El PP reparteix la TVdigital als seus amics

Expojove, aparador de lacaverna anti-catalanistaLa fira de la Joventutque organitza l’ajunta-ment de València torna afer d’aparador propagan-dístic per a diferents orga-nitzacions secessionistespàg. 16

COMARQUES

Els rumors deguerra contraSíria recorrenOrient MitjàPrimera part de l’espe-cial que dediquem a l’es-cenari que s’obri al mónàrab després de la gue-rra dels EUA contra l’Iraqpàg. 06-08

INTERNACIONAL

El 2006 començaamb l’estrena deldomini .catpàg. 12

+ Notícies

ENTREVISTA

Carlos Taibopàgines centrals

BENEFICIATS GRUPS MEDIÀTICS DE DRETES I PROPERS A L’ESGLÉSIA

Comença el judici contra els 13 de Gandia S’obri una desmesurada escenografia repressiva i judicial contra els joves que protestaren aquestestiu contra la presència de Fernando Giner a la Universitat de Gandia pàg. 13

6 DE GENERHivern 2006

1,5 euroswww.lavanc.com

#95

Cuba encapçala elcreixement econò-mic a Sudamèricapàg. 20

Quadern

EL PINTEM, CENSURATL’Ajuntament de València destrueix totes lesobres d’art de carrer que col·lectius d’El Carmevan confeccionar a la jornada de Pintem Tots!

El concurs de Televisió Digital Terrestre (TDT) de la Generalitat valenciana s’ha saldat amb unmapa televisiu local i autonòmic extremadament escorat cap a la dreta pàg. 10-11

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, TàfolCruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, Iñaki Aicart,Laia Carreras, Miquel Atxell, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, Sandra Quintero,Òscar Bornall, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis. COL·LABORADORS: EmiliOlmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel, Diagonal, César Lledó, JoanAntoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA:Laia Miralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés

El PP i les TDT alPaís Valencià

02 L’Avanç informació, 6 de gener de 2006

OPINIÓNOAM CHOMSKY

“La repressió és a la dictadura

el que la propaganda és a la democràcia”

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17CP 46006 València · 96 333 93 68redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

JOSEP CARLES LAÍNEZ

Ens llancem les mans al cap els què vam veure el passat 30de desembre al portaveu del Consell, el senyor GonzálezPons, dient que la concessió de llicències de TelevisióDigital Terrestre ha estat plural. I no hauriem de fer-lo. ElPP ha estat plural al més pur estil franquista. I és queFranco era en certa mesura plural amb els seus, i igual queel dictador va arbitrar entre falangistes, nacional-catolicistes, monàrquics i tecnòcrates de dretes, el Consellvalencià ha exercit d’igual manera d’arbitre entre totsaquests sectors que actualment sustenten al PP, tant en lesurnes com en els mitjans de comunicació. Li ha concedit diverses llicències a l’extrema dreta deJiménez Losantos i a la vulgarment coneguda comteletroncho de Castelló, el propietari de la qual dirigiadiatrives contra els rojos acompanyat per un busto deFranco. Tant la Cope com Las Provincias, representants actualmentdels sectors ultracatólicos, sobretot la primera propietat dela Conferència Episcopal, han resultat agraciadescadascuna d’elles amb una de les dues llicències que esconcedien per a emetre en tot el País Valencià. El representant dels monàrquics Luís María Ansónaconsegueix quatre llicències importants com són lesd’Elda, Alcoi, Sagunt i Oriola. I la resta es reparteixenentre amics, afiliats i gent de confiança, excepte honrosesescepciones. O siga que a nivell intern, del PP està clar, si que ha existitaquesta pluralitat tan remarcada pel senyor Pons. Altracosa és la pluralitat que ens mereixem els valencians. Peròclar, el nostre govern està acostumat a confondre els seusinteressos amb els de la resta de pagans de l’erari públic. I el que més ens pot molestar és la capacitat d’aquests queara ostenten el govern valencià per a acabar legislantcontra nosaltres. O a cas no va en contra dels valencians el concedir mésd’un quaranta per cent de les llicències a empreses que nitan sols són del nostre país? Aquesta és la forma que té el Consell de defensar laindústria audiovisual autòctona? Molt ens temem que la concessió de llicències de TelevisióDigital Terrestre al País Valencià ha servit perquè el PPlocal ajude a pagar els deutes polítics del PP de Gènova. Iaquest ha estat el primer criteri de la concessió, seguit delpagament de deutes interns i del de criteri de fer més ricsals seus amics. Paradigmàtic és el cas de Canal 37d’Alacant que va ser denunciat per aquest periòdic perprohibir l’emissió d’un reportatge per estar en valencià sitenim en compte que la llei obliga a les TDT a emetre unmínim d’un 20% en valencià. Aquest canal, molt pròxim al’exdirectora de TVV Vea Reig, ha obtingut duesconcesiónes. Sense llicència es queda però, InfoTV, tot un exemple detelevisió plural, i aquesta si ho és, i a més 100% valencianai en valencià i que compta amb experiència demostradad’emissió, cosa que moltes de les adjudicatàries no tenen. En definitiva que si no tombem el concurs de concesion detelevisió digital Terrestre, el futur que ens espera en lapetita pantalla és desolador: manipulació, imposiciócultural i lingüística i aquest pudor a ranci que sol vindrede la dreta de la meseta barrejat amb el cutrerio, el malgust i el telefem que tant agrada a la dreta autòctona.

Els tòpics tenen la força de larepetició, però de res més sihom no els alimenta amb

nova carnassa i de manera contí-nua. Repeteixen els avesats al va-lencianisme “bien entendido” queells són bilingües i que som una“comunitat” bilingüe. Surt a lapremsa, a la televisió i és veu pú-blica pertot arreu; el pitjor és que,a sobre, n’estan convençuts. Tan-mateix, el bilingüisme, en el sentitque li donen (l’altre, el ver, l’expli-caré jo ara) és una fal·làcia. A moltestirar, puc admetre’ls que l’Esta-tut d’Autonomia contempla, perllei, dues llengües “pròpies”. Peròno es corresponen amb la idio-sincràsia i la història dels valen-cians. La pregunta és molt senzilla:¿en qui pensa un adalid de la de-fensa del “valenciano” (sempre, enla llengua de Cervantes, no falta-ria...) quan parla de bilingüisme?,¿pensa en els oriünds de Segorbe,de Montanejos, d’Enguera, de Re-quena? Em fa l’efecte que no, tro-bo que les seves pensades bé s’a-drecen als nascuts a qualsevol ciu-tat, poble o vilatge valencians queparlen espanyol de manera inte-rrompuda, és a dir, que els seusavantpassats parlaven valencià, bétenen de destinatari els fills d’im-migrants, amb la característica queaquests també poden fer servir el

xinès, el fang, el romanò o el quesigui, no només l’espanyol.

La realitat és que a València hi havalencians que parlen valencià, va-lencians que parlen castellano-ara-gonès i valencians que parlen es-panyol (però, ep!, m’hi refereixo alsciutadans de la Plana d’Utiel, la nos-tra vall d’Aran particular). És Cata-lunya bilingüe? Sí: català i aranès.Doncs, de la mateixa forma és aValència: valencià i illes de dialec-tes espanyols. Els valencians no te-nim cap vincle històric amb la llen-gua de TVE si no ens retrotreiem ala nostra pèrdua d’autoestima, a lescontínues desfetes polítiques, cul-turals i, que ningú no se n’oblidi,bèl·liques. Val a dir, l’espanyol no hiés, a la nostra “carta magna”, enconsideració dels compatriotes quemai no tingueren o han perdut elvalencià com a llengua vehicular.Tampoc degut a ser una llengua in-ternacional veïna. El perquè de lapresència de l’espanyol cal trobar-la en la llunyana data del 1707. Iaquell procés de conquesta encarano s’ha aturat. L’espanyolisme lin-güístic, tan barroer ell, només n’ésla mostra més dolorosa.

Deixem, doncs, de confondre bi-lingüisme amb llengües oficials al’Estatut. No és el mateix. L’Estatde la Ciutat del Vaticà, per exem-ple, no és una Nova Roma els nacio-

nals de la qual parlen llatí tan bonpunt hi posen els peus. Serà la llen-gua oficial, però el Vaticà no serà bi-lingüe jamai. Els valencians queparlen un dialecte pròxim al cas-tellà estàndard, però la base delqual es projecta a la petja històricaaragonesa sobre el nostre territori,no haurien de consentir que ningúque no ha sabut conservar les sevesarrels, que ara diu defensar, els robila seva idiosincràsia. Perquè l’occi-dent de València és el gran oblidaten aquesta ja avorrida qüestió denoms, ni que sigui per antiga. No ésl’excusa per a la mort del valencià,no és l’Altre incòmode del qual JoanFuster, en una de les seves propos-tes més criticables, advocava peruna solució final regalant-lo a l’A-ragó, perquè al cap i a la fi, i en ter-mes d’orgull cronològic, algunescontrades formaven part del queanava a ser Regne de València moltabans que Jaume I conquistés lazona meridional del país.

Si els valencians parlem espan-yol no serà per hispanitats palati-nes o per cofois polítics encantatsde perdre la dignitat. Serà per unaopció internacionalista i de cultu-ra. Tot el contrari als desitjos popu-lars de callos a la madrileña, és a dir,de seguir amb l’extermini d’una cul-tura que fou l’única vertaderamentseva.

Qui és bilingüe a València?

La recent adjudicació que la Generalitat Valenciana ha fet de ca-nals digitals per a televisió local i autonòmica ha alçat una onadade crítiques per bona part de l’esquerra. Les llicències d’emissió

han recaigut sobre empreses de comunicació afins al PP i, en conse-qüència, de dretes i castellanoparlants. Però, a banda de la lògica in-dignació, cabia pensar que l’adjudicació de llicències per part del Go-vern Camps podia ser distinta? Està clar que no, no hi ha hagut capsorpresa.Diverses qüestions queden per a l’anàlisi. La primera d’elles és que el PPd’acord amb la seua línia política confia i es recolza en els mitjans de co-municació més reaccionaris dins de la pròpia dreta. Ultraconservadors,feixistes declarats, integristes catòlics i neoliberals dirigits i pagats, comels propis nord-americans reconeixen, per a emetre un discurs relatiu aIraq, Cuba, Veneçuela, la Unió Europea... clarament seguidista de les te-sis del Pentàgon. La segona qüestió és que la pròpia llei d’adjudicació dellicències ha sigut vulnerada, però ni més ni menys que com en la restade les adjudicacions públiques,llicències urbanístiques, legisla-ció laboral, etc.La qüestió de fons, la regulacióque els mitjans de comunicacióhan de tindre, no s’aborda i, comtantes altres coses, no es qües-tiona ni per la major part de l’es-querra ni per les empreses decomunicació titlades de progres-sistes. Clar, vist que la divisió depoders no és real i que tots de-penen del Govern de torn, per-què l´anomenat quart poder –lapremsa-, tindrà un tractamentdistint. I això que en teoria tot el món pareix estar d’acord, fan faltamitjans de comunicació independents, plurals i veraços.Però no és tan senzill, mitjans independents del poder polític i de l’e-conòmic, que no depenga la seua existència de subvencions i anun-ciants, poden subsistir a males penes i en condicions de desavantatgerespecte a la resta. A més, presumir que la independència del poderpolític és positiva, és reconéixer implícitament que el sistema políticdeixa molt que desitjar. Si el poder polític fora democràtic, perquè elsmitjans de comunicació han de ser independents d’aquest? És més,realment és concebible que la informació siga un producte comercia-litzable amb el qual es puga fer negoci directe o indirecte i extraurebeneficis? Contundentement no, des del moment en què la informacióés utilitzada per empreses privades com a instrument de negoci, deixade respondre a paràmetres democràtics i socials. Un mitjà de comunicació plural, quelcom tan idealitzat com inviable. Lalínia editorial ha de ser una, no pot canviar-se setmanalment. Alguns en-tenen que un mitjà és plural si en ell parlen o escriuen persones ambdistintes opinions, encara que la línia editorial, com no pot ser d’una al-tra forma, siga una i no 53. El periòdic El Mundo deia aspirar a la plurali-tat contractant a una bona tropa de columnistes progressistes que con-trastaven amb la línia política del periòdic, no per això ha deixat de serun mitjà dretà que utilitza un ganxo per a captar lectors d’esquerra.I sobre la veracitat, sense posar-nos grandiloqüents no podem oblidarallò de “la veritat és revolucionària”, i més amb el que està caient. Missióimpossible si parlem genèricament dels mitjans de comunicació conce-buts com a empresa. L’Estat continua sent un instrument de dominaciói la informació –pública o privada- una part més del mateix. Fins quel’Estat no canvie de mans i amb ell els seus objectius no es poden conce-bre mitjans de comunicació democràtics amb una funció social. Totesles altres queixes i reprotxes no cauen sinó més que en la hipocresia.

Bolívies

EMILI OLMOS Professor i POETA

EXPOJOVE Baixem el certamen juvenil organitzatper l’ajuntament de València, per cedir espai grupsviolents com ara el GAV. Al seu stand es poden tro-bar enganxines a favor del boicot als productes ca-talans com també publicacions que fomenten l’odi.

UNIVERSITAT DE VALÈNCIA Mentre a González Pons se li unflen les venes delcoll llançant exabruptes contra els nostres veïns pervoler-nos furtar jo que sé quines coses, altres comla Universitat fan la feina de promoció del valenciàque li tocaria al malhumorat conseller com ara el ci-cle de cinema en valencià.

03OPINIÓL’Avanç informació, 6 de gener de 2006

Hipocresia sobre els mitjans

LA MARJAL

CÉSAR LLEDÓ

Han passat 513 anys i alguneshores d’ençà que l’avaríciacastellana clavara les urpes a

Abialala, nom amb el qual alguns po-bles indígenes identificaven el con-tinent americà. No obstant estemd’alegria desbocada, el mes passat unindígena guanyava les eleccions bo-livianes i obria una porta a la il·lusió,la dignitat i la justícia. És la primeravolta en 180 anys que un indígena ac-cedeix a la presidència de Bolívia -37ètnies- i on del 1825 al 1952 totes lesindígenes foren fetes esclaves. EvoMorales, 46 anys, nascut al si de l’èt-nia aimarà a un poblet andí sense ai-gua potable ni electricitat, viu actual-ment a una habitació individual queté llogada en una casa compartida.El 22 de gener prendrà possessió i jaavança que al palau presidencialviurà sense luxes ni balafiaments.Combatre la pobresa és el seu objec-tiu primordial i contundent, vol re-duir el seu sou i el de les ministres ala meitat. Amb aquest estalvi vol be-neficiar àrees deprimides com l’Edu-cació dins el seu projecte polític decanviar el model econòmic neolibe-ral en favor d’una redistribució de lariquesa. Evo pretén la normalitzaciódel projecte cultural indígena a lesescoles, la nacionalització dels hidro-carburs, la solució al problema del re-partiment de la terra, la dignitat enel treball, l’eliminació de la corrup-ció i del narcotràfic -però sense in-tervenció estrangera-, la legalitzacióinternacional de la coca -que no dela cocaïna, atenció!- per ser benèficaa la salut i necessària per treballar a3000 metres. Cal recordar l’orogra-fia boliviana, La Paz -capital més altadel planeta- arriba als 4000 metres isi pugem en direcció a l’Ilimani o elCondoriri trobarem xolites que habi-ten a més de 4500 metres. Resultafàcil des de la costa benidormenca omiamiana -prenent un suc tropical ala barra d’un bar dins una piscina- dirno a la coca. I per si alguna pensa queEvo s’ha anat de l’olla només cal re-passar la Declaració Universal delsDrets Humans, tothom té dret a lavida. Estructuralment aquest aimaràho té fàcil, Argentina, Brasil, Ve-neçuela, Cuba i Uruguai li donaran lamà. Xile, Mèxic i Nicaragua en pro-peres eleccions podrien inclinar en-cara més la balança abialalenca. Evoparla de diàleg com a eina per als pro-blemes i proposa als EUA la via di-plomàtica, però també recorda ellema quítxua Huaiñuchum yanquis -avall els ianquis!-. Es tracta simple-ment de recuperar la sobirania d’un

país/terra -la qual cosa comportavida-, però alerta, hi ha experiènciesno indígenes de justícia contundentcom la Segona República o Allendeque acabaren necrològicament perputrefacta avarícia feixista insacia-ble incontrolada. Però açò és futuris-me, Evo no ha pres possessió, enca-ra que alguns organismes del mésranci privilegi etern ja han menejatfitxa per alertar a ell i al món. La copevaticana no té prou en insultar a unindígena presidencial en nom de Za-patero sinó que va més enllà de bur-lar-se de 41 milions d’espanyoles,que representa el nostre president.Caldrà recordar que Franco-Goded-Mola també es burlaren de les vo-tants de febrer del 1936. Juan JoséMillas diu que s’atreveixen a humi-liar-lo perquè és un president indíge-na i pobre, a Buix o Blair no li ho hau-rien fet. És quasi més preocupant ladefensa que fan de l’acte perpetratque l’insult i usurpació realitzats.Quan Aznar governava cap a l’Iraq jopodria haver usurpat la seua perso-nalitat amb telefonada a Buix -Hello,

I have changed, now I’m a pacifist,my soldiers come back to freedom,bye.- o puc ser de Greenpeace i des-penjar-me en la inauguració de laCopa de l’Amèrica tirant ciment atota la colla del moment. En ambdóscasos no insulte a ningú i vull cridarl’atenció sobre el tema a nivell me-diàtic, però sóc conscient de què elsmeus actes poden tindre conseqüèn-cies legals. Mes aquesta colla és d’unaltre regne, insulten a un president,usurpen a un altre i no volen tindrecap responsabilitat. Si mirem l’es-perpèntic diari el mundo -que percert, ens toca engolir diàriament a lesescoles- l’editorial del 22 de desem-bre explica que l’informe del ConsellAudiovisual de Catalunya -CAC- ensporta inevitablement a l’època de lacensura franquista quan es tancavao multava un mitjà de comunicacióper ofendre al dictador. A part de dir-li dictador a Zapatero s’han conver-tit en els grans demòcrates que po-sen de model no recomanable aquellrègim aplaudit per l’església i onaquesta col·laborà enèrgicament enla repressió de l’ànima i el cos decada habitant d’aquells instants.Després en la secció Comentaris Li-berals escriu Federico Jiménez Lo-santos, periodista de la cope enfada-díssim, parlant de feixisme i nazismecontra aquesta emissora, dient queel CAC no té facultats per tancar unmitjà de comunicació, i de quèaquest organisme persegueix elsmitjans crítics amb el nacionalismeimperant. Potser se n’oblida de quèell també és nacionalista amb una eti-queta oblidada, la del nacionalcato-lisme espanyol i de què escriu en undiari o parla en una emissora on nohi ha cap respecte vers altra llen-gua/cultura que no siga l’espanyola.Però estaria bé acabar l’article en po-sitiu amb un Evo Morales primer pre-sident indígena del món, amb la cre-ació de la nació indígena d’Abialaladel Sud o amb l’esperit de TupacAmaru i la reconstrucció del Tahuan-tinsuyo, la gran pàtria de Bolívar. Ca-ramels de llima!

A més, presumir que la independència del poder polític és positiva, és reconéixer implícitament que el sistema polític deixamolt que desitjar. Si el poderpolític fora democràtic, perquè els mitjans de comnicació han de ser independents d’aquest?

L�’Avanç posa a la vostra disposició un correu electrònic per a l�’enviament de

cartes al director: redaccio@lavanc.org

OPINIÓ04 L’Avanç informació, 6 de gener de 2006

ALTRES VEUS

Va començar el 2006 i, amb ell,el compte enrere per a totsels què van participar de la

dictadura militar genocida d’Argen-tina entre 1976 i 1983. L’any passates va donar el primer pas al declararla inconstitucionalitat de les lleis de“punt final” i d’obediència “deguda”,les quals emparaven als repressorsposant-los legalment fora de l’abastde la justícia, no la divina sinó la delshomes, acabant així el període devergonya obert pel menemisme en1990 al deixar en llibertat als capsmilitars de les juntes, assassins con-victes però mai confesos. A partir de l’arribada de Kirchner algovern, es va produir la renovacióde la Suprema Cort de Justícia aBuenos Aires, la qual cosa va possi-bilitar que avui s’obrin més de 1000causes en tot el país i que troba 502acusats així com 204 detinguts, totsper crims comesos durant la dicta-dura contra detinguts-segrestats ala seua disposició, sense defensa isense garanties mínimes. Al mateix temps s’obri la megacau-sa pel pla Còndor (maquiavèlicmonstre ideològic-militar-políticd’aquells temps) que possibilitarà lainvestigació, detenció i jutjamentde tots els què van participar en ell,la qual cosa anirà obrint les fronte-res i les ments no només a la deten-ció sinó també a la comprensió i di-fusió de tot el que va succeir al seuempar: segrest, trasllat i assassinatde persones trasbalsades il·legal-ment com mercaderia d’un país aun altre per l’únic “delicte” de pen-sar diferent, creure en les seuesidees i lluitar per elles. La troballa en una fossa comuna detres mares fundadores del movi-ment de les “Mares de Plaça de”Maig a l’agost de l’any passat, al cos-tat d’una de les monges francesesdesaparegudes i a l’esposa d’unpres polític també desapareguda, vapossibilitar tancar un dels molts as-pectes sabuts però mai provats dela desaparició de persones a Argen-tina: el cicle dels vols de la mort,que amb aquestes troballes podranser sumats a tots aquests processosjudicials que s’aveïnen. En 1983, quan va acabar la dictadu-ra militar d’Argentina, vam pensarque havia acabat l’horror, però maivam pensar que el camí del verita-ble final seria tan tortuòs. Durant elseu llarg transcórrer, vam aprendreque només la justícia podia posarun punt final...estem començant aarribar. I la justícia significa trobar,conèixer, saber, entendre...i fer quemai més es repetisca.

