· 1 ·

L’ART COM A MEDICINA PER A L’ÀNIMA

NOA ORTIZ / MARIA PEREDA / ALEJANDRA SÁNCHEZ

· 2 ·

NOA ORTIZ · MARIA PEREDA · ALEJANDRA SÁNCHEZ

L’ART COM A MEDICINA PER A L’ÀNIMA

2n C de Batxillerat ArtísticANGELETA FERRER I SENSAT

Tutora: Mercè RodóDepartament d’arts plàstiques i audiovisuals

2018 - 2019

El nostre treball de recerca consisteix en un estudi sobre l’Artteràpia i les seves aplicacions. A partir d’aquesta recerca, corroborar si l’artteràpia és aplicable no només en persones que pateixen una patologia en concret sino com a eina per a una estabilitat emocio-nal i salut mental.

· 3 ·

Volem agrair especialment a:

Joana Demestre per permetre’ns conèixer l’artteràpia de manera pràcticaMagda Farré per compartir amb nosaltres el seu coneixement en artteràpia i psicologíaEva Berenguer pel seu temps i assessorament Jimena Ibáñez per l’ajuda durant el procés de recercaMercè Rodó com a tutoraJorge Feldstein com a primer tutor i per brindar-nos material inicial

“Allà on la paraula troba obstacles, l’expressió artística és una sortida”Glòria Martí i Rubí

· 4 ·

1. INTRODUCCIÓ 5

2. DESCRIPCIÓ METODOLOGIA 6

3. L’ARTTERÀPIA 73.1 Diferents punts de vista sobre l’artteràpia 3.2 Origen 3.3 Història 3.4 Acceptació de l’Artteràpia com a professió a Anglaterra3.5 Aparició de l’Artteràpia als Estats Units3.6 Reconeixement de l’Artteràpia a Europa3.7 Inicis de la formació d’Artteràpia a Espanya

4. ARTTERÀPIA ANTROPOSÒFICA 144.1 Fonaments de l’Artteràpia Huschka 4.2 Tècniques4.3 propostes terapèutiques 4.4 Artteràpia i pedagogia Waldorf4.5 La feina d’un artterapeuta 4.6 Artteràpia grupal 5. ENTREVISTES 305.1 Entrevista a Jean Pierre Klein i a Eva Bonet 5.2 Entrevista Magda Farré 5.3 Entrevista Eva Berenguer

6. TESTIMONIS 366.1 Testimòni d’un pacient d’Artteràpia expressiva6.2 Testimoni de pacient d’Artteràpia antroposòfica

7. TREBALL DE CAMP 42

8. CONCLUSIÓ I ANÀLISI FINAL 51

9. WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA 52

10. ANNEXOS 54

ÍNDEX

· 5 ·

INTRODUCCIÓ

Tot allò que l’home crea, té a la vegada un efecte sobre ell mateix. Aleshores, ha de canviar-se a si mateix per a tenir un altre efecte sobre el món. Amb aquest treball volem veure com l’art pot contribuir al canvi en cada individuo.

Som tres alumnes del batxillerat artístic plàstic i l’art ens ajuda a expressar-nos. Això ens ha portat a qüestionar-nos de quina manera les persones poden fer servir l’art com a un medi terapèutic d’expressió i si realment és beneficiós per un equilibri mental. A partir d’aquesta qüestió hem trobat l’Artteràpia. Una teràpia que busca ajudar a les persones a expressar-se mitjançant manifestacions artístiques, especialment a aquelles que els resulta complicat fer-ho a partir de mètodes com la paraula.

Ens hem posat com a objectiu poder donar impuls a aquest nou tipus de teràpia i a noves activitats que promouen l’art com a forma d’expressió, per estimular i potenciar les emocions.

Volem adquirir coneixements sobre el tema i donar a conèixer l’art com a teràpia, treure les nostres pròpies conclusions, a nivell personal, sobre el que pot aportar l’artterapia i donar res-posta a les següents questions:

• Pot ser efectiva l’artteràpia en una persona que no té una patologia concreta? • Es pot fer servir com a un recurs d’autoconeixement? • Quines similituds i diferències té l’Artteràpia amb altres teràpies més convencionals?• Quina és la feina d’un artterapeuta i com la fa?• Com es desenvolupa un procés artterapèutic? • Quines són les diferents tècniques que es poden emprar en l’Artteràpia?

Això ho farem a través d’investigació a partir de diferents fonts -com lectures, estudis i entre-vistes anteriors, entrevistes pròpies, etc.- i formant part d’un procés terapèutic de la mà d’un artterapèuta.

· 6 ·

DESCRIPCIÓ METODOLOGIA

La metodologia del nostre treball es basa en una investigació descriptiva: estudiar un tema de qualsevol àmbit recollint informació, ordenant-la, classificant i extraient-ne conclusions.

Hem iniciat el treball fent una recerca d’informació sobre l’Artteràpia extreta de: llibres teòrics, articles -com el de Jimena Ibáñez-, treballs anteriors sobre el tema -com el de Glòria Martí-, pàgines web, entrevistes anteriors i dos entrevistes fetes per nosaltres a Artterapèutes -com Magda Ferrer i Eva Berenguer-.

A l’hora de fer la part pràctica del treball, hem organitzar un seguit de sessions amb l’artterapèuta Joana Demestre per experimentar de primera mà en què consisteix una sessió amb un pro-fessional. Aquesta part del treball parteix de quatres sessions en les quals hem testat quatre tècniques diferents que s’utilitzen en l’artteràpia. Això ens ha servit per fer un procés d’autoconeixement a través d’aquestes tècniques i de fer-nos una idea de com ens ajudarien a millorar el nostre equilibri emocional.

Finalment, hem tret conclusions pròpies sobre en que consisteix l’Artteràpia i com, a nivell personal, ens pot ajudar de forma emocional. Hem donat resposta a les preguntes que ens haviem plantejat a l’inici del treball.

· 7 ·

L’ARTTERÀPIA

“El llenguatge de l’art és el llenguatge de l’ànima. Gràcies a aquest, podem fer manifest allò que no es veu, una emoció, un pensament, una paraula. Quan desenvolupem un procés artístic, som sincers, imaginatius, valents davant del llenç buit, el full en blanc o la roca

en brut, es desperten un seguit de qualitats que es converteixen en instrument per a desenvolupar-nos en la vida. La qualitat no verbal que ofereix l’art permet l’expressió d’un missatge autèntic on no és

possible l’autoengany.” (Article sobre Artteràpia de Jimena Ibáñez Amaya)

L’artteràpia és un tipus de teràpia que abarca dos temes principals: La psicologia i l’art.

Dins de la part psicològica hi han diferents enfocaments: l’enfocament jungià, de Jung, l’enfocament humanista, l’enfocament psicoanalític de Sigmund Freud, l’enfocament de la Gestalt i l’enfocament conductisa. Per a Jung, es valora la relació entre el creador i la imatge mitjançant preguntes i diàleg. La imatge es tracta com una extensió del pacient. Les imatges s’analitzen i es relacionen amb el passat mitjançant successos actuals de la vida del pacient i amb el present i el futur mitjançant els arquetips.

L’objectiu de l’artteràpia humanista no és jutjar o suggerir alguna cosa bona, dolenta, forta, feble, que estimen o odien. Es concentren en el potencial creatiu i expressiu de la persona per a cercar estils de vida significatius, promovent així el benestar físic, mental i espiritual d’una persona que pot expressar els seus sentiments, pensaments i idees d’una forma creativa.

L’enfocament psicoanalític no és interpretatiu, el pacient fa les seves pròpies interpretacions de l’art i troba els seus significats propis. El pacient comparteix la seva expressió amb imat-ges, i el terapeuta ajuda al pacient amb la seva expressió mitjançant moviment, verbalització i altres usos dels materials. És un procés de creació espontània d’imatges que provenen de l’inconscient, i que aquest utilitza els mecanismes de repressió, projecció, identificació i subli-mació, fonamentals en el mètode terapèutic. L’expressió artística és una forma de comunicació simbòlica que s’evadeix amb major facilitat que la paraula del mecanisme de la repressió. Els conceptes bàsics que trobem son: l’inconscient, els instints, el jo i els mecanismes de defensa. I és treballa a partir de somnis, les associacions, els records, les projeccions i la transferència.

Els gestàlics veuen en la creativitat una forma de recerca que expressa sentiments interns, creences i pensaments. Tenen importància els significats simbòlics. Els conceptes fonaments són: l’existència, l’ésser al món, la vivència, i l’autorealització. El treball gira freqüentment al voltant de descripcions, introspecció, presa de consciència i el fet d’adonar-se’n. Els conductistes posen l’èmfasi en l’adquisició de tècniques i de comportaments i fan servir moltes s vegades l’Art com a facilitador de la integració social. En aquest cas, els conceptes més importants són l’aprenentatge, el reforç, el condicionament i la generalització. Es parteix de les conductes observable si enregistables que es volen modificar.

· 8 ·

Deixant de banda els enfocaments psicològics, hi ha dos tipus d’Artteràpia: l’Artteràpia ex-pressiva i l’impressiva. L’Artteràpia expressiva és la més coneguda i fa servir l’art com a medi d’expressió mitjançant les propostes que fa l’artterapeuta i ajuda a donar un diagnòstic. En canvi, l’Artteràpia Im-pressiva, com l’Artteràpia antroposòfica, va més enllà i busca generar, a més a més, un estat d’equilibri a través dels colors i les formes en el pacient o l’usuari.

DIFERENTS PUNTS DE VISTA SOBRE L’ARTTERÀPIALa Gran Enciclopèdia CatalanaMètode terapèutic basat en l’expressió a través de les arts visuals, especialment de les arts plàstiques i l’escultura, destinat a millorar l’estat psíquic i emocional del pacient.

Jean Pierre Klein (Gran impulsor de l’Artteràpia)És un acompanyament a les persones que pateixen a través de la seva producció artística. Es convida als pacients a alliberar-se a través del desenvolupament de les seves pròpies capacitats per al teatre, la dansa, la música, la pintura, l’escriptura ... Està adreçat tant a persones amb dificultats psíquiques com psicològiques, socials, físiques, de desenvolupa-ment personal.

Jimena Ibañez (Artterapeuta)L’art no és una distracció, ni un luxe exclusiu d’uns pocs, sinó una necessitat humana; només cal reconèixer-nos com a éssers creatius i és aquí on l’artteràpia juga un paper im-portant com a mitjà de diagnòstic, auto-coneixement i canvi. L’efecte curatiu de la creació artística es fa possible gràcies al fet que, en l’activitat artística, s’evidencien lleis que podem observar i percebre en les persones mateixes, per exemple a manera d’elements que enforteixen o afebleixen, uneixen o dissolen, estimulen o calmen, que donen forma a imatges o escolten; i que també trobem en processos patològics com a desequilibris. S’acompanya i anima als pacients, mitjançant les teràpies, a intervenir ells mateixos activa i creativament en el procés patològic i a explotar el seu accés als recur-sos curatius. D’aquesta manera, el procés de donar forma a la seva pròpia destinació, i al desafiament que constitueix la malaltia, és un dels temes centrals en el transcurs d’una artteràpia que servirà de base per a la curació.En aquest tipus de treball terapèutic és més important el procés que el resultat, és aquí on l’obra d’art ja no és el llenç sinó el propi ésser humà modelant-se a si mateix en la cerca de l’harmonia.

Glòria Martí i Rubí (Professora d’arts)L’Artteràpia forma part de les noves disciplines terapèutiques basades en els llenguatges artístics -arts visuals i plàstiques, dansa, música, teatre, escriptura,...- que es van integrant de mica en mica en el món de la psicoteràpia i la psicopedagogia. La fi no és l’art ni el producte ni els resultats artístics, sinó el procés d’auto-descobriment. El valor de l’acte creatiu no està en el resultat, sinó en el poder transformador que resideix en el propi procés de creació. Allà on la paraula troba obstacles, l’expressió artística és una sortida per desbloquejar sentiments i traumes profunds ajudant a l’individu a recuperar l’autoestima i seguretat en si mateix. Es tracta de fer un acompanyament donant recursos per a l’expressió i treballant des de l’indirecte i la metàfora.L’art és una eina important per estimular i potenciar les emocions i possible esdevenidor de canvis importants en l’individu.

· 9 ·

L’art, és utilitzat com una eina d’acompanyament en el creixement personal i mediador de possibles conflictes tant personals com col·lectius. Aquests estudis artterapeutics tenen molta utilitat pràctica dins l’àmbit escolar. I més ara on la interculturalitat, la globalització i els canvis socials i estructurals estan presents entre nosaltres i fan que l’ensenyament, avui dia, sigui una carrera d’obstacles on la imaginació i les ganes d’investigar i aportar propostes noves, siguin benvingudes.

ORIGENL’art ha servit a la societat com a teràpia (forma d’expressió pròpia, resolució de conflictes i resolució de problemes) des del principi de la Humanitat. L’home de les cavernes ja feia ús de figures rituals, tintures i imatges amb fins curatius. Ja des de l’Antic Egipte les persones que eren delinqüents, malalts mentals o físics eren sotmeses a teràpies terapèutiques com l’aromateràpia, la musicoteràpia o la gemmoteràpia. També en L’Antiguitat clàssica es co-neixien les propietats terapèutiques de l’art i els beneficis de practica-ho.

HISTÒRIAVan ser tres els factors principals que van afavorir l’aparició i el ple desenvolupament de l’artteràpia com a disciplina professional: l’auge de la psicoanàlisi, l’aparició de les avantguar-des artístiques i la segona guerra mundial.

La història de l’Artteràpia parteix de finals del s. XIX quan Sigmund Freud – pare de la psi-coanàlisi – utilitzava el dibuix i la pintura amb els seus pacients. El descobriment de l’inconscient i la psicoanàlisi de Freud va obrir camí a l’ús de la imatge com a interpretació del contingut emocional de la persona. També destaca Carl Gustave Jung que també es va basar en el llenguatge simbòlic de l’inconscient.

Cap a finals del segle XIX, destaca l’aportació de Hans Prinzhorn i altres psiquiatres europeus per les produccions plàstiques de pacients mentals. Prinzhorn considerava la motivació crea-tiva com una motivació bàsica de l’ésser humà, i que tota creació tenia un potencial d’auto-sanació. La seva obra va ser de gran influència en la formació de persones que més tard van contribuir al sorgiment de l’artteràpia.

