la2, pe2.4

LA2, PE2.4 ALTERNATIVES ASSISTENCIALS EN EL MARC D’UN SISTEMA INTEGRAT Reordenació de la xarxa sociosanitària Versió 2.1. Agost de 2012

PPAC 2012. Reordenació de la xarxa sociosanitària

2 de 21

Sumari

INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................3

1. INTERNAMENT: SUBAGUTS, POSTAGUTS I LLARGA ESTADA ............................................... 5

1.1 Atenció intermèdia: subaguts i postaguts ........................................................................... 5

1.1.1 Postaguts ................................................................................................................. 6

1.1.2 Subaguts.................................................................................................................... 7

1.2 Llarga estada sociosanitària ............................................................................................. 11

2. HOSPITAL DE DIA SOCIOSANITARI.......................................................................................... 13

2.1 Hospital de dia avaluador ................................................................................................. 15

2.2 Hospital de dia terapèutic ................................................................................................. 16

3. EQUIPS D’AVALUACIÓ INTEGRAL AMBULATÒRIA INTEGRAL (EAIA).................................. 17

4. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................ 19

5. COL·LABORADORS.................................................................................................................... 20


3 de 21

INTRODUCCIÓ

L’any 1986 el Departament de Salut va crear el programa «Vida als Anys» per millorar

l’atenció de persones grans malaltes, amb malaltia crònica i en situació de final de vida. Es va

establir un model d’atenció integral, integrat i interdisciplinari, centrat en la persona i la seva

família, per tal de garantir l’accessibilitat i l’equitat territorial. L’atenció en els diferents

recursos sociosanitaris s’ha basat en la competència dels professionals: s’han aconseguit

bons resultats assistencials i un alt grau de satisfacció dels usuaris. El Pla director

sociosanitari, creat el 2006, ha seguit potenciant el mateix model d’atenció en les seves línies

estratègiques: l’atenció geriàtrica, l’atenció a persones amb malaltia d’Alzheimer i altres

demències, l’atenció a persones amb altres malalties neurològiques que poden cursar en

discapacitat i l’atenció a persones en situació de final de la vida.

El ventall de diferents recursos sociosanitaris existents manté una distribució territorial àmplia

i equilibrada, en coordinació amb la resta de recursos d’atenció primària i d’atenció

especialitzada. La cartera de serveis sociosanitaris disposa de serveis d’hospitalització (llarga

estada i mitjana estada, amb convalescència i cures pal·liatives), serveis d’atenció diürna

ambulatòria (hospitals de dia i equips d’atenció integral ambulatòria) i equips de valoració i

suport (UFISS i PADES).

Actualment, el desenvolupament del Programa de prevenció i atenció a la cronicitat i del Pla

de salut 2011-2015 ofereix l’oportunitat d’estendre el model sociosanitari, amb la seva

expertesa en l’atenció integral i interdisciplinària, a altres línies assistencials, així com

adequar la xarxa i els recursos sociosanitaris a les necessitats sanitàries detectades en

aquest nou marc i a l’evidència disponible de formes organitzatives innovadores.

La tendència de la xarxa sociosanitària és impulsar dispositius assistencials alternatius a

l’hospitalització convencional, de menys intensitat sanitària, com són les unitats de subaguts i

postaguts, en què es treballa amb plans terapèutics interdisciplinaris per donar resposta a les

múltiples i complexes necessitats que tenen els pacients amb malalties cròniques.

Així mateix, l’orientació de la llarga estada segueix la tendència d’altres països, en què es

produeix una reducció o desaparició d’aquest recurs i es potencien entorns més residencials,

habitatges amb recursos sanitaris o altres de similars.

Els recursos sociosanitaris sense internament disposen de professionals sanitaris qualificats

amb capacitat per assumir l’activitat avaluadora interdisciplinària, l’atenció mèdica i

d’infermeria de síndromes geriàtriques i malalties cròniques, així com per fer rehabilitació en

períodes curts de temps per a la millora funcional o la rehabilitació de llarga durada per evitar

el deteriorament funcional.