** JJoosseeffiinnaa JJuussttee ((eexx pprrooffeessssoorraa UUnniivveerrssiittaatt ““MMaarreess ddee PPllaaççaa ddee MMaaiigg””))

Justícia…Només justícia

L’AMÈRICA

Vèncer l’agendamediàtica

PERE

FUSET

El 1994 una de les manifestacionsmés sonades del nostre país, ambl’objectiu d’engrescar l’esquerra

valenciana (...o similar), recorregué elcentre de la Ciutat de València. Elsinformatius de Canal 9, llavors baix controlsocialista, cobriren amplamentl’esdeveniment. Tot i això (o gràcies a...) ladreta valenciana mobilitzà bona part del’electorat i guanyà aquelles eleccions.PP i UV, socis llavors, havien tingut l’ajudade “Las Provincias”, que els (z)aplanà elcamí de l’èxit. El fastigosament habitualdiscurs anticatalanista del diari de M.CReyna, fou un factor influent per al canvipolític. El diari també afavorí lafagocitació d’UV pel PP. La mort deLizondo i la tímida redefinició s’explicarencom poc menys que un assassinat i una“deriva catalanista” de Villalba.Els mitjans de comunicació intervinguerenen la victòria i posterior majoria absolutadel PP, i tornaran a tindre pes al 2007 on elcanvi polític és, si més no, viable. Ladivisió interna, el desgast econòmic, i elscasos de corrupció del PP són quelcom aeclipsar, un repte complicat, fins i tot perals hàbils dirigents de RTVV. En eixe context s’entenen, d’una banda, laproposta d’un mitjà digital públic llançadapel portaveu del Consell, i d’altra, lesadjudicacions del gruix de la TelevisióDigital Terrestre a grups audiovisuals moltpropers al PP. La sospita és lògica; Campsnecessita més aparell mediàtic per aconservar la seua hegemonia. Qui llegix açò deu respondre a un perfíl deciutadà crític, format i reflexiu però.. quèpassarà amb la resta, la gran majoria? Nocal filar molt per percebre la indiferènciageneralitzada respecte als “PecatsPopulars”. Ni els casos Fabra o IVEX, nil’enfrontament entre campsistes izaplanistes semblen llevar la son al país.No estan en el centre de les preocupacionsciutadanes ni molt menys als titulars delsinformatius de RTVV (on allò quepreocupa és un inoportú mapa al CampNou). El control partidista de l’agendamediàtica, no obstant, no pot explicar-hotot... Sense caure en frustrant pessimismecaldrà fer autocrítica i alguna cosa més...Així, seria positiu augmentar la base socialdel nostre pensament i eixamplar-lo mésenllà de la nostra “capelleta” habitual. Hed’aconseguir que el nostre discurs sigapercebut com alguna cosa positiva -que hoés!- pel veí del 5é. Es tracta, per recòrrer ala consigna, de convèncer per a vèncer. No tenim -ni tindrem a mitjà termini-capacitat per fixar l’agenda mediàtica. Percontra, sempre podrem intentar fer milloralgunes coses. Si més no una part delnostre èxit o fracàs depèn de nosaltres i node Lluís Motes.. És possible fer un esforçper tal d’entendre a qui ens had’entendre? Haurem de fer-ho si volemconvèncer i optar a vèncer. O potser no?

POLIFÒNIC

JOSEFINA

JUSTE *

El patriotisme és l’argument que usenels poderosos quan no tenen altre,deia un home de la Il·lustració i més

recentment Johnson encunyà la seuafamosa frase: “el patriotisme és l’últimrecurs dels brivalls”. En Estats Units s’està produint una reacciócrítica enfront de la “Patriot Act” (LleiPatriòtica) votada per un Congrés espan-tat, immediatament després dels esdeveni-ments del 11 de Setembre. La “Patriot Act”està servint, sobretot, per a fer callar ladiscussió política i censurar als crítics delGovern. En el seu recent article, “La premsa,L’enemic intern”, Michael Massing contacom el govern Bush titlla de traïdors alsperiodistes que s’atreveixen a censurar lescorrupcions del poder polític i econòmic,simbolitzades en la col·lusió entre elGovern i empreses amigues comHaliburton en ocasió de la guerra d’Iran i lareconstrucció de New Orleans. Massingdocumenta com els amos dels mitjans,desitjosos de complaure al Govern i alsseus anunciants i aliats empresarials, difi-culten en ocasions aquestes mateixesinvestigacions i adduïx tres o quatre casosflagrants dels últims anys ( “The Nova YorkReview of Books”, número del 15 deDesembre de 2005). Les guerres han explotat el patriotismeincondicional i fins i tot han estat el seubrou de cultiu quan les lleialtats medievalsal senyor feudal van ser substituïdes perl’emoció patriòtica del ciutadà de l’Estatmodern. En convertir-se els exèrcits de mercenarisen obligatoris es va fer necessari crear unvincle de solidaritat que es va consolidaren temps de pau encara que realment laguerra inacabable entre Estats, nacions,ètnies no ens ha deixat temps perquè nas-quen altres solidaritats i especialmentaquesta solidaritat cosmopolita que es fainevitable en la progressiva mundialitzacióo globalització de la convivència humana. El problema principal es produïx quan l’in-terès comú territorial es transforma en unaemoció i la necessitat de pertànyer, con-substancial al ser humà, es absolutitza enel patriotisme. Les emocions en l’amor, lareligió, la família ens juguen dolentes pas-sades perquè creen tirans domèstics, fanà-tics de credo adust i el model patriarcal desocietat en el qual es basen les màfies. Elque et dóna la vida també te la lleva, deiaaquell poeta de l’amor vassall. Per a introduir fredor en la identitat gru-pal, Habermas va encunyar el concepte depatriotisme constitucional per a buscar lafòrmula que els ciutadans combregaren enels principis pactats per a organitzar laconvivència i en poc més. El patriotismeconstitucional té menys decibels i, sobre-tot, no permet líders carismàtics ni instiga-dors d’odis. Per això, és poc atractiu perals calfafocs encara que guanya cotes d’ad-hesió en les societats contemporànies on elque cal consensuar principalment és elrepartiment d’impostos i serveis. En devaluar-se les lleialtats grupals dismi-nuïx la febre política i els compromisos són

cada vegada més voluntaris i pactats, queaquesta és la substància de la democràcia. La democràcia implica que no calga seguirexpedint certificats de patriotisme. Perquè patriotes són els què compleixenles lleis, paguen els impostos i no s’aprofi-ten d’allò comú, la qual cosa és bastantdemanar en societats com la nostra, acaba-da d’eixir de la dictadura de les lleialtatsimposades. Utilitzar l’emoció patriòtica desde nacionalismes territorials és bastantinútil per a l’acord d’interessos però es veuque els espanyols, com tributaris d’un pas-sat recent i bronco, hem de pagar un preuper tocar el teixit polític d’una forma con-sentida, negociada, viable. Les noves gene-racions, filles de la televisió multicultural,són ja cosmopolites des del bressol.Coneixen països distints al seu, altres cos-tums, conviuen amb persones d’altresllocs, en suma, no tenen una visió castissade les seues pròpies vides. Fa cent anys lamajoria de la gent moria on havia nascut ila seua cultura era bàsicament rural. Avuivivim majoritàriament en ciutats, a lesquals emigren gents de divers origen. Lesidentitats aprimen i es fan menys contun-dents. Ja no existeix un servei militar obli-gatori en el què els mossos cursaven l’as-signatura del patriotisme emocional. Lanecessitat de pertànyer es fa cosmopolita iel millor país ja no és el de naixença sinó elquè ens oferix oportunitats de treball i lli-bertat.

L’emoció patriòticaAlberto MoncadaREBELION.ORG

Sovint oblidem, els catalans, acla-parats com estem en qüestionsde supervivència estricta, que la

política és, si més no, qüestió de“números”, altrament dit, l’art del pos-sible portant als pressupostos de l’es-tat. Podem embolicar la troca tant comvulguem però finalment això i no altracosa és la política. M’ho feia veure deforma palesa un amic kaïshmir que viui treballa a València de paleta, però viuprou millor que al seu Kaïshmir nadiu,i, tot parlant de política tenia ben clarque la seva nació havia de ser indepen-dent del Pakistan, tot i que gaudeixd’un reconeixement intern que ja vol-dríem per a nosaltres, però en matèriaeconòmica, ara i açi, el seu raonamentportava directament a recolzar el PP,car, sense entrebancs de tipus nacio-nal, tant se li’n fot que li diguen queviu a Espanya, el País Valencià oCatalunya, el que vol és guanyar ambel seu treball uns diners que li perme-ten viure amb dignitat i això ho haaconseguit amb el PP, perquè segonsell, la liberalització dels mercatshavien generat mobilitat a les empre-ses i llocs de treball, aquest meu amicno es plantejava la sostenibilitat de lespolítiques econòmiques envers elterritori o el teixit social. La inmedia-tesa del seu plantejament feia feredat,

però és comprensible, com podem desdel nostre nivell de vida estant, obli-gar-lo a que assumisca els nostrespressupostis ideològics?, quan el queaquesta persona (i milers d’immi-grants o nadius) vol és sobreviure enuna societat on si no tens diners no etsres. Des d’aquesta perspectiva el pro-jecte nacional català es troba lluny debastir un discurs que siga capaç d’inte-grar les aspiracions del nostres conciu-tadans ja siguen nadius o nouvinguts.Els Països Catalans, al si d’Espanya,avancem, a tres velocitats, ara com araCatalunya gaudeix d’un sistema políticdemocràtic i el que està intentant ésnegociar un sistema de finançamentamb l’objectiu de transformar les polí-tiques de gestos en polítiques reals,allò que dèiem, que la política és cosade números. Al País Valencià mentre,tenim el territori tot i que encara nogaudim d’un sistema polític democrà-tic, mantenint-nos en una situació derepresentació política predemocràtri-ca delegada de tall quasi-feudal, sot-mesos com estem als interessos, no jade l’estat central, la qual cosa, seria, simés no raonable en un esta centralis-ta, sinó als interessos de les estructu-res centrals dels dos partits políticsespanyols. I, finalment Les Illes, on elque està perdent-se és el propi territo-ri, mitjançant la venda de la terra ainteressos forans. Tres territoris, tresrealitats territorials i polítiques, cal

plantejar-se si cadascú dels territoriscatalans pot reeixir-se per ell a soles ocal l’ajut compromès de la resta delsterritoris per a garantir l’avenç delconjunt de la comunitat catalana.Altrament dit, els problemes amb l’es-tatut de Catalunya serien tant insalva-bles com semblem, si el País Valencià iLes Illes, disposàrem de major poderpolític? La situació política al PaísValencià és com és per culpa delsespanyols tots sols, o te res a veureamb una certa connivència catalanaque ha primat l’avenç de Catalunyaenvers l’avenç cap a una situació polí-tica més justa del País Valencià, o auna situació eocnòmica de mneyssubordinació a Les Illes? Quanta res-ponsabilitat hi ha als Països Catalanspeninsulars envers els Països CatalansInsulars, en deixar-los aïllats i al socai-re dels poders polítics espanyols.Altrament dit que ha fet la burgesiacatalanista per impedir la venda de laterra a Les Illes? El debat, si més no,continua obert entre una via d’actua-ció de les tres regions catalanes o unavia d’acció conjunta. Al meu parer solsuna acció conjunta de les forces cata-lanistes amb una estratègia de NacióCatalana pot, de fet, frenar la destruc-ció a la que ens està portant l’espanyo-lisme. Cada territori català no reeixiràsols, no ho ha fet al llarg de la sevahistòria i no ho farà ara. Fins i tot pot-ser no estem ja a temps.

Una nació a tres velocitats

ALTRES VEUS

05OPINIÓL’Avanç informació, 6 de gener de 2006

Bonaventura Casanova i EstruchMESA NACIONAL DEL BES (BNV)

Canal Costeracom a exemple

TONI

CUCARELLA

Ser amic del PP té bones recompenses.Tard o d’hora cau a la boca o a la butxacaun tros de pastís del botí. Per això hi ha

tanta moscarda pessetera revolant pelsajuntaments, diputacions i generalitats delPartido Popular. O caldria dir-ne, mésperfiladament, Partido de los Piratas? Perquè ala vista està quin criteri “ideològic” anima leshosts del PP a entrar en la política, i quina“política” fan quan aborden les institucions.Durant l’epoca del Generalísimo Aznar, lesprivatitzacions de les empreses públiquesafavoriren les butxaques dels seus amics. Irevolar els femers d’Eduardo Zaplana, el piratamés astut i cobdiciós de la costa mediterrània,ha fet crèixer els saldos de molts comptescorrents. El País Valencià és una terra míticaper als aficionats i els professionals de lapirateria. El PP paga molt rebé les fidelitats iels favors rebuts. L’últim botí que han repartit al País Valencià haestat les llicències d’emissió de la TDT. El PPs’ha assegurat que en la nostra malmesa terravalenciana els seus No-Dos infames entraran asac i a degolla en totes les llars. La majoria dellicències adjudicades han anat a parar a lesmans i les butxaques dels seus amics: elfeixista Jiménez Losantos, el franquista Anson,El Mundo, l’exdirectora de Canal 9 GenovevaReig... I també la Televisión Comarcal de laCostera, Canal Costera, també coneguda perTele PP de la Costera.Canal Costera és un exemple prou clar detelevisió de república bananera. La seuaprogramació és una repetició constant defestes i processons, i no en resum sinó enversió íntegra. Els seus informatius són de“pagament”: els ajuntaments que volen que lesnotícies del seu poble hi apareguen, han depagar la quota corresponent. Si no pagues, noixes en la seua tele. Queda palès, doncs, perquin criteri informatiu “plural i democràtic” esguien a Canal Costera. Per això els principalsprotagonistes del seus “informatius” sónFrancisco Camps, Fernando Giner i AlfonsoRus, i la rècua d’alcaldes, la majoria del PP, quepaguen la quota. Això sí: no hi passenpel·lícules porno. Però sí misses i processons.No debades el falangista Giner, a través de laseua Diputació de València, “col·labora”ostensiblement en el manteniment del’emissora. Així, les festes de Vallada, d’on ésell alcalde, les han repetides més que el partitaquell de l’España-Malta. L’aportació d’aquestaemissora a la convivència democràtica delshabitants de la Costera és nul·la: un mitjà queusa el criteri econòmic per destacar unanotícia és clar que no pot aportar res depositiu a la societat. I la majoria d’emissoresque han rebut el regal del govern Campscoixegen de la mateixa cama. Amb aquestesllicències d’emissió, continuaran sembrant l’odientre els valencians i afavorint la imbecilitzaciómassiva de la societat valenciana per continuarfent ells bons negocis. D’això tracta el manualdel perfecte polític del PP: de com fer negocis,de saber repartir el botí entre els amics. I commés cobdícia i més degeneració democràticademostren, més botí rebran.

LA TRINXERA

Horitzó 2007, d’esquerres i valencià!

Lés últimes enquestes reailitzadessobre intenció del vot al País Va-lencià indiquen que, si no canvien

les coses, el PP tornarà a aconseguir ma-joria absoluta. Com que aquesta majoriasembla que no es desfà pel desgast delPP: ni per les crítiques rebudes desd`Europa, ni per la divisió interna, ni perl`endeutament ni pels escàndols de co-rrupció de la Genaralitat Valenciana, etc.és l`hora que els partits de l`oposició co-mencen a treballar. El PSPV-PSOE con-tinua en la seua política de fer poc sorolli legitimització d`allò que el PP fa i desfà.Per tant, són i han de ser els partits d`es-querres i nacionalistes (totes dues co-ses alhora) els que han de mobilitzar-sei han de començar a treballar de cara ales eleccions autonòmiques i municipalsdel 2007. Allò anomenat com Horitzó2007! El pacte més comentat, no per ser-

hi el més desitjat, sinó perquè probable-ment siga a hores d`ara el més possibleés el d`EUPV-Bloc. Des d`un punt de vis-ta totalment personal se`m presenten al-guns dubtes sobre si serà profitós. Enprimer lloc, el Bloc no fa més de dos anysintentava negociar amb Unio Valencia-na un pacte suposadament “valencianis-ta” i, sense cap canvi a la direcció delpartit, intenten negociar ara amb EUPV.Per tal de veure per on va UV només calafegir el comentat pacte entre UV i Co-alició Valenciana (partit ultradretà i ul-traregionalista). Aquestes contradic-cions del Bloc per intentar pactar ambdos partits (UV primer i EUPV ara), ladiferència entre els quals és més queabismal, semblen tindre l`origen en unhoritzó polític dubtós. Íntimament rela-cionat amb açò està, en segon lloc, la bai-xada electoral del Bloc. Ara mateix ésun partit que no aportaria molts mésvots que ERPV, ja que en les últimeseleccions van treure un percentatge gai-

rebé idèntic. Per no caure en la menti-da el Bloc va treure un 0,1% més, peròtambé és cert que la seua tendència éscap a baix i la d`ERPV és cap a dalt. Pertant, en són dos partits que, un a l`alça iun a la baixa, aporten un nombre de votsmolt similars. A més ERPV està fent unacampanya de mobilització ciutadanaarran de l`estatut que ja voldria el Bloc(l`altre dia va haver-hi un acte a Torrent,Xàtiva, Oliva, Xàbia, València,...). I persi fora poc és, juntament amb IU, un delssocis de govern i de la Generalitat de Ca-talunya i un dels participants juntamentamb EUPV i els sindicats d`estudiantsen la convocatòria per una escola públi-ca, valenciana, laïca i de qualitat. Pertant, vull fer un crit al diàleg entreaquests dos partits, EUPV i ERPV, pertal d`arribar a un pacte profitós per a totsdos i per una part del poble que desitja,d`una vegada per totes, un canvi a la Ge-neralitat Valenciana. En sentit d`esque-rres i valencià!

Pablo Lavernia Chulià

…Al País Valencià encara ens mantenim en una situació de representació política predemocràtrica delegada de tall quasi-feudal…

06 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

LUCAS MARCO VALÈNCIA

El projecte de reordenació del mónàrab del neoconservadors de l'admi-nistració Bush es dirigeix ara contrados països claus en la regió: Síria iIran. Després de la invasió i l'ocupa-ció de l'Iraq -amb més de cent mil ci-vils morts segons estimacions inde-pendents- el projecte neocolonialdels EUA aprofita l'assassinat de l'exprimer ministre libanés Rafiq Hariri,per desestabilitzar Síria, element

clau, en termes geoestratègics, pelproveïment del petroli provinent del'Iraq ocupat a Israel i Estats Units.Paralelament al cas de la preparacióde la guerra contra l'Iraq, la cam-panya mediàtica contra el règim ba-asista de Síria no s'ha fet esperar.

Tot comença a LíbanEl passat 14 de Febrer és assassinatl'ex primer ministre libanès RafiqHariri –musulmà sunnita- al centrede Beirut. Aquesta mort obri el pe-ríode conegut com la primaveraàrab, que coincideix amb altres epi-sodis de revolucions democràtiquesimpulsades en gran mesura des delsEUA, com ara el cas d'Ucraïna i la re-volució taronja. Durant els mesos deMarç i d'Abril, la pressió popular i,sobre tot, la pressió de la resolució1559 del Consell de Seguretat de lesNacions Unides donen pas a la reti-rada de les tropes de Síria presentsa Líban des del 1989, gràcies ales-hores als Acords de Taif i al recolza-ment de l'ONU i dels EUA. Aquestsacords van marcar el final dels quin-ze anys de guerra civil libanesa, enla qual els EUA es van implicar amb

els cristians libanesos. L'apropa-ment estratègic entre els EUA i Sí-ria es va produir després de la reti-rada del Líban dels nord-americans,arran de dos mortífers atemptatscontra l'ambaixada i contra el quar-ter general dels marines al 1983, ibuscant el recolzament de Síria con-tra l'Iraq –aleshores en el punt demira de Bush pare.

Després de la mort de Hariri, elsepisodis d'atemptats contra suposa-des personalitats antisíria es repe-teixen a Líban, notablement sobre-dimensionats pels mitjans de comu-nicació. Aquests atemptats, però, nosón dirigits exclusivament contrapersonalitats antisíria: George Hawi,líder del Partit Comunista Libanès iconegut combatent de la resistènciacontra Israel també va perdre la vidaen un d'aquests atemptats.

