Guerra santacontra el suposat laïcismeL'Estat espanyol és undels països en quèl'Església encara mantéprivilegis que en altresestats com França o elsEUA serien inimaginablespàg. 08

ESTAT

Esclaten les tensionsamagades a KenyaLa situació és força méscomplexa i diferent que lavisió esbiaixadad’Occident d’un conflicteentre ètnies diferentspàg. 06

INTERNACIONAL

El Síndic ix en defensa de laFont Rojapàg. 17

+ Notícies

ECONOMIA

Biodièsel sospitóspàg. 20 i 21

18 DE GENERHivern 2008

1,5 euroswww.lavanc.com

#142

Les Illes Balearsadopten l’unitarismede Nafarroa Baipàg. 18

Els comptes del circuit de Fórmula 1 a València

INVESTIGACIÓ! LA UE ACCEPTA LA DENÚNCIA DE FORMULA VERDA

“Seguiré treballant contra Guantànamo”Conversem amb Ruhal Ahmed sobre l’objectiu i el deure moral de tancar Guantànamo i l’experiència vis-cudaper aquest jove britànic d’origen bangladí, va estar-hi reclòs durant dos anys i mig. planes centrals

Quadern

MÚSICS SENSE FOTÒGRAFEstrenem un nou espai fotogràfic amb la co!laboració del col!lectiu Músics Sense Fotògraf, que retratarà elsmoments de la música en valencià.

Lluny de la promesa que no anaven a suposar cap cost per a les institucions públiques, les obres delcircuit ja han costat gairebé 72 milions d’euros, i les despeses segueixen en marxa pàg. 12-13

02 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

ROCHEFOUCAULD

“Perdonem als que ens aborreixen

però no perdonem als que aborrim.”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Havia visitat la meua psiquia-tra d'urgència a les 3 de lavesprada el 25 de desembre

per una forta crisi emocional/existen-cial. Com és possible que a un estataconfessional -article 16.3 de la Cons-titució- siga festa el 8 de desembreper celebrar que una dona tingué unfill sense follar? Però la presa de pèlarriba al límit quan es declara festiuel 25 de desembre per fer creure a lapenya que el fill de l'esmentada donanasqué aquest dia, i cal celebrar-houltramenjant i bufant-se. En realitattot aquest potatge és un copirait del'església cristiana, una de les mésretrògrades, masclistes i miserablesque poblen els diversos planetes del'univers. Després apareix el capita-lisme que ho devora tot i aprofita lajugada. La història agafa fama iun/una immigrant es suma al nego-ci, el pare noel/la mare noèlia. en aixòl'església catòlica se sent ferida per-què aquell no ha pagat el copirait idiu que és un intrús. Elaboren ales-hores un tapís amb el dibuix del xi-quet infollat -al més ranci estil delpletòric franquisme- perquè la pen-ya retrògrada el penge als balcons ili faça la guerra al pare nadal, si tra-duïm noel al valencià. Però el xiquetinfollat també és un immigrant -d'o-rigen asiàtic- si realment existí, o pot-ser és una invenció basada en la tra-dició grega d'un tal Mirres que tam-bé rebé 3 reis d'Orient i altres cara-mels del vent. Ara que postkioto jasona caldrà recordar mides urgentsrelacionades amb la corca nadalen-ca: supressió de nadal, racionament:25 grams de torró i 0'1 litre de xam-pany per persona i any als països ca-

pitalistes, dosificació de la propagan-da: 1 anunci al dia en la tele i 1 me-tre quadrat de tanca publicitària alcarrer per cada 100.000 habitants.Control de vehicles: caldrà demanarpermís a l'emissora municipal o viainternet, per eixir al carrer, i s'adju-dicarà un horari d'ús limitat. Acte pú-blic al desembre proper amb tanca-ment d'un gran magatzem/centre co-mercial cada dia d'exnadal coincidintamb l'obertura d'una biblioteca. Su-pressió de loteries, bingos i similars,en especial la del xiquet infollat -que a més era menor d'edat!-. Prohi-bició de gastar-se més de 5 eurosmensuals en productes ecològica-ment nocius com ara raïm de Birmà-nia, pollastres assassinats, arbres denadal que esdevindran il·legals, bra-gues roges, misses catòliques, mo-quetes per al carrer, barrets de san-ta klaus. I ja està bé de circs pudentsque fan paelles per a elefantes. Cal-dria empresonar les directives a uncirc de persones! D'altra banda hi hainstitucions que vulneren la Consti-tució i es decanten per la misèria re-ligiosa, així Camps ens insulta des dela prepotència: envia a tots els cen-tres escolars una tarja de felicitacióde caire miserable, vull dir amb unepisodi nadalenc, i tant se val si l'es-cola és laica. L'escena es repeteix ala premsa amb una plana sencera defelicitació. L'Ajuntament de Valènciaposa un betlem en plena plaça, un ar-bre nadalenc gegantí i estreles quefan pudor. Kioto li cridarà enèrgica-ment l'atenció pel caos energètic:centenars d'arbres tacats de llum. Iquè passa amb les joguines? S'hanacabat els estocs, l'associació de fa-

bricants diu que no pot amb tanta de-manda i indemnitzarà xiquets i xi-quetes afectades. Oh! Açò és intole-rable, i el rei de les espanyes borbò-niques s'ho callà al discurs més an-helat del hit parade, en aquella nit decorca nadalenca. Com no és molt laicfer el discurs el 24 de desembre, isobretot ara que Kioto obligarà a eli-minar la festa jo li propose -de bonrotllo- que trasllade el negoci a la nitdel 5 de gener, seria constitucional ia més tot quedaria dins la camara-deria reial dels altres reis immigrantscom ell -Itàlia- o la seua inestimableesposa, immigrant també -Grècia-.Però el problema de fons és molt mésgreu: fumar o beure són mecanismesde baixa intensitat per controlar ner-vis o oblidar problemes però el cas denadal, les religions, el futbol, els bous,les falles o la tele va molt més enllà,són drogues legals consumides pergent adulta o menor de forma incons-cient o amb desig desbocat, peròtambé són anestèsies que llancen elsestaments que ostenten el poder. Ésmés interessant que la gent es bufepels carrers la matinada de l'1 de ge-ner a que participe en el triomf de larevolució del Che, Fidel i Camilo -1de gener del 1959-. És més interes-sant que la penya estiga mirant el su-perprograma televisiu d'emocionsdesbocades a que forme part del'Exèrcit Zapatista que ocupa SanCristóbal de las Casas -1 de gener del1994-. Jo de moment he passat la nitde Cap d'Any a una paradeta delGAM -Grup Ajuda a Maputxes- ve-nent agendes i llibres. Per la il·lega-lització de nadal i el retorn del pas-sat. República i caramels de blat!

Corca d’anestèsies

COORDINACIO: Guillem Carreras REDACCIO: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos,David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll,Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay COL!LABORADORS:Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba,David Sastre, Sussanna Anglés, Marc Peris, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre Castelló- DossiersCrítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert,CORRECCIO: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació de Publicacions Periòdiques enCatalà (APPEC).

L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. ICP 46006 València ! 96 333 93 68redaccio@lavanc.org ! www.lavanc.org

Les properes eleccions generals poden ser una granoportunitat per a les Illes Balears. Per primera vegada,a les illes podran comptar amb una veu pròpia al

Congrés. Segons els seus promotors “ara és més necessarique mai disposar d´un diputat que defensi de manera directaels interessos dels ciutadans de les Illes Balears a Madrid”.Consideren que la radicalització del PP ha arrossegat cap aposicions conservadores a un PSOE que abandonadefinitivament el federalisme i la pluralitat nacional d’unestat, l’espanyol, que no admet diferències. Com a mostra d’aquesta nova deriva espanyolista del PSOE,el rebuig frontal del referèndum que promou Ibarretxe, lanegativa a publicar les balances fiscals i a solucionar el malfinançament de les comunitats autònomes. Per alsnacionalistes illencs, la desinversió estatal en infrastructuresen els nostres territoris, el bloqueig centralista a la gestiócompartida dels aeroports, l´abús de la simbologianacionalista espanyola per part dels aparells de l´Estat junt al´ús partidista de la Justícia, o la persecució de la llibertatd´expressió amb arrestos, judicis, multes i segrestos depublicacions son bona mostra del nou taranà espanyolista delpartit de Zapatero.Enfront d´aquesta situació, els militants i les organitzacionsnacionalistes i progressistes de les Illes Balears s’han vistobligats a bastir una alternativa electoral amb elevadesgaranties d´èxit. A més a més consideren que disposar d´unarepresentació política no supeditada al bipartidisme PP-PSOEposaria les seues reivindicacions nacionals en l´ordre del dia.Per a fer possible això els illencs han continuat amb la seuapolítica d’unitat sota el lideratge del PSM i que els donà laclau del canvi polític en les eleccions del passat 27 de maigLa coalició ara s’amplia incloguent a Unió Mallorquina, partitregionalista de centre-dreta, que vol girar cap a unnacionalisme moderat i que avantposa els interessos de lesIlles als del seu partit, de la mateixa manera que fan elsaltres integrants de la coalició.A aquest Bloc Nacional sembla que no hi sobra ningú.D’aquesta manera els diferents partits que l’integrenrenuncien a bona part de la seua ideologia, i sobretot alsseus aparells burocràtics, per tal de trobar els punts d’unióque els duguen a fer un pas endavant en la defensa nacionalde les Illes. És a dir les Illes per damunt de personalismes,famílies de poder i aparells borocràtics partidistes.Els valencians hauriem de prendre exemple. Però per tal queaixò fora possible, els partits progressistes i nacionalistes delPaís Valencià haurien de desprendre’s dels tics autoritaris,abandonar els personalismes, desterrar d’una vegada pertotes el sectarisme, el clientelisme i la puresa ideològica queen acabant només serveix per separar. Però tot fa pensarque al nostre país això implica un canvi radical en quant alfuncionament dels partits que ningú està interessat aprovocar. Per aquestes terres prefereixen barallar-se per allò accesorioblidant allò fonamental. Uns es barallen per mantindre elpoder en un partit, que de seguir amb aquesta políticad’enfrontaments, acabarà per desapareixer, metre els altreses freguen les mans pensant en arreplegar les deixalles. Unsi altres s’equivoquen. Tots volen fer del seu partit un partitgran, però amb aquesta política el que tenim es un país cadavegada més petit. I en tot això la base social que sustenta aaquests partits calla i atorga.

L’espill de les Illes Balears

Una sèrie d'afirmacions sobre l'economia de mercat són repe-tides a manera de clixé sense ser realment confrontadesamb la realitat. No és fàcil detindre's a analitzar el que se'ns

presenta com ineludible encara que indesitjable, imbatible encaraque inhumà. Però possiblement després de l'empatx del Nadal,eixe temple del capitalisme modern, siga el millor moment per aallunyar la peresa i quasi estimulats i enrabietats per l'aclaparadorconsumisme posem en tela de juí les repetides afirmacions sobrel'economia de mercat. Per a començar això de que en l'economiade mercat es potencia la Competència i en conseqüència millorenels serveis, abaixen els preus i els productes són millors. No hi hauria columna suficient per a posar exemples: gasolina, telè-fon, pa... Els preus en la majoria dels productes i béns de consumsón semblants, les empreses i les multinacionals no competeixenen preus a costa del seu marge de beneficis per a atraure als consu-midors, molt al contrari, pacten els preus. Però, realment algú en elseu sa juí pot pensar que al-guna vegada les empreses co-mençaran una guerra comer-cial que faça caure els seusbeneficis o inclús perillar laseua supervivència!! Algú queno estiga boig pot creure queles multinacionals en compted'invertir en màrqueting, dis-seny i publicitat ho van a fer amillorar els seus productes.Si, ha arribat el desengany, lamajoria de béns de consumtenen menys durabilitat queels seus semblants de fa dos dècades, a pesar de la competència!Per als mes escèptics amb la realitat i crèduls dels repetits clixésqueda la prova del cotó, el mercat tendeix a la fusió d'empreses, ales absorcions i per tant a monopolis i oligopolis en tots els sectorsde l'economia, a l'acord no a la competència. En síntesi, la com-petència sota el capitalisme es redueix al repartiment del mercat, al'abaratiment dels costos de producció a costa de la qualitat i els sa-laris, a establir el preu màxim que poden pagar els consumidors percada producte sense que implosione el sistema. Les excepcions,quan una companyia o país intenten entrar en un sector econòmicdominat per l'oligopoli de torn i deuen, fins que es facen amb el seutros del pastís, mantindre preus més baixos que els establits.Sobre la corrupció què dir que no s'haja dit, començarem per la sín-tesi. La corrupció en el capitalisme és estructural, consubstancial alsistema. Els suborns i pagament de favors que hi ha en els païsosen desenvolupament són delictes, xantatges o senzillament robato-ris exercits per l'autoritat, però la corrupció consubstancial al capi-talisme pel contrari és no sols generalitzada en els països de capita-lisme desenvolupat si no que és d'impossible erradicació. Els prin-cipals paradisos bancaris, fiscals, judicials i de blanqueig de dinersestan sota el control directe dels EE.UU. i el Regne Unit (illes cari-benyes i del pacífic), sense oblidar els microestats europeus que esdediquen junt amb la immoral Suïssa a esta necessària labor per alcapital. Però totes les estructures estan greixades amb la corrup-ció, què dir dels concursos i licitacions públiques i de la consegüentexecució de l'obra o servei sempre amb apreciables sobrecostos. Lanotícia és l'adjudicació neta, l'obra que es cenyeix al pressupost,l'empresa que no utilitza les ferramentes posades al seu servei perl'Estat per a esbaldir els seus beneficis. Dades oficials d'Hisenda:els empresaris i professionals liberals declaren com mitjana unarenda que és la meitat de la renda mitjana declarada pels treballa-dors assalariats. La realitat del capitalisme, les barreres a la de-mocràcia.

TORTURES Segons denuncia Gorka Portu, detingut per laseua pressumpta pertanyença a ETA, va sertorturat durant l’interrogatori. Casos com aquest,denunciats per Amnistia Internacional, no sóngairebé mai investigats. Sembla que contra ETAtot s’hi val.

EMILIA CABALLEROLa Síndica de Greuges, està sotmesa aquests diesa pressions per part del govern valencià, per el seuinforme crític amb la política urbanística i la foscoren la gestió de les empreses públiques. Aquestsdel PP a l’igual que els seus avantpassatsfranquistes duen molt mal crítica.

03OPINIÓL’Avanç informació, 18 de gener de 2008

Mites del capitalisme (1)

LA MARJAL

CESAR LLEDO

La corrupció en elcapitalisme és estructural, consubstancial al sistema. Els suborns i pagament de favors que hi ha en els països subdesenvolupatssón delictes, xantatges o senzillament robatoris exercits per l'autoritat

Locke, Montesquieu i García-Gasco?

GUILLEM FONT

VICENT LUNA I SIRERA

Arreu de les comarques valen-cianes, i al llarg de tot l'any2007, un seguit d'activitats

de tot tipus han vingut a recordarque ara fa 300 anys els valencians, ila resta de territoris dels PaïsosCatalans, vam deixar de tindre unestat propi i van encetar un procésd'espanyolització que encara dura.Conferències, taules redones, pre-sentacions de llibres i altres tipus demanifestacions culturals i lúdiqueshan estat organitzades per la socie-tat civil per recordar, amb un mínimde dignitat, que malgrat aqueststres segles de pèrdua de les nostresarrels i de la pròpia identitat, enca-ra hi ha molts valencians i valencia-nes que ens neguem a ser engolits iassimilats per un estat que abolí elsnostres Furs i institucions degovern, ens amagà la història i per-seguí la llengua.Com era de suposar, el Governvalencià governat pel PP no hamogut ni un dit per recordar aquestfet històric tant transcendent per alPaís Valencià. Ni una declaració ins-titucional, ni un manifest per recor-dar els milers i milers de valenciansque van perdre la vida o els 10.000que es van haver d'exiliar, res deres. Les nostres institucions hanestat mudes, com si no calgués

recordar res. I és que durant massaanys els llibres de text no n'hanparlat, o millor dit no han volgut queen parlaren. Però ,afortunadament ,darrerament hi ha historiadors, comara Josep Lluís Santonja, que haninvestigat aquest fet històric i queens ha aportat una informació deprimera mà sobre la posició i situa-ció d'Alcoi en la Guerra deSuccessió. Fins ara teníem algunconeixement sobre els esdeveni-ments que tingueren lloc aAlmansa, Dénia, Alacant, València ipoca cosa més. Però molts valen-ciana, i molts alcoians, desconeixí-em que Alcoi jugara un paper tantimportant en aquesta guerra. Unaciutat que apostà per donar suport al'arxiduc Carles d'Àustria i que,malgrat la desfeta d'Almansa i l'a-menaça del borbònic Mahoní queels faria el mateix que als xativins,decidí continuar en el bàndol mau-let.Dijous 9 de gener a la sala de con-ferències de l'AAVV de la ZonaNord, organitzat per la Comissió 9d’octubre i amb la presència derepresentants del PSOE,Bloc iEntesa ( i cap del PP) a més d'unse'ns posà els pèls de punta quanSantonja ens contà quin fou elmemorial de greuges que Alcoi

suplicà a Felip V, tot i recordant-nosque eixe mateix dia, però 300 anysabans, els nostres avantpassatsalcoians , i després de ser bombar-dejats i assetjats p, hagueren derendir-se a les tropes botifleres.I és que la història, com sempre, lafan els guanyadors i és radicalmentinjusta amb els perdedors. Però,malgrat les posicions actuals decadascú, aquells alcoians i alcoianesque l'any 1708 defensaren la ciutat iperderen la vida o s'exiliaren esta-ven defensant Alcoi i una causa jus-ta. Per això, i al meu parer, l'ajunta-ment d'Alcoi, i al capdavant el seualcalde Jorge Sedano, haurien d'ha-ver recordat i honorat, encara quehagué sigut amb un senzill acte ins-titucional, aquells alcoians i alcoia-nes que defensaren amb dignitat lanostra ciutat. Al capdavall el suportdels maulets a Carles d'Àustria nova ser gratuït, sinó perquè aquest esva comprometre a respectar elsnostres Furs, les nostres institu-cions de govern i la nostra llengua,així com l'abolició d'alguns delsimpostos que pagava el poble.Aquells alcoians no anaven errats,doncs fixem-se que només fa unsvint-i-cinc anys que hem recuperatallò que ells van defensar, amb laseua vida, ara fa tres segles.

300 anys de la desfeta d’Alcoi

La jerarquia catòlica ensregalà a les acaballes de2007 un espectacle mediàtic

ben meridional. La cúria traguéuns púlpits buits diumenge rerediumenge al centre de Madrid “endefensa de la família”. Mitjançantuna metonímia (la part pel tot)volgueren fer-nos creure que elmodel cristià familiar és, ras i curt,“la família”. Talment com si lescohabitacions, heterosexuals ohomosexuals, les dones fadrinesamb fills, etc. no foren famílies. Ésun exercici que porten seglespracticant i no volen renunciar-hi:la seua és “la veritat”. I punt.La novetat és que sembla que arahan fet seu el llenguatge de lademocràcia i dels drets humans.Tanmateix això no casa gens bé

amb el nacionalcatolicisme quemolts encara porten incrustat a lapell. La separació Església-Estat,és dir, que una moral religiosa par-ticular no pot coartar la llibertat deningú i menys encara dels qui no lapractiquen és una condiciónecessària per a un règimdemocràtic. Aquest detall encarano l’han entés cabalment.I com no, Agustín García-Gascócontribuí decisivament als des-propòsits. Es trià la disfressa depoliticòleg i ens alertà, ni més nimenys, sobre la dissolució de lademocràcia. Permetre el matrimo-ni entre, posem per cas, Manolo iPep o Núria i Anna ens duria inelu-diblement cap a l’autoritarisme.L’arquebisbe de València contribuí,d’aquesta manera, a la senda de

pensadors com Locke iMontesquieu amb una aportaciósensacional. Pel que sembla esquedà amb la cobla de la democrà-cia orgànica i del terç familiar deles corts franquistes.¿I com hauríem de respondre elsdemòcrates a aquesta ofensiva? Almeu parer exigint als nostresrepresentants democràtics la dero-gació del Concordat amb el Vaticà,la finalització del finançament acàrrec dels pressupostos generals il’eliminació de qualsevol ensenya-ment confessional a les aulespúbliques. ¿La política de panyscalents de Zapatero ha servit d’al-guna cosa? Nosaltres tambépodem eixir en “defensa de lademocràcia”. Però la dels païsosmés avançats.

