la terra a l'univers

Cincies Naturals

La Terra a lUnivers 1r ESO

1

TEMA 2

La Terra a lUnivers

Lany 1865, Jules Verne va escriure De la Terra a la Lluna, una novella en qu descrivia un fantstic viatge al nostre satllit.

Per la Lluna no va ser trepitjada per lsser hum fins un segle ms tard, concretament el 20 de juliol de 1969. Aquest dia, el mdul lunar de la nau Apollo 11 va arribar a la superfcie lunar amb els astrnoms Neil Armstrong i Edwin Aldrin, que van ser les primeres persones que van xafar el nostre satllit. En el viatge tamb anava lastronauta Michael Collins, que va romandre en rbita lunar.

Quan Armstrong va posar peu a la Lluna va exclamar: Aquest s un petit pas per a un home, per un gran salt per a la humanitat

Des daleshores, la Lluna ha sigut visitada cinc vegades ms.

Activitat Preliminar 1

La Lluna s el satllit de la Terra per... saps qu s un satllit?

Activitat Preliminar 2

Recordes els noms dels planetes del Sistema Solar?

Saps si tots aquestos planetes tenen satllits?

En aquesta unitat anem a conixer com s lunivers i els seus components principals. A ms anem a ubicar el nostre planeta, la Terra.

Comenarem llegint el segent text i fent les qestions que es proposen.

Cincies Naturals


2

Cincies Naturals


3

1.- Origen de lUnivers

El 1929, lastrnom Edwin Hubble va demostrar que lUnivers contenia milions de galxies que sallunyen les unes de les altres a enormes velocitats, com si foren els fragments duna explosi. El comenament daquesta expansi degu ser una explosi gegantesca. Els astrnoms lanomenen la gran explosi (Big Bang) i calculen que va tindre lloc fa uns 15000 milions danys.

2.- Components de lUnivers. Els Sistema Solar

Grcies a les investigacions dels astrnoms podem saber quins components t lUnivers, fins i tot com i quan es va formar.

LUnivers est format per galxies; lespai que nhi ha entre les galxies est buit. Estes galxies sagrupen formant grups anomenats cmuls de galxies. La nostra galxia s la Via Lctia i forma part del cmul de galxies anomenat Grup Local. La Via Lctia s de tipus espiral, on els seus components giren formant un nucli central del qual ixen diferents braos

Les galxies estan formades per estreles. Una galxia pot contindre de cent mil a cinc-cents mil milions destreles, entre les quals hi ha enormes nvols de pols i gas que sanomenen nebuloses.

Activitat 1

La Terra gira al voltant d'una estrela, quin s el seu nom? ..............................

Les estreles estan formades per gasos. El Sol s una estrela groga on es produeixen reaccions qumiques en les que s'obt una gran quantitat d'energia; part d'ella fa que s'obtinguen temperatures altssimes (uns 5000 oC a la seua superfcie i 15 milions de graus al seu nucli) i part s'irradia a l'espai i arriben a la Terra en forma d'energia lluminosa i calorfica que fa possible la vida al nostre planeta.

Els planetes sn cossos celests que no irradien energia lluminosa prpia, per s que reflecteixen la que els arriba del Sol. La seua mida s molt major que la daltres astres de la seua rbita. Hi ha 8 planetes que giren al voltant del Sol, formant el Sistema Solar. Mercuri, Venus, la Terra i Mart sn planetes rocosos, mentre que Jpiter, Saturn, Ur i Nept sn planetes gasosos.

Cincies Naturals


4

Activitat 2

Qu sanomena rbita?

Planeta Distncia mitjana al Sol (en milions de

Km)

Duraci del dia (en dies i hores de la

Terra)

Duraci de l'any (en dies i hores de la

Terra)

Dimetre equatorial (en milions

de Km)

Satllits coneguts

Mercuri 59 58 dies 88 dies 4900 0

Venus 108 243 dies 225 dies 12100 0

La Terra 150 (1 U.A.) 1 dia 1 any 12800 1

Mart 228 1 dia 2 anys 6800 2

Jpiter 778 10 hores 12 anys 143000 65

Saturn 1429 10 hores 30 anys 121000 62

Ur 2870 18 hores 84 anys 51100 27

Nept 4504 16 hores 165 anys 55500 13

Per a manejar les distncies tan gegantesques a lUnivers, els astrnoms utilitzen principalment dues unitats:

La Unitat Astronmica (U.A.): s la distncia de la Terra al Sol, uns 150 milions de quilmetres.

Lany llum: s la distncia que recorre la llum en un any. Com que la llum viatja a una velocitat de 300 000 quilmetres per segon, en un any recorre uns 9,5 bilions de quilmetres.