4 de 21

Els recursos de mitjana estada de convalescència, que han mostrat bons resultats, es

mantenen a la xarxa sanitària. Així mateix, l’adaptació i l’adequació dels equips hospitalaris de

suport hospitalari, dels equips de suport domiciliari i de l’atenció al final de la vida es tracten

en diferents grups de treball (hospitals d’aguts, atenció integrada domiciliària i atenció als

centres d’acolliment residencial) per incorporar aquelles accions prioritàries, per millorar-ne la

qualitat i els resultats.


5 de 21

1. INTERNAMENT: SUBAGUTS, POSTAGUTS I LLARGA ESTADA

1.1 Atenció intermèdia: subaguts i postaguts

Justificació

Diversos estudis demostren que un alt percentatge de persones ingressades en hospitals

d’aguts podrien ser ateses en altres dispositius assistencials alternatius de menys intensitat

sanitària. Les hospitalitzacions de malalts grans fràgils o de persones amb malalties cròniques

poden ocasionar diverses complicacions, a més de representar un cost sanitari elevat.

L’hospitalització de subaguts pot ser una alternativa a l’hospitalització convencional, amb

l’aportació de plans terapèutics interdisciplinaris a les complexes necessitats que tenen els

pacients amb malalties cròniques. Són persones que requereixen una atenció centrada en el

pacient, més enllà de la gestió de la malaltia.

Les persones que necessiten hospitalització per rehabilitació en períodes inferiors a 15 dies

poden ser derivades a unitats de postaguts. En aquest entorn es poden aplicar les teràpies de

rehabilitació que necessiten, amb un enfocament d’atenció integral i a més baix cost, amb una

millora en els resultats de salut: millora funcional, menys institucionalització, etc.

Objectius d’aquests serveis

Millorar l’atenció a les persones amb malalties cròniques complexes, en el context

d’una atenció integral i integrada.

Evitar la freqüentació als serveis d’urgències d’aquests malalts.

Evitar l’ingrés o la permanència en l’hospital d’aguts de pacients tributaris d’atenció

intermèdia.

Potenciar l’adequació de recursos i l’eficiència del sistema sanitari.

Tipologia d’usuaris. Definició

Postaguts: l’hospitalització es fa immediatament després de l’hospitalització d’aguts.

Subaguts: l’hospitalització es fa en lloc de l’hospitalització d’aguts.


6 de 21

1.1.1 Postaguts

Característiques generals de la població amb perfil postagut

Pacients amb la malaltia principal clarament diagnosticada i amb necessitat d’ingrés

per a rehabilitació intensiva.

Continuació de tractaments mèdics.

Estades previstes a la unitat no superiors a 12 dies.

Possibles diagnòstics

Patologia traumatològica: fractura de maluc, pròtesi de maluc o genoll, etc.

Patologia neurològica: ictus.

Patologia respiratòria: MPOC.

Patologia cardiològica: insuficiència cardíaca.

Patologies quirúrgiques o infeccioses.

Les patologies anteriors en pacients amb demències o malalties mentals

(preferentment en unitats específiques en aquells territoris en els quals hi hagi una

massa critica que ho justifiqui).

En general, totes les patologies que necessiten rehabilitació en règim d’internament o

tractaments mèdics amb previsió d’una estada aproximada de 12 dies.

Circuïts assistencials

Els pacients derivats amb criteris d’atenció postaguda hauran de ser valorats per un equip

interdisciplinari expert en geriatria i tenir un pla de tractament amb objectius clars

d’ingrés.

Cal que hi hagi uns criteris clars i uns protocols de derivació precoç per a les patologies

més freqüents: patologia traumatològica, ictus, patologia respiratòria i patologia cardíaca.

Previsió de comportament de les unitats de postaguts

Procedència: unitats hospitalàries en un 100%.

Estades mitjanes: inferiors a 12 dies.

Altes a domicili: 70-80%.

Altes a unitats sociosanitàries: inferiors al 15%.

Mortalitat: 10%.

Trasllats a urgències: inferiors al 10%.


7 de 21

S’espera una reducció de l’estada mitjana (80%) d’aquests pacients en l’hospital

d’aguts per sota de la mitjana del seu GRD.

1.1.2 Subaguts

Necessitats de les persones amb perfil subagut

Continuació de tractaments mèdics de pacients reaguditzats però ben diagnosticats en

persones amb:

o Malaltia crònica coneguda i ben diagnosticada.

o Estades previstes a la unitat no superiors a 12 dies.

