1

L’Univers.

PROJECTE DELS

ALUMNES DE 6è.

DE PRIMÀRIA DE

L’ESCOLA

M. VAYREDA

DE ROSES.

2

ÍNDEX.ÍNDEX.ÍNDEX.ÍNDEX.

L’Univers.L’Univers.L’Univers.L’Univers. pàg.pàg.pàg.pàg. 3333 LaLaLaLa Via Làctia Via Làctia Via Làctia Via Làctia.... pàg. pàg. pàg. pàg. 3333

El Sistema SolarEl Sistema SolarEl Sistema SolarEl Sistema Solar. . . . pàg. pàg. pàg. pàg. 4444

Els vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetes. pàg. . pàg. . pàg. . pàg. 5555

El SolEl SolEl SolEl Sol. . . . pàg.pàg.pàg.pàg. 6 6 6 6

Els planetesEls planetesEls planetesEls planetes. . . . pàg. pàg. pàg. pàg. 7777

Els cometesEls cometesEls cometesEls cometes. . . . ppppàg.àg.àg.àg. 8 8 8 8

Els aEls aEls aEls asteroidessteroidessteroidessteroides. . . . ppppàg.àg.àg.àg. 9 9 9 9

Els meteoritsEls meteoritsEls meteoritsEls meteorits. pàg.. pàg.. pàg.. pàg. 10101010

La Terra.La Terra.La Terra.La Terra. pàg. 10 pàg. 10 pàg. 10 pàg. 10

L’Atmosfera.L’Atmosfera.L’Atmosfera.L’Atmosfera. pàg. 13 pàg. 13 pàg. 13 pàg. 13

La Hidrosfera.La Hidrosfera.La Hidrosfera.La Hidrosfera. ppppàg.àg.àg.àg. 14 14 14 14

La Litosfera terrestre.La Litosfera terrestre.La Litosfera terrestre.La Litosfera terrestre. ppppàg. 1àg. 1àg. 1àg. 15555

Plec.Plec.Plec.Plec. ppppàg.àg.àg.àg. 17 17 17 17

Falla.Falla.Falla.Falla. ppppàg. 17àg. 17àg. 17àg. 17

Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol. ppppàg.àg.àg.àg. 18 18 18 18

Volcà.Volcà.Volcà.Volcà. ppppàg. 18àg. 18àg. 18àg. 18 El Relleu Submarí.El Relleu Submarí.El Relleu Submarí.El Relleu Submarí. ppppàg. 19àg. 19àg. 19àg. 19

Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental. ppppàg. 20àg. 20àg. 20àg. 20

Talús continental.Talús continental.Talús continental.Talús continental. ppppàg.àg.àg.àg. 21 21 21 21

Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal. ppppàgàgàgàg. 21. 21. 21. 21

Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica. ppppàg.àg.àg.àg. 21 21 21 21

Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica. pàg. pàg. pàg. pàg. 22 22 22 22

3

L’UNIVERSL’UNIVERSL’UNIVERSL’UNIVERS....

L’Univers és tot allò que existeix, des

de la terra que trepitgem fins als

astres més llunyans.

LLLLa Via Làctiaa Via Làctiaa Via Làctiaa Via Làctia.

Els estels que es veuen al cel

s’agrupen en galàxies. N’hi ha moltes

i de dimensions molt diferents. La

més coneguda de totes és la Via

4

Làctia, que és la nostra. El Sol és un

dels més de 500.000

estels de la Via Làctia.

El Sol i tots els

cossos que orbiten al

seu voltant (8 planetes,

més de 60 satèl·lits i infinits

asteroides i cometes) formen el

Sistema Solar.

El Sistema solarEl Sistema solarEl Sistema solarEl Sistema solar....

Està

format

per una

estrella

central, el

Sol, els

cossos

que

l’acompanyen i l’espai que queda

entre ells.

5

Els vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetesEls vuit planetes....

D’entre tots els cossos que giren al

voltant del Sol destaquen els planetes

(Mercuri, Venus, la Terra, Mart,

Júpiter, Saturn, Urà, i Neptú).

La Terra és el nostre

planeta i té un satèl·lit,

la Lluna.

Alguns planetes tenen

satèl·lits i d’altres no.

6

El SolEl SolEl SolEl Sol....

És l’estrella més propera a la Terra i

és l’element més gran del Sistema

Solar.

El Sol és també la

nostra principal

font d’energia que

es manifesta, sobre

tot en forma de

llum i calor.

Es va formar fa

4.500 milions d’anys i té combustible

per a 5.000 milions més.

Té tanta força que sovint atrau els

asteroides i cometes que li passen a

prop i els evapora.

El sol ocupa el centre del Sistema

Solar.

7

Els planetesEls planetesEls planetesEls planetes....

Són astres que giren al voltant del

Sol. No tenen llum pròpia, sinó que

reflecteixen la llum solar.

