la PalancaMARÇ 2001 Núm. 228 Preu 300 PTA - 1,8

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

CCCCC arreteres-odificades

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

Carreteres codificadesLa Generalitat va canviar la codi-ficació de les carreteres catalanesfa unes setmanes. En un article so-bre el tema, intentem explicar elnou codi. En la portada podeu ob-servar la nova denominació de lescarreteres al seu pas per Lleida.

4

5

6

10

15

16

19

22

25

28

31

32

33

34

36

39

40

41

42

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALUns rebuts de l’aigua mal rebuts

NOTICIARIBreusAssociació de Dones de CubellsLa matança del porc a Baldomar

ESPORTSEquips de bàsquet del CENGFase comarcal d’Escacs 2000/2001Agenda esportiva

VIDA SOCIALConfirmacions

FILA 7En cartellera

CARNAVAL 2001DisfressesDiscurs del Rei Saltasekles IXLa Matança

TEMA DEL MESCarreteres Codificades

INFORMEHem estat a la planta de CastellnouSegre Mitjà, capital Artesa

PARLEN LES ENTITATSCarta arqueològica de la NogueraLa Pàgina de l’IES Els Planells

DES DEL PAÍS DELS PIRINEUSEl robatori del Marrameu

DES DEL SENATEl Senat del segle XXI

CARTES A LA REDACCIÓEstimo el Castellot. Desencant

MÚSICA, MESTREConcert de l’Aula Municipal de MúsicaCaramelles 2001

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple i Acords de la Comissió de Govern

XAT JOVENo s’és bo en totBBC

HUMORBarbaritats del nostre poble

PALANC-OCIEncreuat. Sèrie lògica i jeroglífic.Problema d’escacs

IMATGES D’AHIRLa Plaça del Patac. 1959

4

la P

alan

ca

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.Recull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

MES DE FEBRERMunicipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 13: Damià Badia i Martídia 16: Marta Gilabert i Boncomptedia 21: Ferran Solé i Pijuandia 22: Guillem Pérez i Colom

Defuncions:dia 16: Montserrat Gasset de Monner (89 anys) natural d’Anyadia 23: Antoni Salud i Roca (82 anys) natural de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 8: Belkasem Baidi (de Marroc)

Olena Rayevska Victoriana (d’Ucraïna)

Des del 29 de març, cada dijous:Curs de sardanes a la Dàlia Blanca, organitzat perAmics de la sardana d’Artesa.

1 d’abril:Trobada a Artesa del XXVIII Juguem cantant ambconcert a la tarda al Pavelló.

6 d’abril:Xerrada sobre Com ajudar els nostres fills/es aexpressar els sentiments a càrrec de la piscòlogaNeus Planells, al CEIP Els Planells amb motiu de laseua XV Setmana Cultural, organitzat per l’AMPA.

8 d’abril:Nou espectacle del grup d’Escala en Hi-Fi d’Artesaal Pavelló Poliesportiu (pro Futbol Base del CEArtesa).

15 d’abril:Tradicional cantada de Caramelles a Montargull i aArtesa

16 d’abril:Aplecs a l’ermita de Sant Salvador d’Alentorn, alsantuari de Salgar i a l’església de La Vedrenya.

Del 20 d’abril al 3 de maig:Exposició L’aigua, la terra, la gent (sobre el Canald’Urgell i l’enginyer Domingo Cardenal) a la Bi-blioteca Municipal d’Artesa

22 d’abril:Dia Olímpic i II Marató intercomarcal d’aeròbic alPavelló d’Artesa, organitzat pel Gimnàs Altis ambla col·laboració del CENG i del CUDOS.

23 d’abril:Diada de Sant Jordi.

25 d’abril:Romiatge del poble de Cubells fins al santuari deSalgar.

28 d’abril:Xerrada sobre El Canal d’Urgell a càrrec de JaumeMateu i Giral, doctor en geografia, a la BibliotecaMunicipal d’Artesa.El grup d’Escala en Hi-Fi d’Artesa repeteix el seunou espectacle a la Sala Green’s de Ponts.