Possibles diagnòstics i processos

Patologia respiratòria: MPOC.

Patologia cardiològica: insuficiència cardíaca.

Infeccions del tracte urinari, respiratori, etc.

Tractament endovenós 2 o més cops al dia.

Trastorns de conducta, en cas que hi hagi un volum important de pacients, en

unitats específiques de mitjana estada psicogeriàtrica.

Circuïts assistencials

Els pacients crònics que necessitin un ingrés en aquests tipus d’unitat i compleixin els

criteris establerts per accedir-hi hauran de rebre una avaluació clínica exhaustiva prèvia.

En funció de la situació clínica pot incloure la realització de proves complementàries com

analítica, gasometria, radiologia, etc. Per tant, es podran ingressar directament des

d’atenció primària, tot garantint que s’ha fet aquesta valoració del pacient, el contacte

personal o telefònic entre el metge o metgessa d’AP i el del centre on sigui la unitat i amb

les proves complementàries i els informes adients i pertinents.

Valoració de la necessitat d’ingrés a subaguts per part d’un equip interdisciplinari

expert o per professionals capacitats (sèniors o experts clínics).

Un element clau és l’agilitat de l’equip i fer la valoració de forma precoç.

Protocols per a les patologies més freqüents.

Poden ser derivats per l’hospital d’aguts, CUAP, hospital de dia d’aguts o en alguns

casos sociosanitaris o EAIA vinculats a aguts o dispositius amb capacitat de fer les

proves per al diagnòstic.


8 de 21

Directament per l’EAP o els serveis d’atenció domiciliària integrats (ATDOM, PADES,

HADO). En tot cas, es requereix valoració i orientació diagnòstica i terapèutica i,

conseqüentment, les exploracions complementàries (proves) necessàries per fer-ho.

En el cas de les residències de gent gran, els equips d’atenció domiciliària de suport

de la xarxa pública poden derivar casos segons els protocols establerts i en les

mateixes condicions anteriors.

Pel que fa als pacients psicogeriàtrics, igualment es requerirà valoració prèvia per part

d’un EAIA o hospital de dia específics.

Previsió de comportament

Procedència d’urgències hospitalàries: en un 80%, però la tendència hauria de ser a

disminuir i utilitzar alternatives a urgències per a l’avaluació d’aquests malalts (CUAP,

hospitals de dia, etc.). La previsió per a 2015 hauria d’estar al voltant del 50% de

pacients procedents d’urgències i la resta d’altres recursos.

Procedència des d’altres dispositius (CUAP, hospitals de dia d’aguts o sociosanitaris,

serveis d’atenció domiciliària, equips de suport a residències, etc.): en un 20% amb

una previsió el 2015 d’incrementar aquesta procedència fins al 50%.

Estades mitjanes: inferiors a 12 dies.

Altes a domicili habitual/residència: en un 70-80%.

Altes a unitats sociosanitàries: inferiors al 15%.

Mortalitat: 10%.

Trasllats a urgències: inferiors al 10%.

Criteris comuns a unitats de subaguts/postaguts

Accessibilitat 12 hores, 7 dies, amb tendència a 24 hores el 2015.

Metge 24 hores, amb presència física.

Equip interdisciplinari amb la dotació i la capacitació de personal necessàries per

atendre les càrregues assistencials derivades.

Capacitat de fer rehabilitació intensiva.

Possibilitat de fer en el mateix centre: anàlisis de sang i orina, gasometria arterial

(recomanable, o bé tenir-ne circuïts), pulsioximetria, ECG i radiologia urgent i

programada.

Accés a altres proves de forma programada dins o fora del centre: ecografia, TAC,

RMN.

Disponibilitat d’oxigenoteràpia, teràpia intravenosa i accés a circuït per fer transfusions

de forma programada.


9 de 21

Possibilitat d’interconsultes a altres especialitats en el mateix centre per evitar el

trasllat del malalt: neuròleg, traumatòleg, cardiòleg, pneumòleg (l’hospital de

referència pot donar suport per a consultes als especialistes, en línia o per telèfon. És

aconsellable crear aliances estratègiques per a aquestes consultes entre els hospitals

d’aguts i les unitats de subaguts).

