació obli-ga els grups revolucionaris de com-bat a realitzar les accions necessà-ries per a què dita lluita aconseguis-ca els seus objectius revoluciona-ris...". Però el MIL no tardà en disol-dre's. L'agost de 1973 proclamavenl'autodisolució de l'organització po-lítico-militar. Un mes després, essucceiren les detencions. Primercaigueren Oriol Solé i Josep LluísPons i a continuació Santi Soler, queés detingut, interrogat i torturat iacaba confessant els llocs de troba-da clandestina dels seus companys.El mateix Santi Soler serà utilitzatde parany per la policia de paisà pertal de detenir Xavier Garriga i Sal-vador Puig Antich. L'operació, mi-nuciosament preparada, s’efectuà el25 de setembre de 1973 a la canto-nada Girona i Consell de Cent. Elsdos anarquistes són detinguts al barFunicular on havien quedat ambSanti Soler i, tot seguit en el portaldel número 70 del carrer Girona, télloc un tiroteig a conseqüència delqual Puig Antich queda malferit i elpolicia Francisco Anguas Barragánresultà mort.Puig Antich fou empresonat, acusatde ser l'autor dels trets que causa-ren la mort a Anguas Barragán, tot ique la seua pistola només havia dis-parat dos trets i el policia presenta-va cinc impactes de bala, segura-ment dels seus propis companys dela Brigada Político-Social. El judiciva estar ple d'irregularitats. Tot iaixí, Puig Antich va ser condemnata mort per un règim amb set de ven-

jança després de l'atemptat contraCarrero Blanco: va ser executat ambel garrot vil en una cel.la de la presóModel de Barcelona el dos de marçde 1974 a les 9'40 hores del matí. Re-cuperar la memòria històrica és una

tasca important que s'ha de fer. Re-cuperar la figura de Puig Antich i demoltes altres lluitadores és un deu-re de totes, doncs demostra la bru-talitat del règim franquista i la ilegi-timitat d'una transició pactada.

Com es va viure la mort del teugermà? Quina va estar la reacciódel moviment antifranquista?rA veure, quan van matar el Salva-

dor, la gent antifranquista tenia mol-ta por, de veritat. La gent que es vamoure, va ser la gent del carrer, lagent del carrer de veritat. El dia queel van soterrar, després hi ha haviaunes manifestacions molt bèsties idures. Ja se que era molt difícil, que

estava tot prohibit, però política-ment no van fer res.

Després de la mort de Franco lahistòria ha estat silenciada....

La Totalment silenciada. Jo crec quehauriem d'haver fet coses, però tam-bé pense que estavem tots lligats depeus i de mans. Nosaltres, com quevam quedar les quatre germanes, jaque el meu pare era molt gran, ensvam callar. Segons on anaves, no po-dies dir res, anaves a algun lloc ofi-cial i et preguntaven el cognom i to-tes les germanes deiem el primercognom i el segón no el deiem mai.Saps allò de no saber com surtiria lagent?Estava completament tapat tot finsal cap de quinze anys, no va co-mençar a surtir la història. Als quin-ze anys, l'actual director de TV3 vafer un programa que va estar moltbé al 30 minuts. Llavors, a partir d'a-quest programa, poc a poc la cosa haanat surtint a la llum, amb l'ajuda demolta gent.

Aleshores, ha estat aquest progra-ma de TV3 el que ha marcat el re-cord del teu germà... Com ha conti-nuat aquesta tasca de recuperaciód ela memòria històrica?Jo, els actes que he fet a universitatsi llocs així han sigut per un docu-mental que va fer la Susanna Cosca,la dona del Loquillo, que es diu Mu-jeres en pie de guerra. Llavors co-mença a partir dels anys 30 fins arri-bar al garrot vil de Salvador; nosal-tres surtim les últimes. Som tot do-nes que van lluitar. Elles van lluitarperque realment les sents i és aco-llonant... S'ha portat a Universitats,a escoles, perquè la gent recordi unamica i els joves també s'adonin decom va anar aquells època.

En quin estat es troba el recurs queheu presentat?Jo espero que duguin que si i que pu-gui entrar a tràmit, de veritat. Hoveig molt difícil tal com estan les co-ses, però per intentar.... El recursestà ja i, de fet, ens tenien que con-testar al mes de Setembre, ho estanallargant, allargant, però estem es-perant la resposta.

Què espereu d'aquest recurs? Tota la revisió del judici que es va fer

CARME PUIG ANTICHGERMANA DE SALVADOR PUIG ANTICH“QUAN VAN MATAR EL SALVADOR, ELS MILITANTS

ANTIFRANQUISTES TENIEN POR, MOLTA POR

ESTAVA TOT COMPLETAMENT TAPAT, FINS ALS QUIN-ZE ANYS NO VA COMENÇAR A SORTIR LA HISTÒRIA

“CCaarrmmee PPuuiigg AAnnttiicchh.. En un moment de l’entrevista a valència FOTO: LAIA HERRERO

Carme Puig Antich és una de les quatre germanes d'en Salvador Puig Antich, assassinat pel franquisme el 2 de Març de1974. Ara, 31 anys després de la seua mort, el Fòrum per la Memòria del País Valencià ha convidat Carme Puig Antich a unaconferència sobre la memòria històrica en el cas del seu germà, acompanyada per Iñaki Martín de l’Assemblea deTreballadors de Vitòria. L'Avanç ha volgut parlar amb ells i aquest és el nostre modest homenatge en record de Salvador PuigAntich i els obrers assasinats a Vitòria l’any 1976.

al Govern militar de Barcelona per-que va ser una farsa. No hi ha pro-ves de balística. Al policia que va mo-rir li van fer la autòpsia a una comi-saria, cosa que és il·legal.

Creus necessari reivindicar actual-ment les idees d'en Salvador?Tothom té dret a tindre les seueshistòries polítiques. Les idees de ca-dascú són de cadascú. Jo el que rei-

vindique és la qüestió de la pena demort...

+info:www.nodo50.org/foroporlamemoria/.com

17ENTREVISTAL’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

Salvador és el segón llargmetratge deManuel Huerga, a hores d’ara en fasede postproducció. Entre el seu repar-timent destaquen els actors Leonar-do Sbaraglia, Leonor Watling, IngridRubio, Joel Joan, Tristán Ulloa i DanielBrühl que interpreta al propi SalvadorPuig Antich, i fins i tot el mateix PauRiba que es reinterpreta a si mateix.El rodatge s’ha realitzat entre Barce-lona, València i París durant aquestestiu i conta amb música de LluísLlach qui ha composat la banda so-nora.

Segons Manuel Huerga, “la mort trà-gica i cruel del Salvador deixa unagran emprempta, durant anys, a totauna generació que encara es pre-gunta si va poder fer alguna cosa perpoder evitar una execució tan terriblecom inútil”. Dur a la pantalla la histò-ria de Salvador Puig Antich, en pa-raules del director de cine, “és un pro-jecte fascinant perquè posseïx els in-gredients idonis per a una gran pel·lí-cula d'abast i comprensió universals.En primer lloc, la seva pròpia vida. Lavida d'un jove que adopta de formaconscient l'opció de lluitar per un mónmés just, assumint fins a les últimesconseqüències el tràgic i despropor-cionat preu que haurà de pagar pelsseus actes i que la història convertirà,per aquest motiu, en el símbol d'unageneració. La seva joventut, l'atracti-va i carismàtica personalitat, romàn-tica i voluptuosa alhora, la riquesa i

varietat que envolta les seves rela-cions familiars i sentimentals, la tre-pidant acció de les seves fetes ambels companys del MIL i, per des-comptat, el tremend dramatisme deles seves últimes hores fins a la sevaexecució serien exemples suficientsper a construir una pel·lícula de granintensitat. A tot això cal afegir el valord'estar basada en fets reals rigoro-sament documentats que esdevenenen una període recent de la històriad'Espanya, el final del franquisme,una etapa relativament verge des delpunt de vista cinematogràfic”. Huer-ga afirma que “ això ens permet larecuperació d'un escenari sociològicque apel·la a una memòria col·lectivad'ampli espectre entre el públic, tantel qual va viure aquella època comtambé el públic jove que pot trobarelements d'identificació amb el per-sonatge, a qui veuran com un rebelamb causa, anhelant i amant d'unavida millor que la que li ha tocat viu-re, lluitant amb totes les seves forcescontra la injustícia, la mediocritat i elconformisme. En aquest sentit, lapel·lícula és un nou i contundent al·le-gat contra la pena de mort, però tam-bé contra tota imposició d'un ordreestablert que encara dista molt d'es-tar a l'altura de la seva responsabili-tat amb la Història”.

++iinnffoo:: www.manuelhuerga/salvador.com

Una película de Manuel Huerga

Salvador

LUCAS MARCOUn altre convidat a la tau-la del Fòrum per la Memò-ria del País Valencià va es-tar Iñaki Martín, represen-tant de l’Assemblea deTreballadors de Vitòria(ATV) creada arran de lamatança de Març del 76 ala ciutat basca. Martín vacomençar la seua inter-venció recordant que l’ATVté com a objectiu fer “en-tendre i conèixer els fetsde Vitòria i començar a rei-vindicar la memòria de lagent que va morir”. Martínrecordà que la lluita obre-ra que en un principi re-clamava qüestions econò-miques va passar a una

lluita també política dirigi-da contra la repressió del’Estat als treballadorsacomiadats. Segons ex-plicà Martín, “l’activitat as-sembleària i de democrà-cia directa dels treballa-dors xocava frontalmentamb el sindicat vertical”.“La lluita es va estendreper tota la ciutat de Vitò-ria, donant-se tot tipusd’assemblees i de vaguesgennerals”. D’aquestamanera “la repressió de lapatronal i del govern va es-tar esgarrifosa”. Martín nodeixa de denunciar la res-ponsabilitat política del’actual cap de l’oposició aGalícia, Fraga Iribarne (PP)

i la pressió dels empresa-ris en els fets. Quan mésde cinc mil treballadors es-taven reunits dintre d’unaesglèsia de la ciutat, la po-licia va llençar bombes defum per disparar acte se-guit de manera indiscrimi-nada a la gent que inten-tava eixir. L’actuació poli-cial va deixar cinc morts icentenars de ferits debala. Al dia següent es pro-dueix un intens movimentde solidaritat “amb unvaga general a tot EuskalHerria”. Finalment, mal-grat la detenció de les co-missions representatives,es produeix “la tornada altreball amb les reividica-

cions econòmiques”. Lesassemblees es mantenendurant anys. Martín recor-da que cada 3 de Març–“el 1º de Maig dels tre-balladors de Vitòria”- esprodueix una manifestaciómassiva en record delsfets fins i tot en l’actuali-tat. Enguany es complei-xen 30 anys de la massa-cre de Vitòria i s’ha iniciat“un procés de coordinacióde totes les famílies en llui-ta pel reconeixement d’a-questes víctimes”. 30anys després, afirma Mar-tín, aquestes famílies nodeixen d’assenyalar FragaIribarne com el responsa-ble de la massacre.