Nou mapa políticEl nou mapa polític que s'obri al Lí-ban després de l'assassinat de Hari-ri és com a mínim revelador. Els prin-cipals beneficis polítics van a parardirectament a la família Hariri, queentre tant ha organitzat el Moviment

Futur, i que guanya a les eleccionsamb aliances locals. Recolzat pelsEUA, el bloc antisíria, encapçalat perSaad Edine al Hariri compta amb 72escons dels 128 de la càmera liba-nesa. D'aquesta manera, els guan-yadors de les primeres eleccionssense la presència de les tropes delpaís veí, es veuen obligats a formarun govern d'unitat nacional, ja queno compten amb els dos terços ne-cessaris per controlar el Parlament.Aquesta és una mostra de la com-plexitat del sistema polític libanès:el nou govern inclou polítics parti-daris de l'anterior estructura i mem-bres de grups xiïtes, com ara Hiz-bul·là i Amal. Per una altra banda, elssectors progressistes àrabs es man-tenen escèptics respecte al gir i re-corden els grans problemes estruc-turals que pateix el país: un deuteextern que dobla el seu PIB –36 bi-lions de dòlars de deute- i una co-rrupció i unes desigualtats socialsendèmiques. A més a més, aquestssectors progressistes recorden la fal-ta de memòria històrica, que esbo-rra de la memòria col·lectiva libane-sa la terrible guerra civil.

Hizbul·làLa resolució 1559 –i França i EstatsUnits especialment- exigeix el de-

NOU ATAC ALS DRETS HUMANSlMordechaï Vanunu,l’enginyer israelià empresonat18 anys per denunciar la possessió d’armamentnuclear per part del seu Estat ha estat processatde nou per concedir una entrevista a la XarxaVoltaire.Voltaire.

INTERNACIONAL

FERNANDO MOLINA

ESPECIAL ANÀLISI DE L'ESCENARI DE LA POSTGUERRA AL MÓN ÀRAB (I PART)

Síria, rumors de guerraEn aquest especial dedicat a l'escenari que s'obri al món àrab després de la guerra i l'ocupació de l'Iraq, analitzem les possiblesderives bèl·liques dels EUA contra Síria. Els rumors de guerra contra aquest país recorren diversos indrets de l'Orient Mitjà: Isra-el, Aràbia Saudita, Palestina, Líban, Iran i, sobre tot, Iraq. I és que l'administració Bush ha decidit repetir la història.

Malgrat el rebombori mediàtic quel’assassinat de l’ex primer minis-tre libanès Rafiq Hariri ha tingut,no s’ha dit absolutament res so-bre la recent llei que exonerava aSamir Geagea, el qual ha estat em-presonat per assassinar a RashidKarami, un altre primer ministresunnita libanès.L’atenció dels EUA tampoc es vagirar cap a la mort d’Eli Hobeika,el criminal libanès de Sabra i Cha-tila, curiosament assassinat justquan va esdevenir un testimoniclau en el judici contra Ariel Sha-ron...

El doble raser dels EUAdavant els assassinatspolítics a Síria

Dades

El principal testimoni queapareix citat a l'informeMehlis ha estatcondemnat per frau iestafa

El nou govern de Líbaninclou polítics partidarisde l'anterior estructura imembres de grups xiites,com ara Hizbul·là i Amal

sarmament d'Hizbul·là, organitzacióxiïta que va expulsar Israel del Sudde Líban, l'any 2000 i que ara parti-cipa al govern d'unitat nacional. Perla seua banda, Hizbul·là, que comp-ta amb el control d'amples zones delpaís i amb la legitimació dels vots, esmostra contrària a la ingerència delsEUA. Malgrat l'intent de normalit-zació d'Hizbul·là davant la comuni-tat internacional resulta poc proba-ble el desarmament. “Les armes d'-Hizbul·là són les armes de la re-sistència libanesa i són una defensaper tots els libanesos”, declarava elseu líder, Sheikh Hassan Nasrallah,al qual, per cert, l'any passat Sharonva amenaçar de mort, dintre de lacampanya d'assassinats selectiusque du a terme Israel.

Informe MehlisEl passat 21 d'Octubre es presenta-ven les conclusions de la ComissióInternacional d'investigació de l'as-sassinat de Rafiq Hariri, dirigit pelfiscal alemany Detlev Mehlis. Aquestinforme acusa directament alts cà-rrecs de l'administració de Síria i Lí-ban. Entre d'altres, el polèmic infor-me acusa al cunyat del President deSíria, Asef Sawkat, director dels ser-veis secrets i al ministre d'exteriorsFarouq Sharaa per obstaculitzar lainvestigació. En el que es refereix ala part operativa, l'informe apunta ala participació de membres del FrontPopular per l'Alliberament de Pa-lestina, de tendència marxista, quecompta amb una ampla presència alscamps de refugiament libanesos.També implica el president libanésEmile Lahoud, ja que suposadamentun dels presumptes autors de l'a-temptat, Ahmad Abdel-Al, membredel grup sufí Ahbash, aliat de Síria,el va cridar al seu telèfon personalpoc abans de l'atemptat.

Investigació desacreditadaTot i això, segons publicava DerSpiegel, el principal testimoni citata l'informe, Zuhair Muhammad SaidSaddiq, “ha estat condemnat perfrau i estafa entre d'altres delictes”.“Fonts de l'ONU afirmen innegable-ment que Saddiq ha mentit” i que harebut diners pel seu testimoni. Se-gons declaracions fetes pel seugermà, Saddiq el va cridar des de Pa-ris el passat estiu dient: “Sóc milio-nari!” (Der Spiegel). El govern de Damasc, amb una in-vestigació pròpia ha negat els resul-tats de l'informe Mehlis. De fet, des-prés de l'assassinat del diputat li-banès i propietari del periòdic AnNahar, Gibran Tueini, molts libane-sos i alguns mitjans internacionals espregunten si no va ser massa preci-pitat culpar a Damasc de tots elsatemptats que es produeixen al Lí-ban. La coincidència sistemàticadels atemptats i de les investigacionsde la Comissió Internacional fan pen-sar que no beneficien gens el règimbaasista.

Acusacions contra SíriaL'Octubre passat, en una conferèn-cia de la National Endowment forDemocracy (NED) –òrgan de sub-versió global de l'administració neo-con a Washington- Bush declaravaque “Iran i Síria” mantenen aliancesamb grups terroristes islàmics i ad-

vertia que “els EUA no fan distin-cions entre qui comet l'atemptat iqui el recolza i acull”, en clara re-ferència a la resistència iraquiana.

Washington considera Síria com“una amenaça per a la seguretat dela regió” i ja l'any 2004, el congrésdels EUA aprovava lleis de sancionseconòmiques pel país àrab.

A banda del finançament d'Hiz-bul·là i de grups palestins, Bush acu-sa a Síria de recolzar la guerrilla d'I-raq. Amb una frontera de 70 km. ambIsrael i de 600 km. amb Iraq, Síria,paralelament a Iran, es converteix,als ulls de l'administració Bush enaliada de la resistència de l'Iraq.

Aquestes acusacions s'han demos-trat, però, totalment falses. Tant du-rant la guerra del Golf amb Bushpare com després dels atemptats del'11-S, Síria ha col·laborat amb elsEUA en matèria d'informació anti-terrorista. De fet l'islamisme estàdiametralment oposat a l'adminis-tració d'Al Assad ja que constitueixuna amenaça pel seu propi govern.L'any 1982, Damasc va reprimir in-tensament una revolta islamista, quemai ha tornat a produir-se. El règimde Síria, provinent dels alawites–una escissió del xiisme- ha mantin-gut una ampla llibertat religiosa,comptant entre la seua població im-portants sectors sunnites i comuni-tats cristianes, aquestes últims re-presentant un 15% dels 17 milionsd'habitants. Però, malgrat aquestallibertat religiosa, A l'Assad té clarque l'islamisme, en la seua versiómés radical, constitueix un perill pelseu propi govern.

Per una altra banda, els mateixosEUA, malgrat les afirmacions deBush, consideren que l'element ex-terior de la insurgència d'Iraq és mí-nim i només representaria un 5%d'aquesta.

Per la seua banda no s'ha d'obli-dar que recentment grups opositorsal règim –tots ells d'esquerres i de

07INTERNACIONAL L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

REDACCIO

Preguntat durant la Conferèn-cia Internacional Axis For Peacesobre la desestabilització de Síriaper part dels EUA, Hassan Sa-lloum, president de Syria Alghad,un institut de recerca sobre lamodernització política de Síria,va enumerar les evolucions de-mocràtiques del seu país, lesquals estarien en perill en casd'una intervenció militar delsEUA. Generalitzant el cas de Sí-ria a les altres nacions potencial-ment amenaçades va destacar lanecessitat pels països àrabs d'u-nir-se. "Les colonitzacions del se-

gle XX han provocat la divisió depaïsos sencers. Es vol fer oblidarla memòria col·lectiva de certspobles".El senador va dir quecreia que els servicis secrets eu-ropeus havien col·laborat amb elsvols molt més enllà de l'intercan-vi de mera informació. “Penseque hi hauria sigut difícil que ei-xes accions hagueren pogut rea-litzar-se sense un cert grau decol·laboració”, va dir. “Però entraen tant que siga possible que elsservicis secrets no hagueren in-format els seus governs”.

El Foreign Office no ha fet capcomentari fins ara sobre les decla-racions del Sr. Marty.

Hassan Salloum: “Es vol fer oblidar lamemòria col·lectivade certs pobles"

Hassan Salloum, president de Syria Aghad RED VOLTAIRE

REDACCIO

Durant la seua intervenció ala Conferència InternacionalAxis For Peace, l'ex primer mi-nistre libanés Salim Al-Hoss vaparlar extensament sobre la so-birania dels pobles com a con-dició prèvia a una vertaderapau. Va reconèixer la legitimi-tat del combat de la resistènciairaquiana i de tots els poblesque lluiten per la seua llibertat.

"Els països colonitzats veuenels seus pobles transformats enostatges", va declarar. No po-dem, aleshores, parlar de pau.Tota persona que pren les ar-

mes per la llibertat del seu po-ble es veu qualificat de "terro-rista". Pel contrari hem d'e-nunciar clarament que hi haacte de terrorisme quan es pro-dueix una violació de la sobira-nia d'un Estat".

Salim Al Hoss coneix els pro-blemes dels enfrontament ci-vils i de les ingerències exte-riors en període de guerra.Aquest economista, que foutres vegades Primer Ministrede Líban (1976-1980, 1987-1990 i 1998-2000) va haver dedefensar la sobirania del seupaís, especialment durant laguerra del Líban.

Salim El Hoss: "Violar la soberaniad’un estat és un actede terrorisme”

Salim El Hoss, ex primer ministre libanès RED VOLTAIRE

L'estratègia dedesestabilització de Síriaha estat molt eficaç pelsEstats Units i per Israelen els darrers mesos

Els governs deWashington i Tel Avivestan ultimant els detallsper l'oleoducte quepassarà per Síria

INTERNACIONAL08 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

caire laic, ja que els partits basats enreligió o ètnia romanen prohibits-han demanat en la Declaració de Da-masc una major obertura política delrègim i la derogació de l'estat d'e-mergència que viu el país des de lapresa del poder pel baasistes, l'any1963.

DesestabilitzacióSegons afirmava el president siriBashar a l'Assad a la premsa russa,“si la situació a Síria es torna inesta-ble, això afectarà tota la regió i a totel món”. Malgrat això, Israel ja va bombarde-jar les rodalies de la capital del paísveí i el ministre Gideon Ezra va ame-naçar amb assassinar el líder d'Ha-mas arrelat a Damasc, Khaled Mes-haal.De fet ja existeix una guerra no de-clarada contra Síria: ens els darrersmesos, Rangers de l'exèrcit esta-dounidenc i forces especials Deltahan creuat la frontera amb Síria, su-posadament per “evitar” l'entrada al'Iraq de terroristes (diversos soldatssirians han mort en aquests episo-dis). La Secretaria d'Estat, CondolezzaRice, declarava el passat 19 d'Octu-bre que “el president té tots els po-ders per la guerra contra el terroris-me i per a la guerra d'Iraq”. SegonsRice, en cas d'una nova guerra elcongrés quedaria al marge de l'as-sumpte.

A més, segons publicava el Fi-nantial Times s'estava preparant unaoperació de patrocini de colp d'Es-tat des de l'interior per a substituirel govern actual. I qui està al frontd'aquesta operació? El conseller na-cional de seguretat Stephen Hadley,protagonista de la mentida mediàti-ca prèvia al conte de les armes dedestrucció massives de l'Iraq: l'ura-ni de Niger.

En aquesta operació de desesta-bilització interna del règim del pre-sident Bachar l'Assad, es podrien si-tuar les recents acusacions de l'exvicepresident de Síria, Abdel HalimJadam, refugiat actualment a París.Les declaracions que Halim Hadamva fer a la cadena de televisió Al Ara-biya apunten directament a l'actualpresident el Asad, el qual hi hauriaamenaçat personalment l'ex primerministre Hariri, abans del seu assas-sinat a Beirut. Malgrat això, aquestfet i d'altres, com ara el suïcidi del'ex ministre de l'Interior i ex capd'Intel·ligència militar a Líban, Gha-zi Kanaan, al seu despatx al barri deMarje, a Damasc, demostren l'estatde podridura interna del règim a Sí-ria.

Reordenació del món àrabLa reordenació i remodelació geo-política del món àrab que va encetarl'administració Bush, el primer pasde la qual ha estat Iraq, continua araamb el vell somni del l'oleoducte aHaifa, pensat pel ministre israeliàd'Obres Públiques, Joseph Paritzky,qui va afirmar que tal iniciativa “re-baixaria dràsticament la facturaenergètica d'Israel probablement enmés d'un 25% -ja que el país és de-pendent de cares importacions desde Rússia”. Segons afirmava The Ob-server, Washington i Tel Aviv estanultimant els detalls per l'oleoducte

que passarà per Síria i “crearà unafont inesgotable i fàcilment accessi-ble de petroli iraquià barat pels EUA,garantit per aliats fiables al marged'Aràbia Saudita”. Cal recordar queen el cas d'un control total del pe-troli iraquià per part dels EUA, seriaIraq –i ja no la monarquia ultrareac-cionària d'Aràbia Saudita- el princi-pal productor de petroli al món. L'o-leoducte, continua The Observer,“transformarà el poder econòmic dela regió, donant beneficis al nou Iraqdominat pels EUA, aïllant a Síria illiurant Israel de la crisi energèticaque pateix, tot d'un sol cop”. Segonsles declaracions d'un oficial de la CIApublicades pel mateix mitjà, “salva-guardar el subministrament energè-tic d'Israel i dels EUA era un anticsomni d'un poderós sector de la gentque ara gestiona aquesta adminis-tració i la guerra a l'Iraq”.

La limitació militarLa desastrosa situació militar a l'Iraqde les tropes d'ocupació dels EUA,degut en bona mesura a l'acció de laresistència, constitueix la principallimitació militar per un atac directecontra Síria. La insurgència iraquia-na esdevindria, doncs, un factor claucontra una nova ingerència delsEUA, aquesta vegada a Síria. Tam-poc cal oblidar, per una altra banda,els continus problemes interns alsEstats Units, en l'àmbit militar pelbaix reclutament de joves per l'exèr-cit i en l'àmbit polític per la fràgil si-tuació dels governants neoconser-vadors, encerclats d'escàndols, comara les tortures a les presons d'Iraqi Guantánamo (Cuba), les filtracionsa la premsa d'identitats d'agents se-crets de la CIA o els efectes de la Pa-triot Act, entre molts altres.

Rumors de guerraMalgrat aquesta limitació, l'estratè-gia de desestabilització del règim deSíria ha estat molt eficaç pels EstatsUnits i per Israel en els darrers me-sos. Tot i això tots els indicis fan pen-sar inevitablement a la situació depreguerra a l'Iraq. Un conglomeratde mentides que legitimaven unaagressió –il·legal en aquell cas se-gons les Nacions Unides- en benefi-ci d'una remodelació estratègica dela regió, la paraula clau de la qual és,sense cap dubte, el petroli. A més,en aquest cas, l'operació de deses-tabilització sembla comptar amb elrecolzament de França i de l'ONU, abanda de la ja clàssica submissió ex-trema de Tony Blair a la política ex-terior dels EUA. Com comentava laministra síria, Buthaina Shaban a laBBC, “el que està duent a termeaquestes accions, ho fa amb l'objec-tiu de desestabilitzar ambdós països,la relació estratègica dels quals ésfonamental”. Tot açò, ens obliga aplantejar-nos una pregunta clau:¿beneficien realment als interessosde Síria tots els atemptats que s'hanproduït a Líban?

Tota una llista de noms – Cheney,Perle, Wolfowitz- apareixen enaquesta nova operació de desesta-bilització i d'ingerència internacio-nal contra Síria. Se'n recordend'ells? Són els mateixos criminalsque van portar els EUA a una guerragenocida contra la població civil in-nocent de l'Iraq.

GUILLEM SÀNCHEZ BOLÍVIA

Si un país representa a la perfeccióel saqueig de les Amèriques, les se-ves venes obertes en paraules de Ga-leano, aquest és Bolívia. De Bolíviaen sortiria tota la plata necessàriaper a capitalitzar el desenvolupa-ment del capitalisme mundial. N’hihavia tanta, de plata, que es deia queera possible fer-ne un pont de Poto-sí a Espanya. I sense aquesta no s’-haguessin pogut fletar els vaixellsque anaren a Àfrica a endur-se’n elsjoves com a esclaus, ni arrasar la sel-va per a fer-ne monocultius, ni ex-plotar les mines de carbó escoceses,ni convertir els petits tallers tèxtilsanglesos en grans factories mogu-des a vapor, ni etc, etc. fins avui i totel que coneixem. I el que coneixemavui és que Bolívia és el segon paísmés pobre d’Amèrica Llatina (elprimer és Haití, però el seu és un al-tre pecat i una altra història).

Però és que n’hi ha més. Ja quequan es va descobrir que el “guano”podia ser un potentíssim adob per al’agricultura europea, una guerraamb Chile, finançada per Anglate-rra, la va deixar sense “guano” i sen-se mar. Quan de les seves mines s’ex-treia estany com si fora aigua, el seuamo, Simón Irigoyen Patiño, llavorsla cinquena fortuna mundial, ins-tal·lava les fonedores a Anglaterra iels EUA, i feia obres de caritat a Eu-ropa mentre recompensava perso-nalment als policies que caçaven mi-ners rebels. Quan es va sospitar queal Chaco hi podia haver petroli, unacruenta guerra amb Paraguai, pro-moguda per diferents multinacio-nals petroleres, la deixaria senseChaco i sense una generació sence-ra de joves. I encara podríem seguir.

I darrerament s’han trobat les se-gones reserves de gas de Sudamèri-

ca. De nou les multinacionals hi hanclavat les urpes, el que va significaruna revolta generalitzada que a l’oc-tubre del 2003 acabà amb més de 60morts i la fugida als EUA del presi-dent Gonzalo Sánchez de Lozada. Iés que els bolivians preferien que elgas es quedés per sempre sota terraque exportar-lo a preu de regal. Solssabent aquest poquet de la històriaboliviana es pot arribar a entendreaquesta determinació. Dos anys des-prés s’ha fet un referèndum, s’ha ti-rat un altre president per la mobilit-zació popular i el tema del gas en-cara no està resolt. I és que en aques-ta part del món els presidents pre-fereixen dimitir que discutir-se ambles multinacionals.

Ara, amb la victòria del Movimental Socialisme (MAS), sembla que lescoses poden començar a canviar. Elprimer punt del seu programa elec-toral ha estat la nacionalització detots els hidrocarburs i la seva indus-trialització a Bolívia. I amb aquestapromesa ha aconseguit la victòriaelectoral més contundent dels úl-tims 50 anys (i això a pesar del ge-gantí frau que va deixar a més d’unmilió de persones sense votar). Peròno és una promesa fàcil de complir.Les pressions internacionals ja hancomençat abans i tot de la presa depossessió: França i Suïssa ja s’han“interessat per les garanties de lesinversions” i les han vinculat a lacontinuació de la cooperació al de-senvolupament. Les multinacionalses defensen en uns contractes ava-lats per l’OMC i altres tribunals in-ternacionals que ja sabem com lesgasten i la seva imparcialitat. Que si-guin uns contractes que violen laconstitució boliviana o que siguinnuls de naixement al ser signats perpolítics corruptes que en van treu-re benefici personal no són, evi-

dentment, arguments vàlids peraquest tipus d’institucions.

Ara, al cap i a la fi, una naciona-lització és una qüestió de voluntatpolítica, i a Evo Morales no semblaque n’hi falti. A favor seu té una si-tuació política regional positiva, ambun procés d’integració econòmica ipolítica impulsada per Chávez i Lulaque podria protegir als seus païsosde l’històric intervencionisme ian-qui, a més de ser una palanca al de-senvolupament econòmic i social. Anivell intern, per una banda hi hauna dreta que ha quedat totalmentfora de joc després de l’esclafant de-rrota soferta; no trigarà a contraa-tacar, però de moment deixa un certmarge de maniobra. De l’altra ban-da, uns moviments socials i sindicalsque no reneguen de la seva inde-pendència, sigui quin sigui el colordel seu govern, i estan disposats acontinuar lluitant si el MAS s’oblidade les seves promeses. Naturalment,encara que el gas sigui aquí el cen-tre del debat polític, hi ha moltes al-tres coses: convocar l’AssembleaConstituent que permeti refundar elpaís, canviar tot el sistema econò-mic neoliberal, resoldre el tema del’organització de l’estat i adaptar-loa la seva pluriculturalitat, despena-litzar el cultiu de la fulla de coca sen-se que això signifiqui l’aïllament in-ternacional,... i Evo Morales ja haavisat que el que s’ha destruït en 513anys no es podrà reconstruir en cinc.Però també és cert que el triomf delMAS no és la victòria d’un partit més,és l’arribada de les majories socials(pobres i indígenes) al govern delseu país. I si no es traïcionen les se-ves esperances és un primer pas pera la construcció d’un poder popularde base que doni un viratge defini-tiu a la maltractada història bolivia-na.