Els planetes tenen diversos

moviments. Els més importants són la

rotaciórotaciórotaciórotació i la translaciótranslaciótranslaciótranslació. Pel moviment

de rotació giren sobre ells mateixos

pel seu eix, això determina el dia del

planeta.

Pel de translació, descriuen òrbites en

cercle al voltant del Sol, cada òrbita

és l’any del planeta. Triguen temps

diferents a

acabar-la,

com més

lluny, més

temps.

Els planetes tenen forma gairebé

esfèrica, com una pilota una mica

aplanada pels pols. Els materials més

compactes es troben al nucli i els

8

gasos formen una atmosfera sobre la

seva superfície.

Mercuri, Venus, la Terra i Mart són

planetes terrestres, petits i rocosos,

amb densitat alta. Tenen un moviment

de rotació lent, poques llunes (o cap) i

forma bastant rodona.

Júpiter, Saturn, Urà i Neptú,

anomenats gegants gasosos, són

enormes i lleugers, fets de gas i gel.

Giren de pressa i tenen molts

satèl·lits, més volum equatorial i

anells.

Els cometes.Els cometes.Els cometes.Els cometes.

Els cometes semblen taques de llum,

sovint borroses, que deixen un rastre

o cabellera. Això els fa atractius i els

envolta de màgia i misteri.

Els cometes són cossos fràgils, petits

9

i de forma irregular, formats per una

barreja de substàncies

dures i gasos congelats.

Quan un cometa

s’acosta al Sol i

s’escalfa, els gasos

s’evaporen, desprenen

partícules sòlides i

formen la cabellera.

Els asteroidesEls asteroidesEls asteroidesEls asteroides....

Són una sèrie d’objectes rocosos o

metàl·lics que fan

òrbites a l’entorn

del Sol, la majoria

en el cinturó

principal, entre

Mart i Júpiter.

Les naus que han navegat a través del

cinturó d’asteroides han vist que és

pràcticament buit i que les distàncies

10

que separen els uns dels altres són

enormes.

Els meteoritsEls meteoritsEls meteoritsEls meteorits....

La paraula meteorit significa fenomen

del cel i descriu la llum que es

produeix quan un

fragment de

matèria entra a

l’atmosfera de la

Terra i es desintegra.

Alguns dels meteorits que s’han

estudiat sembla que venien de la

Lluna i d’altres de Mart. La majoria,

però, són fragments d’asteroides o de

cometes.

LA TERRA.LA TERRA.LA TERRA.LA TERRA.

És el nostre planeta i l’únic habitat.

Es troba a l’ecosfera, un espai que

11

envolta el sol i que té les condicions

necessàries perquè existeixi vida.

És el més gran dels planetes rocosos.

Està envoltat per l’atmosfera que

dispersa la llum solar i

absorbeix calor. De dia

evita que la Terra

s’escalfi massa i, de nit,

que es refredi.

Set de cada deu parts de la superfície

terrestre són cobertes d’aigua. Als

pols, l’aigua es gela i forma els

casquets polars.

L’escorça de la Terra està formada

per plaques que suren sobre el

mantell, una capa de materials calents

i pastosos que, de vegades, surten

per una esquerda formant volcans.

Al nucli hi ha els materials més

pesats, els metalls. Aquí les roques es

troben en estat sòlid.

12

Les forces internes tenen efectes a

l’exterior, quan els moviments són

violents originen terratrèmols; si són

lents, originen plegaments, com els

que han creat les muntanyes.

A la superfície de la Terra hi trobem

aigües i terres emergides. Les aigües

ocupen més de les dues terceres

parts de la superfície i es poden

classificar en salades i dolces.

Les aigües dolces (llacs, rius, dipòsits

submarins, ...) representen només el

3% del total. Les aigües salades les

anomenem oceans.

13

A la Terra hi ha cinc oceans: el el el el

Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i Pacífic, l’Atlàntic, l’Índic, l’Àrtic i

l’Antàrticl’Antàrticl’Antàrticl’Antàrtic. Els mars són extensions

d’aigua de dimensions més petites que

els oceans. Les terres emergides per

sobre de l’aigua formen grans

extensions de terra que anomenem

continents. Hi ha sis continents: Àsia, Àsia, Àsia, Àsia,

Amèrica, Àfrica, Europa, Oceania i Amèrica, Àfrica, Europa, Oceania i Amèrica, Àfrica, Europa, Oceania i Amèrica, Àfrica, Europa, Oceania i

l’Antàrtidal’Antàrtidal’Antàrtidal’Antàrtida.

El nostre planeta

està format per

l’atmosfera, la

hidrosfera i la

geosfera.

L’atmosferaL’atmosferaL’atmosferaL’atmosfera....

És la capa més externa i fa uns 1.000

km. de gruix. Està formada per una

mescla de gasos, sobretot oxigen i

nitrogen.

14

La hidrosferaLa hidrosferaLa hidrosferaLa hidrosfera....

És el conjunt de tota l’aigua que hi ha

a la superfície del nostre planeta, tant

l’aigua dolça com l’aigua salada.