Membre de l’Assemblea de Treballadors de Vitòria

Iñaki Martín

SEGONS ON ANAVES NO PODIES DIR RES, SIPREGUNTAVEN EL COGNOM DEIEM EL PRIMER

“EEll ffòòrruumm ppeerr llaa mmeemmòòrriiaa ddeell ppaaííss vvaalleenncciiàà van convidar iñaki martín i carme puig antich FOTO: LAIA HERRERO

COMARQUES18 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

Escola Valenciana ha adreçat a totsels centres educatius valencians laseua nova campanya per incentivarl’ensenyament en valencià. En to-tal, l'entitat cívica ha enviat 1.000tríptics informatius que han arribatja a escoles i altres estaments pú-blics. Escola Valenciana anima idóna instruccions als centres decom donar el pas del Programad'Incorporació Progressiva als pro-grames d'Ensenyament en Valen-

cià (programa d'Ensenyament enValencià i programa d'immersió lin-güística".

En aquest sentit, l'entitat ha re-cordat que la Conselleria de Cultu-ra, Educació i Esports, seguint lesrecomanacions de l'IVAQE (Insti-tut Valencià d'Avaluació i Qualitatde l'Ensenyament), recomana atots els centres que els millors pro-grames d'ensenyament bilingüesón el d'Ensenyament en Valencià(PEV) i el d'Immersió lingüística(PIL). Segons l’estudi que recolzala Generalitat aquests dos progra-mes són els que aconsegueixen re-alment l'objectiu que marca la llei(LUEV art.19.2; LOGSE art. 13;LOGSE art. 14) i capaciten elsalumnes en les dues llengües i apor-ten facilitat per aprendre una ter-cera.

Per aquest motiu, des de l'Esco-la Valenciana i amb la finalitat d'a-

vançar en l'expansió i generalitza-ció d'aquests programes "òptims"proposa la substitució progressivadel PIP pel PEV i PIL. En aquestsentit, l'entitat acusa la Generalitatde caure en una greu contradiccióal no generalitzar els programesd'ensenyament en valencià i pro-moure la paulatina implantació to-tal dels programes que els seus tèc-nics i l'IVAQE.

Escola Valenciana ha recordat alConseller de Cultura, Educació iEsports, Alejandro Font de Mora,que "la seua obligació és oferir unensenyament públic de la màximaqualitat i no viatjar a Madrid contí-nuament a crear crispació".

Aquesta és la segona campanyaque Escola Valenciana adreça alscentres educatius després de "Elnom de la teua escola i institut envalencià", on animaven els centresa normalitzar els noms.

MANIFEST SINDICATS I PARTITS DEFENSEN L’ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT

Parelles lingüístiques. Participants de la campanya Voluntariat pel Valencià ARXIU

Campanya per incentivarl’ensenyament en valenciàEscola Valencianaenceta la seua segonacampanya per incentivarels centresd’ensenyament apassar-se al valencià i laimmersió lingüística

JORNADA ‘SUMANT PARLANTS’

El Voluntariat pel Palencià celebra laseua primera trobadaREDACCIÓ VALÈNCIA

El projecte Voluntariat pel Valencià,impulsat per Escola Valenciana i oncol·laboren 22 ajuntaments i altresentitats cíviques, ha arribat ja en elsseus sis mesos de vida a les 250 pa-relles en tot el territori valencià. Percelebrar-ho l’entitat cívica ha orga-nitza aquest matí una gran trobadade voluntaris i aprenents a la ciutatde València. En aquesta trobada, onhan assistit 40 parelles lingüístiquess’ha realitzat una passejada pel cen-tre històric de la ciutat acompanyatsd’un guia que ha anat explicant lahistòria valenciana a partir dels seusmonuments. Alhora, voluntaris iaprenents han continuat aprenent iensenyant valencià durant les treshores que ha durat el recorregut.

Un recorregut que ha començata les 10 del matí a les Torres de Se-rrans i que ha avançat successiva-ment per la Plaça de la Verge, LaSeu, Sant Joan de l’Hospital, SantaCaterina, Plaça Redona, MercatCentral i la Llotja.

A les 13h tota la comitiva ha arri-bat a la Societat Coral El Micalet, onha tingut lloc l’actuació del conta-contes, endevinalles i monòlegs perpart de Llorenç Giménez. Finalmentla diada ha acabat amb una picaetavalenciana en la mateixa Seu del Mi-calet.

Voluntariat pel Valencià és el pro-jecte de participació lingüística queté per objectiu posar en contacte vo-luntaris que vulguen destinar unahora a la setmana (durant un mínimde 10 setmanes) a conversar ambpersones que volen llançar-se a par-lar en valencià.

Són moltes les persones que de-sitgen utilitzar el valencià per a co-municar-se, i necessiten situacionsreals de la vida per fer-ho.

És una manera de facilitar aquestcontacte personal entre un parlantdel valencià i una persona disposa-

da a reforçar l’aprenentatge previ.Aquesta iniciativa vol incidir en

els hàbits lingüístics dels valencia-noparlants i consolidar la idea queel valencià és i ha de ser “llengua d’a-collida”.

A l’acte ha assistit, a més, el mem-bre de la junta directiva d’Escola Va-lenciana i responsable del projecteVicent Moreno, qui ha destacat que“Voluntariat pel Valencià ja és la ini-ciativa de normalització lingüísticamés important del País Valencià, ensis mesos més de 500 persones japarticipen en el projecte i això no-més és el principi”.

També hi ha estat present el pre-sident de l’Escola Valenciana, DiegoGómez, qui ha fet una crida a tots elsajuntaments valencians a participaren el projecte. Gómez també ha as-senyalat que “les dades demostrenque les valencianes i valencians es-timem la nostra llengua i volem usar-la, més enllà de falsos i acientífics di-lemes sobre el nom de la llengua”.El president d’Escola Valenciana harecordat al consell que “cal invertiren projectes com Voluntariat pel Va-lencià i deixar de tirar diners a l’es-combraria subvencionant entitatssecessionistes que treballen en elcamp de l’enfrontament, el radica-lisme i l’analfabetisme”.

Distribució de les Parelles lin-güístiques: 2 parelles a Petrer, 1 a Pi-cassent, 10 a Sagunt, 28 a Torrent,27 a Picanya, 40 a l’institut de Puçol,un grup de conversa a Xàtiva, 80 aValència, 30 a la Universitat d’Ala-cant, 10 a CCOOPV, 10 parelles deVeu Pròpia i el grup de conversa delIES Pare Vitòria d’Alcoi.

L’objectiu del Voluntariatpel Valencià és posar encontacte voluntaris quevullguen conversar ambaprenents de valencià

19COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

REDACCIÓ VALÈNCIA

Després de l'aprovació de lagramàtica de l'Acadèmia Valencia-na de la Llengua (AVL), la passadasetmana el Partit Popular es va ne-gar, tans sols dos dies després, a ac-ceptar una proposta del grup socia-lista perquè només pogueren obtin-dre subvencions per promoció delvalencià aquelles entitats que com-pliren les normes de l'AVL. Acostu-mat com està el PP a subvencionaramb quantitats milionàries entitatssecessionistes i ofegar econòmica-ment aquelles que empren la nor-mativa oficial, s’han alçat les veusque es queixen que la nova norma-

tiva de l'AVL es queda en paper mu-llat, sobretot ara que el projecte delnou estatut valencià reconeixaquest ens com a únic referent nor-matiu dels valencians.

La secretària d'organització delBloc, Pepa Chesa, ha acusat el PPvalencià de “trencar el pacte per lallengua i el fràgil consens que s'ha-via aconseguit per deixar treballarl'AVL”. Segons Chesa, “amb esta ac-titud el PP demostra que no es creui que probablement no s'ha cregutmai l'AVL”.

En la mateixa línia s'ha expressatJosep Bort, diputat provincial d'EU,tot evidenciant la divisió interna alsi del PP, que també està afectant la

qüestió lingüística, com en el darrerenfrontament entre Fernando Gi-ner, president de la Diputació deValència, i l'alcalde de Xàtiva i pre-sident provincial del PP, AlfonsoRus. Bort es mostra convençut que“en realitat ni a un ni a l'altre els im-porta el més mínim la salut de la nos-tra llengua. Giner va aprovar la cons-titució de l'AVL com a diputat de lesCorts, la mateixa que ara es dedicaa criticar d'acord amb el seu parti-cular entendre que, evidentment,no té res a veure amb la filologia niamb res mínimament científic; ar-guments que per altra banda l'actualpresident de la Diputació no arri-barà a comprendre mai”.

PROTESTES ACUSEN ALS POPULARS DE TRENCAR EL PACTE DE L’AVL

González Pons. El portaveu del Consell s’ha convertit en el principal emparador del secessionisme al govern valencià ARXIU

El PP insisteix a donar-li diners al secessionismeREDACCIÓ VALÈNCIA

El pas de la flama del Correllen-gua pel Camp Nou va alçar moltapolseguera en la Generalitat va-lenciana. Tanta, que el portaveuEsteban González Pons va arribara expressar, en una solemne rodade premsa, “en nom del poble va-lencià”, la seua més enèrgica re-pulsa. Les penyes barcelonistesdel País Valencià van entregar-lila setmana passada a la directivadel Barça un manifest titolat “Perla Llengua i contra la Manipulació”on se solidaritzen amb l’equipblaugrana. Entre altres perles, lirecorden al Govern valencià que“actes semblants es duen a terme,des de fa molts anys, en centenarsde poblacions valencianes, sense

importar la tendència política delsseus Ajuntaments i coincidint enels voltants del 9 d'octubre, dia na-cional de la nostra ComunitatAutònoma”. Les penyes barcelo-nistes, amb una forta tradició i im-plantació al País Valencià, van lliu-rar-li el document a Joan Laportaen el passat plenari del ConsellConsultiu del FC Barcelona. Altext s’hi han adherit ACPV i altrespenyes barcelonistes d’arreu l’es-tat i el món.

Contra la manipulació. Penya barcelonista de la Safor

MANIFEST ELS AFICIONATS, AMB LA LLENGUA

Les penyes del Barçavalencianes recolzenel Correllengua

Les penyes li hanrecordat al govern deCamps que elCorrellengua se celebraper tot el País Valencià

COMARQUES20 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

ALTRECASTELLÓ CASTELLÓ

Feia temps que la ciutat de Castellóno vivia un acte d’adhesió pública ide mobilització popular tan gran iunànime com el suscitat per la recentinauguració d’un centre comercial dela cadena “El Corte Inglés”. Milers deciutadans s’hi han acostat voluntà-riament en una espècie de peregri-nació laica com si anaren al Lourdesdel consumisme ostentós a la recer-ca de l’entreteniment pueril i imme-diat.