Planificació a l’alta de seguiment domiciliari i/o control a l’ambulatori.

Accessibilitat a hospital d’aguts de referència: trasllat de malalts d’aguts i d’urgències,

accés ràpid de postaguts/subaguts al servei d’urgències.

Centres que poden fer subaguts/postaguts

Centres sociosanitaris vinculats o amb gran relació amb hospitals d’aguts que

compleixin les condicions anteriors.

o Han de tenir circuïts definits per a consultes de neuròleg, traumatòleg,

cardiòleg, pneumòleg, etc., sense necessitat de trasllat dels malalts.

o S’ha d’establir un circuït ràpid d’accés a l’hospital d’aguts en cas d’urgència.

Hospitals d’aguts comarcals. En aquests casos caldrà un equip multidisciplinari

capacitat i un model d’atenció integral i centrat en el pacient.

No es considera adequat crear unitats de subaguts en hospitals d’aguts d’alta

especialització.

Sistemes d’informació

El CMBD-SS no és adequat per a aquests malalts.

Cal avaluar la utilització del CMBD d’aguts afegint-hi una escala d’avaluació funcional i

cognitiva.

Indicadors de resultats

Objectius compartits per a tots els dispositius del territori.

Mortalitat.

Altes a domicili.

Reingressos postalta a 30 dies.

Taxa d’hospitalització a postaguts/subaguts.

Estades mitjanes.

Taxa d’hospitalització no programada.

Propostes de sistema de pagament


10 de 21

Pagament per activitat i per objectius.

Ajustar per complexitat (adaptar CMBD-AH, afegint-hi alguna escala d’avaluació

funcional i cognitiva).

Pagament variable lligat a l’acompliment d’indicadors i resultats (per centre) i també a

escala territorial (per integració de serveis).


11 de 21

1.2 Llarga estada sociosanitària

L’hospitalització de llarga estada està destinada a l’atenció continuada de persones amb

malalties o processos crònics i diferents nivells de dependència, amb diversos graus de

complexitat clínica, que no poden ser atesos al seu domicili. Les unitats tenen com a objectiu,

entre altres, millorar la qualitat de vida, la rehabilitació i el control de símptomes.

Actualment, hi ha 5.654 places de llarga estada sociosanitària a Catalunya, amb tendència a

disminuir en els darrers anys. Representa el 51,87% del volum total de la concertació

d’internament sociosanitària.

Pel que fa a la procedència dels ingressos, un 31% provenen de l’hospital d’aguts. En relació

amb els diagnòstics, ordenats per freqüència total, trobem les demències (20,1%), la malaltia

cerebrovascular aguda (9,1%) i l’admissió administrativa/social (7,2%).

De l’anàlisi del RUG III dels episodis atesos en la llarga estada sociosanitària s’identifiquen

els tipus següents:

25% mitjana estada (rehabilitació especial).

50% llarga estada (serveis extensius, cures especials, complexitat clínica).

25% residència (deteriorament cognitiu, trastorns de conducta, deteriorament

cognitiu).

La Llei d’autonomia personal i d’atenció a la dependència (LAPAD) garanteix una prestació de

servei o econòmica individual a les persones que reuneixen les característiques de

dependents segons els barems establerts. La seva aplicació ha significat que les persones

dependents, si no tenen altres necessites de cures complexes que els obligui a estar en un

entorn hospitalari, poden ser ateses normativament amb el desplegament de la llei.

Actualment, a Catalunya hi ha una proporció del 4-5% de persones de més de 64 anys

institucionalitzades, mentre que en altres països aquesta proporció és molt més baixa i es

potencien l’atenció domiciliària i els recursos socials més lleugers.

D’altra banda, hi ha factors que fan de barrera per a un model no institucionalitzador:

La manca d’integració de xarxes (sanitària i social) al territori.

La manca de suport sanitari suficient als centres residencials, que fa que molts no

s’adaptin a les condicions dels serveis socials actuals.

La contradicció entre el copagament en els serveis socials i sociosanitaris de llarga

estada i la gratuïtat de l’actual llarga estada psiquiàtrica.