La geosfera és la part sòlida de la

Terra, té forma gairebé esfèrica i uns

13.000 km de diàmetre. A la geosfera

hi ha tres capes:

L’escorça és la capa que forma els

continents (escorça continental) i el

fons del mar (escorça oceànica).

El mantell té uns 2.900 km. de gruix i

el formen roques en estat de fusió a

causa de la

temperatura tan

alta que hi ha.

Les roques en

estat de fusió

reben el nom de Capes de la Terra.Capes de la Terra.Capes de la Terra.Capes de la Terra. magma.

El nucli és la capa més interna de la

Terra, té uns 3.500 km. de radi. Està

15

format per ferro i altres metalls. La

part externa es manté en estat líquid,

i la part interna, en estat sòlid.

LA LITOSFERA TERRESTRE.LA LITOSFERA TERRESTRE.LA LITOSFERA TERRESTRE.LA LITOSFERA TERRESTRE.

És la capa superficial del planeta. Els

primers quilòmetres del mantell tenen

una profunditat de 100 Km., en les

zones oceàniques, i 300 Km., en les

àrees continentals.

El geòleg alemany Alfred Wegener va

crear la teoria de la deriva dels

continents. Segons Wegener els

continents estaven units en una massa

continental única, anomenada Pangea,

que es va fragmentar en una sèrie de

blocs.

Aquesta idea és el punt de partida de

la teoria de la tectònica de plaques

actual, que afirma que la litosfera està

dividida en diferents plaques que

16

suren i es desplacen sobre el magma

que hi ha al mantell. En l’actualitat hi

ha set plaques tectòniques grans i set

plaques tectòniques petites. Aquestes

plaques reben el nom dels continents

i els oceans que contenen.

Quan aquestes plaques xoquen,

llisquen o es separen provoquen la

formació de les muntanyes, els plecs,

les falles, els terratrèmols, els

volcans ...

Plaques tectòniques. (1. Placa Eurasiàtica, 2. Placa Africana, 3. Placa Indoaustraliana, 4. Placa Nord-americana, 5. Placa Sud-americana, 6. Placa Pacífica, 7. Placa Antàrtica, 8. Placa del Carib, 9. Placa de Nazca, 10. Placa de Cocos, 11. Placa de Juan de Fuca, 12. Placa Filipina, 13. Placa de Scotia, 14. Placa Aràbiga).

17

PlecPlecPlecPlec....

És una roca deformada. Els materials

geològics (roques, guix, sal ...) es

deformen, però no arriben a trencar-

se. La pressió sobre les roques fa que

aquestes es dobleguin.

Es troben a les zones muntanyoses.

Falla.Falla.Falla.Falla.

És un trencament de la roca, es

produeix perquè hi ha hagut un

desplaçament d’un dels blocs.

Falla. Plec.

18

Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol.Terratrèmol.

És una sacsejada brusca del terreny.

S’origina perquè en les profunditats

de l’escorça terrestre s’ha produït una

falla.

VVVVolcà.olcà.olcà.olcà.

El volcà és una muntanya que treu

magma (lava). El magma està format

per gasos i roques foses a uns

1.000ºC. Quan un volcà entra en

erupció, el magma surt a l’exterior en

forma de lava. Els gasos expulsen

trossos de lava que es converteixen

en material sòlid de diferents mides.

Les partícules petites formen

cendres, les de la mida de la sorra

formen la greda, i quan són més grans

es converteixen en bombes

volcàniques. Les parts d’un volcà són:

19

el cràter, la xemeneia i el con

volcànic.

Terratrèmol. Volcà.

EL RELLEU SEL RELLEU SEL RELLEU SEL RELLEU SUUUUBMARÍ.BMARÍ.BMARÍ.BMARÍ.

L’exploració del fons oceànic ens ha

permès saber que el paisatge marí és

molt semblant al de la terra, amb

muntanyes, valls, volcans ...

Gràcies al sonar i la sonda acústica

hem pogut fer un mapa del fons

oceànic. El relleu submarí presenta

diferents formes.

20

Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental.Plataforma continental.

És la prolongació submergida dels

continents. Són àrees planes amb una

profunditat de 250 m. La seva

amplada pot arribar a tenir 70 Km.

21

Talús continental.Talús continental.Talús continental.Talús continental.

És una superfície llisa amb pendent

que va des de la plataforma

continental a la plana abissal.

Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal.Plana abissal.

És una plana ondulada que ocupa gran

part del centre oceànic i que es troba

a uns 4.000 m. de profunditat, aquí no

arriba mai la llum.

Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.Dorsal oceànica.

És una cadena muntanyosa que es

forma quan dues plaques tectòniques

se separen i surt el magma. Quan

aquestes muntanyes, són molt altes,

formen illes.

22

Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica.Fossa oceànica.

És una depressió submarina, estreta i

molt profunda. Es formen quan el fons

oceànic s’enfonsa dins el mantell

perquè xoquen dues plaques.