El catalitzador de tot plegat ha es-tat una aclaparadora operació demàrqueting comercial i polític porta-da a terme amb un èxit espectacular,ja que ha convertit l’apertura d’ungran comerç en tota una efemèridesocial que passarà a la història de lanostra ciutat. Aquesta és almenys laversió oficial, clamorosament majo-ritària. N’hi ha motius per a tantaeufòria?

L’impacte en el petit comerç tra-dicional de la ciutat, la mort d’un ope-rari en la construcció d’aquest re-cinte, l’expulsió de famílies gitanesd’una zona propera o la denúncia in-terposada pel PSPV contra l’Ajunta-ment per una possible prevaricacióen la requalificació dels antics te-rrenys de l’estació de Renfe finalmentdesestimada, s’han convertit en malsmenors que no han pogut deslluir niun moment l’orgia consumista de-senvolupada i l’orgull “cantonalista”castellonenc suscitat.

Els principals rotatius locals hanrecorregut al mateix argument: lamodernitat. Paraula tòtem que ser-veix per a tot tipus d’inauguració oacte oficial. “Mediterráneo” i “Le-vante” titulaven a l’uníson amb lleu-geres variacions: “El Corte Inglés lle-ga para «cooperar» en el desarrollo yla modernidad de Castelló” (Levan-te, 10-12-05) i “El Corte Inglés «co-operará en la modernidad» de Cas-tellón” (Mediterráneo, 10-12-05). Unrecinte comercial esdevé un factorde modernitat i de progrés, segons lainformació oficial.

El Corte Inglés s’ha instal·lat ambl’objectiu de «cooperar en el desen-volupament d’aquest Castelló queté vocació de modernitat», segons vadeclarar el president del consell d’ad-ministració de la firma, Isidoro Álva-rez, durant la seua intervenció, en laqual, a més, també va destacar de laciutat «la seua gran renovació urba-nística i alberga projectes tan atrac-tius com el futur aeroport, la Ciudadde las Lenguas, el parc litoral o elbulevard ferroviari», va matisar (Me-diterráneo, 10-12-05).

Per la seua banda, el president dela Generalitat valenciana, FrancescCamps, va declarar que «ens sentimja part activa del desenvolupamentd’aquesta zona de la ciutat, que serà

sens dubte, un nous focus de cen-tralitat urbana. El Corte Inglés vol seruna aportació qualificada al seu equi-pament de serveis i, per tant, a la qua-litat de vida dels castellonencs». Vaafegir, a més, que «més de mil per-sones, més de mil famílies estan il·lu-sionades per treballar per a una granempresa» (Mediterráneo, 10-12-05).

El president dels valenciansapel·la a dos motius per a alabar taninoblidable esdeveniment: per unabanda, el centre comercial com a ele-ment de progrés i de millora econò-mica, com a exponent que s’estanfent bé les coses en l’àmbit econòmic;de l’altra, el recinte dóna treball a mésd’un miler de persones. La interaccíodels motius econòmics i laborals, ín-timament lligats, donen com a resul-tat que el megacentre comercial ésconverteix en una icona del nou Cas-telló de la prosperitat i del creixe-ment econòmic, gràcies, evident-ment, a l’eficient gestió dels as-sumptes públics per part dels diri-gents populars.

Aquesta inauguració pot ser in-terpretada també amb paràmetressociològics. Diferents estudiososcoincideixen en assenyalar que lacultura de consum ha esdevingut unarealitat ineludible per a comprendreles societats actuals. En la societatde consum les grans efemèrides so-cials són actes que es munten a par-tir d’accions consumistes. El consu-

misme s’ha convertit en la principalideologia que legitima el sistema ca-pitalista modern, tant en els períodesde bonança econòmica com en els derecessió (R. Bocock, El Consumo).

El Castelló benestant es retroba asi mateix en els passadissos llam-pants i afaiçonats d’objectes d’una ca-tedral del consum. Per a una ciutat,com la nostra, la inauguració d’uncentre del capitalisme espanyol perexcel·lència esdevé l’apoteosi de laseua identitat local xovinista. La clas-se política aprofita un acte d’aques-tes característiques per legitimar-sedavant de la societat. En poques oca-sions tenen tanta audiència i visibili-tat pública. En poques ocasions elsmitjans de comunicació estan tanpendents de les seus declaracions,de la seua presència en els recintesestel·lars del consum.

Un acte d’aquesta magnitud i, perconsegüent, amb un profund calat so-cial, fomenta alhora el sentiment decol·lectivitat, de pertinença, senti-ment en retrocés per un procés d’in-dividualització que genera descon-cert i angoixa individual i col·lectiva.

El sociòleg del consum, GeorgeRitzer, al llibre El encanto de unmundo desencantado (Ariel, 2000),defensa que no és una exageracióveure els grans magatzems com al-guna cosa pareguda a les catedrals:atrauen a la gent al culte en el tem-ple del consum. Mentre les esglésies

cada vegada estan més buides, els es-pais i les activitats lligades a la cul-tura de l’oci (centres comercials,creuers, casinos, restaurants temà-tics, franquícies, botigues de des-comptes...) s’omplen de gom a gom,especialment durant els caps de set-mana i els períodes de vacances.

Amb la finalitat d’atraure a unnombre de consumidors cada vega-da majors, les catedrals de consumnecessiten oferir o almenys aparen-tar-ho —segons Ritzer— uns esce-naris cada volta més màgics, fantàs-tics i encantats en els quals consu-mir. Els centres comercials han es-devingut alguna cosa més que meresempreses comercials i financeres. Al’igual que els centres religiosos —sosté Ritzer— satisfan les necessitatsque tenen les persones de relacionar-se unes amb unes altres, així com laseua necessitat de participar en ce-lebracions festives.

La sucursal de “El Corte Inglés” aCastelló ha apostat per una estratè-gia publicitària on es destaca la seuacontribució a la modernitat i al pro-grés econòmic de la ciutat. L’Ajunta-ment de la ciutat, per la seua banda,ha desenrotllat la seua estratègia demàrqueting paral·lela, feliçment sin-cronitzada amb la de l’empresa, on eslliga la inauguració d’aquest espai co-mercial al període de bonança i d’ex-pansió econòmica que estan vivintCastelló i el conjunt del País Valen-

cià, segons fonts oficials.Com explica Vicente Verdú a El es-

tilo del mundo (Anagrama, 2003) elnou capitalisme no està aquí per sot-metre sinó per fer amics. No esperaobtenir els millors beneficis de ser te-mut sinó de ser encantador.

Tanmateix, el 18% de la poblacióde la ciutat que viu sota el llindar depobresa, segons Cáritas, els milers detreballadors nouvinguts sotmesos adeplorables condicions laborals, elsmilers de joves que no arriben a 1000euros al mes, les famílies que no po-den adquirir un pis, els pacients enllistes d’espera o els estudiants en ba-rraques infames, desconeixem quèpensaran de tan “transcendental” es-deveniment.*www.altrecastelló.com

“Mals menors”. Aquest edifici naix envoltat per una possible prevaricació, la mort d’un operari i el dessallotjament forçat d’unes famílies gitanes ARXIU

Una nova “catedral” per a CastellóANÀLISI EL CORTE INGLÉS INAUGURA UNA SUCURSAL A LA CAPITAL DE LA PLANA

La inauguració d’un centre comercial d’El Corte Inglés a Castelló posa de relleu les irregularitats i injustícies que el precediren igenera una aclaparadora operació de màrqueting comercial i polític que suscita l’orgull “cantonalista” de la capital de la Plana

El Castelló benestant es troba a ell mateix en elspassadissos llampants iafaiçonats d’objectesd’una catedral de consum

La façana del CorteInglés li he servit al’Ajuntament per vendreuna imatge de bonança iexpansió econòmica

21COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 rafel.mo@teleline.es

XAVIER MARTÍNEZ VALÈNCIA

La principal demanda dels treballa-dors és una reestructuració de l’ac-tual servei d’extinció d’incendis fo-restals que comporte la seua estabi-litat, així com un increment adequatdel nombre de treballadors en plan-tilla. Els representants sindicals delsforestals consideren irrenunciableaquesta reivindicació ja que actual-ment el País Valencià no té el serveinocturn de prevenció per manca d’e-fectius, i els treballadors es veuenobligats a realitzar jornades de mésde deu hores, sense que es puguengarantir les mínimes mesures de se-guretat.

Tancament i vagaEl passat més de setembre TRAGSAva decidir alçar-se de la taula de ne-gociació del quart conveni col·lectiu,al·legant que no sabia si a partir del2006 continuaria prestant el servei.És en aquest moment quan l’assem-blea de treballadors decideix iniciar

les mobilitzacions per tal d’exigir quedesprés de 12 anys de contracteseventuals d’obra i servei, volien teniruna estabilitat laboral que els per-metera almenys gaudir d’un contrac-te indefinit, ja que ni tan sols son fun-cionàris de l’estat o perosnal laboral.Encentant-se així la vaga i el tanca-ment a les dependències d’aquestaempresa pública a València.

Negocioacions frustradesLa falta d’acord entre l’empresa pú-blica TRAGSA i la Conselleria de Jus-tícia, Interior i Administracions Pú-bliques provoca que la continuïtat delservei d’extinció d’incendis forestalsi altres emergències deixe de prestar-se a partir de l’1 de gener. Com a con-seqüència, més de 300 treballadorsquedaran al carrer.

Segons Francisco Miralles, secretarigeneral de la Secció Sindical de FE-COMA CCOO PV a TRAGSA, “el tre-ball de Servei d’Emergències està ba-sat en una irregularitat que única-ment pot solucionar-se mitjançantl’estabilitat laboral de la plantilla il’augment del nombre de treballa-dors”. En el moment de tancaraquesta edició, els treballadors han

rebut la confirmació del consell d’ad-ministració de TRAGSA per a poderreunir-se amb ells i amb la Conselle-ria de Justícia i Interior, amb la qualels membres del Comité d’Empresaintentaven gestionar aquesta reunióel més aviat possible, encara que con-tinuran mantenint la vaga i el tanca-ment dia i nit a la seu de l’empresaaValència per fer-se sentir.

TRAGSA L’EMPRESA PÚBLICA ABANDONA LA NEGOCIACIÓ DEL CONVENI I ELS BRIGADISTES S’ALCEN EN VAGA

“Portem 12 anys amb contracteseventuals, sols volem estabilitat”300 treballadors deTRAGSA estan duent aterme des del passat 2de desembre una vaga iun tancament rotatiu ala seu d’aquestaempresa pública aValència per tal d’exigirestabilitat al seuscontractes laborals

Acció de protesta al tancament a la seu de TRAGSA a València CCOO

Brigades Ruralsd’Emergència: La seuaformació no és tan solsforestals, estan preparatsper actuar en qualsevolcas de catàstrofe naturalamb rapidessa, però noestan equiparats abombers o exèrcit.