Hans Prinzhorn, 1920 aprox. Sigmund Freud, 1930 aprox. Carl Gustav Jung, 1920 aprox.

· 10 ·

L’Expressionisme i el Surrealisme van ser avantguardes especialment influents en la pràctica de l’artteràpia. El Surrealisme trasllada l’art a les imatges del subconscient i els somnis i l’expressionisme té un caràcter expressiu i emocional. L’expressionisme plasma el desig de donar a l’espectador una visió dels sentiments de l’artista. Durant la Segona Guerra Mundial, molts artistes i psicoanalistes es van veure obligats a emi-grar a Anglaterra i EUA. Allà van aparèixer els primers professionals que utilitzaven l’art com a eina terapèutica.

A Anglaterra, amb l’objectiu que els soldats tornessin a la guerra com abans possible, es van potenciar teràpies a través de l’art en els hospitals on es recuperaven els ferits. Els soldats s’expressaven emocionalment a través del dibuix, ja que les paraules es quedaven curtes per relatar el seu dolor.La disciplina va sorgir de forma diferent a Amèrica i Europa: a Anglaterra, l’any 1946, l’artista Adrian Hill es converteix en el primer terapeuta artístic que treballa de forma remunerada en un hospital. Degut als resultats positius que rebia aquesta teràpia. Mentre es tractava en un sanatori per a la tuberculosi, va proposar als seus companys participar en projectes d’art.

Adrian Keith Graham Hill va néixer al 6 de març del 1895 i morir a l’any 1977. Va ser un artista, autor, art terapeuta, educador i emissor britànic. Hill va servir amb l’Honorable Companyia d’Artilleria durant la Primera Guerra Mundial i va ser el primer artista encarregat pel Museu de la Guerra Imperial en enregistrar el conflicte al Front Occidental. Va escriure molts llibres sobre pintura i dibuix, i entre els anys cinquanta i principis dels 60 va presentar un programa de televisió per a nens de la BBC anomenat Sketch Club. Aparentment, Hill va inventar el terme “art therapy” el 1942. El 1945 va publicar les seves idees al llibre Art Versus Illness. Hill va pensar que quan la resistència física del pacient era la més baixa, això d’alguna ma-nera rendia l’ego “animal ego” i permetia que els poders creatius de la “essència espiritual” passessin per obres d’art. En la recuperació, aquests poders creatius tendiran a retrocedir al “lloc comú pictòric”. Va re-conèixer que la guerra no només era físicament destructiva sinó que també danya va “ments, cossos i esperances” i que la necessitat de la curació psicològica era encara més important que la simple reparació física de “béns i béns”. Creia que la pràctica de l’art, “en malaltia i en salut”, podria convertir la societat lluny de la guerra fent més apreciada la creativitat artística. Va veure la teràpia de l’art com una part integral del Servei.

ACCEPTACIÓ DE L’ARTTERÀPIA COM A PROFESSIÓ A ANGLATERRAEls artistes professors de pintura que treballaven a hospitals anglesos van formar, l’any 1964, una associació amb la finalitat d’aclarir quines eren les funcions del terapeuta artístic dins dels hospitals, quina formació havien de rebre i quina havia de ser la seva situació laboral. L’associació Britànica de Terapeutes Artística es va vincular, l’any 1967, al Sindicat Nacional d’Ensenyants. I, durant un temps, es va exigir als membres de la associació la titulació com a docents.El panorama psiquiàtric va canviar substancialment els anys 70 amb moviments com l’antipsiquiatria i els Grups de Trobada. Aquest ambient va animar artistes i professors d’Art que treballaven en teràpia a reinvindicar un paper més actiu en el tractament de pacients. No

· 11 ·

acceptaven el paper, que freqüentmentment se’ls assignava, de proveïdors de materials artís-tics. Com no existia una formació específica, van optar per defensar la formació en Belles Arts, ja que els semblava l’ensenyament més proper a la seva tasca. Fins al 1980, el Ministre de Sanitat i Seguretat Social Britànic va mantenir que la Teràpia Artística era una forma de Terà-pia Ocupacional, però en aquesta dècada es va establir l’Artteràpia dins del Sistema Nacional de Salut de la Gran Bretanya.

APARICIÓ DE L’ARTTERÀPIA ALS ESTATS UNITSLes dos pioneres del de la teràpia artística als Estats Units van ser Margaret Naumburg i Edith Kramer.

Margaret Naumburg Va néixer el 14 de maig de 1890 a Nova York i va morir el 26 de febrer de 1983 a Massachu-setts. Va ser una psicòloga americana, educadora, artista, autora i primera gran teòrica de l’Artteràpia. Abans de treballar en artteràpia, va fundar la Walden School of New York City. Va anomenar el seu enfocament artterapèutic Teràpia d’Art orientada dinàmicament que es basa en reconèixer que els pensaments i sentiments fonamentals de l’home provenen de l’inconscient. En aquest enfocament, el terapeuta reté la interpretació encoratjant als clients a descobrir què significa per a ells la seva imatge.L’any 1947, Margaret Naumburg, que va ser la primera a utilitzar un procés artístic dins del seu treball com a psicoanalista i es va basar en utilitzar l’art per alliberar l’inconscient. L’obra resultant es considerava un discurs simbòlic que el terapeuta anima al pacient a interpretar i analitzar. Va ser influenciada per Carl Jung i Sigmund Freud. L’Associació Americana de Teràpia Artística (ATA) va reconèixer els seus èxits artterapèutic amb el més alt honor oferint-li el primer premi de Membres de la Vida Honorífica. També va ensenyar teràpia d’art a nivell de postgrau a la Universitat de Nova York.

Margareth Naumburg

· 12 ·

Edith Kramer Va néixer al 1916 a Viena, Austria i va morir al 2014 a Austria. Va ser una pintora austríaca, seguidora de la teoria psicoanalítica i pionera en artteràpia. Kramer va creure especialment en el concepte de sublimació. La teoria freudiana descriu la sublimació com un procés de mecanisme de defensa que consisteix a tornar mentalment un acte socialment inacceptable o un record negatiu en un acte o record positiu. Kramer es va dedicar a nens i adolescents que sovint no podien explicar els seus sentiments mitjançant l’ús de paraules. El 1958 Kramer va publicar Art Therapy in a Children’s community.Kramer va treballar en l’àmbit educatiu i va aplicar l’Artteràpia en escoles terapèutiques. Va fundar el programa de postgrau d’Artteràpia a l’Universitat de Nova York i la Universitat Geor-ge Washington de DC.

Més endavant, molts hospitals i instal·lacions de salud mental van començar a incloure pro-grames d’artteràpia després d’observar com aquesta forma de teràpia podria promoure el creixement emocional i cognitiu dels nens. La disciplina va continuar creixent, convertint-se en una eina important per a l’avaluació la comunicació i el tractament tant per a nens com per a adults. RECONEIXEMENT DE L’ARTTERÀPIA A EUROPAPel que fa el panorama europeu, va ser molt valuosa la creació d’ECARTE (The European Consotorium for Arts Therapy Education), l’any 1991, per les universitats de Hertfordshire, Münster, Nijmegen I París. És un consorci d’universitats i d’institucions de formació superior que té com a objectiu fona-mental representar i promoure el desenvolupament de l’artteràpia, la dansateràpia, el drama-teràpia i la músicoteràpia. Treballa per crear lligams entre els professionals i els estudiants, promou la investigació i el reconeixement de la professió, ofereix suport al desenvolupament acadèmic i organitza conferències internacionals per fomentar la comunicació. L’última d’aquestes conferències, que tenen caràcter bianual, ha estat la setena i s’ha celebrat el més setembre de 2003 per primera vegada a Madrid. En aquesta darrera, la participació ha estat de 32 països europeus, llatinoamericans, els Estats Units,el Canadà, el Japó, Israel, Austràlia i Nova Zelanda. A la sisena, organitzada a Luxemburg van participar-hi 26 països de tot el món.

Autorretrat d’Edith Kramer, 2008

· 13 ·

INICIS DE LA FORMACIÓ D’ARTTERÀPIA A ESPANYA Fa poc temps que a Espanya se sent parlar d’Artteràpia. Actualment encara hi ha molta gent que es pensa que és una teràpia alternativa. Es pot afirmar que l’art teràpia té més de 50 anys de trajectòria, s’ensenya a les universitats i hi ha associacions professionals d’artterapeutes, encara que per a nosaltres sigui nova.

Els estudis universitaris d’artteràpia neixen a Espanya l’any 1999, concretament a la Facul-tat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona (impartits al Centre Metàfora), en forma de Màster. El dia 7 de gener de 1999 es crea l’Asociación Española de Arte-terapia i els seus objectius es resumeixen en cinc:

• Agrupar els corrents de treball terapèutic adscrits a l’Artteràpia, és a dir, que utlitzen el llenguatge artístic coma mitjà d’expressió i d’autoconeixement.

• Promoure, coordinar i realitzar activitats i projectes orientats al creixement personal, la formació i l’acció artterapèutica de qualsevol tendència.

• Mantenir relacions de cooperació amb entitats relacionades amb l’ús de l’Art (enqualsevol de les seves formes) com a mitjà d’autoconeixement.

• Representar l’Artteràpia a Espanya.• Queden exclosos l’interès lucratius i les finalitats polítiques.

Posteriorment, al gener del 2001, la Facultat d’Educació de la Universidad Complutense de Madrid, posa en marxa el segon Màster. Actualment, aquestes són les dues universitats que formen artterapeutes. Al marge d’altres d’estudis universitaris, hi ha centres que organitzen cursos formatius com l’Escola d’Expressió, Comunicació i Psicomotricitat de l’Ajuntament de Barcelona, el centre gestàltic ZOA o ISPA, Arteterapia El Puente...

El mes d’abril de 2003, es va intentar posar en marxa un altre Associació d’Artteràpia, promo-guda pel Centre Metàfora, (on es realitza el el Màster d’Artteràpia de la UB), fins i tot es va arribar a fer la primera assemblea constituent, però hi va haver problemes de registre i aques-ta segona encara no s’ha legalitzat. Aquest any 2003 també es va crear a Madrid, l’Asociación Foto Iberoamericano de Arte terapia. La creació d’aquestes associacions significa un pas que permetrà avançar cap a l’aclariment d’Artteràpia com a disciplina, ajudarà a dibuixar el perfil professional de l’artterapeuta i evitarà l’intrituisme professional, a la vegada que constituirà plataformes impulsores d’investigació, d’implantació de projectes i fomentarà el reconeixe-ment social de la professió.

A Catalunya, en aquests darrers anys, comencem a trobar professionals formats en artteràpia i treballant en diferent camps de la nostra societat Últimament, ja en algunes escoles es dóna entrada, amb col·laboració dels serveis psicopedagògics dels centres, a personal preparat en aquesta nova àrea.En algunes institucions de Barcelona, s’aplica l’artteràpia com a part activa del tractament, per exemple, a l’hospital Sant Joan de Déu on és una valuosa eina de coneixement dels nens. A La Santa Creu i Sant Pau també està present dins dels serveis d’oncologia mèdica i la Unitat de cures pal·liatives.

· 14 ·

L’ARTTERÀPIA ANTROPOSÒFICA

L’Artteràpia Antroposòfica es basa en l’Antroposofía, una ciència espiritual iniciada per Rudolf Steiner. Anomenada també Artteràpia Hauschka per la seva gran propulsora, la Dra. Margareth Haus-chka que, impulsada per la Dra. Ita Wegmann en els anys 30 del segle XX va ser de les pri-meres en desenvolupar l’art amb una intenció terapèuticaLa Dra. Ita Wegman va treballar amb Rudolf Steiner desenvolupant la medicina antroposòfica, que avui es coneix i que abasta moltes disciplines com eurítmia curativa, pedagogia curativa (impulsada per ella), o la pròpia artteràpia.

Margarethe HauschkaLa Dra. Margarethe Hauschka va néixer al 6 d’agost de 1896 a Hamburg i va morir al 7 de juliol de 1980 a Boll. Va ser una doctora i antròposofa i va ser una de les primeres impulsadores de l’artteràpia. Al 1925 a l’Institut Clínic-Terapèutic de Aslesheim, a Suïssa, va estudiar Eurítmia curativa. Allà va veure com dos artistes alemanyes empraven la pintura amb els seus pacients. A partir d’aquí comença a treballar amb pintura i ceràmica amb els seus propis pacients a la clínica del Dr. Husemann a Alemanya.El 1927 la Dra. Wegmann li demana que vagi a una clínica a Suïssa per poder tenir cura tera-pèuticament de diversos pacients. Amb aquesta experiència va poder desenvolupar-se més a nivell artístic.A partir de 1929, a més de la seva carrera com a mèdica, va ser la responsable d’ensenyar art als cursos d’infermeria i medicina antroposófica. Va emprendre aquesta tasca durant dotze anys consecutius fins a la Segona Guerra Mundial.Des de 1940 i durant 22 anys va treballar i va impartir cursos per diversos països.Totes aquestes experiències van ser les que van ajudar a construir les bases pràctiques i teòri-ques de l’Artteràpia que la van portar a fundar la primera escola de teràpia artística el 1962 a Bad Boll, Alemanya.

Margareth Hauschka, 1950 aprox.

“La tasca del terapeuta consisteix en crear una vivència plaent durant l’acte de pintar, per a què les experiències del color puguin actuar fins a l’àmbit corporal”

· 15 ·

Rudolf Steiner Va néixer al 25 de febrer de 1861 i va morir el 30 de març de 1925. Va ser un filòsof austríac, erudit literari, educador, artista, autor teatral, pensador social i esoterista. Va ser el fundador de l’antroposofia, que es troba a l’origen de l’educació Waldorf, l’agricultura biodinàmica, la medicina antroposòfica, la forma artística anomenada eurítmia i d’altres moviments. Steiner definí la antroposofia com:“La antroposofía es un sendero de conocimiento que quisiera conducir lo espiritual en el hom-bre a lo espiritual en el universo. Pueden ser antropósofos quienes sienten determinadas cuestiones sobre la esencia del hombre y del mundo como una necesidad tan vital como la que se siente cuando tenemos hambre y sed.”