La diferència entre els convenis col·lectius del sector sanitari i social.


12 de 21

Experiències nacionals i internacionals

L’escenari internacional i en altres comunitats autònomes evoluciona cap a noves fórmules

d’atenció de llarga durada. En general, la tendència és reduir els hospitals de llarga durada o

fins i tot de residències, i a incrementar els recursos socials a domicili.

País Basc: unitats sociosanitàries dins de les residències.

Regne Unit: disminució d’hospitals de llarga estada.

Suècia: atenció a domicili.

Alemanya: atenció a domicili i residències.

França: unitats hospitalàries de llarga estada.

Evolució dels models de llarga durada

+ sanitari + domicili

+ complexitat ‐ complexitat

Hospital de crònics

LTC hospital

Llarga estada

Sociosanitària

Nursing

home

Home care

Habitatge

s

Housing

Habitatges amb serveis

Pisos tutelats

Metge

Infermeria

Proves

complementàries

Infermeria Gerocultor/a

Cuidador/a

Infermeria

Cuidadors/ore

Reducció de la institucionalització ● Potenciar l’atenció domiciliària

● Potenciar recursos socials més lleugers


13 de 21

Atesa aquesta situació, s’imposa una reflexió sobre un model sociosanitari a Catalunya que

reordeni aquests serveis i que els adapti a la nova realitat que hi ha a Espanya i a Europa

sobre les cures de llarga durada, sense perdre capacitat d’actuació i qualitat de serveis.

Recomanacions

Creació d’un gran sector d’atenció de llarga durada que inclogui els centres

d’acolliment residencial per a gent gran i discapacitats i la llarga estada sociosanitària i

de salut mental amb un únic lideratge.

Integració dels actuals serveis de llarga estada, adaptant-ne la normativa i el sistema

de finançament.

Aquest procés ha de ser de transició progressiva (4-5 anys).

Crear o adaptar el mòdul sanitari actual com a part fonamental de la reconversió de la

llarga estada i també com a nova possibilitat d’augmentar els serveis sanitaris a

determinades residències en pacients amb més necessitats sanitàries. Això hauria

d’estar vinculat a les necessitats especials de les persones a les quals s’assigni i a

dispositius acreditats a prestar-les.

Dependència del Departament de Salut d’aquesta xarxa d’atenció de llarga durada, bé

en prestació directa a residència estàndard o bé en mòdul sanitari en persones amb

més necessitat.

El finançament hauria de ser participat per l’usuari (copagament).

Caldria considerar l’accessibilitat atès el temps que es requereix actualment per al

procediment de valoració i el PIA de la LAPAD (de 4 a 6 mesos).

S’hauria d’establir un sistema d’informació compartit pels serveis sanitaris i socials.

La reordenació s’ha de fer basant-se en criteris de planificació territorial.

2. Hospital de dia sociosanitari

Els hospitals de dia sociosanitaris de rehabilitació geriàtrica poden fer rehabilitació en

períodes curts de temps per a la millora funcional o la rehabilitació de llarga durada per evitar

deteriorament funcional. En els hospitals de dia de psicogeriatria també es fan llargs períodes

de tractament per evitar un major deteriorament cognitiu. De vegades, es difícil diferenciar els

tipus de pacients atesos en hospitals de dia i en centres de dia.

Aquest recurs disposa de professionals sanitaris qualificats i, per això, cal potenciar l’activitat

avaluadora interdisciplinària, l’atenció mèdica i d’infermeria de síndromes geriàtriques i

malalties cròniques.


14 de 21

Definició

Assistència, sobretot, a persones grans malaltes i a malalts crònics que requereixen mesures

integrals de suport, rehabilitació, tractament o diagnòstic i seguiment especialitzat en règim

diürn ambulatori.

Objectiu

Els objectius dels serveis d’atenció de dia poden ser l’avaluació integral, la rehabilitació i

l’atenció continuada de manteniment.

La seva utilització pot ser posterior a l’alta de l’internament sociosanitari. Per exemple, per

perllongar el tractament subministrat en una unitat de convalescència o per evitar l’ingrés

prematur en un centre sociosanitari, per ajustament i control farmacològic, avaluació del

pacient geriàtric, etc.

