L’ASTRONOMIA A TRAVÉS L’ASTRONOMIA A TRAVÉS DEL TEMPSDEL TEMPS

CLASSE DE LES TORTUGUESCLASSE DE LES TORTUGUESSISÈ DE PRIMÀRIASISÈ DE PRIMÀRIA

ESCOLA RIBATALLADAESCOLA RIBATALLADA

L’ASTRONOMIA A LA L’ASTRONOMIA A LA PREHISTÒRIAPREHISTÒRIA

JoelJoel

II

Katy Katy

SITUACIÓ EN EL TEMPSLOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

La prehistòria comença cap els anys 3000aC i acaba uns 1000 anys aC.

Aquests descobriments que ara veurem s’han trobat a Europa.

Antics pobles que van habitar

Europa van realitzar grans

construccions de pedra per

a la practica de l'astronomia

observacional.

La vida quotidiana

MOMENT DE L’ASTRONOMIA

• Un observatori solar de fa 7000 anys revela dades impressionants sobre l’home europeu de l'edat de pedra. Les ruïnes de Goseck, descobertes a Sajonia-Anhalt són una fita arqueològica.

Observatori solar en l’actualitat

Reproducció de l’observatori

CARNAC: Bretanya (França)

Més de 4000 menhirs configuren les alineacions megalítiques de Carnac, es pensa que era un observatori astronòmic que permetia predir les etapes de la vida agrícola.

AVENÇOS ASTRONOMICS

En alguns llocs, com a Stonehenge, les primeres cultures crearen objectes molt grans que semblen tenir un propòsit astronòmic. Apart del seu ús cerimonial, aquests observatoris podrien haver estar utilitzats per determinar les estacions, un factor important quan s’havien de sembrar les plantes, així com la llargària de l’any.

Maria BlancaMaria Blancai i

Sergi ReñéSergi Reñé

MOMENT DE L’ASTRONOMIA

El seu calendari era lunar i estava compost de 12 mesos de 30 dies. Per a compensar la diferència amb l’any solar, de tant en tant afegien un mes.

Calendari mesopotàmic

Avanços en l’astronomia Els sumeris sabien distingir

entre planetes, objectes mòbils, i estrelles. Però van ser els Babilonis qui mes van desenvolupar aquet camp, sent capaços de preveure fenòmens astronòmics amb antelació.

Aquest coneixement de l’astronomia els duu a adoptar un precís calendari lunar, que incloïa un mes suplementari que l’ajustava al solar..Calendari lunar babiloni

Mitjans que disposaven Els babilonis es van especialitzar a estudiar al Sol i la Lluna,

específicament els eclipsis solars, els quals més endavant van poder predir gràcies als seus avanços en matemàtica .

No disposaven d’instruments per a mirar l’univers, tots els seus càlculs es basaven en l’observació a ull nu.

Eclipse lunar

Altres curiositats En matemàtica van

crear un sistema de pesos i mesures sexagesimal, tenia com base el nombre 60. Actualment es conserva aquest sistema en la manera d'amidar la divisió de l'hora i dels minuts.

EGIPTEEGIPTESERGI M.SERGI M.

IIANNA M.ANNA M.

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Egipte es troba al nord d’Africa, en el desert del Caire, a travessada pel riu Nil.

SITUACIÓ EN EL TEMPS

A partir del 2.500 AC s’inicia la etapa egipcia. Es formà un regne unificat a prop del 3150 aC pel rei Menes, inaugurant una sèrie de dinasties egípcies que governaren Egipte per tres mil·lennis. La cultura egípcia florí durant aquest període, única en la seva religió, l’art, la llengua i els seus costums.

Mapa de Egipte.

QUÈ SABIEN?

Els egipcis centraven la seva vida en dues grans riqueses: el Sol i el riu Nil. Estudiar les lleis que regulaven el curs Solar i el ritme de les inundacions del riu era fonamental per a ells. També era importantíssim preveure el principi de les crescudes de les aigües del Nil que, en negar les terres circumdants i dipositar el fang (el llim), proporcionaven fertilitat a les terres,també tornar a dimensionar els camps negats quan les aigües es retiraven.