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

Francament som molts els cristians i nocristians els que desitjaríem una jerar-quia catòlica més dialogant, la realitat

quotidiana, però, no s’hi mostra al nostrefavor. Cada dia, observem l'escalada verbaldels bisbes catòlics espanyols i el recolza-ment que reben del bisbe de Roma, que comtothom sap, presideix l'Església en laCaritat, uns amb estupor, altres amb indi-ferència i molts amb crispacióEn principi cal dir que l'estratègia ¿pastoral?de la gran majoria jerarquia catòlica,encapçalada pel Papa actual, està adreçada arecuperar a Europa un espai polític d’in-fluència, tot i el seu palès retrocés en elsàmbits polítics i socials de vell continent.L'experiència polonesa, aportada per l'ante-rior papa , l'assentament del poder de ladreta cristiana als EE.UU i avenç de fona-mentalisme islàmic, han estat els eixos fona-mentals en que s'ha basat aquesta novaestratègia, malgrat que Joan XXIII i Pau VI,varen establir uns criteris ben diferents d'ac-tuació i fins i tot, d’un cert allunyament delspartits democristians.Per altra part, cal tenir en compte també, elfet de que l'acceptació dels valors formals dela democràcia, així com el sistema d'econo-mia de mercat, per part de l'esquerra euro-pea, ha deixat sense discurs polític a els par-tits de la dreta, la qual cosa ha provocat queles senyes d'identitat de l'esquerra i de ladreta resten difuses i no remarquen explíci-tament la frontera entre unes feroces ialtres. Per tant no ens ha d'estranyar gaire,que amplis sectors de la dreta es vegenseduïts per l'actual discurs moralitzant de lajerarquia catòlica, si més no, en allò que fareferència a la família i a la protecció de lavida, tot recorrent a doctrina més tradicio-nalista.La veritat és que som davant una situació decrisi en la què tothom s'hi troba insegur,especialment l’església que en la seuaimmensa majoria, no ha paït encara, algunesqüestions que són habituals en el modusvivendi de la societat. Laïcitat, igualtat desexes, noves formes de convivència familiar,etc. són els àmbits escollits per a la novacreuada.Ara per ara, ens trobem de front a una jerar-quia catòlica aïllada, que intenta imposar perla via del BOE, allò que s'ha d'imposar, en totcas, des de la lliure voluntat de cada personai en conseqüència, amb una actitud que posaen perill els mateixos fonaments del sistemademocràtic. Al mateix temps, podem obser-var als partits de la dreta, a Espanya el PP,amb una actitud, tímida en defensa delsdrets democràtics, i per tant, de mútua com-plicitat. Cal, si més no, comprovar com men-tre a Espanya ha governat el PP, el discursde la jerarquia ha estat més moderat, o comal País Valencià on, en centres dependentsde la Generalitat Valenciana, s'investiga ambcèl·lules mare i no hi passa res. L'esglésiasap que la dreta sempre serà garantia d'arre-lentiment dels avenços i la dreta sap quel’església té encara certa capacitat per a bas-tir discursos conservadors i per a mobilitzarals segments socials més contrariats i inse-gurs. Una vegada més estem al davant, d'un

matrimoni al que la història ens ha acostu-mat sovint. Dreta-Església, dos realitats a larecerca de discurs ideològic i d’espai políticde supervivència. En aquest camp, ja s'ha ditdes del Vaticà: l'experiència d'Espanya esde-vé vital i un retrocés en les polítiques actualsals espais més conservadors, serien unabona lliçó a Europa i sobre tot, a Sud-àmeri-ca.La realitat és aquesta, se mire com se mire,malgrat que quan s’observa amb detenimentsiga tota un altra cosa, tot i els esforços de lajerarquia catòlica per a ocultar-la fent serviractes triomfalistes farcits enyorança delnacional catolicisme. En l'actualitat l'esglé-sia és una realitat molt més plural del queestà disposada a acceptar la seua jerarquia, imalgrat que al seu si, no es fan eleccions,que poguessen certificar aquesta pluralitat,si que tenim al nostre abast estudis sociolò-gics que demostren aquesta afirmació, una iben significativa és que en enquestesrecents, la majoria de l'electorat del PSOE,es manifesta com a cristians, o que en unasocietat on més del 80 % es declarencreients, més del 60 % es manifesten a favordel matrimoni entre persones del mateixsexe, sense comptar les persones, grups,comunitats, preveres i teòlegs tots membrespúblics de l’església, que manifesten oberta-ment la seua disconformitat amb la líniaactual dels bisbes.La societat actual s’ha dotat de sistemesd'organitzatius i legislatius complexes per agarantir els drets i deures de tots els ciuta-dans i ciutadanes. L’ esquema social on l'es-glésia era l'element legitimador de lesaccions dels governants, on ella establia elslímits morals del legislador, ja és un recorddel passat. Ara, en tot cas, són els ciutadans

i les ciutadanes els que refrenen i ratifiquenla legislació, per mitjà de eleccions democrà-tiques i serà a la consciència i voluntat delselectors on s'haurà de dirigir l'església, enaquest cas emparada en el dret democràtic ala lliure expressió, per a que el seu missatgetinga conseqüències legislatives.Certament l’església actual, o si més no, laseua jerarquia, ha optat pel model tradicio-nal moralitzador, tot intentant, pel camí méscurt, que els seus postulats entren de ple enel debat polític a la recerca d'espais d'in-fluència que li asseguren, molt especialment,un espai visible de poder i un status de pri-vilegi, sobre tot, en el sistema educatiu i enel seu finançament mitjançant elsPressupostos de l’Estat.Però aquesta actitud de l'església s'hi torbaamplament deslegitimitzada, no tant sols perla sensibilitat i la realitat democràtica, sinópel mateix Evangeli, tot i que estem davantd'un textos que no son en absolut moralit-zants sinó un anunci alliberador. que preténinfluir en el cor de cada persona, no impo-sant o prohibint actes concrets sinó transfor-mant actituds vitals. De que serviria que unempresari estigués molt convençut que l’a-vortament és un atac a la vida humana, siaquest mateix empresari no contracta, persistema, a dones, pel fet d'estalviar-se elsproblemes laborals que pot generar la gesta-ció i la maternitat?. I què dir d'aquells queeixen al carrer contra el matrimoni homose-xual i pel model tradicional de família i man-tenen relacions extramatrimonials ?. O lamateixa doctrina de l’església que entra encontradiccions tant flagrants, com ara defen-sar la pena de mort, en segons quins casos iestar en contra de l'avortament en qualsevolcircumstància?.

Església moralitzant o església evangelitzadora

ENRIC CAPILLA

Taxes ipropines

MARINA ALBIOL

Els excessos, tancomuns, d’aquests diesno ens amaguen una

realitat que comença aenderrocar els ciments de leseconomies familiars. Sabemmolt bé que les llums, elsregals i els dinarots no sónmés que un oasis passatger.Segons la Unió deConsumidors d’Espanya cadafamília gastarà aquest nou anyal voltant de 1.000 euros mésque l’anterior en productesbàsics. Això vol dir que cadames pagarem pel menjar, lallum, l’aigua i el transport, 90euros més que al 2007. Els sous, en el millor delscassos, s’incrementaran unmíser 2% en la properanòmina mentre la inflació hacrescut fins al 4’3%. Unpercentatge que, tot i això,està molt per baix d’algunsproductes.Ja no cal mirar cap a leshipoteques (que ha Castelló–un 8%– han pujat molt mésque a la resta d’Espanya) peradonar-se de la gran distànciareal entre els comptescorrents i els preus. La llum iel gas han pujat pràcticamentun 5% per a tots els mortals.Per als qui tenim la mala sortde patir al govern municipaldel PP de Castelló les taxes(recollida de fem, guals,...)són ja un 20% més cares. I,per acabar d’arrodonir-ho, sitenim la mala sort d’anar al’hospital haurem d’afluixar 15euros al pàrking. Els desitjos de prosperitathan estat més retòrics que decostum aquest any. Leseconomies se’ns enfonsen i larecepta del vicepresidenteconòmic del governconsisteix a recomanar queno deixem propinesexcessives.Ho sospitava, però ara haarribat definitivament laconfirmació. Els dirigents delPP i el PSOE viuen a un móndiferent, al seu, on ningú téproblemes econòmics perquèa la vora del poder els negocissón molt profitosos. I de tantviatjar a un altre planeta fatemps que van perdre elsentit de la realitat, i lavergonya, tant Solbes comFabra.

(*)Marina AlbiolDiputada d’Esquerra Unida a Les Corts

DE PROP

05OPINIOL’Avanç informació, 18 de gener de 2008

Conducta privadai ètica pública

JOSEFINA JUSTE

Els últims esdeveniments polítics a Argenti-na, inclòs el recanvi democràtic de govern,plantegen molts punts obligats de valora-

ció, entre ells els què tenen a veure amb “la con-ducta privada” i l'ètica “pública” que haurien d'ob-servar els polítics. I abans de res vaig a aclarir elsignificat que vull donar-li a cadascun d'aquestsconceptes. Entenc per conducta privada la sumad'accions i valors que ha de portar a terme, en laseua vida quotidiana, una persona dedicada a lapolítica com activitat permanent, i com ètica públi-ca la conducta moral que ha d'observar i aplicaraquesta mateixa persona a tot el que faça. Tambéhe usat el temps verbal “haurien de” perquè tot l'a-bans esmentat hauria d'estar regit per “l'haver deser” ja que la conducta i la moral són ineludibles enun funcionari polític. Però tant la nova Presidenta,Cristina Fernández de Kirchner, com el Presidentsortint, Néstor Kirchner, semblen haver oblidataquests vells conceptes que, a hores d'ara, hauriende ser màximes. A l'haver-se produït nombrosesdenúncies per l'escandalosa venda de terres en laPatagonia a estrangers (inclosa la multinacionalitaliana Benetton), es va tenir coneixement que elmatrimoni Kirchner també era posseïdor de diver-ses propietats en el sud del seu país. Tenint encompte que quan l'expresident va accedir al cà-rrec de governador de la província de Santa Cruzno posseïa cap bé personal i que la funció públicano hauria d'haver-lo enriquit, és preocupant quetant ell com la seua esposa, l'actual Presidenta, notinguen urgència a aclarir l’afer. Se sap que Cristi-na Fernández està intentant dur endavant un pac-te social amb empresaris, industrials i sindicats,una mica similar al que a fins de 1940 el llavorsPresident Perón (més enllà de les objeccions ide-ològiques va ser un President amb ampli consenspopular i votat en eleccions democràtiques peruna de les més àmplies majories de votants que hatingut aquest país) va portar a terme amb el resul-tat d'haver assolit convertir a l'Argentina en unpaís industrialitzat (havent intentat repetir-lo en laseua tercera presidència en 1973). Tant la minva-da “indústria nacional” com la gairebé inexistent“banca nacional” (representada pels escassosbancs cooperatius provincials que encara subsis-teixen) han vist amb bons ulls aquest esbós d'a-cord “nacional” que fa recordar èpoques passadesde bonança. Tot un tema en un país que conviuamb la extrangerització de gairebé tota la seuabanca i la seua indústria, així com grans exten-sions de territori, al mateix temps que intenta re-cuperar el control de la seguretat social a través dela passada de cotitzadores des de les assegurado-res privades de fons de pensió a les caixes de jubi-lacions de l'estat. País en el qual, a més, les empre-ses i fàbriques declarades en fallida i abandonadespels seus amos han estat preses pels seus treballa-dors en un intent de cooperativització obrera quepermeta treure-les de la crisi, situació que el go-vern (tant l'actual com l'anterior) no ha sabut do-nar suport de forma coherent amb els interessosdels treballadors. Enfront de totes aquestes situa-cions de repossicionament que s'estan produint enl'atrafegada realitat argentina actual, els gover-nants (i els seus familiars, també polítics de pro-fessió en aquest cas) haurien de tenir una conduc-ta i una ètica que servís d'exemple i empara a unasocietat que continua sola i en espera.

L’AMERICA

Segons la majoria d’historiadors –oprehistoriadors- l’ésser humà vacomençar a ser agricultor fa prop de

quatre mil anys. No va ser fins a començament del segleXX quan es va produir la Revolució Verda,entesa com la mecanització de les feinesdel camp junt amb el conreu de novesvarietats híbrides d’alt rendiment, mèto-des de cultiu intensiu i la utilització mas-siva de fertilitzants, plaguicides i herbici-des. Es feia front així al repte d’unademanda creixent d’aliments aparellada al’abandonament del medi rural cap a lesciutats d’importants masses socials en lessocietats occidentals. A partir de la segona meitat del segle XX,es van començar a desenvolupar tècni-ques de biologia mol·lecular aplicades al’agricultura que permetien analitzar imanipular l’ADN. Aquesta manipulació vaportar a desenvolupar els OrganismesGenèticament Modificats (OGM), el quenormalment anomenem com a transgè-nics. Dels transgènics ho desconeixempràcticament tot, no en sabem res de lesseves conseqüències sobre espècies vege-tals ni sobre poblacions d’altres organis-mes com les aus silvestres, els insectespolinitzdors i els microorganismes del sòlcom bactèries i fongs. I menys encarasobre les persones a llarg termini.Sí que sabem, però, que són organismescapaços de contaminar-ne altres de lamateixa espècie, entrant-hi en competèn-

cia i posant en perill la biodiversitat. Enaquest sentit, s’han detectat la presènciade gens procedents de panís transgènicaprovat per a consum animal en productesde panís per a consum humà. Les mateixesplantes generen poblacions d’insectes mésresistents, capaços d’arrasar les planta-cions tradicionals de les mateixes plantes. I res d’això no existiria si no fos negociper a algú. Ningú ja no es creu la publici-tada bondat de la producció transgènicaper solucionar la fam al món o alliberar elspaïsos pobres de la gana. MonsantoDuPont, Calgene, Novartis, Aventis o Cibahan passat de produir productes químicsi farmacèutics a centrar la seva produccióen el camp de la biotecnologia. Han pas-sat així a ser amos de la vida, a través deles patents. Actualment, es poden patentar organis-mes sencers, cèl·lules, cromosomes iinclús gens. Les empreses que els “inven-ten” tenen el dret de patentar-los i passara ser propietàries de bona part de la pro-ducció mundial de llavors, unes llavorsque generaran plantes que acabaran, perdiversos mitjans, amb la competència tra-dicional i ampliaran, així, el mercat per ales multinacionals ames de la vida. No parlem d’uns conreus anecdòtics, jaque al 2002, segons el Service for theAcquisition of Agri-biotech Applications(ISAAA), ja ocupaven 59 milions d’hectà-rees, amb un creixement anual del 12%.No parlem d’una possibilitat que podenescollir els qui decideixen menjartransgènics.

No parlem d’una millora de la biodiversi-tat.Parlem del control total sobre la vida deles persones i el desenvolupament delspobles, parlem sobre la impossibilitat pro-pera de menjar res que no estigui conta-minat, parlem de la fam promocionadades de les multinacionals com a forma delucre, parlem d’un dels principals reptesdels propers anys...És per això que s'ha constituït laPlataforma Som lo que Sembrem, enca-rregada d'impulsar una IniciativaLegislativa Popular (ILP) per una agricul-tura i una alimentació sense transgènics.En el pla europeu, són cada cop més elsestats i les regions que tracten d'eliminarels cultius i aliments transgènics per pro-tegir la salut de la població i la biodiversi-tat. Mentrestant, a casa nostra,l'Administració continua sense donar res-posta a les reiterades reclamacions de lasocietat civil per aturar-los. I al contrari,hem de veure com es sanciona els quidenuncien les irregularitats i les conse-qüències d'aquests cultius. L’aposta és clara: una Llei al Parlament deCatalunya que declari el Principat lliurede transgènics. Per fer-ho, és necessari,entre altres coses, recollir més de 50.000signatures. Així que si decidiu decidir enl’àmbit de l’alimentació, cal que signeu ahttp://www.somloquesembrem.org/ des-prés d’informar-vos sobre com les multi-nacionals de l’alimentació ens volen des-posseir d’un tros més de vida sense quediguem ni mu.

Una pràctica habitual de l´ecologis-me polític a ca nostra ha sigut ladivisió interna i l´arribisme o

millor explicat, un arribisme desaforatque ha originat una divisió que esdevéendèmica. Diverses han sigut les escis-sions i sempre amb un denominadorcomú, que les persones que les han pro-pugnat o provocat sempre buscaven elseu interés personal. Divisió de vegadesper interessos obscurs, després d´haveraconseguit actes de càrrec públic. No ésaquest el cas.A les persones que hem intentat fer polí-tica ecologista en este país, sense mésinterés personal que el de poder partici-par de la creació d´una alternativa quecreguem necessària, que es puga oferirdistinta en quant a les formes i els com-portaments, que il·lusione pel seu inqües-tionable respecte a la diversitat de idees ique aparega en les confrontacions electo-rals de manera reiterada, clara i contun-dent en quant a les seues propostes, noens ho han posat fàcil fins ara.Ara, després del fracàs en les eleccionsautonòmiques i municipals, com a conse-qüència de l´aposta sense paracaigudesdel tàndem Roderic-Peris en favor de lescandidatures de Compromís i EU-EVPV,es trenca l´acord al que vam arribar endesembre del 2004, per tal d´agermanarl´ecologisme polític sota unes úniquessigles. L´acord d´aleshores va sumardirectament tres organitzacions políti-ques i va obrir expectatives en un seguitde col·lectius d´àmbit local i persones

individuals, que estaven a l´aguait espe-rant esdeveniments. Doncs el que haviade passar ja ha passat, els dos líders delgrup, passades les eleccions i comptatsels retrocessos polítics de l´organització,conseqüència de la seua aposta política,ajunten esforços i diuen que no es mouen,que tot ha sigut motivat per l´afonamentde l´esquerra (?) i que ells estan fent-homolt bé.Per defensar les seues posicions hancomençat a disparar a tort i a dret a tot elque es mou dins el partit. Una propostaalternativa? Afiliem a les veïnes i les ami-gues de l´avia i la combatem amb els vots,com sempre s´ha fet a l´esquerra tradicio-nal. Qui guanya una votació és qui mana ila resta no compta. Que s´acosta la cele-bració del congrés del partit i no el tenimsegur al 100 %? Doncs, no el celebrem, noens importa si és estatutari o no, el des-convoquem i acusem les persones quemantenen posicions contraries a les nos-tres d´anar contra el partit, de voler tren-car-ho tot i, si la cosa roda bé, els expul-sem.Així les coses, mentre per un costatestem parlant de coherència, de l´existèn-cia d´una organització política ecologista,no hipotecada per cap altra organització,lliure per tant per treballar la societat realamb propostes que connecten amb el queinteressa els ciutadans i ciutadanes queestan preocupats per la situació de desga-vell que es viu actualment, d´esquenes ala realitat de desfeta i de depredació del´entorn natural. Una organització que enl´intern mantinga un clima de germanorcòpia del que diguem volem establir ambel propi entorn que ens envolta, lluny dels

enfrontaments característics d´altres for-macions de l´esquerra tradicional, respec-tuós amb la diversitat de pensament i decultura. Una interioritat que no ens obli-gue a estar votant de manera continuada,enfrontant unes persones amb altres, sino que es treballe a partir de consensosconseqüència del debat intern. Mentreuns parlem de tot això, uns altres noméspensen en defensar posicions sectàries,en parlar d´acusacions a la resta de com-panys i companyes i d´expulsions, enassegurar-se el seu liderat, en vorer onpoden ficar el cap per medrar, encara queaixò supose una contradicció respecte detots els documents aprovats per consensdurant els últims tres anys. No volem con-tinuar en el projecte de Peris, volem con-tinuar treballant en l´ecologisme polític iaixò, ara per ara, no és possible a ElsVerds del P.V..Estan obsessionats defensant els seusinteressos personals i no deixen avançarel projecte comú, tots els projectes detreball dels tres últims anys els han arruï-nat, trobades municipals, encontres i con-ferències monogràfiques i de formació,totes les propostes s´han vingut avall perla seua negativitat.Doncs fins ací hem arribat, no podemcontinuar formant part d´un projecteerràtic i desorientat que només viu i tre-balla pels interessos dels seus líders, pertant a partir d´ara no compteu amb nosal-tres, tenim millors coses que fer en defen-sa dels interessos de la terra i del medique l´envolta.«Adéu, adéu, adéu. No és que muiren lescoses, tampoc és que se´n vagen. És un,és un…».

