la PalancaSetembre 2006 Núm. 290 Preu 2,10

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Fira de Sant Bartomeu 2006

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALTardor calenta

NOTICIARIBreus

NOGUERABreus

MUNICIPISActivitats d’estiu a Vilanova de Meià

ESPORTSIrina Cluet, una promesa de futur

ENTREVISTAFerran Salvat, quelcom més que un alcalde

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSTardor calenta a la veïna Catalunya

CARTES A LA REDACCIÓN’hem fet 40... i us hem trobat a faltarUn artesencCoses del Brimero

FESTA NACIONAL DE CATALUNYA11 de setembre de 2006

PROGRAMA DE LA FESTA MAJOR D’ARTESADE SEGRE

TEMA DEL MESLa Fira en imatgesFira de Sant Bartomeu 2006

PARLEN LES ENTITATSAmics de l’Arquitectura PopularActivitats de les Terres del MarquesatJAS, tot un èxit, torna a actuar

PARTITS POLÍTICSRectificar és de savis

MÚSICA, MESTRE!Joan Carbonell enregistra un CDCanvi de direcció a l’Aula Municipal de Música

PSICOLOGIA DE CADA DIAEl fracàs, un pas més en el trajecte

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Comissió de Governi informes d’Alcaldia

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRElefants a la Carretera.1993BBC

Fira de Sant Bartomeu 2006Fidel a la seva cita, a finals d’agost, la Firade Sant Bartomeu atreu un gran nombre devisitants, que poden gaudir d’un variat pro-grama d’activitats i de les degustacions deproductes com el meló, la coca de samfai-na, el formatge, els embotits... i el vi.

Fotos: Josep M. Espinal

4

5

6

11

18

38

9

26

35

42

21

7

41

22

13

17

19

34

37

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesa deSegre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanovade Meià i de Foradada.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fe d’erratesCorrecció de dades d’un naixement a Artesa de Segre.6 de juny: Jacob Gilabert i Gutiérrez, fill de Miquel i de M. Àngels

JULIOLMunicipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 3: Rut Maza i Martí, filla d’Ismael i de Carmedia 10: Eva Júlia Llinàs i Fassi, filla d’Ignasi i de Gladys

Albert Cairol i Beltran, fill d’Antoni i de M. Elenadia 14: Denisa Florin i Vajas, filla de Florin i d’Evaedia 21: Auoub Taleb, fill de Hassen i de Fatyma

Àlex Leone i Estrada, fill de Riccardo i d’Esterdia 27: Denis Tanga, fill de Iurie i de Nataliadia 31: Júlia Trepat i Puigpinós,

Laura Trepat i Puigpinós, filles de Pere R. i de DolorsDefuncions:dia 28: Josep Garriga i Finestres (73 anys), natural de MontargullMatrimonis:dia 15: Albert Guiu i Hernàndez (d’Artesa)

Márcia José de Araujo (del Brasil)dia 29: Florin Ion Pacurar (veí d’Artesa)

Alexandra Maria Chis (veïna d’Artesa)

AGOSTMunicipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 3: Letícia Campos i Fonseca, filla de Jonàs i de Rosanadia 10: Ricard Martos i Majoral, fill de Josep L. i de M. Àngelsdia 13: Clara Batalla i Santacreu, filla de Pere i d’Agnèsdia 31: Ares Camats i Jaile, filla de Xavier i de NúriaMatrimonis:dia 3: Eduard Clemente i Peralta (veí de Lleida)

Renata Brito i Amaral (veïna de Lleida)dia 12: Carles Torredeflot i Bosch (d’Alentorn)

Gemma Vilaseca i Casafont (d’Alentorn)dia 26: Ivet Fernàndez i Calveres (d’Artesa)

Gavin Russell (d’Irlanda)

28, 29, 30 de setembre i 1 d’octubre:Festa Major d’Artesa de Segre (veure programa a lapàg. 21)

7 d’octubre:Recorregut per la geologia de Súria i pel poble vell(sortida de Camarasa, 8:45h; de Cubells, 9:00h),organitzat per l’Associació Cultural Terres delMarquesat

8 d’octubre:- A Montserrat, Cloenda del 60è Aniversari de la Collai 35è Aniversari de l’Obra Sardanista Violetes delBosc (sortida de la Pl. Ajuntament d’Artesa: 7:00h),organitzat per Amics de la Sardana d’Artesa de Segre- A les 18:30h, al local social de La Travessa d’Anya,Ball de tarda amb Sisco Coma

12 d’octubre:- Al Santuari de Refet, celebració d’Acció de gràcies- Berenar solidari, organitzat per Càritas Parroquiald’Artesa de Segre (veure programa a la pàg. 7)- A les 12h, al local social de La Travessa d’Anya,Inauguració de l’exposició “Antics molinets de cafè”(veure dates i horaris a la pàg. 10)

JULIOLMunicipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 26,8°Temperatura màxima: 38° (dies 13 i 26)Temperatura mínima: 15° (dia 7)Amplitud tèrmica màxima: 20° (dies 25 i 30)Amplitud tèrmica mínima: 10º (dia 6: màx. 29º i mín. 19º)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 13 mm (dia 16)Total precipitacions: 23 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 26,5°Temperatura màxima: 37,2° (dia 30)Temperatura mínima: 12,6º (dia 7)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 14,6 mm (dia 16)Total precipitacions: 18,6 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 14 mm (dia 16)Total precipitacions: 26 mm

AGOSTMunicipi d’Artesa de Segre

Temperatura mitjana del mes: 21,5°Temperatura màxima: 34° (dia 1)Temperatura mínima: 11° (dies 13, 14 i 15)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dies 22 i 23)Amplitud tèrmica mínima: 8º (dia 24: màx. 25º i

mín. 17º)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 27 mm (dia 16)Total precipitacions: 52 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 21,1°Temperatura màxima: 33,6° (dia 1)Temperatura mínima: 9º (dia 13)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 12,8 mm (dia 15)Total precipitacions: 24,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 1 (dia 15: 30 mm)

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Tardor calentaRecordant un article inèdit que el desaparegut Sícoris va escriure justamentfa un any i que reproduïm en la secció El País dels Pirineus, ens permetemla llicència de copiar-li part del títol, atès que la situació política del mo-ment dóna peu perfectament a qualificar la tardor que comença com a ca-lenta. Qui li havia de dir al Sícoris que, poc després d’escriure aquell article tancrític amb la classe política i les negociacions per a la redacció d’un nouEstatut de Catalunya, el 30 de setembre de 2005 s’aprovaria amb un ampliconsens del Parlament un text força ambiciós que, a hores d’ara, ja ha que-dat definitivament aprovat i en vigor, amb les retallades que tothom més omenys coneixem. Això sí, pendent dels diferents recursos constitucionalspresentats que podrien aigualir –encara més– l’anomenat Estatut de Miravet. Les circumstàncies polítiques que tots coneixem en major o menor grauhan ocasionat l’expulsió d’ERC del Govern tripartit, la convocatòria d’elec-cions avançades al Parlament de Catalunya i la renúncia de Maragall a tor-nar-se a presentar. Les últimes enquestes també mostren que gairebé la meitat dels catalansno estan satisfets amb el nou Estatut. Recordem que, malgrat ser aprovatper un alt percentatge de vots, l’abstenció va superar lleugerament el 50%. Per altra banda, la manca d’un polític prou carismàtic com a possiblepresident de la Generalitat, planteja un panorama més obert que mai. ArturMas, el líder de CiU, ens ha deixat amb el dubte sobre si hauria estat possi-ble anar més enllà en les aspiracions d’un Estatut més potent, després detancar la negociació tot sol amb el president espanyol. A més, el seu tarannàno és del gust de tothom. Montilla, el candidat socialista, no acaba de convèncer pel seu caràcterpoc expressiu i, per alguns, el fet de no haver nascut a Catalunya també liresta simpaties. La seva gairebé més que segura dependència del PSOE és,però, el que li pot fer més mal entre les esquerres catalanistes. Pel que fa al cap d’ERC, Carod-Rovira, ha estat envoltat de diversosafers polèmics que si més no han provocat molt rebombori. A més, el paspel Govern català del partit republicà ha posat de manifest la poca experièn-cia d’ERC en no sortir gaire ben parat dels conflictes amb els seus socis. Lapostura del no a l’Estatut, tot i mantenir la coherència amb la línia del partit,va posar la formació al mateix costat de la balança que el PP, cosa que no vaser ben digerida per una part important dels seus votants. Amb tots els respectes pels líders del PPC i d’ICV, Piqué i Saura respec-tivament, no creiem que cap dels dos tingui possibilitats reals d’arribar a lapresidència de la Generalitat. En canvi, sí que ambdós podrien entrar en ungovern de coalició en funció dels resultats. Així les coses, s’obre un ampli ventall de possibilitats de pactespostelectorals, atès que no es preveu que ningú pugui governar en solitari.Des de la renovació del tripartit fins a un pacte entre socialistes i CiU, altrespossibilitats que es podrien donar són CiU+ERC o bé CiU+PPC. En definitiva, tant la precampanya (que de fet ja ha començat) com lacampanya ens donaran un inici de tardor ben mogut. De ben segur que,passat el dia de les eleccions (l’u de novembre), la temperatura pujarà enca-ra més fins que es tanqui el pacte definitiu que ens doni un nou Govern. Mentrestant, preparem-nos a gaudir de la Festa Major d’Artesa, que laresta ja vindrà.

Col·laboradors/es del mes: Pere Santacreu, Sira Baró, Paquita Marsà, Ter-res del Marquesat, Rosa Porta, Noemí Farré, Carme Barril, Jordi Alins, DavidFusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Eva Maza, candidata al Parlament

Eva Maza i Batlle, veïna d’Alentorn i regidora per ERC al consis-tori artesenc, va ser escollida com a candidata al Parlament deCatalunya per la Noguera, en un congrés comarcal d’aquesta for-mació política el passat mes de juliol. Posteriorment, els òrgansdel partit encarregats de confeccionar les llistes amb els candidatsde cada comarca van decidir col·locar-la en una interessant cin-quena posició. Maza va estrenar-se públicament com a candidatael passat 16 de setembre a Montsonís, on va ser l’encarregada depresentar un acte d’ERC amb la presència del seu secretari gene-ral, Joan Puigcercós. Aquest acte s’emmarca dins la campanya deproximitat que està duent el partit republicà entre juny i setembre,sota el lema “L’Esquerra t’escolta”, que consisteix en un total de75 reunions arreu del país amb la presència de Carod-Rovira o dePuigcercós.

Festa de les Marededéus Trobades a RefetQuan arriba el mes de setembre, el dia 8 té lloc aquesta tradicionalfesta. La comunitat religiosa de Refet celebra la diada des de fauns anys. Enguany ho han fet el diumenge 3 de setembre i, igualque l’any anterior, va comptar amb la participació de l’OrfeóArtesenc. La jornada va començar amb una celebració religiosa,passats dos quarts de sis de la tarda, que és bàsicament una accióde gràcies a la Mare de Déu. En finalitzar, l’Orfeó Artesenc vaoferir un concert i, tot seguit, la comunitat religiosa va oferir unrefrigeri a tots els assistents.

Comença la temporada esportiva 2006-2007El dissabte 16 de setembre van començar les lligues de bàsquet ide futbol de les màximes categories on intervenen equips artesencs.No es pot dir que hagin començat amb gaire bon peu, ja que men-

tre el CENG perdia a la pista de l’Igualada per 76a 66, el CE Artesa no va poder passat de l’empata zero a casa contra l’Almacelles. Enguany, tantels uns com els altres estrenen “míster”. Així elsfutbolistes estan entrenats pel balaguerí Josan iels basquetbolistes pel lleidatà Joan Ramon Es-trada. A més, el CE Artesa ha renovat la seva jun-ta directiva, amb Josep Bonet com a nou presi-dent en substitució de Joan Macià.

Dos circs en un mes

Dos circs han visitat Artesa amb pocs dies de di-ferència. En les últimes setmanes han vingut elCirc Zavatta (18 i 19 d’agost) i el Circ Tonelly (8,9 i 10 de setembre), amb diferent acollida per partdel públic. Així el Zavatta va oferir un espectacleamb amfibis i rèptils, on el públic local respon-gué emplenant les funcions. Menys sort tingué elprestigiós Circ Tonelly, que amb una carpa gran-diosa i trapezistes, pallassos i feres salvatges, noaconseguí atreure el públic artesenc i haguéd’anul·lar les funcions per falta de quòrum.

Intenten robar a “la Caixa” de CubellsLa matinada del dijous al divendres 15 de setem-bre uns desconeguts van forçar el caixer automà-tic de l’oficina de “la Caixa” de Cubells. Segonssembla, els lladres haurien accedit per la força al’interior de l’oficina i un cop inutilitzada l’alar-ma haurien provat de rebentar el caixer dispensa-dor de bitllets, sense aconseguir-ho. Aquestacorresponsalia de petites dimensions es troba apeu de carretera i va ser inaugurada la passadaprimavera.

7

la P

alan

ca

BERENAR SOLIDARI!El proper 12 d’octubre a 2/4 de 5 de la tarda actuació del grup d’animació infantil ALBERT SHOWa la plaça de l’Ajuntamnet.A continuació realitzarem un berenar per a tothom! Constarà d’un entrepà i una beguda. El preu seràde 3 euros si es compra el mateix dia i 2 euros si el tiquet s’adquireix de manera anticipada als següentspunts de venda:

Supermercat CONDISFarmàcia Aldavó

Quitxalla

Al finalitzar el berenar i haurà una ballada de sardanes amb la cobla JOVENIL LO CASTELL

Organitza: Càritas Parroquial d’Artesa de SegreCol·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre, Supermercat CONDIS i Amics de la Sardana.