Serveis mínims: l’empresaha imposat un serveismínims del 60%, que encas d’incendi o Alerta 3s’eleven al 100%.

Demandes: Els treballadorsexigeixen saber si a partirde l’1 de gener continuarantreballant i si és així volenfer-ho en unes condicionsestables, amb un contractefixe i una ampliació de laplantilla per cobrir elsmesos més conflictius.

claus

COMARQUES22 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

MIQUEL ANDREU BARCELONA

Que una ordenanaça municipal so-bre civisme aixequi dures crítiquesper part d'entitats veïnals, movi-ments socials, juristes i defensors delciutadà ja hauria de sonar estrany.Que l'ordenança l'hagi promogut ungovern local format per tres partitsque es proclamen "d'esquerres", en-cara més. I és que, especialmentarran del Fòrum de les Cultures, con-ceptes tan abstractes com els de "so-cietat oberta, tolerant, diversa i de-mocràtica" que preconitza repetida-ment l'alcalde Joan Clos han estat lacoartada perfecta per bastir, amb l'a-juda d'algun diari amb voluntat clas-sista, una política de mà dura contratot allò que pugui perjudicar la imat-ge que es vol donar de Barcelonacom a ciutat moderna i capital deldisseny.

Ciutat Vella en el punt de miraUna de les places fortes del creixentturisme en aquest sentit és, sensdubte, el districte de Ciutat Vella, undels que acull les propostes culturalsmés avantguardistes a la vegada queconcentra més dèficits estructuralsi de benestar social: confinament depersones immigrades en pisos petits,prostitució al carrer, abstentisme es-colar, mobbing immobiliari, etc.

Però aquesta cara fosca de la ciu-tat, cada vegada més present en ma-jor o menor mesura a tots els barris,s'ha convertit en el centre de les pre-ocupacions de l'equip de govern.Unes preocupacions, però, que es li-miten a la superfície estètica i nos'endinsen a les causes econòmiquesi polítiques d'aquesta situació. No-més des d'aquesta perspectiva es potentendre que entre els delictes o fal-tes que contempla la nova normati-va no només s'hi incloguin sinó queen siguin protagonistes l'activitat deles treballadores del sexe al carrer,la mendicitat o el comerç ambulant.

Contra els Moviments SocialsAixí mateix, l'ordenança també posaels ulls sobre les activitats i els modesd'expressió habituals en les reivindi-cacions dels moviments socials. Exi-gir una fiança econòmica als organit-zadors de manifestacions i actes pú-blics, obligar-los a reparar o netejarqualsevol dany en els elements urbanso arquitectònics, prohibir "qualsevolmena de grafit, pintada, taca, gargot,escrit, inscripció o grafisme [...] sobrequalsevol element de l'espai públic",prohibir la col·locació de cartells, pan-cartes i adhesius si no es fa "als llocshabilitats per a tal efecte" o repartirocatvetes són alguns dels punts quese sancionaran. Finalment, en quedenexclosos el fet de penjar pancartes alspropis balcons tot i que el PSC tambého volia sancionar.

Rebuig ciutadàDes de l'anunci dels continguts de lanova ordenança, la resposta de la so-cietat civil barcelonina no s'ha fet es-perar. Tant la Federació d'Associa-cions de Veïns de Barcelona (FAVB),l'Observatori del Sistema Penal i elsDrets Humans de la Universitat deBarcelona com la Síndica de Greugesde la ciutat, Pilar Malla, han mostratel seu rebuig al que consideren una re-tallada de llibertats.

Ha estat sota el lema-plataformaVíctimes del Civisme, però, que s'hanmobilitzat multitud de ciutadans detotes condicions i colors. Prostitutes,immigrants, graffiters, skaters i dese-nes de col·lectius i entitats han tre-ballat, per primera vegada, amb unsmateixos objectius.

Aquest esforç es va visualitzar, perexemple, el dissabte 17 de desembreen una manifestació pels carrers deCiutat Vella, "una de les més creati-ves, participatives, alegres i pluralsdels últims anys a Barcelona", segonsafirmen els organitzadors.

La marxa, però, era la culminacióde tota una jornada en què es van dura terme diverses activitats i accionsals barris de Pedralbes, Ciutat Vella,Poblenou, Sants i Gràcia, des d'on vansortir cinc columnes que van confluira la Plaça Universitat.

La marxa va transcórrer amb nor-malitat fins que les unitats d'antidis-turbis del cos de Mossos d'Esquadra,recentment instal·lat a la ciutat i quevan seguir de ben aprop els manifes-tants, van realitzar tres càrregues entres moments diferents que van par-tir la manifestació i van impedir queaquesta arribés a la Plaça Sant Jau-me, on hi ha la seu del consistori.Aquestes càrregues, que els organit-zadors asseguren que es van fer sen-se cap provocació prèvia dels mani-festants, han servir a la consellerad'Interior, Montserrat Tura, i als mit-jans de comunicació convencionals,per criminalitzar la marxa i per "de-mostrar" a l'opinió pública que la nor-mativa sobre civisme "és més ne-cessària que mai".

La manifestació va acabar sensedetinguts però sí amb persones feri-des. Una d'elles, membre de l'asso-ciació Àmbit Prevenció -que atèn lestreballadores sexuals-, va denunciarl'endemà haver estat agredida peragents de la policia autonòmica. Enl'informe mèdic de l'hospital del Mar

hi consta que la dona té "una contusióper agressió" a la cama. Segons Fer-nández, els Mossos van carregar con-tra ella després de retenir-la en un por-tal.

Dies abans, el 22 de novembre, elcol·lectiu de prostitutes ja es va con-centrar a la Plaça Sant Jaume en con-tra de l'ordenança, i el 12 de desem-bre va tenir lloc una audiència públi-ca al consistori en què la gran majoriade ciutadans que van omplir la sala vamostrar també el seu desacord. Mal-grat tot, l'alcalde Clos titllava l'endemàde la manifestació de "molt minorità-ria" la reacció contra l'ordenança. Closva afegir, en declaracions a EuropaPress, que "no volem una societat re-pressiva, dominada per la presènciapolicial" i va insistir en que la norma-tiva municipal "defensa la tradicionalconvivència a Barcelona".

A Lleida tambéD'altra banda, a Lleida les portadesdels diaris locals i les declaracions delspolítics municipals també s'han cen-trat en l'incivisme en aquest finald'any, especialment després d'unamanifestació del col·lectiu okupa (unmoviment força recent en aquestaciutat) a mitjans de novembre i que vaacabar amb tres detinguts pels Mos-sos d'Esquadra i diverses pintades enedificis públics. En aquell cas, l'oposi-ció (CiU i PP) va demanar urgentmentun ple extraordinari per abordar elque consideren "una situació preocu-pant". En paraules d'Isidre Gavín, por-taveu de CiU al consistori i presidentde la Diputació, "Lleida no és París niBarcelona, però porta el camí".

POLÈMICA L’AJUNTAMENT DE BARCELONA APROVA UNA NORMATIVA QUE PENALITZA LES DESIGUALTATS SOCIALS

Protestes per la trampa delcivisme a la nova BarcelonaAmb l'argumentabstracte de laconvivència, elconsistori de la capitalcatalana pretèn"netejar" els carrers dequalsevol expressió depobresa o marginalitat

Un moment de la manifestació contra la nova ordenança “cívica” de l’Ajuntament de Barcelona ARXIU

Ciutat Vella acull les propostes culturals més avantguardistes i alhoraconcentra greus dèficits estructurals i socials

L'apel·lació de la classe política iels mass media al civisme i a laconvivència a l'hora d'analitzar tottipus de conflicte al carrer cada ve-gada omple més pàgines de dia-ris, informatius audiovisuals icampanyes municipals.

Així, l'incivisme s'ha convertiten la clau per explicar no nomésqualsevol alteració de l'ordre, sinótambé situacions d'exclusió socialsovint degudes o accentuades perla manca d'inversió de les admi-nistracions a determinades zoneso per la desatenció a col·lectiusespecialment vulnerables.

Un exemple d'això es pot tro-bar al barri d'Artigues, entre Ba-dalona i Sant Adrià de Besòs, enquè darrerament molts veïns hanfet les maletes per traslladar-se aaltres zones de les dues ciutats.El diari La Vanguardia, principal im-pulsor d'aquesta "corrent d'opi-nió", no va dubtar en atribuir l'è-xode a l'incivisme que suposava,segons el rotatiu, l'arribada denous immigrants a un barri en quèels preus dels pisos no s’han en-carit tant com en d’altres, i al fetque alguns d'ells passessin mol-tes estones conversant en grupsa les places del barri. Evident-ment, la relació entre "incivisme"i "inseguretat ciutadana" està ser-vida.

L’INCIVISME, RECURSMEDIÀTIC PERMARGINAR L’EXCLOSIÓ

dades

23COMARQUES L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

REDACCIO VALÈNCIA

La Koordinadora de Kol·lectius delPark (Alfafar) ha encetat una imagi-nativa campanya per tal de suportar ladelicada situació econòmica en quèl'ha deixat el Servei Valencià de For-mació (Servef), que encara li deu l’im-port d'uns cursos de formació sub-vencionats. Es tracta de prèstecs so-lidaris que seran retornats a mesuraque el Servef vaja pagant el deute. Unanova forma de solidaritat que comptaamb el suport i l'aval de diverses per-sonalitats socials, artístiques i políti-ques com Vicent Garces, Rafa Xambó,Miquel Gil, J. Maria Jordá i Emilio Mu-ñoz .

La campanya té com objectiu re-captar fons en forma de crèdit per apal·liar la situació que el deute que elServef té amb la Koordinadora deKol·lectius del Park ha creat. Aquestaha realitzat quatre tallers de formació,des del mes d'agost a octubre, i estàimmersa en el col·lapse econòmic, jaque l'administració li ha negat l'avançeconòmic que, per a cursos formatiuscom aquests, té previst per a entitatsdepenents de l'administració o per ala pròpia administració, però, que enel cas organitzacions socials, nega.

De tal manera que els més de100.000 euros que la Koordinadora haavançat han sortit dels seus propis re-

cursos econòmics i d'allò aconseguitde forma solidària.

El curiós de la iniciativa és que lesquantitats lliurades a canvi dels bonsseran integrament retornades tan bonpunt els siga ingressada la subvencióque el Servef els endeuta. Per tantaquet no és el típic bo d'ajut, és trac-ta, per contra, d'un prèstec solidari aretornar, amb la qual cosa la solidari-tat no costa res al solidari.