Els Verds del PV (Peris Valencià)Voro Oller

SECRETARI DELS VERDS PV

Per una terra lliure… de transgènicsJordi Martí i Font

TXENTE REKONDO

Les platges de fina sorra, un oceàd'aigües transparents i blaves, im-menses reserves d'animals salvat-ges, una immensa sabana, conver-teixen Kenya en la perfecta desti-nació de bona part del turisme deluxe. No obstant això, darrere d'a-questa paradisíaca postal trobem unalt grau de corrupció, rivalitats polí-tiques amanides amb diferències èt-niques, i on la pobresa, les desigual-tats i l'atur són quelcom endogen.

Fa unes setmanes, les eleccionsal país es desenvolupaven amb nor-malitat, no obstant això una voltaacabades la situació s'ha complicat ideteriorat fent-se més present quemai el complex trencaclosques queconforma la realitat d'aquest estatafricà.

La majoria dels candidats han de-batut i defensat les seues posicionsen un ventall de temes: economia,infraestructures, corrupció, majim-bo/ugatuzi (federalisme o devolu-ció), educació, sistema sanitari i laConstitució. No obstant això res méstancar-se les urnes, els dos candi-dats millor situats, el president ei-xint Mwai Kibaki i el líder opositorRaila Odinga han agitat els fantas-mes ètnics per a defensar cadascunel seu triomf en les eleccions. Al ma-teix temps els seguidors de l'un i l'al-tre s'han llançat al carrer en defen-sa dels arguments dels seus respec-tius dirigents.

I des d'Occident no s'ha perdut eltemps a acusar directament de totsels mals que assolen Kenya aquestsdies a les demandes ètniques. Caientuna vegada més en el discurs inte-ressat i simplista, molts analistes enspresenten l'actual crisi com un en-frontament entre els membres del'ètnia Luo (com Odinga) i els Kiku-yu (a la qual pertany Kibaki). Noobstant això, la violència va mésenllà d'un enfrontament entre duesètnies. Al llarg de la història s'hi hansucceït els conflictes ètnics. D'unabanda s'hi han enfrontat els “gue-rrers” Kalenjin amb els Kikuyu. Pos-teriorment els Kikuyu, al costat delsLuo i Luhya van lluitar contra els Ma-sai i els Kalenjin. Ací podem trobaruna de les arrels dels conflictes ac-tuals, l'enfrontament de dos tipus devida molt lligats a la propietat i elcontrol de la terra. Mentre que els

Kikuyu, Luo i Luhya eren agricul-tors, els segons eren principalmentpastors.

I en aquest context l'aparició delcolonialisme va suposar una accen-tuació de les diferències ètniques.Seguint el manual colonial, els brità-nics van realitzar divisions territo-rials arbitràries, menyspreant els es-pais ètnic-geogràfics tradicionals,tot això molt en la línia del famós “di-videix i governa”. Un exemple d'a-questa política colonial el trobem en

la Vall del Rift, on fins l'arribada deles forces colonials el pastoratge erala forma de vida de la regió (masai ikalenjin). Després els colonialistesvan imposar el desplaçament delshabitants locals, substituint-los permembres d'altres ètnies, més habi-tuats a l'agricultura i més preparatsper a desenvolupar l'economia agrà-ria i el sistema de cultius imposatsdes de la metròpoli.

Després de l'etapa colonial enstrobem amb l'anomenada fase neo-colonial, on les noves èlits polítiqueses dedicaren a utilitzar els ressortsdel colonialisme per aconseguirafermar-se en el nou poder. Enaquests anys assistírem també a can-vis en les aliances interètniques. Aixídel pacte entre Kikuyus i Luospassàrem a l'aliança dels primersamb altres ètnies minoritàries, es-pecialment els Kalenjin. I també seràen aquesta nova fase on hi ha una al-tra clau per a entendre millor el con-flicte. La utilització política per partde les èlits de la divisió ètnica.

El favoritisme polític ha estat unatònica general amb els tres presi-dents, que conscients de la impossi-bilitat de governar amb el suport d'u-na sola ètnia, assolien acords amb

unes altres, encara que mantenienels privilegis per als de la seua. Aixòha ocorregut amb Kenyatta (kiku-yu), amb el seu successor, Moi (ka-lenjin) i amb l'actual president Ki-baki (kikuyu) i, si finalment Odinga(luo) és el vencedor, ocorrerà el ma-teix.

La situació de Kenya, considera-da com “un oasi d'estabilitat en unaregió molt volàtil”, pot arribar a laseua fi. Geopolíticament, des deWashington sempre han donat su-port al règim del país, conscients delpaper tap que Kenya juga en la re-gió, a més del suport a la “guerracontra el terror” que Nairobi brindaa Estats Units. No obstant això, elgran nombre de refugiats d'altres es-tats, els moviments migratoris in-terns, la presència de grups armatsveïns i les pròpies divisions entre es-tats impulsades pels colonialistes,poden agreujar encara més la situa-ció.

La situació dels masai a Tanzàniao dels luo a Uganda pot acabar perafectar la situació interna d'aquestsdos països i acabar presentant unefecte dominó en tota la zona.

La importància geoestratègica deKenya per als EUA ha quedat pale-

sa aquesta mateixa setmana, quanles tres televisions més importantsd'Amèrica del Nord van dedicar granpart de la seua programació infor-mativa als disturbis a Kenya, com-petint amb la mort de Bhutto a Pa-kistan. Un fenomen inèdit en aquellpaís si tenim en compte que en ge-neral les notícies internacionals totjust ocupen tres minuts dels infor-matius.

Alguns analistes apunten al perillque corre Kenya d'acabar seguint elspassos de Costa d'Ivori. I mentres-tant, algunes lectures interessadessobre els processos electorals a Àfri-ca ens presenten aquests com si-tuacions plenes de manipulacions,com si això no es donés en les de-mocràcies occidentals, on els go-verns no dubten a avançar les elec-cions oportunament o reformar elsdistrictes electorals en benefici pro-pi, i fins i tot utilitzar l'economia delpaís com inversions pròpies.

Mentre les èlits de Kenya no dub-ten a mobilitzar als seus seguidorssota la bandera ètnica per assolir be-neficis polítics, bona part de la po-blació es mostra cansada i apàticadavant el que percep com “més delmateix” i on els veritables perdedorssón les masses més pobres del país.Si observem amb detall la situaciódel país africà podem afirmar que “nitots els kikuyu són els dominants nitots els luo els desposseïts. Els dife-rents processos colonial i neocolo-nial han accentuat les diferències declasse entra les comunitats de cadaètnia”. Per això és més que probableque les èlits de diferents ètnies tin-guen més en comú entre elles que elque tenen amb els altres membresde les seues ètnies, i això és una micaque es pretén ignorar a Kenya.

El final de les polítiques emana-des del colonialisme, tinguen el ros-tre de neocolonialisme o neolibera-lisme, és clau per acabar amb les de-sigualtats endèmiques de Kenya i debona part d'Àfrica, com ho és tambél'abordar d'una vegada per semprela justa redistribució de les terres delcontinent. Mentre no s'afronte això,els “pangas” (matxets) s'alçaran en-sangonats, i entremesclats a mésamb altres armes més mortíferes imodernes.

*Gabinet Basc d'Anàlisi Internacional (GAIN)

Neoliberalisme. Generador de pobresa crònica. ARXIU

00 L’Avanç informació, 18 de gener de 200806

Des d’Occident no s’ha perdut el temps a acusar directament de tots els mals que assolen Kenya a les demandes ètniques

El final de les polítiques hereves del colonialisme és clau per acabar amb les desigualtats endèmiques de Kenya i de bona part de l’Àfrica

Tan sols un tros de la històriaLa situació de Kenya, considerada com “un oasi d'estabilitat en una regió molt volàtil”, pot arribar a la seua fi. Geopolíticament, des de Washington sempre han donat suport al règim del país, conscients del paper tap que Kenya juga en la regió, a més del suport a la “guerra contra el terror” que Nairobi brinda als Estats Units

ANÀLISI! ESCLATEN LES TENSIONS A KENYIA

07L’Avanç informació, 18 de gener de 2008 INTERNACIONAL

AQUIL!LES RUBIO*

La "protesta" que exigia "llibertat"i "democràcia" a Cuba en la qual vanparticipar 10 membres de la Joven-tut Nacionalista de Catalunya es vagestar a reunions celebrades a Was-hington, París i Estocolm, va ser fi-nançada per les oligarquies ianquisi europees, i pretenia escenificar unteatret mediàtic

El passat 9 de desembre, 10 mem-bres de la JNC, joventuts de Con-vergència Democràtica de Catalun-ya, van realitzar a l'Havana una ac-ció de protesta al davant de la seude l'Assemblea Nacional del PoderPopular, parlament de la Repúblicade Cuba. Les dones de la JNC vanacompanyar a les membres de l'or-ganització "Mujeres de Blanco", queagrupa familiars dels mercenaris cu-bans presos a l'illa per les seues ac-tivitats contra el poble de Cuba, enles seues protestes que exigeixen"democràcia" i "drets humans" a l'i-lla.

Immediatament, les autoritatscubanes, fent ús de la seua sobira-nia, van expulsar el grup de políti-ques catalanes, que havien entrat al'illa amb un visat de turista cosa quela seua activitat contrarevolucionà-ria va demostrar que era fals.

Amb aquesta protesta, la vigíliadel Dia Internacional dels Drets Hu-mans, les joves de Convergència vo-lien palesar la manca de llibertat idemocràcia que, segons elles, es pa-teix a Cuba. Documents publicats alweb del portal electrònic e-noticies,

demostren que el suposat caràcterespontani, humanitari i cívic de la vi-sita no era més que un element mésde les contínues agressions de l'ad-ministració ianqui i de l'oligarquiaeuropea contra Cuba, així com "unaestratègia d'exposició mediàtica".

En una carta confidencial adreça-da a les membres del Consell Exe-cutiu Nacional de la JNC, el seu res-ponsable de Política europea i in-ternacional, Roger Albinyana i Sai-gí, president al mateix temps d'Eu-ropean Liberal Youth (LYMEC), jo-ventuts del Partit Europeu dels Li-berals, Demòcrates i Reformistes, fa

una explicació detallada de l'orga-nització de l'acció. Segons Albinya-na, al mes de juliol de 2007 a Was-hington "vaig concertar tot un seguitde reunions amb fundacions, thinktanks i grups de suport de l'entorndel Partit Demòcrata i Republicàdels Estats Units". A "un posteriorsopar (...) ens varen permetre tan-car un pre-acord amb aquest thinktank per tal de desenvolupar con-juntament aquest projecte a Cuba.En efecte, en aquell moment vàremparlar de recrutar unes 40 dones ac-tivistes liberals europees (vincula-des, per tant, al LYMEC) que de-

senvolupessin un projecte de suportal col·lectiu dissident de les Damasde Blanco".

Després de concertar l'estratègiapolítica i mediàtica amb els grups depressió anticubans instal·lats alsEUA, que per pròpia seguretat i dis-creció Roger Albinyana no revela,l'organització de l'agressió contraCuba continuà la seua marxa "en unasegona reunió que vàrem celebrar aParís a mitjan de setembre la partpromotora (un nord-americà, unaargentina, una sueca i un servidor -dues fundacions i jo com a presidentde LYMEC). Allí vàrem delimitar les

competències, el profile, el pla deruta i la descripció del projecte, aixícom una part molt important: elpressupost (...). Heu de saber queni la JNC ni CDC han invertit un soleuro en aquest projecte". Així doncs,els lobbys nordamericans i la bur-gesia europea van finançar l'opera-ció mediàtica, que tenia en la utilit-zació de joves europeus i americansla seua vessant "militant".

La gestió definitiva del viatge esva realitzar "en una reunió a princi-pis de novembre a Estocolm en laqual durant gairebé tres dies vàremarticular l'entrellat de tot el viatge.A partir d'aquí elles varen seleccio-nar els altres components del viat-ge atenent-se a criteris de repre-sentativitat territorial, funcional ipolític, i varen conformar les duescèl·lules que després han liderat lavisita".

Finalment, el dirigent convergentvomita el seu odi contra la revoluciócubana, però també demostra laseua incultura política i la total fal-ta d'informació sobre Cuba, ja queafirma que "el règim cubà és un rè-gim totalitari, estalinista i feixistaque assassina i viola els drets fona-mentals d'una població". S'està re-ferint Albinyana al mateix país querealitza eleccions democràtiquescada quatre anys per a elegir els seuscàrrecs polítics? S'està referint Al-binyana al mateix país que escola-ritza, dóna salut i assistència socialal 100% de la seua població? S'estàreferint al mateix país en el qualcada diumenge es manifesten ambllibertat pels carrers de l'Havana les"Damas de Blanco", en poques oca-sions més de 15? A quins drets fo-namentals s'està referint el jove Ro-ger? Al dret a comprar compulsiva-ment regals de Nadal al Corte In-glés?

*Aquil!les Rubio, Alacant. Brigada Catalana Venceremos

DENÚNCIA! UN ESPECTACLE MEDIÀTIC INTENCIONAT

Convergència va preparar amb la màfia anticubana dels EUA l'agressió contra CubaEls cadells deConvergència vanorganitzar els aldarullscoordinant-se ambelements d’extremadreta dels EUA

Fidel Castro. El canvi de lideratge a Cuba està sent tranquil.

08 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

CAMPANYA! TORNA EL NACIONAL CATOLICISME

L’Església crida a la guerra santacontra el suposat laïcisme del Govern

L'Estat espanyol és un dels països en què l'Església catòlica encara manté privilegis que en altres estats, com a laFrança governada pel conservador Sarkozy, serien inimaginables, i el govern del PSOE no ha fet sinó augmentar-los

REDACCIÓ

La concentració en defensa de lafamília que es va fer a Madrid el 30de desembre passat va ser el tretde sortida d'una ofensiva de l'alamés reaccionària de l'Església queno s'aturarà fins a les eleccions ge-nerals del març. L'objectiu és moltpoc espiritual: aconseguir mobilit-zar la franja més clerical de la so-cietat espanyola perquè vagi a vo-tar el 9 de març i ho faci pel PartitPopular. Per això cal endurir el dis-curs contra el Govern socialista, alqual es va acusar en la plaça Colónde Madrid de conduir a «la disolu-ción de la democracia», en parau-les del cardenal arquebisbe deValència, l'ultra Agustín García-Gasco.

Segons els portaveus de l'epis-copat espanyol, més Govern de Ro-dríguez Zapatero equivaldria a unaporta oberta a l'eutanàsia -cosa queno és en el programa socialista-, l'a-vortament lliure i sense fre -tam-poc no hi és prevista l'ampliaciódels supòsits que permet l'actualllei per a la interrupció de l'em-baràs- i un procés de laïcització dela societat. El problema és que lasecularització és un fenomen eu-ropeu i no depèn, ni de bon tros, deles polítiques governamentals.

A més, l'Estat espanyol és undels països en què l'Església catò-lica encara manté privilegis que enaltres estats, com a la França go-vernada pel conservador NicolasSarkozy, serien inimaginables. L'a-gressivitat dels missatges llançatspels bisbes mitinguers el 30 de de-sembre no té més explicació queun clar decantament ideològic dela cúpula eclesiàstica.

La veritat és que a l'Església noli ha anat tan malament amb el Go-vern socialista. S'han tancat acordsen qüestions de finançament, i l'E-xecutiu ha fet moltes concessionsrespecte als continguts de l'assig-natura d'educació per a la ciutada-nia, considerada des de la dreta ul-tracatòlica un instrument d'anti-cristianització.

La majoria dels observadorscoincideixen a dir que la causa dela campanya episcopal no és altraque l'intent de donar un cop de màal PP en un moment en què les en-

questes assenyalen un virtual em-pat amb vista a les generals. El pro-blema és que això implica un riscelevat. D'una banda, en cas de per-dre altre cop el PP, l'Església que-daria en fora de joc. De l'altra, eldany a la imatge de l'Església ésmolt gran.

Els 'kikos', braç de RoucoEn la mobilització pro família estantenint un paper clau les Comuni-tats Neocatecumenals, que dirigeixKiko Argüello. Aquest movimenttradicionalista i populista va tenirun gran protagonisme en la con-centració de Madrid i el mateix Ar-güello va ser un dels qui hi van in-tervenir. La seva relació amb el car-denal arquebisbe de Madrid, Anto-nio María Rouco, és molt estreta.

Els kikos, com se'ls anomena,han estat uns dels grans guanya-dors de l'últim pontificat. Joan PauII veia en moviments com aquest,de línia restauracionista, una grancapacitat d'omplir els carrers. Pera les pròximes setmanes es preveuuna nova mobilització en pro de lafamília cristiana a Barcelona. Cri-da l'atenció l'aquelarre que prepa-

ra la Universitat San Pablo - CEUde Madrid per als dies 22 i 23 de ge-ner: un congrés internacional so-bre víctimes del terrorisme!

De fet, és el quart que se cele-bra, organitzat per l'Observatori In-ternacional sobre Víctimes del Te-rrorisme, que té la seu a la matei-xa universitat, propietat de l'Aso-ciación Católica de Propagandis-

tas. En el comitè d'honor de l'es-mentat congrés hi ha des del pre-sident del Govern fins al de lesCorts, però el programa està fetdes de San Pablo CEU, i hi haurà laparticipació activa de Mariano Ra-joy, de l'exdirigent del PSE NicolásRedondo i de Justino Sinova, des-tacat periodista d'El Mundo.

L'acte és important perquè mos-

tra l'intent de reunir en un sol blocla defensa dels postulats integris-tes de Rouco i de la Universitat SanPablo - CEU i l'oposició a la políti-ca de Rodríguez Zapatero al PaísBasc. L’Església espanyola ha en-trat en campanya defensant els va-lors és retrògads, tot i que, en rea-litat, l’acció del govern socialistaresta lluny de ser laicista.

Acció preventiva. Les protestes dels bisbes són més per evitar el que podria passar que com a resposta a un atac real per part de Zapatero ARXIU

La xarxa d’organitzacions prope-res a l’Església catòlica està moltexcitada darrerament sobre totallò que afecta la família i l’ensen-yament. En l’entorn de la concen-tració en defensa de la família ce-lebrada a Madrid el 30 de desem-bre, abans i després, es llancencampanyes contra suposats atacsals valors morals. L’última campanya s’acaba d’a-nunciar des del web Hazte Oír,molt radical fins i tot dins d’a-quest bloc ideològic. Ara, l’objec-tiu a abatre és un programa del

Ministeri de Sanitat adreçat alsjoves de 12 a 17 anys que té coma finalitat informar-los sobre elsdubtes que poden tenir quant a lasexualitat. Amb aquest motiu,s’ha presentat un robot, Robin,que a través del Messenger res-pon a tota mena de qüestions. Elministre Bernat Soria ha presen-tat el programa fa pocs dies i hoha explicat dient que cal actuarper frenar l’increment d’avorta-ments i la desinformació que hi haentre àmplies capes de joves so-bre aquests temes.

Això ha estat suficient perquè desde les organitzacions clericals ha-gin acusat el ministeri d’intentar«adoctrinar a través de la xarxa».Els sectors ultracatòlics no s’atu-ren: han atacat durament l’UNI-CEF per, segons ells, col!laboraren la pràctica d’avortaments,quan l’únic que fa aquesta orga-nització de les Nacions Unides ésajudar en les polítiques de planifi-cació familiar. Tornem a l’èpocade la inquisició, amb l’educaciósexual com una de les heretgiesdel segle XXI.