Ita WegmannVa néixer el 22 de febrer de 1876 i va morir el 4 de març de 1943. Va ser cofundadora de Me-dicina Antroposófica amb Rudolf Steiner. El 1921 va fundar la primera clínica mèdica antropo-sófica a Arlesheim, coneguda fins a 2014 com la Clínica Ita Wegman. També va desenvolupar una forma especial de teràpia de massatge, anomenada massatge rítmic i altres tractaments terapèutics.De 1923 a 1935 va ser membre del consell de la Societat Antroposòfica General i va dirigir la Secció Mèdica de la Free School of Spiritual Science associada a Dornach. El 1935 va ser expulsada de la Societat Antroposòfica.

Rudolf Steiner, 1900.

Ita Wegmann, 1920 aprox.

· 16 ·

FONAMENTS DE L’ARTTERÀPIA HAUSCHKA

La Artteràpia Hauschka parteix d’un mateix i de les necessitats de cada individu. En aquest tipus de teràpia és la pròpia persona la que s’ha de curar, és per això que ofereix unes propos-tes que ajudaran a trobar respostes i així obtenir un procés d’autocuració efectiu. És un tipus de teràpia que empra tècniques artístiques per recuperar l’equilibri perdut, i per tant, recuperar la salut, ja sigui física o mental.

No es tracta d’arribar a un resultat artístic, l’objectiu del treball es troba en el procés del pa-cient segons les seves necessitats, considerant la seva constitució, la seva patologia, la seva biografia.S’aplica a pacients amb malalties i patologies, tant físiques com psicològiques, així com també s’empra per a un desenvolupament personal on la recerca de l’harmonia i del propi centre són factors importants.

Els materials que s’empren són naturals i de la més alta qualitat possible. Es fan servir aquarel·les líquides, pigments naturals, carbonet, grafit, fang, llapissos de colors etc. A més dels materials, hi ha diverses tècniques com el dibuix, pintura o modelatge, entre altres.Cadascuna d’aquestes tècniques serà més recomanable per a unes persones que estiguin passant per una situació concreta que d’altres.

• Amb l’aquarel·la el pacient aprèn un nou llenguatge amb el qual pot expressar-se i millorar el seu estat anímic. L’aquarel·la és ideal per al sistema rítmic i respiratori ja que a través de la seva pinzellada terapèutica ens ajuda a fluir.

• El fang, ajuda al pacient a modelar una peça, i d’alguna manera, modelar-se a si mateix, trobant així el seu centre. és contraindicat en persones

• Amb el dibuix de formes s’aprèn a centrar-se en el moment i el lloc, Se sol recomanar a persones, inclosos nens, amb dificultats per a la concentració i amb excessiva activitat mental, ja que comporta concentració i presència.

Una cosa que és molt important, que espanta a moltes persones, és que no cal cap tipus de coneixement previ sobre dibuix, pintura o altres tècniques artístiques per poder fer artteràpia. L’important sempre serà el procés en el qual el pacient participarà activament del resultat que, a més a més, li aportarà benestar.

· 17 ·

TÈCNIQUES

DIBUIXDins de la tècnica del dibuix hi ha diferents tipus depenent de les necessitats de la persona.

• DibuixfiguratiuEn aquest dibuix el dibuixant ha d’estar fidelment arrelat a la realitat. D’aquesta manera es deixa de banda la fantasia i la imaginació. Per aquest motiu aquest dibuix és recomanat a per-sones molt imaginatives, que els hi costa tenir els peus a terra i que necessiten reconciliar-se amb l’entorn. Es recomana a persones que pateixin malalties com la depressió.Aquesta tècnica és molt bona per adolescents, que estan buscant la veritat.El dibuix figuratiu desafia a la persona a seguir les proporcions, les mides, l’exactitud.L’objecte s’ha de reproduir amb fidelitat, ajudant a la persona a la percepció de la realitat.

• Dibuix geomètricEl dibuix geomètric és molt bo per a adolescents per la mateixa raó que l’anterior. S’utilitzen materials de dibuix tècnic com el regle i el compàs.Simula el pensament, la lògica. Es copia la saviesa de la naturalesa, ja que la natura- lesa és pura geometria.Aquesta tècnica calma les emocions, dóna estructura als sentiments i al pensament.

Exemple de dibuix figuratiu d’una poma.

Exemple de dibuix geomètric d’una poma.

· 18 ·

• Dibuix amb carbonetPer dur a terme la tècnica del dibuix amb carbonet es necessita força interior per crear foscor en el full. És un dibuix en el qual es busca entrar en l’obscur, en el dens.Es necessita coratge i s’ha de buscar la llum en la foscor.Aquesta tècnica estimula la força de voluntat. És confronten la llum i la foscor en l’interior de la persona.

• Dibuix de formesEl dibuix de formes és semblant a realitzar moviments musicals en el paper. Es busca la repe-tició, el ritme i un moviment que flueix.Dibuixar formes incentiva l’impuls cap al joc, cap al lúdic. Ajuda a equilibrar la respiració. S’incentiva l’àmbit rítmic.

• Dibuix amb pastelEn el dibuix de pastels es fan moviments petits i tensos, utilitzant els dits de la mà. S’utilitza pastel en pols. Va des de la delicadesa cap a la intensificació dels colors en diferents llocs. Aporta calor i va especialment cap als sentiments, tranquil·litzant.Aquesta tècnica és curativa per a gent amb falta de calor, com per exemple el càncer. Té un efecte contrari a la geometria, va des d’un estat conscient a un estat més de somni.

Exemple de dibuix de formes d’una poma.

Exemple de dibuix a carbonet d’una poma.

· 19 ·

• Dibuix dinàmicEn el dibuix dinàmic es fan moviments lliures i extravagants utilitzant tot el braç. Les línies es troben i s’ajunten com fils d’un teixit. És un procés creatiu i alliberador que aporta vitalitat i lleugeresa.

• Dibuix ratllatEl dibuix ratllat es basa a fer traços diagonals, de dalt a baix. Es dibuixa a partir d’un seguit de línies diagonals, totes en la mateixa direcció. A partir de les línies es concreta l’objecte.Aquesta tècnica exigeix precisió en el paral·lelisme de les línies. Es necessita posar atenció molta atenció. Dona ritme i ajuda al fet que la persona “posi els peus a terra” i sigui conscient. Aporta autocontrol.

PINTURAEn la pintura s’utilitza sovint la tècnica de l’aquarel·la.L’aquarel·la es fa servir sobre paper mullat i amb aquarel·la líquida. Aquesta tècnica ajuda a vivenciar de manera conscient els colors i els trobaments entre ells.

L’aquarel·la ajuda a diluir, a deixar anar, a calmar. Si es treballa amb la pinzellada terapèutica (pausada, llarga i acompanyada d’una respiració profunda) és recomanable a quasi tots els casos de pacients; excepte a persones massa expandides, que no tinguin límits. Aquestes

Exemple de dibuix dinàmic d’una poma.

Exemple de dibuix ratllat d’una poma.

· 20 ·

persones necessiten contencions, un exemple de patologia relacionada amb aquest aspecte seria la histèria.

MODELATGEEl modelatge aporta estructura i forma. No és adequat per persones que tenen malalties fre-des com el càncer i ni per persones que estan desvitalitzades.

La tècnica més comuna en el modelatge és el fang. Aquesta tècnica tampoc és recomanada a persones que pateixen malalties d’aquest tipus, ja que necessiten calor i el fang és un material molt fred.

Amb el fang es poden fer exercicis com el dels cossos platònics, que es basa en la modelació de formes geomètriques una darrere l’altre en un ordre determinat.

Un altre material que s’utilitza per al modelatge és la pedra de talc. Aquesta tècnica és bona per persones violentes, els ajuda a enfocar la seva energia en alguna cosa positiva. En l’escultura es necessita molta força de voluntat i s’ha d’estar present.

Exemple de treball amb aquarel·la.

Modelant amb fang. Exemple de figura de pedra de talc.

· 21 ·

PROPOSTES TERAPÈUTIQUES PER ALGUNES MALALTIES

Quan fa falta calor (reuma, càncer, esclerosi, neurastènia)

• PinturaPaper mullat; de colors freds a càlids. En casos aguts utilitzar immediatament colors càlids. Realitzar moviments i formes obertes, però vinculades. Imatges de contes, arbres en flor, flors, pintar sortides del Sol, també a partir de la tècnica per capes o com en un mosaic.

• ModelatgeEn poques ocasions, en cas que s’utilitzi, llavors relleus o làmines rodones o ovalades petites, transparents de cera d’ovella de colors, amb les que es pot treballar sobre una planxa de vidre per capaç o com en un mosaic.

• DibuixAmb pastels. Atmosferes suaus en tons de colors delicats.

Quanfafaltafred(encasd’inflamacions,hipertiroïdisme,eufòria,histèria)

• PinturaPaper mullat, de colors càlids a freds. En casos aguts utilitzar immediatament colors freds. Pintar superfícies tranquil·les, agafar distància. Graduats blavosos, muntanyes, vidres, també per capes. Reduir tot allà gran. Plasmar en tons de blau en model en color.

• ModelatgeFormes fàcils i clares, allisar superfícies. Cossos platònics.

• DibuixDetalls exactes. Perspectiva. Dibuix ratllat. Percepció.

Quan fa falta llum (disfuncions del metabolisme, depressió, epilèpsia)

• PinturaFormat vertical. El transcurs del dia i de l’any. Mantenir la claredat en el centre de la imatge. També capes amb pigments.

• ModelatgeMetamorfosi de gèrmens a plantes. Relleus celtes, formes humanes.

• DibuixMetamorfosi de plantes i de papallones. Geometria. Cristalls. Dibuix ratllat de paisatges. At-mosferes lunars, hivernal, cristalls de neu.

· 22 ·

Quan fa falta pes (anorèxia nerviosa, diabetis, psicosi, al·lèrgies, neurosis)

• PinturaDes de dalt cap a baix. Densificar els colors fins a la forma. Temes micològics-dramàtics en color indi o tons marrons. També en tempera.

• ModelatgeFormes animals pesants, dormint. Grups de persones. Atuells. Modelatge de formes.

• DibuixExercicis grans de clarobscur amb carbonet o llapis. Objectes.

Quan fa falta la força de la forma (esclarissis múltiple, Parkinson, nerviositat, esquizo-frènia)

• PinturaPinzellades tranquil·les. Profunditat de color fins a la forma. Eventualment amb cera. Retrats, Espais interiors. També per capes.

• ModelatgeEsferes, fruita, metamorfosis ou-ocell, ossos. Pedres. Motius llombards entreteixits en relleus. Modelatge en grans dimensions.

• DibuixDibuix de formes. Imatges reflectides. Carbó, dibuix plàstic amb ombres.

Quan fa falta moviment (asma, migranya, angines, apatia)

• PinturaPinzellades tranquil·les, mòbils. Pinzell ample, molta aigua. Exercicis complementaris. Varia-cions de l’arc de Sant Martí. Transicions de colors. Temes d’aigua, onades. Poesies. Pintura de formes en format gran.

• ModelatgePoc. Moviment d’aigua en relleus. Superfícies amb doble cobertura.

• DibuixNúvols. Meandres, ornaments. Dibuix dinàmic.

Aquestes directrius no són receptes, sinó suggeriments per a la recerca de la teràpia indi-vidual. Potser una espècie de guia que el mateix terapeuta pot manejar de forma creativa i terapèutica.

· 23 ·

ARTTERÀPIA I PEDAGOGIA WALDORF

Durant aproximadament 100 anys la pedagogia Waldorf ha estudiat l’acompanyament, a tra-vés de l’art, en el desenvolupament en l’evolució del nen i les seves capacitats.

Avui en dia es preten adaptar el més abans possible als nens al mon de la realitat, dels objec-tes dels temps moderns. Estimulant el desenvolupament intensiu de les qualitats intelectuals. El joc lliure que afavoreix la fantasia ha quasi desaparegut. Les joguines dels nens estàn ja acabades, amb color forts, i amb mecanismes sonors integrats, que estimulen i activen el des-pertar de les percepcions exactes i especialitzades en els nens petits, sense donar així pas a la imaginació.

Veiem a nens de menys de 6 anys sommergits en imatges fixes i concretes que els adults construeixen al seu voltant (samarretes amb dibuixets…). No és casualitat que amb el des-envolupament accelerat de la tecnología apareguin desequilibris cada vegada mes freqüents com el transtorn per deficit d’atenciò i hiperactivitat TDAH.

La pedagogía educativa busca compensar les carències que s’observen quan l’entorn del nen no és adequat. Aportar als nens una ensenyança que respongui a les exigències del món ac-tual i acompanyi cadascuna de les etapes evolutives del nen de forma corresponent.

En el primer septeni (0-7 anys), s’han de cuidar, especialment, els ritmes d’activitat i descans (menjar, dormir, jugar, horaris en general…) això ajuda a un desenvolupament fisic correcte. En el segon septeni (7-14) s’acompanya el decobriment del món i la seva bellesa.En el tercer septeni (14-21) s’acompanya el despertar dels ideals i la gestió de l’efervescència emocional.Al primer septeni el món és bó, al segon és bell, i al tercer el món és vertader.

EVOLUCIÓ NORMAL DELS NENS EN LA PINTURA I EL DIBUIX: • De 1-3 anys: construccióEn nen edifica la seva voluntat a partir de la seva motricitat.

Dibuix d’un nen entre 1-3 anys.

· 24 ·

• De 3-5 anys: forces formativesEl nen representa les seves experiències i sentiments. És capaç de posar una temàtica a un dibuix.

• De 5-8 anys: imaginacióEl nen imita el món exterior relacionant-lo amb una història.

• De 9-11 anys: composicióEl nen pren distància de les coses que l’envolten. Cada cop més naturalista.

Dibuix d’un nen entre 3-5 anys.

Dibuix d’un nen entre 5-8 anys.

Dibuix d’un nen entre 9-11 anys.

· 25 ·

LA FEINA D’UN ARTTERAPEUTAPer poder entendre del tot en que consisteix la feina d’un artterapeuta ens hem informat mit-jançant el llibre Arte curativo y curación artística de Eva Mess-Christeller. Mess-Chriseller ens ofereix la seva pròpia visió del desenvolupament d’un procés artterapèu-tic incloent el marc i la tasca artterapèutica, l’actitud del terapeuta, el disseny de la sessió i la lectura dels resultats.

EL MARC I LA TASCA ARTTERAPÈUTICA

Respecte el marc • Hi ha un objectiu terapèutic comú: dur a terme un tractament que millori la situació psico-

lògica de la personal• Les dificultats que s’aborden són, per tant, psíquiques• L’artterapeuta no és present en altres moment de la vida quotidiana de la persona en trac-

tament.• L’espai d’artteràpia on es comparteix diverses activitats, en el cas de que es tracti d’un

centre o institució on es realitzen diverses activitats, sinó que és un espai específic i dife-renciat.