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Obres a l’Algerri-BalaguerL’empresa pública Regsa, ha adjudicat a l’empresaConstrucciones y Desmontes Marco SA les obres d’amplia-ció del bombatge d’Alfarràs per al reg de l’Algerri-Balaguerdes de la Noguera Ribagorçana. Aquesta actuaciócomportarà la instal·lació de dues bombes més al’estació de bombatge, on actualment n’hi ha qua-tre, ja que a l’augmentar la superfície a regar calincrementar la impulsió per a què l’aigua arribi atotes les hectàrees que s’han posat en regadiu, in-tegrades dins de la zona B.

6a Fira d’EntitatsEl dia 3 de setembre es va celebrar la 6a Firad’Entitats de Balaguer. Hi van participar unes 40 associaci-ons culturals, lúdiques i esportives sense ànim de lucre deBalaguer i la Noguera. Com a novetat d’aquest any, tambées va comptar amb la participació de les dues associacionsd’immigrants de la capital de la Noguera: l’associació d’afri-cans i l’associació àrab. Paral·lels a la Fira, es van realitzardiferents actes, com ara un concurs de dibuix infantil, unaballada de sardanes a la plaça Mercadal i un berenar popu-lar, així com la instal·lació d’una parada on es podien adqui-rir fruites i verdures de la terra.

Reobertura de TransalfalsEl jutjat contenciós administratiu de Lleida va aixecar deforma provisional, durant dues setmanes, l’ordre de tanca-ment que va obligar a clausurar les instal·lacions deTransalfals a Bellcaire d’Urgell (vegeu La Palanca núm. 289)per excés de soroll. Aquesta resolució, que estima un recurspresentat per l’Ajuntament, autoritzava la cooperativa a man-tenir la planta en funcionament en horari diürn, durant elqual el complex s’havia de sotmetre a un nou peritatge judi-cial per verificar que les mesures correctores introduïdes erensuficients per reduir les emissions acústiques.

Ajut per a restaurar les muralles de BalaguerEl Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunyava aprovar, a principis de setembre, una subvenció que técom a objectiu l’execució de les obres de restauració i mi-

llorar la consolidació estructural d’un tram de lesmuralles medievals de la capital de la Noguera.

Castelló recupera l’Aplec de St. DomènecDesprés de més de 50 anys, Castelló de Farfanyava tornar a celebrar l’Aplec de Sant Domènec.Més de 150 persones van assistir a l’Aplec, ambuna celebració en què es va realitzar la benedic-ció de la imatge de Sant Domènec. Entre les ini-ciatives impulsades per a la celebració d’aquest

aplec, destaca l’aixecament al costat de les ermites d’unacreu de més de set metres d’alçada, un altar de formigó i unpetit pilar dedicat a Sant Domènec.

Fusió de dos clubs de futbol salaEl CFS Balaguer, el primer equip del qual, el Cristec, militaa Primera Nacional B de futbol sala, i el ConfeccionesFernández, que va fer la passada campanya a la TerritorialCatalana, s’han fusionat de cara a la pròxima temporada.D’aquesta forma, el Cristec seguirà jugant a nacional i elseu filial, anomenat Construccions de l’Àguila, ho farà a laDivisió d’Honor lleidatana.

Anna Maria Vilanova

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Activitats d’estiu a Vilanova de MeiàTeatreA l’estiu, des de fa dos anys, una collad’amigues d’entre vuit i catorze anysmuntaven obres de teatre a la plaça del’Ereta per divertir-se: Mel Martín,Jihane Al Maydki, Aina Cienfuegos,Nazik Al Maydki, Clara Cebrián, SílviaMiró, Anna Triginer, Sandra Eroles iLaia Gàmez, a més del nen Isak Martín. Aquest any es va fer el teatre a la Saladel Casal Municipal i alguns pares iamics, en veure l’entusiasme que hiposen, els han col·laborat en fer-los-hiels decorats. Varen portar a escena dues obres deteatre durant el mes d’agost; amb tantd’èxit que se’ls hi va proposar repetir-les a la Festa Major de Vilanova, cosaque varen fer el diumenge dia 10 desetembre, també a la Sala del CasalMunicipal i novament amb molt d’èxit.

Festa homenatge a la gent gran2006

Com ja és tradicional, el proppassat 6d’agost, organitzat per l’Associació dela Tercera Edat Verge de Meià, es vacelebrar la festa d’homenatge a la gentgran. Pel matí es va celebrar una missa i ala tarda, al pati de les escoles, es va feruna sessió de ball a càrrec del Dj. Archi.Es va repartir un obsequi recordatori dela festa als socis i coca i refrescos pera tothom.

Activitats de l’associació de do-nes “la Coma de Meià”Durant els dies 9 i 10 de setembre, ambmotiu de la Festa Major de Vilanova,aquesta associació, juntament amb al-tres persones que els hi col·laboren des-interessadament, va fer una exposicióde les manualitats i labors a la Salad’Actes de l’Ajuntament, on varen

muntar una tenda amb els diversos pro-ductes a benefici de la lluita contra elcàncer. Durant l’estiu també han organitzatuns cursets per aprendre a ballar sarda-nes i també s’han fet dos cursets dedecoració i escultura de fruites i vege-tals.

Exposició de pinturaDurant aquest estiu hem pogut gaudird’una exposició de l’artista Jordi Figue-ra López. L’obra presentada ha sigutrealitzada durant els darrers dos anys imig al seu estudi de Barcelona, al barride Gràcia, inspirada en el record deVilanova de Meià. Durant aquest perí-ode de temps, l’artista ha rebut un di-ploma certificat del Museu de lesAmèriques de Miami i inscrit en el lli-bre nacional d’art “Can Art”. Figuera va néixer a Barcelona l’any1964, però amb arrels de Vilanova deMeià, ja que els seu avis hi tenien unacasa on, des de petit, hi passava tots elsestius amb ells. Per això l’obra es veuinfluenciada per l’estima que sent perVilanova. Va començar a pintar als vuit

anys. La pintura és realitzada amb una ins-piració subjectiva i mecànica de temespaisatgístics i abstractes; paisatges ima-ginaris com altres abstractes, utilitzantla tècnica de relleus matèrics com pe-dretes, pols de fang i marbre i palla atrossets. Seguidament un cop sec éspintat amb alguns colors a l’oli. Se sentrealitzat com a pintor artístic i encaraté inquietuds d’experimentació en elmón visual abstracte.

Text: P. SantacreuFotos: P. Santacreu, D. Puigcernau,

J. Martínez, J. Argerich

El dia 20 d’agost, com és tradicional, la Penya Barcelonista de Vilanova i la Vall de Meià va cel·lebrar elseu dinar de germanor

LA TRAVESSAD’ANYA

DIUMENGE 8 D’OCTUBREA les 6:30 de la tarda

FAMILIAR BALLDE TARDA

amb l’actuaciódel conegut acordionista

SISCO COMACom sempre,

ENTRADA GRATUÏTAper a tothom.

SI VOLEU DIVERSIÓ,ANYA ÉS LO MILLOR!

ELS ACTES TINDRANLLOC EN EL LOCAL

SOCIAL DE LATRAVESSA

D’ANYA

DIJOUS 12 D’OCTUBREA les 12 del migdia

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓANTICS MOLINETS DE CAFÈ

Propietat del Sr. Ramon Parés

Exposició de molinets de cafè on es reflecteixla història del molinet explicada a partir d’unatrentena de peces partint dels primers molinetsque van aparèixer cap a l’any 1800, ambrepresentació de marques nacionals iestrangeres.

ENTRADA GRATUÏTAHORARIS: El dia 12 d’octubre de les 12 finsa les 2 i de 6 a 8 de la tarda. Resta de dieslaborables de 6 a 8. Dia 22 d’octubre d’11 a 2 ide 6 a 8, finalitzant l’exposició internacionalde molinets de cafè.

EXPOSICIÓEXPOSICIÓEXPOSICIÓEXPOSICIÓEXPOSICIÓ50 anys fent cultura

28, 29, 30 de setembre i 1 d’octubreBaixos de l’Edifici de les Monges

Obert als matins de 12 a 2i per la tarda de 6 a 8

Organitza: Club de Lectures ArtesencCol·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre

Club de

Lecture

s Arte

senc

Club de Lectures Artesenc

11

la P

alan

ca

Si vas néixer l’any 56...Si aquest any en fas 50, fes que això sigui un motiu de gresca i alegria i comparteix-ho amb tots els qui,com tu, arriben al mig segle.

Apunta’t a la festa que farem el dia 22 d’octubre i plegats farem dels 50 un número màgic.

Per a qualsevol dubte, o per informar-te millor, pots trucar als següents telèfons:973 40 09 18 973 40 04 39 973 40 05 21 973 40 09 04 973 40 04 81

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Irina Cluet, una promesa de futur!companyada d’un costat perl’Ariadna, la seva cosina, i per

un altre del seu germà Adrià, a laIrina encara li brillen els ulls cadavegada que parla del seu trofeu gua-nyat com a millor jugadora de la pro-víncia de Lleida, el passat 10 de juli-ol al restaurant “Casanova” a Fragaen companyia de tota la seva famí-lia. Fa 4 anys que la Irina va posar-se,per primer cop, en una pista de bàsqueta jugar, tot i que sempre li havia agra-dat. Mai s’hauria pogut imaginar queuns anys després fos nomenada millorjugadora de la província de Lleida enla seva categoria. Des de ben petita liha agradat l’esport en general, però so-bretot el bàsquet. “La veritat és que vaigcomençar a jugar a bàsquet perquèm’agradava, no per cap altre motiu”,afirma. No obstant, encara que quatre anyssemblin pocs de trajectòria a primeravista, ella ja te gravats moments demàxima tensió i alegria en aquest es-

port: “Recordo el millor partit que hejugat mai, jugàvem contra la Seu i anà-vem empatats, però en l’últim segonvaig fer un bàsquet que ens va donar lavictòria per un punt, tothom em va co-mençar a aplaudir.” Sempre fidel juga-dora al CENG d’Artesa, i havent pas-sat per dues categories, la mini i lapreinfantil, mai s’hauria imaginat gua-nyar aquest trofeu: “la veritat és que nosabia que aquest premi existia, tot i quecrec que si que me’l mereixo.” La Irina, però, és totalment consci-ent que els seus entrenadors i compa-nyes tenen una bona part de culpa pelfet que ella hagi estat premiada,especialment gràcies al seu entrenador,el Joan Ramon Estrada, els seus pares,el seu germà i la seva cosina: “Totsm’han ajudat a aconseguir-ho, és peraixò que els he d’estar agraïda”, afir-ma sense cap mena de dubte. Però com sempre hi ha d’haver al-guna anècdota i a la Irina no li’n podiafaltar una aquest dia: “En el momentque em van fer entrega del premi, empensava que havia quedat segona, jaque, normalment, primer donen el tro-feu al segon. Aquest cop, sense que joho sabés, va ser al contrari, i jo estavasatisfeta, perquè amb una segona posi-ció hagués estat contenta, però quanvaig mirar la copa i vaig veure que hiposava guanyadora, vaig sentir una ale-gria enorme! De cop em va venir unaimatge al cap, la d’una àrbitre i amigameva, la Gemma, que va ser la que emva dir que estava nominada al premi, amés de que sempre em va donar ànimsa lluitar per aconseguir-lo, i, ràpida-ment, vaig ser conscient que havia do-

nat un pas molt important per poderarribar a ser una gran jugadora.” Finalment, la Irina aprofita l’ocasióper dedicar aquest premi a totes les se-ves companyes d’equip, als seus entre-nadors, a tots els seus amics i amiguesi a la seva família. I és que, la veritat,els artesencs i artesenques ens sentimmolt orgullosos de poder tenir al nos-tre poble la millor jugadora de tota laprovíncia de Lleida, en la seva catego-ria, i l’animen a continuar treballant iesforçant-se per algun dia poder arri-bar a complir el seu somni, ser una ju-gadora professional de bàsquet.

Sira Baró

AA Nom: IrinaC o g n o m s :Cluet VallData de naixe-ment: 3-1-1994Curs que estu-dia: 1r d’ESO

Poble on viu: MontclarHobbies: Jugar a bàsquet, el futbol,els esports en generalEl teus millors amics: Albert Parísi KevinLes teves millors amigues:Gemma Gilabert i Kènia BelchiEl moment més bonic que hagispassat: El moment de guanyar el títolUn programa de televisió:RebeldeDe gran t’agradaria ser: Jugadorade bàsquetUn grup de música: El canto del loco

13

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

Ferran Salvat, quelcom més que un alcaldees de la barriada de la SagradaFamília al poble d’Anya... Com

va ser que vas venir a viure a Anya?Fa més de 40 anys, cada cap de setma-na, amb la família i amb el meu 600,anàvem visitant diferents poblets deCatalunya, donat que la nostra il·lusióera plantar una fita en un punt de mun-tanya tranquil, sense turisme i dins lanatura. Així, vam conèixer un matí deboira el poble d’Anya. Recordo, queaquell primer dia que vam arribar aAnya estava tot desolat, com et deiaabans per la immensa boira que hi ha-via. Però ens vam trobar a una padrinade cal Gassó, que ens va acompanyarfins al Mirador del Roc i ens va mos-trar la meravellosa vista que ella haviavist anys enrera, ja que en aquells mo-ments era impossible veure un metremés enllà. Ens va impressionar molt laseva exposició i vam poder comprovarque lamentablement ella ens ho deiarecordant-ho, perquè en aquells mo-ments era pràcticament cega.

La teva experiència laboral?Jo vaig començar a treballar de moltjovenet, donat que a casa meva està-vem vivint, com totes les famílies deCatalunya, la postguerra. Què vull dir-te amb això? Doncs que, si volies estu-diar una mica, havies de treballar molt.O sigui, treballar pel matí i estudiar perla tarda. El meu primer treball legalitzat vaser de “botones” en un banc. En aques-ta entitat podria dir que feia de “chicode los recados”. Després hi vaig fer al-guns treballs com a oficinista, fet queem va permetre conèixer clients delbanc. Un d’ells em va contractar com aoficinista a la seva empresa. Més en-davant, vaig passar a treballar en unacompanyia de capitalització. I final-ment, vaig entrar com a apoderat en unaempresa d’articles de marroquineriaanomenada Pielnoble.