Contra l‘educació sexual

09ESTATL’Avanç informació, 18 de gener de 2008

E. L.

ElL’operació policial contra elcomplex de clíniques del doctorCarlos Morín per practicar avorta-ments presumptament il·legals hatornat a encendre amb força el de-bat social sobre la interrupció del’embaràs, donant combustible alsgrups ultracatòlics i pro vida, d’u-na banda, i, de l’altra, als col·lec-tius de dones i d’esquerres que re-clamen una legislació més avança-da que obri la porta a la despena-lització integral de l’avortament en

les primeres setmanes de gestació.I, enmig dels uns i dels altres, les

clíniques autoritzades per fer avor-taments, que han reaccionat a lapolèmica amb una tancada de por-tes que ha durat cinc dies i que hanseguit la trentena de centres de totl’Estat adscrits a l’Associació deClíniques Autoritzades per a la In-terrupció de l’Embaràs (ACAIE).Segons Santiago Barambio, porta-veu de l’entitat, l’objectiu de l’atu-rada és doble: «denunciar la inde-fensió i criminalització amb quèhem d’actuar davant de la pressiódels grups reaccionaris» i «recla-mar una nova legislació que s’a-dapti a la demanda social exis-tent». Segons alguns càlculs, l’atu-rada pot haver provocat l’ajorna-ment d’un miler d’intervencions:cal tenir en compte que en el con-junt de l’Estat el 98% d’avorta-ments es duen a terme en centresprivats

El cas Morín i la crida a la mobi-lització en defensa de la família delsector dur de l’episcopat estatal

han reactivat els grups integristesdel caire del Foro Español de la Fa-milia, la Fundación Vida, Hazte Oír,E-Cristians o la plataforma d’ultra-dreta Alternativa Española (que ésla que va denunciar les pràctiquesde Morín). Aquests grups s’hanmobilitzat convocant concentra-cions davant dels centres autorit-zats per practicar l’avortament, po-sant en marxa un assetjament in-tolerable a les dones que teniencita per avortar i als professionalsd’aquests centres.

La situació ha estat especial-ment complicada a Madrid, on el 29de desembre es van produir massi-ves concentracions davant mitjadotzena de centres hospitalaris.ACAIE, a més, denuncia que enaquesta comunitat, governada pelPP, els cusen a inspeccions d’unaforma abusiva i desmesurada.

L’actuació policial sobre les clí-niques del doctor Morín es va pro-duir per sospites que s’hi practica-ven avortaments en un estat moltavançat de gestació. Cal precisar

que la llei estatal que regula la in-terrupció de l’embaràs (Llei9/1985) despenalitzava aquestapràctica en tres supòsits: quanl’embaràs sigui fruit d’una violació(cal actuar dins de les primeres 12setmanes de gestació), en cas degreus malformacions del fetus(sempre que es practiqui en les pri-meres 22 setmanes des de la fe-cundació) i en cas de risc per a lavida de la mare.

Llei fora de jocAquest darrer supòsit marca unaclara diferenciació respecte a la le-gislació vigent en bona part d’Eu-ropa, ja que a Espanya no s’indicacap termini per poder practicar l’a-vortament. Amb tot, el responsa-ble d’ACAIE indica que els centresadscrits a aquesta associació se-gueixen les recomanacions del’OMS i no practiquen mai un avor-tament més enllà de les 26 setma-nes de gestació perquè a partir d’a-questa data el fetus ja podria viurefora de l’úter. Barnamedic, el com-

plex gestionat per Carlos Morín, noforma part d’aquesta associació.

En altres països europeus sí quees fixa un termini màxim per poderavortar (18 setmanes, en el casfrancès; 24, al Regne Unit, a Ho-landa i a Espanya). Per això elsgrups pro vida denuncien que l’Es-tat s’ha convertit en un santuariper a les dones europees enavançat estat de gestació que vo-len avortar. Però, en canvi, totsaquests països també fixen un ter-mini de mínims (12 setmanes, enel cas francès; 18, en el britànic)durant el qual la interrupció del’embaràs és lliure i voluntària se-gons el criteri de la mare. Aquestsistema és el que s’anomena llei determinis.

Fa anys que associacions i par-tits d’esquerra propugnen un can-vi legislatiu per modificar la llei al’Estat i implantar el sistema de ter-minis. Fins i tot des d’entitats comel Col·legi de Metges de Barcelonas’ha arribat a reclamar una norma-tiva única per a tot l’àmbit europeu.De fet, el PSOE va anunciar a l’ini-ci de l’actual legislatura que enge-garia aquest canvi legislatiu, peròa l’hora de la veritat, potser per noenverinar més les seves relacionsamb l’Església, no s’ha decidit aabordar-lo.

PERSECUCIÓ! ELS CENTRELS LEGALS DENUNCIEN INSPECCION ABUSIVES

Les clíniques avortives reclamen una llei adaptada a la realitatProfessionals, col!legisde metges i grupsprogressistes reclamenun canvi en la normativaque despenalitzecompletament lainterrupció de l’embaràsdurant les primeressetmanes de gestació

ESTAT10 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

JAUME ASENSGERARDO PISARELLO*

Les reaccions majoritàries davantla sentència de l'Audiència Nacio-nal en el Sumari 18/98 són una pro-va de l'impacte que la febre antite-rrorista pot generar en el sentit crí-tic d'una societat. Ni en els mo-ments de màxima violència d'ETA,en els anys setanta i vuitanta, s'ha-via consentit de manera tan laxa larestricció de llibertats polítiques icivils en nom de la “lluita contra elterrorisme”. Ara, en canvi, una ma-joria de la ciutadania, i fins i tot delsintel·lectuals progressistes, ha as-sumit amb indiferència, quan noamb entusiasme, els estralls legis-latius, judicials o policials perpe-trats contra l'esquerra*abertzale i,de manera més general, contra totel que puga olorar a independen-tisme o nacionalisme perifèric. Aquè atribuir aquest desplaçamenten el sentit comú dominant

Un factor no menor és sens dub-te el nou escenari obert desprésdels atemptats de l'11-S als EstatsUnits. Des de llavors, la lluita “con-tra el terrorisme” s'ha convertit, aun costat i altre de l'Atlàntic, enuna consigna global sota els auspi-cis de la qual s'han comès opera-cions d'una altra manera difícil-ment justificables: des de la mobi-lització patriòtica i la neutralitza-ció de la dissidència política fins larestricció de drets i els atacs mili-tars.

Aquesta lògica de guerra, queconverteix el terrorista, i even-tualment l'adversari polític, enenemic de l'ordre i la seguretat pú-bliques, és la que ha presidit, alsEstats Units, l'aprovació de normescom la Patriot Act o la normalitza-ció progressiva de la barbàrie quecomporta Guantánamo. I és la queha dut, també a Europa, a la proli-feració contumaç de nous instru-ments de lluita conjunta contra unfenomen terrorista, els contornsdel qual de vegades resulten ex-cessivament vagues.

No és estrany, en aquest sentit,que el gir adoptat per la política an-titerrorista en l'àmbit espanyolhaja obtingut un beneplàcit, interni exterior, impensable fa una dèca-da. Llavors, els intents governa-mentals per a dissoldre HB van ge-nerar un ampli rebuig tant a Euro-

pa com a l'interior de l'Estat i novan trobar eco en els tribunals dejustícia. En una sentència de 1995,el Tribunal Constitucional va dei-xar assentat que “la manifestaciópública, en termes d'elogi o exal-tació, de suport o solidaritat moralo ideològica amb determinades ac-cions delictives no pot ser confosaamb eixes activitats” (STC 42/95).I fins Pedro J. Ramírez va signar el1998 un editorial en què, a propò-sit del tancament d'Egin, assenya-lava amb to solemne que només“delinqueixen les persones, no lesrotatives”.

Després de l'11-S, no obstantaixò, el món va deixar de ser el ma-teix. Per als sectors més reaccio-naris el mal·leable concepte de te-rrorisme es va convertir en font delegitimació dels seus embats con-tra la dissidència política i social.El pitjor és que bona part de l'es-querra sovint va anar a remolc d'a-questa estratègia. Només així pot

explicar-se, en el cas espanyol, laclamorosa complaença del PSOEenfront de la Llei de Partits i altresiniciatives antiterroristes exigidesper la dreta com acte de “lleialtat aEspanya”.

A partir de llavors, el pendentrelliscós de la retallada de llibertatscivils i polítiques va quedar expe-ditat. Es van tancar periòdics, esvan prohibir agrupacions electo-rals, manifestacions o reunions, esvan introduir nous delictes d'opi-nió en el Codi Penal i fins es vaamenaçar amb empresonar el le-hendakari per convocar una con-sulta sobre el propi autogovern.

En un context així, el kafkià la-berint del qual forma part el ma-croprocés 18/98 no pot considerar-se un episodi aïllat. Pensar que re-sulta suficient que una acció polí-tica o social es considere “ajuda” ales “finalitats” d'ETA perquè pugatractar-se com un delicte de terro-risme és endinsar-se en un perillós

camí en el qual es difuminen lesfronteres entre el dissident i l'ene-mic de la pàtria, l'innocent i el cul-pable. És més, si tot el que sone aindependentisme, a nacionalismeperifèric o, simplement, no com-bregue amb els llocs comuns delnacionalisme espanyol està desti-nat a ser “entorn d'ETA”, o pitjor,part de les seues “entranyes”, la lò-gica de guerra està servida. El ques'impulsarà, inevitablement, seràun Dret Penal d'autor inspirat enuna antiga i mai apagada tempta-ció totalitària: la idea que ha de cas-tigar-se no pel que s'ha fet sinó pelque s'és o, fins i tot, pel que se su-posa que s'és. L'enjudiciament d'al-guns membres de la Fundació Zu-malabe, amb una reconeguda tra-jectòria contrària a ETA i a favor dela no violència, dóna cos precisa-ment a aquesta última possibilitat:es pot ser terrorista sense saber-hoo col·laborador d'ETA sense si mésno ser abertzale.

Un Estat de dret digne d'aquestnom no pot permetre's aquesta re-núncia. La persecució de personeso organitzacions que, sense recó-rrer a la violència, qüestionen as-pectes essencials de l'ordre cons-titucional no constitueixen simplesdanys col·laterals de la lluita anti-terrorista sinó més aviat una serio-sa derrota de l'Estat de dret i unavictòria del terrorisme. Contem-plada com una peça més de l'esce-nari antigarantista instal·lat des-prés del 11-S, la sentència del ma-crosumari 18/98 ve a despertar elsfantasmes evocats pel vell poemade Niemöler: primer els va tocar auns, després als altres, i després ami, però ja era tard. Tant de bo quel'advertiment arribe també als quiavui aplaudeixen o simplement mi-ren cap a un altre costat.

Jaume Asens és vocal de la Comissióde Defensa del Col!legi d'Advocats deBarcelona

Gerardo Pisarello és professor deDret Constitucional de la Universitat deBarcelona

La lògica ‘de guerra’ i el macroprocés 18/98

Guimera. Presentació d’un festival de protesta per la sentència del macroprocés 18/98.

ANÀLISI! ATAC ALS DRETS HUMANS

Una majoria de ciutadans, fins i tot progressistes, ha assumit amb indiferència el cas 18/98

Un Estat de dret digne d’aquest nom no pot permetre’s la persecució de persones i institucions per ideologia

11ESTATL’Avanç informació, 18 de gener de 2008

Amnistia Internacional (AI) ha recla-mat una investigació "independent,exhaustiva i imparcial" que determi-ne si Igor Portu, detingut per la seuapresumpta pertinença a ETA, ha es-tat torturat per part de la Guàrdia Ci-vil espanyola. Els familiars del detin-gut han denunciat el cas al Defensordel Poble de Navarra, mentre que elministre de l’Interior espanyol, Alfre-do Pérez Rubalcaba, dóna per fet que

el jove no va ser torturat.Precisament, AI considera "poc

adequat" que Rubalcaba "assumiscala versió de la Guàrdia Civil sense ha-ver realitzat cap mena d’investigacióinterna i mentre està en marxa unainvestigació judicial". L’actitud del mi-nistre, diu Amnistia, "no serveix perestablir la veritat i pot contribuir a en-fortir el clima d’impunitat que exis-teix en molts dels actes de tortura".

No és tan sols AI qui demana unainvestigació a fons, perquè el governbasc i els principals partits d’aquellpaís també l’han reclamada. El con-seller de Justícia del País Basc, Jose-ba Azkarraga (Eusko Alkartasuna),ha assegurat que hi ha coses "que noquadren" en el cas de Portu i que noes "refia" de la "pràctica continuada"dels ministres espanyols, que sempreneguen qualsevol possibilitat de mal-

tractaments a les dependències de lesforces de seguretat.

Amnistia Internacional recordaque la manca de mesures dels suc-cessius governs espanyols per tractarel problema està exacerbant un climad'impunitat que fomenta l'aparició denous casos de tortures o tractescruels, inhumans o degradants, se-gons va denunciar en l'informe “Es-panya: Sal en la nafra: La impunitatefectiva d'agents de policia en casosde tortura i altres maltractaments”publicaat el novembre passat.

Igor Portu presenta una costillatrencada i una perforació al pulmóque podria haver-li ocasionat la mort.La versió oficial va variar durant lesprimeres hores. El primer comunicatde la Guàrdia Civil assenyalava que lesferides van produïr-se a causa d'un

xoc amb un vehicle policial en el mo-ment de la detenció. Després, que vanser producte de l'enfrontament ambla Guàrdia Civil per reduïr el jove, queoposava resistència.

La família de Portu que el seugermà va veure Portu al voltant de l'u-na de la matinada, en el registre a laseua casa, i que "aleshores no teniacap costilla trencada".

No va ser fins les quatre de la ma-tinada, deu hores després de la seuadetenció i del suposat moment de l'a-gressió, que el jove va requerir aten-ció mèdica. Segons Francisco Etxe-barría, professor de Medicina Legal iForense de la UPV, una lesió així, sen-se atencions durant hores, pot pro-duïr la mort", i que "és impossible pen-sar que una lesió així no presentaradolor".

DENÚNCIA! AMNISTIA INTERNACIONAL DEMANA UNA INVESTIGACIÓ SERIOSA

Tots els indicis apunten queIgor Portu ha estat torturat

ÀLEX ROMAGUERA

El partit que va enfrontar les se-leccions de futbol d’Euskal Herria ide Catalunya el passat 29 de de-sembre ha de tenir un càstig judi-cial. Aquesta és la consigna a la qualhan arribat els sectors més reaccio-naris de l’Estat, que, amb l’ànim defrenar l’ampli suport ciutadà a lesrespectives federacions, han acusatla plataforma ESAIT, organitzadoradel partit, d’estar tutelada per l’es-querra abertzale i de participar enl’estratègia de «desobediència civil»que, presumptament, impulsa ETA.

De fet, l’endemà mateix de la jor-nada celebrada a Bilbao, el PartitPopular i el diari Abc van coincidira qualificar d’«aquelarre nacionalis-ta» la manifestació convocada perESAIT –que va aplegar unes 30.000persones– i el matx disputat a SanMamés, alhora que animaven la jus-tícia a actuar davant «el desafia-ment i la radicalitat» mostrada perla plataforma de suport als combi-nats bascos, la qual relacionen ambpenyes futbolístiques que simpatit-zen amb ETA i amb la il·legalitzadaBatasuna. Així, mentre el PP deSant Sebastià afirmava que ESAITparticipa cada any al recinte de ba-rraques festives promogut per l’es-querra abertzale, l’editorial d’ABCdel dia 30 acusava aquest grup de«col·laborar» amb la institució de

municipis bascos Udalbiltza, sobrela qual Baltasar Garzón va decretar-ne la supensió d’activitats perpertànyer a ETA, i amb els dirigents«batasunos» Joseba Permach i Per-nando Barrena i amb l’històric «eta-rra» Eugenio Etxebeste, Antxon, alsi del Fòrum de Debat Nacional, on51 agents polítics i socials s’aple-guen per entaular una sortida polí-tica i negociada al conflicte basc.

Els darrers a afegir-se al «linxa-ment» sobre ESAIT han estat els

portals d’Internet Libertad Digital,La Nación i el rotatiu El País, que esrefereix intencionadament a l’a-dopció del terme «Euskal Herria»per part de la plataforma; «el mis-mo término que utilizó ETA tras lacaída de su cúpula en Bidart en losaños 90». A part de la formació ul-tra Alternativa Nacional, la qual hapresentat una denúncia a la Fisca-lia de l’Audiència Nacional perquèinvestigui uns presumptes delictesd’ultratge a Espanya, de rebel·lió i

de malversació de cabals públics du-rant el partit de futbol.

Estirant el fil del 1898La demonització de la qual és vícti-ma ESAIT ha esclatat, doncs, arrande l’Euskal Herria - Catalunya. Peròja abans les forces espanyolistes ha-vien assenyalat aquest grup per ha-ver subscrit un manifest amb dese-nes d’entitats i de partits bascos encontra de la retallada de drets polí-tics i socials que significava el pro-

cés que el jutge Garzón havia obertcontra diferents persones i col·lec-tius abertzales acusats d’estar sotales ordres d’ETA. Recollint el guant,durant aquesta instrucció, conegu-da per macrosumari 1898, Garzónva citar l’exjugador d’handbol i por-taveu d’ESAIT, Xabier Mikel Erre-kondo, perquè respongués davantla Fiscalia de l’Audiència Nacional,ja que l’atestat de la Guàrdia Civilacusava la plataforma de ser «uninstrument d’ETA» que segueix l’es-tratègia de «desobediència civil»que l’organització armada hauriadissenyat a través de la FundacióJoxemi Zumalabe, els membres dela qual han estat condemnats a mésde 9 anys de presó en el marc d’a-quest macroprocés. La declaraciód’Errekondo, que va recordar el su-port de 400 entitats i 11.000 espor-tistes a ESAIT, va apartar la plata-forma de l’acusació final, si bé l’ad-vocat de la defensa, José María Elo-sua, ha advertit que, atès l’actualcontext polític, «les portes perquèhi hagi nous macroprocessos tornena ser obertes, i hem d’estar prepa-rats».

Joc brut amb l'Euskal KinielaEn l’intent de situar ESAIT dins l’es-tratègia de desobediència contral’Estat espanyol que, suposada-ment, hauria decretat ETA, la Guàr-dia Civil va esgrimir durant el judi-ci 18/98 que la plataforma partici-pava en actes de boicot a interessosespanyols. Un d’aquests és la crea-ció d’una quiniela paral·lela a l’ofi-cial, Euskal Kiniela, juntament ambel diari abertzale Gara, i que incloucinc equips de les tres provínciesbasques i de Navarra. Per sustentarla teoria del delicte, la Guàrdia Civilafegia en les diligències que el 5%de la recaptació anava a mans d’E-SAIT, «organismo que lleva a lapràctica la propuesta de ETA de se-lecciones vascas».

PERSECUCIÓ! JOC BRUT AMB L’EUSKAL KINIELA

La ‘croada’ de Garzón apunta ara a les seleccions basquesEl PP, mitjansconservadors i grups‘ultres’ insten el jutge aintervenir contra laplataforma de suport alscombinats d’EuskalHerria, a la qual acusende ser l’extensióesportiva del’organització armada

Aficionats bascos al Catalunya - Euskal Herria de fa un any i escaig a Barcelona.

COMARQUES12 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

LLUÍS ADELL

Quan el magnat de la Fórmula 1,Bernie Ecclestone, va irrompre enles passades eleccions autonòmi-ques anunciant a bombo i plateretsque, si guanyava el PP, donaria llumverda a la celebració d’un Gran Pre-mi a la ciutat de València, FrancescCamps va rematar l'operació asse-gurant que el circuit tindria un costzero per a les arques públiques va-lencianes i totes les despeses deri-vades de la seua creació, manteni-ment i organització anirien a càrrecd’una empresa amb capital exclusi-vament privat. Qui podria resistir-se a una oferta així?