A pesar d'aquesta situació La Ko-ordinadora de Kolectius continuaràla seua acció formativa a partir del mesde desembre amb un Taller de For-mació Integral que es realitzarà ambvoluntariat i recursos materials propis.

La campanya, a banda de ser inno-vadora en crear aquest tipus de préx-tecs, té molta importància ja que su-posa la defensa d'un projecte que sig-nifica l'aposta pel desenvolupamentde la participació ciutadana de tal for-ma que es puga plantejar en la pràcti-ca la gestió dels recursos que són dela ciutadania, per part de l'anomena-da "societat civil", realitzant una "ocu-pació" d'allò públic des d'allò social. Enopinió de la Koordinadora, en aquestsmoments els dos models de gestió su-posadament públics implantats, ja sigaa través de la pròpia administració, oper mitjà de la privatització de serveis,poden ser considerats privats en amb-dós casos. Per als membres de la Ko-

ordinadora el model de societat esta-talitzada conduïx històricament a l'“es-tat del benestar” (en la vessant positi-va) o a l'anomenat “socialisme real”(en el seu sentit roïn, productes amb-dós d'un moment històric, on la buro-cratització i el dirigisme són trets ca-racterístics. També consideren que elmodel neoliberal de privatització deserveis produeix dolor, exclusió sociali empobriment d'àmplies capes de lapoblació.

Com a alternativa a aquests modelsplantegen que sense la participació dela població no és possible la gestió de-mocràtica. En aquest sentit entenenque la participació no és ni ser com-parses ni mers electors "d'allò que jaestà decidit per aquells que tenen lacapacitat de decisió". Afirmen que calrealitzar un esforç de creativitat per arespondre als reptes que el transcursdel temps planteja a la societat.

+info:parke@telefonica.netpoctrellat@hotmail.com

DEUTE SERAN RETORNATS A MESURA QUE L’IVEF VAJA PAGANT EL SEU DEUTE

Crèdits solidaris per a la Coordinadora del Park Alkosa

REDACCIÓ VALÈNCIA

A partir d'aquest dimecres 21 dedesembre bona part dels taxis dela cooperativa Valencia Taxi por-taran als laterals i al mòdul supe-rior un cartell en contra de la ba-rrera electoral del 5 per cent,mantinguda al text de l'estatutd'autonomia valencià.

La campanya, que coincideixamb un moment àlgid per als ta-xistes de l'àrea metropolitanapels nombrosos sopars d'empre-sa i les habituals compres nada-lenques, arribarà fins a finals degener amb opció de pròrroga.

La campanya publicitària ésfruit de la col·laboració dels sim-patitzants de la plataforma Va-lencianisme.com, que encetà faalgunes setmanes una col·lectaper assumir les despeses del quehan denominat "Apadrina un taxicontra el 5 per cent". Esta imagi-nativa acció coincidix amb la rec-ta final dels treballs de l'Estatut,en la que tots els grups , amb l'ex-cepció de PP i PSOE, han pre-sentat esmenes en referència auna rebaixa de la barrera del 5 al3%.

Esta campanya se suma a al-tres iniciatives proposades des dela plataforma cibernauta Valen-cianisme.com, com una campan-ya d'escrits als principals mitjansde comunicació, l'enviamentmassiu de sms, banners i postalsen què s'explica els efectes del 5per cent i la redacció d'un argu-mentari en contra d'un percen-tatge que exclou de la possibilitatd'obtindre representació parla-mentària a prop de 200.000 elec-tors actius segons les dades del2003.

Els promotors de la campanyaconfien en aconseguir que es par-le d'esta barrera tant en els mit-jans de comunicació, com en elcarrer, reobrint així el debat alvoltant d'un obstacle per a la de-mocràcia. També animen als

nombrosos militants socialistes,contraris a la barrera electoral del5 per cent, a manifestar-ho públi-cament i davant es seus dirigents.Amb esta intenció mantenen al-guns contactes discrets.

També han valorat positiva-ment les últimes informacions,aparegudes a la premsa valencia-na, que apunten a la presa en con-sideració de la qüestió per part desocialistes i populars tot i que noes conformarien amb un trasllatde la qüestió a la Llei Electoral Va-lenciana si no existeix un com-promís ferm de rebaixar el per-centatge.

Igualment fan una crida per aque la societat civil, i el teixit as-sociatiu valencià, sempre com-promés amb la pluralitat de-mocràtica, continue mantenintviva esta reivindicació, i aguditzel'enginy, en la recta final del de-bat estatutari per denunciar da-vant l'opinió pública valencianaesta injustícia i forçar a PP i PSOEa replantejar-se el seu posiciona-ment. Aquests dies són decisiusperquè ambdós partits es trobena un pas de tancar un acord.

+info:www.valencia2008.comwww.valencianisme.com

CAMPANYA PP I PSOE, A PUNT DE TANCAR EL PACTE

Els taxis de la ciutat deValència publiciten elno a la barrera del 5%

La campanya coincideixamb un moment àlgid per als taxistes degut altràfec de la temporadanadalenca

Els crèdits solidaris sónretornables i compten ambl’aval d’una subvenció del’Ivef que només estàpendent de cobrar-se

25LABORALL’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

INSURGENTE

En el text es tornen a arreplegar lesmínimes concessions que els princi-pals estats desenvolupats fan per adetenir l'efecte que el seu protec-cionisme agrícola ocasiona als delTercer Món. No es tractà el tema del'augment de l'accés a mercats, ambl'excepció de cert accés per als paï-sos de menor desenvolupament. De nou les demandes de les nacionssubdesenvolupades van ser ignora-des, i de res van valdre les llargueshores de treball, els mesos i dies denegociacions ja que els interessosdel món pobre no apareixen arre-plegats en el text.

Els procediments irregulars a l'in-terior de l'OMC, així com les pres-sions dels països desenvolupatssemblen perpetuar un model de co-merç internacional que dista molt deser el sistema de comerç just i in-clusiu que es pretenia crear quan vasorgir l'OMC en 1995.

En relació amb l'agricultura, elprojecte va tornar a arreplegar lespropostes dels Estats Units, la UnióEuropea (UE) i altres països desen-volupats, considerades summamentinadequades i que només impliquenlleugeres retallades als subsidis enaquests països.

El termini final per als subsidisd'exportació segueix per establir-se,i no s'analitzen les possibles moda-litats que asseguren, de forma pa-ral·lela, no només l'eliminació d'a-queixes subvencions, sinó també lesreferides a l'exportació.

Mentre, res d'açò apareix clara-ment reflectit i els països subdesen-volupats són pressionats a reduirdràsticament els seus propis aran-zels agrícoles, els quals exposen alscamperols a una competència mésinjusta, ja que s'abaratiran més lesimportacions .

Pel que fa als serveis, la situaciótambé és tibant, després dels inci-dents del dia 16 en els quals el Pre-sident d'aquestes negociacions,practicament va ofendre a les dele-gacions que s'oposaven a Annex C

del Projecte de Declaració. Així, enel Nou text l'Annex C apareix nova-ment i preserva una bona part delselements criticats pels països sub-desenvolupats. Les nacions indus-trialitzades, liderades per la UnióEuropea, mantenen propostes inac-ceptables sobre els serveis i això

amenaça l'arquitectura de l'AcordGeneral de Serveis (GATS).

Així, les actuals demandes priva-ran als països subdesenvolupats dela flexibilitat i l'espai polític neces-sari per a desenvolupar els serveis.El nou text inclou encara exigènciessobre els indicadors qualitatius, les

iniciatives sectorials, i la participa-ció obligatòria dels membres en ne-gociacions plurilaterals.

Aquestes demandes només con-duiran a una situació que els païsossubdesenvolupats seran cada vega-da menys capaces per a decidir si li-beralitzen o no, o en quins sectors li-

beralitzar, i en quina mesura i quan. En aquestes condicions, la inde-

pendència de les empreses nacio-nals de serveis pot ser amenaçadaper les transnacionals.

La proposta actual presenta sola-ment xicotets ajustaments en el delparàgraf 1 i torna a incloure totes lesmodalitats i formes de compromísque els països subdesenvolupats es-taven interessats a eliminar del text.

Cuba, Sud-àfrica i Jamaica tenenles posicions més radicals pel que faa l'acceptació d'aquest Annex.

Les negociacions de Hong Kongtenen com objectiu dur a terme lacridada Ronda de desenvolupamentde Doha, aprovada fa quatre anys enla capital de Qatar i que va haver deconcloure en 2003 en la fracassadaV Conferència Ministerial, celebra-da en Cancún.

Des del llançament de la Rondas'ha anat ajornant la seua data deconclusió. Quan es va preparar l'ac-tual fòrum, els seus organitzadorsaspiraven a assolir acords que per-meteren convertir-lo en una plata-forma per a continuar negociacionsfins al 2006.

Els països pobres, decebuts amb la cimera de Hong Kong

CAMPANYA CONTRA ATENTOEl passat divendres 16 de desembre, delegatsde la CGT van concentrar-se davant la botiga deTelefònica al carrer Colom de València per oferirels vianants informació sobre la política antisociali repressiva de la seua filial Atento.ECONOMIA

En els països pobres no hi ha gent,hi ha Mercat. Aqueix és l'implaca-ble missatge que han tornat a do-nar els països rics, especialmentla UE i els EEUU, en la reunió mi-nisterial de l'Organització Mundialde Comerç (OMC) que s'ha reunitaquests dies en Hong Kong. Lapossibilitat de fer grans negocisamb la privatització i l'entrada enmassa en els serveis públics ambla consigna de la “liberalització delMercat”, ha justificat tot tipus depressions i de xantatges. Els paï-sos subdesenvolupats partici-pants en la VI Conferència Minis-terial de l'OMC van considerar moltnegatives les conclusions prelimi-nars del projecte de declaració. Engeneral s'observa entre els nego-ciadors d'aqueixes nacions parti-cipants en aquest fòrum de l'Or-ganització Mundial del Comerç(OMC) un elevadíssim grau d'in-satisfacció amb el nou text.

LA GRAN DECEPCIÓ

DadesLa vaga, convocada perCCOO i la CGT haaconseguit un ressómediàtic necessari perfer vore la precarietatlaboral del treballadorsdel servei de la neteja alsedificis públics.

