la terra en l'univers
TRANSCRIPT
Unitat 2. La Terra a l’univers
1.La Terra com a planeta
2.El moviment de translació
3.El moviment de rotació
4.La Lluna i els seus moviments
5.Els eclipsis i les marees
6.Les capes de la Terra i els seus recursos
1. La Terra com a planeta
La Terra és un planera amb forma d’esfera aplatada pels pols. Podem dividir
imaginàriament la seua superfície amb:
Paral·lels. Divideixen la superfície terrestre horitzontalment. El més
important es l’equador, que divideix la Terra en hemisferi nord i sud. Per
a localitzar un punt sobre un parlem de latitud, angle que ens separa de
l’equador cap al sud o cap al nord.
Meridians. Semicercles perpendiculars a l’equador, van de pol a pol i el
més important és el de Greenwich. Per a localitzar un punt sobre un
meridià parlem de longitud, que és l’angle a l’est o la l’oest que ens separa
d’aquest meridià.
Per a localitzar un punt a la superfície terrestre, com fan per exemple els
navegadors de GPS, emprarem una coordenada de latitud i una de longitud
simultàniament.
2. El moviment de translació
Com ja saps, la Terra es trasllada al voltant del Sol en sentit
contrari a les busques del rellotge en una òrbita el·líptica. El temps
que tarda a fer-ho es l’any.
La Terra es trasllada al voltant del
Sol descrivint una òrbita plana que
rep el nom d’eclíptica
Tarda exactamente
365,2622 dies (un any)
SOL
El moviment de translació terrestre té aquestes
característiques:
1. L’eix de rotació està inclinat 23,5º
respecte del pla de translació.
2. El Sol no se troba en el centre de
l’òrbita que fa la Terra, que és
el·líptica. Per això, la distància
Terra-Sol no és sempre la mateixa.
Data Distància
Finals de juny152.100.000 Km (máxim)
AFELI
Finals de
desembre
147.100.000 Km (mínim)
PERIHELI
Finals de març-
setembre149.600.000 Km (mitjana)
La distància Terra-Sol varia segons dates:
SOL
21 de març
Equinocci de primavera
22 de desembre
Solstici d’hivern
22 de setembre
Equinocci de tardor
21 de juny
Solstici d’estiu
Velocitat de translació:
107.000 Km/h
ESTACIONS A L’HEMISFERI NORD
22 de desembreSolstici d’hivern
21 de junySolstici d’estiu
Els raigs són
més obliquus
a l’hemisferi
nord
Pol Nord
Pol Nord
Pol Sud
Pol Sud
Hemisferid Nord: hivern
Hemisferi Nord: estiu
Els raigs són més
perpendiculars en
l’hemisferi nord
Hemisferi Sud: hivern
Hemisferi Sud: estiu
Zonas
astronómicas
Noche de 6 meses
Díade 6 meses
La succesió de les estacions és resultat de:
• El moviment de la Terra al voltant del Sol.
•La inclinació de l’eix de rotació de la Terra.
Verano InviernoEls raigs són més
perpendiculars a la
superficie terrestre
Inclinant el
termómetre la
temperatura
és menor
Mayor temperatura
El Sol el veiem
més baix en el
cel quan és
hivern.
3. El moviment de rotació
Ja hem vist que la Terra gira al voltant del seu propi eix, d’oest a est, i amb
una inclinació de 23,5 º respecte de la seua òrbita de translació.
Com a conseqüència del moviment de rotació, existeixen a la Terra els dies i
les nits.
Luz solar
Movimiento de rotación de la Tierra:
el día y la noche:
Polo
Norte
Polo Norte
noche
Tarda 24 horas cada rotación completa
noche
día
día
Vista
Vista desde el
Polo Norte
Oeste Este
Polo Sur
lateral
La
Tierra
rota de
Oeste a
Este
La Tierra rota en
sentido contrario a
las agujas del reloj
(Imágenes como si el eje de rotación no estuviese inclinado)
3. El moviment de rotació
Ja hem vist que la Terra gira al voltant del seu propi eix, d’oest a est, i amb
una inclinació de 23,5 º respecte de la seua òrbita de translació.
Com a conseqüència del moviment de rotació, existeixen a la Terra els dies i
les nits.
Des de la Terra ens sembla que el Sol es mou (encara que som nosaltres els
que ho fem): ix per l’est i es fica per l’oest, igual que la Lluna.
Luz solar
Movimiento de rotación de la Tierra:
el día y la noche:
Polo Norte
noche
Tarda 24 horas cada rotación completa
día
Vista
Oeste Este
Polo Sur
lateral
89
(Imagen como si el eje de rotación no estuviese inclinado)
Este o
Levante
Oeste o
Poniente
Aunque nos parezca que el Sol
se mueve, no es así. En realidad
nos movemos nosotros.
El Sol se levanta por el Este y se pone por el Oeste
La
Tierra
rota de
Oeste a
Este
N
SE
O
3. El moviment de rotació
Ja hem vist que la Terra gira al voltant del seu propi eix, d’oest a est, i amb
una inclinació de 23,5 º respecte de la seua òrbita de translació.