• L’espai és un lloc on es pot actuar amb llibertat total, sempre que no s’agredeixin les per-sones ni les coses.

Respecte la tasca• No es persegueix la creació de res en concret, d’un objecte o una obra acabada, sinó que

l’objectiu és que la persona s’expressi.

• De 12-14 anys: nova percepcióEl nen comença a emprar la perspectiva.

• De 14-16 anys: autenticitatEl món no només és bo i bell, sinó també vertader. Trobada amb el costat obscur del món. Qui sóc jo respecte al món?

Dibuix d’un nen entre 9-11 anys.

· 26 ·

• Predominen les activitats no dirigides; malgrat que de vegades es parteix de propostes genèriques, no hi ha un guió o model a seguir.

• Les tasques de cada sessió generalment estan poc programades; moltes vegades no hi ha cap tipus de programació.

Atès que no és important el producte final sinó el procés de creació, la no-activitat i la no-producció són acceptades de la mateixa manera que les anteriors, i s’entenen igualment com una forma d’expressió.

L’ ACTITUD DEL TERAPEUTAL’actitud del terapeuta és molt important, depenent d’això tindrà èxit o no la sessió de la teràpia. L’artterapeuta ha de crear una atmosfera bona i càlida, on els pacients es sentin bé i còmodes. No poden estar nerviosos, molestos o deixar-se emportar per les emocions i han d’aportar optimisme, alegria, interès i sentit del humor.

A part d’això, el terapeuta ha de mantenir la seva posició com a tal i no deixar-se emportar per una simpatia excessiva cap al pacient. Només podrà ajudar al pacient si aconsegueix establir una relació humana íntima però per sobre d’allò més personal. Aquest procés es pot dur a terme tant amb persones malaltes com amb persones sanes. No ha d’esperar un èxit directe i així pressionar al pacient sinó que l’ha de guiar durant el procés.

Cal destacar • Normalment no intervé en el treball dels pacients.• Té presents les defenses, les projeccions i altres mecanismes psicològics de les persones

amb qui treballa.• No planteja els temes problemàtics de forma directa, sinó que sempre ho fa de forma in-

directa.

DISSENY DE LA SESSIÓLes tasques no haurien de ser difícils. El pacients han d’avançar amb elles, el més impor-tant està sempre en el procés; en el “com”, en la qualitat del procés de creació. A la sala ha d’haver-hi silenci, calma i concentració. És important preparar la sala anteriorment amb tot el que el pacient pugui necessitar. Una vegada acabada la sessió poden exposar-se els treballs realitzats dels pacients per a que els participants puguin fer una reflexió sobre la seva obra.

Un terapeuta experimentat obté ja, en un primer contacte, una impressió essencial de l’altre persona. A partir d’ella dissenyarà el seu programa terapèutic i organitzarà el seu mètode. El pacient no és completament lliure per escollir la temàtica del seu treball artístic, és el terapeu-ta que ha d’escollir un tema en el qual el pacient es senti representat i comprès.

Cal destacar • Es tenen en compte les manifestacions verbals dels pacients, les seves conductes i tot allò

que s’expressa simbòlicament i metamòrficament.• No es manifesten mai interpretacions de les produccions. S’acompanya els pacients en un

procés de diàleg de cada persona amb les seves obres i de reflexió sobre aquestes, i es promou que cada persona doni un significat propi a les obres.

• Els conflictes que es puguin donar entre diferents membres del grup són entesos i abor-dats com una part del procés transcorregut al taller. Es comparteixen en l’espai de posada

· 27 ·

en comú per intentar-los comprendre.

LECTURA DE LES IMATGESAl observar les imatges dels pacients té, sempre, la obligació de contemplar-les amb amor i comprensió. Amb una mirada fred i crítica només podrà veure la part negativa. Ha de comprendre la imatge sempre com a una instantánea d’un estat present, però passat-ger. Per arribar a fer un diagnòstic és necessari que el terapeuta vegi les diferents imatges realitzades pel pacient i les valorari com a un conjunt amb característiques comunes, pròpies de l’individu. Ha de tenir en compte la proposta que ha fet al pacient. Com l’ha guiat i si ha entès o no en què consistia la tasca.

Cal destacar• És molt important que hi hagi un espai específic per a la reflexió individual i grupal sobre

continguts manifestos i no manifestos del que ha succeït en la sessió i sobre les produc-cions.

• Si ha sigut una sessió grupal normalment hi ha una posada en comú davant del grup de treball que cadascú ha fet.

• La part de reflexió és tan important com el procés de producció.

Al fixar-se en la obra, el terapeuta, ha de tenir en compte diferents aspectes: • S’ha de fixar en els colors utilitzats: Són bonics, frescos, naturals, rics en ma-

tisos? Els ha barrejat ell mateix oli han sigut entregats així? Són molt inten-sos o molt devils? Predomina el fosc o el clar en la seva obra? El ple o el buit? La vida emocional de la persona es fa visible en l’elecció i la utilització dels colors.

• S’ha de fixar en el traç del pinzell: el ritme i la pressió sobre el paper. Donen voltes les pinzellades intranquiles d’un costat a un altre? O són rígides i massa firmes? Les pinze-llades estan plenes de vida i “teixeixen” sobre el paper, a partir del moviment del braç? Tot això ens indica l’estat del cos vital de la persona.

• S’ha de fixar en les formes que han sorgit, tenint en compte l’exemple d’un arbre: Si l’arbre és fosc i gruixut, llavors probablement el pacient estara lligat fortament al físic. Però si la forma és massa fina, el tronc massa delicat per poder sostenir l’arbre, llavors amb total seguretat les forces vitals de la persona seran massa devils.

• S’ha de prestar especial atenció a les arrels de l’arbre, presenten l’estabilitat necessària que ha de tenir un arbre?

• S’ha de fixar en l’equilibri: com es l’equilibri entre el color, la forma i el moviment? La part superior de la imatge és massa pesada comparada amb la resta? O a lo millor el centre de imatge està massa ple?

• En funció de cada cas es pintarà de nou la imatge després de haver reflexionat sobre l’obra anterior. A partir d’aquesta repetició el pacient pot convertir-se en sanador de la seva pròpia imatge.

Depenent de l’orientació de l’artterapeuta, aquest posarà més èmfasi i dedicarà més atenció a alguns aspectes o d’altres.

· 28 ·

L’ARTTERÀPIA GRUPAL

En el llibre L’artteràpia i els inicis de la seva formació a Espanya de la doctora Asensció More-no Gonzàlez, explica el procés d’una sessió de artteràpia grupal. El treball en grup possibilita la relació i la comunicació entre les persones que el componen. Permet compartir experiències i problemes personals, treballar en conjunt i cooperar, trobar confiança i recolzament els altres, comprovar les possibilitats de les relacions interpersonals; s’aconsegueix cohesió grupal i apareixen afectes.La majoria dels grups d’Artteràpia tenen un format similar:

• Introducció Benvinguda, presentació dels membres, explicació dels objectius, regles de funcionament, recapitulació de sessions anteriors (en sessions posteriors); algunes persones introdueixen exercicis físics de respiració , de relaxació, de presa de consciència corporal, etc., i de vega-des alguns terapeutes comproven com es troben les persones, com arriben a la sessió, de forma verbal o mitjançant pintures.

• ActivitatNormalment ocupa la meitat del temps disponible. A les institucions , sol ser de 30 o 45 minuts, ja que el temps total sol ser d’una hora i mitja o dues. En altres marcs, les sessions poden ser més llargues.

Exemple del dibuix d’un arbre d’un pacient.

· 29 ·

• DiscussióComentari dels treballs. Es pot fer de maneres molt diverses, depenent de l’orientació del te-rapeuta, de l’entorn, i del grup en qüestió, però, en la mesura que es pot, s’intenta que cada persona pugui verbalitzar què li diu el seu treball, com s’ha sentit, com ha estat la interrelació amb els altres, etc.

Exercici d’una teràpia grupal.

· 30 ·

ENTREVISTES

ENTREVISTA A JEAN PIERRE KLEIN I A EVA BONETFragments d’una entrevista a Jean Pierre Klein, impulsor de l’Artteràpia, i Eva Bonet, llicencia-da en Art i Història i deixeble de Klein. Aquesta entrevista va tenir lloc al Museu Guggenheim on es van celebrar un conjunt de trobades sobre art i cultura sota títol de Art i Creativitat: re-flexos de la ment.

Siguem pràctics. Pateixo depressió, què m’ofereix l’artteràpia davant d’un terapeuta tradicional? - Klein: No busquem la causa de la teva depressió, sinó proposar, per exemple, ser l’autor d’un quadre que quedarà impregnat dels teus problemes. Si treballes amb aquest llenç, treba-llaràs sobre tu mateix.- Bonet: No posem el dit a la ferida, no busquem el dolor de la persona, ni interpretem el que passa. Fem, més aviat, una estratègia de volta, de circumval·lació, perquè el pacient es trobi amb les formes que surten dels seus dolors.

Podeu donar exemples de pacients anteriors?- Klein: He acompanyat a un nen víctima d’abusos sexuals a aquest procés a través de la invenció de diàlegs amb titelles. En les seves invencions hi havia una violència terrible, amb bruixes i dracs. Aquest era la manera com ell posava en la ficció la violència que sentia dins. A poc a poc, el nen es va alliberar dels seus traumes.

En què es diferencia l’obra del pacient que vol superar una ruptura de parella del que tractadevèncerlamortd’unfill? - Bonet: Jo veig el teu dibuix, la teva pintura, la teva dansa i puc interpretar el que passa, però per a nosaltres això no és important. El que compten són les diferències que es donen en la teva feina durant el procés de maduració de la persona. Nosaltres els acompanyem en aquestes revelacions, li empenyem a evolucionar en l’obra.

Com es dóna llavors el salt entre pintar un quadre i un altre més i començar a aprofun-dir en allò que realment fa mal al pacient?- Klein: A poc a poc. Sempre hi ha un primer moment de contacte, una petita expressió, des-prés un moment d’interioritat.

Llavors, recomanen pintar a qui creu que no pinta res? - Klein: Exacte! Recomanem el desenvolupament de l’art en el que tu tinguis unes tècniques més desenvolupades. La persona es val de les seves pròpies capacitats.

Si un pensa en artistes com Van Gogh o Dalí diria que l’art no els va ajudar molt a curar … - Klein: Hi ha dues maneres d’interpretar l’obra de Van Gogh i Dalí. Un pot endevinar en les seves pintures la depressió o l’esquizofrènia que podien patir. La que ens interessa a nosal-tres, la artteràpia, seria la de veure la manera en què tots dos van tractar de superar la seva bogeria a través de l’art.

L’artista buida el seu interior davant d’una obra?

· 31 ·

- Bonet: Més que buidar, un sempre busca. Més aviat crec que un digereix. Jo assimilo el pro-cés de creació artística a un procés de digestió d’emocions i vivències. Un digereix per poder nodrir i metabolitzar després. En aquest procés de discriminació entre el que et serveix i el que no, un comença a construir-se. Comença la cerca. - Klein: Treballes sobre tu mateix sense dir-ho expressament. Oscar Wilde va escriure ‘Doneu-li una màscara i us dirà la veritat’. La artteràpia és l’art de la màscara.

He llegit que les persones més felices no se senten atretes per la creació. Ho creuen així? - Klein: Crec que quan un se sent més autor en el camp artístic es torna també una mica més autor en la seva vida. - Bonet: L’acte de crear és inherent a la vida. Potser una persona molt feliç no es plantegi tot això com un procés de creació, però segurament, en un aspecte o en un altre de la seva vida, està creant. Encara que no ho sàpiga, està creant la seva pròpia vida feliç.

El més important que hem extret d’aquesta entrevista és que l’artteràpia no es basa en que el terapeuta busqui el dolor de la persona i en trobi la cura sinó que és un procés de digestió, transformació i recerca cap a un estat més positiu que es dóna en la creació.

ENTREVISTA A MAGDA FARRÉEl dia 21 de setembre vam fer una visita a la consulta de l’artterapeuta Magda Farré. La Magda és ex-presidenta del Institut de Psicologia Carl G. Jung de Barcelona, psicoterapeuta, analista, artterapeuta i directora de seminaris d’Artteràpia, així com professora en el Màster de Psicologia i Psicoteràpia Analítica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Investiga la relació entre Art i Teràpia, considerant la vessant projectiva i creativa de la producció artística i l’efecte psicoactiu de les imatges i les tècniques.

Un cop allà ella ens va rebre amablement i ens va portar a una sala on ens va compartir els seus coneixements sobre el món de l’Artteràpia.Vam iniciar la conversa explicant-li sobre el nostre treball i els nostres objectius. Ella va pro-cedir a explicar-nos sobre l’Artteràpia i les diferents branques. Hi han diversos enfocaments a l’hora de fer Artteràpia, depenent de l’escola teòrica que hi ha de fons. Dins de l’Artteràpia plàstica hi trobem:

Artteràpia centrada en la expressió, la més coneguda.Artteràpia centrada en la impressió, com l’Artteràpia Antroposòfica.

L’Artteràpia expressiva fa servir l’art com a medi d’expressió, mitjançant les propostes de treball que fa l’artterapèuta. El referent teòric és psicoanalític, o bé de la psicologia profunda.Es podria posar com exemple d’aquesta modalitat, el cas d’un nen al que se li proposa di-buixar una casa. Després, el nen ens explicarà què passa en aquesta casa: Qui hi viu, si li agradaria viure-hi, etc.. El dibuix també ens informa de la seva personalitat. Si el nen dibuixés una casa petita amb una porta ben tancada i barrots a les finestres, podríem interpretar que és un nen introvertit i emocionalment tancat. Aquesta proposta també forma part d’un test projectiu que es diu HTP i es fa servir com una prova diagnòstica per conèixer la personalitat.

L’Artteràpia centrada en la expressió va començar als hospitals gairebé per atzar.

· 32 ·

A l’any 1941 Adrian Hill era una artista convalescent en un sanatori durant la Segona Guerra Mundial. Es va dedicar a les seves pròpies pintures per tal de alliberar-se del avorriment. Això va fer que d’altres pacients també comencessin a pintar. Hill va veure una millora en els pacients, al expressar-se amb l’art, els quals aconseguien treure l’angoixa i l’ansietat que no podien expressar amb paraules.