Vas assumir responsabilitats d’em-presa?Posteriorment, en aquesta empresa ano-menada Pielnoble, vaig ser nomenatgerent amb la responsabilitat que el

elèctrica. Recordo moltes anècdotesd’aquella masia, per un que ve deBarcelona; com per exemple, quan vaigsaber que és un boc.

Diferències essencials dels dos estilsde vida.Com et deia abans, les diferències es-tan en què a la ciutat som molts i enstrobem sols i en un petit poble som pocshabitants però ens sentim molt prote-gits. M’agradaria poder dir que sompocs i molt units, però lamentablement,com a totes les millors famílies, sem-pre hi ha un cigró negre.

Al principi de la democràcia, la gent,el jovent, tenia ganes de fer coses, defer país. Creus que encara continu-en aquests ideals?Jo crec que, lamentablement, haig dedir-te que no. Lentament i salvant ex-cepcions, es van perdent els ideals. Lamostra, la tenim en el referèndum delnou Estatut celebrat el passat 18 dejuny, en què l’abstinència va ser del50% aproximadament. No em posaré apolititzar aquest tant per cent, però síque em dóna la impressió, per comen-taris fets amb la joventut, que “passen”d’assolir la plena sobirania nacional, deconèixer la realitat econòmica i cultu-ral, d’incrementar la convivència entretots els ciutadans de Catalunya. I “pas-sen” també, de l’interès per un nou fi-nançament, oblidant que, totes aques-tes llavors que avui olímpicamentmenyspreen, seran o han de ser el fruitde la seva majoria d’edat.

Com veus l’actual moment polític aCatalunya?Considero que la suma d’aquells trespartits perdedors no van formar un bongovern, cosa que s’ha pogut veure des-prés d’aquests dos anys i mig de go-vern del tripartit. Crec que hi ha hagutuna manca d’obra de govern i de pro-jectes, els incompliments de les sevespromeses han sigut i són constants, i eldesprestigi de Catalunya ha sigut i ésevident. Avui, que visc en aquest medirural, jo li demanaria a l’actual governo al proper, perquè sembla que aquesta

D

càrrec comporta, en una empresa demés de 150 treballadors contractats,amb fàbriques a la localitat d’Ubrique(Cádiz) i amb oficines comercials aBarcelona ciutat.

Com van ser els teus principis aAnya?Doncs imagina’t, tot eren novetats perun nouvingut de “can Fanga”, que con-tínuament jo, la meva esposa i una fillade quatre anys anàvem descobrint. Po-der veure com creixien els aliments,conèixer més el que era un enciam, co-nèixer el sabor de les bledes, que anysenrera per la ciutat de Barcelona no se’nveien, sentir l’aroma d’un tomàquetrecent collit... Ah! I compartir a la voradel foc un sopar amb la família de calPeriquet amb l’olla al foc que feia xup-xup, perquè tot el que la mestressa decasa, la Sra. Carme, cuinava per nosal-tres era dels menjars més exquisits queet pots imaginar. Després, amb el nostre 600, vàremdescobrir masies, poblets del voltant,indrets meravellosos i vàrem fer mol-tes amistats que avui, 40 anys després,s’han enfortit. Ara, anomenar-los totsseria un pecat perquè em deixaria algú,però no vull oblidar-me de la masia deca l’Andreu de Montmagastre, on vaigpoder conviure i compartir taula en unacasa on eren molt feliços sense llum

14

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

tardor tindrem nou govern, que prestésmés atenció a la gent gran del medi ru-ral, perquè la mitjana d’edat és moltalta. Com que la satisfacció de les ne-cessitats ciutadanes és allò que dónasentit a l’existència de l’administraciópública, no es tracta de conformar unaadministració amb mentalitat de pres-tació de serveis, sinó amb mentalitat deservir al ciutadà.

Com veus l’Artesa d’avui?Jo crec que, encara que lentament,Artesa de Segre va recuperant la sevavitalitat com a segona ciutat de la co-marca de la Noguera. Hi ha un mercatsetmanal molt important els diumenges,s’està promocionant força bé la fira deSt. Bartomeu, antigament anomenadaFira del Meló, avui molt promocionadacom a fira del vi, degut a les grans plan-tacions de vinyes que envolten el mu-nicipi i amb els fonaments d’un noucasal cultural que tots els ciutadansd’Artesa anhelen.

Com va ser que vas ser nomenat al-calde d’Anya?Mira, l’any 1983, quan va cessar coma alcalde el Sr. Francisco Capell i vaser nomenat nou alcalde el Sr. JosepAntillach, jo vaig passar a ser membrede la Junta Administrativa del poble.Després, l’any 1987, i per majoria ab-soluta de tots els veïns presents, em vannomenar nou Alcalde-President de laJunta Administrativa d’Anya. Des d’aleshores, més ben dit des quevaig passar a ser membre de la JuntaAdministrativa que presidia el Sr. Josep

Antillach, ens vam posar a treballar permillorar el poble. Recordo que vamaconseguir que la Diputació ens pavi-mentés el sòl des de la carretera localL-512 fins a l’entrada del poble. Des-prés, quan ja depenia la representacióa càrrec meu, em vaig proposar millo-rar tot el poble: els carrers, la llum pú-blica, la xarxa d’aigua i la seva quali-tat, el servei de telèfons. Recordo que,per aquell temps, tan sols hi havia untelèfon públic a tot el poble. Tambémillorar els camins rurals, l’església(signe d’identitat d’un poble), millorartambé tot l’entorn d’Anya, per a quèels veïns visquessin millor i se sentis-sin orgullosos del seu poble. Volia acon-seguir una qualitat de vida que fes queels veïns del poble no haguessin d’anara viure a Artesa de Segre, a Lleida o aaltres ciutats. Avui, puc dir-te que molts (sinó tots)els projectes que portava al meu cap elshem fet realitat. Ja tenim la carreteraasfaltada, ja tenim una primera fase depavimentació del carrer i la plaça Ma-jor i la instal·lació de tota la nova xarxad’aigua potable, amb el seu adequattractament. S’ha construït una novadepuradora d’aigües residuals. S’haninstal·lat els telèfons a totes les cases iuna bàscula pública per a què la puguinutilitzar tots els veïns. Hem restaurat lanostra església, fins aconseguir que si-gui declarada per la Generalitat deCatalunya com a Monument d’InterèsLocal. Hem realitzat obres al cementi-ri, de tal manera que les persones quevénen a recordar els seus avantpassatsallà enterrats, no deixen de valorar la

bellesa del lloc restaurat. Hem plantatmés de 100 arbres al voltant d’Anya ihem realitzat altres millores urbanísti-ques dins el marc del nostre poble. I ara, durant aquest any 2006, pro-bablement realitzarem la segona fase depavimentació de la resta del carrerMajor, del carrer de l’Església i del car-rer Raval de Ponts, així com la instal·-lació en aquests carrers d’una nova xar-xa d’aigua potable. També està previstel condicionament de les voreres i dela nova xarxa d’aigua potable en lescases del sot del poble, o sigui, les qua-tre cases que hi ha a l’entrada del po-ble.

Com va sorgir la idea de “La Tra-vessa”?La idea de constituir el Grup CulturalLa Travessa va néixer un 12 d’octubrede 1991, i la vàrem iniciar entre un grupde persones que ens vam engrescar ambla tasca de treballar i col·laborar per ala millora d’Anya. Entre altres coses,per promoure activitats culturals, col·-loquis, conferències útils per a la gentdel poble, entenent com a útil les con-ferències de temàtiques com ara prime-res cures de medicina o orientació, sem-pre recordant que la major part de lapoblació és gent gran. També, la ideade crear una biblioteca, d’organitzarrecitals musicals, representacions tea-trals i de dansa... En fi, tot el que puguienriquir els veïns i amics del pobled’Anya. D’altra banda, organitzar les festespopulars del poble, actes de caràctercívic i social, mantenir i recuperar el

15

la P

alan

ca

patrimoni artístic del poble i tenir curadel seu entorn, de la convivència i deles relacions del veïnat i els amicsd’Anya, i ser capaços de transmetre-hoa tots aquells que ens visitin o ens co-neguin.

Quina diferència hi ha entre la “Jun-ta Administrativa” i el “Grup Cul-tural La Travessa d’Anya”?La Junta Administrativa és la Junta queanomena l’Alcalde Pedani del poble, ésla que administra els ingressos que pu-gui tenir el poble i es fa càrrec de lesdespeses que es produeixen dins elmarc del poble, mentre que el GrupCultural La Travessa d’Anya té un àm-bit si més no de tot el poble, molt méscultural i organitzatiu, d’actes per alsveïns del poble, pels familiars i per alsamics. Pensa que si la Junta Adminis-trativa administra els 28 veïns censatsal poble, el Grup Cultural La Travessaestà format per més de 160 socis i sòci-es que recolzen totes les activitats querealitzem.

Quines activitats feu durant l’any a“La Travessa?És molt difícil explicar tot el que s’hafet durant un any, i no pretenc fer unaenumeració de tots i cadascun dels ac-tes, festes, reunions, col·laboracions,etc. Personalment, em sembla que entermes globals ens hem de felicitar percom hem funcionat fins ara. I que havalgut la pena que ens embarquéssiml’any 1991 en una aventura associativacom aquesta, perquè feia molta falta alpoble. Hi ha qui pensava que no ensconsolidaríem o que plegaríem al capde 4 dies, però malgrat els inconveni-ents amb un petit grup de veïns del po-ble, tot i que sempre s’ha procurat quehi hagués una bona entesa entre tots.Crec que tots volem el millor per alpoble, precisament per això estem “con-demnats” a millorar la nostra entesa, iconfio que així serà. Per tant, estemdisposats a seguir així per molts entre-bancs que ens anem trobant. Hem posat molta voluntat per tirarendavant, no ha estat gens fàcil i estemdedicant un munt d’hores a organitzaractes pel poble, però ens falta recolza-ment des de l’administració local.Bé, de les activitats realitzades aquest

any, jo ho destacaria tot plegat, amb elsànims que s’hi posen en cadascuna deles activitats programades i la voluntatde tirar-les endavant, deixant de bandaque som un poble petit i agregatd’Artesa de Segre i que molta gent no-més contempla la nostra oferta lúdico-festiva des de fora del poble.

En una entitat local petita sempre hiha divisions d’opinions. Com ho hasfet per unificar criteris?Jo crec que la forma més convincentper unificar criteris és la predisposicióde treballar pels ideals amb els què vamconstituir La Travessa. I el mateix ser-veix per a l’administració del poble. Elcompromís de treballar per Anya és elfil conductor que ha fet realitat, que desde l’any 1987 a la Junta Administrati-va, i des de 1991 al Grup Cultural LaTravessa, s’hagin fet realitat una sèriede projectes que en principi podiensemblar un somni, però que avui sónaquesta realitat, que ajuda a llimar lesdivisions d’opinió que puguin existir.

Sempre es recull el que se sembra.Què has sembrat i què esperes reco-llir?Em preguntes què és el que espero re-collir del que he sembrat. Jo sempre heestat una persona molt compromesaamb la societat i amb això crec que en-tendràs la meva resposta. Un dels meusplaers és veure i fer feliç a la gent. Ales-hores, jo també em sento feliç. I així éscom recullo el que he sembrat, ambmolta il·lusió i amb moltes ganes decontinuar col·laborant per aconseguirque la gent visiti i conegui el nostrepoble.

Per què t’agrada viure en l’àmbit delmón rural?Mira, viure en el mon rural tot l’any ésviure tranquil, amb una millor qualitatde vida, amb una major solidaritat ciu-tadana, amb un tracte molt humà, ambuna millor atmosfera i amb una millorqualitat dels fruits de la terra.

Conclusions.Escolta’m bé. Avui, els habitants ambresidència permanent a Anya som 28,amb 30 cases. S’ha patit una reculadaimportantíssima de població durant tot

el segle XX, essent especialment im-portant a partir dels anys 60. La pèrduade població ens va obligar a formar partdel municipi d’Artesa de Segre, i pertant espero i desitjo que el nostre Ajun-tament d’Artesa de Segre i el seu alcal-de, senyor Domènec París, que és elnostre alcalde, s’involucri més amb elspobles agregats. Mira, els pobles agre-gats tenim les mateixes necessitats quela ciutat d’Artesa ó més, físicament noens distingim en res, que si els carrers,les places, l’enllumenat públic, l’abas-tament i tractament de l’aigua potable,que el tractament de les aigües residu-als, que la neteja dels espais públics,que les escombraries, que el manteni-ment del cementiri... Mira, realmentsom un petit municipi sense ingressospropis com a tal, i a més la llei delPUOSC és discriminatòria per a nosal-tres. D’entrada la nostra opció de sub-vencions és proporcionalment molt in-ferior a la de l’Ajuntament d’Artesa deSegre per ser un poble agregat. Ah!També estem molt necessitats de rebrela banda ampla d’Internet, et recordoque avui és una eina molt necessàriaper viure al segle XXI en qualsevol llocdel món. Jo crec que el nostre Ajuntament hau-ria de vetllar més pels pobles agregats.Pensa que per Artesa de Segre els po-bles agregats com Anya som una rique-sa. Aquests petits nuclis donen moltavida als comerços d’Artesa, entre totesles famílies que hi viuen tot l’any i lesque tenen una casa com a segona resi-dència, i que són compradors impulsius(que si la botiga de queviures, que si lacarnisseria, que si la peixateria... I pen-sa, Bartomeu, que després aquestes ca-ses de primera o segona residència ne-cessiten pel seu manteniment dels pa-letes, dels fusters, dels electricistes, delspintors, dels calefactors, de la ferrete-ria, de la farmàcia... I pensa també quequalsevol persona que vol llogar unacasa com a segona residència no ho faa Artesa. La lloga o compra en qualse-vol dels pobles del voltant, mai a la ciu-tat d’Artesa. Aquesta és una realitatpalpable.