AVENÇOS ASTRONÒMICS

Tenien un calendari solar. Existien 3 estacions,

governades pel Nil: inundació, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna.

Els dies eren dividits en 2 períodes de 12 hores, i començaven a mitjanit.

Calendari egipci.

EN QUE VAN AVANÇAR

El Nil era qui governava les estacions, i les fases de la lluna servien per determinar-les. Foren els egipcis els primers en dividir l’any en 365 dies, ara fa uns 6000 anys. L’any constava de 12 mesos de 30 dies cadascun, i els 5 dies restants sense agrupar s’anomenaven complementaris o epagòmens.

Riu Nil.

EN QUE VAN AVANÇAR

Els mesos s’anomenaven:To, choca, famenoz, payni, paofi, tybi, farmonti, epifi, atir, mechir, pachon, mesori.

Calendari egipci.

EN QUE VAN AVANÇAR

Els astrònoms egipcis sabien que l’any durava 365 dies, però desconeixien que durava unes hores addicionals que no completaven un dia. A l’any 238 aC es van reunir a Cànope, els caps dels sacerdots-sabis, per a reformar el calendari.

Sacerdots egipcis.

EN QUE VAN AVANÇAR

Els egipcis van desenvolupar tres grans instruments que utilitzaven en l’observació astronòmica: el rellotge de Sol, el rellotge d’aigua (Clepsidra) i el Merkhet, una espècie d’astrolabi per determinar les posicions de les estrelles al cel.

Rellotge de sol. Merkhet. Clepsidra.

EN QUE VAN AVANÇAR

Els cinc planetes observables més el Sol i la Lluna constituïen els set objectes celestes que regien cada un dels dia de la setmana.

Rà déu del Sol. Isis deesa de la Lluna.

GRÈCIAGRÈCIAEDU I REMEIEDU I REMEI

Localització geogràfica.

Grècia, és un país situat al sud-est d’Europa.Està situat al sud de la Península Balcànica, limita amb Bulgària, la República de Macedònia i Albània al nord, l’est amb Turquia i l’oest i sud amb el Jònic i la Mediterrània.

Situació de Grècia en un mapa

Època estudiada

En els segles anteriors al naixement de Crist, cap el 500 aC., els estudis científics reben un gran impuls a Grècia, sobretot les matemàtiques, pures o aplicades a la geografia i a l’astronomia. Cal destacar entre els estudiosos Aristarc de Samos (310-230 aC).

Tal i com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart.

Mida de la Terra respecte la Lluna

Com era per ells la Terra

Consideraven la terra un disc, en el seu centre l’Olímp (la muntanya a on habitaven els déus), envoltat d’un mar universal “ Okeanos ”.

Teoria geocèntrica

Teoria geocèntrica

Les primeres observacions astronòmiques. Les observacions

astronòmiques primeres que van fer tenien com a finalitat primordial la de ser una guia pels agricultors per tal de conèixer els millors moments anuals per les activitats agrícoles. Van fer un calendari.

Calendari grec

Les primeres observacions astronòmiques. També segueixen

utilitzant les observacions per l’orientació, ho demostra el que han deixat les grans obres d’Homer: la Iliada i l’Odissea, on ja surten el nom de constel·lacions per tal de buscar el nord.

Feien les observacions a ull nu

Aportacions que van fer

Les aportacions científiques més importants les fan Thales de Mileto, Pitàgores i el grup anomenat dels Pitagòrics, els quals es basaven en models matemàtics per desxifrar-ho tot.

Pitàgores

... també

Representació del astrolabi esfèric o esfera armilar, instrument astronòmic utilitzat pels antics grecs i que va ser àmpliament tractat per Tolomeu en el Almagesto.

Esfera armilar

AlexAndriA

Dídac Torras

I

Carla Pagès

SITUACIÓ EN EL TEMPS i LOCALITZACIÓ

Alexandria és una ciutat que va ser fundada entre el 332 i el 331 aC per Alexandre el Gran.