L’Artteràpia Antroposòfica es una modalitat més centrada en la impressió que els colors i les formes transmeten a l’usuari o pacient. Trobem el sèu antecedent en Johann Wolfgang von Goethe i l’estudi cromàtic que recull a la Teoria dels Colors, on hi exposa l’impacte que exerceixen els colors en les emocions. Prova d’això és el treball del fisiòleg francès Charles Féré que el 1880 tractava als pacients histèrics exposant-los als efectes de diferents llums cromàtiques. En Féré hi trobem l’inici de la Cromoteràpia.

L’Artteràpia Antroposòfica neix a partir del treball del Dr. Rudolf Steiner. Té el seu inici al 1925 amb les doctores Ita Wegmann i Margaret Hauschka a l’Institut Clínic Terapèutic de Arles-heim a Suïssa. Després d’uns anys d’experiència professional la doctora Hauschka va crear l’Escola d’Artteràpia a Boll, Suïssa.

Aquesta modalitat d’Artteràpia contempla que la percepció sistemàtica, de l’efecte objectiu, dels colors I de les formes tenen qualitats terapèutiques. El color i la forma presenten unes lleis objectives i arquetípiques.

Un exemple d’aquesta modalitat d’intervenció seria el cas d’un pacient amb un trastorn de tipus distímic. A aquesta persona se l’acompanyaria a desenvolupar un procés art-terapèutic, amb diverses propostes de temes a treballar, que hi poguessin incloure cada cop colors més lluminosos i formes menys pesades. Així l’acompanyariem de la foscor a la llum i de la càrrega a la lleugeresa. A l’Artteràpia Antroposòfica el procés és molt més important que la producció plàstica de cada sessió, i requereix de varies sessions.Pel que fa a les formes, és molt important l’elecció de la tècnica amb la que se li proposa tre-ballar al pacient. Modelar amb fang confereix més resistència que pintar amb aquarel·la i és adient per aquelles persones que necessiten límits, contenció i concentració, com és el cas d’alguns trastorns psicòtics.

Però, si bé el modelatge pot ser adient per les situacions abans esmentades, pot ser contra-produent en persones amb malalties de càncer, que pateixen una falta de vitalitat i d’escalfor. En aquests casos es podrien fer propostes de treball amb pigments de color, un material molt més adient en aquestes situacions, ja que els colors càlids i la fricció suau amb el paper transmeten escalfor.

El principi de la metamorfosi és també molt important en aquesta modalitat d’Artteràpia. Des d’aquesta perspectiva es considera que la paulatina transformació de l’obra afavoreix la ar-mónica transformació interior. Un exemple d’aquests principi el trobem al modelar una esfera de fang I convertir-la en els diferents cossos platònics. Aquest procés requereix un esforç de concentració que és molt útil, per exemple, en persones amb dèficit d’atenció.Els treballs en equip afavoreixen la dinàmica grupal. Amb aquesta finalitat podem fer servir diverses propostes i tècniques per tal de afavorir la comunicació i la relació social.

Com podeu veure l’elecció de la tècnica amb la què es proposa treballar artísticament, té una importància fonamental. Això que acabo d’explicar amb poques paraules, requereix una llarga

· 33 ·

i profunda formació. També cal destacar el fet de que els professional d’aquesta modalitat treballen en equip amb d’altres artistes i professionals de l’àmbit terapèutic.

Al final de la sessió, la Magda ens va compartir uns vídeos com a font extra d’informació.Al primer vídeo, l’artterapeuta Maya Moussa ens explica la diferència entre l’artteràpia an-troposòfica i altres tipus de artteràpies. La majoria de teràpies es fan servir com a un medi d’expressió, mentre que l’artteràpia antroposòfica treballa la impressió que té la manifestació artística en la persona mitjançant formes i color, i proporcionar al pacient la capacitat de co-mençar un procés autosanació.https://www.youtube.com/watch?v=3xWGwwO03wQ&feature=youtu.be

El segon vídeo explica el funcionament de l’Artteràpia Hauschka, en la que s’utilitza el dibuix, el modelat i la pintura. Elizabet Álvarez, artterapeuta i experta en teràpia Hauschka, ens ex-plica quin tipus de mètode de treball ha fet servir amb Gáleo, un pacient amb Síndrome de Down, i com s’ha de tractar terapèuticament a un pacient amb aquesta condició. https://www.youtube.com/watch?v=ekeSaJcPLtA&feature=youtu.be

ENTREVISTA A EVA BERENGUER RODRIGO

Eva Berenguer i Rodrigo és graduada en Arts Aplicades en l’especialitat d’il·lustració artística, llicenciada en Belles Arts a l’especialitat de pintura i Màster de Postgrau en Psicoteràpia per l’Art a la Universitat de Barcelona. Professora de dibuix i pintura en diverses entitats privades ha compaginat la seva tasca docent amb treballs d’il·lustració tecno-científica.

Paral·lelament, la seva trajectòria com a artterapeuta l’ha portada a treballar en diversos cen-tres on s’ha especialitzat en trastorns de l’alimentació i problemàtiques diverses, principalment de nens i adolescents. Ha treballat 8 anys com a professora de secundària, fundadora i pro-fessora de l’escola de Creativitat Gràfica i Digital Centre Berenguer, on desenvolupa la seva tasca d’Artterapeuta, recerca i investigació d’artteràpia i malalties.

El 19 d’octubre vam anar al Centre Berenguer, a la seva consulta a Sabadell. Allà li vam expli-car el nostre treball i la vam entrevistar.

Reunides Noa, Alejandra i Maria amb l’Eva fent l’entrevista al Centre Berenguer a Sabadell

· 34 ·

Com vas descobrir el món de l’artteràpia?Vaig saber de l’Artteràpia quan estava estudiant Belles Arts a la Universitat de Barcelona i just acabant la carrera van venir uns artterapeutes que feien una xerrada sobre un postgrau d’’artteràpia.

Que et va motivar a dedicar-t’hi?Quan t’agrada alguna cosa el que vols fer és conèixer-ho. Quan vaig sentir “Artteràpia” se’n van obrir els ulls, ja que sempre m’ha interessat l’art i la psicologia. A la presentació vaig veure el camí que havia de seguir.

Què és el que t’agrada o et motiva de la teva feina?Poder ajudar a les persones, tant a les que tenen algun problema psicològic, emocional com a les que volen observar i descobrir coses de la seva forma de ser, conducta o estat d’ànim.

Comtriesladisciplinaartísticaméseficaçperunpacient?Els exercicis solen ser amb materials de lliure elecció. A vegades preparo jo les sessions quan ho veig necessari, sobretot en grups, però la majoria de vegades els hi dono llibertat per es-collir la tècnica i materials.Jo els acompanyo en el procés que escolleixen per a que ells mateixos puguin adonar-se del que els dibuixos i pintures els estan comunicant.

És necessari tenir una malaltia per anar a una sessió d’artteràpia?No, això ja ho heu vist vosaltres amb el vostre treball. Molt sovint quan venen a les sessions s’adonen de coses interessants d’ells mateixos.

Com demostres mitjançant la creació del pacient si s’ha pogut expressar emocionalment?Tota creació expressa emocions. S’entén bé el que es vol solucionar observant desde la pri-mera creació fins la final. La part terapèutica és el procés.

Estàacceptadacomateràpiaoficiall’artteràpiaaEspanya?Iaaltrespaïsos?No, no està acceptada com a professió. El problema de l’Artteràpia és que no és fàcil de de-mostrar que intervé la psicologia i que no és una distracció o passatemps. A altres països com a Anglaterra sí que està acceptada. A Espanya encara ens queda feina perquè sigui recone-guda. Tinc fe en que hi arribarem.

Quins són els casos més comuns que t’has trobat sent artterapeuta? Podries explicar-nos algun? Es repeteixen patrons?Algun dels casos més freqüents en nens és la hiperactivitat i TDH. Aquests nens solen tenir problemes de conducta i dificultats en els estudis. Un dels casos més freqüents en adults és la depressió.

Podríes explicar-nos els casos que més t’han xocat com a artterapeuta?És alguna cosa difícil de dir perquè són casos molt personals. Ho puc dir globalment. He tingut joves, petits, malalts de trastorns alimentaris....Vaig tenir un nen amb una conducta molt agressiva i dificultat amb els estudis. Amb mi va des-carregar molt. Va anar fent històries,”matant” personatges, pors... A nivell psicològic va poder descarregar tota la seva ira. Durant el procés terapèutic vaig anar parlant amb els professors i

· 35 ·

pares del nen. Ell treballava molt amb plastilina. Al final va ajuntar tots els personatges que ha-via creat durant totes les sessions i va posar una bandera al cim, com que ho havia aconseguit, havia arribat a dalt. Les seves professores em van comentar que hi havia hagut una millora.

Amb quins estudis t’has format per arribar a ser artterapeuta? Com has aconseguit dedicar-t’hi?Jo vaig fer un postgrau en Artteràpia amb professors que s’havien format com a artterapeutes a Anglaterra. He aconseguit dedicar-mi donant-ho a conèixer a la gent i a diversos centres i escoles. Alguna vegada t’has vist incapaç d’ajudar a un pacient?Si, en un centre amb noies amb trastorns alimentaris. Aquestes noies ja estaven en tracta-ment amb psicòlegs, i malauradament jo només vaig ser una teràpia temporal d aquell cen-tre, no vaig poder continuar amb elles, que al mateix temps no estaven gaire interessades en fer més teràpies.

T’has trobat alguna vegada amb un pacient amb el qual l’artteràpia no l’ajudés?Alguns si, persones que es frenen bastant. Hi ha persones que quan veuen que la cosa es posa seria, abandonen perquè no estan preparades per afrontar la seva realitat.

Com tractes amb una persona que és molt tancada emocionalment i li costa expressar-se?Treballo l’artteràpia deixant via lliure a qualsevol material i tècnica, tot el que es fa o no es fa transmet una emoció o sentiment. Observo als pacients a partir del seu llenguatge artístic, corporal i verbal. Les primeres sessions solen ser fredes però amb el temps s’acaben obrint. És important establir relació de confiança amb el pacient.

I el contrari? Amb una persona que no sap controlar les seves emocions?Tot queda transmès en el que fan, només s els ha d’ensenyar a veure-ho.

Quan dura més o menys el procés terapèutic d’una persona? Cada quan es fan les ses-sions?Depèn de la persona. El procés dura aproximadament un any, però es pot allargar a dos o alguns més.

Quanconsideresqueelprocésterapèuticd’unapersonahafinalitzat?Amb la seva actitud i també amb tutories amb els pares i professors si son nens o adolescents.

Com van ser els inicis de l’artteràpia aquí a Espanya?Va ser difícil. Els primers són els que han d’obrir el camp: es tracta de portar-ho a escoles, hos-pitals, centres.. difondre-ho i donar-ho a conèixer com a una ajuda que val la pena. L’internet ha significat una gran expansió per a l’artteràpia.

Creus que l’artteràpia tendeix més cap a la ciència o pseudociència?El problema de l’artteràpia és que no és del tot demostrable i no tothom s’ho creu. De vegades es ven com a un passatemps “terapèutic”.Espero que en un futur l’artteràpia pugui ser reconeguda com a ciència. A Anglaterra és consi-derada una teràpia oficial, en canvi, a Espanya encara estem endarrerits en diferents aspectes.

· 36 ·

TESTIMONIS

TESTIMONI D’UN PACIENT ARTTERÀPIA EXPRESSIVATestimoni d’una persona que va passar per un procés de curació a través de l’Artteràpia. Frag-ment extret del treball fet per Glòria Martí, llicenciada en Artteràpia.

D’on va venir l’impuls de pintar?A partir d’un temps en depressió i angoixa, es van ajuntar molts malestars de tipus diferents: en el treball, estres per un excés de feina i problemes emocionals importants.

El bloqueig intern era tant insuportable, que intuïtivament i com un desig espontani, però in-sistent, em vaig sentir empesa per anar a comprar-me un cavallet i una caixa d’olis i paletes. L’objectiu era poder traspassar aquestes emocions que em venien a glopades, i posar-les en algun lloc concret. Pensava o sentia, que dipositant aquells malestars en un lloc, sortirien del meu cervell i del meu angoixat pit, per a deixar espai per a respirar.

De fet, la depressió em donava una manca de concentració tant gran, que era incapaç de llegir i se’m feia molt difícil escriure. Fins i tot, em preocupava si quan millores, podria tornar a llegir.

Per a mi, el mitjà més visceral i intuïtiu per transformar emocions, sensacions i sentiments era a través del color i el traç. La força o suavitat del traç, el desig de rascar fort, tant amb les ungles com amb objectes punxants, forquilles..., el de embrutar amb les mans i amb un bon gruix de pintura....era el que el meu cos em demanava.També vaig anar a comprar només un tipus de colors perquè eren els que el meu cervell ne-cessitava: tota la gama de grocs, ocres i marrons, pel simbolisme que tenen amb les defeca-cions en el sentit literal de la paraula. Algunes de les primers coses, eren purament empastifar amb paleta i colors marrons, ocres... i després treballar formes rascant amb les ungles i altres eines.

Necessitava expressar-me plàsticament sense un condicionant estètic, sense necessitat de saber dibuixar ni haver pintat mai prèviament. Em vaig permetre fruir com un infant. Fer allò que volia i com ho volia. Sense haver de justifi-car res, ni tècnicament ni estèticament. Amb una intenció ben llunyana a la d’haver de fer-ne res de les produccions, ni penjar-les enlloc, ni regalar, ni res que pogués fer pensar en un final feliç d’una “obra pictòrica”.

Quan poses tota la ràbia en una pintura amb simbologia abstracte, només tu saps què hi diu i a què es refereix, ningú més pot traduir-ho, a menys que tu li expliquis, per tant, et dona una tranquil·litat i placidesa indescriptible. El text escrit, en canvi, és més controlat, hi ha coses que no t’atreveixes a posar-ho per si t’ho llegeix algú.

Gairebé feia una pintura diària. En total unes 40 aproximadament. En algunes d’aquestes pintures hi feia taques amb aquarel·la líquida i després mirava quin contingut psicològic li volia donar, que em suggeria... aleshores, acabava el treball amb retolador negra re-dibuixant al damunt allò que jo hi veia o volia que s’hi remarqués.