ANÀLISI DESPRÉS DEL TRIOMF D’EVO MORALES

A les portes d'una nova Bolívia

ESTAT

KAOSENLARED TERRASSA

Confusa i militaritzada. Així és l'ac-ció humanitària espanyola, segonsun informe elaborat per MetgesSense Fronteres (MSF) i l'Institutsobre Conflictes i Acció Humanità-ria (IECAH), en el que s'afirma queprop del 50% dels fons destinats aacció humanitària en el bienni 2003-2004 van anar a parar al Ministeri deDefensa.

L'informe, titulat 'L'Acció Huma-nitària 2003-2004: Anys convulsos,resposta insuficient', assenyala quel'any 2003, marcat per la guerra d'I-raq, es van destinar 64,3 milionsd'euros a aquest fi i en 2004, 91,9milions. Les dites quantitats van su-posar només un 3,71% i un 4,66%,respectivament, del total de l'AjudaOficial al Desenvolupament (AOD).

El Ministeri de Defensa va ges-tionar durant aquest bienni prop del50% del pressupost, en detrimentde l'Agència de Cooperació Inter-nacional (AECI), que va passar demoure 25,34 milions d'euros en2003 a 13,9 milions d'euros l'any se-güent.

Confusió premeditadaEls autors afirmen que hi ha unagran confusió respecte a l'acció hu-manitària, el fi de la qual és alleujarel patiment i preservar la vida i ladignitat d'una població en un mo-ment crític; i la cooperació al de-senvolupament, que persegueix

èxits més duradors. Per això, as-senyalen que partides destinades acrèdits FAD, despeses de recons-trucció i inclusos de contingents mi-litars són imputades a la primera,contribuint a augmentar l'error.

El director de MSF, Rafael Vila-sanjuan denuncia que "l'acció hu-manitària s'ha convertit en un eslò-gan de moda en moltes de les ac-tuacions que es mamprenen a nivell

internacional i fins i tot ha sigut uti-litzada per a justificar accions mili-tars, com en el cas d'Iraq".

Per al director d'IECAH, JesúsNúñez, la presència de Defensa enles accions humanitàries contri-bueix a mesclar l'actuació de lesONG amb els objectius governa-mentals. Encara que el fenomen noés nou, afirma que a Espanya s'haproduït en major grau i més ràpida-

ment que en altres països i que elfet de "acostar les Forces Armadesa l'actor humanitari clàssic -fins i toten les campanyes publicitàries- res-pon al fracàs de la professionalitza-ció de l'Exèrcit, que no ha complitels seus objectius".

L'estudi assenyala que la respos-ta humanitària no ha de ser única-ment tècnica i proposen un anàlisiper a saber on està el patiment i com

podem fer-li front. En aquest sentit,critiquen que sovint s'inicien elsprojectes de reconstrucció quan lesnecessitats de la gent estan per sa-tisfer.

Assignatures pendentsA més de la confusió en la definiciód'acció humanitària, de l'excessiupaper de Defensa i de l'escàs pes del'AECI, el document destaca el poccompromís multilateral d'Espanyai la seua pobra resposta a les cridesde l'ONU.

Per a contrarestar aquests as-pectes proposa, entre altres mesu-res, la posada en marxa d'una Ofi-cina d'Acció Humanitària, l'incre-ment de recursos per a aconseguirels fons que destinen altres do-nants, l'elaboració d'una estratègiasectorial i la millora de relacionsamb les ONG. Igualment, conside-ren necessari enfortir les capacitatscivils per a evitar la dependència mi-litar i una professionalització delsrecursos, que passa per l'aprovacióde l'Estatut del Cooperant.

Capítol a banda mereix el paperde les comunitats autònomes, quegestionen un pressupost semblantal del Ministeri d'Exteriors. Segonsl'informe, la majoria respon nomésa emergències i poques, a les crisisoblidades. Els experts recomanenque se sumixen a la iniciativa inter-nacional de les Bones DonacionsHumanitàries, per a evitar la dis-persió de les seues contribucions.

Ajuda humanitària transformadaen pressupost per a Defensa

INFORME METGES SENSE FRONTERES ACUSA EL MINISTERI DE CREAR CONFUSIÓ

Un estudi de l’ONG Metges Sense Fronteres revela que prop del 50 per cent dels fons destinats pel Governespanyol a acció humanitària van anar a parar al Ministeri de Defensa entre els anys 2003 i 2004

Bono entre soldats en “missió humanitària”. Al ministre de Defensa li encanta eixir en la foto

09COMARQUES L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

COMARQUES10 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

COMARQUES

REDACCIÓ VALÈNCIA

El Govern valencià li ha otorgat alsseus mitjans de comunicacióiamics la majoria dels canals de

la Televisió Terrestre Digital (TDT)valenciana. De les dues llicències au-tonòmiques i les 48 locals que hi ha-via en joc, la majoria han anat a parara empreses properes al Partit Popu-lar i a l’Església catòlica. El diari con-servador Las Provincias i la CadenaCope, propietat de la ConferènciaEpiscopal, han obtingut, cadascuna,una de les dues llicències de televisióautonòmica. Pel que fa a les llicènciesde televisió local, els grans guanya-dors són el grup ultracatòlic Intere-conomia -editor de la revista Época iel setmanari integrista Alba-, i Liber-tad Digital, propietat del periodistaFederico Jiménez Losantos.

Intereconomía (veure requadre),propietat del periodista Luís MaríaAnsón i l'empresari proper al PP Ju-lio Ariza -que recentment va inaugu-rar un monument al papa Joan Pau II-, es queda amb quatre llicències im-portants com són les d'Elda, Alcoi, Sa-gunt i Oriola. Libertad Digital, una em-

El colp d’estat audiovisual del PPFinalment s'ha desfullat la margarida. Tal com ho havia promès, el portaveu del Govern valencià, Esteban GonzálezPons, ha fet públic aquest divendres, abans de concloure el 2005, la resolució del concurs de llicències de la Tele-visió Digital Terrestre valenciana (TDT). El resultat dibuixa un mapa televisiu extremadament escorat cap a la dreta.

MANIPULACIÓ ELS MITJANS DE DRETES I ULTRACATÒLICS ES FAN AMB LA TELEVISIÓ VALENCIANA

VÍCTOR SAURA

La pressió contra l'Estatut de Cata-lunya i el Govern de Rodríguez Zapa-tero que lidera la COPE no pot amagarla presència en el front comunicatiude la dreta espanyola del Grupo Inte-reconomía, que encapçala Julio Ariza.Aquest empresari navarrès va ser du-rant quasi dues legislaturas diputatdel Partit Popular al Parlament de Ca-talunya, sempre sota la protecció delseu mentor polític, Aleix Vidal-Quadras.

Ariza, catòlic fervores, és visibleen un gran nombre de societats -ésaccionista de Libertad Digital- i ha es-tat beneficiari d'una concessió dellicència de televisió atorgada pel Go-vern de la Comunitat de Madrid, quepresideix Esperanza Aguirre, i que in-clou Radio Intereconomía, els setma-naris Época i Alba, tots dos de líniamolt reaccionària, i el segon d'ells por-taveu dels sectors més integristas del'Església. Ariza també es va fer ambl'agència Fax Press, que havia estatpropietat de Mauel Leguineche i que

ara té com a directora Pilar Cernuda,una periodista vinculada amb l'OpusDei que ha fet una particular evoluciócap a posicions radicals.

Les vinculacions d'Intereconomíaamb la dreta catòlica més extrema sónmolt evidents. En alguns casos, fins itot va més enllà dels límits marcatsper l'ala més carca del PP. Aixa, RubénMansó, que va ser directiu del grup,va formar part del partit Familia y Vida,de línia confessional i ultracatòlica. Lallista de col·laboradors dels diversosmitjans del grup presidit per Ariza ésintercanviable amb els habituals de laCOPE, de Libertad Digital i de la ca-verna mediàtica en general. I ambmembres d'organitzacions ultracatò-liques.

El lligam amb Alfonso Coronel dePalma, president de l'Associació Catò-lica Nacionjal de Propagandistas i pro-per als Legionarios de Cristo, que con-trola la Fundació San Pablo-CEU (titu-lar de l'única universitat privada queofereix llicenciatures de Ciències de

la Informació al País Valencià, la Car-denal Herrera-CEU), és molt impor-tant. De fet, Ariza va ser premiat ambl'Ángel a una Trayectoria Provida pelspropagandistas al desembre de 2003.Coronel de Palma participa habitual-ment a les tertúlies de la COPE. És elcas del també català Ramon Pi, pre-sent a Época -que va ser dirigida untemps pel desaparegut 'excamisa vie-ja' Jaime Campmany- i profesor en cen-tres de la Fundació San Pablo.

La trama del 'tamayazo'El nom d'Ariza ha aparegut aquestsdarrers mesos vinculat d'alguna ma-nera a l'entorn del l'exdiputat tránsfu-ga del PSOE Eduardo Tamayo, queamb el seu canvi de vot va impedir laformació d'un Govern progresista a laComunitat de Madrid i va facilitar l'ac-cés al poder d'Esperanza Aguirre el2003. Segons informacions de la Ca-dena SER del novembre pasta, qui vaser escorta de Tamayo aquells dies,un tal José Antonio Expósito, va de-

clarar al jutge que va passar a prote-gir el tránsfuga per indicacions de Dio-nisio Ramos, exalt càrrec del PP i ge-rent de la Universitat Complutense.Ramos és molt proper a un altre fixde la caverna, l'exrector Gustavo Vi-llapalos.

Poc después, l'escorta era con-tractat per Intereconomía i es desdeiade les seues declaracions anteriorsen vigílies d'una nova compareixençajudicial. El fet coincideix amb l'adjudi-cació de llicències de televisió de Go-vern d'Aguirre, molt beneficioses pera la caverna.

El Govern d'Aguirre va concedir faposcs mesos 30 llicències de televi-sió digital. A l'igual que ha ocorregutamb l'executiu valencia, gairebé totesanaren a parar a grups vinculats al PPi a l'Església. Quatre van anar a parara Jiménez Lozanitos, i una, a Intere-conomía. Les concessions estan en-voltades per la polèmica perquè s'hanfet sense l'informe preceptiu del Con-sell Audiovisual de Madrid.

IINNTTEERREECCOONNOOMMÍÍAA AL SERVEI DE DÉU I EL PP

11COMARQUES L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

Empreses beneficiades per la Generalitat

Demarcació i nom de les empreses concursants

El govern valencià ha dividit el País Valencià en 14 demarcacions locals que tindran un total de 48 canals

Alcoi (1)43 TV, S.L., CANAL TREINTA Y SIETE TELEVISIÓN DE ALICANTE, S.A., HOMOVIRTUALIS, S.A.

COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL EDITORES, S.L., CANAL TREINTA Y SIETETELEVISIÓN DE ALICANTE, S.A.U., EDITORIAL PRENSA ALICANTINA, S.A.

43 TV, S.L., UNEDISA TELECOMUNICACIONES, S.L.U., TELE NOTICIAS, S.L.

COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL EDITORES, S.L., UNEDISA TELECOMUNICACIONES,S.L.U., LIBERTAD DIGITAL TELEVISIÓN, S.A.

43 TV, S.L., HOMO VIRTUALIS, S.A., CONSORCIO DE TELEVISIÓN COMARCAL, S.L.

COMUNICACIÓN AUDIOVISUAL EDITORES, S.L., HOMO VIRTUALIS, S.A., TVORIHUELA, S.L.

TV CS RETRANSMISIONES, S.L., PRODUCCIONS INFORMATIVES LA PLANA, S.L.,UNEDISA TELECOMUNICACIONES, S.L.U.

Alacant (2)

Benidorm (3)

Elx (4)

Elda (5)

Oriola-Torrevella(6)

Castelló (7)

Morella (8)TV CS RETRANSMISIONES, S.L., PRODUCCIONS INFORMATIVES LA PLANA, S.L.,COMUNICACIONS DELS PORTS, S.A.

PRODUCCIONS INFORMATIVES LA PLANA, S.L., TV CS RETRANSMISIONES, S.L.,MEDIOS AUDIOVISUALES DEL MAESTRAT, S.L.

MEDITERRÁNEA INFORMATIVA TELEVISIÓN, S.L., RIBERA TELEVISIÓ, S.L.U.,LIBERTAD DIGITAL TELEVISIÓN, S.A.

TELECOMARCA, S.A., TELEVISIÓN COMARCAL DE LA COSTERA, S.L., LOCALIATELEVISIÓN VALENCIA, S.L.U.

COMERCIAL ALYMA, S.L., HOMO VIRTUALIS, S.A., LIBERTAD DIGITAL TELEVISIÓN,S.A.

UNEDISA TELECOMUNICACIONES, S.L.U., TELECOMARCA, S.A., EDITORIALPRENSA VALENCIANA, S.A.

UNIPREX VALENCIA, TV, S.L., RADIO DIFUSIÓN TORRE, S.A., LIBERTAD DIGITALTELEVISIÓN, S.A.

Vinaròs (9)

Alzira (10)

Ontinyent (11)

Sagunt (12)

València (13)

Torrent (14)

FONT: GENERALITAT VALENCIANA

presa relativament nova que no té capexperiència en el món audiovisual,s'emporta altres quatre emisores d'i-gual rellevància: Elx, Sagunt, Torrenti Alzira. Cal destacar que la presènciade televisions propietat de Losantos-que imposa una empenta marcada-ment neocon als mitjans que dirigeix-se centra majoritàriament en zoneson el PP actualment està en l'oposi-ció.

Infotelevisió no ha rebut, com es-tava previst, cap dels dos canals queaspirava. Tammateix, els responsa-bles de la primera televisió ciutadanaen valencià ja van anunciar fa tempsque disposen d'altres recursos percontinuar en antena.

Tampoc ha suposat cap sorpresaque Valencia Te Ve, la televisió de Je-sús Sánchez Carrascosa, actual por-taveu mediàtic de Coalició Valencia-na, s'haja quedat sense cap llicència.Junt amb la tele de Carrascosa, quedisposa de tres mesos per deixar d'e-metre, un altre gran perdedor ha es-tat el grup Prisa. La seua cadena detelevisions locals, Localia, només haobtingut un dels quatre canals quedemanava, el d'Ontinyent. A més amés, haurà de deixar els canals queactualment té a València, Alacant, Elxi Castelló.

El diari El Mundo també ha eixitbeneficiat: el seu grup Unedisa s'em-porta tres llicències: Benidorm,València i Castelló.

L'editora del diari Levante i Infor-mación, Prensa Valencia i Prensa Ali-cantina, totes dues propietat de Pren-sa Ibérica, han aconseguit dues llicèn-cies a Alacant i València.

V.S.

Contràriament al que es diu, no éscert que qui marque la creueta del'IRPF de l'Església estiga finançantla COPE. No en aquests moments, ésclar, ja que la COPE (o Radio PopularS.A.) s'autofinança i obté beneficisdes del 1995, i, per tant, és a la in-versa: la Conferència Episcopal nopaga, sinó que rep una part dels di-ners que l'emissora destina a divi-dends dels accionistas. Aclarit això,una anàlisi de l'activitat empresarialde l'emissora dels bisbes també per-met topar amb alguna sorpresa.

El PSOE va ajudar la SER... i elPP va ajudar la COPELa SER ja era l'emissora comercialprivada més important quan van arri-bar per primer cop els socialistas alpoder, però no hi ha duote que elseu creixement es va acelerar durantels 13 anys de 'felipisme'. Gràcies, enprimer lloc, a la concessió de fre-qüències des del 1989, i, después,al que Losantos i companyia deno-minen 'l'antenicidi': la compra, l'any1992, de la majoria del capital d'An-tena 3 Radio per part del grup Prisa,i la seua inmediata liquidació, amb elrepartiment de les seues freqüènciesentre les diverses cadenes de la SER(la generalista i les ràdiofórmules).També ho és que la COPE -on vananar a parar la major part d'estrellesd'aqu8ella Antena 3 Radio, com An-tonio Herrero o José María García, i al

seu remolc col·laboradors i tertulianscom el mateix Jiménez Lozanitos- vasaber aprofitar els vuit anys de man-dat popular. L'any 1997, el Govern delP va aprovar que les comunitats autò-nomes licitaren un total de 350 no-ves llicències d'FM, i la COPE va ser,de llarg, la cadena que més en vaobtenir. El 1995, tenia 183 freqüèn-cies: 45 en ona mitjana i 45 en fre-qüència modulada ('La industria dela Comunicación', Server d'estudis delBBV, 1996). Cinc anys después, entenia 226: 43 en OM i 183 en FM(Francisco Iglesias: 'Concentración ypluralismo en la radio española, Eun-sa, 2005). El salt és espectacular, itambé té una traducció en l'actiu, quepassa de 36 a 57 milions d'eurosentre el 1995 i el 2002, i en el nom-bre d'empleats: de 651 el 1995 a 808el 2003 ('Noticias de la Comunica-ción', 240). Ni la cifra de negoci niels beneficis experimenten aquestesprogressions, sinó que es mantenenestables, però aixó és degut a la des-viació de recursos cap a l'aventura te-levisiva.

Els diners de la ràdio serveixenper muntar la teleLa bona marxa de la ràdio ha permésa la COPE erigir un xicotet imperi te-levisiu a partir del 2002, encara que,de moment, li estiga costant un di-neral. Iniciativas Radiofónicas y deTelevisión SL explota, a soles o ambaltres socis, la cadena de televisió lo-

cal Popular TV, que emet per tot l'Es-tat excepte a Catalunya i el País Basc.La societat, participada per la COPEi Cajasur (que controla alguns diarisi revistes a Andalucía), no ha acon-seguit encara eixir de pèrdues: 1mi-lió d'euros el 2002; 2,5 el 2003; 1,8el 2004, i si s'ha mantingut és enbona part gràcies a un crèdit de 6,7milions d'euros de Radio Popular. Enl'últim informe de govern corporatiude Cajasur (juny de 2005) es diu quela viabilitat financera d'Iniciativas Ra-diofónicas "presenta incerteses", jaque tot depén de la seua capacitatd'obtenir llicències de televisió localdigital i de TDT que atorgaran les di-ferents comunitats autònomes. "Ésper això -hi afegeix- que es recoma-na la realització d'un seguiment es-tret".

Cajasur, una caixa d'estalvis quetambé fa favorsDe fet, la Caja de Ahorros de Córdo-ba (Cajasur), presidida pel capellà Mi-guel Castillejo, hi està ficada fins alcoll, amb la COPE, de la qual posse-eix un 5%. A l'octubre pasta, Noticiasde la Comunicación (núm. 251) re-collia, a partir de les memòries de lasocietat, una curiosa operació finan-cera que va tenir lloc l'any 2004. Alfebrer la COPE va vendre a Cerix (Ca-jasur) un 15% d'Iniciativas Radiofó-nicas, per un import d'1,16 milionsd'euros, amb la qual cosa la partici-pació de l'entitat d'estalvis va pujar

fins a un 25&. Deum esos més tard,al desembre, Iniciativas duia a termeuna operació acordió (reducció i am-pliació de capital) per "compensarpèrdues i reequilibrar patrimoni". Noes diu com va quedar la participacióde Cajasur, però en tot cas no sem-bla el negoci més afortunat per a unacaixa d'estalvis. En altres paraules,això no és la condonació d'un crèdit,com el de La Caixa al PSC, però s'hiassembla.

Problemas amb Hisenda. Va in-tentar defraudar el fisc?Un altre fet rellevant que posen demanifest les memòries de Radio Po-pular és que aquesta va ser objected'una durísima inspecció de l'Agèn-cia Tributària, si més no durant elsanys 1999 i 2000, encara que des-coneixem els resultats. "El 1999 [Ra-dio Popular] va ser inspeccionada perles autoritats fiscals en relació ambels principals impostor produïts en-tre els exercicis de 1993 i 1997. Lesdiferències sorgides i acceptades perla societat ja havien estat provisio-nales, segons la seua memoria" (No-ticias de la Comunicación, 196). "Ambdata de 31 de desembre, la societatdominant tenia oberta a inspecciótots els impostor corresponents alsexercicis de 1998 i 2000, i la restade les companyies del grup, tots elsimpostos des de 1997, excepte el desocietats, des del 1996 (Noticias dela Comunicación, 207).

CCOOPPEE UNA EMPRESA CATAPULTADA EMPRESARIALMENT PELS AZNARISTES

COMARQUES12 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

REDACCIÓ BARCELONA

El passat 16 de setembre, la ICANN(Internet Corporation for AssignedNames and Numbers), l'organismeinternacional que regula la conces-sió de dominis a internet, va fer pú-blica l'aprovació oficial del domini.cat per a la comunitat lingüística icultural catalana. Així acabava ambèxit la inicitiva impulsada per l'As-sociació Punt Cat, que ara, un copassolida la seva funció, s'ha dissoltper donar pas a una fundació quegestionarà les altes al domini delsqui ho sol·licitin.