Alexandria està situat al nord-oest d’África , a Egipte, a la desem- bocadura del riu Nil.

Moment de l’Astronomia Alexandria va es devenir durant l'antiguitat el primer port d'Egipte.

Fou en el seu moment un dels grans centres culturals de la Mediterrània. Va ser molt coneguda per la seva Biblioteca, i pel Far, una de les set meravelles clàssiques.

Far d’AlexandriaReconstrucció de la sala central de la Biblioteca de’Alexandria

Avenços Astronòmics. Eratòstenes va

calcular el perímetre de la Terra, la seva circumferència, només amb un error del 1%.

Siena

Il·lustració que mostra cóm Eratóstenes determinà el radi terrestre.

L'any 228 aC. el filòsof grec Eratòstenes, director de la biblioteca d'Alexandria, utilitzar una tècnica tan senzilla com revolucionària, va mesurar l’ombra al migdia a la ciutat d’Alexandrina i a l’any següent, a la mateixa hora va fer la mateixa medició a Siena (Assuan, Egipte).

Avenços Astronòmics Eratòstenes, geògraf, filòsof i astrònom grec, va fer

nombrosos càlculs molt precisos per determinar distancies geogràfiques. Entre altres coses, va inventar una espècie de xarxa amb eixos perpendiculars, coordenades, que feia possible localitzar els pobles ciutats si se’n sabia la distància.

Avenços astronòmics.

Hiparc de Nicea, al segle II aC., successor d'Eratòstenes a la Biblioteca d’Alexandria, va ser l’astrònom més gran de l'Antiguitat.

Hiparc és el fundador de la cartografia científica i va descriure la manera correcta de fer un mapa.

Hiparc de Nicea

Sextant d’Hiparc

Observacions astronómicas

Hiparc i Ptolomeo,

determi-nen les posició d’unes 1.000 estrelles brillants i utilitzen un mapa estel·lar com a base per mesurar els moviments planetaris.

Mapa estelar

Mitjans que disposaven A Alexandria feien

les observacions a ull nu, sense cap telescopi. Miraven el cel i anotaven les seves observacions en una llibreta, en un full etc..

Representació de Ptolomeu

Queralt TortosaQueralt TortosaII

Pol MiróPol Miró

Situació geogràfica i época Roma està situada a

Itàlia, al sud d’Europa, al costat de la Mediterrània.

Va ser al segle 46 abans de Crist quan es va implantar el calendari Julià.

Roma

L’astronomia en temps dels romans

Roma considerava la ciència tan poc útil com la pintura i la poesia. Els coneixements astronòmics durant aquest període són els que ja es coneixien en època Hel·lènica.

Atlas, porta el món a les seves espatlles. Hi ha gravades en la seva superfície las 41 constel·lacions, des de Aries fins a Andrómeda,

Quins avenços van fer

Els romans no van fer gaires avenços, però van posar nom als 5 planetes visibles a ull nu.

VenusJúpiter

Mart Saturn

Mercuri

Calendari Julià

Es pren com a inici de l'any l'1 de gener, en lloc del tradicional 1 de març. Consta de 365 dies dividits en 12 mesos, excepte els anys bixestos que tenen 366 dies, i afegeixen un dia addicional al mes de febrer.

Calendari julià

Calendari gregorià El calendari gregorià és

el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià. El calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis.

Calendari Gregorià

Mitjans que disposaven

Els romans van disposar del seu propi ull, per fer les seves observacions i anotacions.

Coneixien l’existència dels planetes visibles a primera vista Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn, la Lluna coneguda des de sempre i considerada com un Déu.

ELS MAIESELS MAIES

CARLOSCARLOS

ii

ROSAROSA

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Els maies, estaven situats a Centre- Amèrica, la seves ciutats més importants eren: Uxmal, Palenque i Chichén Itzá a Yucatán (Mèxic) i Copán a Honduras.

SITUACIÓ DINS DEL TEMPS

Des de l’any 2.400 aC s’inicia la concentració

d’humans que porten el desenvolupament de la cultura Olmeca, la primera de les civilitzacions meseo- americanes, que va tenir la seva màxima esplendor cap al 1.200 aC, això era en els segles IV i III aC.