Bartomeu Jové i Serra

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

17

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

Nota del Consell de RedaccióSón molts els textos d’aquests darrers anys del nostre prolífic col·laboradorSícoris, traspassat el mes de gener d’enguany, que han quedat sense publi-car. Cada mes acostumava a enviar-nos diversos articles exposant la sevaopinió sobre temes d’actualitat, tradicions... N’havíem d’escollir un seguintcriteris com la data de rebuda, interès del tema o la prioritat que ens marcavael propi autor. Així doncs, durant aquest any intentarem publicar aquellstextos inèdits que, malgrat el pas del temps, puguin tenir encara interès, evi-tant que restin en l’oblit.

Tardor calenta a la veïna Catalunya la veïna Catalunya, les aigües dela política baixen tèrboles i esva-

lotades, en referència a l’assolimentdel consens necessari per la redacciódefinitiva del projecte del nou Esta-tut de la referida nació sense Estat. I tot això, encara que la Presidentade la Comunitat de Madrid, una talEsperanza Aguirre, hagi conferit recent-ment a la terra catalana la categoria es-tatal, al manifestar ofesa i amb la malabava que la caracte-ritza, que el possibletrasllat d’ENDESA,la multinacional es-panyola, a Cata-lunya, seria molt dedoldre, ja que la ditaparapública marxaria“fora del territori na-cional”. És a dir, quel’esmentada ciutadana reconeixia implí-citament que Catalunya no és Espanya... No cal pas dir que l’enrenou fou grosi la rectificació immediata, doncs lacomunitat madrilenya va emetre tot se-guit un comunicat indicant que la sevapresidenta havia sofert un lapsus, per-què volia dir “fuera del territorio regi-onal”. Quina llàstima... Aquesta mena de traïció del subcons-cient, ens va recordar al futbolista delReal Madrid, Chendo, quan amb mo-tiu d’haver assolit el Barça la Copa delRei i fent gala d’una intel·ligència cla-rivident, va manifestar, textualment,que l’únic que li sabia greu era que ladita copa l’hagués guanyat un equip es-tranger. Però tornant als treballs concernentsa la redacció del projecte del nou Esta-tut, cal dir que són molts els residentscatalans al nostre Principat que se sen-ten decebuts per la forma d’actuar dels

parlamentaris, incapaços fins ara d’ar-ribar a un consens per a la redacció de-finitiva del projecte al·ludit, anteposantels dogmes dels seus respectius partitspolítics, i fins i tot els seus ressenti-ments, a la consecució d’un projected’Estatut el més ampli possible. Cal dir, perquè és veritat, que desprésd’anys i panys d’hegemonia convergental Parlament català, sense que una solaveu proposés la necessària reforma

ampliativa del susdit Estatut –a excep-ció dels republicans–, quan ha arribatl’hora de la veritat amb la instauraciódel govern tripartit, és vertaderamentdeplorable la imatge que donen els rei-terats parlamentaris, entestats en per-dre el temps discutint sobre el sexe delsàngels i empesos per un vituperableafany de protagonisme, per quin motiui causa són molts els que comencem adubtar del seu pressuposat patriotisme. Per nostra part, que seguim creientfermament en els drets històrics delpoble català, no ens estranyen ni micani molla les escridassades i els aldarullsmaterialitzats en el decurs de la recentDiada de l’onze de setembre. Solamentens mancava per fer vessar el got de lapaciència que, en la dita jornada en quèel poble català ret homenatge als cai-guts en defensa de la pàtria catalanaenfront els estols del Borbó Felip V, ha-guéssim d’escoltar un recital de flamenc.

Ben seguramentque si els enterrats al

Fossar de les Moreres, en el qual i se-gons Pitarra “no s’hi enterra cap traï-dor”, haguessin aixecat la testa, hagues-sin tornat a la fredor de ses tombes ambl’ànima gelada per haver contemplataquest incomprensible atemptat contrala seva memòria, i contra la personali-tat d’un poble en quina defensa ofrena-ren llurs vides. Malgrat tot, hom espera que, final-ment, els parlamentaris en qüestió,

conscients del com-promís contret en-vers el seu poble,deixin de banda res-sentiments i prota-gonismes, i enlles-teixin d’una vegadaaquest nou projected’Estatut, car, de nofer-ho, sobre les se-

ves espatlles recaurà la més negra res-ponsabilitat. Però, i en el supòsit que el reiterat inou projecte estatutari sigui deguda-ment aprovat pel Parlament català, co-mençarà la segona part d’aquesta menade pel·lícula de suspens, que es desen-voluparà en el marc de les Corts Espa-nyoles, en quin cenacle es discutirà laratificació o el rebuig del reiterat i nouprojecte d’Estatut. No cal pas estar lli-cenciat en esoterismes, ni en futu-rologia, per vaticinar que la consecu-ció de la definitiva confirmació seràvertaderament àrdua i costeruda, car,amb tota seguretat, els defensors de lasacrosanta unitat de la pàtria espanyo-la, s’estriparan els abillaments i porta-ran a terme la més frontal oposició a ladefinitiva aprovació del nou projected’Estatut català. Es prepara, doncs, una tardor calenta ala veïna i catalana nació i lo que sia sonarà.

SícorisSetembre 2005

AA

...després d’anys i panys d’hegemonia convergental Parlament català, [...] quan ha arribat l’hora dela veritat amb la instauració del govern tripartit, ésvertaderament deplorable la imatge que donen elsreiterats parlamentaris, entestats en perdre el tempsdiscutint sobre el sexe dels àngels...

18

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Un artesencVull fer unes línies a un artesenc quedurant uns anys va defensar els colorsdel FC Barcelona, el millor club del món. Em refereixo al jove Roger Giribet iSabartés, que la temporada passadajugava amb l’equip de 3a divisió. Elseu nom era “Giri” quan anunciavenels noms pels altaveus. Semprel’anomenaven així, i els seus companystambé. Vaig tenir la sort que, cada partit quejugaven al Mini Estadi, l’anava a veure.Primer perquè és un artesenc i segonperquè ho feia molt bé. Últimament

jugava de defensa lateral esquerre o decentral, però al principi jugavad’interior esquerre i jugava molt bé.També venien els seus pares i el seuoncle Ramon, amb els quals ens vèiemi parlàvem. Aquest estiu el vaig veure algunesvegades a Artesa i una d’aquestes vaigparlar amb ell. Li vaig preguntar:“Roger, que fas vacances?”. Em vacontestar: “No. Ja no jugaré més ambel Barça”. Em vaig quedar parat, peròacte seguit em diu: “Segur que fitxarépel Balaguer”. Jo li vaig dir: “Lo que

més convingui, Roger”. Al futbol jasolen passar aquestes coses, tant aprimera com a segona i tercera divisió.Els uns marxen i els altres vénen. Aixíés el futbol. Des d’aquestes línies, Roger, et dicde tot cor que et desitjo molta sort imolt èxit, perquè juguis amb l’equipque juguis, no deixaràs de ser un filldel poble d’Artesa de Segre. Molta sort,Roger.

Un artesenc de soca-relRamon Camats i Solé

N’hem fet quaranta... i us hem trobat a faltarEls que vam néixer l’any 1966, aquestsdies hem estat preparant la Festa del 40anys. Hi havia dos llocs buits. Julià, Lolita, amb vosaltres vamcompartir el primer dia d’escola, el pri-mer repte, el primer fracàs, el primerenamorament, la primera gran decep-ció, la primera “juerga”, la primera“nòvia”, les primeres cançons, els pri-mers poemes... Vam compartir tantes i tantes prime-res coses que se’ns fa estrany parlar-neara en un escrit i no al Pub, o al Salud,o en una cantonada del nostre poble.

Però, com diuen, així és la vida i avuivolem dir-vos que, tot i que hi haviados llocs buits, vosaltres estàveu moltpresents. Probablement ens varen prendrel’oportunitat de continuar compartintprimeres experiències junts, però el mésimportant ja estava fet: vàreu estimar ius vàreu fer estimar. En aquells moments ens van envairsentiments de ràbia, desconsol, impo-tència... Però ara, amb la perspectivaque dóna el temps, estem contents, moltcontents d’haver pogut compartir tan-

tes i tantes primeres experiències ambunes persones com vosaltres: genero-ses, divertides, alegres, emprenedores... Recordant una de les frases que lle-gíem, quan érem adolescents, senseentendre-ho massa: “Allò essencial ésinvisible als ulls”, ens hem adonat querealment podem estar contents i molttranquils perquè ara sabem de ben se-gur que l’essencial estarà amb nosal-tres per sempre més.

Els vostres amics

Coses del BrimeroJo, Ton Bonet, sóc home de poca cul-tura; però, com hauré dit alguna vega-da, penso que tinc la suficient per apoder conviure amb les altres persones. Ara vull tocar un instrument. Pensoque faré alguna pífia, perquè no sé sol-fa; però ho provaré. Lo tema és lo següent (anirem al gra).Informat com tothom que les entitatsbancàries ajuden el tercer món en allòque poden, en aquest poble hi ha unlocal que se’n diu Residència que s’as-sembla molt al tercer món. La majoriade residents paguem més del que co-brem. Amb això voldria dir a aquestshonorables senyors que, si poden, ensfessin arribar un diari esportiu. A po-

der ser, lo d’abans que venia amb eldiari Segre, perquè ara ens hem quedatsense. Us vull dir que jo d’alguna maneratambé ajudo els nens del tercer món.Fa uns anys que la Creu Roja em portaun material i els faig uns cistellets sen-se cap benefici.

Per acabar, els hi dono les gràcies. Isi no poden, també passarem; però sipoden, millor. Aquí hi ha bons clients de la Caixa.Lo vostre afectíssim, sempre a la vos-tra disposició.

Ton Bonet

RàdioArtesa

91.2FM

FFFFFesta Nacional de Caesta Nacional de Caesta Nacional de Caesta Nacional de Caesta Nacional de Cataluntaluntaluntaluntalunyyyyyaaaaa

11 de setembren any més, en els actes de la Festa Nacional deCatalunya, l’Ajuntament d’Artesa de Segre va or-

ganitzar diversos actes: al matí, hissada de la Senyera ala Roca del Cudós; a migdia, una visita guiada a les ex-cavacions d’Antona; i ballada de sardanes al vespre. La Diada va començar amb la concentració a la plaça del’Ajuntament sobre 2/4 de 10 del matí. Si bé l’any passat jas’hi va incorporar un jove grup d’Artesa (gralles, caixa, bom-bo...), consolidat ara amb el nom Els Esporrets, enguanyvan afegir-s’hi també les Caramelles la Dàlia Blanca, quevan tornar a actuar en públic, després de molts anys, fora dela tradicional cantada dels diumenges de Pasqua. Així doncs, acompanyats per aquest grup de grallers, moltsartesencs i artesenques, tenint en compte que era un cap desetmana de tres dies, van reunir-se a la Roca del Cudós. Pas-sades les 10 del matí, va començar l’acte amb la interpreta-ció de La Samba del Castellot i El Cant del Poble per partde les Caramelles. Tot seguit unes paraules de l’alcalded’Artesa, Sr. Domènec París. Finalment, les Caramelles in-terpretaren El Cant de la Senyera, i sota el so de Els Sega-dors, a càrrec dels grallers, es va hissar la Senyera, finalit-zant amb la cantada solemne de l’Himne Nacional deCatalunya. Per acabar aquest primer acte, els Bombers Vo-luntaris van repartir coca –aquest any es va fer curt– i beure. A migdia, unes seixanta persones van arribar-se fins aljaciment arqueològic d’Antona, on s’ha realitzat la novenacampanya d’excavacions. Josep Ros, Eva Solanes i AnnaCamats, directors del projecte, va realitzar les explicacionscorresponents. La principal novetat d’aquesta campanya ésque l’excavació del castell medieval (Malagastre) es dónagairebé per finalitzada. No obstant, s’ha de restaurar i con-solidar. La Festa va acabar amb una ballada de sardanes a la plaçade l’Ajuntament, on havia començat al matí, amb la coblaQuatre Vents d’Agramunt. Per altra banda, un grup d’Alentorn van col·locar tambéuna Senyera a la muntanya més alta del terme d’aquestapoblació, Sant Armengol. Així mateix, tenim notícies que esva pujar al turó del castell de Montmagastre.

La Palanca

Grup d’Alentorn a la muntanya de Sant Armengol

Visita guiada al jaciment arqueològic d’Antona

Les Caramelles, per primera vegada en l’acte de l’11 de setembre a la Rocadel Cudós

U

19

la P

alan

ca

Durant el 2006, les parelles quees casin o tinguin un fill o una fillarebran la revista de forma gratuïtafins a final d’any, prèvia comuni-cació de l’esdeveniment.