Ens pots ensenyar una de les teves pintures?Aquesta és la meva habitació. Està feta des d’on m’asseia a pintar. Allà hi havia el cavallet i

· 37 ·

les pintures durant una bona temporada. De fet, em passava moltes hores al llit. I de sobte, sabia el que volia fer, m’aixecava i em posava a pintar. Em passava allò que en diuen, fluir. És pintant en aquest estat, que vaig entendre què volia dir fluir. Perquè jo pintava sense gairebé pensar. Deixava que la meva ment i les meves sensacions fessin el que sentien. Jo pràctica-ment no em proposava res...anava fent com una autòmat i sovint al final em quedava una mica parada de com havien anat les coses i dels resultats. Ja que partia de no haver pintat mai.

TESTIMONI DE PACIENTS D’ARTTERÀPIA ANTROPOSÒFICA

L’artterapeuta Eva Mees-Christeller escriu en el seu llibre Arte curativo y curación artística testimonis de pacients que ha tractat amb patologies concretes. Explica les característiques de cada pacient, els processos que es van fer servir i els resultats que van tenir aquestes tècniques en casa un d’ells.

INFLAMACIONS I CÀNCERJan B., 27 anys, tècnic de telèfon de professió, temperament melancòlic, alt, cos prim, mem-bres dèbils, pintura corporal inclinada cap endavant, veu suau, pàl·lid. Va tenir una joventut difícil, amb un pare estricte, una mare malaltissa i un germà que va morir jove.

• DiagnòsticCàncer d’estómac en un estadi avançat i metàstasi.

• IndicacionsPintar, per vivenciar l’alegria dels colors, estimular el metabolisme, millorar la respiració i ge-nerar calor.

• ProcésEl comportament del pacient en pintar era sensible, curós i delicat. Tenia tendència a encap-sular les formes que sorgien, amb contorns sòlids que recordaven tumors. Els seus colors predilectes eren el gris i el blau clar. Només podia suportar altres colors en tons pastel. Li van començar a agradar quan ho va poder utilitzar per imatges de plantes i flors obertes. Va ser llavors quan els seus ulls van començar a brillar i les seves galtes van adquirir una mica de color. Pintar era una activitat molt intensa i el pacient es cansava, de manera que només suportava mitja hora al dia. Però formava part de la seva quantitat de feina diària i podia pintar tranquil·lament durant uns quants dies seguits en el mateix quadre.

Els seus traços en el pinzell mostraven una tendència de moviment rígid. A causa d’això, en primer lloc, vam fer un breument un dibuix dinàmic, és a dir: amb llapis de colors un joc ràpid de línies lliures de formes aèries, onades i símbols d’infinit fluids. L’aspecte juganer i ple de fantasia d’aquest tipus d’exercicis ajuda, després al pacient en el moment de pintar, a realitzar treballs en aquarel·la amb més lliures i transparents; cosa que el va proporcionar molta alegria.

• ResultatsAugment de la gana, augment en l’ànim de vida, menor dolor, acceptació de la mort propera, mort tranquil·la. El tractament va començar massa tard per a una millora visible de l’estat físic del pacient, però el malalt va expressar una i una altra vegada els seus sentiments i vivències per efecte del color i la seva relaxació sobre pintar. Va dir: Quan pinto em sento totalment sa.

· 38 ·

EL CORMaria H, 48 anys, bibliotecària, viu amb la seva germana gran, per la que sent una gran res-ponsabilitat, ja que és poc autònoma. La pacient es manté a si mateixa sempre en segon pla, és reservada amb els seus sentiments i es retira sovint. Pateix angina de pit i insomni. El seu temperament colèric no li permet tranquil·litzar-se; l’activitat continua que ella carrega a sobre, l’oprimeix.

• DiagnòsticArrítmies cardíaques, estrès.

• IndicacionsDibuix figuratiu per la falta de concentració; dibuix de formes per a la pèrdua de ritme; mo-viments tranquils i encreuaments simètrics de les línies per a l’equilibri interior. Pintar amb colors fluids per a una millora en l’aspiració i expressió dels sentiments.

• ProcésEl pacient va pintar, en primer lloc de forma espontània amb pinzellades curtes i colors inten-sos, que fluïen els uns en els altres. Mostrava poc sentit de la direcció, utilitzava massa colors i realitzava massa moviments descontrolats.No podia suportar bé el taronja i el vermell, sofria palpitacions. Això significa: diluir els colors, utilitzar preferentment tons verds i blaus. En dibuixar li resultaven difícils les repeticions exac-tes de formes. L’espai pictòric sempre estava massa ple des del punt de vista compositiu. Maria H. va assistir a la teràpia durant tres mesos i dues vegades a la setmana. En primer lloc vam dibuixar, perquè es calmés. Després vam pintar cada vegada una sola atmosfera de color amb graduacions de colors bonics dins les transicions i les barreges van començar a adquirir certa maduresa i calma.

• ResultatMenys molèsties cardíaques, són més llarg i profund, millora en la relaxació també durant el dia. La responsabilitat per la seva germana li resultava una càrrega menys pesada sobre la seva esquena.El pacient tenia més confiança en allò que el destí li tenia guardat. El seu estat d’ànim es va tornar més tranquil; la seva respiració, menys estancada. Va practicar també diàriament a casa el dibuix figuratiu i va realitzar bodegons molt bons.

ASMALa pacient Doris G., té 32 anys, era actriu, va tenir una joventut intranquil·la; pares separats; criminalitat dels germans; problemes d’incest.Gran talent artístic i recerca de nous continguts i formes.

• DiagnòsticAsma; plors compulsius en cas de fortes excitacions; atacs de rabia.

• IndicacionsPintar ambients sobre estats d’ànim, dibuix de clar-obscur amb carbonet, per expressar i do-minar el dramatisme i el dinamisme interior.• Procés

· 39 ·

Al pacient se li va donar un full de paper mullat, aquarel·la blanca ultramar diluïda i un pinzell ample. Se li va demanar que pintés alguns moviments blaus, partint des del centre del full cap a baix cada vegada més fosc i calmat; cap a dalt, cada vegada més clar i lleuger, per diluir-se totalment cap al blanc. Amb pinzellades llargues i passades respiratòries intercalades, va pintar sempre d’esquerra a dreta. El principi i el final de la pinzellada havien de ser relaxada i sense marques de colors.

La seva tendència era interrompre les línies ondulades al principi o al final o encapsular-les en curvatures. Li vaig demanar que comencés les pinzellades a l’aire, a sobre del paper, i que portés al paper el moviment; al final, que el deixes anar un altre cop de la mateixa manera.Després d’un d’aquests exercicis va evitar un d’aquests atacs, que ella estava esperant; va passar de llarg, l’exercici el va interceptar. Després es va repetir aquesta situació, i sempre va poder evitar l’atac a temps. (També va venir el pacient una vegada per setmana a dibuixar amb carbonet durant un any aproximadament).El blau va ser, durant molt de temps, l’únic color amb el qual podia calmar-se; després també el color marró, ocre i groc daurat fosc; també tots els tons de verd que ella feia servir per a paisatges i bodegons. El vermell l’evitàvem totalment, a causa de la seva agressivitat i el seu efecte estancant. En el dibuix amb carbonet van posar especial atenció a transicions a gris entre la foscor i la llum.

• ResultatMenys atacs severs, menys freqüència. Possibilitat de dominar-los a temps. Millora en el cal-ma interior; cap mor.

MIGRANYAW. E, professor 45 anys, pare de família, ben apreciat, ambiciós, eficient. Patia, des de fa molts anys migranya. Precisament quan tenia reunions importants patia atacs que sovint du-raven dos o tres dies, de manera que no podia participar en trobades i en conferències. El metge li va recomanar que treballes regularment al jardí i que fes teràpia artística. També li va recomanar que tornes a toca el violoncel.

• DiagnòsticMigranya per estrès, estrenyiment crònic.

• IndicacionsTreballar amb fang. Treballar a fons i durant molt de temps en el material, amb tota la mà. Amassar a consciència adequada. Partint de l’esfera, modelar cossos platònics i també for-mes compenetrades de diferents cossos.

• ProcésEl pacient va assistir a la teràpia durant alguns mesos, dues vegades a la setmana. En amas-sar el fang va activar l’activitat metabòlica de l’intestí. El fet de pressionar i estirar el fang podia relaxar-se també de forma rítmica, fins i tot cantant una cançó. Les sis superfícies del cub van sorgir lentament a partir de l’esfera mitjançant pressió dels dits des de fora cap a les sis direccions, fins que van aparèixer les arestes i els vèrtexs. Va ser llavors quan va sorgir certa claredat en la massa.• Resultat

· 40 ·

Atacs menys freqüents, sovint fins i tot cap atac, si treballava artísticament de forma regular. La digestió es va regular. Li va sorgir també el desitg de crear escultures grans i lliures.

ANSIETAT (FÒBIES)Ria N., cantant, té 35 anys, divorciada; ja no podia sortir ni tampoc cantar.

• DiagnòsticAgorafòbia (terror obsessiu als espais oberts o descoberts que pot transcorre a una malaltia), mal funcionament del fetge i poc ferro a la sang.

• IndicacionsReforç de les forces vitals; activar els processos de ferro; desenrotllar el valor; oferir suport de l’activitat creativa.

• ProcésDibuix perceptiu d’objectes quotidians com vaixella, atuells, cubs, escombres, cadires i taules. Mirar i dibuixar en perspectiva els mobles, l’habitació, les vistes, el carrer, les cases. Dibuixar sistemàticament objectes vistos des de diferents punts de vista, des de diferents distàncies i amb diferent il·luminació, també amb carbonet en clar-obscur. D’aquesta manera sorgeix un sentit de l’espai, la vivència de la llum i la foscor i del mateix moviment des de diferents punts de vista.El modelatge d’animals i figures humanes li va donar la sensació de plenitud, de pes i també de l’existència en l’espai.Va dibuixar i modelar columnes gregues, per experimentar en elles la posició erecte del seu propi ser.

• ResultatLa pacient sorprenentment va aprendre a enfrentar-se molt millor amb les mors que a vegades apareixien de manera tan sobtada. Es va atrevir a donar, cada dir, alguns passos per sortir de casa; cada vegada un pas més.Va començar, un altre cop, a cantar i a fer classes de cant a casa seva. Així, trobant-se bé i sana, es va donar d’alta de la teràpia.

DEPRESSIÓLa senyora, L. E., 66 anys, directora d’una fàbrica, viuda, jubilada. Després d’una vida laboral plena amb moltes responsabilitats, de sobte sol i sense res a fer. Forces físiques encara sa-nes, grans ideals, però cap feina a fer.

• DiagnòsticDepressió, insomni.

• IndicacionsConservacions biològiques, treballar al jardí o hort, modelar.

• Procés

· 41 ·

La feina en un hort es va poder realitzar, després de molts esforços, en els camps d’un agri-cultor de la zona. Resultava difícil mantenir la regularitat i l’organització del dia. El pacient es-tava constanment cansat. Les conversacions bibliogràfiques eren reveladores i van portar una nova llum als aspectes reprimits del passat. Van sorgir dificultats en el modelatge. Les mans no podien donar cap forma clara. Quan vam començar a pintar amb carbonets, va sorgir una cosa sorprenent. Va crear figures rodones de colors formant un centre. La feina amb els qua-dros de pastel va durar uns mesos. En lloc d’argila, va provar de treballar amb pedra de talc: raspant, llimant i pulint. A través del aspecte més artístic-artesanal esta arrelada a la voluntat. Només després d’això podem passar al modelatge.

• ResultatEl pacient va aprendre a enfrontar-se a la nova situació. La seva vida es va omplir, de nou, d’ocupacions i petites feines. Va deixar de prendre somnífers i antidepressius. A la nit orgia una sana relaxació i durant el dia, noves ganes d’emprendre coses.Continuar amb la teràpia artística li va proporcionar constantment un bon equilibri entre l’activitat i la inactivitat, entre el dia i la nit. Les activitats fisiques, córrer, anar amb bicicleta i nadar, van contribuir també a la sanació. Amb el temps va superar completament el seu estat depressiu.

ANORÈXIA NERVIOSAEl pacient tenia 23 anys; aspecte de tenir 17. Prima, pàl·lida, tímida. Filla d’un ric comerciant. De nena, molt consentida, esportista, superficial. La preferida del seu pare; relació gelosa amb la seva madrastra i les seves filles. La mateixa mare l’havia abandonat. Quan tenia 15 anys, i una falta de pes, va ser ingressada en el psiquiàtric com anorèxica i esquizoide.

• IndicacionsEl pacient havia de tenir una vivència del pes terrenal a partir del modelatge. Havia de conèi-xer el seu entorn, dibuixant objectes i creat ordre a partir d’exercicis de simetria.

• ProcésRealitzava dibuixos figuratius d’ilustracions d’animals amb molta rapidesa, sense mirar al paper, a manera d’esbós, captaven molt bé l’essència de les característiques dels animals. D’aquesta manera podia treure el seu costat instintiu animal a través d’un dibuix cada vegada més conscient. Es mantenia la mirada i la concentració a partir d’objectes simples; afegint més tard llum i ombres, el que els permetia estar en l’espai.A partir del dibuix de formes simàtriques va sorgir el sentit de dalt i baix, de dreta i esquerra. Augment en el domini en ella mateixa a partir dels actes de voluntat artístics; es va despertar la percepció dirigida dels sentits. En treballar amb fang, havia d’exercir pressió sobre ella, en lloc de pessigar sobre ella. Va modelar un cub que havia d’adquirir cada cop dimensions més grans i grans formes animals, fins que, lamentablement va haver de deixar abans de temps la nostra clínica.

• ResultatLa pacient mostrar una millor concentració, una distribució espacial i temporal més conscient en allò artístic, però també en els assumptes quotidians, millora en la puntualitat i l’ordre, reaccions més clares a les impressions de l’exterior, digestió normal i hàbits alimentaris més moderats. La mirada es va tornar més calmada. Va augmentar de pes.

· 42 ·

TREBALL DE CAMP

INTRODUCCIÓ TREBALL PRÀCTICEl nostre treball pràctic consta d’un seguit de quatre sessions d’artteràpia de tipus antroposò-fica, de dues hores amb la Joana Demestre. Les sessions es van dur a terme durant el mes d’octubre i novembre.Ens vam posar en contacte amb la Joana a través de la Maya Moussa, docent del centre d’artterapia antroposófica, “Artteràpia El Puente”. La Jimena i la Joana van ser alumnes de la Magda Farré.