Hi ha unitats especifiques:

Hospital de dia terapèutic i rehabilitador.

Hospital de dia per a malaltia d’Alzheimer i altres demències.

Hospital de dia pal·liatiu.

Hospital de dia per a persones amb malalties neurodegeneratives i dany cerebral.

Es pot considerar un recurs alternatiu a l’internament, ja que és un dispositiu assistencial

interdisciplinari que atén pacients amb malaltia i incapacitat física o psíquica per rebre

tractament integral.

El tractament comprèn:

Cures d’infermeria.

Administració de medicació.

Reeducació de fisioteràpia.

Teràpia ocupacional.

Psicoestimulació.

Orientació a la realitat i teràpia recreativa.

A Catalunya hi ha 73 unitats, amb 1.988 places, i durant l’any 2010 es van dur a terme 5.503

episodis assistencials, amb una estada mitjana de 234,7 dies i una mediana de 152. Pel que

fa als diagnòstics principals, el 39% correspon a deliri, demència i altres trastorns cognitius i

amnèsics, el 18,8% a altres agrupacions diagnòstiques, l’11,8% a esclerosi múltiple, el 8,4% a

malaltia cerebrovascular aguda i el 4,5% a altres trastorns del sistema nerviós.


15 de 21

Cal definir el paper que pot tenir l’hospital de dia sociosanitari per donar resposta a situacions

de crisi i com a alternativa a l’hospitalització i la utilització d’urgències.

Processos assistencials

A l’hospital de dia sociosanitari es poden fer dos tipus de processos:

Avaluador.

Terapèutic.

2.1 Hospital de dia avaluador

Avaluació geriàtrica

− Pacients geriàtrics amb pèrdua funcional recent i/o acumulació de dèficits.

− Pacients amb necessitat d’una avaluació integral exhaustiva que no es pot fer en altres

nivells assistencials i que precisen proves diagnòstiques.

Avaluació de situacions de crisi

La intensitat sanitària en aquesta funció estarà vinculada a la dotació de dispositius

diagnòstics que es tingui en aquest nivell assistencial. En aquest sentit, si es vol utilitzar com

alternativa a urgències, cal dotar-los d’analítica i radiologia per a una avaluació clínica

correcta.

− Descompensacions de patologies de base ja filiades: insuficiència cardíaca, MPOC,

cirrosi (avaluació d’ingrés davant de la gestió ambulatòria al mateix hospital de dia).

− Mal control de símptomes en pacients en situació de malaltia avançada i terminal: dolor,

dispnea, etc.

− Trastorns de conducta en pacients diagnosticats de demència o patologia psiquiàtrica en

persones més grans de 65 anys. Necessitat d’augmentar la contenció dels malalts amb

demències avançades en el seu entorn habitual (domicili o residència) davant

complicacions mèdiques i/o psiquiàtriques.

− Valoració/revisió farmacològica de pacients amb comorbiditat i polifarmàcia quan es

sospiti que el problema que presenten està relacionat amb la medicació.

− Pacients institucionalitzats en residències: als hospitals de dia convenientment dotats de

dispositius diagnòstics, es poden derivar persones de residències que, independentment

del diagnòstic principal, necessitin que se’ls facin proves o assistència no urgents. Es

poden fer diverses proves en un sol dia: radiologia, laboratori, ECG, entre altres.


16 de 21

Les activitats avaluadores diagnòstiques en què es necessiten proves complementàries, com

en el cas dels pacients subaguts o el suport a les residències com a alternativa a urgències,

no es poden fer a tots els hospitals de dia sociosanitaris. Només es poden fer en aquells

hospitals de dia de centres vinculats a hospitals d’aguts, o que disposin de la tecnologia

necessària per fer aquestes avaluacions com a alternativa a les urgències hospitalàries.

Aquests hospitals de dia haurien d’estar vinculats a centres sociosanitaris que també facin

activitat de subaguts.

2.2 Hospital de dia terapèutic

Educació sanitària i cures d’infermeria: cura de nafres, ferides complexes.

− Tècniques específiques: paracentesi, toracocentesi, transfusions, etc.

− Instauració/monitoratge i control de fàrmacs en administració subcutània ambulatòria:

bombes de PCA, antibioteràpia ambulatòria, etc.