Efectivament, tan sols dos diesdesprés de les eleccions, el 29 demaig de 2007, es creava ValmorSport, l’empresa a la que se li hanconcedit els drets de l’explotaciócomercial de les carreres de la Fór-mula 1 a València.

La societat està integrada perquatre socis a parts iguals: l’em-

presari Fernando Roig (propietaride Pamesa i germà de l’amo de Mer-cadona), Jorge Martínez Aspar,Bancaixa i l’empresa internacionalDorna Sports.

El contracte que Valmor Sport hasignat amb Formula One Adminis-tration (FOA), el consorci del mag-nat Bernie Ecclestone, propietaridels drets internacionals del Mun-dial de Fórmula 1, estableix que percada gran premi que organitze,haurà d'abonar prop de 26 milionsd'euros en concepte de canon (ne-gociat a l'alça cada any) .

Com a contrapartida, a ValmorSport se li concedeix l'exclusivad'explotació comercial i publicità-ria del gran premi i part dels dretstelevisius (la resta es la reparteixenel mateix Ecclestone i el gendred'Aznar, Alejandro Agag, que pos-seeix els drets televisius de la F1 al'Estat espanyol).

A més del canon anual, ValmorSport hauria de córrer amb les des-peses de muntatge i desmuntatge

de les grades i la resta de la infra-estuctura del circuit.

En realitat, bona part de la feinali l'estan fent -i pagant- la Genera-litat i l'ajuntament de València. Ésa dir, que el cost zero que va pro-metre Camps està sent per a l’em-presa que es beneficiarà de l’explo-tació comercial i no per a les arquespúbliques, seguint una filosofia de“política redistributiva” marca de lacasa: destinar capital i inversionspúbliques per a interessos (i bene-ficis) privats i molt particulars.

L’Ens Gestor de la xarxa deTransport i de Ports de la Genera-litat (GTP) ja porta acumulada unadespesa de 71,57 milions d’euros,més de 10.000 milions de les anti-gues pessetes. Les obres del circuits’han adjudicat en dos trams per50,2 milions. L’acondicionament deLa Marina Reial Juan Carlos I i la mi-llora del mobiliari urbà s’ha tret a li-citació per un valor de 5,87 milions,i fa setmanes va eixir a licitació l’a-daptació de les velles drassanes del

port al que seran les boxes del cir-cuit, per 15 milions d’euros. Totaixò, sense comptar amb altres des-peses amagades i els típics sobre-costos que acompanyen les obrespúbliques al País Valencià.

El conte de la lleteraMalgrat tot, el govern de FrancescCamps segueix mantenint que la in-versió de la F1 -en realitat, subven-ció encoberta a Valmor Sport-tindrà un cost zero per a les arquespúbliques. El conte de la lletera se-gueix el mateix guió que el de laCopa Amèrica. Així, en plena re-cessió immobiliària, la Generalitatassegura que les despeses es co-briran amb la posterior venda d’e-dificis de luxe en la zona. Mentre-els sobrecostos pugen, baixa elpreu d’eixes vivendes que encaraestan per construir i amaguen una(nova) operació especulativa alGrao.

A l’igual que va ocórrer amb laCopa, la Conselleria d'Infraestruc-

Els comptes de la F-1 no quadrenINVESTIGACIÓ! LA UNIÓ EUROPEA ACCEPTA LA DENÚNCIA DE FÓRMULA VERDA

Francesc Camps va prometre que el circuit urbà de F-1 a València no li costari ni un euro a l’erari. Malgrat això, les obresja han suposat una inversió mínima de gairebé 72 milions d’euros que s’està estalviant (a mode de subenció encoberta)el consorci privat que es explotarà econòmicament de les carreres, mentre grups ecologistes demanen una investigació

Tram. Els grups ecologistes i veïnals denuncien que les obres del circuit vulneren l’actual PGOU de València i s’han fet sense la preceptiva auditoria ambiental.

Valmor Sport, l’empresa explotadora del circuit, està formada per Fernando Roig, Jorge Martínez Aspar i Dorna Sports

Malgrat les evidències, el govern valencià segueix sostenint que les obres no li estan costant ni un euro

13COMARQUES L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

tures i Transporttambé ha quanti-ficat els suposats “beneficis” delcircuit, que se celebrarà a partir delmes d'agost, i durant els pròximsset anys, atribuint-li una repercus-sió econòmica de més de 70 milionsd'euros cada any i serà seguit permés de 500 milions d'espectadors atot el món, sense especificar quinaserà la quantitat que anirà a parara les mans d’Ecclestone, Agag oValmor Sport.

A marxes forçadesLes obres van començar l'1 d'octu-bre passat i, fins ara, s'han execu-tat més del 25 per cent de les ac-tuacions. El circuit s'emmarca a lazona del Grau, i segons la Genera-litat "aprofita el viari previst en elplanejament de la ciutat". En con-cret, discorrerà al voltant a la dàr-sena interior del port i pels carrersdel futur barri que es construirà en-tre les vies del ferrocarril, el port il'antic llit del riu Túria. Tindrà unalongitud de 5.473 metres i l'ampla-da de la pista serà de 14 metres.

Amb la data del 28 d’agost percelebrar la primera cursa, la Gene-ralitat valenciana ha posat l’accele-rador en la planificació de les obresfins el punt de vorejar la legalitatper arribar a temps.

La coordinadora Fórmula Verda,crítica amb el circuit urbà de Fór-mula 1, estudia emprendre accionslegals en considerar que hi ha indi-cis de "frau de llei" en les actuacionsde la Generalitat i l'Ajuntament deValència per a la posada en marxade l'esdeveniment, ja que, segonsel col·lectiu, "s'està emmascarant laconstrucció d'un circuit de novaplanta" amb "una sèrie d'obres frag-mentades" i "camuflades" i un"traçat que ix del Pla General d'Or-denació Urbana". El portaveu de lacoordinadora, Vicent Torres assen-yala que l'entitat estudia "possiblesmesures legals", després d'haverportat el cas a la Sindicatura deGreuges i a la Comissió Europea,que ha admés a tràmit la denúnciadel col·lectiu, i després d'havermantingut el 27 de desembre pas-sat una reunió "molt frustrant" ambresponsables de l'ens gestor de laXarxa de Transports i de Ports dela Generalitat valenciana (GTP).

Torres ha indicat que en la cons-trucció del circuit "s'està cometent

un frau de llei" i hi ha "més queevidència que tant Ajuntament comGeneralitat estan burlant" la legis-lació.

En concret, ha insistit a denun-ciar la "falta d'informació" sobre lesobres del futur circuit i la "contínuanegativa" de la Conselleria d'Infra-estructures i Transport a facilitarles dades requerides pel col·lectiu.

En la reunió del passat 27 de de-sembre, la coordinadora va tindreaccés a la documentació requeridaperò per un "temps limitat", de doshores, a pesar de ser "voluminosa"i "complexa", ja que es tractava de17 "toms grossos", sense que elspermetera emportar-se una còpiaen paper o en suport digital de lainformació que més els interessa-va, ni tampoc fotografiar cap partdel projecte. Els representants delGTP els "van amenaçar" de donarper finalitzada la reunió si realitza-ven fotografies.

En vista d'aquesta situació, elresponsable d'Ecologistes en Accióa València ha informat que van de-mandar per escrit una còpia de ladocumentació que consideravenmés important, que en el termini deset dies haurien d'haver rebut, sen-se que això s'haja produït fins ara,ha asseverat. Els fets han estat po-

sats a l'abast de la Sindicatura deGreuges per considerar que la Con-selleria d'Infraestructures "estariavulnerant el dret a obtindre infor-mació d'un projecte públic".

Queixes veïnalsLa coordinadora Fòrmula Verda as-senyala que darrere del projecte deconnexió de la prolongació de l'a-vinguda de França i el passeig del'Albereda amb la dàrsena del porthi ha "una operació encoberta pera implantar al Grau el circuit deFórmula 1". Respecte d'això, unportaveu ha indicat que hi ha unprojecte de condicionament de ladàrsena portuària per a construir-hi part del traçat, a més d'una pas-sarel·la de vianants que unisca lesvores del riu; i s'ha licitat la cons-trucció del 'paddock', les instal·la-cions complementàries d'un circuitautomobilístic i l'adequació dels'tinglados' números 4 i 5 del portcom a seu dels equips. També haexplicat que no els consta ques'haja plantejat cap PAI al Grau pera la construcció d'un nou viari pú-blic i ha apuntat que es pensa ac-tuar sobre sòls que no tenen la qua-lificació adequada per ser a zonesverdes, per la qual cosa el canvi d'úsrequeriria una modificació del Pla

General d'Ordenació Urbana(PGOU), que no s'ha fet, ha asse-verat.

Ha indicat que els enginyers delGTP amb qui han parlat "ho neguentot sistemàticament" però "no do-nen cap argumentació de res", al-hora que ha assegurat que per aprolongar l'Albereda "no cal invadirla zona verda del llit". Ha asseveratque és "mentida que s'estiguen fentunes obres de connexió" i, respec-te d'això, ha remarcat que la docu-mentació oficial mateixa assenyalaque eixes actuacions "no estan in-closes en el pressupost". En aquestpunt, ha expressat el seu "temor"que el pressupost "només siga delcircuit". A més, ha censurat ques'instal·le un centre mèdic "de po-sar i treure per a les carreres" en uncobert del port quan l'Associació deVeïns del Grau "porta huit anys re-clamant-ne un" per a la zona, alho-ra que ha lamentat que amb el pro-jecte "s'està condicionant el futurplanejament del Grau i també es-tem veient que el de la dàrsena".Respecte d'això, ha lamentat queels 'tinglados' "no es puguen utilit-zar per a equipaments públics", jaque estan "tots ocupats, un per l'A-merica's Cup i els altres que que-daven lliures per la Fórmula 1".

La coordinadora Fórmula Verda estudia emprendre accions legals per considerar que hi ha indicis de “frau de llei”

El veïnat del Grao denuncia que es vol supeditar el futur desenvolupament del barri al circuit

L’ENTREVISTA 14 L’Avanç Informació, 18 de gener de 2008

Cada sis mesos venien oficialsbritànics a interrogar-nos: per quèvam anar a Afganistan, què fèiema Paquistan i a Afganistan, etcète-ra i a interessar-se pel nostre estat.Jo crec que açò simplement for-mava part d’un procediment i erauna víctima.

Té vostè constància o coneix de lapresència de funcionaris d’altresnacionalitats europees i, concreta-ment, de funcionaris espanyols?Vaig conèixer allà a dos ciutadansespanyols, un de Madrid i un altrede Ceuta. Amb aquest últim vaigcompartir cel•la durant sis mesosi sé per ell que hi van anar funcio-naris espanyols a interrogar-los.

I què li contava el seu company decel·la de Ceuta sobre aquests inte-

rrogatoris i sobre el rol dels fun-cionaris espanyols a Guantánamo?Res en concret. Sé per aquest com-pany que els funcionaris espanyolsvan venir més d’una vegada i elfeien preguntes sobre com va serarrestat, què feia allà... aquest ti-pus de preguntes més o menys si-milars a les què ens feien a nosal-tres els funcionaris britànics, peròno recorde que em digués que li ha-vien preguntat pel seu estat de sa-lut.

Un d’aquests dos presoners es-panyols va declarar posteriormentque després dels interrogatorisdels funcionaris espanyols, era tor-turat pels agents nord-americansque hi estaven a càrrec del camp.Voldríem saber quina opinió li me-reixen aquestes declaracions itambé si es produïa la mateixa si-tuació en el cas dels ciutadansbritànics.Allà la tortura era normal. El fet dequè patires una pallissa després deser interrogat pels funcionaris d’unpaís no era res anormal, en eixemoment o en un altre.

Durant els interrogatoris, era cons-tant la presència d’alts funcionariseuropeus o d’altres llocs arreu delmón a banda de nord-americans,britànics i espanyols?Sí. Sé per un detingut alemany queestava amb mi, que el govern ale-many va enviar funcionaris i tam-bé per detinguts francesos que elgovern francès també havia enviatfuncionaris. Quant a països euro-peus, no conec de l’existència d’al-tres diferents a Alemanya i França.De fóra d’Europa, sé de l’existèn-cia d’enviats per Aràbia Saudita, Ie-men, Paquistan... aquests governsvan enviar funcionaris.

Quins eren els mètodes de torturautilitzats a Guantánamo?En primer lloc, les tortures físi-ques, que consistien en fer inte-rrogatoris molt prolongats en po-sicions forçades. Després estavenels abusos sexuals, que en el meucas, no hi van haver però sí sé queels van patir, sobretot, detinguts dela Península Aràbiga. I la torturapsicològica la van utilitzar, sobre-tot, amb els homes que tenien fa-mília, que tenien muller, fills... lla-vors van utilitzar eixa part de laseua vida per a torturar-los, per aamenaçar les seues famílies, perdetenir la comunicació amb lesseues famílies... Ells van patir mol-ta més tortura psicològica que elsqui érem solters o independents.

En un principi el campament va re-bre el nom de Raigs X, creu que ladecisió de filmar per primera ve-gada de manera molt explícita la si-tuació dels presos va respondre auna estratègia deliberada per partd’Estats Units?Crec que la principal estratègia erala de deshumanitzar-nos, humiliar-nos, que entenguérem que no va-líem res.

Durant la seua estança a Guantá-namo, com veia el seu futur? Veiala possibilitat de ser alliberat?Doncs no pensava en el futur per-

què quan vam ser traslladats ensvan dir que era per a sis mesos iquan van passar eixos sis mesos totva seguir igual. Jo pensava que nopassaria res, que simplement ana-va a romandre allà, fer-me vell i mo-rir.

I com va ser el moment del lliura-ment? Com li ho van comunicar icom va ser el seu trasllat? Doncsun dia ens donaren l’avís. Ens do-naren roba, uns texans, una cami-sa i una jaqueta i ens van dir queens vestírem, que ens anaven a alli-berar. Ens vam vestir i ens van lliu-rar a la policia britànica, que ens vadur a un avió i vam ser traslladatsa la Gran Bretanya.

En arribar a Gran Bretanya, com vaser l’encontre amb la seua família iamics? Com va influenciar la seuaestança a Guantánamo en ells?Doncs va ser un moment molt emo-tiu per a tothom, per a la meua fa-mília, els meus amics i també per ami, però l’estança allà m’havia can-viat i m’havia transformat en unapersona introvertida i encara queel què volia tota la família era estaramb mi, jo el que volia era estar sol.

Quina va ser l’actitud del governbritànic després del seu allibera-ment?No hi va haver cap tipus d’actitud,o siga, el govern britànic, quant alquè ens havia promès anterior-ment, abans del nostre allibera-ment, ens van deixar estar.

Ha comentat que va canviar moltla seua forma de ser arrel de la seuaestança a Guantánamo. Ens agra-daria que comentara un poc méscom ha sigut la seua vida desprésde l’alliberament.He aconseguit certa normalitat.M’he comprat una casa, m’he casati he tingut certa dificultat per a tro-bar treball, però com a resultatd’estar a Guantánamo, del quèm’he adonat és de la importànciad’una vida humana, siguen quinessiguen les seues creences.

A la roda de premsa ha comentatque la comunitat musulmana delRegne Unit no li ha prestat el sufi-cient recolzament, podria apro-fundir sobre aquesta afirmació?Pot ser ho has llegit a algun mitjàperquè no he dit a la roda de prem-sa. He dit en altres entrevistes quela comunitat musulmana d’on viví-em nosaltres, del nostre veïnat, síque no ens volia tornar a acollirperquè el partit BNP té molta in-fluència a eixa zona, llavors la co-munitat musulmana d’eixa zona te-nia por a les repercussions si enstornaven a acollir. Açò no ho he ditavui però si que està recollit a al-tres llocs. Però fóra del meu veïnat,sí que he rebut el recolzament deles associacions musulmanes de laresta de Gran Bretanya.

Com ha viscut la realització de lapel•lícula “Camino a Guantána-mo”? En quina mesura ha servit elllargmetratge com a altaveu de lasituació dels presos a Guantána-mo? Quant a la realització de lapel•lícula va ser molt dur, ja que va

suposar per primera vegada tornara reviure tot allò: parlar amb el di-rector, parlar davant les cameres icontar exactament to el què haviasucceït. Però per altra banda, lapel•lícula ha tingut un gran im-pacte mundial sobre la qüestió deGuantánamo, ha augmentat la sen-sibilització sobre Guantánamo i hacanviat opinions en molta gent per-què la pel•lícula s’ha venut i s’havist a molts llocs i en eixe aspecteha estat molt positiva.

Vosté ha denunciat casos de dis-criminació a posteriori, concreta-ment a l’aeroport de Madrid, deguta les noves normes de seguretatadoptades arrel de l’11-S i de la po-lítica antiterrorista d’Estats Units.Podria relatar aquest cas? Quinaopinió li mereixen aquest tipus demesures antiterroristes a tot elmón? Sí, a partir dels atemptats, primera Nova York i després a Londres,s’han endurit molt o s’han instau-rat moltes mesures antiterroristes.El què jo he notat és que desprésde tornar a Guantánamo, a la zonaon visc, quan vaig pel carrer la gentem deixa pas. Després quan faig al-gun viatge, perquè ara amb Am-nistia Internacional viatge prou,cada vegada que torne, encara queno pite en passar la barrera i el meuequipatge tampoc, sempre em re-tenen tres o quatre hores i em pre-gunten on he anat, per què he anat,amb qui he parlat, per què he par-

lat, per què treballe per a AI... to-tes aquestes coses. I sempre, cadavegada que torne d’un viatge, i es-pere que quan torne d’aquest emdispensen el mateix tractament.

Com creu que influencien aquesttipus de mesures i presons comGuantánamo en la visió que téd’Occident el món àrab i musulmà?Crec que ha tingut una enorme in-fluència al món musulmà, perquèla majoria de musulmans són pací-fics i no fan ni desitgen cap mal aOccident i senten que estan en elpunt de mira per tot tipus de te-rrorisme i tot el què ocorre al món.Per exemple, diuen que els musul-mans no s’integren en la societat,bo, en el nostre cas, vam néixer iens hem criat allà, què més podemfer per a integrar-nos en el món oc-cidental?

Després del seu alliberament hacomençat a col•laborar amb Am-nistia Internacional per a denun-ciar el cas de Guantánamo. Quinaés exactament la seua activitat iquè espera d’aquesta?La meua activitat a AI en aquestsanys ha consistit en fer augmentarla sensibilització i el coneixementsobre Guantánamo i sobre totes lespresons d’aquest tipus per a quèdesapareguen i si es sospita que ei-xes persones són terroristes,deuen ser processats formalment ijutjats en tribunals no militars. I enaixò vaig a seguir treballant.

AURORA MORA VALÈNCIA

Com era la seua vida al Regne Unitabans del viatge a Paquistan? Quèestudiava o en què treballava?Havia deixat l’ensenyament se-cundari i havia començat a fer uncurs superior, però el vaig deixar ien eixe moment estava treballantper a una empresa que classifica-va correu.

Quin va ser el motiu del viatge aPaquistan i com va ser la seua de-tenció posterior a Afganistan?Vam anar a Paquistan a la bodad’un amic, érem tres, i d’aquí vamanar a Afganistan.

En quin moment es va produir elseu viatge?Va ser un més després de l’onze desetembre.

En el moment de la seua detenció,a quin centre són traslladats? Onés aquest centre de detenció i quiel controla?Vam anar a Sheberghan, al nordd’Afganistan. Ens va detenir l’A-liança del Nord, que és el governque substituí el govern talibà, i ensvan dur detesos a eixa ciutat. Elcentre de detenció estava sota el

control de l’Aliança del Nord.

Quines eren les seues condicions aaquest centre de detenció? Va pa-tir maltractaments?Les condicions eren molt dures ivam rebre maltractaments. Durantun mes no vam rebre menjar, ape-nes aigua tampoc. Havíem de dor-mir trenta-cinc persones en unapetita habitació de cinc metres percinc i les condicions en general, du-rant tota la meua detenció, tantaquí com a Guantánamo hi van sermolt dures.Quin tipus d’informació van rebreper part de les autoritats d’aquestcentre de detenció a Afganistan?Van ser informats dels motius de laseua detenció?No, mai es van presentar càrrecsde cap tipus, mai vam rebre cap ti-pus d’informació ni tampoc ens vaninterrogar durant el mes que vamestar allà. L’Aliança del Nord maiens va interrogar, simplement ensdonaven pallisses.