QUI ÉS LA JOANA DEMESTRE?La Joana Demestre Viladevall ha cursat estudis de Disseny gràfic i Il·lustració a l’Escola Eina i de la Dona de Barcelona i és una artterapeuta. Durant molt anys ha treballat com a dissenyadora gràfica, dissenyadora multimèdia i il·lustradora. Actualment treballa d’artterapeuta

Com arribes a l’artteràpia?Va ser un cúmul de casualitats. Jo acabava de passar una etapa molt trista i intensa de la meva vida i, tot d’una, vaig començar a dibuixar amb el llapis. Un altre factor va ser que el meus fills entressin a l’escola El til.ler, on vaig descobrir la pedagogia Waldorf i l’antroposofia (vull mencionar també la doctora Hauschka, creadora de l’artteràpia antroposòfica). Un dia, una mare de l’escola em va dir: “Joana, a tu que t’agrada tant el color i que sempre en parles, podries apuntar-te a un curs d’artteràpia que fa una mestra suïssa”. Així ho vaig fer. El curs va ser un impacte molt fort per a mi, i al cap d’un temps vaig fer la formació en artteràpia.

Què pot fer l’artteràpia que no pugui fer la psicoteràpia?Són llenguatges diferents: els artterapeutes no som psicòlegs, ni metges. L’ideal seria que els pacients amb algun desequilibri físic, psíquic o emocional vinguessin a fer les sessions d’artteràpia a través d’una prescripció mèdica o psicològica, com fan a Alemanya, Suïssa o Anglaterra. Aquí encara queda camí per recórrer, tot i que hi ha professionals de la medicina que ho estan fent. L’artteràpia antroposòfica acompanya la persona perquè sigui la responsa-ble del seu procés de transformació.

Joana al seu taller

· 43 ·

Diries que tens una “missió” de vida? Quina és? Viure i gaudir. Ser un mateix i donar amor al món que ens envolta. És una feina senzilla i alhora complicada! Jo vull oferir i compartir ART amb les persones, ja sigui a través de les escultures i dibuixos que faig o mitjançant l’artteràpia.

Joana, què ens falta, com a societat?No ens fa falta res. Anem evolucionant com a espècie, cada persona, animal o planta evolu-ciona en el seu nivell de consciència.

Com pot l’art transformar el món? Realment és possible? L’art pot fer transformar les persones, si ho desitgem. El seu poder és infinit, si el sabem utilit-zar i en tenim ganes. En la prehistòria i l’antic Egipte l’art era sagrat. Mica en mica, això s’ha anat perdent fins avui, on l’art ja ni s’ensenya a moltes escoles. Quin greu error! L’art és, per a mi, una connexió amb nosaltres mateixos i la nostra essència. És allò invisible que ens fa diferents i únics, i alhora iguals els uns amb els altres.

PRIMERA SESSIÓ

La primera sessió va ser el dia el 4 d’octubre. Vam quedar amb la Joana a les 17:00 a casa seva. La trobada va ser molt agradable. Quan vam arribar ens va portar al seu taller, un altell ple de treballs artístics de tota mena. Ens va fer una introducció sobre en que consistierien les nostres sessions i va explicar la tècnica què faríem servir aquell dia.

En aquella primera sessió vam treballar el fang perquè li semblava la tècnica més oportuna. Va dir que havia triat aquesta tècnica per la nostra primera sessió ja que és molt efectiva en adolescents com nosaltres que, molt sovint tenim molta energia i ens resulta difícil projectar-la de manera positiva. Un dels altres motius pels quals va triar un exercici amb fang, és perquè és una de les tècniques menys habituals en l’artteràpia.

La tècnica del fang, com la resta de tècniques emprades en l’artteràpia, es pot utilitzar amb qualsevol tipus de pacient. És un material fred i per això no és recomanable a persones amb poca vitalitat i dèbils com podrien ser malalts de càncer, que necessiten escalfor.

Vam començar agafant una quantitat de fang que fos del tamany de les nostres mans, amb l’objectiu de fer una bola el més esferica possible. El procés requeria molta concentració i silenci i l’utilització de la mà sencera, implicant els dits i el palmell. Un cop arribat a l’objectiu

Primera sessió del treball de camp amb fang i els quatre resultats.

· 44 ·

ens va proposar passar-nos les boles entre nosaltres per notar el treball de les altres. Aquesta activitat s’utilitza per teràpies grupals on l’objectiu és buscar una cohesió de grup. Vam poder sentir la temperatura i la textura de cada bola i vam veure una relació entre la persona i la seva figura. La de la Maria era la més gran de totes, la de la Noa estava molt calenta i la de l’Alejandra tenia un acabat molt suau i llis. Això en va portar a reflexionar sobre la presencia de la personalitat de cada una en la seva composició.

Tot seguit ens va proposar una activitat que creia indicada per a joves com nosaltres. Havien de plasmar en la bola la resposta a la pregunta: Tu que vols aportar al món?

Ens va resultar difícil plasmar una idea així en el fang i simplement vam deixar anar les nostres mans sense pensar en el que estavem fent. El resultat d’aquesta activitat van ser tres figures completament diferents en forma, textura i significat. Ens en vam adonar més tard del signifi-cat de les figures al analitzar-les.

La Joana ens va donar un paper on haviem d’escriure la nostra resposta a la pregunta. Aquest paper el vam guardar, sense necessitat d’explicar-li a ningú per poder llegir-lo en un futur i comprovar si ho hem aconseguit.

La Maria va explicar que havia fet algo semblant a la forma d’una cuna amb el que volia re-presentar el que volia donar al món: tendresa, amor i protecció. Es va adonar de les formes dinàmiques que també havia representat on es veia plasmada la seva energía i alegría.

L’Alejandra va voler plasmar la seva personalitat, tranquil·la i serena. Creu que una de les coses que pot aportar a aquest món és pau, calma i equilibri, algo que pensa que manca úl-timament en la societat. Això ho va representar mitjançant una figura acollidora amb formes orgàniques.

La Joana va comentar, llavors, la diferencia entre la figura de l’Alejandra i la de la Maria. La de l’Alejandra amb un acabat molt més perfeccionista que el de la Maria, un altre tret que di-ferencia les seves personalitats.

La Noa va representar una mena de camí infinit, indecís però que mai es desvia. Creu que el camí, com ella, pot anar variant i per tant, les seves aportacions al món també. Se sent inde-cisa perquè creu que hi ha moltes coses que pot aportar al món, com per haver de tirar una sola. Explica que hi ha dos variants del camí, un que porta a l’èxit personal i l’altre que no. Tret que reflexa la part competitiva de la personalitat de la Noa.

Aquest és un exemple del que seria una primera sessió per tenir un contacte inicial amb les tècniques i intentar parlar d’un mateix a través de l’art. A partir d’aquest contacte l’arttèrapeuta pot conèixer la persona i adaptar les sessions a les necessitats del pacient.

La Joana va explicar que per a una persona com l’Alejandra de tarannà serè, es recomanen exercicis per activar-la i que l’ajudin a expressar el seu món interior. En canvi a la Maria, una persona molt activa i nerviosa, se li recomanaria que l’ajudin a saber parar i connectar amb els sentiments. La Noa, segons la Joana, estaria entremig de les dos.

· 45 ·

SEGONA SESSIÓ

A la segona sessió, el 20 d’octubre, la Joana ens va proposar de treballar l’aquarel·la amb pa-per mullat amb l’objectiu de fer un degradat de colors. L’aquarel·la és una tècnica que s’utilitza per tractar la part més emocional de les persones, tant com si són introvertides o extroverti-des. Es busca l’equilibri emocional de l’individu, per tant fa falta que la persona estigui molt present i concentrada en el procés.

Vam començar mullant el paper poc a poc amb una esponja, per tal de que no es desfés. Tot seguit, la Joana ens va posar una tria de colors primaris en aquarel·la líquida. Vam seguir po-sant el color per la part de de dalt del paper fent un degradat i fent servir el següent ordre de colors: carmí, vermelló, groc or, groc llimona, blau prusia, blau ultramar i l’indigo.

L’objectiu era crear una escala cromàtica fent èmfasi en el pas d’un color a l’altre, buscant els colors de transició mitjançant una pinzellada llarga i constant. L’importància d’aquest exercici és el procés d’elaboració, un procés terapèutic que comporta concentració i interiorització. Es el primer pas d’una sèrie d’exercicis amb nou passos que representen les etapes d’un dia, començant per la posta de sol i acaba amb sortida del sol.

Al final, al observar les obres, ens en vam adonar de que cadascuna era molt diferent. La Noa feia servir molt poca aigua i tenia un traçat dur. L’Alejandra va fer servir masses colors càlids i traçat molt energètic; a diferencia de la Maria que va fer servir molts tons blaus i molta aigua, amb traçats molt suaus.

Segona sessió del treball de camp amb aquarel·la preparant els materials

Resultats de segona sessió, escala cromàtica amb aquarel·la

· 46 ·

TERCERA SESSIÓ

La tercera sessió va ser el dia 26 d’octubre. Vam treballar la tècnica dels pigments. La Joana ens va proposar de fer un exercici que no havia provat mai amb cap pacient. Consistia en anar plenant el paper amb pigments de colors, deixant insinuada al centre la silueta d’una persona.

És una tècnica que va molt bé per tothom i en especial a persones sensibles, amb l’autoestima baixa i poca energia vital.

Exemple dels nou passos de l’exercici dels diferents moments del dia

Tercera sessió, treball amb pigments en pols

· 47 ·

Era un exercici que donava molta llibertat i per tant els resultats van ser molt diferents entre si.

L’Alejandra i la Maria van començar pintar amb els pigments des de la part exterior del paper a l’interior. Consistia en frotar el paper amb la pols dels pigments utilitzant la mà sencera. La Maria li va quedar una figura semblant a la de una ballerina, mentre que la forma de l’Alejandra era similar a una llavor. En el que a colors es refereix, la Maria va fer una barreja inconscient de colors que van portar a un resultat brut, l’Alejandra va intentar fer un degradat de colors blaus a verds.

La Noa va fer una interpretació diferent de l’activitat, ella va dibuixar amb els pigments una figura penjant de la part superior esquerra del paper, sense deixar cap part del foli sense pig-ment. Ella va fer servir colors càlids, cosa que més tard vam comentar que reflexava la seva personalitat.

La Joana ens va demanar que posessin un títol a la nostre treball. La Noa va anomenar el seu “Fonts De l’Arkhé” perquè el resultat la recordava a una font de diferents elements: aigua, lava i aire, que l’origen de totes les coses segons els filòsofs pre-socràtics. Vam veure plasmat, en el dibuix, molt dinamisme i moviment, cosa que totes vam relacionar amb el seu comportament. La Joana va explicar que si la Noa fos la seva pacient continuarla l’activitat enfocant-la cap a la figura que havia creat, una nena cap per vall,i des-envolupant-la com si fos un conte. Una sessió d’Artteràpia és un procés molt personal i per tant depèn molt de l’estat anímic de la persona en el moment. L’Alejandra aquell dia no es trobava bé per tant, no va poder desen-volupar l’activitat com hauria volgut i no es va sentir identificada amb el resultat. El títol que va posar ella era “Llavors”. La Joana va fer referència al fet de que havia fet servir colors freds i va dir que si continuessim amb l’activitat li proposaria de treballar amb colors més càlids.

La Maria va titular el seu treball “Ballarina” ja que la figura la recordava a una. Ella va explicar que, igual que la Noa, no va pensar en res durant el procés. Va dir també que la figura sem-blava una noia donant voltes amb un vestit que s’aixecava amb el moviment. La noia tenia una taca groga al voltant del cap que, segons la Maria, representava les coses que, contínuament, li passen pel cap. També vam fer èmfasi en el fet de que el moviment de la silueta ens recordava a la personalitat inquieta de la Maria.

Resultats de la tercera sessió

· 48 ·

QUARTA SESSIÓ

La quarta i última sessió va ser el dia 3 de novembre. Vam fer servir la tècnica de dibuix de formes que consistia en copiar, a partir d’una línia continua, diferents sanefes.

La Joana ens va ensenyar una llibreta on tenia diferents models d’exercicis d’aquesta tècnica, alguns més complicats que altres. Ens va proposar fer una figura en concret i, posteriorment, ens va explicar com l’havíem de fer. L’exercici consistia en centrar sis punts en el paper i, seguint-los, havíem de traçar una línea continua que fos el més semblant possible al model que ens havia ensenyat.

Primer vam practicar en un paper en brut utilitzant llapis de color i quan ja teniem la forma més segura la vam repetir en un paper més gran, ara utilitzant ceres de colors. A l’hora de posar colors a la forma, la Joana ens va explicar que havíem de seguir un procediment concret en el que la linea passava per sobre d’ella mateixa algunes vegades, i d’altres es tallava.

El resultat d’aquest exercici van ser tres dibuixos molt diferents. La forma de l’Alejandra va quedar molt regular i correcte però molt petita i poc centrada en l’espai del paper; va utilitzar els colors de manera molt controlada. En canvi, la figura de la Maria va quedar molt gran, fins i tot semblava que sortia del foli, i els colors eren menys con-trolats i molt més variats. La figura de la Noa va ser un punt entremig ja que, ella va fer una figura molt correcte i ben ajustada al tamany del paper amb uns color controlats i poc variats.

Al haver acabat aquesta forma la Joana ens en va plantejar una altre. Vam repetir el procedi-ment, fent proves amb llapis de color en un paper en brut però aquesta vegada vam dibuixar la forma final amb pigments.

El dibuix de formes és un joc entre la línia i el paper, la interacció del dintre i fora i les simetries. S’acostuma a fer servir amb persones amb dificultats per centrar-se i va bé per donar equilibri, paciencia i estructura.

La Noa va fer una figura molt correcta, compensada i centrada en el paper. Va utilitzar colors variats: blaus, vermells i groc. La figura de la Maria va resultar poc precisa, amb colors difu-minats i de tamany gran respecte al paper. L’Alejandra, en canvi va fer una utilització més

Quarta sessió, treballant el dibuix de formes

· 49 ·

precisa del color i la linea utilitzant tons càlids però, un altre cop poc centrada.