JA HA ARRIBAT L’EDICIÓ D’HIVERN DE “LA CABOTA”

El número 4 de la revista satírica “La Cabota” ja és alcarrer. Segons els seus autors, “La Cabota és una publi-cació satírica que es realitza a La Safor, especialmentper a La Safor però també per al país. Les nostres sec-cions, local, comarcal, PAI-Valencià, societat, cultureta,educació ...les tractem amb una òptica diferent, satíri-ca, humorística amb l´ esperança de despertar cons-ciències per una banda i desdramatitzar les situacionsper l´altra”. “La Cabota” llança 2.500 números gratuïtsque es finança a través “de la meravellosa publicitat,que ara mateix a penes tenim i la voluntat d´un grup degent” afirmen des de la seua redacció. “Intentem recu-perar l´esperit de la premsa satírica, de llarga tradicióen el nostre poble. Revistes com El Dàtil a Gandia delsanys 80 i La Traca, més antiga a València” diuen elsseus autors. En aquest darrer número podreu trobar alllarg de les seues 16 planes notícies tan espatarrantscom “Un xip instal·lat a través del recte farà localitza-bles els xiquets asfaltats”, “Presentació dels xiquetsamb l’uniforme regional que proposa l’estatut”, “L’alcal-de de Palma es denuncia a ell mateix i perd”, “Nostressignes d’identitat”, Entrevista al típic regal de Nadal,“Obrint Pas triomfa amb el seu darrer disc “Tot un Po-ble en Bocairent”... Així que tots i totes a gaudir amb LaCabota en Nadal.

L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

REDACCIÓ

Aquest dissabte 17 al Barri delCarme a València (L'Horta) diver-sos col·lectius es reuniren en unajornada lúdica amb el lema Pintemi Cantem Junts amb un únic objec-tiu, reivindicar la llibertat d'ex-pressió, últimament maltractadaper part de grups d'extrema dretaque amenacen persones activesals diferents moviments socials dela ciutat i, també, per reivindicarun barri més viu i amb més color,deixat de ma per part de les auto-ritats corresponents.

La jornada fou portada enda-vant per 1.100 persones quecol·laboraren amb grafittis, poe-sies, música al carrer i tantes al-tres activitats més. Ja de ben matí,sobre les 9 i mitja, aparegueren lesprimeres persones amb els seussprays i pintures per començar ail·lustrar els seus murals reivindi-catius que es repartien per diver-sos murs de solars amb estat d'a-bandonament d'aquest cèntric ba-rri.

Justament, quan es disposavena començar amb la seua feina apa-regueren quatre cotxes de la poli-cia nacional per identificar a lespersones que allà estaven i, deco-misant aquells pots de pintura quetrobaven. Després d'uns momentsd'incertesa la gent continuà pin-tant sense que la pressió policial

tinguera cap efecte sobre els "gra-fiters" que allà es reunien per rei-vindicar justament, allò que peruns moments els volien llevar, lallibertat d'expresió, ésta vegada ales parets del barri.

A les 10h s’instal·lava al cantóentre el C/ de Dalt i C/ Ripalda elMur de la Resistència, una iniciati-va popular que pretèn recollir l’ex-pressió de centenars de personesanònimes d’arreu el món contra elfeixisme i la xenofòbia i pel somnien construir un món igualitari.

Cap a les 12h es juntaren mú-sics (molts d’ells membres delCol·lectiu Ovidi Montllor de mú-sics en valencià) per tocar lesseues cançons a l'aire lliure, on de-senes de persones escoltaren du-rant una gran estona tots aquellsmúsics que volien expressar el seumissatge mitjançant les lletres deles seues cançons. A la mateixahora, la colla de bastoners de CaRevolta actuava a diverses places icarrers del barri, ensenyant aaquelles persones que s'interesa-ven per aquest ball popular.

A l'hora de dinar, al Racó de laCorbella i paralelament a l'AteneuLlibertari Al Margen, s'organitzàuna paellada popular a les qualsassistiren més d’un centenar depersones, les quals, pugueren gau-dir del bon ambient que es respiràdurant tota la jornada a aquest po-pular barri valencià.

Després els artistes que allà esreunien continuaren amb elsseues murals i, es dugué a terme ala porta del Racó de la Corbella unconcert de grups i cantautors comNèstor Mir, Sergi Contrí, AmanidaPeiot i Pau Alabajos i els MúsicsFurtius. Entre altres coses es re-clamava l'eliminació de la nova lleisancionadora contra aquells mú-sics que volen portar la seua músi-ca als nostres carrers, melodiesque donen una imatge més huma-na dins de les grans ciutats artifi-cials en les que estem immerses.

Sobre les 6 de la vesprada co-mençà una cercavila contra l'espe-culació on tot el barri va poder ba-llar i cantar les cançons a ritme dela timbalada amb dolçaines fetaper membres d’Arròs Caldós, sen-se deixar de banda el gran am-bient que es va respirar entre to-tes les veïnes i participants d'a-questa jornada. Ésta cercavila fi-nalitzà a la mateixa hora i al ma-teix lloc on s'estava realitzant elconcert de grups i cantautors alCarrer Defensors de la Terra.

++ iinnffoo::www.barriodelcarmen.net

PINTEM JUNTS PLENA EL BARRIDEL CARME D’ART I MÚSICA

ALGUNS MOMENTS DE L’EDICIÓ D’ENGUANYS DEL PINTEM JUNTS AL BARRI DEL CARME DE VALÈNCIA

L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005 27

REDACCIÓ

Des d’aquest divendres podràs trobara la venda el pack de la música en va-lencià amb el llibre dels Músics i Can-tants i el disc compacte amb 25 delsmillors grups actuals de la música envalencià. Aquest pack, el preu delqual és de 6 euros, està a la venda ales següents llibreries: a València a lesllibreries Primado, Sahiri, Tres i Qua-tre, Tirant Lo Blanch, La Traca, LaMáscara i Bernat Fenollar. A Castellóde La Plana a lesllibreries Babel i Plá-cido Gómez. A Amposta a la LlibreriaPont de Grau, a Algemesí a la Llibre-ria Samaruc, a La Moixeranga de Pai-porta, a la Llibreria Alitruc d’Elx, a lesLlibreries Ambra i Gavina Llibres deGandia, a L’Eliana a Gerards Book’s, aOliva a la Llibreria La Fona, a la Lli-breria Mulet de Benicarló, a Dénia a laLlibrería Públics, a la Llibrería LaCostera de Xàtiva, al Port de Saguntho podràs trobar a les llibreries Vérti-ce i Puerto, a Meliana a la LlibreriaAvenida, a Aldaia a la Llibreria Mary-mar, a L’Esplai de L’Alcúdia, a La Lla-pissera d’Almàssera, a Rei En Jaumede Rafelbunyol, a la Papereria Adelade Guadassuar i per últim a la llibreriaExlibris d’Alcoi.

En aquest nou llançament editorial deL’AVANÇ trobaràs un disc ambaquests grups: Obrint Pas, La GossaSorda, Contratempo, Gàtaca, El Co-rredor Polonés, Feliu Ventura & LluísLlach, Òscar Briz, Rafa Xambó, PauAlabajos i els Músics Furtius, L’Hamde Foc, Mugroman, Arròs Caldós, Mi-quel Gil & Pascal Comelade, Verdcel,El Cau del Llop, La Beniterrània, AlTall, Nelo Sorribes, Lluís Miquel, Ba-joqueta Rock, Catximba, AlikataRock, Odi, Prisioners of War i Inòpia.

Un ampli ventall dels diferents estils itendències que representa a la per-fecció el que s’està esdevenint alrock, pop, ska, harcore, folk, cançòd’autor... en català al País Valencià.Un àlbum que L’AVANÇ regala enaquesta ocasió amb la compra de Lli-bre dels Músics i Cantants en Valen-cià, una completa guia de vora uncentenar de grups i solistes on es des-criu qui son, que han fet i sobretot onpoder trobar-los per contractar-los.

Sense dubte una magnífica ocasió pertal de poder gaudir de la millor músi-ca en valencià actual i conèixer totesles tendències al si d’aquest movi-ment arreu de les comarques del PaísValencià, i perqué no, un regal idealper a aquestes dates, alhora tambéper a que pugau aprofitar de nou l’o-portunitat tots aquells i aquelles quearribareu tard al vostre quiosc habi-tual i no us puguereu fer amb el Llibrei el disc dels Músics i Cantants en Va-lencià.

Per últim, tan sols ens queda agraïr lacol·laboració desinteresada de tots elsmúsics valencians que han cedit lesseues cançons, en alguns ocasions en-cara inèdites, per tal de difondrearreu dels Països Catalans el bon ni-vell de la música en català d’aquestabanda de la Sénia i que amb aquesttreball arrodoneixen un any ple dereivindicacions que s’iniciava amb latancada al Palau de la Música el pas-sat 2 de març i que continuava amb laprotesta al Palau de la Generalitat el22 de juliol.

+info:www.lavanc.comwww.musicaenvalencia.com

PER NADAL REGALAMÚSICA EN VALENCIÀ Després del magnífic èxit d’acollida del Llibre dels Músics iCantants en Valencià i el disc recopilatòri que sota el mateixtítol L’AVANÇ i el Grup Enderrock editaren fa poquessetmanes, ara us presentem una nova iniciativa: un packideal per regalar aquest nadal a tots aquells que s’hajenquedat sense el llibre o el disc, per tan sols 6 euros

LUCAS MARCO

Zygmunt Bauman (1925,Proznan, Polònia), ca-tedràtic emèrit de Sociolo-gia de les universitats deLeeds i Varsòvia ha tractaten els darrers anys la qües-tió de la modernitat, con-cretament del que ha de-nominat la modernitat lí-quida. Entre la seua abun-dant producció destaquenLa cultura como praxis(1973), Modernidad y am-bivalencia (1991) o Moder-nidad líquida (2000).

Ara, es presenta la traduc-ció al castellà del seu da-rrer llibre Vidas desperdi-ciadas. La modernidad ysus parias on l'autor po-lonès planteja la qüestió dela producció del que deno-mina residus humans coma conseqüència intima-ment associada al procésde modernització. Aquestsresidus humans estan inte-grats a les poblacions su-perflues d'emigrants, refu-giats i d'altres pàries. Elconjunt de reflexions quees plantejen al voltant d’as-pectes sociològics -que vanacompanyades de refle-xions i anàlisi no estrictament sociolò-gics- estan impregnades per la metà-fora del residu. Finalment tota la con-ceptualització que mostra l'autor vaassociada al terme residu com a metà-fora de les diverses i heterogenees po-blacions relegades, pel procés de mo-dernització en el marc del sistema ca-pitalista, a aquesta categoria.

En aquest llibre, Bauman ens explicacom aquesta qüestió capital dels resi-dus -ara en termes humans i en ter-mes també materials- ha evolucionatamb la modernitat. Abans de l'exten-sió del procés de modernització pertot el planeta, les zones superflues as-seguraven un destí per l'excedent depoblació dels països desenvolupats.Però quan el procés de modernitzacióha arribat a aquestes zones del plane-ta, el conjunt del globus s'ha convertiten un potencial amfitrió de les pobla-cions superflues, dels residus hu-mans. La globalització també resultavital en la qüestió originalment plan-tejada per Bauman, ja que malgratque la solució als problemes locals,abans era una solució global, ara ensenfrontem a trobar solucions locals aproblemes globals. La qüestió delsfluixos migratoris és essencial peltemps que vivim i en aquesta obraBauman ens aproxima amb lucidesa

no només a la qüestió central dels re-sidus humans, també profunditza enles conseqüències polítiques i econò-miques que això comporta pels dife-rents països. També cal destacar lesdiverses consideracions sobre les polí-tiques de control, de producció d'or-dre i, sobre tot, de seguretat, quearran d'aquest fenòmen s'han desen-volupat a l'Occident. A més, el con-junt del llibre és una referència conti-nua a l'actualitat més immediata quevivim. De fet, situacions con la violèn-cia a les banlieux franceses, la situa-ció dels immigrants tant a la fronteracom a dintre dels territoris dels Estatsresulten fets paradigmàtics per il.lus-trar aquest llibre.