− Monitoratge i compliment de tractaments de llarga durada amb dificultat de seguiment.

- Retirada de fàrmacs.

− Psicoestimulació i programes d’adaptació de discapacitats en pacients amb deteriorament

cognitiu i demències.

− Rehabilitació ambulatòria de perfils específics (tallers setmanals):

- Abordatge de la dispnea. RHB cardíaca i respiratòria.

- RHB de trastorns de la marxa, caigudes.

- Ictus.

- Maneig d’ortesi en malalts amputats.

Consideracions sobre la psicoestimulació

La funció principal dels centres de dia que depenen del DBSiF és el manteniment de les

activitats de la vida diària, però l’alta prevalença de la demència en el nostre entorn ha fet

que molts d’ells facin activitats orientades a la psicoestimulació.

Hi ha evidència que les actuacions en aquest sentit són molt dependents dels terapeutes

que les facin i, per tant, el seu cessament acostuma a determinar una davallada en els

pacients.

D’altra banda, tot i que a nivell internacional hi ha una gran variabilitat, en molts llocs es

duu a terme en un context de centre de dia.

La possibilitat d’especialitzar els centres de dia és un tema molt debatut en el DBSiF, però

actualment la preferència és mantenir una oferta generalista. Malgrat això, és una qüestió

que cal considerar i que pot ser viable a llarg termini en determinats casos.


17 de 21

Recomanacions per a la implementació

Les actuacions de rehabilitació cognitiva en un context d’hospital de dia haurien de ser

puntuals i estar limitades en el temps.

L’abordatge de les alteracions de la conducta i de les demències en general, quan no es

pugui dur a terme en la comunitat, s’hauria de fer preferentment en hospitals de dia

específics per a psicogeriatria.

Caldria prestar atenció especial a grups de pacients joves.

Accessibilitat

Els hospitals de dia haurien de millorar l’accessibilitat, especialment en situacions de crisi o

en el cas de pacients crònics complexos.

Els metges de família haurien de poder derivar directament a un hospital de dia, però,

atesa la variabilitat, pel que fa a la formació en geriatria, s’hauria de crear la figura de

metge consultor que pot donar suport en àrees que agrupin diverses ABS.

D’altra banda, s’ha de potenciar el rol d’infermeria, que hauria d’adquirir més protagonisme

i un paper rellevant en l’atenció a la cronicitat en la comunitat.

Indicadors

Temps de resposta en situació de crisi (avaluador i terapèutic).

Guany funcional.

Nombre d’institucionalitzacions.

Mortalitat.

Taxa d’ingressos no programats.

Freqüentació a urgències.

Nombre de plans terapèutics avançats (avaluadors).

Satisfacció dels dispositius derivadors.

Indicadors de criteris apropiats dels fàrmacs amb què són tractats els pacients atesos.

Finançament

Per programes/processos/sessions.

Per procediments (CMBD-SS).

Cal tenir en compte com es pagaran determinats tractaments que tenen un cost alt.


18 de 21

3. Equips d’avaluació integral ambulatòria integral (EAIA)

És l’activitat per la qual s’arriba a un diagnòstic clínic que valora les capacitats i les

necessitats de determinats pacients, especialment dels que presenten símptomes complexos

i de difícil control, per tal de dissenyar un pla d’intervenció global.

Tipus

Consulta d’avaluació i seguiment, que ofereix una valoració i un seguiment

especialitzats, a càrrec d’un metge o un psicòleg, segons el motiu de la consulta.

Avaluació multidisciplinària, que ofereix la valoració mèdica i la valoració de les

funcions física, cognitiva i social del pacient, a càrrec d’un equip multidisciplinari.

EAIA en geriatria: el seu objectiu és l’avaluació, el diagnòstic i el seguiment de persones

grans fràgils o amb malalties evolutives o cròniques que poden beneficiar-se d’una intervenció

multidisciplinària per tal d’optimitzar-ne el nivell d’autonomia i de salut en general.

EAIA en trastorns cognitius: el seu objectiu és el diagnòstic de l’etiologia i les síndromes de

les persones amb demència i el seu tractament, a més del seguiment especialitzat dels

pacients que requereixen una atenció experta.