Com a conseqüència del moviment de rotació, existeixen a la Terra els dies i
les nits.
Des de la Terra ens sembla que el Sol es mou (encara que som nosaltres els
que ho fem): ix per l’est i es fica per l’oest, igual que la Lluna.
Degut a aquest fet totes les zones de la Terra veiem el Sol en diferents
posicions, per la qual cosa tenim diferents zones: hi han fusos i zones
horàries, que determinen quina hora es en cada lloc.
4. La Lluna i els seus movimentsLa Lluna és el nostre satèl·lit, i te les següents característiques:
No te llum pròpia, si la veiem és per que reflecteix la llum del Sol
No té atmosfera, per la qual cosa està plena de cràters, té temperatures
extremes, no hi ha erosió ni hi ha cap soroll en ella
La seua superficie té, a més dels cràters, “mars” i muntanyes
En ella la gravetat és molt més baixa que a la Terra
Com no té atmosfera, el cel es
veu negre des de la superfície
lunar, inclús de dia.Como la Lluna no
té atmosfera, no
està protegida
contra impactes
de meteorites.
La Terra
La Lluna
Primeres fotos reals de la superficie llunar preses
pels astronautes de la Misió Apollo
Com el període de
rotació llunar es de
28 dies y el de
traslació al voltant de
la Terra també es de
28 dies, sempre
veiem la mateixa
cara de la Luna.
Cara oculta
de la Lluna
Cara visible
de la Luna
La Lluna
vista des de
el seu Pol
Nord
Terra vista
des del Pol
Nord
La Lluna té diferents fases, que es com podem vore-la
desde la Terra:
Així la veiem des de la Terra
?
Plànol de la
órbita lunar
Plànol de la eclíptica
5,15º
SOL
Lluna
plenaLluna
nova
La Lluna plena la veiem de nit perque la llum del Sol es reflecteix en su superficie.
Luna
llena
LLum solar
Ací es de
nit
La Lluna nova no es veu perquè ens mostra la cara no il·luminada.
Pol Nord
Ací és de iía
La cara oculta
s’ilumina, però no la
veiem
Lluna
plena
Quart
minvant
quart
creixentLes
fases
de la
Lluna
enfosquirnit
albada
Lluna
nova
dia
Llum solar
Polo
Norte
lluna
plena
minvantcuarto
menguante
quart
creixent creixentRecorda:
lluna
nova
enfosquir
albada
nit
dia
Polo
Norte
Llum solar
Eclipsi de Lluna Eclipsi de Sol
La Lluna queda oculta El Sol queda ocult
La Terra s’interposa
entre el Sol i Lluna
La Lluna s’interposa
entre el Sol i Terra
5. Els eclipsis i les mareesUn eclipsi és quan un astre queda ocult total o parcialment per un altre.
Els eclipsis poden ser de Sol o de Lluna:
Eclipsi solar
La Lluna
entre el Sol
i la Terra
Ací el veiem des de la Terra
Sol
Eclipsi solar
Així el voriema l’espaci
Així lo vemos desel veiem a la Terra
Ombra
Ombra
Penombra
Eclipsi total de Sol
Eclipsi parcial de Sol
En l’eclipsi lunar la Terra s’interposa entre lluna i el
Sol, projectant-li la seua ombra, i enfosquint la Lluna
que estarà en fase de Lluna plena.
Les marees són ascensos i descensos periòdics del nivell de la mar, produïts
per la força d’atracció que exerceix la Lluna sobre la Terra
L’aigua puja a la màxima
altura (plenamar) i a les sis
hores a la mínima
(baixamar), i així
succesivament.
Les marees poden ser vives, si
s’ajunta l’atracció gravitatòria de
Sol i Lluna (lluna plena i nova),
on la variació de nivell de l’aigua
és molt més gran.
Les marees també poden ser
mortes, quans Lluna i Sol fan un
angle de 90º (quart creixent i
minvant); les seues forces
d’atracció es “contraresten” i les
variacions de nivell no són tan
grans.
6. Les capes de la Terra i els
seus recursos
Podem considerar que la Terra té 4 capes:
1. Atmosfera: formada per l’aire
2. Hidrosfera: formada per l’aigua
3. Biosfera: formada pels éssers vius
4. Geosfera: formada per les roques.
Formada per 3 capes:escorça, mantell i
nucli
AtmosferaEscorça Nucli intern
Nucli
extern
Mantell
L’escorça és més prima que la pell d’una poma
Mantell
Escorça
Hidrosfera
Nucli
intern
Nucli
extern
Nucli
Atmósfera
De totes aquestes capes obtenim recursos, és molt important que no els
esgotem. Per això hem de emprar-los de manera responsable: això és el
desenvolupament sostenible
Recorda que tens animacions
interactives per a repassar tot el
tema en el bloc del departament,
seguint aquest enllaç:
ANIMACIONS TEMA 2