Activitat 3 Mira la taula i contesta.

a) Anomena els planetes, comenant des del ms prxim fins al ms lluny al Sol.

b) Anomena'ls, comenant des del ms gran fins al ms xicotet.

c) La Terra podrem considerar-la dels planetes grans o xicotets? s dels prxims o dels

allunyats del Sol?

Cincies Naturals


5

Activitat 4 Mira la taula i contesta.

a) Calcula les U.A. a que es troben tots els planetes del Sol i posa el resultat a la taula de baix.

b) Si la llum recorre 300 000 km cada segon, quant tarda a arribar a la Terra la llum del Sol?

c) Lestrela Alfa Centaure es troba a 4,3 anys llum de la Terra. Expressa aquesta distncia en quilmetres.

d) La tripulaci duna nau que ix des de la Terra a 35000 km/h, pot arribar amb vida fins a Alfa Centaure?

Mercuri

Venus

La Terra 1 U.A.

Mart

Jpiter

Saturn

Ur

Nept

MERCURIO

VENUS

TIERRA

MARTE

JUPITERSATURNO

URANO

NEPTUNO

PLUTON

Esquema del Sistema Solar

Cincies Naturals


6

Per el nostre Sistema Solar no sols est format per un estel central, el Sol, i per 8 planetes, Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept, si no que tamb hi ha altres cossos menors viatjant per ell:

Els planetes nans: cossos celests esfrics que orbiten al voltant del Sol, no sn satllits daltres planetes i en la seua rbita hi ha altres astres de mides similars. Al Sistema Solar trobem a Ceres, Plut, Haumea, Makemake i Eris.

Els satllits: sn cossos rocosos que giren al voltant dun planeta o dun planeta nan, com la nostra Lluna que gira al voltant de la Terra, o Caront que s el satllit de Plut.

Activitat 5 Digues, mirant la taula, qu planetes del Sistema Solar tenen satllits i quants

Els asteroides: sn cossos de diverses dimensions, formats de roca i metall, que giren al voltant del Sol formant dos cinturons.

o Cintur dasteroides: situat entre lrbita de Mart i Jpiter. La seua mida fa pocs metres de dimetre.

o Cintur de Kuiper: es troba ms enll de lrbita de Nept. Hi ha asteroides molt ms grans.

Els cometes: sn cossos que provenen del Cintur de Kuiper o dun tercer cintur anomenat Nvol dOort, ms enll de lrbita de Plut, i que giren al voltant del Sol. Tenen un nucli de xicoteta grandria format per roques, pols estellar i, sobretot, gel. Tamb tenen una cua, formada per gasos, que va augmentant la seua longitud conforme s'acosta al Sol. Un exemple de cometa s l'Halley, que passa prop de la Terra cada 76 anys.

Cincies Naturals


7

Els meteorits: sn fragments de cometes o altres cossos del sistema solar, de grandria i forma variable, que poden ser atrets pel camp gravitatori d'un planeta o satllit i caure sobre ells.

Alguns entren a l'atmosfera terrestre per es desgasten al fregar en ella i produeixen el que diem estels fugaos. Altres no obstant s que han arribat a xocar produint crters d'impacte (la Lluna est ple d'ells)

Activitat 6

Ara vas a fer un mapa conceptual (Annex I) amb el que has aprs del sistema solar

Sistema

Solar

Cincies Naturals


8

3.- El Planeta Terra

3.1.- Caracterstiques de la Terra

La Terra s un planeta especial i nica al Sistema Solar, ja que:

T un camp magntic que ens protegeix dalgunes radiacions solars perilloses

Posseeix una atmosfera amb oxigen qu s imprescindible per a la respiraci dels ssers vius

La distncia al Sol i la composici de latmosfera permeten que a la superfcie terrestre es mantinga una temperatura mitjana duns 15 oC.

Aquesta temperatura i les seues variacions permeten lexistncia de laigua en els tres estats, que fan possible el cicle de laigua.

T un satllit, la Lluna, responsable de les marees als oceans.

s un planeta amb una gran activitat geolgica, que es manifesta en terratrmols, volcans, erosi, etc.

A ms shi ha desenvolupat la vida, que ha anat evolucionant fins a arribar a la varietat despcies que trobem actualment.

Activitat 7

Quines daquestes caracterstiques sn indispensables per a la vida a la Terra?

Cincies Naturals


9

3.2.- Els moviments de la Terra

El pas dels dies i de les nits i la successi de les estacions al llarg de lany sn conseqncies directes dels dos moviments del nostre planeta: la rotaci i la traslaci. Moviment de Rotaci

Tots els planetes, els satllits i tamb el Sol presenten un moviment de rotaci al voltant dun eix. Aquest eix s una lnia imaginria que passa pel pol nord i pel pol sud i travessa la Terra pel seu centre.