Civilització maia

MOMENT DE L’ASTRONOMIA Les latituds terrestres a la

qual es va desenvolupar la civilització maia, va permetre que el Sol, en el seu recorregut anual passés en dues ocasions pel Zenit. Aquesta situació va permetre que es desenvolupessin observacions molt exactes del moviment solar, que van quedar registrades en les orientacions dels seus edificis més importants.

migdia

matí tarda

Trajectòria solar maia

MOMENT DE L’ASTRONOMIA

La seva obsessió pel moviment dels cossos celestes es basava en la concepció cíclica de la història, i l’astronomia va ser l’eina que van utilitzar per conèixer la influència dels astres sobre el món.

Noms i figures dels 20 dies dels mesos maies

AVENÇOS ASTRÒNOMICS

El calendari solar maia era més precís que el que avui utilitzem. Totes les ciutats del període clàssic estan orientades respecte al moviment de la volta del cel.

Calendari solar maia

AVENÇOS ASTRONÓMICS

Molts edificis van ser construïts amb el propòsit d’escenificar fenomens celests a la Terra, com El Castell de Chichén Itzá, on s’observa el descens de Kukulkán, serp formada per les ombres que es creen en els vèrtexs de l’edifici durant els solsticis.

Castell de Chichén Itzá

AVENÇOS ASTRÒNOMICS

Els maies van ser els primers de construir un observatori a Chichén Itzá.

Les finestres al llarg de l’escala i en l’obertura de la cúspide s’empraven per a l’observació astronòmica, pel que el Cargol es coneix també com l’observatori.

ASTRONOMIA XINESAASTRONOMIA XINESA

Sara Vidal

Julián Rebate

SITUACIÓ EN EL TEMPS

L’ antiga astronomia xinesa va des de l’antiguetat fins al segle XVII.

Muralla Xina vista de la Lluna

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA

Xina esta situada a l’ est d’ Àsia.

Mapa d’ Àsia

AVENÇOS ASTRONÒMICS

Els xinesos van centrar l’observació en el firmament, motivats per la creença que el moviment del Sol, la Lluna i els planetes servia per predir el futur.

A l’any 2000 aC. ja feien observacions molt precises.

MOMENT DE L’ASTRONOMIA

Els xinesosconsideraven l' universcom una taronja que penjavade l' estrella polar ubicant lesseves 284 constel·lacions en28 segments o cases en quèdividien l' univers. L' antic calendari xinès deprincipis del segle II aC. és un any lunisolar, ambcicles de traspàs de 19 anys.

Calendari lunisolar xinès

MITJANS QUE DISPOSAVEN

Els xinesos observaven i miraven a ull nu el cel i anotaven les seves observacions.

R

c

Cel a ull nu

LA BRÚIXOLA

Els xinesos van inventar la brúixola, aquest giny va millorar molt la seguretat i l‘ eficiència de la navegació marítima. La primera forma de brúixola va ser inventada a la Xina al segle XI.

La brúixola és un aparell de mesura i de navegació que serveix per determinar qualsevol direcció de la superfície terrestre per mitjà d‘ una agulla imantada lliure que sempre s‘ alinea amb el camp magnètic terrestre. A la brúixola hi ha marcats els punts cardinals: Nord, Sud, Est i Oest

El renaixament: Copèrnic

ERIC, IRENE I RICARD

SITUACIÓ GEOGRÀFICA

La revolució científica.

El Renaixement va tenir el seu centre a Itàlia.

Copérnic va fer els seus càlculs a Thorn (avui dia dit Toru) Itàlia.

Mapa d’Italia

SITUACIÓ EN EL TEMPS El segle XVI va suposar

un gir dràstic en totes les àrees del coneixement, la literatura i l'art. Després d'un mil·lenni fosc i bastant inculte, Europa va tornar la seva mirada cap als clàssics, sobretot, de l'antiga Grècia

COPÈRNIC En astronomia, les aportacions

de Nicolás Copèrnic van suposar un canvi radical i un nou impuls per a una ciència que estava adormida.