Revista la PalancaEdifici Escoles Velles s/nApartat de Correus 3025730 Artesa de Segre

DIMECRES, 27 DE SETEMBRE

21:30h- Sorteig públic de llotgesLLOC: Sala d’actes de l’Ajuntament

22:30h- Havaneres i cremada de romamb ELS PESCADORS DE L’ESCALALLOC: Pl. Ball

DIJOUS, 28 DE SETEMBRE

17:30h- Traca i repic de campanesLLOC: C/ Bisbe BernausSeguidament, cercavila amb XIP XAPamb RUM-RUM, TRASTO KARTS

19:00h- Xocolatada. Organitzen:AMPA CEIP Els Planells i AMPA Llard’InfantsLLOC: Pl. Escoles Velles

19:00h- Ball amb DUO JOANCARBONELLLLOC: Casal de la Gent Gran

22:00h- XV Sopar de germanorLLOC: Pavelló PoliesportiuSeguidament, ball amb els grups E-2 iCIMARRON. Després, DISCO MÒBIL

06:00h- A la matinada, en finalitzar lamarxa, Salsitxada popular i esmorzarper a tothom.LLOC: Davant del pavelló

DIVENDRES, 29 DE SETEMBRE

12:00h: Missa en honor dels patronssant Cosme i sant DamiàLLOC: Església Parroquial

13:00h- Sardanes amb la coblaMONTGRINSLLOC: Pl. Ball

16:00h- X Concurs de botifarraLLOC: Pavelló Poliesportiu

18:00h- Jocs amb el grup GUIXOTDE 8: GARGOT DE JOCLLOC: Pl. Major

19:00h- Concert amb l’orquestraMONTGRINSLLOC: Pavelló Poliesportiu

20:30h- Ball de tarda amb l’orquestraMONTGRINSLLOC: Pavelló Poliesportiu

23:00h- ORGIA DE FOC (Correfocs)LLOC: C/ Bisbe Bernaus

00:30h- Sarau amb MONTGRINS,HOTEL COCHAMBRE i ESBATLLOC: Pavelló Poliesportiu

DISSABTE, 30 DE SETEMBRE

11:00h- Missa pels difuntsLLOC: Església Parroquial

13:00h- Sardanes amb la coblaQUATRE VENTSLLOC: Pl. Ball

A partir de les 16:30h- Partits defutbol base del CE Artesa de SegreLLOC: Camp municipal d’esports

17:00h- Festa de l’AtletismeHi haurà activitats per a infants i adults,berenar i obsequi per als participants.Organitza CUDOSLLOC: Parc de Bombers

18:00h- Animació infantil amb el grupENCARA FAREM SALAT: La voltaal mónLLOC: Pl. Ball

19:00h- Concert amb l’orquestraVOLCÁNLLOC: Pavelló Poliesportiu

20:30h- Ball de tarda amb l’orquestraVOLCÁNLLOC: Pavelló Poliesportiu

20:30h- Missa vespertinaLLOC: Església Parroquial

23:00h- Teatre amb l’obra ”En Narcíss’ha tornat boig” de la companyiaBAT de TàrregaLLOC: C/ Anselm Clavé (cruïlla ambSt. Antoni M. Claret)

00:30h- Sarau amb VOLCÁN,CERCAVINS i APACHELLOC: Pavelló Poliesportiu

DIUMENGE, 1 D’OCTUBRE

09:00h- Tir al plat (Tirada local isocis)LLOC: Camp de tir Antona

09:30h- Santa missaLLOC: Església Parroquial

11:30h- Cercavila de grallers,capgrossos i gegants, encapçalatspels ESPORRETS D’ARTESALLOC: Pl. Escoles Velles

12:00h- Missa solemneLLOC: Església Parroquial

13:00h- Sardanes amb la coblaRIELLALLOC: Pl. Ball

16:30h- Emocionant encontre defutbol entre CE ARTESA DE SEGREi CFJ MOLLERUSSALLOC: Camp municipal d’esports

18:00h- Partit de bàsquet entre CENGCooperativa i CB IMMA “A”LLOC: Pavelló Poliesportiu

18:00h- Animació amb MARCELGROS: Cap problemaLLOC: Pl. Ball

20:00h- Ball de tarda amb l’orquestraMUSICALIALLOC: Pavelló Poliesportiu

00:00h- Concert amb l’orquestraMUSICALIA. En acabar, sarau i fide festa amb la mateixa orquestra.LLOC: Pavelló Poliesportiu

Durant tota la Festa Major el Clubde Lectures Artesenc organitza

l’EXPOSICIÓ50 anys fent cultura

LLOC: Edifici de les MongesHORARI: Matins de 12 a 2

Tardes de 6 a 8

21

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Fama de la Fama de la Fama de la Fama de la Festa Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Aresta Major d’Artesatesatesatesatesa

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

22

la P

alan

ca

La Fira en imatges

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

Fira de Sant Bartomeu 2006ense lloc a dubte, podem afirmarque la Fira d’enguany és de les

més exitoses que es recorden, en líni-es generals. En primer lloc, l’afluència de públicva ser important degut a una climato-logia inhabitual per aquelles dates, jaque feia un temps molt agradable grà-cies a un agost que ha resultat poc ca-lorós. Tots tenim en ment aquelles fi-res de forta calor o, tot al contrari, al-guna d’esguerrada per les tempestes.Per altra banda, cal felicitar els orga-nitzadors de l’esdeveniment per l’acu-rada imatge que s’ha procurat donar. De fet, el primer acte va tenir lloc lanit del divendres a la sala d’actes de laCooperativa d’Artesa. Es tracta d’unaxerrada sobre el futur del canal Segarra-Garrigues organitzada pel sindicat agra-ri JARC. El dissabte a mig matí, mentre totsels estands acabaven de posar-se a punt,va començar el torneig de bàsquet a 3.Posteriorment, a les dotze, el nou con-seller d’Agricultura, Ramaderia i Pes-ca, Hble. Sr. Jordi William Carnes,acompanyat de l’alcalde d’Artesa i d’al-tres autoritats locals i comarcals, va serel responsable de la inauguració ofici-al de la present edició de la Fira de SantBartomeu. Enguany, immediatament després del’entrada al recinte firal, hi havia unacarpa amb diversos plafons plensd’imatges de fires d’altres anys, on lagent s’entretenia buscant coneguts i sesorprenia de “lo joves que eren” en les

imatges més antigues. Mentre les autoritats realitzaven lavisita de rigor per les diferents zonesde la Fira, s’anava preparant la típicapaella de cada any. El problema va serque el conseller, l’alcalde i companyiaes van entretenir tant, entre visita a laFira, parlaments... que quan van arri-bar al lloc preparat per al dinar popular–diuen que almenys amb una hora deretard– la gent ja estava impacient i, amés, es van trobar l’arròs covat. Per la tarda, diferents actes represen-taven el preludi d’un dels esdeveni-ments més populars de la Fira dels úl-tims anys: el gran tast de vins. Així, hiva haver entrenaments al camp de TirOlímpic Antona, el Torneig de Bitllesarribava a la seva vintena edició (tam-bé ens han dit que hi havia qui s’ho

agafava més a broma que d’altres) is’anava confeccionat el graffiti a la zonadel tast. Amb gran afluència de públic,el tast va ser dirigit pel ja habitual PereTàpias i l’enòleg de l’INCAVI Sr.Albert Gonzalo. Mentrestant el juvenilsdel CE Artesa s’enfrontaven als delTàrrega i es disputava la final de bàs-quet a 3. Després del tast de vins va tenir llocla inauguració de la XIV Mostra de VinsDO Costers del Segre i, tot seguit, unanovetat d’enguany: un càsting de modaper a seleccionar nois i noies de més de14 anys com a models en les desfiladesde moda de Mollerussa que tindran llocentre el 30 de setembre i el 8 d’octubre A la nit, un dels actes més esperats:la Festa del Vi. Tothom s’afanyava abuscar taula per a compartir amb pa-rents i amics els productes i els vins dela terra. Durant la vetllada, un grupmusical amenitzava l’ambient passantper les diferents zones. Després de l’obligat descans nocturn,que alguns van necessitar més que d’al-tres perquè van anar a Festa Major aBaldomar, va començar el diumengeamb la trobada de puntaires, el concursde pintura ràpida, el concurs de pintorslocals i la mostra canina. Mentrestant,el grup de grallers i capgrossos d’ArtesaEls Esporrets circulava per la Fira encercavila. La novetat més important d’aquestanys va ser el primer tast de pernil po-pular. La gent va escoltar atentamentles explicacions del tècnic abans de

S

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

25

la P

alan

ca

poder tastar aquells temp-tadors talls de pernil. Mal-grat la bona iniciativa, pot-ser no era el lloc més indi-cat, ja que moltes personesque volien entrar a la car-pa de les entitats van serprivades d’accedir-hi quanestava ple. Això resulta lò-gic, però en una de les ho-res de més afluència degent a la Fira no semblaadequat impedir l’accés ala carpa de les entitats,

empreses i comerços. I potser va faltar que el pernil fos ser-vit en un plat i amb tovalló als assistents, que el van haverd’aguantar una bona estona a les mans. A mitja tarda es van repartir els premis dels concursos depintura i del tradicional concurs de productes estranys delcamp, just abans de l’inici del partit de futbol entre l’Artesai el Tàrrega (dues categories superior), que va acabar ambuna treballada victòria de l’equip visitant degut a la fortaresistència del conjunt artesenc. Tot i que la Fira arribava a les acaballes, la gent es resistiaa tornar a casa i fins ben tard un gran nombre de persones espassejaven amunt i avall, o bé adquirien els tiquets per arealitzar les últimes degustacions. Abans d’acabar, cal fer especial esment a la mostra deproductes artesans (aquest any es mostraven molt satisfetsamb les vendes), la mostra d’oficis artesans i la mostra depunta de coixí. I no oblidem les diferents exposicions quealgunes associacions i la pròpia organització mostraven alsvisitants dins la carpa de les entitats. Com ja és habitual des de fa temps, la presència dels me-lons a la Fira es manté gràcies a alguns constants pagesosque cada any són menys. I el vi? Tot i que la DO Costers delSegre cada vegada compta amb més embotelladores, la pre-sència del vi no sembla anar en augment, sinó més aviat alrevés. Toc d’atenció, doncs, a l’organització. Mentre actescom el tast popular tenen una gran acceptació, la representa-ció d’embotelladores planteja un gran interrogant i un reptede futur.

Text: Ramon GiribetFotos: J.M. Espinal, R. Orpinell, M. Regué, S. Valls

26

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Amics de l’Arquitectura Popularel 31 de juliol al 4 d’agost es rea-litzà el 7è curset d’estiu d’Arqui-

tectura Popular, que aquest any s’hacentrat en el tema “Turisme, pagesiai arquitectura popular”. En concretel dimecres, dia 2, va estar dedicat aMontargull i rodalies. El turisme cultural té connexionsamb la pagesia. L’agricultura passa perun període de canvi. Turisme i agricul-tura s’estan apropant gràcies a la modadel turisme rural. L’arquitectura popular ens mostra lespetjades de la gent que ha treballat elcamp per tal de domesticar la natura.Té raó d’ésser sensel’agricultura l’arquitec-tura popular? Quanaquesta és només la pun-ta de l’iceberg dels dife-rents usos que n’ha fet lagent del camp, com araels pagesos, els caça-dors, els boletaires, elsexcursionistes, els de-vots d’una ermita, elsamants de la flora... totun conjunt d’oficis i avuiaficions que engloben unpatrimoni cultural rural,en el qual, quan un s’hiendinsa, s’adona de la riquesa que hiconté. Cal pensar que el patrimoni ésmés que un recurs turístic, d’aquí quees reivindiqui la bona entesa entre elsoficis tradicionals del camp i els nous.Arribar a aconseguir una bona combi-nació entre tradició i modernitat és undels objectius d’aquest curset. Pel que fa a la planificació del dime-cres, vam iniciar la jornada aMontargull amb la lliçó 5 L’experièn-cia al Bages. Les Barraques i les tines,amb el ponent, Jaume Plans. Després

de dinar la típicacoca de recapte, alcafè del poble, vamvisitar el carrer Ma-jor, que en èpocamedieval tenia por-tes a banda i bandaper defensar-se depossibles assetja-ments; la nova pla-ça, recentmentconstruïda, desd’on es divisa unaesplèndida panorà-mica al Pla; l’anti-

ga esglésiavella dedicada a Santa Maria,actualment en ruïnes, i a la qualurgeix “apadrinament”; i per úl-tim, vam accedir a uns trullsparticulars. A continuació ensvam atansar a Vallebrerola, onvam visitar una casa restaura-da, coneguda com “la Petita” decal Pedrol, dedicada al turismerural. L’itinerari va seguir cap aAlentorn, on ens esperava elCasimiro Brescó (l’últimforcaire en actiu de Catalunya)per ensenyar-nos el seu taller ie x p l i c a r -

nos, amb tota menade detalls, el com-plex i llarg procésde fabricació d’unaforca. Tot seguitvam apropar-nos aBoada per visitar lesobres d’actual res-tauració d’una ma-sia. El seu propieta-ri ens va expressarla seva voluntat deser fidel als orígens

D

El grup d’Amics de l’Arquitectura Popular amb el forcaire Casimiro Brescó

Ruïnes de l’església vella de Sta. Maria de Montargull

de la construcció. La jornada va acabara Anya tot veient un interessant con-junt de trulls i, com no podia ser d’altramanera, amb un esplèndid “ressopó”. Espero que la lectura d’aquest escritus animi a participar i a formar part delsAmics de l’Arquitectura Popular. Commés gran sigui el col·lectiu, més activi-tats realitzarem i més influència tindremper assolir l’objectiu de salvaguardar elpatrimoni rural.

Paquita Marsà

la PalancaPUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

Concurs per a la portada de la revista del 25è aniversari

Amb motiu de la celebració del 25è aniversari de la revista La Palanca,l’Associació Cultural La Palanca convoca un concurs per al disseny dela portada de la revista de desembre de 2006 (mes en que es complei-

xen els 25 anys).