Activitat 8

En quin sentit gira la Terra: cap a lest o cap a loest? Per on ix el Sol i per on es pon?

Activitat 9

On hi deu haver ms diferncia en la durada del dia i de la nit al llarg de lany, en un pas situat prop del pol o en un altre prxim a lequador?

Cincies Naturals


10

La Terra gira cap a lest sobre leix de rotaci; per tant, vista des del pol nord gira en sentit contrari a les agulles del rellotge. Tarda 24 hores a fer un gir complet; aquest perode s un dia. Leix de rotaci de la Terra est inclinat uns 23,5o amb relaci al pla de leclptica (pla imaginari en qu es troba lrbita de la Terra). Aix fa que la durada relativa del dia i la nit varie al llarg de lany.

Activitat 10

Si mirrem lorbita terrestre des duna posici inferior al pla de leclptica, s a dir, des del pol sud terrestre, veurem la Terra girar al voltant del Sol en el sentit de les agulles del

rellotge o en el sentit contrari?

Moviment de Translaci

Alhora que la Terra gira sobre si mateixa, realitza una translaci al voltant del Sol, en la qual descriu una rbita cada 365 dies, que representa un any terrestre.

Lrbita s quasi circular, ra per la qual la Terra mant, durant tot lany, una distncia al Sol duns 150 milions de quilmetres.

Activitat 11

Quan a lhemisferi nord s estiu, al sud s hivern, i quan al nord s primavera, al sud s tardor. Explica a qu s degut aquest desfasament en les estacions

Periheli (3 de gener) 148 milions de km

Afeli (4 de juliol)

152 milions de km

Cincies Naturals


11

La inclinaci de leix de rotaci de la Terra s la causa de les diferncies de temperatura i la durada del dia i de la nit al llarg de lany. Segons aquestes diferncies, al llarg de lany se succeeixen quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern.

EQUINOCCIS: sn els dies de pas de lestiu a la tardor (22 de setembre), i de lhivern a

la primavera (21 de mar). Corresponen a les dates en qu el dia i la nit tenen la mateixa durada.

SOLSTICIS: sn els dies de pas de la tardor a lhivern (21 de desembre) i de la primavera a lestiu (21 de juny). Corresponen a les dates en qu la durada entre el dia i la nit assoleix la mxima diferncia.

Activitat 12

Fes un dibuix esquemtic en el quadern de quatre posicions de la Terra en recrrer la seua

rbita.

a) Assenyala els solsticis i els equinoccis b) Pinta amb quatre colors diferents la part de lrbita corresponent a cada estaci i

assenyala quina estaci ser a lhemisferi nord i a lhemisferi sud.

Cincies Naturals


12

Activitat 13

Si illuminem dos cartolines collocades com les del dibuix segent (amb una llanterna per

exemple):

a) En qu cas la figura dilluminaci t major superfcie? b) En quina de les dos figures dilluminaci es concentrar ms la llum? c) Si les illuminem durant moltes hores quina creus que sescalfaria ms per unitat de

superfcie?

Si ens fixem en la pennsula Ibrica en ambds solsticis, podem apreciar dues circumstncies ben diferents.

Al solstici destiu els raigs solars arriben duna forma molt perpendicular (com a la primera cartolina del dibuix). Per aix es concentren en una zona ms menuda i calfen ms. A ms calfen durant ms temps, ja que la pennsula est ms hores a la zona illuminada.

Al solstici dhivern els raigs solar arriben com a la segona cartolina del dibuix; arriben oblics i es reparteixen per una zona ms mplia que es calfa menys. A ms, calfen durant menys temps, ja que la pennsula est menys hores a la zona illuminada.

Cincies Naturals


13

3.3.- La Terra i la Lluna

La Lluna s el nostre satllit. Les seues fases i els eclipsis sn fenmens deguts a la seua mida relativament gran i a determinades particularitats dels moviments que descriu.

Moviments de la Lluna

El nostre satllit t dos moviments propis:

o Rotaci: la Lluna tarda 28 dies a fer un gir complet sobre si mateixa.

o Translaci: La Lluna descriu una rbita al voltant de la Terra que est inclinada 5o amb relaci al pla de leclptica. Tamb tarda 28 dies a realitzar una volta completa. s el que sanomena mes lunar.

Vistos per dalt del pol nord, ambds moviments es produeixen en sentit contrari a les agulles del rellotge.

La coincidncia dels perodes de rotaci i de translaci fa que la Lluna romanga sempre amb la mateixa cara afrontada a la Terra.