Copèrnic va analitzar la teoria de Tolomeo d'un Univers geocèntric i va demostrar que els moviments planetaris es poden explicar millor, atribuint una posició central al Sol, més que a la Terra. La teoria de Copernic

AVEÇOS ASTRONOMICS

Copèrnic va ser qui va proposar el model heliocèntric que el van revisar Kepler i Galileu. I es el model que tenim avui a dia (el sol es el centre de l’univers, i els planetes giren al seu voltant).

Models heliocentrics

EL RENAIXEMENT:EL RENAIXEMENT:Galileu GalileiGalileu Galilei

MARC PLANA i DANI CAÑEROMARC PLANA i DANI CAÑERO

Biografia 1 Va néixer al 15 de

Febrer de 1564. va estudiar amb les monges a Vallombrosa i a 1581, va ingressar a la universitat de Pisa per estudiar medicina. Al poc temps va canviar els seus estudis per la filosofia i les matemàtiques, va abandonar la universitat en 1585 sense haver arribat a obtenir el títol.

Biografia 2

En 1589 treballa de professor de matemàtiques a Pisa, on es diu que va demostrar els seus alumnes la teoria de Aristotèls, que afirmava que la velocitat de caiguda dels cossos era proporcional al seu pes.

Galileu de professor

Avenços astronòmics 1

En principi no es va fer cas al sistema de Copèrnic (heliocèntric) fins que Galileu va descobrir proves sobre el moviment de la Terra i els planetes al voltant del Sol, després d’observar el moviment de Venus.

La Teoria heliocèntrica es la que ens diu que la Terra i els altres planetes giren al voltant del sol fent orbites exactes. Teoria heliocèntrica

Avenços astronòmics 2

Al desembre de 1609 Galileu havia construït un telescopi de vint augments, amb el qual va descobrir muntanyes i cràters en la Lluna. També va observar que la Via Làctia estava composta per estrelles i va descobrir els quatre satèl·lits majors de Júpiter.

Telescopi de Galileu

L’església catòlica 1

En 1624 Galileu va començar a escriure un llibre que va titular Diàleg sobre les marees, en el qual abordava les hipòtesis de Tolomeo i Copérnic respecte a aquest fenomen. En 1630 el llibre va obtenir la llicència dels censors de l’església catòlica de Roma, però li van canviar el títol per Diàleg sobre els sistemes màxims Església catòlica

L’església catòlica 2

Galileu va ser obligat a abjurar de les seves idees heliocèntriques, a 1633, i se’l va condemnar a presó perpètua (condemna que li va ser commutada per arrest domiciliari).

La sentència va ser llegida públicament en totes les universitats.

Condemna a Galileu

ROGER i JUDITROGER i JUDIT

L’ASTRONOMIA MODERNA

Situació en el temps i localització geogràfica

Van ser els segles XVII i XVIII Situem aquesta època al nord d’Europa.

Avenços en l’astronomia

Kepler va néixer al 27de Desembre de 1571 a Weil-der-Stadt.

Va treballar durant molts anys tractant de trobar un model que permetés explicar els moviments planetaris.

Utilitzar els pensaments neoplatònics i el sistema heliocèntric de Copérnic, per fer les seus estudis.

Teoria heliocèntrica

Mitjans que disposaven

Kepler: va aconseguir el seu primer telescopi i va publicar les seves observacions sobre els satèl·lits galileians amb el títol Narratiu de Observats Quatuor Jovis Satellitibus.

Telescopi de Kepler

Avenços en L’astronomia

Newton va néixer al 4 de Gener de 1643.

Va ser el primer a demostrar que les lleis naturals que governen el moviment en la Terra i les quals governen el moviment dels cossos celestes són les mateixes.

Va morir al 31 de Març de 1727.

Newton i la teoria de la gravetat

Mitjans que disposaven

Newton: El primer telescopi reflector anomenat ara Newtonià.

Va concloure que la llum blanca no és una única entitat si no el fet de descomposar la llum en un arc cromàtic.

Telescopi de Newton

Fi de la presentació