I arribat el moment en què els tras-lladen del centre de detenció capa Guantánamo, què els diuen? Comels anuncien el trasllat? No es presentaren càrrecs de captipus ni cap altra informació. No

ens van informar d’on ens anavena traslladar tampoc. Simplementho van fer.

Com va ser el trasllat des d’Afga-nistan fins a Guantánamo?Ens van donar una granota de co-lor taronja i ens la vam haver de po-sar com els presoners de grau A alsEstats Units, d’alta seguretat, gri-llons i també ens van donar unaespècie d’ulleres i unes orelleres.A l’avió anàvem tots lligats tal i comapareix als fotogrames de la pel•lí-cula.

Com se sent en el moment en quèés conscient de què la seua desti-nació és Guantánamo? Com viu lasituació?Bo, jo després d’estar un mes alnord d’Afganistan, vaig estar sissetmanes a Kandahar amb un trac-tament també molt dolent, llavorsarribar allà no era cap sorpresa,sols esperava el pitjor, o siga, mésdel mateix.

Quines eren les condicions delspresoners a Guantánamo?La millor descripció que et puc do-nar és un zoo, com estan els ani-mals al zoo i vas a visitar-los doncsaixí és més o menys.

Quan de temps va estar vostèreclòs en règim d’aïllament? Vaig estar en règim d’aïllament di-verses vegades, però el períodemés llarg va ser de cinc mesos.

Després de la reclusió en aïllament,quines eren les condicions a lesquè va passar a ser tractat? Quinaera la seua relació amb altres pre-sos? Podia tenir certa comunicacióamb ells? Doncs quan ixes de l’aïllament, ettornen al bloc normal de detenció,que són una espècie de gàbies. Iuna vegada allà estàs igual queabans d’entrar en aïllament, sensecap canvi, el què passa és que aquípots veure els altres dins les seuesgàbies en les mateixes condicionsque abans.

Veia els seus dos companys? Qui-na era la seua situació?Durant els primers divuit mesosestàvem separats i no ens vam veu-re en cap moment. Només vaig po-der veure’ls durant l’últim any, queens posaren junts.

Quins agents practicaven els inte-rrogatoris i quin tractament rebiadurant aquests interrogatoris?Hi havia interrogadors militars delsEstats Units, després FBI, CIA itambé cinc de Gran Bretanya icada agència tenia els seus mèto-des diferents d’interrogatori.

Vosté es ciutadà britànic, quintractament rebia per aquesta con-dició? Quina informació rebia perpart dels oficials britànics?

“Seguiré treballant perquè desaparega la presó de la bade de Guantànamo”

RUHAL AHMED PRESONER A GUANTANAMO DURANT DOS ANYS I MIG “

L’Avanç va conversar el passat dissabte 12 de gener amb Ruhal Ahmedsobre l’objectiu i el deure moral de tancar Guantánamo i l’experiènciaviscuda en aquest camp de terror, on aquest jove britànic d’origenbangladí, va estar reclòs durant dos anys i mig. El seu malson esremunta a l’octubre de 2001, quan va viatjar junt a tres amics aPaquistan per preparar la boda d’un d’ells. Una vegada allà, van viatjara Afganistan, on tres d’ells van ser detinguts per l’Aliança del Nord:Ruhal, de 19 anys, Shafiq, de 23, i Asif, també de 19. El quart, Monir, vadesaparèixer. Durant sis setmanes van estar detinguts a Kandahar iposteriorment traslladats al centre de detenció nord-americà deGuantánamo (Cuba), on van ser vexats, sotmesos a interrogatorisabusius, torturats i reclosos en aïllament durant diverses vegades. Elmarç del 2004 van ser traslladats al Regne Unit. A Londres, després deser interrogats, van ser posats en llibertat sense càrrecs.

15L’ENTREVISTAL’Avanç Informació, 18 de gener de 2008

Aquesta és la història de cuatreamics britànics que el 2001 viat-jaren des de Tripton per a assistira la boda d’un d’ells a Pakistan.Tardaren dos anys i mig en tornara casa. Durant el seu viatge van sercapturats per l’Aliança del Nord imés tard pasaren a mans norda-mericanes, que els van conduïr finsa Kandahar. Tres d’ells van ser tras-lladats a la base nordamericana deGuantánamo, on van romandre

més de dos anys presoners, sot-mesos a humiliacions i tortures.L’any 2004 van ser traslladats aLondres. Després de ser interro-gats, van ser posats en llibertatsense càrrecs. La pel!ícula va estarrodada l’any 2006 per MichaelWinterbottom i Mat Whithecross iinterpretada, entre d’altres, pelspropis ciutadans britànics empre-sonats a Guantánamo. Va ser cen-surada als Estats Units.

La pel!lícula

ROAD TO GUANTANAMO

aurora mora

COMARQUES16 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

REDACCIÓ

Els periodistes osonencs MiquelErra i Joan Serra acaben de publi-car el llibre "Tota la veritat sobrePlataforma per Catalunya (PxC).L'ultradretà Josep Anglada al des-cobert" (Ara Llibres). El llibre pre-senta PxC com un projecte perso-nalista d'Anglada, fruit del seu"oportunisme polític", amb una re-lació líder-vasall amb la resta demembres i militants del partit.

Erra i Serra consideren que An-glada "buscava reubicar-se políti-cament" desprès de la seva militàn-cia en partits franquistes i, al final,va aprofitar el malestar d'una partde la població davant les polítiquesd'immigració.

"Anglada té coneixements de po-pulisme però no d'ideologies. L'i-deari polític del líder de PxC es vamodelant segons les percepcionsque rep al carrer", asseguren els au-tors.

El llibre que acaba d'arribar a lesllibreries pretén ser "un exercici pe-riodístic més que un assaig polític".Està repartit en cinc blocs en elsquals s'analitza l'aparició d'Angla-da i PxC en la política municipal ca-talana, el passat franquista de Jo-sep Anglada, els rèdits electoralsdel filó de la immigració, la relacióamb els seus col•laboradors i unallarga entrevista amb Josep Angla-da.

Erra i Serra expliquen en el lli-bre com Josep Anglada veu el rèditde vots que pot donar fer un discurs"dur i de confrontació sobre la im-migració". Casos com el de la polè-mica de la construcció d'una mes-quita a Premià són els que acabende fer decidir el populista vigatà aexplotar aquest camí. Segons elsautors, Josep Anglada havia "bus-cat i no trobat" políticament el seulloc desprès del franquisme amb"gestos per apropar-se al Partit Po-pular o estar al costat de Ruiz Ma-teos en el seu projecte polític".

L'estratègia d'Anglada és fer "undiscurs agressiu, de confrontació icrispació". Els autors del llibre li re-coneixen la virtut de tenir "certa in-tuïció política" per copsar un ma-lestar de grups de ciutadans ambles polítiques d'immigració, i utilit-zen l'etiqueta ja usada per altresanalistes de "piròman" per explicarl'actuació del líder de PxC. "Angla-da només busca la crispació i el pro-tagonisme personal, i ho demostraen els plens municipals de la ciu-

tat", diuen Serra i Erra.Els dos periodistes tenen clar

que "el camp de proves de PxC ésVic'". Tot i haver aconseguit 17 re-gidors en el global de Catalunya, Se-rra i Erra sostenen que la prioritatdel partit com a projecte persona-lista d'Anglada és "fer forat a Vic ifer-se un lloc en la política vigata-

na", on ja té quatre regidors.Aquest personalisme i el fet de

voler-ho tenir "tot sota control" jus-tificaria les diferents escissions queha tingut PxC i els projectes ex-pansionistes d'Anglada fora de Ca-talunya que no han acabat de qua-llar. Serra considera que en projec-tes com la Plataforma per Madrid

(PxM) o l'escissió del partit a Tà-rrega (Urgell) responen al fet que"quan es vol marcar un determinatperfil polític propi sempre s'acabaamb el crític fora". Aquest perso-nalisme es plasma en l'entrevistaque li fan a la part final del llibre onAnglada sosté que no preveu unpartit sense ell a la presidència.

Miquel Erra i Joan Serra consi-deren que el seu èxit electoral re-cull "un malestar que hi era" peltractament que fan els polítics delfenomen de la immigració. Serraconsidera que a Anglada li podriapassar a petita escala com a Le Pena França on "el discurs més liberal"sobre immigració de Sarkozy ha mi-nimitzat l'efecte ultradretà.

Els autors consideren en el tre-ball que en períodes electorals, Jo-sep Anglada rep aportacions econò-miques puntuals tot i que en cam-panyes municipals "tampoc sóngrans imports". Econòmicament, elpartit es financia amb les aporta-cions dels militants i els diners quereben de la seva presència als ajun-taments. Anglada viu professional-ment del partit.

Algunes de les escissions han de-nunciat el control total d'Angladasobre les finances, com es recull enel llibre. L'extingida PxM va de-nunciar que les quotes s'ingressa-ven a un compte personal d'Angla-da o que a l'hora de presentar elsnúmeros al partit "portava l'ordina-dor personal de casa i ell mateixs'ho amania tot".

Segons Erra i Serra és difícil feruna previsió de futur. Considerenque si els polítics afronten el reptede la immigració d'una "maneramés oberta i desinhibida" i aquestfet és percebut pel ciutadà, "el pro-jecte de la PxC deixarà de tenir laseva raó de ser".cià. .! ! !

+info: www.eldebat.cat

INVESTIGACIÓ! UN LLIBRE ANALITZA LA SEUA TRAJECTÒRIA POLÍTICA

L’oportunisme polític de l’ultra Anglada i la seua façana racistaJosep Anglada és undels principalsexponents -seguits alPaís Valencià perEspaña 2000- de lanova extrema dreta

Josep Anglada. Un exponent ultra.

La trajectòria política de Josep An-glada comença el 1978 amb l’in-grés a la branca juvenil de FuerzaNueva, la formació franquista queliderava Blas Piñar. Els mals resul-tats electorats van provocar la dis-solució del partit l’any 1982, mo-ment en què el polític de Vic va in-gressar a l’Associació ADES (Ade-lante España), convertint-se en ellíder indiscutible de la ultradretaespanyola a Vic i comarca, aconse-guint uns contactes que aprofitaràen la seva trajectòria amb la PxC. Posterioment, Anglada s’incorporaal Frente Nacional, un partit ques’emmiralla en la formació xenòfo-ba que presideix el francès Jean-Marie Le Pen, un dels referents po-lítics del president de la PxC. Presi-dent comarcal de la formació, An-glada dimitirà el 1992, després detenir diversos enfrontaments ambels seus companys de militància.Com a anècdota, cal dir que va seramonestat per “participar comoespontáneo en estado alegre enuna fiesta de barrio, con tocamien-

tos en los senos y en partes trase-ras a la vedette Regina Dos San-tos”. Després d’una breu experièn-cia a l’Agrupación Ruiz Mateos,l’activitat política d’Anglada en-trarà en hivernació fins que impulsila Plataforma Vigatana, l’embrióde la PxC. En diversos moments de la sevavida, Anglada ha intentat apropar-se a la dreta tradicional i abando-nar formacions minoritàries. Defet, segons detalla el llibre, en unparell d’ocasions ha estat a puntde formar part del projecte del PPa la comarca d’Osona. De fet, a leseleccions municipals del 1987, An-glada va ser el número dos de lacandidatura d’Alianza Popular (AP)a Vic, després de ser recomanatper Jorge Fernández Díaz, possiblecap de llista del PPC per Barcelonaen les properes generals. AP vaquedar fora de l’Ajuntament de Vici Anglada tornaria a intentar apro-par-se a la formació l’any 1995,època en què Alejo Vidal-Quadrasencapçalava el PPC. Fins i tot va

postular-se com a candidat a presi-dir el partit a Osona, però veientles tensions que això podia gene-rar, el PPC el va desmentir. L’any 2000 Anglada impulsa la Pla-taforma Vigatana i el 27 d’octubrede 2002 neix Plataforma per Cata-lunya. Com el mateix Anglada reco-neix, la seva intenció era presen-tar-se a les eleccions municipals,tot i que no tingués cap projecte aldarrere. “Quan vaig formar Plata-forma Vigatana només era amb ga-nes de presentar-me a les munici-pals. El projecte? El meu cervell es-tava totalment en blanc!”, admetAnglada en una entrevista queapareix al final de llibre. A partir d’aquí Anglada intentaràallunyar-se del franquisme i re-forçarà l’animadversió als estran-gers com a pal de paller del seuideari. Amb aquest objectiu, crimi-nalitzarà la immigració dels proble-mes quotidians i es dedicarà a en-cendre conflictes amb mentides imanipulacions. Tot i que asseguraque no és ni racista ni xenòfob, el

seu discurs fa pensa el contrari.“Un moro sempre serà un moro”.“El magrebí és l’enemic de Cata-lunya, d’Espanya i d’Occident”.“Volem promoure la repatriació dela població islàmica”. Aquestes no-més són algunes de les perles queha deixat anar Anglada des quepresideix la PxC i que recull l’obrad’Erra i Serra. Persona difícil de tractar, Angladaha vist com el seu personalisme jaha provocat una escissió de PxC(ha nascut la Plataforma per Cata-lunya, que agrupa els exregidorsde PxC de Cervera i Tàrrega) i comalguns dels seus aliats han aban-donat la formació. Així, Jaume Fa-rrerons, ideòleg del partit, nomésva durar un any i mig com a secre-tari general, abans de plegar. Lesseves aventures fora de Catalunya(amb els intents d’expansió aValència, Madrid i Castella i Lleó)també han acabat malament i araAnglada està centrat en assolir elseu màxim objectiu: convertir-seen alcalde de Vic l’any 2011.

Candidat d’AP a Vic el 1987

17COMARQUES L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

REDACCIÓ

Segons s'ha fet públic fa pocs dies,l'Ajuntament d'Alcoi ha estat decla-rat institució hostil per la Sindicatu-ra de Greuges, institució defensoradels ciutadans. El motiu ha estat quel'Ajuntament d'Alcoi continua senseadmetre les recomanacions que vafer la Síndicatura de Greuges pel quefa a l'obligació que té l'Ajuntament deconservar l'antiga colònia de xalets,ubicats en el paratge de la Font Roja.

Cal recordar que el Partit Popular,que governa l'Ajuntament d'Alcoi,promou la construcció d'un hotel, se-gons sembla de més de seixanta ha-bitacions, que ocuparia totalment laparcel·la de terreny on encara es con-serven en perfecte estat alguns delsxalets de l'antiga colònia construïdaa començament del segle XX i ambun valor etnològic i tradicional reco-negut i protegit per la normativa ac-tual del Parc Natural.

El projecte de construcció d'unhotel afecta totalment aquesta par-cel·la i comporta la destrucció delsesmentats xalets; així mateix suposala privatització d'una partr molt im-portant del paratge de la Font Roja,enclavat en un lloc molt frágil i de re-duïda extensió, que cada any rep lavisita de més de seixanta mil perso-nes.

La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d'Alcoi ha de-nunciat novament la poca o nul·la

gana i l'escàs compromís que mani-festa l'Ajuntament d'Alcoi amb elcompliment, no ja de les recoman-cions de la Sindicatura de Greuges,sinó també de la legislació vigent queafecta a uns edificis que són de laseua propietat i que té l'obligació in-defugible de conservar en el millorestat posible, i evitar el deteriora-ment que continuen patint per laseua desídia o, tal volta, per algún in-terés ocult.

El grup ecologista vol alertar de

nou l'opinió pública de la insosteni-bilitat ambiental, social i econòmicad'aquest projecte, que afecta unaàrea protegida molt sensible, queprovoca el rebuig de gran part de laciutadania perquè privatitza els usosen un espai natural protegit tan sin-gular i que disposa d'un estudi de via-bilitat que incumpleix clarament lalegalitat.

Finalment, La Carrasca-Ecologis-tes en Acció manifesta la seua per-plexitat perquè la resposta del vice-

president primer del Govern Valen-cià, Vicente Rambla, en fer-se públicl'informe de la Sindicatura de Greu-ges, ha estat demanar la dimissó dela Síndica en funcions, la senyoraEmilia Caballero, en un intent ver-gonyós de matar el missatger. Elsecologistes recordem que en aquestinforme l'Ajuntament d'Alcoi apareixdos voltes en la “llista negra” de lesinstitucions que incorren en una ac-titud hostil o entorpidora del treballde la defensora del poble valencià.

Protestes. Les agressions contra el parc natural més visitat del País Valencià són constants.

HOSTIL! L’AJUNTAMENT D’ALCOI EN EL PUNT DE MIRA

El Síndic de Greuges ix endefensa de la Font Roja

L'Ajuntament d'Alcoi, governat pel Partit Popular, ha estat declarat hostil pel Síndic deGreuges per no conservar el paratge protegit de la Font Roja, actualment en perill

Confidencial

! Si hi ha una persona querespira tranquila pel canvide color polític a l’ajunta-ment del Puig, eixe és elpresident de Coalició Va-lenciana Juan García Sen-tandreu. La imatge de for-mació radical i “purista”que pretén vendre a laseua parròquia, front els“febles” i “traïdors” del PPi Unió Valenciana, no casa-va amb el fet que una deles poques regidores queté al País Valencià haguésentrat a governar en coali-ció amb el PSOE, Bloc i Es-querra Unida locals. El lí-der anticatalanista, recol-zat pel seu sector mediàtic-Valéncia Hui- va tractar deminimitzar el pacte i anun-ciava un expedient sancio-nador contra Maria Alfon-sa Vázquez, qui teòrica-ment hauria actuat contrala seua voluntat. En reali-tat, la regidora li va comu-nicar la seua intenció depactar, i aquest li va donarel seu vist i plau, tot i quesabia que la cartera deCultura i Educació no ana-va a recaure en ella sinóen el regidor de Bloc-Es-querra Unida, Marc Vicentde Luis Gil, qui -en el poctemps que ha tingut les re-gidories- ha impulsat lanormalització lingüística ipreparava unes jornadesper la memòria històrica.Al capdavall, el sectariSentandreu no sembla sertan diferent dels seus opo-sitors blavers, i una cadiraen un Ajuntament segueixsent una cadira.

Les mentides de Sentandreu

COMARQUES18 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

TOMEU MARTÍ

Si no hi ha cap daltabaix de darrerahora, a les properes eleccions gene-rals hi haurà una candidatura for-mada per totes les forces polítiquessense dependència orgànica de Ma-drid. Les forces nacionalistes de to-tes les sensibilitats ideològiques con-correran juntes a les eleccions delproper 9 de març per primera vega-da en la història política de les Bale-ars.Després de mesos de reunionsprivades, envits públics, ofertes, con-traofertes, negatives i crides públi-ques, a la fi ha cristallitzat un acorda quatre bandes entre Biel Barceló(PSM), Miquel Nadal (UM), JoanLladó (Esquerra) i Biel Huguet (En-tesa).

Fa poc, en un dels darrers episo-dis d'aquest excessivament llarg cu-lebrot, l'Executiva del PSM aprovàuna proposta del seu secretari gene-ral, Biel Barceló, per conformar unacandidatura a les properes eleccionsgenerals amb Unió Mallorquina(UM), Esquerra Republicana i Ente-sa per Mallorca, que es constituiriasense sigles i seria encapçalada perl'actual senador autonòmic, PereSampol (PSM).

La conformació d'una candidatu-ra que agruparia totes les forces po-lítiques mallorquines (falta veure sis'extendrà a les altres illes) sense de-pendència orgànica de Madrid, ha es-tat llarga i laboriosa, però pot tenircom a resultat la ruptura del mono-poli de les forces estatalistes de la re-presentació política de les Balears alcongrés dels diputats. La proposta,que fou aprovada ahir per l'executi-va del PSM comptà amb el rebuig deles joventuts del partit. La següentpassa és que la proposta sigui ratifi-

cada pel consell de direcció polític dela formació -el màxim òrgan de di-recció entre congressos-, que es reu-nirà expressament el proper dijous.