El tema central d'aquest llibre i lacontundència dels conceptes i delspunts de vista que s'expressen no sóncasuals, Zygmunt Bauman sempre haintentat desenvolupar una sociologiacrítica i emancipada compromesa ambel seu temps. Una Sociologia crítica iemancipada i que, a més, és brillant.

Dades:Zygmunt BaumanVIDAS DESPERDICIADASLA MODERNIDAD Y SUS PARIASPaidós, Estado y Sociedad, 12612 euros

LA METÀFORA DEL RESIDUBauman planteja la qüestió de la producció del que denominaresidus humans com a conseqüència intimament associada alprocés de modernització en aquest llibre que us presentem

28 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

VICENT PALLARÉS/ÀLEX MIQUEL

El divendres dos de setembre vamrebre una trucada que representa-va l'oportunitat d'anar a la ciutat deMuS (Est de l'Estat turc) per acol·laborar en un projecte per a laprevenció del càncer. No ens ho và-rem pensar gaire, i tot i tenir petitsproblemes en un principi, el diu-menge al migdia estàvem ja a l'aero-port del Prat quasi sense saber benbé cap a quin territori ens dirigíem.Al vespre vam arribar a Istanbul.Aquella nit ens la vam passar donantvoltes per la ciutat matant tempsmentre esperàvem agafar el següentvol, aquest cop intern cap a Diyarba-kir. Més tard, ja a l'Ataturk Airport, ala terminal de vols interns vam co-mençar a ensumar-nos alguna cosaestranya. Érem els únics estrangersde tota la sala d'espera. Quan vàremembarcar, aquest fet es va confir-mar, i ja no se'ns dirigien en anglès,sinó en turc. Desprès de dues horesde vol divisant la bellesa de tota lapenínsula d'Anatòlia vam aterrar al'aeroport de Diyarbakir.Només arribar ens vam adonar queallí hi passava alguna cosa. Estàvema un aeroport militar ple de propa-

ganda militar turca i caça-bombar-ders que es dirigien cap a l'Iraq –país situat a prop d'aquesta ciutat-.Sense oblidar-nos de la gran presèn-cia de soldats que s'encarregaven dela vigilància de l'aeroport i que méstard els veuríem multiplicats al cen-tre de la ciutat. Quan ja havíem re-collit el nostre equipatge, a la sorti-da ens esperaven dos homes: unguia i un xofer. El primer, turc. Elsegon, kurd. El primer sabia anglès.El segon no. Vam pujar amb ells enuna camioneta i ens van mostrar aquatre rodes la bellesa d'aquestaciutat emmurallada: comerços, mol-ta gent al carrer, molt de trànsiti...monuments patriòtics turcs, i unmunt de presència militar al carreramb blindats i tancs, a més a més,de casernes i altres tipus de em-plaçaments militars. Li vàrem co-mentar la nostra sorpresa a en Ko-ray, el guia turc, i ens va respondreque això no ens havia d'estranyar,potser treient-li importància al pro-blema que començàvem a eviden-ciar. Però la veritat és que veure po-licies cada cent metres no era unacosa normal al nostre parer. Desprès de tres hores conduint percarreteres sinuoses que ens endin-

saven a les muntanyes vam poderexperimentar dues situacions forçacurioses. La primera va ser unaenorme inscripció en turc en la ves-sant d'una muntanya: ONCE VA-TAN. I que ens vam afanyar en pre-guntar la seva traducció. El guia ensho va deixar molt clar, vola dirABANS DE TOT TURCS, i que ser-via per animar a les tropes. Cadacop vèiem més clar tot plegat. I peracabar-ho d'adobar abans d'arribar ala ciutat ens esperava un control mi-litar que ens va fer baixar de l'au-tomòbil apuntant-nos amb metralle-tes amb l'excusa de buscar armes oterroristes. Finalment vàrem acabarfent bromes sobre el Barça, i ensvan deixar marxar. En una hora serí-em a MuS.Arribats a la ciutat, vàrem poder re-afirmar-nos en els nostres pensa-ments: tota la població d'aquell llocera kurda. I vam comprovar que lesrelacions entre turcs i kurds no erendel tot amigables. Ja aquella nit, i enuna festa de benvinguda, el nostreguia turc ens va recomanar que ta-lléssim les relacions que ja havíemcomençat a tenir amb un grup dekurds que ens estaven ensenyantd'amagades paraules en la seva llen-

gua. Nosaltres vam fer cas omís al'advertiment d'en Koray. I ràpida-ment, vam establir forts llaços ambaquella gent tan hospitalària i agra-dable amb la qual compartíem unacosa: proveníem de nacions senseestat. Malauradament ells parlavenkurd en la intimitat, semblava comsi els hi fes por xerrar en la sevallengua davant de gent turca. Arabé, a l'hora de cantar cançons nos'amagaven, produint-se escenesforça curioses. Els turcs feien malescares quan sentien cançons en kurdi, els kurds deixaven de cantar ensentir alguna en turc. Es notava unambient força crispat. Més enda-vant, ens vam assabentar que aque-lla zona havia estat de les més con-flictives en l'ofensiva de la guerrillakurda fa 10 anys.Un dels fets que més ens va impac-tar fou la gran presència de perso-nes amb membres amputats a causade les mines anti-persona que abun-daven en carreteres i prats de lazona. Els principals afectats erennens i nenes que jugaven o treballa-ven per aquells indrets. Foren esce-nes molt dures i xocants per a nosal-tres. Mai ens havíem enfrontat a unasituació com aquesta. No podem

oblidar tampoc el fet que a tot arreuon anàvem estàvem escortats peruna unitat especial de policia secre-ta que ens havien col·locat per la“nostra seguretat”, però que inco-modava la nostra estada. Provad'això, és que la mateixa policia vaintentar enterbolir les nostres rela-cions amb dos kurds, el Nessim il'Ahmed. La forces de seguretat tur-ques van retenir i interrogar a amb-dós per preguntar-los sobre la granafinitat que havien assolit amb no-saltres. I això va provocar que moltscops ja no poguéssim parlar ambells. A més, la paraula Kurdistan eratabú. Els habitants del lloc ens de-manaven que no parléssim del temasi no era en secret, perquè sinó elsestàvem posant en perill. Nomésvam trobar una persona que s'atre-via a parlar obertament sobre eltema: un doctor amb molt de presti-gi que treballava per a la ONU i quegaudia d'immunitat, l'Ilhami. Ell i elseu fill, estudiant de medicina ensvan poder explicar per primer cop,en anglès, el que hi passava real-ment en aquella zona. Mus, i tots elsllocs per on havíem passat des quevam arribar a Diyarbakir pertanyienal que els habitants de la zona conei-xien com a Kurdistan, una gran zonaque s'estén entre Turquia, ,Iran, Iraqi Síria i que compta amb una pobla-ció de 33 milions de persones.Durant els set dies de la nostra esta-da vam poder presenciar aquestessituacions repetides en diversesocasions, fins arribar a un punt queens hi vam acostumar. Vam ser per-sones afortunades de ser testimonisen primera persona d'un conflicteen una zona on els turistes no hi te-nen accés si no és amb permís delgovern turc. Cal remarcar que ésmolt perillós viatjar sense la cober-tura que ofereix una organització oentitat associada amb l'estat.El poble kurd ha restat en l'oblit du-rant molts anys i només hem tingutnotícies d'ells quan s'han produïtatemptats, o confrontacions amb l'e-xercit turc, i ara últimament, a tra-vés del conflicte de l'Iraq. Però la re-alitat és que els kurds existeixen icom diria el nostre company Nes-sim: “som uns estranys dins de casanostra”. I en ple debat sobre la inte-gració de Turquia a la Unió Europea,els kurds no s'ho pensen dos copsper a recolzar-ho ja que pensen queaixò els pot fer millorar les sevescondicions democràtiques i la sevaexistència com a poble. Meravellats de tot el que havíem vis-cut en aquelles terres, ens trobàvemde nou a l'Aeroport d'Istambul apunt d'agafar l'avió de tornada. Allàhi havia un comerciant turc de cerà-mica que es dirigia cap a Madrid.Conversant amb ell, ens va explicarque havia fet el servei militar a lazona on havíem passat aquells dies.Parlant en llengua castellana, i se-guint la línia de tots els turcs ambels quals havíem parlat sobre aquelltema, ens ho va deixar molt clar:“Aquella merda de kurds es creuenque tenen un país”.

El poble kurd ha restat en l'oblit durant molts anys i només hem tingut notícies d'ells quan s'han produït atemptats, o confrontacions amb l’exèrcit turc

Des de Castelló de La Plana Vicent Pallarés i Alexandre Miquel ens relaten el seu darrer viatge alKurdistan el passat mes de setembre, ple de troballes i testimonis en primera persona d’un pobledispers del qual tan sols tenim notícies pels noticiaris televisius si es produeixen atemptats o en-frontaments amb l’exèrcit turc

“AQUESTS KURDS ES CREUEN QUE TENEN UN PAÍS”

CRÒNICA

L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005 29

LUCAS MARCO

Harold Pinter ha estat un prolífic creador demés de 29 obres teatrals i 21 guions de cine-ma. El seu compromís polític ve de lluny: ja fauns anys que l’autor britànic va defensar lasobirania de Cuba i de Veneçuela front a lesingerències dels EUA. Però el seu discursd’acceptació del Nobel, retrsmès per vídeo acausa del seu estat de salut, es va centrar en“els crims dels EUA al món”. “La invasió del’Iraq ha estat un acte de bandits, un acte pa-tent de terrorisme d’Estat, un acte de desaca-tament total al concepte de llei internacio-nal”. “Quanta gent has de matar –es preguntaPinter- per ser qualificat d’assassí i de crimi-nal de guerra?”. “Seria just que Bush i Blairestigen convocats davant el Tribunal PenalInternacional”, sentenciava l’escriptor. “Elscrims dels EUA han estat sistemàtics, cons-tants, sense remordiments, però poca gent haparlat d’ells”. L’autor es va referir als fets de laguerra bruta contra els sandinistes a Nicara-gua i a la guerra contra l’Iraq: “hi ha han ha-gut centenars de milers de morts en aquestspaïsos. Però ningú ho sap. Mai passà. Inclúsmentre estava passant, no passava. Donava elmateix. No interessava”.