CONCLUSIÓ TREBALL DE CAMPEn aquestes quatre sessions hem tingut l’oportunitat de provar diferents tècniques. Sabem, per això, que totes aquestes tècniques comporten un procés continuo per arribar a una millora en la persona. En aquest treball de cap hem après: • En quines situacions es fan servir cada tècnica• Amb quin tipus de pacient es poden fer servir les diferents tècniques• L’actitud que ha de tenir un artterapeuta• L’atmosfera que s’ha de crear a l’hora de fer una sessió• Un procés terapèutic no dura només quatre sessions sinó que pot durar tot el que sigui

necessari per al pacient, fins i tot anys. • És un procés molt personal en el qual l’individu és el que es cura a ell mateix i l’artterapeuta

és qui s’encarrega d’acompanyar i soportar el procés.

Aquesta part pràctica, malgrat ser un procés curt, ens ha servir per desenvolupar més el nos-tre autoconeixement i per a la cohesió de grup a partir dels exercicis que vam dur a terme com a teràpia grupal. Ens sentim molt més properes entre nosaltres després d’haver tingut aquesta experiencia.

La Joana ens va comentar, al final de les sessions, que creia que la tècnica en la qual ens haviem desesnvolupat més havia estat l’aquarel·la, doncs va ser on ens vam deixar anar més i vam treballar més coses personals a nivell emocional.

La Maria, com a reflexió final del procés, explica que la tècnica que li ha anat millor a nivell personal ha sigut l’aquarel·la en la que va sentir-se més relaxada, comoda i es va poder obrir més. També diu que la primera sessió, la tècnica del fang, va ser-li molt útil ja que va sentir-se molt més connectada amb les seves amigues.

L’Alejandra pensa que la tècnica en la qual va poder desenvolupar-se millor va ser l’aquarel·la,

Resultats de la quarta sessió comparats amb els de la tercera.

· 50 ·

va ajudar-la molt a relaxar-se i concentrar-se únicament en allò, cosa que de vegades li costa. En canvi, la que menys li va agradar va ser la dels pigments, no per la tècnica, sinó perquè aquell dia no es trobava bé, i al ser una teràpia tan subjectiva depèn molt de l’estat d’ànim.

La Noa, ha trobat que la tècnica on s’ha sentit més identificada i on ha pogut experimentar una millora del seu benestar ha sigut el fang. El silenci durant el procés i la concentració continua durant la modelació de l’esfera cap al seu resultat a la pregunta “què vols aportar al món” l’ha portat a desconectar i deixar-se anar. Amb l’anàlisi de la forma final que ha creat ha pogut descobrir un tret més de la seva personalitat.

DEDICATORIA DE LA JOANA DEMESTRE

La Maria. EMPRENEDORA És oberta i simpàtica, directa i sincera i disposada a tirar endavant.

<< El repte: Saber parar i escoltar. Aprofitar l’empenta que te per ajudar i compartir amb els altres.

La Ale: CUIDADORA. És reflexiva, es pausada, amorosa i respectuosa, sap comunicar i escoltar molt bé i te un fons molt nét i profund.

<< El repte: Agafa una mica de confiança per mostrar tota la llum i sabiesa que porta a dins per mostrarla al mon.

La Noa. VITAL. Es activa, oberta i somiadora, i alhora és estructurada i amb un allt nivell de concentració.

<< El repte: Apofitar la seva energia vital i equlibrarla per aprofundir en els temes i no quedar-se amb la part superficial de les coses.

· 51 ·

CONCLUSIÓ TREBALL

Amb aquest treball hem tingut l’oportunitat de coneixer més a fons el món de l’artteràpia, en que es basa, les els diferents enfocaments i branques que existeixen, les diferents tècniques que s’utilitzen i els beneficis d’aquestes. Em pogut experimentar de primera mà en que consis-teix una sessió artterapeutica i ens hem pogut fer una idea de que podria aportar-nos a nivell personal.

Tota aquesta informació ens ha servir per realment corroborar que l’Artteràpia pot funcionar com a eina complementaria per trobar a un equilibri mental i emocional.

Finalitzada aquesta recerca hem pogut donar resposta a les qüestions que ens vam plantejar al inici del treball:En primer lloc, hem pogut afirmar que no és necessari que un pacient hagi estat diagnosticat d’una patologia concreta per poder fer Artteràpia, ja que aquesta és una eina complementaria en la vida de qualsevol individu a l’hora d’arribar a superar obstacles personals. Ho hem pogut comprovar gràcies a la nostra experiència artterapèutica on hem observat un canvi personal.

En segon lloc, hem pogut observar que ademés d’aportar estabilitat mental i emocional, tam-bé pot aportar a la persona una millora en la consciència pròpia i personal a mesura que va avançant en el procés.

En tercer lloc, podem afirmar que existeixen unes similituds i diferències entre l’Artteràpia i al-tres teràpies més convencionals. L’Artteràpia té bases en la psicologia al igual que altres terà-pies. Una de les diferències més importants que veiem és el rol del teapeuta. Els artterapeutes tenen la funció de guiar i acompanyar durant el procés, en canvi els psicòlegs fa un estudi de la informació extreta de les sessions amb el pacient i elabora un diagnòstic.

Per últim, hem pogut conèixer la feina d’un artterapeuta i com la realitza, com es desenvolupa un procés artterapèutic i quines són les diferents tècniques que es poden emprar.

L’Artteràpia no esta reconeguda com a una teràpia oficial a Espanya i sovint és mal entesa i malinterpretada perquè la gent no se la pren seriosament. Per això hem volgut impulsar i do-nar a conèixer aquest tipus de teràpia a través del nostre treball.

Com a conclusió final del treball direm que l’Artteràpia pot ajudar a qualsevol tipus de persona i la recomanem a tots aquells que estiguin interessats en curar-se i/o trobar-se.

· 52 ·

WEBGRAFIA I BIBLIOGRAFIA

DefinicionsARTCOACHING, Arteterapia, https://www.saludterapia.com/glosario/d/6-arteterapia.html, 14 de juliol 2018

ARTTHERAPYJOURNAL.COM, The History of Art Therapy / Idioma: Anglès http://www.arttherapyjournal.org/art-therapy-history.html

CREATIVE COUNSELING 101, The History of Art Therapy / Idioma: Anglèshttps://www.creativecounseling101.com/history-art-therapy.html

GRADSCHOOLS.COM, About the History of Art Therapy / Idioma: Anglèshttps://www.gradschools.com/masters/counseling-psychology/art-therapy/history-of-art-therapy

GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA https://www.enciclopedia.cat/search/site/artteràpia

KUNSTHERAPIE.DE, Wie alles begann- ein historischer Überblick über die Entwicklung der Kunsttherapie / Idioma: Alemanyhttp://www.kunsttherapie.de/kunsttherapie/geschichte.html

TORBINO, Judit, Origen del arteterapia http://www.caminsdecreixement.com/component/content/article/38-arteterapia/86-ges-tion-emocional.html

VIQUIPÈDIA, Artteràpia, https://ca.wikipedia.org/wiki/Artter%C3%A0pia, 13 de novembre de 2018

THE NEW BARCELONA POST, Arteterapia, todos somos artistas. https://www.thenewbarcelonapost.com/es/arteterapia-todos-somos-artistas/

Llibres BERENGUER RODRIGO, Eva, La Closca, Artteràpia trastorns d’alimentació: La Bulímia, Ed. La Busca Edicions, 2008, B0074I679Y

DOMINGUEZ, Pilar Maria, Arteterapia: nuevos caminos para la mejora personal y social, 2006, 84-611-0754-3

DOMINGUEZ, Pilar Maria, Arteterapia: principios y ámbitos de aplicación, 2005, 8460931137

HÉGU, BERNADETTE El desarrollo de la pintura y el dibujo en las escuelas Steiner-Wal-dorf Un ensayo, 2010, 978-84-9380-65-3-8

· 53 ·

MEES-CHRISTELLER, Eva, Arte curativo y curación artística. Sugerencias para artetera-peutas, Ed. Arteterapia de puente, 2009, 3-85636-117

BiografiesWIKIPEDIA, Edith Kramer, 4 de febrer de 2018https://en.wikipedia.org/wiki/Edith_Kramer

WIKIPEDIA, Adrian Hill, 21 de juny de 2918https://en.wikipedia.org/wiki/Adrian_Hill

VIQUIPÈDIA, Rudolf Steiner Any 1900, 18 d’agost de 2018https://ca.wikipedia.org/wiki/Rudolf_Steiner

WIKIPEDIA, Ita Wegman, 10 de desembre de 2018https://en.wikipedia.org/wiki/Ita_Wegman

WIKIPEDIA, Margaret Naumburg, 27 d’abril de 2018https://en.wikipedia.org/wiki/Margaret_Naumburg

CERA DE COLORES, Arteterapia. Qué es. 25 d’agost 2017 ceradecolores.com/blog/2017/08/25/arteterapia-que-es/

· 54 ·

ANNEXOS

EntrevistesEntrevista a Jean Pierre Klein i Eva Bonet MARTÍ I RUBÍ, Gloria, Doctorat titulat de Gloria Martí, Sistemes artístics i mètodes d’aprenentatge. “InterdisciplinART, Noves aportacions dins del currículum artístic i l’àrea de la psicopedagogia Les tic com a eina vehicular”, 2010Entrevista extreta del projecte final de llicència d’estudi 2009/10 de Glòria Martí (Pág 33-36)http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200910/memories/2049m.pdf

Entrevista a un testimoni d’un procés d’artteràpia MARTÍ I RUBÍ, Gloria, Doctorat titulat de Gloria Martí, Sistemes artístics i mètodes d’aprenentatge. “InterdisciplinART, Noves aportacions dins del currículum artístic i l’àrea de la psicopedagogia Les tic com a eina vehicular”, 2010Entrevista extreta del projecte final de llicència d’estudi 2009/10 de Glòria Martí (Pág 37-38)http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200910/memories/2049m.pdf

Complementació de la nostra entrevista a Eva Berenguer RodrigoBiografía i informació sobre Eva Berenguer Rodrigo BERENGUER RODRIGO, Eva, La Closca, Artteràpia trastorns d’alimentació: La Bulímia, Ed. La Busca Edicions, 2008, B0074I679Y

Entrevista a Joana Demestre Viladevall MARTÍ, Meritxell, http://www.joanademestre.com/bio/ 2017Complementació de l’entrevista a Joana Demestre Viladevall http://www.tallerbdn.cat/escultors/demestre-viladevall-joana/, 2015

ArticlesIBÁÑEZ AMAYA, Jimena, Artteràpia: tots som artistes, 4 de juny de 2018https://www.thenewbarcelonapost.com/artterapia-tots-som-artistes/

Revista MORENO GONZÀLEZ, Dra. Ascensió, L’artteràpia i els inicis de la seva formació a Espan ya, 2004, Revista Aloma. Num. 14. Blanquerna https://mediacionartistica.files.wordpress.com/2012/11/moreno-gonzc3a1lez-a-2004-lartter c3a0pia-i-els-inicis-de-la-seva-formacic3b3-a-espanya-revista-aloma-num-14-blanquerna.pdf

VideosGITA Centro Antroposófico, Formación Arteterapia 2017 GITA, 5 de desembre de 2016Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=3xWGwwO03wQ&feature=youtu.be

LA 8 SEGOVIA, Arteterapia Hauschka con Gáleo -exposición- , Video, 30 de setembre de 2016, 5:45 min,Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=ekeSaJcPLtA&feature=youtu.be

· 55 ·

ImatgesImatge testimoni:MARTÍ I RUBÍ, Glòria, Imatge del testimoni d’un procès artterapèutic, 2009 http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200910/memories/2049m.pdf

Retrat de Ita Wegman:WIKIPEDIA, Ita Wegman in Berlin 1899, 10 de desembre de 2010 https://en.wikipedia.org/wiki/Ita_Wegman#/media/File:Ita_Wegman_1899.jpg

Retrat de Hanz Prinzhorn:WIKIPEDIA, Hans Prinzhorn 1920,https://cs.wikipedia.org/wiki/Hans_Prinzhorn#/media/File:H._Prinzhorn.jpg

Retrat de Rudolf Steiner:WIKIPEDIA, Rudolf Steiner im Jahre 1900, 18 d’agost de 2018 https://ca.wikipedia.org/wiki/Rudolf_Steiner#/media/File:Steiner_Berlin_1900_big.jpg

Retrat de Sigmund Freud:EL CONFIDENCIAL, La verdad sobre Sigmund Freud: Las leyendas que circulan sobre él, 16 de maig de 2016https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2015-09-15/sigmund-freud-elisabeth-roudinesco-psicoanalisis-biografia-leyendas_1016330/

Retrat de Carl Gustave Jung:WIKIPEDIA, Carl Gustave Jung, 30 d’agost de 2014https://ca.wikipedia.org/wiki/Carl_Gustav_Jung#/media/File:CGJung.jpg

Retrat de Margaret Naumburg:ELS BAIXOS DE LA TIETA, Pioners de l’Artteràpia,https://jwa.org/sites/jwa.org/files/styles/scale_width_300px/public/mediaobjects/Nardi-Shu-lamith.jpg?itok=xEjk4HUU

Retrat Edith Kramer:WIKIPEDIA, Pintura de Edith Kramer, 25 de març de 2014https://en.wikipedia.org/wiki/Edith_Kramer#/media/File:Edith_Kramer.jpg

Retrat Margareth Hauschka:MARGARETH HAUSCHKA SCHULE, Imatge de Margareth Hauschkahttps://www.margarethe-hauschka-schule.com/

Imatge dibuix a carbonet d’una poma:GARCIA SANCHEZ, CRISTINA Dibuix de taca i línea: Pomes, 13 de novembre 2013http://cristinagarciasanchez.blogspot.com/2016/11/dibuix-de-taca-i-linia-pomes.html

· 56 ·

Imatge tècnica del fang:ESCUELA WALDORF, Pedagogía Waldorf: Modelado y ritmos, 2 de novembre de 2018http://escuelawaldorf-lugo.org/pedagogia-waldorf-modelado-y-ritmos/

Imatge dibuix ratllat d’un poma:Llibre de MESS-CHRISTELLER, EVA , Terapia artística: Esencia y tarea del dibujo. 2016

Retrat de Joana Demestre:PARRA, CONXITA, Entrevista a Joana Demestre, creadora d’Abraçades de fusta, 26 d’abril del 2012http://www.colorsbloc.com/entrevista-a-joana-demestre-creadora-dabracades-de-fusta/

Imatges escola Waldorf del llibre:HÉGU, BERNADETTE, El desarrollo de la pintura y el dibujo en las escuelas Steiner-Wal-dorf Un ensayo, 2010, 978-84-9380-65-3-8