L'executiva d'UM ha ratificat unaproposta semblant per construir unacoalició nacionalista sense partitsd'obediència estatal, sense sigles iamb Sampol com a candidat al Con-grés. Un representant d'UM ocupa-ria el número dos de la candidatu-ra.Si PSM i UM lideren la candidatu-ra al Congrés, Esquerra i Entesa, les

altres dues formacions que, de mo-ment participen de la candidatura,ocuparien els llocs rellevants al Se-nat per Mallorca.

Pel que fa a la presència de la res-ta d'illes el repte és aconseguir quela candidatura al Congrés per Bale-ars pugui encabir partits indepen-dents, sobretot de Mallorca, peròtambé Eivissa pel Canvi i Gent perFormentera, a més del PSM de Me-norca.Un altre dels reptes serà do-nar a conèixer en menys de dos me-

sos la nova marca electoral. Tampocserà senzill fer encaixar les ma-quinàries lectorals dels dos partitsmés grossos i les seves respectivesxarxes territorials.

La compensació a tantes dificul-tats és que si l'operació surt bé, estrencarà una trajectòria històrica enla qual les Balears només enviavenrepresentants de partits centralis-tes.L'aposta és valenta. El repte ésdifícil, però la recompensa és ni mésni menys que canviar la història.

Comparacions odiosesMentre al País Valencià les eleccions estatals del proper 9 de març es vaticinen com les mésdividides de la història recent, a les Illes Balears s’està gestionant una candidatura unitàrianacionalista que recull l’exemple exitós de Nafarroa Bai a Navarra

Unitat. A Palma de Mallorca s’estan deixant de banda les divisions internes.

ELECCIONS! CANDIDATURA UNITÀRIA A LES ILLES

Aquests dies nadalencs, he es-tat per la meua terra, Valèn-

cia. Ja feia temps que no m’hideixava caure. Tot continuaigual, si de cas, potser més delmateix. He de dir que a Valènciasempre és millor el continentque el contingut. La ciutat ofe-reix grans possibilitats, coses afer, és flexible, oberta, amb mol-ta història subterrànea. Quan ca-mine pels seus carrers, em vaigtrobant espurnes del meu passat,gent, situacions, de les quals heformat part. És com si m’endin-sara pels substrats de l’arqueolo-gia de la meua vida, cada carrerem fa recordar una època quecreia haver oblidat.En el cas delmeu barri, Russafa, aquesta sen-sació encara és més forta. Du-rant anys estava tan enganxat alseu asfalt com un xiclet. Em sor-prenc de la quantitat de nous ba-rets, garitos de tot tipus que hihan proliferat, la modernor quedestil·lem tots plegats, sentatsen les seues terrasses... Quasi nopareix el barri pel qual el feixis-me ha desfilat periòdicament,amb el rebuig habitual del veï-nat, i el vist i plau de l’ajunta-ment de València. Quasi no pa-reix el barri que allotja el cau derates blaveres, des d’on planifi-quen les seues agressions des defa massa. El Casal Jaume I deRussafa, les patí durantanys.Aquesta és la situació de lavida a la reserva; Parlar en va-lencià ( si, la nostra llengua, elcatalà ) esdevé quelcom impossi-ble, quan no perillós. Ara pareixque la llengua està prohibida in-clús a la tele. La televisió valen-ciana emet anuncis amb un gotd’aigua al qual s’aboca un paquetde sal. En un programa apareixCristina Tàrrega, exemple d’ex-celsa qualitat cultural patrocina-da per l’erari públic. A l’autobúsescolte dos individus que quasies pixen d’impaciència per anara vore la fórmula 1 al port deValència, la broma els sortirà perun ronyó. Els diàlegs que escoltede manera casual entre el perso-nal, pareixen extrets d’una tertú-lia de la COPE. Els immigrants,senzillament, van a la seua, proufeina tenen amb sobreviure enun lloc que els desallotja amboperacions policials quirúrgi-ques. I ací ningú diu res. Trista,trista València, em pregunte sialgun dia canviaràs. El gueto alqual he viscut, des que era un xi-quet, ara que he tastat altres rea-litats, se m’apareix massa apre-tat, claustrofòbic. La meua con-clusió, és que hi ha una part moltimportant dels valencians queviuen dins una realitat paral·lela.Nosaltres, senzillament, vivim ala reserva

Des de l’ila

Propaganda

MARC PERISProfessor

19COMARQUES L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

REDACCIÓ VALÈNCIA

La Generalitat Valenciana va co-municar ahir a Acció Cultural delPaís Valencià i a la Fundació RamonMuntaner, vinculada a ACPV, quetenen deu dies hàbils a partir de larecepció de l’ordre per al cessa-ment de les emissions del repetidorcentral de Perenxisa i dels reemis-sors secundaris d’Alginet i la Llosade Ranes Aquests repetidors per-meten l’arribada del senyal delsquatre canals de la Corporació Ca-talana de Mitjans Audiovisuals a l’à-rea metropolitana de València i aàmplies zones de les comarques dela Ribera Alta i la Costera.

La comunicació oficial adverteixque en cas de no complir-se el tan-cament voluntari per part de lesdues entitats es procedirà a iniciardos nous expedients sancionadors–un per Perenxisa a ACPV, i un al-tre per Alginet i la Llosa de Ranesa la Fundació Ramon Muntaner– dela mateixa naturalesa jurídica queel que es va resoldre, ara fa uns me-sos, amb una multa de 300.000! pera ACPV i l’ordre de cessament deles emissions de TV3 –i els altrestres canals de la CCAM– des delsrepetidors de la Carrasqueta a l’A-lacantí), el Mondúver a laSafor i eldel Bartolo a la Plana Alta. Els res-ponsables d’aquestes entitats, quees reuniran la propera setmana perestudiar la situació i decidir les ac-cions a emprendre, qualifiquen lanova ofensiva de la Generalitat Va-lenciana com una mostra clara deque l’única intenció del govern va-lencià és acabar amb tota la xarxade repetidors de TV3 al País Valen-cià, i perseguir i ofegar econòmica-ment ACPV i el gran moviment ciu-tadà que s’ha creat al voltant de lalluita per la llibertat d’expressió i lapluralitat informativa.

Suport de les Illes Balears a lesemissions de TV3 al País Valencià

Precisament ahir Eliseu Climent,president d’Acció Cultural del PaísValencià oferia una roda de prem-sa a l’Obra Cultural Balear desprésde reunir-se amb Jaume Mateu,president de l’Obra Cultural Bale-ar; Macià Blázquez, president inte-rinsular del Grup Ornitològic Bale-ar; Neus Santaner, secretària gene-ral de l’STEI-i; Biel Barceló, secre-tari general del PSM-EN; BernatBauçà, membre de l'executivad’UM i batle de Porreres; CeciliBuele, membre d’ERC-Illes; i DavidAbril, portaveu d'EU-IB. El presi-

dent d’ACPV va criticar la passivi-tat del ministre d’Indústria, JoanClos que, tot i ser titular de les fre-qüències, no ha exercit les sevescompetències per aturar el tanca-ment. Climent també va considerarpoc convenient la signatura d’unacord de reciprocitat entre Cata-lunya i el País Valencià, que acaba-ria amb la recepció de Canal 33,3/24 i K300 i deixaria el control delsenyal de TV3 en mans de Canal 9,amb les possibilitats de censura in-formativa que això significa. Per aACPV, l’única solució factible pas-sa per fer una llei estatal que ga-ranteixi la intercomunicació de tots

els canals en llengua catalana arreudels Països Catalans, i va demanara les forces polítiques que condi-cionin el seu possible vot d’investi-dura al pròxim govern espanyol al’aprovació d’aquesta llei.

Els suports d’aquestes entitats iformacions polítiques se sumentambé a la carta de suport a ACPVi TV3 signada per Montserrat Ca-sas, rectora de la Universitat de lesIlles Balears; Alexandre Forcades,president del Cercle d’Economia deMallorca; i Jaume Reynes, prior delSantuari de Lluc.à. .! ! !

+info: www.acpv.net

Mobilitzacions. Manifestacions al llarg i ample del País Valencià

AMENAÇA! EL PP INSISTEIX EN L’ASSETJAMENT

Nou ultimàtum del Consell contra TV3,ara a l’Horta, la Ribera i la Costera

Després que un jutge paralitzés el tancament del repetidor de Bartolo ara el Consell dónadeu dies per tancar el senyal de TV3 a les comarques centrals valencianes

Candidatura

! Mentre encara resta enl’aire les candidatures quepoden sorgir de les forcesque signaren el pacte delCompromís, els sobiranistesvalencians presentaren laseua candidatura conjuntafa pocs dies. Els partits Re-pública Valenciana, Esque-rra Nacionalista Valencianai Estat Valencià, sota el nom"Per la República Valencia-na",es presentaran a lesproperes eleccions gene-rals. Aquesta coalició elec-toral ha presentat a JoanCuenca al Congrés i a VíctorBaeta al Senat per la cir-cumscripció central i DolorsCalatayud i Vicent Gisbertper la del sud. Albert Marínper Esquerra NacionalistaValenciana, Joan Sorribesper Estat Valencià i VíctorBaeta per República Valen-ciana-partit valencianistaeuropeu han signat avui eldocument 'Cal obrir un camícap un nou horitzó'que for-malitza la coalició "Per laRepública Valenciana". Jo-sep Velasco d’ENV serà elrepresentant de la coalició.Baeta explica que “desprésde tres-cents anys que elRegne de València va seresborrat del mapa políticd'Europa pel primer borbó ide tots els intents de l'Estatespanyol per assimilar-nos,els valencians hem arribatvius al segle XXI. Avui co-mença pels valencians unacarrera de fons. Obrim uncamí cap un nou horitzó desobirania per decidir lesnostres dependències imindependències. Reivindi-quem obertament, sensecap eufemisme, tornar polí-ticament a Europa com Es-tat lliure i sobirà amb la Re-pública Valenciana”.

Els republicanssobiranistesunits en una plataforma

20 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

ROSA BINIMELISMÒNICA VARGASALEJANDRO JURADO*

El model d'implantació delsagrocarburants a gran escala apro-fundeix el procés de concentraciómassiva de riquesa i prioritza larendibilitat econòmica d'unes po-ques empreses per damunt de lasustentabilitat social i ambiental deles regions més vulnerables del pla-neta. Derivar productes alimenta-ris a combustibles tindrà efectescatastròfics en els països en vies dedesenvolupament, comprometentla sobirania alimentària de milionsde persones.

L'expansió dels agrocombusti-bles a escala global pot explicar-se,en bona mesura, pel suport que lesprincipals potències econòmiques,Europa i EUA, brinden mitjançantpolítiques públiques, subvencions imesures legislatives. A Espanya, laLlei 24/1998 del Sector d'Hidrocar-burs estableix l'objectiu (obligato-ri) que per al 2010 el 5.75% del seuconsum energètic en transport pro-cedisca d'agrocombustibles, d'a-cord amb les directives europees.

Els seus defensors argumentenl'augment de la seguretat energèti-ca (el que equival a la reducció dela dependència enfront dels països

productors de petroli percebutscom “políticament inestables”); lapreocupació per l'escalfament glo-bal, per la hipotètica “reducció” deles emissions de gasos amb efected'hivernacle (CO2, òxid nitrós,etcètera) i, finalment, per a donarresposta a la crisi del sector agrarien els països occidentals, que per-metria, diuen, millorar les condi-cions de vida dels pobladors de laperifèria a l'oferir-los mercats perals seus productes agrícoles.Aquest últim argument s'articulaamb el dels països productors comBrasil: mostrar els carburants ela-borats amb base en la biomassacom a solució a la pobresa, l'èxoderural i les desigualtats socials, alpromoure el desenvolupament “ru-ral”.

L'impacte dels agrocarburantsen el món rural estarà fortamentdeterminat pel preu de les matèriesprimeres i pel model global o localque s'impose en cada regió.

Existeix un debat sobre les ra-ons de l'augment progressiu delpreu dels aliments bàsics (pa, perexemple): és atribuïble a la utilit-zació de les produccions agrícoles(blat de moro, blat, canya de sucre,oleaginoses, etcètera) per a elabo-rar agrocombustibles (que actual-ment és poc significativa), o s'ex-

plica pel creixement sostingut de lademanda i l'estancament de la pro-ducció mundial?

Independentment de l'explica-ció, derivar productes alimentarisa combustibles (davant igual com-portament de la productivitat mun-dial i en l'actual model de produc-ció a gran escala) tindrà efectes ca-tastròfics en els països en vies dedesenvolupament, comprometentla sobirania alimentària de milionsde persones. Fins i tot si no es trac-ta de cultius alimentaris, el resul-tat és el mateix doncs es desplacenparcel·les inicialment destinades al'alimentació local. D'altra banda,l'augment de preu d'algunes matè-ries primeres per a l'alimentacióanimal (pinsos) eleva el cost deproducció dels ramaders, que si hotraslladen al consumidor no seranels únics perjudicats.

A manera d'exemple, hi ha el casde la implantació dels agrocom-bustibles en l'Estat espanyol, queaspira a incrementar de maneramassiva aquest tipus de producció.Analitzem la seua capacitat de pro-ducció d'agrocombustibles i la seuarelació amb les hectàrees necessà-ries per a satisfer localment la pro-ducció. Analitzant les xarxes im-plicades identifiquem qui contro-len el negoci.

A Espanya existeixen 46 plantesde producció de biodièsel (16 pro-ductives, 19 en construcció i 11 enprojecte) i 4 plantes de bioetanolen activitat. La capacitat de pro-ducció de biodièsel és de 670 miltones/any, encara que la produccióde 2006 no va superar el 19% de lacapacitat instal·lada. A pesard'això, es preveu triplicar la capa-citat productiva en els pròxims dosanys, quan es finalitzen les plantesen construcció, fins augmentar a un600% amb el funcionament de lesplantes projectades. Mentre avui esprodueixen 41.875 tones l'any demitjana per planta, les plantes enconstrucció tenen el potencial deproduir-ne 103.579, i les que estanen projecte rondarien les 185.000tones l'any. La planta projectadaper Infinita a Huelva, per exemple,podria produir 600.000 tones l'any,4,8 vegades més que el conjunt deplantes el 2006.

Si el biodièsel es produís a par-tir de colza, es necessitaria usar el10% de les terres cultivables del'Estat espanyol per atendre la de-manda que suposaria la totalitat deles plantes de biodièsel en ple fun-cionament. D'utilitzar-se girasol osoia, aquest percentatge es dupli-caria. La tendència actual mostraque les matèries primeres no pro-

vindran de territori espanyol, sinóque la majoria s'importarà d'Ar-gentina, Brasil, Centreamèrica, In-donèsia, etcètera, recorrent milersde quilòmetres. Segons un informede l'Associació de Productors d'E-nergies Renovables (APPA, 2007),la quantitat d'oleaginoses requeri-des a Europa el 2020 suposaria mésdel 90% de tota la producció co-munitària i per tant, el proveïmentde biodièsel només serà possiblerecorrent a la importació del 50%del consum previst. El transport re-querit per aquesta importació im-plica augmentar les emissions deCO2 ja que es realitza mitjançantcombustibles fòssils. A l'Estat es-panyol, el 61% de la producció debiodièsel s'exporta a països de laComunitat Europea, el que implicaencara més consum d'energia fòs-sil, comprometent el balanç finald'emissions de CO2. La produccióde biodièsel a Espanya el 2010 po-dria duplicar l'objectiu marcat perla legislació, el que sembla conti-nuar la tendència actual.

La producció de bioetanol el2006 va ser de 321.000 tones (72%dels agrocombustibles), sobre unacapacitat de producció de 441.000tones anuals. Tot i que encara noexisteix cap projecte de construirnoves plantes de bioetanol, aques-

La trama dels agrocarburantsANÀLISI! UNA ALTERNATIVA ENERGÈTICA ENVERINADA

A Espanya, la Llei 24/1998 del Sector d'Hidrocarburs estableix l'objectiu (obligatori) que per a 2010, el 5,75% del consum energètic en transport procedisca d'agrocombustibles, d'acord amb les directives europees. Derivar productes alimentaris a combustibles tindrà efectes catastròfics en països en vies de desenvolupament

Si el biodièsel es produís a partir de colza, es necessitaria usar el 10% de les terres cultivables de l'Estat espanyol per atendre la demanda que suposaria la totalitat de les plantes de biodièsel actuals.

ESTRENEN UN NOU DOCUMENTAL SOBRE TERRA LLIURE

El passat dijous, s’estrenà a la Facultat de Comunicació Blan-querna el documental “Retorn a la terra lliure”, que en la seva ver-sió de 55 minuts, ha estat coproduït per Televisió de Catalunya.Els autors d’aquest documental van néixer quan aquesta orga-nització armada va començar a actuar. Quan es va dissoldre te-nien quinze anys. Ara han volgut conèixer qui eren aquells jovesque van decidir canviar la història del país amb l’ús de les armes.Els autors han volgut saber què pensaven els protagonistes lla-vors i què pensen ara. Joves d’ahir preguntats per joves d’avui.Dues generacions buscant respostes. I les troben, segons lanota de premsa sobre l'estrena. Aquest documental va enllestir-se alhora que una altra peça titulada “Terra Lliure, punt final”, queTVC va emetre fa uns mesos. Aquell treball va provocar una allaude crítiques, d’articles de premsa i fins i tot una declaració delConsell de l’Audiovisual de Catalunya. Una conseqüència d’aixòva ser que “Retorn a la terra lliure” ha vist ajornada la seva publi-cació a TV3. Però ara els seus autors s’hi avancen amb una ver-sió més extensa, de 79 minuts, que sí que incorpora declaracionson els protagonistes parlen del present i del futur, no només delpassat. “Retorn a la terra lliure”, realitzat pels exalumnes MarcBalfagón, Jordi Sanglas, Marc Parramon i pel professor Oriol Gis-pert, entrevista en profunditat cinc dels fundadors, ideòlegs i mi-litants més actius d’aquella organització: Carles Sastre, Josep Se-rra “Cala”, Carles Benítez, Quim Pelegrí i Carles Castellanos. El do-cumental té l’exclusivitat d’entrevistar per primera vegada QuimPelegrí, que va estar present en dues de les primeres accions enles que dos militants van morir al seu costat. La idea d’aquestprojecte es va gestar ara fa sis anys. En el Seminari de Documentalde Comunicació Audiovisual de Blanquerna, on Gispert va conèi-xer Balfagón, Sanglas i Parramón, en aquell moment alumnes enel darrer curs de carrera. Van convenir que la història de Terra Lliu-re mereixia una mirada acurada. Amb el temps, els ja exalumnesvan fer recerca i van acabar entrevistant i coneixent a fons els pro-tagonistes d’aquella organització armada. Durant els anys se-güents, molt lentament, el projecte es va anar concretant. Final-ment, després d’un llarg i complex camí, tres productores, La LupaProduccions, Mallerich Films Paco Poch i La Quimera Audiovisuales van associar per concretar-ne la producció.