AAmmbb VVeenneeççuueellaa ii ccoonnttrraa IIssrraaeell Harold Pinter sempre ha estat compromèsamb diverses causes de la política internacio-nal del nostre temps. Molt crític amb la inter-venció de l’OTAN a Kosovo, també s’ha opo-sat a la política genocida d’Israel a Palestina–Pinter és jueu. Més tard va donar suport a

Hugo Chávez a Veneçuela durant el referèn-dum del passat Agost de 2004, a més de de-nunciar les maniobres dels EUA contra Cubaa la Comissió dels Drets Humans de Ginebra.

LLaa cceennssuurraa eeddiittoorriiaallLes úniques obres disponibles al mercat edi-torial en castellà de Harold Pinter correspo-nen a l’editoril Hiru, dirigida per l’escriptoraEva Forest. Aquesta editorial, de caire alter-natiu i compromès, afincada a Hondarribia(País Basc), és l’única que té disponible ac-tualment en castellà un volum de quatreobres de l’autor: “Polvo eres; Luz de luna;Tiempo de fiesta; El lenguaje de la montaña”(2003). Segons afirmava Eva Forest, “desdels anys 70 ningú havia editat a Pinter. Ensva semblar que era un autor fonamental, queningú el volia”. De fet, no és la primera vega-da que passa una cosa similar a Hiru: al 1997,quan Darío Fo va rebre el Nobel de Literatu-ra, Hiru era l’única editorial que tenia lesseues obres al mercat.

HHaarroolldd PPiinntteerr eenn ccaattaallààUna altra destacable excepció és l’edició de“Harold Pinter essencial” (traduida entred’altres per Manuel de Pedrolo) que Edicions62 inclou entre el seu material. En paraules de la premioplanetària Maria dela Pau Janer, un altre enfant terrible.++ iinnffoo::www.haroldpinter.org www.nobelprize.org www.hiru-ed.comwww.edicions62.com

HAROLD PINTER : UN PREMI NÒBEL ROIG SILENCIATPELS GRANS GRUPS MEDIÀTICS I EDITORIALSEl passat 13 d’Octubre Harold Pinter passava a integrar lallista d’autors premiats pel Nobel de Literatura. El seudiscurs ha estat tota una declaració política de compromís ide denúncia contra la política exterior de Bush i Blair.Malgrat tot açò, els grups editorials espanyols han deciditvetar aquesta veu dissident.

LUCAS MARCOEn la constel·lació d'autorsbritànics que van sorgir enla postguerra de la SegonaGuerra Mundial, molt aviates va destacar la figura deHarold Pinter (que avui se-gueix en el primer plànoldels grans autors), es diriaque com una brillant il·lus-tració del parentiu que elfilòsof Georg Lukacs troba-va entre el "naturalisme" ila "avantguarda". Es diriaque es tractava d'un "ab-surd" banyat de realitat re-cognoscible, i que els es-pectadors del teatre -i de laràdio, i del cinema i de latelevisió- reconeixien i re-coneixen com una veu agu-da contemporània.

Pinter va començar la sevaavui extensa obra en 1957amb The room (La cam-bra), sent des de llavors lescambres tancades, ambmolt pocs personatges, doso poc més, els escenaris demolts dels seus drames. En1960 donaria The caretaker(que es va traduir com "Elguardià"), i va començar laseua fama. Aquella avant-guarda naturalista va trans-cendir després, fins alsnostres dies, en un "teatrepolític" que dóna lloc a te-mes com la tortura i l'o-pressió lingüística. Aaquesta fase corresponenles excel·lents mostrescontingudes en aquest vo-lum.

LITERATURA DE LA DISSIDÈNCIA

Editorial Hiru.Preu: 15 euros. Edicions 62

Preu: 19 euros.

PPoollvvoo eerreess,, lluuzz ddee lluunnaa.... HHaarroolldd PPiinntteerr EEsssseenncciiaallSegons l’Acadèmia sueca, Pin-ter ha estat capaç de desco-brir-nos “el precipici en les si-tuacions quotidianes i l’opres-sió dels espais tancats”, aixícom el seu compromís perso-nal i polític. Pinter compta ambuna llarga trajectòria com adramaturg amb la qual ha estatcapaç de fer que l’acció dramà-tica es concentre en allò essen-cial. És el teatre que s’iniciaamb L’habitació (1957). AquestPinter essencial ofereix un re-cull de les peces més celebra-des de l’autor, des de l’esmen-tada L´habitació, passant perUna mena d’Alaska o Estacióde França fins a les més reco-negudes com L’amant. Aquestrecull mostra, alhora, la rique-sa i actualitat dels escenaris

catalans, un dels pocs teatresque ha representat les sevesobres, L’última copa, El munta-plats o Veus familiars, ambgran èxit de públic i crítica. Iés que Pinter ha estat un delsgrans revolucionaris del teatredel segle XX. En els darrersanys, Pinter ha decidit no tor-nar a escriure teatre per dedi-car-se plenament a l’activitatpolítica, en la qual ha destacatsempre com una de les veusmés crítiques amb els conflic-tes bèlics recents. A més delsguardons esmentats, Pinter harebut el Premi Europeu de Li-teratura, el Pirandello, el Pre-mi de Literatura britànica Da-vid Cohen, el Laurence Olivieri el Molière d’honor a toda laseva carrera.

30 L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

És una forma de t.iar equipper a jocs que ho reque-resquen. Dues persones,una enfront de l’altra, peròseparades per certadistància, avancen, unacap a l’altra, posant un peu

davant l’altre, com si ana-ren per la corda fluixa, finsque una de les dues -a quili toque- munta un delsseus peus sobre l’altre i elde l’acompanyament i elcol·loca horitzontalmententre els dos, alhora quediu munta i cap. Qui acon-

segueix fer peus, co-mençarà a elegir una per-sona per a formar part delseus equip. Si pel contra-ri, no li cap el peu en col·lo-car-lo horitzontalment, escomença de nou de d’unaltra distància.

L’AVANÇ continua oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians per als més menuts de la casa, avui: Fer Peus

L’Avanç Informació, 23 de desembre de 2005 31

DISCOS LLIBRESRECORTES DE LIBERTADSIN DIOS

ANNA COLLAmb un discurs contundent, capacitat per autoges-tionar el seu propi segell, projecció internacional, iuna continuitat envejable, sense caure als paranysde la indústria musical, Sin Dios possiblement sigauna de les bandes amb trajectòria més respectablede l’estat espanyol. Mentre ens trobem esperant no-ves musicals dels madrilenys, de moment, ens ofe-reixen una edició especial en un doble CD. Per unabanda, la part de “Recortes de libertad”, disc que re-cull tot un seguit de temes que havien aparegut enedicions disperses arreu del món, edicions en for-mat d’EP o temes solts que havien estat inclosos arecopilatoris diversos. Per altra banda, el segon CD,es tracta de “Solidaridad”, reedició del disc en direc-te tret l’any 1999, en suport d’anarquistes brasilersperseguits. Directe on es poden assaborir mítics te-mes com “La idea”, “Casa okupada”, “No queremospaz”, etc. I tot, com ja és habitual en Sin Dios, acom-panyat d’un llibret extens i acurat, farcit d’informa-ció, dades, lletres, etc..

ANNA COLLFidels a la seua trajectòria de recollir la seua herència i lluita polí-tica més próxima, l’editorial bilbaina Likiniano, treu “Tropicales yradicales; experiecias alternativas y luchas autonomas en EuskalHerria”. De la mà de Juantxo Estebaranz ens aproximem a leslluites autònomes que es van donar a les terres basques durant elsvuitanta. Com el propi autor reconeix és impossible sintetitzar totel que va esdevenir en les pàgines d'aquest llibre; però si compleixl'objectiu d'acostar-nos una perspectiva una mica més que succin-ta sobre diferents lluites, tals com els moviments autònoms, la in-submissió, l'auge de les ràdios lliures i els fanzines o les lluites es-tudiantils, entre d’altres. Està escrit amb un estil accessible de fà-cil lectura i sense cap ànim nostàlgic, pel que també té cabuda lacrítica - o l'autocrítica- en uns anys en els quals tampoc era or totel que relluïa. Inclou a més una ingent mostra d'adhesius i publica-cions de l'època. Una bona oportunitat per a acostar-nos a un inte-ressant passat polític recent.raons

EExxppeerriièènncciieess aauuttòònnoommeess bbaassqquueessTROPICALES Y RADICALES JUANTXO ESTEBARANZ

Ed. Likiniano, 2005.Preu: 9 euroswww.ddtliki.com

Ed. La Idea, 2005.Preu: 10 euros.wwww.sindios.net

ZEBRAANARI

ANNA COLLEn el temps de la velocitat, Anari camina tranquil·la-ment. I li funciona. Aquest caminar seré ens deixat“Zebra”, tercer treball -sense contar el projecte com-partit amb Petti-, una contundent col·lecció decançons d’una autora que la situen molt més propdel món rock que del de la cantautoria, on moltagent s’empenya en classificar-la. Amb col·laboradorsreconeguts a bandes com Bap!!, Inoren Ero Ni oAtom Rhumba, i sota l’esguard a la producció de Kar-los Osinaga (Lisabö), Anari s’allunya lentament delque havien estat els seus primers discos, per aproxi-mar-nos subtiment a paràmetres propis del slow-core o el post-core, que arriben al seu punt àlgidamb el tema “Gu” tancant el disc. Les lletres, nave-gant en les aigues d’allò personal, investigant en elsdolors i les tensions, ens mostren molt més que lesarmes de qui es guanya la vida com a professora dellengues: ens mostren una singular capacitat per tra-duir allò més humà. .

Ed. Metak, 2005.Preu: 10 euros.www.musikametak.com

ANNA COLLEl passat juliol d’aquest mateix any que ja acaba, tenien lloc aEscòcia diferents mobilitzacions contra la reunió dels dirigentsdel G8. Durant uns quants dies diferents accions, manifesta-cions i actes van tractar d'impedir, boicotejar i denunciar la tro-bada del G8. En aquest llibret apaïsat, es recullen unes quantesinstantànies recollides in situ a les diferents mobilitzacions, perpart de la gent de Zirikatu (col·lectiu dedicat a la imatge i el vi-deo, vinculat al Sapuetxe Gaztetxea de Durango). En definitiva,un bon testimoni, amb bona qualitat d'impressió i fotografiesmolt descriptives del que van estar aquelles jornades.

OOddiiaanntt eell GG88HATE THE G8 ZIRIKATU

Ed. Likiniano 2005.Preu: 3 euros.www.www.ddtliki.comwww.zirikatu.org