Per aix, fins que al 1959 no es va sobrevolar la superfcie del nostre satllit, no se sabia quin aspecte tenia la cara oculta de la lluna.

Les fases de la Lluna

Quart minvant Quan la Lluna est a mig cam entre la fase de lluna plena i la de lluna nova, veiem illuminat el seu costat esquerre, i la Lluna t forma de C

Lluna plena Quan el Sol, la Terra i la Lluna estan quasi en lnia recta, amb la Terra situada al mig, des del nostre planeta veiem la part illuminada de la Lluna

Quart creixent Quan la Lluna est a mig cam entre la fase de lluna nova i la de lluna plena, veiem illuminat el seu costat dret. La lluna t forma de D

Lluna nova Quan el Sol, la Lluna i la Terra estan quasi en lnia recta, amb la Lluna situada al mig, des de la Terra es veu la part de la Lluna que est en ombra

Cincies Naturals


14

Activitat 14

Assenyala quines on estan les quatre fases lunars abans esmentades

Activitat 15

Ac tens un esquema de com es veu la Lluna al llarg dels seus 28 dies de cicle.

Identifica a quina fase de la Lluna pertanyen i amb quin nmero de lexercici anterior es corresponen

Cincies Naturals


15

Eclipsis

Un eclipsi es locultaci total o parcial dun astre per un altre. Aquesta situaci es dona quan tres astres estan en lnia. Per tant, la Terra, el Sol i la Lluna poden donar lloc a dos tipus declipsis:

o Eclipsi de Sol. Es produeix quan la Lluna est entre el Sol i la Terra. En aquesta posici observem que el nostre satllit tapa el Sol.

Activitat 16

Segons les imatges, quina diferncia penses que vor lobservador dun eclipsi total i dun parcial?

o Eclipsi de Lluna. Sorigina quan la Terra est entre el Sol i la Lluna. En aquesta posici podem veure lombra del nostre planeta projectada sobre la lluna plena

Cincies Naturals


16

Marees

La Terra i la Lluna satrauen mtuament. Per tant laigua dels oceans es desplaa a causa de latracci que exerceix la Lluna sobre aquesta. El nivell de laigua puja a la zona del planeta ms prxima a la Lluna i a la zona situada a la part oposada (marea alta o plenamar). Mentre que en les zones en qu laigua s desplaada i baixa el nivell, t lloc la marea baixa o baixamar.

Per no noms influeix la Lluna a les marees; el Sol tamb exerceix una fora datracci les aiges dels oceans.

Daquesta manera, quan la Lluna i el Sol estan alineats (que s a les fases de Lluna plena i Lluna nova), es produeixen les majors diferncies de marees. Per aix aquestes sanomenen marees vives.

Mentre que quan la Lluna i el Sol no estan alineats (a les fases de quart creixent i quart minvant), es produeixen les menors diferncies de marees. Aquestes sanomenen marees mortes.

Cincies Naturals


17

Activitat 17

La Terra fa un gir complet sobre el seu eix cada 24 hores. Quantes marees altes i quantes

marees baixes tindr un punt de la costa en aquest temps?

Activitat 18

Observant els segents esquemes, posa al seua costat:

a) A quina fase es troba la Lluna b) Si es donaran marees vives o marees mortes c) Quantes vegades al mes ocorreran?

Cincies Naturals


18

3.4.- Les capes de la Terra

T'has fixat en el lloc on vivim?

Activitat 19

Mira per la finestra o recorda el teu lloc de vacances, la platja, algun viatge que hages

realitzat, o algun reportatge de la televisi i dibuixa o escriu el que veus en eixa part del

nostre planeta.

Cincies Naturals


19

LES CAPES DE LA TERRA

En la terra es diferencien 4 capes amb estructura i composici diferents.

Atmosfera: s la capa gasosa que envolta a la Terra.

Hidrosfera: s la capa formada per totes les aiges del planeta, oceans, rius, llacs, gels, glaceres, ... Quasi les tres quartes parts del planeta estan cobertes per les aiges.

Geosfera: s la capa que comprn des de les roques superficials fins al centre del planeta. La part ms superficial (el sl que xafem) s'anomena escora terrestre o litosfera.

Biosfera: est formada pel conjunt dels sers vius. Se situa en la frontera entre l'atmosfera, la hidrosfera i la geosfera. La seua acci, des de la seua aparici , ha influt en l'evoluci de les altres tres capes.

Activitat 20

Inclou, en la taula segent, tots els elements que hages assenyalat en l'activitat 19 en la capa

terrestre que corresponga.

Biosfera Geosfera (Litosfera) Atmosfera Hidrosfera

la terra a l'univers

Documents