EAIA en cures pal·liatives: el seu objectiu és l’avaluació, el diagnòstic i el seguiment de

certs pacients, fonamentalment amb diagnòstic de càncer.

Aquesta activitat es va crear per tal que els centres sociosanitaris poguessin dur a terme una

activitat de consulta externa. No es disposa d’informació i tampoc no hi ha criteris clars de

planificació, la qual cosa determina una gran variabilitat en la distribució territorial i en l’oferta

assistencial. En demències sol haver-hi problemes per a l’accés (llistes d’espera).

Recomanacions

Redefinició de l’activitat dels EAIA:

o Diagnòstic: primera visita i una visita de seguiment com a màxim, amb derivació a

AP per seguiment.

o Avaluació: amb un procés diagnòstic i una única visita de seguiment per part dels

EAIA.


19 de 21

Diferenciar aquesta activitat de l’avaluació de l’hospital de dia avaluador, més centrat

en les situacions de crisi: avaluació geriàtrica en la davallada funcional recent,

avaluació de descompensacions de patologies cròniques, trastorns de conducta, etc.

El pagament podria ser per sessions o per programes específics.

Ha de ser un servei de suport especialitzat a l’AP.

Millorar-ne l’accessibilitat. Resposta ràpida i preferent en situació de crisi.

Incorporació d’aquests dispositius a les rutes assistencials de demències.

Cal incorporar l’avaluació geriàtrica bàsica en AP i derivar als EAIA els pacients amb

diverses síndromes geriàtriques.

Professionals sociosanitaris com a referents per AP en aquestes línies: geriatria,

demències i final de vida.


20 de 21

4. Bibliografia

Bachmann S, Finger C, Huss A, Egger M, Stuck AE. Inpatient rehabilitation specifically

designed for geriatric patients: systematic review and meta-analysis of randomised controlled

trials. BMJ 2010;340:c1718.

Brocklehurst JC. Geriatric day hospitals. Age Ageing 1995;24:89-90.

Healthcare strategies for an ageing society. The Economist Intelligence Unit Limited 2009.

Murray SA, Boyd K, Sheikh A. Palliative care in chronic illness. We need to move from

prognostic paralysis to active total care. BMJ 2005;330:611-2.

Penney C, Henry E. Improving performance management for delivering appropiate care for

patients no longer needing acute hospital care. Journal of Health Services & Police 2008;13

(Suppl 1), 30-4.

Pla director sociosanitari. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya.

Barcelona, 2006.

Poteliakhoff E, Thompson J. The Kings Fund. Emergency bed use: what the numbers tell us.

December 2011.

Salvà-Casanovas A, Llevadot D, Miró M, Vilalta M, Rovira JC. La atención geriàtrica. Uno de

los grandes ejes de la atención sociosanitaria en Cataluña. Rev Esp Geriatr Gerontol

2001;39(2) 101-8.

Sadullah, et al. Skilled Nursing Facilities and Post Acute Care. J Gerontol Geriatric Res 2011,

1:1.

Yahya M. Skilled Nursing Facilities and Post Acute Care. J Gerontol Geriatr Res 2011, 1:101.

doi:10.4712/jggr.1000101.

Young J, Forster A. The geriatric day hospital: past, present and future. Age and Ageing

2008;37:613-5.


21 de 21

5. Col·laboradors

Líder: Pau Sánchez

Coordinació: Montserrat Puigdollers

Internament

Margarida Admetlla

Manuela Bonillo

Íngrid Bullich

Concepció Cabanes

Charo Casas

Marta Gabernet

Josep Ganduxé

J. Augusto García

Miquel Gusart

Carme Lacasa

Albert Ledesma

Fátima Prieto

Sebastià Riu

Pedro Roy

Toni Salvà

No internament

Agustí Aguiló

Emili Burdoy

Concepció Cabanes

Isabel Collado

David Clusa

Carme Ferrando

Benito Fontecha

Marta Gabernet

J. Augusto García

Reyes Gualda

Carme Lacasa

Albert Ledesma

Natàlia Marin

Yolanda Osorio

Sebastià Santaeugènia

Marcos Serrano

la2, pe2.4

Documents