Termini de presentacióel 31 d’octubre de 2006Trobareu les BASES a

www.lapalanca.cat

27

la P

alan

ca

SOPAR DELS 40 ANYSDia: 21 d’octubre a les 21 hores

Lloc: Celler de l’Arnau

Interessats trucar abans del dia 6 d’octubre als telèfons:Ramon Camats (973400498) Ferran Fontanet (973400421) Lurdes Garí (973400821) Rosa Pallarés (973400908)

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Activitats de les Terres del MarquesatVisita a l’antiga Sucrera deMenàrguens i a l’empresaSoriguéA la primera quinzena d’agost vam re-alitzar una visita d’arqueologia indus-trial a l’antiga Sucrera de Menàrguensi a l’empresa Sorigué, capdavantera enla recuperació de l’or al·luvial. Ens vàrem endinsar dins el món dela geologia a través d’un DVD moltdidàctic que ens va oferir l’empresaSorigué, dins del seu museu dedicat alsdiferents tipus de productes obtingutsde la gravera de la Plana del Corb. Hidestaca la recuperació de l’or al·luvial.Es tracta d’un procés sofisticadíssim,tal com ens va explicar el senyorOsvaldo Josa de la mateixa empresa.Vàrem veure com es separaven els mi-nerals, concretament l’or, sobre una tau-la tipus Wilfley 2000. Aquesta taulaconsisteix en una superfície inclinadaromboèdrica amb un dels laterals mésallargats, també inclou unes dutxesd’aigua que per la inclinació de la taulaes desplaça cap al lateral més curt mit-jançant unes vibracions constants enuna direcció perpendicular a la làmina

d’aigua. Si hom no ho veu, es fa difícilentendre el procés. És clar que l’or s’ob-té de remoure grans quantitats de gra-ves, però estem parlant d’una empresacapdavantera, la qual empra la tecno-logia més avançada. Per últim vàrem fer un tomb per lagravera i, com era d’esperar, no hi man-ca cap detall de seguretat, ja sigui a ni-vell de sostenibilitat com a nivell am-biental. De l’explotació no en surtenresidus, tot es recicla. Fins i tot s’estàmuntant una planta de cogeneració ali-mentada amb gas per produir electrici-tat suficient per alimentar tota la plantai vendre la restant a l’empresa submi-nistradora. Es tracta de tot un exemplea seguir en la conservació mediam-biental. Cap al migdia vàrem anar aMenàrguens, on ens esperava l’AntoniJosa, autor del llibre “La història de lasucrera de Menàrguens”, que ens va durper les dependències de la fàbrica, ac-tualment en propietat d’Actel deTérmens. Poc en queda d’aquella in-dústria que en temps passats va ser elmotor econòmic de la zona. Hom sent

certa nostàlgia enveure aquests edifi-cis modernistes: laxemeneia tan ma-jestuosa, signed’identitat de la fà-brica, l’estació deltrenet que anava deMollerussa a Me-nàrguens amb ex-tensió a Balaguer,el magnífic pont deferro, nexe d’unióentre poblacions deTérmens i Menàr-

guens. Després vàrem gaudir delvisionat d’un DVD a la biblioteca del’escola, en el qual es veia la maquinà-ria de l’època de l’antiga sucrera. Des-prés ens vàrem dirigir tots plegats a di-nar en un conegut local de Balaguer.

Visita a Sant Pere de Ponts i aSanta Maria de GualterTres dies més tard de la sortida deMenàrguens ens vàrem presentar aPonts, on ens esperaven el senyor JoanViladot, president dels Amics de SantPere de Ponts, i l’historiador localManuel Gabriel, autor del llibre “LaBaronia de Rialb: un esbós històric” ila revista “El procés de recuperació deSant Pere de Ponts”. De la seva mà ens vàrem endinsaren la història d’aquesta obra monumen-tal, rescatada de la més absoluta ruïna ique, a través dels seus amics de SantPere de Ponts i la voluntat de la gent,està recuperada al cent per cent. Elspontsicans es poden sentir orgullososd’aquesta fita. Vàrem gaudir molt del’explicació del Manuel Gabriel, tot tanben narrat cronològicament, pas a pas itan didàctic. Ens vàrem acomiadar del senyorJoan Viladot i, continuant amb el gui-atge de l’historiador local, vàrem gau-dir d’una panoràmica de l’horta dePonts i el Segre a través d’un camí in-terior que desemboca a la vila. Ensvàrem dirigir a Gualter per la carreterad’Andorra, visitant l’antiga minicentralde Ponts, una petita joia de l’arqueolo-gia industrial de l’any 1913. Els senyorsArmengol i Deza de l’empresaHidrodata ens varen atendre molt cor-dialment. Abans de dinar vàrem anar a Santa

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Maria de Gualter, monestir seu del’Ajuntament de la Baronia de Rialb ioficina de turisme. Fa aproximadamentuns 3 anys que el vàrem visitar, peròtal com ens van dir val la pena tornar-hi, ja que s’han consolidat i asseguratles restes des d’una escalinata metàl·-lica que vola per damunt dels arcs delmonestir, on es pot gaudir d’un exem-ple únic a Europa de la construcció,gruix i arquitectura d’aquesta magnífi-ca obra. Després de dinar a Ponts vàrem do-nar un tomb pel poble visitant la plaçadel Planell, les porxades del carrerMajor, la plaça del Blat i l’església de-dicada a la Mare de Déu del Roser.Dediquem un agraïment a tots els nos-tres col·laboradors i en especial a enManuel Gabriel.

Cloenda de les activitats d’estiua Agramunt i a la DonzellDesprés d’una primavera-estiu pletòri-ca d’activitats i sortides de tipus cultu-ral, l’associació Terres del Marquesatva celebrar la cloenda d’aquesta tem-

porada a Agramunti el seu municipi. L’església deSanta Maria, l’Es-pai Guinovart i LoPardal ja havienformat part d’unasortida celebrada fatres anys, i amb totaseguretat aviat tor-naran a ser objectede la nostra atenció.Però Agramunt i elspobles que formenel seu municipi do-

nen per molt i des de punts de vista for-ça diversos; per això aquesta vegada ensvàrem centrar en la tradició torroneraagramuntina i en la vila closa medievalde la Donzell d’Urgell.

Agramunt i la tradició torroneraEl divendres 25 d’agost a les 6 de latarda ens trobàvem el grup davant dela fàbrica de torrons Vicens. La visitacomençava amb un vídeo on s’expli-cava l’elaboració actual dels torronsd’Agramunt i la resta de torrons i dol-ços que s’elaboren a la fàbrica. Cal nooblidar que els Vicens de cal Torratd’Agramunt elaboren torrons, com amínim, des de la segona meitat del se-gle XVIII. Aquestes imatges van servird’introducció a una explicació del com-pany Ramon Bernaus sobre la històriade la tradició torronera agramuntina,més llargament explicada en un dossi-er que es va lliurar als presents. Noméscal recordar que els ingredients delstorrons d’Agramunt són les avellanestorrades, la mel cuita, les clares d’ouper blanquejar la pasta i les neules de

pa d’àngel. Les explicacionsanaven acompanya-des de les imatgesdel dossier i d’al-guns dels estris quees conserven en unpetit museu tocantde la botiga. Vamveure la torradorad’avellanes, la sota-na per pelar-les, lesarnes de canya perla mel, la foganyaamb el perol i els

rems, les balances per pesar les tretes,els neulers i les tauletes de torrons ro-dones. Cal recordar que les tauletes detorrons antigues solien pesar un quilo,una lliura (400 gr.) i mitja lliura (200gr.). En el dossier queda constància de laprimera recepta de torrons d’avellanesque data del segle XV, i és exactamentigual que la des torrons actualsd’Agramunt. De la tradició torronerad’altres poblacions dels Països Catalanscom Alacant i Xixona i com els torro-naires d’aquestes poblacions van com-petir amb els torronaires d’Agramunt ala Fira de Santa Llúcia de Barcelonades del segle XIX fins a la Guerra Ci-vil. De quan els torronaires d’Agramuntanaven per fires, mercats i festes ma-jors venent torrons o bé sortejant-losjugant al Catxo. Finalment queda cons-tància de les dues grans fàbriques agra-muntines: Torrons Vicens i TorronsRoig, i dels dos obradors artesanals:torrons Lluc i Torrons Fèlix. La visitava acabar amb una degustació dels tor-rons elaborats a cal Vicens, acompa-nyats de vi ranci i la possibilitat de com-prar-ne a la botiga que serveix tambéd’exposició dels seus productes.

La vila closa de la Donzell d’UrgellCap a quarts de vuit vam pujar a la vilaclosa de Donzell d’Urgell, que es trobaemplaçada en un lloc privilegiat al cimd’un turonet (475 m.) a migdia de laserra de Montclar, amb una vista privi-legiada cap al Pla d’Urgell, la Segarra iles serres del Montsec de Meià i SantMamet. Contemplar la posta de sol desde l’ermita de Sant Roc és un plaer únicque mereix la visita a la població. Aquí també ens va acompanyar el Sr.Josep Rovira, del Castell, i vàrem visi-tar en primer lloc l’església parroquialde Sant Pere, notable edifici amb airesrenaixentistes de la segona meitat delsegle XVII, on vam conèixer la histò-ria del delme que els veïns del poble esvan imposar perquè el senyor avancésels diners per poder construir el cam-panar i el procés judicial per a la sevaredempció. Després vam visitar l’ermita de SantRoc, recentment restaurada a l’entornd’una magnífica zona enjardinada, llocideal per fer-hi una bona berenada.

29

la P

alan

ca

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Vàrem conèixer també el vot que lagent del poble van fer al sant, que elsva deslliurar del flagel d’una epidèmiade còlera i que encara avui fan la tretade la imatge de l’ermita per portar-laen solemne processó a l’església deSant Pere, on roman durant vuit dies.Una antiga tradició que encara es man-té. També vam admirar el monument a

la dona que anava a buscar càntirs d’ai-gua al canal d’Urgell (obra de J. Bor-rell) en record de l’època en que a lapoblació no tenien aigua directa i sola-ment s’abastaven de les basses i cister-nes, però en temps de fortes sequeress’havia d’anar a buscar al canal, aMafet. Finalment vàrem fer un tomb per

la vila closa, admi-rant els seus carre-rons ombrívolsamb coberts iplacetes, així comel noble edifici delcastell i la senyori-al i ben arranjadacasa de turisme ru-ral. Aquest passeigés com un salt en eltemps que et trans-porta a l’època me-dieval. La Donzelld’Urgell és un llocmolt desconegutque mereix una vi-sita pel seu entorni per l’amabilitat dela seva gent.

El sopar al Blanc i NegreLa jornada va acabar amb un sopar degermanor al restaurant Blanc i Negred’Agramunt, on no hi podien faltarl’amanida de Lo Pardal (amb fruitesdiverses) i el llenguado al torród’Agramunt. Als postres es van lliuraruns premis a la constància per partici-par a les activitats de l’associació, con-sistents en un diploma, a la Sra. CarmeJoval i al Sr. Ferran Martínez, i un cen-tre floral a la Sra. Generosa Àngel. Finalment, el Sr. Mateu d’Artesa ensva mostrar un magnífic reportatge envídeo de la visita que es va fer a Pontsmentre el Sr. Josep Roqué ens va pas-sar un bon grapat d’imatges, comenta-des amb molt d’enginy, de les activi-tats realitzades aquest estiu. Només era la cloenda d’estiu, ja queenguany encara queden una visita a laBaronia del Rialb i Peramola (el 16 desetembre) i un recorregut per la geolo-gia i la història de la vila de Súria (el 7d’octubre).

Associació Cultural Terres del Marquesat

33

la P

alan

ca

JAS, tot un èxit, torna a actuarPPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

n La Palanca del mes passat, uspresentàvem JAS, Jovent

d’Artesa de Segre, l’associació dejoves artesencs amb ganes departicipar en projectes comuns, quemolt aviat tornarà a actuar. JAS es va fer conèixer a la Fira deSant Bartomeu d’aquest any, portant elservei de bar, tot presentant els seusobjectius i propòsits a tota la poblaciói animant altres joves a què s’hiincorporessin. Aquesta primera tascava rebre una gran participació per partde tots els components del grup,aconseguint d’aquesta manera un granèxit, sobretot pel que fa als entrepansque van vendre dissabte a la nit, comja és costum. La seva pròxima activitat serà benaviat, per la Festa Major, on duran aterme els correfocs, juntament amb unespectacle representat en 4 escenaris.L’ “Orgia de foc” s’ubicarà pels carrersdel nucli antic. El recorregut exacte esproporcionarà a la població i, sobretot,als veïns de la zona vella per tal d’evitarperills i accidents innecessaris. JAS té moltes ganes de recuperaraquest projecte fogós, i per això harebut l’ajuda de la Comissió de Festes

de l’Ajuntament, de grups de diables d’altrespobles i de gent que, desinteressadament,els ha ofert la seva ajuda. Totes aquestes activitats podran sermostrades a “La Comarkalada”, unatrobada d’associacions juvenils de lacomarca de la Noguera, que es durà aterme a mitjans d’octubre a Térmens ique pretén que totes aquestes noves

organitzacions puguin mostrar i vendreel seu producte, a part d’activitats iconcerts que s’hi faran. Per acabar, JAS vol invitar, un copmés, a tots els que es sentin joves aformar part de totes aquestes il·lusions;només així podrà seguir funcionant.