Aquests, val a dir, poden ser totesaquelles entitats, empreses i/o per-sones que s'expressin en català a lesseves webs o que estiguin en relaciódirecta amb la defensa i promoció dela llengua o cultura catalanes, fins itot expressant-se en altres idiomes.De fet, l'aprovació d'aquest dominisuposa un fet excepcional, ja que ésel primer que representa un grup lin-güístic i cultural a la xarxa desprésque altres "comunitats", com el casde les cooperatives, els museus o laindústria aeronàutica, ja estiguin re-conegudes com a tals.

L'ICANN va avaluar molt positi-vament l'existència de la comunitatde parla catalana com una comuni-tat ben definida i representada a tra-vés d'una entitat i d'un projecte queha rebut un ampli suport. Així, hanestat 1.655 empreses, 889 entitats idesenes de milers de persones lesque es van adherir a la campanya.Aquesta era una condició importantper tal d'avaluar positivament unespropostes de dominis que, per defi-nició, han d'anar adreçades a comu-nitats definides per criteris moltconcrets i que han de ser represen-tades adequadament.

A partir d'ara, els registresUn cop aprovada la candidatura delpunt.cat, i tan bon punt s'hagin en-llestit els processos tècnics i opera-tius per fer-ho possible, els usuaris

es podran començar a registrar desde qualsevol part del món. El procéstindrà dues etapes seqüencials i bendiferenciades: primer, un període dellançament i després, el procés deregistre obert a tothom. El períodede llançament no és més que unafase prèvia a l'obertura general alpúblic per tal d'evitar els col·lapsesi minimitzar els casos del que s'ano-mena “ciberokupació”. En el cas delpunt.cat, aquest procés havia de du-rar tres mesos, de manera que a fi-nals d'any havia d'estar enllestit.Aquests tres mesos quedaven divi-dits al seu torn en tres fases. La faseI es reservava a institucions directa-ment relacionades amb la promocióde la llengua i la cultura catalanes(escoles, ràdios, editorials, clubs es-portius, entitats culturals, adminis-tracions públiques amb competèn-cies sobre territoris on el català ésllengua pròpia, etc). La fase II es re-servava a entitats de tot tipus (em-preses, associacions, etc) ambpresència en català a internet (webs,blocs, llistes de correu, etc) i la faseIII es reservava a les més de 68.000persones, entitats i empreses que esvan adherir a la campanya de suporta la candidatura del punt.cat.

Acabat aquest període és quancomença el procés obert en el qualtothom que compleixi els requisitspodrà registrar un domini .cat.

Simat el vol; González Pons, no L'Ajuntament de Simat de la Vall-digna, serà el primer del País Valen-cià que adoptarà el domini .cat. Aixího va decidir el consistori l'1 de de-sembre després d'aprovar una mo-ció presentada pel regidor del grupArc Iris i membre de l'executivad'Esquerra Republicana del País Va-lencià, Joan Serra. La moció va re-bre cinc vots favorables (Arc Iris,Bloc i dos regidors del PSPV), cincabstencions (tres regidors del PP idos del PSPV) i cap vot en contra.Aquesta decisió, però, no va tardaren sulfurar el portaveu del consell

del govern valencià, Esteban Gon-zález Pons, que l'endemà mateixanunciava que intentaria impedir ju-rídicament que cap altra institucióvalenciana adoptés el domini i va as-segurar que cap més regidor del seupartit es tornaria a abstenir d'unadecisió com aquesta.

De fet, el conseller portaveu, benconegut per la seva afició a la in-formàtica i a l’anticatalanisme, va ce-lebrar una roda de premsa, en saber-se la notícia, per denunciar que "apartir d'ara a Internet existeix unanació cultural catalana", que "a par-tir d'avui, Catalunya és culturalmentindependent, no associada d'Espan-ya a Internet" i que "en el momentque obtingui el .ct existirà una naciópolítica catalana". Per defensar lacultura del País Valencià, segons ellamenaçada pel .cat, González Ponsva considerar que "el més importantara és defendre el domini '.es' i, com

ja vam proposar en el programa elec-toral, el domini '.cva' com a subdo-mini".

Tipus de dominisEl que s'ha aconseguit en aquestacampanya és un TLD (Top LevelDomain) genèric patrocinat o, el queés el mateix, un domini restrictiuque té una comunitat al darrere quedetermina si una persona, física o ju-rídica, pot registrar un domini enfunció de que pertanyi a la comuni-tat. Hi ha un espònsor que repre-senta la comunitat i li són delegadesles responsabilitats d'elaborar i d'ad-ministrar les polítiques de gestió co-rresponents del domini. De la ma-teix manera que un particular, perexemple, no pot registrar un .edu(destinat a institucions d'ensenya-ment superior) o cal ser un museuper a sol·licitar un .museum, per ob-tenir un .cat caldrà demostrar algu-

na relació amb la nostra comunitatlingüística i cultural.

De totes maneres, en cap cas estracta d'un domini que representi unpaís. Els que ho fan consten nomésde dues lletres, com són els casos.es, .fr, . it, .de, etc. Aquests reben elnom de cTLD (Country Top LevelDomain). L'assignació d'aquests co-rrespon a la que marca la llista ISO-3166, que es basa en un llistat de co-dis postals i l'ICANN diu que no li co-rrespon a ella decidir què és i què noés un país. Per tant, si algun país noinclòs en aquesta llista vol el seu do-mini, primer ha de complir uns re-queriments per entrar-hi que, en totcas, són polítics. Des de la FundacióPunt Cat s'assegura que no es re-nuncia en cap cas a assolir el domi-ni territorial .ct (almenys al Princi-pat) i que es compromet a seguir tre-ballant per trobar la porta legal quepermeti tenir-lo.

Nou any amb domini propi a la xarxaNNOOVVEETTAATT EL DOMINI .CAT ÉS EL PRIMER QUE REPRESENTA UN GRUP LINGÜÍSTIC I CULTURAL

Una de les novetats d'aquest any que acaba d’arribar serà, sens dubte, la possibilitat que els internautes de la comunitat catalana registren les seues pàgines a internet amb un domini propi, el .cat., una possibilitat que no li agrada al PP

La primera web amb domini .cat és la de la fundació que el gestionarà

13COMARQUES L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

L’estiu de 2005, el 29 de juliol, la RealAcademia de Cultura Valenciana(RACV) celebrava una conferència ala Universitat Politècnica de Valèn-cia, al campus de Gandia. L'actecomptava amb la participació delpresident de la diputació de Valèn-cia, el senyor Fernando Giner, líderdel sector anticatalanista del PP ipresident honorari de la RACV.

Mentre aquest donava la seua con-ferència sobre “el futuro de la lenguay de la cultura valenciana”, un grupd'uns trenta joves independentistes,militants de Maulets i de la Coordi-nadora d'Estudiants dels Països Ca-talans (CEPC) va entrar a l'interiordel Saló d'Actes amb una sèrie depancartes on es podia llegir “Blave-risme és feixisme”, “Giner Feixista,fóra de la Safor” i algunes banderesindependentistes.

L'actuació dels joves va limitar-sea cridar i a mostrar les pancartes pelspassadissos, mentre alguns assis-tents a la conferència s'alçaren delsseus seients i es dirigiren cap als jo-ves proferint insults i intentant agre-dir-los.

En cap moment els guàrdies de se-guretat i els nombrosos policies depaisà s'interposaren entre els dosgrups intentant calmar la situació,que començava a ser tensa per partdels anticatalanistes, sinó que des delprimer moment s'intentà que el grupde manifestants abandonara la sala ino pogués dur a terme la seua pro-testa, que va ser pacífica en tot mo-ment.Així ho demostra la seua eixi-da, que va produir-se uns minuts des-prés per pròpia voluntat.

Els joves abandonaven tranquil·la-ment el recinte mentre la policia elsseguia caminant fins a la porta de laFacultat, però una vegada estavenarribant al carrer es van adonar que

els agents que tenien al darrere co-mençaren a córrer i a demanar mésunitats policials per walkie. Va ser lla-vors quan començaren a sentir sire-nes que s'acostaven i anunciaven l'a-rribada de més agents.

Els joves, que no entenien quèpassava, es trobaven en una situaciómolt confusa i sols quan ja tenien lapolicia al seu damunt van entendreque anaven a ser detinguts. Co-mençaren a córrer però ja era tard,tretze d'ells van ser apressats i por-tats a comissaria.

Les detencions van ser totalmentaleatòries per part de la policia na-cional, com així ho demostra la de-tenció d'un jove que estava dintre delsaló d'actes fent fotografies però que

en cap moment va participar de laprotesta.

També s'ha de remarcar la bruta-litat amb la què es va actuar per partde la policia, doncs un altre jove vahaver d'anar al servei d'urgències de-gut al trencament d'un braç, a mésde les amenaces rebudes per mem-bres de la policia local, un dels qualsva arribar a treure l'arma regla-mentària per intimidar les joves i evi-tar així la seua fugida.

Una vegada a la comissaria de po-licia de Gandia, i prèviament a la lec-tura dels drets, els detinguts van serposats en llibertat en espera de judi-ci.

A les tretze joves se les imputa undelicte de desordres públics, pel qual

podrien arribar a complir fins tresanys de presó.

A nivell jurídic es pot considerarque la imputació d'un delicte de de-sordres públics és molt greu i, pertant, hauríem de considerar que elfet de realitzar una protesta pacíficaa la Universitat per la unitat de la llen-gua catalana i contra les tesis acien-tífiques del secessionisme lingüísticpot implicar una condemna de finstres anys de presó, respon claramenta una estratègia política dissenyadapels nostres governants des de lesinstitucions valencianes, que de-mostren un clar menyspreu cap a lallengua i la cultura del nostre poble,de la que el senyor Fernando Gineranava a parlar, evidentment en un

to folklorista i espanyolista que enshauria d'avergonyir com a valenciansi valencianes.

Però no sols hem de qüestionar elpaper que juguen els nostres políticsi les nostres institucions respecte ala defensa de la llengua i la culturavalencianes. Els mitjans de comuni-cació propers al PP també van ferun ús polític del cas, mostrant elsassistents a la conferència de laRACV com a víctimes en tot momenti acusant els manifestants pacífics de“terroristes”. Recordem la portadadel 31 de juliol de Diario de Valen-cia: “Detenidos trece ultras catala-nistas por asaltar una conferencia deGiner. Golpearon e insultaron a losasistentes entre gritos de inde-pendència y visca Catalunya”.

En aquest titular s'afirma que elsjoves van colpejar el públic, mentreque a les actuacions judicials, el ma-teix Director de l'Aula d'Humanitatsde la RACV, lluny de poder ser acu-sat de simpatitzar amb les joves in-dependentistes, va declarar que “di-chos individuos no han llegado aagredir a persona alguna”.

Fins conèixer la data de judici i laimposició de penes si s'escau, les jo-ves han començat una campanya perl'absolució amb actes informatius pertota la comarca de La Safor, elabora-ció de material per sufragar els cos-tos del procés i de les possibles con-demnes i convocatòries solidàries,com per exemple la que va tenir llocel passat 28 de desembre, dia en quès'efectuaren les declaracions judi-cials dels inculpats.

També s'ha posat en marxa unaplana web (www.absoluciotretzede-tinguts.tk) en la que hi trobem totala informació detallada sobre el cas:comunicats, actes, recull de premsa,mocions en solidaritat amb el grup,etc.

Protestes. Els detinguts protestaven per la presència de Fernando Giner al campus de Gandia ARXIU

Un tribunal jutja els 13 de GandiaACUSACIÓ SE’LS IMPUTA UN DELICTE DE DESORDRES PÚBLICS

ENTREVISTA14 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

LUCAS MARCO VALÈNCIA

Quines perspectives s’obrin a l’Iraq?Com veus la possibilitat d’una reti-rada a curt o mig termini? Jo m’imagine que abans o després,l’exèrcit nord-americà es marxarà. Hofarà només quan considere que hadeixat a l’Iraq un govern prou dòcilcom per a garantir que els objectiusfonamentals de l’operació bèl·lica del’any 2003 són objecte de satisfaccióplena. I sospite que això no està en l’-horitzó més proper. Entre aquests ob-jectius, per cert, crec que un dels pri-mers i el fonamental, és garantir el ne-goci per les grans empreses nord-americanes del complex militar-in-dustrial, de la construcció civil i de laproducció del petroli i del gas natu-ral. Per aquestes empreses la situa-ció actual a l’Iraq és molt saludable.Ho enuncie com una dada que emsembla interessant rescatar: els EUAestan naufragant en el terreny mili-tar, però, no obstant això l’operacióeconòmica que es troba a la rebotigaestà produint els resultats desitjats,per això tal vegada convé considerarla possibilitat que els EUA no es va-gen a retirar, precisament en virtutdel seu fracàs militar, però del seu èxiteconòmic, almenys entès en termesd’interessos privats molt singulars.

En quina mesura penses que les ac-cions de la resistència han estat unfactor decisiu en el declivi militar delsEUA a l’Iraq ?Aquest és un factor decisiu per a ex-plicar ambdues coses. No em capdubte. De tota manera, al meu en-tendre, el problema fonamental queplanteja la resistència és la reflexiórelativa a l’estratègia argumentalnord-americana, i ací ens trobem da-vant una paradoxa més. Els EUA es-tan molt interessats a atribuir totesles accions de la resistència a Al-Qa-eda o a xarxes afins. Això és un armade dos fils. En primer lloc, pense queles evidències suggereixen que elgruix de la resistència no té res a veu-re amb Al-Qaeda. És una resistèncianacional i nacionalista que s’oposa ala presència d’un exèrcit invasor i nocal enunciar molt més. Però si elsEUA semblen entossudits a atribuirtotes les accions a Al-Qaeda, ho fan

amb tota certesa perquè considerenque, en termes de legitimació inter-nacional, això és un argument sòliden el seu profit, al final poden trobar-se amb una tesitura molt delicada, enla mesura que poden acabar per ge-nerar el monstre que ells mateixosdiuen rebutjar, i propiciar un lliura-ment a xarxes com Al-Qaeda d’unaresistència que exibia un caràcter dis-tint i que provablement en algunes deles claus era més propícia a la nego-ciació. Alguns dels governants ira-quians han procurat distingir entredues modalitats de la resistència sug-gerint que es pot negociar amb la re-sistència autòctona, que s’oposa sim-plement a la presència de l’invasor.Quan els nord-americans prefereixenrecórrer a semblants manipulacionstan grolleres, provablement s’estigentancant ells mateixos determinats ho-ritzons de futur.

Penses que les pròximes accionsbèl·liques dels EUA poden dirigir-se

cap a Síria a través de l’informe Meh-lis? La meua impressió general és òbvia:els EUA estan naufragant militar-ment a l’Iraq i també a l’Afganistan,encara que d’això parlem molt poc.És improvable que en aquestes con-dicions es llance a assumir una es-tratègia de col·lisió militar frontal enun país com és Síria o en un país comés Iran. Pense que, encara que no sigael tipus de posició que defensa Bush,en aquest cas està servida la conclu-sió que és més senzill que recorren aformes de pressió molt severes queno passen per l’estrictament militar.En el cas dels governants sirians, calconvenir que l’estratègia nord-ame-ricana referent a això ha estat fins almoment raonablement exitosa. Quanels EUA s’han posat en pla xulesc, Sí-ria ha assumit les pressions, perexemple han retirat el gruix dels con-tingents militars presents en el Líban.Si fins ara aquesta estratègia els hadonat resultats, no hi ha cap motiu

per a concloure que Washington volabandonar-la. Continuarà pressio-nant però crec que no fins al punt dedur endavant una acció militar en totaregla.

Quin paper juga en aquest context elconcepte d’aliança de civilitzacions? Bé, això es pot analitzar des de mol-tes perspectives. Fa unes setmanes livan preguntar a José María Aznar quèpensava sobre l’aliança de civilitza-cions. Va respondre que no calia cre-ar-la, que ja existia, era l’Organitzaciódel Tractat de l’Atlàntic Nord. Clar, siun se situa en semblant perspectivaha de mostrar almenys alguna sim-patia inicial per la proposta d’unaaliança de civilitzacions. Jo crec quequan analitzes seriosament la qües-tió, l’aliança és un desengany. Perquè? Jo ho descric així: pretén sepa-rar artificialment el món cultural del’àmbit econòmic i militar. Els pro-blemes de desencontre entre pre-sumptes civilitzacions, no es verifi-quen en el terreny del cultural, es ve-rifiquen en el terreny econòmic i enel militar de la mà d’una situació d’ex-plotació manifesta del Sud pel Nord,per exemple en el Mediterrani, i d’u-

na pressió militar del Nord en els paï-sos del Sud. Llavors, si la proposta deRodríguez Zapatero consisteix, sen-se més, en organitzar dues macro-conferencias, una a Madrid i altra aBeirut, m’imagine que el canvi objec-tiu és nul. Intuisc, a més que les con-dicions objectives no estan donadesperquè el canvi no siga major. No no-més es tracta d’això, això cal situar-ho en un escenari general de recula-da de les atribucions econòmiques isocials dels poders públics dels Es-tats. Si els Estats manquen d’aquestsrecursos que podrien modificar les re-lacions objectives, el que se’ns estàdient és que el protagonisme d’aquesttipus de canvis deu recaure sobre elsempresaris privats i això és demanar-li la lluna en un cove, els empresarisprivats estan simplement per la re-cerca del benefici més descarnat,amb la qual cosa jo entenc que, en re-alitat, per ben intencionat que siga, laproposta d’aliança de civilitzacions ésuna operació de cara a la galeria.

La retirada de les tropes de l’Iraq perpart del PSOE quan va arribar al po-der va marcar sens dubte un canvirespecte a l’anterior política exterior

CARLOS TAIBOPROFESSOR DE CIÈNCIA POLÍTICA I ASSAGISTA“ELS ESTATS UNITS PODEN ACABAR GENERANT

A L’IRAQ EL MONSTRE QUE VOLEN REBUTJAR

L’ALIANÇA DE CIVILITZACIONS PRETÉN SEPARAR EL MÓN CULTURAL DE L’ÀMBIT ECONÒMIC I MILITAR

“

CCaarrllooss TTaaiibboo és professor de Ciència Política a Madrid i col·laborador habitual a la premsa convencional i també a la alternativa LUCAS MARCO

Carlos Taibo és professor de Ciència Política de la Universitat Autònoma de Madrid i col·laborador habitual d’ElPaís i de Rebelión, entre altres mitjans. Convidat pel col·lectiu “Terralada” a realitzar una xarrada al CentreSocial Terra de Benimaclet sobre la situació oblidada de Txetxènia, L’AVANÇ va aprofitar el seu pas per Valènciaper conversar amb ell sobre les principals qüestions de l’actualitat política internacional.

del govern d’Aznar. No obstant això,quines limitacions i quines similitudsmanté l’actual política exterior res-pecte de l’anterior? Jo crec que, per desgràcia, les simili-tuds són molt més notables que lesdiferències. L’única dada indiscuti-blement saludable de la política ex-terior de Rodríguez Zapatero és la re-tirada dels contingents presents a l’I-raq. Però no ha arribat cap notícia enel mateix camí amb posterioritat. Siel govern espanyol vol que creiem queestà trencant amarres amb els EEUU,que està cancel·lant una relació decinquanta anys de supeditación, elque ha de fer és molt fàcil d’identifi-car: desmantellar les bases de Moróni de Rota, denunciar els convenis dedefensa hispà-nord-americans i pro-piciar l’abandó de l’OTAN. Amb totaevidència, cap d’aquestes mesuresestan en l’agenda del govern socialis-ta. No es tracta només d’això, en elpropi terreny econòmic i comercial,la política del govern socialista és li-teralment continuïsta respecte als go-verns d’Aznar. Ho acabem de veureen ocasió de la cimera de l’Organit-zació Mundial del Comerç en Hong-Kong, amb el ministre Montilla de-fensant clarament les subvencions alsproductes agrícoles i a altres béns

productius en la Unió Europea. Quanel govern espanyol no assumeix capactitud crítica davant el que és l’OMCo davant el que és el Fons MonetariInternacional, doncs difícilment potun creure que està trencant amarresamb una relació d’integració en elNord desenvolupat i de ratificació,per exemple, de les regles del joc del’intercanvi desigual. Per això dic que,més enllà que el govern Aznar poguésdur a circumstàncies extremes, perexemple la relació de submissió ambels EUA, els canvis objectius són me-nors.

Centrant-nos en aquesta qüestió,ens trobem a més amb el cas d’Hai-tí i d’Afganistan, on tropes espanyo-les estan col·laborant en unes mis-sions extremadament desconegu-des pel públic en general. Com s’ex-pliquen aquests dos casos? Tant Afganistan com Haití el que re-flecteixen sobre el govern espanyolés el designi de congraciar-se amb elsgovernants nord-americans, decol·locar sobre la taula l’argumentque, encara que hi havia una dis-crepància precisa i conjuntural en re-lació amb l’Iraq, la relació de cordia-litat segueix sent fonamental. Perdesgràcia, crec que en aquest cas duu

raó aquest inefable personatge que ésJosé Bono quan afirma que Espanyaés un aliat fidel dels EUA. Tal vegadael cas d’Afganistan és, malgrat tot,més clar. Un retira els contingents mi-litars a l’Iraq i els redestina en certsentit a Afganistan, creant en l’opiniópública la imatge que són dos con-flictes totalment diferents. Qualsevolpersona assenyada sap que les sem-blances entre aquestes dues situa-cions són aclaparants. En ambdós ca-sos, els EUA, en el passat, van dis-pensar el seu suport a governs o a mo-viments que avui s’encarreguen derebutjar agrament. En els dos casos,han assumit operacions bèl·liques sal-dades amb violacions greus dels dretshumans més bàsics. En els dos casosdefensen opcions geoestratègiques igeoeconòmiques molt interessades imolt similars, en els dos casos, estanviolentant l’esperit i la lletra de la Car-ta de Nacions Unides, amb la qualcosa qualsevol persona assenyadasap que no hi ha cap raó que expliqueperquè es retiren els soldats d’un lloci es despleguen, no obstant això, enun altre. I això, de nou, ens emplaçadavant una relació objectiva de con-tinuïtat en la submissió al dictat quearriba de Washington.