L’Avanç Informació, 18 de gener de 2008

REDACCIÓ

El El Kafre Teatre de Picassent vatancar la quarta edició amb un pleabsolut en totes les seues sessions,així com en un explícit èxit de críti-ca. La Regidoria de Cultura, Joven-tut i Promoció Lingüística de l’Ajun-tament de Picassent va preparar uncartell intrèpid, alhora que interes-sant, que va fer gaudir a tots els as-sistents. 1.300 espectadors van viu-re en directe les històries Kafrescontades pels protagonistes d’estefestival únic a l’Horta Sud. La Casade Cultura de Picassent va encetarel 2008 amb la programació del Ka-fre Teatre, una nova edició del festi-val de teatre més agosarat, divertit iirreverent de tos els que es realit-zen. Leo Bassi amb La Revelación,

Johnny Melville amb The Best ofJohnny y Xavi Castillo amb CanviClimàtic Circus van ser els protago-nistes d’un Kafre que passarà a lahistòria pel gran èxit de públic i lagran demanda d’entrades dels veïnsi veïnes de Picassent, així com demolts habitants de la comarca i dela ciutat de València. L’inici del festival fou a càrrec delgenial Leo Bassi. La revelación vacomplir amb les espectatives crea-des i va posar damunt l’escena untext atrevit que trencà molts tòpicsestablerts de la societat actual, es-pecialment en aquells aspectes quefan referència a les religions mono-teistes. Divendres va ser el torn per a l’es-cocés Johnny Melville, un mestre dela comicitat que amb el seu nou es-pectacle va demostrar el que és ca-

paç de fer un autèntic clown brità-nic. Amb l’arribada del cap de set-mana, també va arribar el incom-bustible alcoià Xavi Castillo. CanviClimàtic Circus, que es va poderveure en sessió doble (19:30 i22:30) a causa de la gran peticiód’entrades va tornar a demostrar latenacitat còmica, la visió crítica i eltalant satíric d’este extraordinariactor. El café teatre també va tindre el seumoment. Les nits de divendres i dis-sabte des de les 00:30 els dos dies.La matinada de divendres a dissabteel gallec Yoni Mediogramo va pre-sentar l’obra Politoxicòmico, i dedissabte a diumenge els mallorquinsde Neo-Rural amb Tetra-Brik. Amb-dues produccions van ser un èxit icadascuna comptà amb l’assistènciade més d’un centenar de persones.

PICASSENTMÉS KAFRE

QUE MAI

23L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

MARC ANTONI ADELL

Enguany fa setanta-cinc anys(1932-2007) de l’acord per nor-malitzar la nostra llengua i fer-laadient per a l’ús comunicatiu es-crit –periodístic, literari i cientí-fic-. Aquell fou un esdevenimentcabdal i vertebrador per a la nos-tra societat, que convé molt i ararecuperar, quan el context insti-tucional –llegiu Generalitat Valen-ciana- s’encabota en mostrar-sepalesament i barroera, beligerantamb la nostra llengua: proves evi-dents són l’escassíssima presèn-cia als mitjans públics –Canal9- iel tancament dels que en fan úshabitualment i amb qualitat–TV3-

La cosa començà (*) l’any 1930amb l’aparició del llibre de LluísRevest “La llengua valenciana.Notes per al seu estudi i conreu” ila iniciativa de la revista “Taula deLletres Valencianes”, dirigida perAdolf Pizcueta, amb el propòsitde «l’establiment d’unes normesfixes que deixen fora del gust odel caprici personal les formesgràfiques del valencià». Però seràa les darreries de 1931 quan esreprèn la iniciativa de la “Taula”,ara de la mà de la Societat Caste-llonenca de Cultura, que publicàal seu butlletí una nova crida,anunciant l’elaboració d’unes«normes ortogràfiques provisio-nals».

El fet que aquesta nova i con-tundent crida es fes des de Caste-lló, i des d’una entitat tan presti-giosa culturalment, responia a unplantejament tàctic, elaborat con-juntament per Adolf Pizcueta iGaetà Huguet, entusiastes impul-sors de la iniciativa, que conside-raven que a la ciutat de Valènciales postures divergents entre elssectors valencianistes no fariensinó entrebancar el procés, i que

la Castellonenca “sempre impo-sarà més respecte i juntarà mésvoluntats”.

Així a l’octubre de 1932 les ses-sions es van succeir amb rapidesai discreció i el 15 d’aquell mes esreuní la Junta de la Castellonen-ca, que decidí que Lluís Revests’ocuparia de la redacció de lesnormes. D’altra banda, Carles Sal-vador fou convidat a participar enla redacció, i a preparar un voca-

bulari ortogràfic ajustat a les futu-res normes. Poc després, el dis-sabte 12 de novembre, a la seu dela “Castellonenca”, tingué lloc lareunió on Revest presentà elsseus resultats que foren aprovats.

Posteriorment, a principis dedesembre, un reduït nombre derepresentants d’entitats culturalsi publicacions valencianes es reu-nien per aprovar, definitivament,la normativa adoptada per la Cas-

tellonenca. La històrica reuniótingué lloc a Castelló el divendres2 de desembre de 1932 a la CasaMatutano, del carrer Cavallers,Una vegada aconseguit l’acord, estractava de recollir el màxim d’ad-hesions d’entitats, publicacions ipersonalitats del món cultural va-lencià (**) i la data simbòlica ele-gida fou la del 21 de desembre de1932. Aquest text és el conservatactualment a la Biblioteca Valen-

ciana, i fou elaborat per Lluís Re-vest.

Heus ací un exemple de patrio-tisme i d’enteniment, que aquellsconreadors de la nostra llenguamostraren i que ens convé moltals valencians actuals, d’imitar,per a la supervivència del signemés significatiu de la nostra iden-titat: la llengua. La data s’ho val iel propòsit encara més. Per moltsanys!

LLENGUALes Normes de Castelló: 75 anys (1)

24 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

MARC ANBTONI ADELL

Elogi de la transgressió. Iden-titat nacional i desraó d’estat.(Àngel Velasco i Quim Gibert,eds.) La Busca edicions. Barce-lona, 2007.

Els de La Busca ja s’haviensignificat en edicions anteriors–“Autoestima i Països Catalans”,“El despertar dels Països Cata-lans”...- defensant una catalani-tat agosarada i desacomplexada,on alguns dels autors del presentllibre –i d’altres- ja es manifesta-ren com a gent inquieta, docu-mentada, enraonada i sensibleenvers aquell posicionament.Així l’editorial La Busca es con-verteix en testimoni del temps icontribueix a deixar constànciade la història del desassossec na-cional. Altrament els editors–Àngel Velasco i Quim Gibert- nohan perdut un pèl de la seuacondició d’inquiets, incisius,contundents i, malgrat tot, civi-litzats i pacífics.

El títol –“Elogi de la trans-gressió. Identitat nacional i des-raó d’estat”- ja ens posa en aler-ta, per les dues antinòmies se-guides que formula: una aparent–això d’elogiar la transgressió nosembla “políticament” massa co-rrecte, en els temps que corren-i l’altra contundent, per allò de“a grans mals –desraó d’estat-grans remeis –identitat nacional-. I més clar, aigua. I per si no ha-via quedat prou –de clar- la frased’Espriu, en Ariadna al laberintgrotesc: “No hi ha un manamentestablert pels Immortals que noes pugui transgredir, amb el seubeneplàcit...” –-“o sense”, perafegir un gest fusterià còmplice-.I tot el contingut del llibre ben“amanit” -en el sentit de prepa-rat, posat a punt, introduït o pro-logat- per Àngel Velasco amb ellook característic –personal i li-terari- que el defineix i, com quino vol la cosa, les va amollant degrosses.

Tot seguit entra en escena–cap. 1er-, Quim Gibert, perabordar la seua intervenció ambaquella frase que tant li agrada“De què parlem quan parlemde...”, ara d’identitats i desraód’estat. No és mala cautela perevitar confusions: aclarim con-ceptes, definim posicions, ajus-tem comportaments...I, en abor-dar el tema, l’autor uneix peda-gogia i contundència, psicologia irealisme i tot molt ben documen-tat –les cites són constants- i vi-venciat –les referències al dia adia, també-, presentant el seudiscurs amb una estructura sòli-da i ben sistematitzada i un llen-guatge còmplice: els lectors i lec-

tores se sentiran, sens dubte,atrets i convençuts que no éspoc. Les referències territorialssón clarificadores: Bèlgica, Eus-kal Herria, Quebec, Gales, Escò-cia, Irlanda, Macedònia, Croà-cia...i ara Kosovo. I els exemplesencoratjadors: des de Borrell II aJim Hawkins de l’Illa del tresor,passant per l’adolescent MollyCraig, Mahatma Gandhi, Macià,Abd el-Krim, Rosa Lee Parks,Martin Luther King, Lawson,Zoro o Eto’o...

La conclusió és que cal“avançar agosaradament” comells i elles i cal fer-ho ja.

Ramon Camats –cap. 2n- ensintrodueix, tot seguit, en el de-

curs de les seues reflexions -fi-losòfiques, però també políti-ques, històriques, socials i fins itot teològiques- a l’entorn d’“Identitat i revolta”. Ho fa ambuna “bateria” de cites i docu-mentació erudita quasi exhausti-ves, des dels clàssics –els grecsperò també els tomistes- fins aRawal, passant pels idealisteskantians i els revolucionaris mar-xians. El fil conductor, però, seràCamus, amb referències genero-ses a L’homme révolté –metafísi-cament revoltat i històrica-. S’es-tén analitzant el mot i la pràctica–sovint esbiaixada- de la justíciai acaba abonant la revolta pacífi-ca i/o la desobediència civil, per

mor de defensar –paradògica-ment- l’aplicació dels Drets hu-mans, inclòs el dret a ser poble–pobles: PPCC- lliure(s) i inde-pendent(s) de “Castella” –que éscom l’autor diu que s’hauria d’a-nomenar Espanya-.

Albert Berrio, per la seua part–cap. 3r-, aborda el concepte –ila pràctica- del catalanisme, desde la realitat de l’estat-nació i lasuccessiva consolidació al llargdel temps, on les llengües que nosón la “nacional” –les “regio-nals”- a prou penes tenen un re-coneixement localitzat al seu te-rritori i també allà compartitamb la “nacional”. És a dir que,per definició, són llengües pres-

cindibles. L’autor analitza les–quatre- posicions possibles en-vers la relació llengua-identitatcatalana i alerta de la perillositatque suposa la pèrdua de presèn-cia de la nostra llengua, en elsàmbits no formals de relació, al-hora que defensa la necessitatdel recolzament institucional a lallengua, en forma d’estat sobirà.

Ara és el torn –cap. 4rt- d’Eu-geni Casanova que articula unal·legat contundent contra l’es-panyolisme militant –d’ara i desempre-, tot desemmascarant-lo:alguna cosa sabíem –-i algunamés n’intuíem-, però no d’una taldimensió, com Casanova denun-cia, pas a pas i punt per punt: leslleis “constitucionals”, les inter-vencions hostils de les forces po-lítiques, del món empresarial,mediàtic, cultural, esportiu...finsi tot les maniobres, venudes coma generoses i patriòtiques d’A-dolfo Suárez, “entronitzant” Te-rradellas, com a primer presi-dent de la Generalitat, en la re-centment recuperada democrà-cia...Tot plegat, poca calor si elscatalanoparlants no reaccionà-vem ja i no sembla que una talreacció siga esperable a curt ter-mini, que és el què ens quedad’existència com a col·lectiu deparlants i com a poble.

I per acabar el text “capitular”del llibre –cap. 5è- Josep Sortanalitza el cas del Quebec com aparadigmàtic –i fins i tot imita-ble-, per la seua lluita a favor dela pròpia identitat –diferenciadade la francesa-, tot i incloure lallengua francesa en el seu pro-jecte sobiranista. I això malgratla pressió de l’ocupació britànicade segles i l’aclaparador contextanglòfon de l’Amèrica del nord:el seu és un exemple de coratgenacional i d’afecte a la llengua.

I encara s’afegeix un “Annex”,on el lobby per la independència,empra la comparança típica deDavid i Goliat, envers els païsospetits i colonitzats front als po-derosos i colonitzadors. JaumeSastre i Josep Palou expliquenles “gestes” que estan duent aterme a les Balears per eviden-ciar el folklorisme –la Feria deabril- i la prepotència –la piscinade Pedrojota-, amb què des del’espanyolisme més tronat es volperpetuar la submissió del nos-tre poble.

Elogi de la transgressió esde-vé així el llibre de capçalera dequalsevol ciutadà o ciutadanadels PPCC, amb una mínima sen-sibilitat per la llengua i el territo-ri...i de fora dels PPCC, perquèse n’adonen que la colonitzacióforània no està tan consolidadacom alguns voldrien: el futur potser tot un altre.

ASSAIG Transgressió i identitat nacional

L’Avanç informació, 18 de gener de 2008 25

Provant, provant... Músics Sense Fotògraf vos ofereix junt a l'Avanç un nouespai fotogràfic sobre l'actualitat musical del nostre país. I vos preguntareu:Això que és?Som un col!lectiu de fotògrafs sense Música, d'aquesta mancança naix lanostra col!laboració amb els músics, ells no tenen Fotografia! Desgraciada-ment aquests dos camps culturals són precaris i sofreixen diàriament l'igno-rancia dels nostres governants i promotors culturals. Per açò, i perquè ensagrada cantar i ballar, hem decidit documentar i fer resó dels ritmes i rima-dors dels nostres barris.Salut i a passar-ho bé! Açò ja marxa...

Un nou espai fotogràfic

MSF inaugura galeria, ens en anem a la gravació d'un nou disc, estem amb La Gossa Sorda a l'estudi RPM de València. És el començament d'un nou cicle, el re-sultat d'un any i mig de concerts pels Països Catalans, d'experiència i motivació, mantenint l'actitud crítica i combativa estan treballant amb aquest nou LP. Dies de Santa Paciència i Divina Creació enRPM. Cal destacar el canvi del baix de la banda, Xitxo ens deixa i arriba Jordi Mutí... sort a tots dos! I coses que no canvien, aquest ja és el tercer disc que Jaume Faraig es fa càrrec de la producciódels de Pego. Si voleu conèixer el nom del disc haureu d'esperar un poc més... sorpreses per a principis d'Abril!

La Gossa Sorda

26 L’Avanç informació, 18 de gener de 2008

PROGRAMACIÓ ràdio i televisió

AiD fitxa Jaime Pujol Canal 9|www.rtvv.esL'actor, nascut a Palma de Mallorca però criatprofessionalment a València, oferirà en la comèdiade sketches”Autoindefinits” la faceta més còmica iversàtil del seu ampli repertori. Pujol és àmpliamentreconegut per la seua presència en la sèrie ElComissari, a més d'haver participat en nombrosessèries de televisió i pel!lícules durant els seus 20 anysde carrera.

Comunicació

Vicent Sanchis es passa al grup de comunicació Cultura03Cultura03| www.cultura03.cat

Vicent Sanchis,director del diari Avuides del 1995 fins elpassat novembre, s’haincorporat al grupCultura03 com adirector de continguts,segons informa elportal Comunicació21.El càrrec que ocuparàel periodista valenciàés de nova creació i técom a missió“dinamitzar

permanentment laqualitat delscontinguts com a basede la indústriacultural, tenint com areferència els millorsproductes d’Europa”.Sanchis participarà enels consells deredacció, els comitèseditorials i els comitèsd’idees de lesdiferents publicacionsdel grup, però la seva

acció no seràexecutiva. L’exdirectorde l’Avui s’incorporaràal grup l’1 de febrer iintentarà crearsistemes peraugmentar lacreativitat, lessinergies transversals ila incorporació denous autors al grupcooperatiu. El grupcooperatiu Cultura03agrupa diverses

empreses com ara AraLlibres que, alhora, téquatre segellseditorials, laproductoraaudiovisual Batabat, iSàpiens Publicacionsque edita les revistesSàpiens, DescobrirCatalunya, DescobrirCuina, Lonely Planet iTimeOut Barcelona.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info.22.05. L’Oratge.22.10. Tenim Paraula.22.12. Animailades.22.15. L’Info. (Anàlisi)22.50. Els Debats d’Info TV al Micalet.

Presenta Ignasi Munyoz.23.15. Watts. (Videoclips).23.45. Els Reportatges d’Info TV.00.05. L’Info (Redifusió).

01.00. L’Info. L’Anàlisi.01.30 La Nit d’Info TV

DIVENDRES14.45. Para Taula15.00. L’Info.Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge.15.30. Programació de Vesprada18.00. L’Info. Primera Edició

(Repetició)

18.30. Programació de Vesprada.19.50. Meninfo TV.

Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor).

20.10. Els Debats d’Info TV.Des del Teatre El Micalet de València.

21.15. Para Taula.21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve.22.10. Animailades.

R

R

InfoTVCanal 42 d’UHF+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA

(Espai de Cuina)15.00. L’INFO. Primera Edició.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA.18.00. L’INFO. Primera Edició 18.25. L’ORATGE. 19.00. UNIVERSITAT OBERTA.

Presenta Artur Balaguer.19.45. CASABLANCA.

Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema)

20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve.

20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA.21.20. PARA TAULA.

(Espai de Cuina)

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo.

22.10. L’ORATGE.22.15. TENIM PARAULA.22.17. ANIMAILADES.22.20. L’INFO. ANÀLISI22.45. VEUS LITERÀRIES.23.15. L’INFOBORSA.23.20. LES MÚSIQUES D’INFO TV23.50. ESPECIAL.00.30. L’INFO 01.10. L’INFO. L’ANÀLISI 01.30. LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS14.45. Para Taula.15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ.

Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada.18.00. L’Info. Primera Edició. 18.45. Especial.19.30. L’Info. L’Anàlisi. 20.00. Veus Literàries.20.30. Les Músiques d’Info TV.

R

R

R

R

R

R

R

R

22.15. Universitat Oberta.23.00. Casablanca.23.30. Infoborsa.23.35. Les Músiques d’Info TV.00.10. L’Info (Inclou L’Anàlisi) 01.30 La Nit d’Info TV

DISSABTE14.00. La Setmana. Infomigdia.16.00. Programació de Vesprada.

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges.

Presenta: Blanca Gras.

19.45. L’Info (Anàlisi) 21.00. Els Debats d’Info TV.22.15. Les Músiques d’Info TV.23.20. Meninfo TV.00.50. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE14.00. La Setmana. Infomigdia. 16.00. Programació de Vesprada.20.00. La Setmana.

Noticiaris Nocturns i de l’Infosport.

00.00. Casablanca 00.30. La nit d'InfoTV.

Els millors moments de la programació d'InfoTV.

NOTES1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Lesmúsiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debatsd'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments mésinteressants de la programació més recent. Entreprograma i programa sempre va intercalat un capítol deTenim Paraula.2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àreametropolitana. En cas de tindre a casa una antenacol!lectiva, s’hi ha de col!locar un mòdul amplificador.Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àreesde La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes horesdel dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I aOntinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de laTelevisió d’Ontinyent.3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb lacol!laboració de Gandia TV els partits del GandiaBàsquet.

R

R

R

R

R

R

R

R

R

Del 21 de gener al 4 de febrer de 2008Majors de 7 anys Majors de 13 anys Majors de 18 anys Repetició Subtitols per a sords SR18137

PluraliaTVwww.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIESReflexions sobre la vivenda, Obradordóna suport a la rebe!lió

ÚLTIMES NOTÍCIESRussafa notícia, Entrevista Irak

NOUS MITJANSCol!lectiu “Bajo el asfalto está lahuerta”

TREBALLADORSMango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita

MICHAEL MOORENova edició

AUTOREntrevista a Miriam Ciscar, Documental“Ganga del Cel a la Terra”

CREACIÓ

Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

SOMRIUCàlico enamorat, contra els marcians...

RESÚM EDICIONSResum de les edicions anteriors ambels millors vídeos

CURTSSecció especial de curtsmetratges

RàdioKlara104.4 FM València+ info: www.radioklara.org

DILLUNS06:00 - 13:30 Lliure Directe (Info)13:30 - 14:30 Africania 16:30 - 18:00 El Jardín de Epícuro 19:00 - 20:00 Hora Roja (Joves EUPV)20:00 - 22:00 Maldición de Malinche22:00 - 22:30 El Vaivén22:30 - 00:30 El Perito Pirómano

DIMARTS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Radio Insurgente EZLN16:30 - 17:00 Radio Ciencia19.00 - 20:00 Nosotras en el Mundo20:00 - 21.30 Poesia/El taller de etc. 21:30 - 23:00 Argento23:00 - 01:00 La Descoberta

DIMECRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Taller de Folk 17:00 - 19:00 La Passió pel Teatre 19:00 - 20:00 La Vereda 20:00 - 22:00 Club amigos del crimen 22:00 - 00:00 Klartelera (Cinema)

DIVENDRES06:00 - 13:30 Lliure Directe 13:30 - 14:30 Cajas Negras 20:30 - 21:30 La Caixa de Música00:30 - 02:00 Con otro acento

DISSABTE09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

NOTES1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes apersonatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatiusDemocracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio FrançaInternacional.2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programesmés interessants de la seua graella.