Rosa Porta

E

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Rectificar és de savisomençarem dient que nosaltres,el grup municipal d’ERC a

Artesa, no tenim la capacitat que tél’alcalde del nostre municipi per in-ventar-se coses quan no sap què dir.Per què ho diem això? Doncs hodiem, perquè en l’últim Ple del pas-sat 7 de setembre, durant una de lesnostres intervencions, vàrem fer unasèrie de propostes i també una sèriede crítiques per millorar la Fira decara a properes edicions. Una de les crítiques va ser que, du-rant el Tast de Pernil del diumenge, elsseients de la filera del davant havienestat reservats, directa o indirectament,a gent de Convergència, i ens queixà-vem perquè a nosaltres no ens haviaarribat cap invitació. L’alcalde vaMENTIR dient que nosaltres hi haví-em estat convidats igual que a la Catade Vins i que, durant aquesta, un delsnostres militants estava a les fileres re-servades. Doncs bé, un cop revisadesles invitacions que se’ns van fer arri-

bar (no volíem respondre sense asse-gurar-nos del que anàvem a dir) podemdir que l’alcalde va dir una MENTI-DA perquè, així com per l’Acte Inau-gural, pel Dinar, per la Mostra de Vinsi per la Cata se’ns va fer arribar la cor-responent invitació, pel Tast de Pernilno va ser així. Per això continuem sen-se entendre perquè a les primeres file-res hi havia seients reservats i van serocupats per càrrecs convergents. Vavoler l’alcalde que aquest fos un actepartidista, deixant de banda la resta deGrups Municipals? (No ens serveix quel’alcalde doni la culpa als organitzadorsde la Fira, el màxim responsable és ell).Volem pensar que no, que amb elsdiners de la gent del municipi nos’afavoreixen actes pro-convergents,però l’evidència ens diu que sí. Poques paraules després, l’alcaldeva tornar a MENTIR, afirmant quedurant el dinar a la zona reservada a lesautoritats, hi havia convidats nostres,és a dir, gent d’ERC, asseguts. Això

tampoc va ser així, ja que els dos con-vidats nostres, en Vicent Font (presi-dent Regional d’ERC) i en Miquel Àn-gel Estradé (diputat al Parlament deCatalunya) van marxar, fins i tot, abansdels parlaments. No creiem que Artesa i els pobles delmunicipi siguin mereixedors d’un alcalde(que ha de ser el nostre representant) quedigui mentides per guardar-se les seves es-patlles. Normalment, les persones hones-tes, quan s’equivoquen, ho admeten, de-manen disculpes i procuren rectificar. Nosaltres sabem que l’alcalde s’haequivocat moltes vegades, però no hoha admès. Encara menys ha demanat dis-culpes i, evidentment, no ha rectificat. Les nostres propostes eren per millo-rar la Fira, tot i que sabem que cadascúho disfressarà segons el seu interès, peròla veritat sempre serà la veritat.

Grup Municipal d’ERCArtesa de Segre

C

34

la P

alan

ca

35

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Joan Carbonell enregistra un CDquest estiu ha sortit al carrer undisc compacte del músic artesenc

Joan Carbonell, que inclou 14 temesdel seu repertori, i porta per títol:“Joan Carbonell. La vida fóra molttrista, sense una mica de música”. Sombra, Quiero ser como tú, Mari-ana, El de los ojos negros, Quien comotú, Se me perdió la cadenita, Cara degitana, La camisa negra, Rosó, Tresveces guapa, Que seas feliz, El 039,l’Italiano i Vino negro són els 14 te-mes que s’inclouen en aquest CD queJoan Carbonell ha enregistat durantaquest 2006 en uns estudis de Lleida ique ha sortit al carrer a finals del pas-sat més d’agost. El CD que inclou mésde 50 minuts de música, ha estat inter-pretat íntegrament per Joan Carbonell,i cal dir que tant la qualitat de lagravació com la interpretació que en faJoan Carbonell, em fan recomanar-lo atots aquells que els agradi aquest estilde música.

Sergi Valls i Jové

AA

Canvi de direcció a l’Aula Municipal de MúsicaAula Municipal de Música co-mença aquest curs amb una nova

direcció i amb una aposta important,per part de l’Ajuntament, per con-solidar i millorar l’oferta musical alnostre municipi. Com a tot Catalunya, arribat el mesde setembre, la vida torna als centresescolars (Llars d’infants, Col·legis, Ins-tituts, Escoles de música i dansa, Aca-dèmies...). L’Aula de Música, que ja hacomplert de llarg els vint anys, no haestat menys. Ara ja queda lluny quan, a mitjansdels anys 80, va començar aquestaaventura. Inicialment, la direcció vaanar a càrrec de Ricard Bertran,d’Agramunt. Aquells primers anys,molt difícils, van començar a formaruna bona colla d’infants de les nostrescontrades, amb unes condicions molt

diferents, per sort, a les actuals. Durantaquells anys l’Escola es va situar endiverses aules de l’edifici de les Esco-les Velles. A mitjans dels 90, va fer-se

càrrec de la direcció Dolors Espinal. Elnombre d’alumnes ja començava a serforça important. Continuaren aquestatasca Marta Mesalles i Sergi Valls. Ales-hores van començar els tràmits de le-galització com a Aula de Música del’Escola de Música de Balaguer i es vanadequar noves instal·lacions a la dretade la Biblioteca Municipal. Durant els darrers anys, Ester Lara,de Lleida, ha estat la directora del cen-tre; però enguany, s’ha fet càrrec de ladirecció Jordi Morera, que ja n’era pro-fessor. L’Ajuntament ha fet un pas mésper consolidar l’Aula Municipal deMúsica i evitar la marxa constant deprofessorat del centre. Amb un equipforça renovat i nou director, ha comen-çat el curs el passat 12 de setembre.

Sergi Valls i Jové

L’

37

la P

alan

ca

Psicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada DiaPsicologia de Cada Dia

El fracàs, un pas més en el trajecteóc un fracassat! Quantesvegades hem sentit aquesta

frase? I quantes vegades l’hempronunciada nosaltres mateixos? Sabem que som humans i que com atals tenim el dret d’equivocar-nos.També sabem que l’error és un pas moltvaluós per poder avançar. Finalment,sabem sobradament que aprenemmitjançant l’assaig-error. No obstant,sembla ser que la nostra societatcompetitiva no accepta el fracàs. Elsguanyadors són els ben vistos i elsperdedors, els grans frustrats! Són moltes les derrotes contra lesquals hem de lluitar al llarg de la vida,i és que en el camp personal podemsentir-nos frustrats força sovint:suspendre un examen, perdre una feina,fer front a una malaltia, deixar una relacióamorosa... poden ser motius de fracàs. Les persones amb una autoestimabaixa són sempre les més susceptiblesa sentir aquesta emoció. Les sevesexpectatives són grans i, per tant,difícilment podran ser complertes, iaixò els afectarà molt negativament. Els mitjans de comunicació enspresenten l’èxit com un assolimentfàcil i ràpid, i no ens adonem quegairebé sempre aquest èxit és patrimonide molt pocs. I és que, en general, noens han educat per assumir derrotes ifracassos sense traumes que afectin elnostre benestar personal i per tant no

estem prou preparats per tolerar elsentiment de frustració. Segurament la clau estaria en ladistància entre el jo real i el jo ideal.És a dir, tothom es crea unesexpectatives com a persona i unprojecte de vida, el problema és quemoltes vegades les nostres ambicionsno permetenestablir unameta realperquè lesn o s t r e spossibilitatsestan moltlluny de la realitat. Això crea desil·lusiói frustració perquè l’èxit que crèiem queaconseguiríem no l’hem tingut. Perevitar aquest malentès cal que ensconeguem molt bé a nosaltres mateixosi que siguem coherents entre allò quesom i allò que volem. A banda d’això, també hi ha aquellespersones que malgrat aconsegueixenèxits tenen una idea molt pèssima de simateixos: res del que tenen els semblaprou important i semblen viureenvoltats de frustració. Les sevesexpectatives són altes i mai creuenhaver-les aconseguit. A l’altre extrem de la corda tenimels perfeccionistes, que pensen que maifan les coses el suficientment exitoses.Per tant, viuen la seva vida com uncúmul d’imperfeccions.

Només l’experiència, la maduresa ila responsa-bilitat ajudarà a fer-nosveure que simplement som com som.Possiblement no destaquem ni en “gua-pesa”, ni en intel·ligència, ni enhabilitats socials o artístiques, però somhumans, únics i irrepetibles, amb dretsi deures i mereixedors de felicitat. Cal

que acceptem que només somimportants per algunes persones, i noviure pensant que tothom ens had’estimar i que hem de caure bé a tothom...Aquest principi irracional només ajuda aalimentar el sentiment de frustració i asentir-nos contínuament fracassats. Cal que no dramatitzem davant d’unfracàs. Pensem que tots i totes tenim eldret a fallar i a equivocar-nos. Miremde buscar totes aquelles coses que hemaconseguit exitosament i, en general,prenem-nos la vida amb més calma,desaccelerem el ritme i intentem viuresense fer constantment plans de futur.Es tracta de ser feliç ara mateix, deviure i gaudir del present, sense volerarribar a ser, sempre, allò que no som.

Noemí Farré Cortadelles

Els mitjans de comunicació ens presentenl’èxit com un assoliment fàcil i ràpid, i noens adonem que gairebé sempre aquest èxités patrimoni de molt pocs

S

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

38

la P

alan

ca

Mes d’agostSESSIONS DE PLEPle ordinari: 03-08-2006

S’aprova, per unanimitat, l’actaordinària de 06-07-06.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la subvenció de 62.875,72 euros quel’Agència Catalana de l’Aigua ha con-cedit a l’Ajuntament d’Artesa de Segreamb destí a finançar les despeses per anoves actuacions d’abastament en altaen matèria d’aigua per a la Portada d’ai-gua en alta a Artesa de Segre.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la subvenció de 8.699,57 euros quel’Agència Catalana de l’Aigua ha con-cedit a l’Ajuntament d’Artesa de Segreamb destí a finançar les despeses pernoves actuacions d’abastament en altaen matèria d’aigua per a la Portada d’ai-gua en alta a Comiols.

S’aprova, per unanimitat, pror-rogar el contracte de prestació del Ser-vei de Llar d’Infants, subscrit amb naRoser Betriu i Caubet amb les dadesque consten a l’expedient fins el dia 31de juliol de l’any 2007, amb efectes desdel dia 1 de setembre de 2006.

S’aprova l’expedient de Modi-ficació de Crèdits núm. 1 del Pressu-post Municipal del 2006, a finançaramb la previsió que s’ha fet del roma-nent líquid de tresoreria i de majors in-gressos. La quantitat que resultasuplementar del pressupost municipalascendeix a un import total de1.138.186,25 euros.Vots favorables: 6 (5 CIU, 1 PSC)Abstencions: 3 (ERC)Vots desfavorables: cap

S’aprova inicialment, per unani-mitat, el projecte tècnic d’obra, de lesobres d’ urbanització de l’entorn delfutur tanatori municipal d’Artesa deSegre, amb un pressupost d’execucióper contracta de 233.164,45 euros.

S’aprova inicialment, per unani-mitat, el projecte tècnic d’obra, de lesobres d’urbanització d’un tram del car-rer Vescomte d’Àger d’Artesa de Segre,amb un pressupost d’execució per con-tracta de 29.865,01 euros.

S’aprova inicialment el projectetècnic d’obra, Casal Cultural, 2a fase,

Activitats Culturals i Biblioteca, ambun pressupost d’execució per contractade 1.775.453 euros.Vots a favor: 5 (CIU)Abstencions: 4 (3 ERC, 1 PSC)Vots desfavorables: cap

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obres:- Certificació núm. 1, per import de22.009,91 euros, corresponent a l’obraPl. de les Forques d’Alentorn, signadaper l’arquitecte Miquel Ortiz i Terré irealitzada per l’empresa ConstruccionsMontsec SCCL.- Certificació núm. 3, per import de12.990,18 euros, corresponent a l’obraUrbanització d’un tram del carrer SantSebastià d’Artesa de Segre, signada perl’arquitecta M. Àngels Espar i Canal irealitzada per l’empresa ConsgestpromSA.- Certificació núm. 1, per import de28.710,42 euros, corresponent a l’obraConnexió xarxa sanejament de la ur-banització d’un tram del c/ SantSebastià d’Artesa de Segre, signada perl’arquitecta M. Àngels Espar i Canal irealitzada per l’empresa Art-Cons SCP.

S’aprova inicialment, per unani-mitat, la relació de béns i drets afectatsper l’expropiació dels sòls afectats pelProjecte d’Urbanització del Tram Via-ri entre el c/ Vescomte d’Àger i Camíde Vilves del Terme Municipal d’Artesade Segre.

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la cessió gratuïta a l’Ajuntament dela porció de 50,31 m2 de la finca inscri-ta en el registre de la propietat deBalaguer, propietat del senyor JoanTriginer i March.

S’aprova, per unanimitat, inici-

ar l’expedient per a la compra als he-reus de Nicolau Juan Maluquer deMotes, la superfície de 168,40 m2, delsolar situat al costat del CAP d’Artesade Segre, cruïlla dels carrers ÀngelGuimerà i M. Anzizu de la ciutatd’Artesa de Segre, pel preu de35.569,64 euros.