15ENTREVISTAL’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

AA ssoobbrree ll’’AAlliiaannççaa ddee cciivviilliittzzaacciioonnss i a sota l’aliança contra la civilització EEll ppuunnyy aammeerriiccàà una portada més que eloqüent per a aquest llibre de TaiboARXIU

Carlos Taibo és autor de diversosllibres sobre política internacional,com ara Cien preguntas sobre elnuevo desorden (2002) o EstadosUnidos contra Iraq (2003). Enaquest darrer llibre, Taibo analitzales noves perspectives de la políticaexterior dels EUA amb l’arribada alpoder dels neoconservadors lideratsper George W. Bush.

L’assaig comença introduint-nos enel context històric i polític de la ges-tació de la superpotència, per tot se-guit introduir-se més concretamenten la política exterior de l’adminis-tració Bush. D’aquesta manera Tai-bo explica la lògica que guia les po-lítiques dels dirigents nordameri-cans en relació a les intervencionsdel seu país a la resta del món.

La segona part del llibre dóna aconèixer diferents processos in-fluenciats pels neocons arreu dediferents indrets de l’Orient Mitjà,com ara Iraq, Iran, Síria, Israel i elsterritoris palestins o Afganistan. Fi-nalment es planteja la qüestió dela competició i de l’aparició de no-ves potències en competència ober-

ta amb els EUA: la Unió Europea,Rússia, Xina i Japó.

Carlos Taibo, professor de CiènciaPolítica de l’Autònoma de Madrid,sempre ha mantingut una perspec-tiva radicalment crítica i pedagògi-cament analítica en els seus llibres.La seua perspectiva crítica s’aplicaen aquest cas a un tema tan amplecom és la nova configuració de lesrelacions internacionals, però mésenllà d’aquesta atractiva crítica,cal destacar el seu coneixement pro-fund de les realitats polítiques ge-neralment més desconegudes, in-clús pels lectors i lectores compro-mesos i d’esquerres. Temes com elde Txetxènia o Afganistan, que ge-neralment romanen ocults en lesagendes informatives, són tractatsper Carlos Taibo magistralment. Peruna altra banda, un aspecte vital delseu estil és la seua vocacío pe-dagògica: la lectura del llibre es tor-na clara i amena.

Un llibre indispensable pel lector olectora que vol apropar-se a les re-lacions internacionals del món delsegle XXI.

Carlos Taibo Edicions B, Colecció “Crónica Actual”

¿Hacia dónde nos lleva Estados Unidos?

EL GRUIX DE LA RESISTÈNCIA IRAQUIANA NO PERTANY A AL-QAEDA O A XARXES AFINS

“

COMARQUES16 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

LLUÍS ADELL VALÈNCIA

Als pocs dies que el Partit Populares reafirmés en la seua política decontinuar subvencionant les entitatssecessionistes que es neguen a apli-car la normativa de l'Acadèmia Va-lenciana de la Llengua (AVL), la ce-lebració de la XXIV Expojove (la firade la joventut que celebra tots elsanys l'ajuntament de València a Pa-terna) s'ha convertit per enèsimavegada en un expositor amb dinerspúblics d'aquestes entitats ultra-conservadores i anticatalanistes.Des del 26 de desembre fins el 6 degener, les principals organitzacionssecessionistes valencianes han gau-dit d'un espai des d'on repartir alsxiquets i xiquetes la seua propagan-da blavera i acientífica i difondre l'o-di i la xenofòbia a tot allò català. Unprivilegi vedat a la universitats pú-bliques valencianes i a la majoria deles organitzacions jovenils de la ciu-tat de València, que no són ni se-cessionistes ni conservadores.

Entre els estands dedicats a di-versos cossos i forces de seguretatde l'Estat (Tèdax, Guàrdia Civil,exèrcit de terra, Policia Nacional,entre d'altres) hi ha hagut el de laReial Acadèmia de Cultura Valen-ciana (RACV), on els més menutspoden convertir-se en "els primerspobladors del Regne de València"fent un mural de pintures rupestres.Una exposició itinerant sobre la sen-yera amb el blau finançada per la Di-putació de València de l'anticatala-nista Fernando Giner, que ridiculit-

za i carrega contra l'ús de la senye-ra quatribarrada, ha ocupat bonapart de l'espai de Lo Rat Penat i elde la Plataforma Jovenil Valencia-nista (PJV).

Impunitat ultraCom tots els anys, la presència méspolèmica ha estat la de les Joventutsdel Grup d'Acció Valencianista(GAV), un grup violent que tot elmón assenyala com sospitós d'estardarrere d'algunes de les accions

més violentes de l'anticatalanismevalencià.

Malgrat que l'ajuntament deValència va obligar la branca jovenildel GAV a llevar un cartell on es de-manava explícitament el boicot alsproductes catalans, l'estand que dis-posa a Expojove ofereix al públicadhesius en què es convida a nocomprar productes catalans. Tambés'aprofita l'avinentesa per llançar al-tres consignes contra tot allò catalài contra els criteris lingüístics man-

tinguts per l'AVL i les universitats. Alguns dels participants en l'es-

tand de les JJGAV, com el seu presi-dent Toni Rochina, han sigut reco-neguts per les seues víctimes com aagressors de locals i individus alsquals ells acusen de catalanistes.Ara gaudeixen de total impunitatper fer proselitisme entre els xiquetsi xiquetes valencians que vistenl'Expojove, així com per difondre el"famós" boicot als productes cata-lans.

Organitzada per l’ajuntament deValència, l’Expojove ha comptatamb el recolzament explícit del laGeneralitat valenciana. Precisa-ment, no fa molt que el seu porta-veu, Esteban González Pons, va qua-lificar Coalició Valenciana, la bran-ca política de GAV, com una orga-nitzció “parafeixista”. Una condicióque no sembla ser suficient per dei-xar de convidar les seues joventutsa adoctrinar la xicalla del cap i casali rodalies.

Expojove torna a ser un aparadordels ultres anticatalanistes

PROPAGANDA EL GAV HI PROMOU EL BOICOT ALS PRODUCTES CATALANS

L'edició d'enguany de la fira de la joventut de València ha tornat a comptar amb la presència de les organitzacionssecessionistes més representatives del País Valencià, des de Lo Rat Penat fins les joventuts de García Sentandreu

Privilegiats. Les joventuts del GAV o la RACV disposaren d’estànds propis per adoctrinar el jovent EXPOJOVE / LLUÍS ADELL

17COMARQUES L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

CARLES SENSO LA RIBERA

La plataforma ciutadana Xúquer Vius'ha vist obligada a començar una cam-panya informativa i de concentracionspels esdeveniments que recentmentha patit el primer riu dels valencians iles valencianes. L'aparició de milers depeixos morts entre Alzira i Sueca perla manca de cabal i la contaminació deles aigües ha situat el Xúquer en aler-ta roja i ha possibilitat que el col·lectiuecologista exigisca públicament l' ela-boració d'un Pla de Recuperació delBaix Xúquer i la paralització immediatade la sobreexplotació que sofreixen elsaqüífers a la Manxa oriental. També laFederació Valenciana de Pesca s'ha su-mat en la petició davant la Conferèn-cia Hidrogràfica del Xúquer de la re-població de les aigües del Xúquer delque s'ha extret prop de cinc mil exem-plars de barbs, anguiles, carpes i altresespècies en la considerada la majormortaldat de peixos i el pitjor desastreecològic sofert pel Xúquer en els úl-tims anys.

Membres de l'associació ciutadanaes desplaçaren el passat 26 de desem-bre a Antella i Sumacàrcer per com-provar el cabal que se situava en aque-lles dates en 0'5 litres per segon, quan-titat que, segons Xúquer Viu, “con-verteix el nostre riu en a penes un rie-

rol”. La plataforma denuncia que “si aaquesta situació de falta de cabal li afe-gim la contaminació de les aigües, pro-vocada per l'absència de depuradoresen moltes poblacions que aboquen elsseus residus al riu, obtindrem un còc-tel fatal que origina situacions com ladenunciada”. El greu estat de conta-minació del riu causat pels abocamentsincontrolats d'indústries i clavegue-rams s'uneix al preocupant descensdel cabal que el Xúquer està patint enels últims vint anys ocasionat per lesabusives extraccions que s'efectuenen els aqüífers de la Manxa i dels qualses nodreix aquest riu. L'associació cí-vica ha denunciat públicament de for-ma continuada i ara també davant elComissari d'Aigües i el President de laConferència del Xúquer la responsa-bilitat de l'empresa Rio Verde Cartonque és culpable de contaminar el riuVerd i el Xúquer amb vessaments queomplin de residus de pasta de paper

els medis aquàtics. La denuncia, queha sigut presentada en nom del re-presentant de la Plataforma, RogerPons, exposa que “aquesta empresa,instal·lada al municipi d'Alzira, ha si-gut denunciada en nombroses oca-sions com a responsable d'episodis decontaminació similars. Xúquer Viu vapresentar al SEPRONA el passat mesde maig una denúncia per abocamentd'aigües residuals industrials sense de-purar, amb alta càrrega contaminant.La Comunitat Europea ha classificataquesta empresa com una de les méscontaminants d'Europa i l'ha inclosaen el registre europeu d'emissions con-taminants, amb unes emissions a l'ai-gua del riu de 282.000 quilograms decarboni orgànic total (COT) a l'any”.

Xúquer Viu ha presentat, a més,les al·legacions que han estudiat con-tra el projecte de transvasament desde l'Assut de la Marquesa. Desprésd'un petita introducció on s'analitzen

els antecedents, els tràmits i l'execu-ció del projecte, s'exposen les al·lega-cions en la que l'associació cívica ex-pressa la seua clara preferència per laconeguda com alternativa “Alacant”(basada en la depuració, la reutilitza-ció i la dessalinització sense necessitatde transvasament) per considerar-lacom una alternativa segura i sosteni-ble per a resoldre els problemes d'ai-gua del Vinalopó i l'Alacantí, al mateixtemps que és respectuosa amb el Xú-quer i l'Albufera. Per últim, s'exposenuna sèrie de suggeriment al nou pro-jecte de la Marquesa, afegint-se indi-rectament a aquesta proposta que esconsiderada com a una opció menysmala que la del traçat des de Cortes iper tant preferible a aquesta última sies garanteix el respecte a una sèrie decondicions que suposarien per al Xú-quer i per a l'Albufera una millora im-portant respecte a la continuïtat de lesobres des de Cortes fins a Villena.

CAMPANYA PER UN PLA DE RECUPERACIÓ DEL BAIX XÚQUER

La lluita pel Xúquer adquireixtonalitats de supervivènciaLes darreresinformacions sobre lasituació del Xúquer quesituen el riu en alertaroja han mogut elcol·lectiu ecologista iciutadà Xúquer Viu a iniciar la seuacampanya de pressió isensibilització social perrecuperar el Baix Xúqueri aturar la sobrexplotacióa Castella La Manxa

Cortes de Pallàs. Des d’aquesta zona el PP pretenia endegar el transvasament del Xúquer

CCoomm jjaa ddiigguuèèrreemm,, llaa ggeenntt ddeell ssuudd vvii--vviiaa aappaarreennttmmeenntt ddiinnss llaa ssuubbmmiissssiióó

mmééss aabbssoolluuttaa.. HHii hhaavviiaa,, ppeerròò,, aallgguunneessppeerrssoonneess oobbssttiinnaaddeess aa rreessiissttiirr,, nnoo eessssaapp ssii ppeerr ppuurr mmaassooqquuiissmmee,, ddiiggnniittaattppeerrssoonnaall,, oo ssiimmppllee ccaabbuuddeerriiaa.. AAqquueessttaaggeenntt,, ppeerròò,, ffeeiiaa lleess ccoosseess ccoomm mmiilllloorrssaabbiiaa,, sseennssee ccaapp ttiippuuss ddee rreeccoollççaammeenntt,,ii aa ccoonnttrraaccoorrrreenntt,, ssoovviinntt,, ddee llaa mmaajjoorriiaaddee llaa ppoobbllaacciióó.. DDiinnss ddeellss rreessiisstteennttss,, hhiihhaavviiaa ggeenntt qquuee hhaavviiaa ppeerrdduutt llaa sseeuuaaccuullttuurraa,, ii ppeerr ttaanntt nnoo vveeiieenn ggeennss iimm--ppoorrttaanntt aaqquueessttaa qqüüeessttiióó ffrroonntt aa dd''aall--ttrreess ddee ttiippuuss llaabboorraall,, aannttiippaattrriiaarrccaall,,ssiinnddiiccaall......AA bbaannddaa,, hhii hhaavviiaa ggrruuppss aammbbcceerrttss rreeccuurrssooss eeccoonnòòmmiiccss qquuee,, ppoottsseerrppeerr rreemmoorrddiimmeennttss,, vvoolliieenn lllluuiittaarr ppeerr llaarreeccuuppeerraacciióó lliinnggüüííssttiiccaa ii ccuullttuurraall.. AAaaqquueessttss hhii hhaavviiaa ddeess ddee ppaarrttiittss ppoollííttiiccssiinnssttiittuucciioonnaallss ppeerròò sseennssee rreepprreesseennttaa--cciióó ii ppeerr ttaanntt mmiinnoorriittaarriiss,, ffiinnss eemmpprreessaa--rriiss aaccoossttuummaattss aa gguuaannyyaarr ffoorrttuunneessaarrrraassssaanntt eell tteerrrriittoorrii ddee llaa ttrriibbuu oo eexx--pplloottaanntt aall ppeerrssoonnaall.. RReepprreesseennttaavveennffaacccciioonnss ii iinntteerreessssooss ddiiffeerreennttss,, ii ppeerrttaanntt mmaaii aarriibbaarriieenn aa pprreesseennttaarr ccaapp aall--tteerrnnaattiivvaa rreeaallmmeenntt sseerriioossaa aa llaa ssiittuuaacciióóccoolloonniiaall.. PPeerr úúllttiimm hhii hhaavviiaa eell ggrruupp ddeellssqquuee vveeiieenn ttaanntt iimmppoorrttaanntt llaa rreeccuuppeerraa--cciióó ccuullttuurraall ii llaa ddeessccoolloonniittzzaacciióó,, ccoomm llaalllluuiittaa ppeerr llaa iigguuaallttaatt ssoocciiaall ppeerr ttoottss eellssmmiittjjaannss.. DDee ffeett aaqquueesstteess lllluuiitteess eellss ppaa--rreeiixxiieenn ddiiffeerreennttss mmaanniiffeessttaacciioonnss ddeellmmaatteeiixx pprroobblleemmaa.. EEvviiddeennttmmeenntt,,aaqquueesstt ccooll··lleeccttiiuu eerraa rreebbuuttjjaatt pprrooffuunn--ddaammeenntt ppeell pprriimmeerr ggrruupp ppeerr sseerr nnaacciioo--nnaalliisstteess (( aaqquueesstt tteerrmmee eessttaavvaa mmoolltt ddii--ffaammaatt ppeerr llaa pprrooppaaggaannddaa ccoolloonniiaall )),, iippeell sseeggoonn ggrruupp ppeerr sseerr uunnss ppeerriilllloossoossrraaddiiccaallss rruuppttuurriisstteess ii mmaarrggiinnaallss.. DDiinnsseell ccooll··lleeccttiiuu aammbb ccoonnsscciièènncciiaa nnaacciioonnaall iissoocciiaall,, nnoo ttaarrddaarreenn aa ssoorrggiirr ppeerrssoonnaalliiss--mmeess,, mmaalleenntteessooss,, rruummoorrss,, eennvveeggeess......,, iiccoomm nnoo,, ssoorrggiirreenn nnoovveess ssuubbddiivviissiioonnss..AAllgguunneess ppeerrssoonneess iinnggrreessssaarreenn eenn eellssppaarrttiittss ppoollííttiiccss mmiinnoorriittaarriiss,, ii,, ccoomm nnoo,,ccoommeennççaarreenn aa aaccttuuaarr ddee mmaanneerraa ccoonn--ttrraaddiiccttòòrriiaa aammbb eellss sseeuuss ssuuppoossaattss ppllaann--tteejjaammeennttss iiddeeoollòòggiiccss,, ddeellaattaanntt eexxccoomm--ppaannyyss ddee lllluuiittaa...... DD''aallttrreess vvoolliieenn qquuee llaalllluuiittaa eess cceennyyííss aa ll''eessttrriiccttaammeenntt ccuullttuu--rraall,, ii eennttrraarreenn aa aassssoocciiaacciioonnss dd''aaqquueessttttiippuuss,, oobblliiddaanntt ppaarrtt ddee lleess sseeuueess iinn--qquuiieettuuttss aanntteerriioorrss.. EEllss jjoovveess nnoo ss''iiddeenn--ttiiffiiccaavveenn aammbb eellss mmaajjoorrss,, eellss mmaajjoorrss jjaannoo ddoonnaavveenn ssuuppoorrtt eellss jjoovveess,, ppeerrqquuèèvveeiieenn qquuee jjaa nnoo eellss ppooddiieenn ccoonndduuiirrmmééss.. LLaa ggeenntt aa ffaavvoorr ddee llaa lllluuiittaa aarrmmaa--ddaa aannoommeennàà ccoovvaarrddss aa aaqquueellllss qquuee eess--ttiimmaavveenn qquuee eerraa uunnaa ooppcciióó iinnvviiaabbllee..EEllss eessttuuddiiaannttss eess ssuubbddiivviiddiirreenn eenn ttrreessoo qquuaattrree ssiinnddiiccaattss ddiiffeerreennttss,, eellss ii lleess jjoo--vveess ss''aasssseennyyaallaavveenn ppeell ccaarrrreerr,, qquuaannll''aallttrree eerraa dd''aallgguunnaa ffaacccciióó ddiiffeerreenntt.. AAttootthhoomm ssee ll''oommpplliiaa llaa bbooccaa aammbb llaa ppaa--rraauullaa uunniittaatt,, ppeerròò nniinnggúú ppooddiiaa vvoorreemmééss eennllllàà ddee lleess ssiigglleess qquuee ssuuppoossaaddaa--mmeenntt eell ddeeffiinniieenn.. LLaa lllluuiittaa eerraa pplleennaa ddeessíímmbboollss bbuuiittss,, eessggoottaattss,, ddee ppaarraauulleesseexxhhaauurriiddeess..,, ddee ttòòppiiccss.. LLaa iimmaaggiinnaacciióóeess mmiirraavvaa aammbb rreecceell,, eess ddeessccoonnffiiaavvaadd''aallllòò qquuee eess ssoorrttííss ddeell ccaammíí mmaarrccaatt..LLeess nnoovveess ggeenneerraacciioonnss nnoommééss mmaammaa--vveenn qquuee bbaattaalllleetteess,, ddiissccuussssiioonnss aabbssuurr--ddeess,, ii eevviiddeennttmmeenntt mmeennyysspprreeaavveenn ttoottll''aanntteerriioorr ppeerrqquuèè rreess ssuuppoorrttaavvaa sseerrccoommppaarraatt aammbb eell mmiirraallll ppeerrffeeccttee ddee lleessppaarraauulleess bbuuiiddeess,, ddee lleess qquuaallss nniinnggúú eennccoonneeiixxiiaa jjaa eell ssiiggnniiffiiccaatt.. NNoo ccaall ddiirr qquueellaa ttrriibbuu sseegguuiiaa uunn ccuurrss mmoolltt ddiiffeerreennttddeell qquuee ss''iimmaaggiinnaavveenn aaqquueelllleess qquuee eessmmiirraavveenn ccoonnssttaannttmmeenntt eell mmeelliicc.. CCaaddaavveeggaaddaa qquueeddàà mmeennyyss ggeenntt ddiissppoossaaddaa aalllluuiittaarr,, aall ccaapp ii aa llaa ffii,, llaa ccaavveerrnnaa ddeellmmóónn rreeaall,, nnoo eerraa ttaanntt ddiiffeerreenntt ddee llaa ddeellmmóónn iimmaaggiinnaatt ddiinnss aaqquueelllleess qquuee nnoo eennssrreessiiggnnààvveemm aa ddeessaappaarrèèiixxeerr..

Des de l’illa

Els del sud

MARC PERISDocent valencià a les Illes

19COMARQUES L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

Els propers 21 i 22 de gener elBloc afronta el seu IV Congrés Na-cional, el més tranquil de tots segonsapunten els analistes polítics, ja què,de moment, tan sols s'hi ha presen-tat una sola candidatura, encapça-lada per l'actual Secretari GeneralEnric Morera. En paraules del pro-pi Morera, la seua proposta "és inte-gradora, forta, cohesionada i plural,que visualitzarà la unitat interna dela nostra organització". Apunta Mo-rera que "aquest equip serà sufi-cientment efectiu per afrontar elsBloc", per això concreta, "l'equipsuma experiència i renovació, ja quedels 25 membres amb què comptaràla candidatura, sols 10 han estatmembres de l'Executiva actual".

Aquest fet va estar justificat per Mo-rera en tant que l'Executiva actual,ha mostrat una "gran efectivitat iuna important capacitat per a gene-rar i recuperar més i millor unitat icohesió". Segons el líder del Bloc, elseu partit és la força unitària del na-cionalisme valencià: "apostem i em-placem al PSOE a què conforme unamajoria parlamentària a favor de l'e-liminació de la barrera electoral del5%". Morera afirmà també queaquesta situació serà possible sem-pre i quan el PSOE, es distancie delPP i done suport a l'esmena presen-tada pel Bloc mitjançant el grup par-lamentari del BNG, a la qual ja hanmostrat la seua adhesió tots el grupsde Congrés dels Diputats menys elPP-PSOE. Malgrat tot, Morera vaapuntar que el Bloc és "la força ne-

cessària per al canvi polític que façafora de les institucions valencianesal PP", el qual va definir com a "ge-nerador de crispació, destructor delnostre patrimoni natural i cultural,i cada vegada més ancorat en la ca-verna de la dreta més extremista".Aquest canvi, segons Morera, sols esfarà amb garanties si el Bloc tepresència parlamentària i és decisiuen el futur. Morera finalitzà tot ma-nifestant que "aquesta vegada elBloc comptarà per al canvi". A lacandidatura unitària destaquenmembres del BES com XavierHervàs o Enric Carbonell membrede la candidatura que es va enfron-tar a Morera en l'anterior congrés,entre històrics com Pepa Chesa oPere Mayor i els més joves com Da-mià Oliver o Cristina Sunyer.

El Bloc enceta l'any amb uncongrés força tranquil

REDACCIÓ LA COSTERA

La dèria per les expansions urba-nístiques no afecta solament els go-verns municipals on mana el PartitPopular, també n'hi ha del PSOEque s'han afegit a aquesta lamen-table pràctica d'engrandir la in-fluència del ciment i l'asfalt a costade destruir el territori que els en-volta.

Novetlè és una petita població dela comarca de la Costera, situada apoc més d'un quilòmetre de Xàtiva.Precisament, els grans projectesurbanístics engegats per l'alcaldeAlfonso Rus, president provincialdel PP, estan acurtant la distànciaedificada entre les dues poblacions.Aviat, l'actual carretera que lesuneix serà ben bé una avinguda ur-

bana. Novetlè té una població de 700

habitants que està governada desde fa anys per Josefa Mateu, delPSOE. Aquesta alcaldessa ha reva-lidat contínuament majories abso-lutes incontestables; en l'actualitat,l'ajuntament està format per 6 re-gidors del PSOE i un del PP. Una cò-moda majoria que li ha permès im-pulsar un projecte urbanitzadorque afectarà gairebé mil milió demetres quadrats, on es construiran1.500 cases. Tot plegat farà que l'ac-tual població de 700 habitants aug-mente per damunt dels 5.000 enpoc de temps. Per oposar-se aaquesta nova agressió al territori,es va constituir la plataforma Sal-vem Novetlè: www.salvem-nove-tle.com.

Més golf. Molts alcaldes socialistes han aprovat la construcció de camps

GOLF L’ESPORT DE MODA DELS CONSTRUCTORS

Novetlè: el PSOEtambé s'apunta a fer urbanitzacions

TraduccionsCatalà i espanyol

96 380 57 09 rafel.mo@teleline.es

20 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

El govern cubà va anunciar la set-mana passada que el producte in-terior brut -PIB- va créixer el 2006en un 11,8 %. Tot això a pesar queal llarg de l'any l'illa ha patit lesconseqüències de la crisi energè-tica, la sequera, els ciclons i re-crudescència de la política de san-cions de Washington.

El creixement del PIB cubà su-pera al registrat per Veneçuela,país petrolier que segons la Co-missió Econòmica per a AmèricaLlatina (Cepal) encapçala el crei-xement a Amèrica Llatina amb nouper cent.

Però és major, fins i tot, al deXina, una de les economies mésdinàmiques del món, el PIB de laqual creix de mitjana nou puntspercentuals per any des de fa unadècada.

Pel que fa a la balança comercialval a dir que la biotecnologia con-tinua sent una de les indústriesmés exportades, a més Cuba des-taca per exportar “serveis socials”,i valga com a mostra els milers demetges i metegesses cubans que hiha distribuïts arreu de Veneçuela.Cuba és la primera potencia mun-dial de tabac d'alta gamma, unapotència turística i una exporta-dora importantíssima de rom.

Els aliments i el combustibleconstitueixen bona part de les im-portacions nacionals, que van créi-xer 36,4 per cent en 2005. Lescompres de productes alimentarisvan sumar 1.700 milions de dòlars,segons l'empresa estatal importa-dora d'aliments Alimport.

Nou càlcul del PIBEl govern cubà va començar en2004 a incorporar al càlcul del PIBles despeses en serveis socials comeducació i salut, habitualment ex-closos perquè no generen guanys.L'Havana dedica molts recursos aaquests serveis gratuïts per als11,2 milions d'habitants. I en-

guany, ha agregat a l'estimació delPIB una important "exportació deserveis socials a diversos països",especialment a Veneçuela, van co-mentar fonts de la Cepal, que vadecidir no incloure a Cuba en elseu informe preliminar sobre la re-gió en tant avalua els càlculs d'a-cord amb els mètodes que aplical'Organització de les Nacions Uni-des.

Més enllà de les xifres, les famí-lies cubanes reben el nou any es-perançades que arribe realment ala seua fi la crisi del sistema de ge-neració elèctrica i que, segons pro-meses oficials, en sis o set mesoss'acaben les molestes apagades.

Castro, que va impulsar un can-vi de rumb a la gestió de l'econo-mia de l'illa des del passat any, cal-cula que a mitjan 2006 a Cuba li"sobrarà electricitat", gràcies a unprograma d'inversions que incloula instal·lació de grups electrògensa totes les províncies i l'ampliacióde plantes generadores.

El govern també confia en elsplans d'estalvi impulsats amb l'e-levació de les tarifes de consum, lavenda a preus acceptables d'e-quips electrodomèstics eficients ila substitució de llums incandes-cents per altres "estalviadores" enllars i empreses del país.

Gir de timóCastro lidera una croada contra lacorrupció, iniciada a l'octubre ambl'ocupació en tot el país de centresde distribució i venda de gasolinaper treballadors socials encarregatsd'evitar el robatori de diners i com-bustible pels encarregats dels as-sortidors.

La batuda inclourà a membres delPartit Comunista i pretén redreçarideològicament la Revolució posantcom a exemple l'austeritat dels qua-dres a més d'acabar amb els privile-gis dels nous rics que estan sorginta l'illa. En aquest sentit es reforçaràla base ideològica de la Revoluciócom a base de la seua pervivència.

Cuba encapçala el creixementeconòmic d’Amèrica Llatina

LA MAR DE VINARÒS FA CATALANISMERafael Farrando, president de la CIERVAL,juntament amb Lladró, pressiona Blascoperquè atorgue llicència a una piscifactoriaparticipada també per socis catalans, queno vol ni l’Ajuntament de Vinaròs.

ECONOMIA

En un 9 % podria créixer l'econo-mia cubana enguany, segons vaanunciar José Luis Rodríguez, mi-nistre d'Economia i Planificació, enl'obertura del 4º Congrés de l'As-sociació Internacional d'Econo-mistes i Comptables de Cuba(ANEC), que es va celebrar al no-vembre passat amb la participa-ció de 450 especialistes entredelegats i convidats. Encara que el país ha tingut diver-sos contratemps climàtics, la re-cuperació econòmica iniciada en1995 podria presentar enguany elseu major increment. En els últimsquatre anys, els huracans han oca-sionat pèrdues de més de 6.125milions de pesos. No obstant això, l'economia cu-bana avança sustentada en l'aug-ment dels serveis del turisme i elsde la salut i el futur es basa en elcapital humà creat per la Revolu-ció, segons va afirmar el ministre.

NOVES PERSPECTIVESDE CREIXEMENT PERAL 2006 A CUBA

Dades

CREIXEMENT CUBA HA CRESCUT EN UN 11,8 % I PREVEU EL 9 % EL 2006

Ala pujada del petroli, ques'ha accelerat fins passar

dels 50 dòlars per barril ( d'uns25 o 30 només fa un parelld'anys), cal afegir ara una pro-gressiva pujada dels preus de laresta de fonts d'energia amb lesque organitzem la nostra vidadiària. El gas i l'electricitat, peruna banda, però també l'aigua il'alimentació. Aquesta situacióno es nova a Europa i als païsosmés industrialitzats i amb majordensitat i concentració de pobla-ció la demanda és forta a causade la gran capacitat econòmicaeuropea, i els sectors de les em-preses dedicades al subministra-ment energètic (antics monopo-lis estatals a països com Anglate-rra, l'Estat Espanyol, França,...), ho saben i extreuen impor-tants plusvalies d'una transaccióque, i ací es troba el problema,no s'origina en els països consu-midors, sinó en aquells que te-nen al seu territori les reservesde petroli, gas, etc,.... En el casbolivià, en unes més que raona-bles propostes de l'actual presi-dent Evo Morales, s'intentaranreduir els guanys de les compan-yies com Repsol (renegociant al'alça el preu de compra del cruo el gas), amb l'objectiu d'aug-mentar els ingressos d'un estatque necessita construir escoles,hospitals, i treball públic. Laqüestió, per altra banda, és quetot i la possible, o no, renegocia-ció de Repsol amb els bolivians,els consumidors europeus segui-ran augmentant el consum i pa-gant el preu actual en el mercat,que serà major en les pròximesdècades. I també els conflictes.La guerra d'Irak, és fa per con-trolar el 30% de les reserves depetroli, i els grans moviments es-tratègics estan fent-se ja pelcontrol de les fonts o els canalsde distribució, com passa ara en-tre Rússia, Ucraïna i l'est de laUnió Europea.

Cuba supera a Veneçuela i fins i tot a Xina en creixement del PIB, malgrat el bloqueig nordamericà.

L’Apunt

El pastís energètic

La batuda contra la corrupció pot arribar a quadres del Partit per tal de donar exemple la població

PAU CAPARRÒSSociòleg

Per primera vegada Cubase situa entre els païsosdel món que més hacrescut en l'any 2005. Elcreixement s'haaconseguit malgratl'enduriment del boicotnord-americà

21ECONOMIA L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

REDACCIÓ VALÈNCIA

Recentment ha publicat la Conse-lleria d'Agricultura Pesca i Ali-mentació el Pla Millorar per als cul-tius de cítrics i del raïm de vinifi-cació, com a programa "estrella"del conseller Cotino, per tal de sal-var l'agricultura valenciana d'unalenta però segura agonia. El pro-grama Millorar vol corregir lesmancances de l'agricultura valen-ciana seguint els següents punts:Millorar la consideració del pro-fessional, Investigació+Desenvo-lupament+Innovació, Limitar i agi-litzar els tràmits, Liderar la quali-tat i el valor afegit, Orientar el de-senvolupament rural, Aconseguirrendes agràries dignes, Aigua su-ficient i de qualitat per a tots i Res-pectar el medi ambient. Per a as-solir tots aquests objectius, el con-seller ha subcontractat amb em-preses externes a la propia Conse-lleria, sense cap tipus de concursprevi i amb professionals de dub-tosa valia. De fet, els principalspunts del programa han estat re-dactats pels tècnics de la Conse-lleria i per professionals relacio-nats directament amb el sector.Per tant s'ha generat un importantmalestar entre aquests darrers jaque l'empresa contractada única-ment ha hagut d'arreplegar i com-pilar tota aquesta informació. Elmalestar s'ha incrementat amb lavinculació de la mateixa empresaper a dirigir la oficina del Pla Es-tratègic, per tal de coordinar totesles polítiques que es desprenen dell'anomenat Pla Millorar.Después d'analitzar superficial-ment el Pla Millorar per a cítrics iper a vinya, els únics aprovats i pu-blicats al DOGV, hom pota donar-se'n fàcilment que no hi ha cap no-vetat respecte a les accions i líniespresupostaries habituals de laConselleria. De fet, les línies as-senyalades dins del Pla Millorar alspressupostos del 2006 coincidei-

xen en concepte, volum econòmici fins i tot en el còdig de línia pres-supostària amb els del 2005. Aixòens ve a demostrar que malaura-dament no existeix cap novetat enel departament que dirigeix Coti-no. Com a exemple podem trobarla línia T1704000 denominada depromoció de la sanitat vegetal alspressupostos del 2005 amb un im-port de 660.000 amb la finalitat desubvencionar als llauradors asso-ciats a les agrupacions de tracta-ment integrat en agricultura(ATRIA), i redenominada , Millo-rar les pràctiques de cultiu alspressupostos del 2006, amb unadisminució pressupostària de592.000 , amb la finalitat de sub-vencionar les mateixes ATRIES.Però el que resulta més al.lucinantd'aquest Pla és la capacitat delconseller de unflar els pressupos-tos, fonts consultades de la pròpiaConselleria anomenen aquest placom "el miracle dels pans i els pei-xos" per la condició de supernu-merari de l'Opus Dei que ostentael conseller. Sumant el pressupostvinculat a el programa de cítrics iel de vinya tindriem que abarquenel 90% del pressupost global de lamateixa Conselleria, fet que mini-mitzaria fins a ridiculitzar la resta

de programes i actuacions per a latotalitat de conreus.

Aquest Pla fet a colp detalonari, amb la finalitat de donarfoc i flama a l'aparell propagandís-tic del conseller es evident que noresoldrà els principals problemesde l'agricultura valenciana. De fet,els més de 5.000 llauradors quecada any han abandonat l'activitatagrària des de l'any 1995 no torna-ran evidentment a reprende l'acti-vitat. I aquesta tendència no espodrà capgirar amb plans majes-tuosos que no aporten res de noui no arriben als principals impli-cats, els llauradors i ramaders delPaís Valencià. De fet el pla millo-rar únicament servirà d'efecte pla-cebo per a determinats dirigentsagraris d'algun sindicat i repre-sentats de les cooperatives. Un plaestratègic per al sector agrari va-lencià hauria de apostar decidida-ment per la producció diferencia-da i respectuosa amb el medi am-bient, i per suposat delimitar i pro-tegir els recursos destinats a laproducció agrària front a l'expan-sió urbanística. Amb aquest pla elPartit Popular demostra que con-tinua apostant per un model de so-cietat que oblida els seus fona-ments agraris.

REDACCIÓ

El Sindicat Federal Ferroviari dela Confederació General del Treball(CGT) ha convocat en Renfe-Ope-radora una Comissió de Conflictes,com pas previ a la declaració demobilitzacions en tota l'empresa.

L'origen d'aquesta confrontacióse situa en la província de Biscaiaamb l'UN de rodalia, i es remunta amés de dos anys, en els quals l'em-presa no ha volgut negociar, segonsel sindicat, sobre el contingut de lesreivindicacions dels treballadors,els quals reclamaven el compli-ment d'uns acords de caràcter lo-cal que l'empresa es negava a com-plir.

Després de diverses sentènciescontràries a la pretensió empresa-rial d'il·legalitzar les vagues, argu-

mentant qüestions de fons, com elcaràcter de les reivindicacions, elshoraris triats, les dates, les reper-cussions, etc., recentment hanaconseguit dues sentències que,sobre la base d'un suposat incom-pliment dels terminis en la comu-nicació prèvia de les vagues, il·le-galitza dos dels dies.

Segons el sindicat els responsa-bles de Renfe-Operadora, basant-se en aquestes sentències, que en-cara no són fermes en estar reco-rregudes, ha sancionat als treba-lladors que formaven el Comitè deVaga, de forma individualitzada,exigint-los també una indemnitza-ció pel dany ocasionat a la “MarcaRenfe” de quasi 10.000.000 d'eu-ros. Segons el sindicat Renfe-Ope-radora pretén amb això limitar eldret de Vaga, acoquinant als treba-lladors perquè no formen part delsComitès de Vaga, requisit impres-cindible per a poder convocar-leslegalment.

El SFF-CGT prepara una cam-panya de mabilitzacions a nivell es-tatal, per a defensar, tant el dret devaga que es pretén eliminar, comals 6 treballadors “represaliats”.

Després de 22 dies tancats a la seu deValència, els 70 treballadors de l’em-presa pública TRAGSA -TransformacionsAgràries SA- van abandonar la setmanapassada les instal·lacions de l’empre-sa, que havien ocupat des del 5 de de-sembre com a protesta en demandad’estabilitat laboral. Les seues deman-des ara, han estat remeses al presidentdel Govern Rodríguez Zapataero ambuna carta manuscrita en la que es des-criu la situació dels brigadistes i es de-manda estabilitat laboral per a una pla-tilla majoritàriament eventual .

Els brigadistes de Tragsaapel·len a Zapatero

Fax amb la carta lliurada a Zapatero

El nou Pla Millorard’Agricultura no millora res

RENFE CONTESTACIÓ A LES REPRESÀLIES

El conflicte a Renfepot extendre’s a totl’Estat

L’empresa demanda10.000.000 a sistreballadors del Comitéde Vaga per “tacar” la“Marca Renfe”

El rei de Marroc i el president del BancSantander poden estar preparant unnou banc el gran repte del qual és co-par el negoci creixent dels enviamentsde diners que arriben al Marroc proce-dents de la immigració. La FundacióHasán II calcula que hi ha actualment2,5 milions de marroquins en l'exte-rior que remeten 3.000 milions d'eu-ros anuals a les seues famílies en elpaís. Aquest flux s'ha convertit en vitalper a la balança de pagaments del Ma-rroc i és un negoci creixent per alsbancs que ho canalitzen. Insurgente

Mohamed VI i Botín es lu-craran amb la immigració

Després de la concentració convocadaper la CGT el passat dia 16 de desem-bre contra l’acomiadament d’un treba-llador per haver participat a les mobilit-zacions en contra de la precaritzaciólaboral que la filial de Telefònica estàmamprenent, el dia 3 de gener ha es-tat convocada una altra concentracióaquesta volta a la Plaça Pinazos. Elssindicalistes concentrats han exigit laimmediata readmissió dels acomia-dats, entre ells el delegat i secretarid’acció sindical confederal Ángel LuisGarcía.

Més protestes sindicalscontra Atento

ANTONI MIRÓ HOMENATJA L’OVIDI AL MICALET

Des del 10 de gener fins al 15 de febrer a la sala d’expo-sicions de la Societat Coral “El Micalet” es podrà visitarl’exposició del pintor Antoni Miró en homenatge al seuamic Ovidi Montllor. Miró nascut l’any 44 també a Alcoifunda el seu primer grup l’any 65 “Alcoiart” i fa la seuaprimera exposició, l’any 72 a Brescia, Itàlia, funda elGruppo Denunzia. La seua obra, situada dins del realis-me social, s’inicia en l’expressionisme figuratiu com unadenúncia del sofriment humà. A finals dels anys seixan-ta el seu interés pel tema social el condueix al neofigu-ratisme, amb un missatge de crítica i denúncia que s’i-dentifica amb el moviment artístic “Crònica de la Reali-tat”, inserit dins les corrents internacionals del pop-art idel realisme, prenent com a punt de partida les imatgespropagandístiques de la societat industrial. Les dife-rents èpoques o sèries de la seua obra com “La Fam”,“Els Bojos”, “L’Home”, “Pinteu Pintura”, i “Vivace”, re-butgen tota mena d’opressió i clamen per la llibertat isolidaritat humana. El seu procés cratiu inclou un desta-cat grau de “conscienciació de la pintura”, on diversesexperiències, tècniques, estratègies i recursos s’uneixenper a constituir el seu particular llenguatge plàstic, queno s’esgota en ser un “mitjà” per a la comunicació ide-ològica sino que es constitueix en registre d’una evidentcomunicació estètica.

L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

REDACCIÓ

El proppassat 17 de desembrede 2005 se celebrà, al Barri delCarme de València, una jornada cí-vica per la llibertat d'expressióamb el nom de Pintem Junts!. Elmotiu de la jornada era la reivindi-cació dels carrers del barri com alloc on poder expressar les dife-rents formes de pensar i viure.Mitjançant la música, el teatre, lapintura de murals, la poesia, etc...reivindicàren el dret bàsic a ex-pressar-se lliurement “amb res-pecte però sense complexos i sen-se haver de passar la mà pel llomde les autoritats” davant les ame-naces que constantment reben lespersones compromeses amb elsmoviments socials del barri perpart de grups feixistes de la Ciutatde València. Des de l’organitzaciód’aquesta jornada afirmenque”amb aquesta activitat reivin-dicativa responguérem de maneravital, horitzontal i positiva a lesamenaces i intents per part d'a-quells a qui no els agrada que lagent pense distint a ells, les qualsja foren denunciades públicamentmitjançant el comunicat de prem-sa fet públic el 26 d'octubre de2005, el qual ha rebut el suport decentenars de col·lectius i personesd'arreu el món”.