S’aprova definitivament la rela-ció de béns i drets afectats del projectede canalització de bombeig i xarxad’abastaments i distribució al nucli deCollfred.Vots a favor: 6 (5 CIU, 1 PSC)Abstencions: 3 (ERC)Vots desfavorables: cap

S’aprova iniciar la fase d’apre-uament dels béns i drets afectats delprojecte de canalització de bombeig ixarxa d’abastaments i distribució alnucli de Collfred.Vots a favor: 6 (5 CIU, 1 PSC)Abstencions: 3 (ERC)Vots desfavorables: cap

S’aprova la declaració d’inad-missibilitat de recurs contra acord dedeclaració de lesivitat de llicènciad’obres presentat pel Sr. Antoni Mallol.Vots a favor: 6 (5 CIU, 1 PSC)Abstencions: 3 (ERC)Vots desfavorables: cap

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la ratificació del conveni urbanísticsignat entre l’Ajuntament d’Artesa deSegre i Ros 1 SA, de cessió a l’Ajunta-ment de terreny situat a la Partida Er-mita i Creu Sabater, destinat a equipa-ments.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 1, 10 i 31 d’agost)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Jesús García Lladós, per fer tanca-ment amb tanca de 2 metres màximd’alt, del recinte de la seva propietatsituat als Afores d’Alentorn.- A José Suárez Recio, per arranjamentsdiversos, anivellar i col·locar terres, iinstal·lacions de banys i cuina, a l’edi-fici propietat de Josep M. Grael

39

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Preinscripció iinformació:

Ajuntament d’Artesa de Segre

De 9h a 14hTel. 973 40 00 13

CURSOS DECATALÀ

PER ADULTS

Termini de preinscripcióper al Nivell A:

9 d’octubre

Per a la resta de Nivells:fins el dia 30 d’octubre

Organitza: Amb el suport del:

Domingo, situat al c/ Església, s/n deCollfred.- A Anna Pedrós Llorens, per l’ender-roc de l’edifici d’habitatges i local, si-tuat al c/ Nou, 5 d’Artesa de Segre.- A Anna Pedrós Llorens, per la cons-trucció d’un habitatge unifamiliar, a si-tuar al carrer Nou, 5 d’Artesa de Segre.- A Roqué Oliva SL, per la construccióde dos habitatges unifamiliars en file-ra, a situar al c/ Roc del Cudós 29AB,d’Artesa de Segre.- A Josep Brescó Solé, per refer el murde pedra amb façana al c/ del Pont ictra. de Vilanova, de l’habitatge situatal c/ del Ponts, 18, d’Alentorn.- A Valeria Peres Martins, per les obresd’adequació i distribució d’un local perdestinar-lo a l’activitat de bar, situat ala ctra. de Ponts, 1 d’Artesa de Segre.- A Joan Roca Rosell, per la construc-ció d’un magatzem agrícola, a situar alpolígon 1, parcel·la 39, terme munici-pal d’Artesa de Segre.- A Jordi D. Fontanet Ribera, per laconstrucció d’un habitatge unifamiliarentre mitgeres, a situar al c/ Balmes,20, d’Artesa de Segre.- A Raquel Mallol Castellà, per l’exe-cució de la segona fase i la construcciód’una nau d’una explotació porcinad’engreix, situada al polígon 12,parcel·la 67 a Collfred.- A Josep Pijuan Boliart, per fer una rasad’uns 15 m de llarg per 1,5 m de fonsper poder connectar a la xarxa de cla-veguera i aigua les instal·lacions de laindústria situada al c/ Únic, 13 de laColònia la Fàbrica.- A Antoni Galceran Fusté, per canviarteules i posar aïllant a la teulada anne-xa de l’habitatge situat al c/ de la Costade la Secla, s/n de Baldomar.- A Josep Sinca Espinal, per netejar icanviar rajoles de la cuina i bany del’habitatge situat al c/ Raval, 4 de

Vilves.- A Explotació Agropecuària La Guàr-dia SCP, per l’ampliació i modificaciód’una explotació ramadera porcina dereproducció, a desenvolupar al polígon20, parcel·la 93, a Sant Marc de Batlliu.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències degual:- A la Comunitat de Propietaris AnselmClavé núm. 4-6, per la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera, a l’edifici situat alcarrer Anselm Clavé 4-6, amb entradaper Enric Granados, 7, d’Artesa deSegre.- A M. Teresa Solé Isanta, la concessióde canvi de nom a favor de Comunitatde veïns del carrer Balmes 25, de laconcessió de l’autorització d’entrada devehicles a través de la vorera, a l’edifi-ci situat al c/ Sants Cosme i Damià, 4,d’Artesa de Segre.- A Ramon Vila Verdeny, per la con-cessió de l’autorització d’entrada devehicles a través de la vorera, a l’edifi-ci situat a l’Av. Maria Anzizu, 12, ambentrada per c/ Guimerà, d’Artesa deSegre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències icomunicacions ambientals:- A Ramon Bròvia Pijuan, llicènciaambiental per a la legalització d’unaexplotació porcina d’engreix, situada alpolígon 25, parcel·la 161, d’Artesa deSegre.- A Josep Riera Torné, llicència ambi-ental pel canvi no substancial, amb launificació de dues explotacions rama-deres, una de boví d’engreix en règimintensiu i una altra de boví en règimextensiu, donant lloc a una explotaciósemi-extensiva, situada al polígon 12,parcel·les 146 i 149, terme municipald’Artesa de Segre.

- A Corporación Industrial Aneto SA,llicència ambiental pel canvi d’orien-tació productiva no substancial d’unaexplotació porcina existent fins a 950places de porcs d’engreix (la capacitatinicial és de 420 places de porcs de tran-sició i 815 places de porcs d’engreix),situada al polígon 9, parcel·la 74, ter-me municipal d’Artesa de Segre.- A Explotació Agropecuària La Guàr-dia, SCP, llicència ambiental per a l’am-pliació i modificació d’una explotacióramadera porcina de reproducció, adesenvolupar al polígon 20, parcel·la93, del terme municipal d’Artesa deSegre.- A M. Rosa Riart i Colom, llicènciaambiental per la legalització d’una ex-plotació de cria intensiva de bestiarporcí, situada al polígon 20, parcel·la50, del terme municipal d’Artesa deSegre.- A Tradia Telecom SAU, pel canvi nosubstancial, amb la ubicació dels equipsde radiocomunicació de l’operador deserveis finals d’IBERBANDA, a la in-frastructura de telecomunicacions situ-ada al camí del Castellot, terme muni-cipal d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de llicència d’ober-tura d’establiment a nom d’Irina Stoliarper activitat destinada a Bar, a desen-volupar al local de planta baixa de l’edi-fici situat a la ctra. d’Agramunt,1,d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió d’autorització de connexió ala xarxa d’aigua:- A Jaume Farràs Farràs, per la instal-lació d’una escomesa d’aigua potableper dotació d’aquest servei generald’abastament d’aigua a l’habitatge si-tuada al c/ Jesús Santacreu, 3 d’Artesade Segre.- A Jordi Font Roca, per la instal·lació

40

la P

alan

ca

d’una escomesa d’aigua potable perdotació d’aquest servei general d’abas-tament d’aigua a l’habitatge situada alc/ Roc del Cudós 20, d’Artesa de Segre.- A Joan Macià Cercós, per la instal-lació d’una escomesa d’aigua potableper dotació d’aquest servei generald’abastament d’aigua a una cabana i unmagatzem, en sòl no urbanitzable, si-tuats en el camí d’Antona d’Artesa deSegre.- A Maria Vidal Riart, per la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable perdotació d’aquest servei general d’abas-tament d’aigua a una cabana agrícolasituada a la parcel·la 261 del polígon 6,de Vernet, d’Artesa de Segre.

INFORMES DE L’ALCALDIA

En aquest punt s’informa per la presi-dència dels següents temes:

El Circ Zavatta ha demanat po-der instal·lar la mostra internacional derèptils i amfibis, Amazonas In Tour, elspropers dies 18 i 19 d’agost. S’acordademanar si la tenen autoritzada i regis-trada i si és així autoritzar-los perinstal·lar-la en les dates sol·licitades.

El Departament de Presidènciaha comunicat la concessió d’una sub-venció de 6.700 euros dins la líniad’ajuts per a inversions en béns immo-bles per a joves.

L’Agencia de Residus de Cata-lunya ha comunicat la concessió d’unasubvenció de 5.787,29 euros dins lalínia d’ajuts per a projectes de preven-ció de residus municipals i perl’ambientalització de festes populars.

S’està millorant la il·luminació dela pista gran del Pavelló Poliesportiu arequeriment de la Federació de Bàsquet.

Amb ocasió del 50è aniversaridel Club de Lectureses farà una exposi-ció i un dinar de ger-manor i durant laFesta Major una ex-posició de Fotogra-fies a la Capella deLes Monges.

El Circ Tonelly ha

demanat poder actuar a la nostra ciutatels propers dies 8, 9 i 10 de setembre.S’acorda autoritzar-ho per a aquestsdies, amb la condició que el dia 12 hand’haver desallotjat.

Han estat concedides les se-güents subvencions a l’Ajuntament:- 4.900 euros del Departament de Pre-sidència per al Pla Trofeijo, dins els PlaLocal de Joventut.- 1.900 euros del Consell Comarcal pera la Fira de Sant Bartomeu.- 1.000 euros de l’Institut d’EstudisIlerdencs per l’Escola Municipal deMúsica.- 6.000 euros de l’Institut d’EstudisIlerdencs per a les excavacionsd’Antona.- 3.800 euros de l’Institut d’EstudisIlerdencs per Ràdio Artesa de Segre.- 2.000 euros de l’Institut d’EstudisIlerdencs pels trulls de Vernet.- 2.000 euros de l’Institut d’EstudisIlerdencs per a la restauració de la Co-berta de l’Església de la Vedrenya.- 6.000 euros de l’Institut d’EstudisIlerdencs per la restauració de la 2a.Fase de l’Església de Vilves.

Carme Barril i Brescó

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

On tens la dona?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

L’estraperlo

A Europa, cap als anys 30, Strauss iPerlo, dos comerciants francesos, ha-vien dissenyat una espècie de ruleta tru-cada (anomenada Straperlo). La vanintroduir a Espanya –on eren prohibitsels jocs d’atzar– i la van presentar, ambla col·laboració d’un fill adoptiu d’unpolític important, com a joc de societati d’habilitat en què l’important era larapidesa, el càlcul i la serenitat dels ju-gadors. La denúncia de l’afer i el des-cobriment de qui era el col·laboradorvan provocar un gran escàndol que vaarribar a les Corts i als jutjats l’any1934. A partir d’aleshores s’anomenaestraperlo tot negoci fraudulent.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana III,

794 (Joan Coromines)

Horitzontals1. Que es reprodueix.- 2. El nom d’un con-tinent. Tot i que és brut, elrespirem.- 3. Allò que cal tenir quan es va per carretera. La sisena lletra del’alfabet.- 4. Interjecció que expressa queixa. Al revés, ressalt helicoïdalque es pot trobar en un cargol. Qualitat especial d’una persona.- 5.Consonant velar. El nom d’una lletra usada per imitar el tren. Màquinausada per fer un teixit.- 6. Província de l’Equador. Aliment consideratcom a bàsic a Occident. Al revés, deu centenes.- 7. Símbol de l’argó.Abocador incontrolat. Lloc d’on s’extreu mineral.- 8. Beguda que prenienels déus i que donava la immortalitat. Moro.- 9. La casa d’un animal.Pronom de primera persona. Negació. Mitja centena.- 10. Vocal tancada.Al revés, metall preciós. Al revés i plural, pronom. Pronom de tercerapersona.- 11. Plural, vehicle usat per transpor-tar malalts.

Verticals1. Acció de sentir aversió.- 2. Prefix procedent del grec que significa ample.Tros de pla. La tretzena lletra de l’alfabet.- 3. Prefix que significa abans.

Interjecció. Al revés, gènere d’arbust de la família de les ericàcies.- 4. Formatge de taques blaves. Singular, en ponen els coloms.-5. Femení que no deixa passar la llum. Al revés, negació. Mitja centena.- 6. Cossos geomètrics de sis cares usats per jugar. Virtutrelacionada amb el sexe.- 7. Vocal tancada usada per fer por. Bata usada pels escolans. Consonants sonores.- 8. Aresta formadaper dues cares que es tallen. Lloc per on es pot agafar una paella.- 9. Soca que caga torrons. El nom d’una flor. Vocal tancada.- 10.Metall usat pels joiers. Mamífer posat com exemple de lleugeresa. Pronom reflexiu.- 11. Plural, que es poden reformar.

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Reproductor.- 2. Europa. Aire.- 3. Precaució. F.- 4. Ui. acsoR. Do.- 5. G. Efa.Telar.- 6. Napo. Pal. liM.- 7. Ar. Riu. Mina.- 8. Nèctar. Àrab.- 9. Cau. Me. Nil L.- 10. I. rO. slE. Se.- 11.Ambulàncies.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficEstic solter (és tic, sol, Ter).Problema d’escacs1- Dxd7, Axd7 (si Da5+; 2- Rf2, Axd7; 3- Cf6+, Rf8; 4-Cgxh7+, Re7; 5- Txd7++); 2- Cf6+, Rf8; 3-Ac5+, Te7; 4- Cgxh7++

TIC

RIU

revista@lapalanca.orgrevista@lapalanca.cat

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

nota

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Elefants a la Carretera. 1993

a foto és, per sobre de tot, insòli-ta: cinc elefants passejant plàci-

dament per la carretera d’Agramunt. No cal dir que aquells dies haviaaterrat un circ de varietats a Artesa,però amb tot no deixa de ser sorpre-nent veure cinc elefants pels carrersde la ciutat. La gent sortia de les botigues, delsbars i als balcons, davant d’un fet tantpoc corrent. A més, amb els altaveus

feien música i xivarri per a què tothomse n’assabentés. Era un dia de circ. La història no dóna per a massa co-mentaris, més enllà de l’anècdota. Solsdir que el Vicent del Pub acabavad’obrir el “Cafè del Poble”, el “KayKots” encara funcionava i l’edifici deCal Simon estava per obrar, i no tal comavui és. També podem dir que, amb tant sols13 anys de distància en el temps, el parc

dels cotxes que circulaven llavors, pelque es veu, era un poc diferent. Com tothom sap, la Carretera era, iencara és, amb les seves botigues,bancs i bars, l’artèria principal del po-ble. Esperem que continuarà així en elfutur. És també la part més visible, laimatge que s’emporten d’Artesa elspassavolants.

Bartomeu Jové i Serra

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

L

Per la Fira del Meló, el Gavin i la Ivet s’han enfiratde debò.

Moltes Felicitats! BBC* són les sigles de la secció Bodes, Batejos i altres Celebracions. Feu-nos arribar unafoto i un text ben graciosos i us ho publicarem. Només cal ser subscriptor de la Palanca

Aquesta parelleta tan castissa, el dia 15 d’agost vacelebrar les seves bodes de plata

Felicitats!

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Per primera vegada les Caramelles van participar en l’acte que se celebra cada 11 de setembre al peu de la Rocadel Cudós, recuperant la tradició de fer altres cantades, a més de l’habitual de Pasqua. (Foto: J. M. Espinal)