Sembla ser que a l'Ajuntamentde València no li agrada el signifi-cat d'aquesta jornada. Durant lasetmana de Nadal, la contractadels serveis de neteja municipals(Societat d'Agricultors de la Vega)ha dut a terme una censura selec-tiva d'aquells murals que expres-saven qüestions polítiques o so-cials. Així desaparegueren total oparcialment murals que denuncia-ven la precarietat laboral, la re-pressió, l'especulació al barri delCarme o la mala gestió del PlaRiva... “És obvi que l'Ajuntamentes complau de les expressions ar-tístiques més o menys neutres queli puguen donar a la ciutat un as-pecte més o menys "bohemi" o"europeu" però no paeix gens béque eixes expressions vinguen decol·lectius i persones amb cons-ciència social i que els missatgessiguen crítics amb la realitat socialque ens toca viure”.

DENUNCIA DE LA MESA DEL PINTEM

Des de la Mesa del Pintem volendenunciar aquest intent del Go-vern Municipal d'acallar selectiva-ment les opinions crítiques amb elseu model de ciutat. “Pensem quel'Ajuntament amb aquesta actitudpatètica, autoritària i superba,està posant-se al nivell dels grupsd'extrema dreta que amenaçaren

l'octubre passat persones del barrisimplement per la seua manera deser i pensar. Els nazis utilitzen l'a-menaça d'agressió, l'Ajuntamentutilitza el silenciament i la repres-sió”.

La Mesa del Pintem finalitzendient que ”pensem que l'Ajunta-ment de València podria utilitzarels recursos públics en coses moltmés honroses que fer desaparèi-xer les veus polítiques que no liagraden o que li són adverses. Quementre el barri cau malalt d'espe-culació i brutedat s'està fent mal-versació dels fons públics amb l'ú-nica intenció de fer-nos creureque vivim en el millor món delspossibles.

Per tot això denunciem l'actitudsectària, censuradora i excloentde l'Ajuntament de València ianunciem que no tolerarem capatac a la llibertat d'expressió.

Silenciar opinions polítiques,censurar iniciatives populars delBarri del Carme, no pot ser unabona solució. Quan es tanquen lesportes, quan s'esborren discur-sos,... s'obri el carrer”.

Pel Barri del Carme!Per la llibertat d'expressió!Construïm alternatives!

+ info:www.barriodelcarmen.net

L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA DESTRUEIX “EL PINTEM JUNTS”

LA “NETEJA” DEL BARRI DEL CARME PER PART DE L’AJUNTAMENT DE VALÈNCIA I LA RESPOSTA ARTÍSTICA CIUTADANA

L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006 23

TÒFOL CRUZ CASTELLÓ

Com surt la idea d’aquesta troba-da del “València all Stars”? Comha estat l’experiència ? Bé, ja dúiem un temps pensant enenregistrar un directe, però la ideade fer una combinació amb un moltsd’artistes de l’escena reggae&dance-hall nasqué per l’amistat que tenimamb ells, i ens vam inspirar en allòque, a la música jamaicana, es co-neix com “backing band” (una ban-da que interpreta ritmes perquè di-ferents cantants mostren les seueslíriques). I això hem fet, d’ahí el nom“Ki Sap meets València All Stars”. Laprepració és més laboriosa ja que hiha que fer molts assaigs. Per a nosal-tres ha estat una experiència nova,no és com enregistrar un disc a l’es-tudi, en directe s’ha de dur tot bencurradet, vaja, que t’ho jugues tot auna carta. Però la veritat és que es-tem molt contents amb el resultat ihem gaudit com mai al treballar ambdiferents artistes. Fou molt divertit ihem après moltíssim.

Parleu del disc com una mena dereconeixement a l’escena reg-gae/dancehall de l’horta; que enspodeu contar d’aquesta?Amb nosaltres han col·laborat unabona representació de cantants que,avui per avui, estan treballant a l’es-cena reggae/dancehall. A Valènciaes du més de 25 anys fent reggae icrec que, junt amb Barcelona, ésuna de les ciutats que més es mouper aquests sons i per la cultura ja-maicana. Una de les associacionsque més es mou per ací és Ridim-wisse, és la gent que organitza l’Spa-nish Clash (competició de “sounds”)des de fa cinc anys i també festes iconcerts. També està el col·lectiuFire in a Babilon que organitza el jaconegut festival de reggae Aldajah.Un altre col·lectiu que també es mouper València és Bredda , que orga-nitzen festes i concerts d’ska i rocks-teady.El fenomen del “sound system” témolts adeptes per ací, hi ha molts de“selectores” i cantants, com perexemple Stereotone, Kude a Bam-ba, Pon Top selectors, Jump&Ja-wah, Mono sound,… i bandes comRed&Gold&Green band, Naturals,Rub a Dub & de Stailers, etc, peranomenar-te algunes. També està elsegell discogràfic de hiphop&reggaeCoffy Records.

En el procés d’edició i distribuciócontinueu apostant per les distri-buïdores alternatives...Aquesta és una opció que ja vamelegir en el treball anterior, peròamb menys distris, i la veritat és queens anà molt bé, per això en aquestdisc pensàrem en comentar-li-ho amés distris i la sorpresa fou que esvan apuntar al projecte vint distrisestatals. Per una banda volem recol-zar aquests tipus de projectes alter-natius i per altra el que volem és evi-tar intermediaris per poder posar unpreu assequible al nostre treball.

Ara es parla molt de “crisi” a la in-dústria musical. Mentre, vosaltrestreieu el disc a 5 euros; com veieutot açò ?Crec que parles del pirateig, inter-net i això… bé, nosaltres seguimamb la mateixa, com a músics l’únicque volem és que la nostra músicaarribe a la gent i el que menys im-porta és la forma en que ho faça. Lacrisi musical ací l’estem vivint eter-nament, el motiu és la manca d’uncircuit on les bandes es donen a

conèixer, de locals assequibles, i degent que potencie el d’ací, que apos-te per les bandes d’ací, perquè nivellhi ha de sobra. Per no parlar de sicantes en valencià, sens dubte hotens més difícil. Això sí que és crisi!

La gent de Ki Sap no pareu, i aban-da d’aquesta banda, aneu emboli-cats en altres projectes paral·lels;ens podeu parlar una mica d’a-questes altres bandes vostres ?Zenka és una banda de hiphop me-tal, on toquen Pau (bateria de Kisap), Lukas (cantant de Ki sap) iNatxo (baixista de Ki sap), tenenuna maqueta editada i crec que es-tan preparant alguna cosa nova, amés l’altre cantant d’aquest grup,Julian-son, ha col·laborat al nostrenou disc. Coffy All Stars és un discque edità, aquest any, el segell va-lencià Coffy, on col·laboren algunscantants de reggae&hiphop deValència. Ací és on jo, Ital Erik (can-tant de Ki sap) vaig enregistrar trestemes, i és que, a més de amb Kisap, cante reggae amb diferents“sounds systems”, com Jump&Ja-wah i Stereotone. L’altra cantant de

Ki sap, Suca, ha col·laborat amb elsOrxata Sound System al seu disc dedebut i també en algunes actuacionsen directe d’aquesta banda ambsons “drum&basse” i un toc de Folkvalencià. El nostre trombó, Kako,col.labora amb una banda de reggaed’Alacant, els Gaia Dub Sindicate.

Als darrers anys heu estat sortinta tocar per Europa; com ha estatl’experiència? Com respon el pú-blic d’allà ?La veritat En Europa genial, hemtingut molt bones vibracions. AFrança hem anat a tocar un parelld’anys i ens encanta tocar allí. Fados anys preparàrem una gira dedeu dies per França, Alemanya i Ho-landa on vam tindre molt bona ac-ceptació. A la gent de per allí elsagrada el que fem. Hi ha molta cul-tura musical i una escena d’ska-reg-gae molt forta. La gent està moltoberta a escoltar noves bandes i vana concerts qualsevol dia de la setma-na i això ací costa prou. Aquest anyhem estat sols a Alemanya i ens hemproposat fer això cada any; la veritatés que hem tingut molt bones expe-

riències per Europa, llevat d’algunaxicoteta anècdota… La veritat ésque no hi ha res com tocar a casa,però també diuen que ningú no ésprofeta a la seua terra… però aixòde tocar fora de València ho duemmolt bé, continuem eixint a tocar allocs on mai no hem estat i això ésbo. Solem tenir bones experiències,ens tracten molt bé fora de casa, jatenim família a molts llocs de l’Estati per fora.

Si voleu afegir alguna cosa més...Donar les gràcies a tota la gent queens recolza i molt especialment alsnostres València All Stars: Supa Bas-sie, Nano Bravo, Queen Smiley,Mandievus, Natxo dreams, Julian-son, Katy Dadá i Pedro Desakato.Res de tot açò hagués estat posiblesense la vostra col.laboració. Tambéagraïr a totes les distribuidores quehan coeditat aquest treball i a tota lagent que estigué allí el 5 de Febrer(també als que no pogueren entrar),moltes gràcies.

+ info:www.kisap.org

KI SAPMEETS “VALÈNCIA ALL STARS”“

El darrer estiu ens deixava una grata sorpresa a València: l’arribada del nou disc de Ki Sap. Una nova remesa on elgrup demostra tot el seu potencial i capacitat per continuar aportant color a l’escena reggae de les nostres terres iamb la col·laboració de destacats membres de l’escena reggae & dancehall. El proper divendres 13 actuen a Vila-real presentant “València all stars”, i aprofitant l’ocasió, parlem amb Erik, veu de Ki Sap.

LA CRISI MUSICAL AL PAÍS VALENCIÀ ÉS ETERNA,ENCARA QUE ACÍ HI HA NIVELL MÉS QUE DE SOBRA

KKII SSAAPP HAN ENREGISTRAT UN ÀLBUM EN DIRECTE AMB LA COL·LABORACIÓ D’UN MUNT D’ARTISTES DE L’ESCENA REGGAE & DANCEHALL

24 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

TORNEN DE NOU FUSTER I ELS FUSTERIANS LA UNIVERSITAT LLANÇA TRES NOVETATS EDITORIALSAmb Viure per viure, Joan Fuster, Viciós de la lectura i Bestiari la Universitat de València i la Càtedra Joan Fuster desenvolupen tres de les vesantsdel geni de Sueca, el Fuster articulista, l’erudit i l’inèdit bestiari aforístic. Una bona manera d’encetar l’any amb l’escepticísme propi de Fuster.

LITERATURA

JOAN FUSTERVICIÓS DE LALECTURA

Ed. Publicacions de laUniversitat deValència, 2005.Preu: 12 euros

VIURE PER VIURE

Ed. Publicacions de laUniversitat deValència, 2005.Preu: 10 euros

BESTIARI

Ed. Publicacions de laUniversitat deValència, 2005.Preu: 10 euros

XAVIER MARTÍNEZ

Viure per viure és unrecull de 12 articlespublicats per JoanFuster a El País i LaVanguardia, de 1979 a1986, compilats peltambé suecà AntoniFurió , amb els que vo-len deixar testimoni del’escasa obra periodís-tica publicada de Fus-ter. Aquest recull ori-gianàriament escrit encastellà destaca la de-cepció de l’escriptor deSueca pel procés polí-tic a la nova España delas Autonomías ques’obria després de lamort de Franco. Combé explica Furió al prò-leg d’aquest volum ,”durant uns anys l'es-criptor, que no haviadefugit una implicacióactiva, havia seguitatentament el procés

de canvi polític finsque, a partir d'un mo-ment determinat, es vasentir decebut, de-fraudat amb el rumbque havia pres la Tran-sició...”. “Els articlesd'El País, tot i que es-molats, són d'una altradimensió. Escrits mésreposats, més literaris,en el tema i en el trac-tament, per bé que si-multanis amb els pa-pers més combatius.Sense menystenir lesaltres contribucions,de caire polític o eru-dit, ens recuperen elmillor Fuster...”. Una dimensió de Fus-ter desconeguda permolts, de la qual ElPaís en volgue treuremés profit intentant in-tegrar-lo a la nòminad’intel·lectuals perifè-rics, sense èxit, és clar.

XAVIER MARTÍNEZ

Aquest és un altre Fus-ter el vició de la lectu-ra, com diu el títol d’a-quest llibre, un altre re-cull, però en aquestaocasió de ponències iestudis de la II JornadaJoan Fuster de Sueca el2004, que s’ocupà mo-nogràficament de la re-lació de l’escriptor ambles diferents tradicionsliteràries occidentals, iuna interessant recopi-lació de texts fusterianssobre literatura. El pre-sent volum coordinatper Ferran Carbó desde la Càtedra Joan Fus-ter de la Universitat deValència, reuneix a An-toni Martí, Guillem Ca-laforra, Montserrat Pru-don, Giuseppe Tavani iJuan M. Ribera, quedestaquen les relacions

de Fuster amb la litera-tura alemanya, italiana,francesa i castellanaque donen pas a la se-lecció de texos d’IsidreCrespo on s’exemplifi-ca aquesta relació ambels texts de Fuster, ambautors que van des deStendhal a Kafka, Hux-ley , Balzac, calderón,Bergamín o Sartre en-tre d’altres. Una lliçó decrítica i anàlisi literàriadestinada (especial-ment) als crítics de la li-teratura catalana, devegades massa curts demires com per no veu-re més enllà de lesseues pròpies capelle-tes, exaltant noves di-vinitats de la literaturacatalana cada vegadaque és primavera en laseua editorial de capça-lera. Combustíble peracrítics i aprenents !

XAVIER MARTÍNEZ

Per últim aquest vo-lum d’aforisme inèditsi amb una edició moltacurada, a càrrec deFrancesc Pérz Mora-gón i Josep Palacios“s'aproxima a la vellatradició dels bestiariscapgirant, com no po-dia ser d'una altra ma-nera, el sentit didàctici moralitzador dels mo-dels clàssics. El resul-tat n'és una paròdiahumorística, on Fusterhi esmerça els seusconsiderables recur-sos d'enginy i ironiaper a reflexionar, enfórmules lapidàries,sobre alguns dels seustemes de sempre”. Se-gons afirma Pérez Mo-ragón a la seua intro-ducció, va trobaraquests textos treba-

llant en una exposicióamb el propòsit demostrar alguna docu-mentació significativaconservada a l’arxiuFuster de Sueca, onsota dos títols alterna-tius Bestiari i Qua-derns de Zoologia, in-complet i amb correc-cions haguera pogutservir per a un nou vo-lum d’aforismes fuste-rians en vida del propiautor. Més d’un cente-nar d’aforisme com:“La girafa no comprènel cocodril, ni el coco-dril el pollastre, ni elpollastre el rèmol, ni elrèmol el còndor...Etc(pura paranoia còsmi-ca.) Una immensa pa-ranoia”. I que es clouamb un colofó cali-gramàtic per a gaudirde les millors “anima-lades” en petites dosis.

L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006 25

LA FI D’UNA ÈPOCA A “LAS INVASIONES BÁRBARAS”CINEMA

Amb “Las invasiones bárbaras” encetem una nova secció a L’AVANÇ per a la crítica cinematogràfica, amb la que cada quinze dies repassaremalguna de les estrenes a les pantalles valencianes o rescatarem alguna película digna de ser recuperada del video-club o d’algun cicle de lafilmoteca o senzillament de ser regalada en dates tan senyalades com aquestes.

JM TORRES

A la fi dels anys vuitanta eldirector canadenc DenysArcand va dirigir ‘El declivide l'Imperi Americà’ una re-flexió sobre la creixent co-rrupció intel·lectual de la so-cietat occidental en aquellaèpoca.

Quasi vint anys desprésveiem els mateixos perso-natges; un grup de profes-sors universitaris, que enaquesta ocasió, es reunei-xen entorn d'un d'ells,Remy, de cinquanta anys,professor de literatura i ma-lalt terminal.

Un personatge vital i diver-tit que guarda en el seu re-tir individual tots els seustresors en forma de biblio-teca (al final de la pel·lícula

veiem com els “bàrbars”, re-presentats pel seu fill, en-tren en el seu santuari, i ob-serven amb estranyesa lesobres de Dante, Montaigneo Proust).

Arcand opina que l'atemp-tat a les Torres Bessones ésel començament de la fi, del'arribada de les invasionsbàrbares. Però que tambéexisteixen altres bàrbars,que no duen precisamentturbantes i barbes desali-ñadas, sinó maletins i telè-fons mòbils.

Una nova societat dissenya-da pels apòstols de la tec-nologia, que advoquen pervalors basats en la falta depensament crític, en l'artifi-ci i en el culte al no-res. + info: www.golem.es/lasinvasionesbarbaras

26 L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006

JOCS INFANTILSL’ANIMALADA DE TONI MESTRE

VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

Per a juga a aquest senzilljoc només cal un mocadorque serveix per tapar-liels ulls a la persona quepaga. La resta es posa en

cercle i es manté immòbili en silenci. Al centre, ala persona amb els ulls ta-pats se li diu Gallineta,què se t’ha perdut ?, iquan ella responga tresagulletes i un canut, se li

fa donar unes quantesvoltes sobre ella mateixai, en parar, començarà acaminar per vore si, quantoque algú, és capaç dedescobrir qui és.

L’AVANÇ continua oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians per als més menuts de la casa, avui: La Gallineta Cega

L’Avanç Informació, 6 de gener de 2006 27

DISCOS LLIBRESFRANÇA XICACABO SAN ROQUE

ANNA COLLEl pop en català es troba en bon moment. Entre l’e-fervescència de noves bandes, cal mirar cap a la pro-posta feta des de Cabo San Roque al seu segon i da-rrer disc “França xica”. Amb una original presentació,una capseta de cartró roig, ens anuncia ja que allòque conté, en realitat, és una altra capsa de sorpre-ses. I és així perquè Cabo San Roque aposten per in-vestigar a les possibilitats dels nous sons, del reci-clatge d’instruments de joguet. Tota una presentaciói col·lecció de sons, que ens obre de curiositat persaber com pot funcionar una singular banda comaquesta en directe; perquè com assenyalen “sona apel·lícula de vacances, a marxa de circ, a música defira i cavallets. Cabo San Roque és l’equilibrista coixi la caixa de música en reparació.” En definitiva, undisc necessari per conèixer la bona salut del pop encatalà.

LUCAS MARCOAquest llibre, que compta amb nou edicions des del gener del2004, és una mirada literària –poètica- i retrospectiva als anys dela derrota. Quatre històries de personatges vençuts, sutilment lli-gades pel fil conductor de la derrota de la guerra civil espanyola,ens duen a un ambient tètric, gairebe irrespirable, del temps de lapostguerra, creat per l'excel·lent prosa de l’autor, mort, per cert,el mateix 2004. Aquesta ambientació literària, brillantment des-crita i narrada per Méndez avança per ordre cronològic –de 1939fins el 1942- pels quatre episodis de la derrota, amb personatgesdiferents i perfectament traçats lligats per la mort. Aquesta aproximació litarària a la derrota constitueix una brillantaportació a la necessària recuperació de la memòria històricacol·lectiva en tota la seua dimensió.

LLaa ddeerrrroottaa qquuoottiiddiinnaannaaLOS GIRASOLES CIEGOS ALBERTO MÉNDEZ

Ed. Anagrama, 2004.Preu: 12 eurosPremi de la CríticaPremi Nacional de Narrativa

Ed.G33GRecords, 2005.Preu: 10 euros.wwww.g33records.com

DINS DEL CAPGARGAMBOIG

ANNA COLLDes de la Vall d’Alba, arriba Gargamboig, un jovebanda que aposta pels temes contundents tant a latemàtica com al so. Practicant un Hardcore-punk queen alguns temes ens pot recordar a bandes com ElCorazón del Sapo o Necesidad De Luchar, suposauna encertada aportació per l’escena de grups quecanten en valencià. A dues veus, xic i xica, van des-granant tot un seguit de cançons d’esmolades lle-tres, jocs de melodies i guitarres trencades. Con-tundència sonora ben demostrada a tot un seguit deconcerts realitzats especialment per les comarquescastellonenques, la majoria d’ells en suport delsmés diversos col·lectius. Amb una més que acuradapresentació, el CD a més, té l’incentiu d’afegir unapart interactiva pel teu ordinador, on s’inclouen de-talls, enllaços i quatre temes extra de la seua ma-queta.

Ed. Comú, 2006.Preu: 6 euros.http://districomu.homelinux.net

ANNA COLLLes agressions i atacs contra dones, a les portes d’aquest segleXXI, continuen sent un fet ben qüotidià. Tema present a mitjansde comunicació i a la realitat de les nostres vides; tema que haderivat en lleis i mesures diverses, però que malgrat tot, semblano desaparèixer. Davant una situació com aquesta ja fa tempsque van eixir des de col·lectius feministes o centres socials ini-ciatives de dur endavant tallers d’autodefensa per a dones, comuna forma de com a mínim, previndre o aturar possibles atacsmasclistes. Seguint en aquesta línia d’actuació, ara, l’editorialbilbaina Likiniano, ha tret un petit “Manual de autodefensa paramujeres y chicas”. Un interessant llibret on s’apunten qüestionsbàsiques per l’autodefensa, escalfament per exercicis, claus,anàlisi de diferents colps, diferents formes de defensar-se, etc.En definitiva una més que pràctica aportació pels nostres dies.

DDeeffeennssaanntt--ssee ddeell mmaasscclliissmmeeMANUAL DE AUTODEFENSA PARA MUJERES Y CHICAS

Ed. Likiniano, 2005.Preu: 9 euroswww.ddtliki.com