29 d’abril:Aplec a Sant Marc de Batlliu.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

FEBRERRecull efectuat per Ramon Giribet i Boneta.

Municipi d’Artesa de SegreDades facilitades per l’Ajuntament d’Artesa de Segre(observatori de la Pça. de l’Ajuntament).

Temperatura mitjana del mes: 5,6°Temperatura màxima: 17° (dia 11)Temperatura mínima: -6° (dies 26 i 27)Amplitud tèrmica màxima: 19° (dia 11: màx. 17° i mín. -2°)Amplitud tèrmica mínima: 6° (dia 14: màx. 9° i mín. 3°)Dies amb precipitacions: 1 (dia 14: 6 mm)

Municipi de Vilanova de MeiàPer manca de dades, no podem facilitar la informaciócorresponent al febrer.

Municipi de ForadadaDades facilitades per l’Ajuntament de Foradada.Dies amb precipitacions: 1 (dia 14: 6 mm)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorialDipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓ GENERALMiquel Mota i Pérez

CONSELL DE REDACCIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliJordi Regué i GiliSergi Valls i Jové

CONSELL D’ADMINISTRACIÓPere Batalla i SalaBartomeu Jové i SerraJordi Regué i Gili

ASSESSORS LINGÜÍSTICSCarme Barril i BrescóNúria Ribes i Novau

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

FOTOGRAFIAJoan-Promovídeo / La Palanca

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓApt. de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIX: NORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE: 750 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL3000 PTA (preu a l’Estat i Andorra)4000 PTA (preu estranger)

ADREÇA INTERNEThttp://www.lapalanca.arrakis.escorreu electrònic: lapalanc@teleline.es

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any1998.

NOTAEstà oberta a totes les col.laboracions, encara que no hagin estatsol.licitades. Amb tot, solament s’admetran els escrits signats amb elnom, cognom, domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar les col.laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinions i criterisexpressats pels seus col.laboradors.

Amb la col.laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, l’Ajuntament d’Artesa deSegre i el Consell Comarcal de La Noguera.

Membre de

Uns rebuts de l’aigua mal rebuts Les qüestions relacionades amb l’aigua sempre han estat delica-des i fins i tot una font (mai tan ben dit) de problemes. Mirem si no,com a exemple més recent, el que està passant a les anomenadesterres de l’Ebre. No cal anar tan lluny, però. Fa poques setmanes, l’Ajuntamentd’Artesa ens va sorprendre amb la tramesa d’uns nous rebuts infor-matius sobre la nostra despesa d’aigua corresponent al primer i alsegon trimestres de l’any 2000. Posteriorment ja ens arribaran elsrebuts de l’entitat bancària corresponent (qui ho tingui domiciliat).Cal dir també que aquest hivern que acabem de passar es va comen-çar un nou sistema de lectures de comptadors: si no ens trobaven acasa, ens deixaven un full –per emplenar-lo amb els metres cúbicsconsumits– i portar-ho o enviar-ho (era amb franqueig pagat i tot) ales oficines municipals. Fins aquí tot molt bé. Ara bé, en alguns domicilis on el consumhabitual d’aigua és el mínim, la sorpresa va ser majúscula quan vanveure els rebuts informatius amb unes quantitats que podien ser finsa deu vegades les normals. Durant uns dies hi va haver força movi-ment a les oficines municipals, ja que la gent volia saber què passava(alguns molt indignats). Les explicacions es fonamentaven en dos aspectes. Per una bandahi havia hagut alguns errors (sembla ser que informàtics) i, a més,algunes lectures de comptadors s’havien realitzat de forma incorrec-ta o no s’havien fet vés a saber des de quan. En aquest segon cas s’haacumulat el consum d’aigua en el tram més alt de pagament dels tresque té aprovats el consistori, és a dir, supera de molt el mínim nor-mal de 6 m3 al mes, amb la qual cosa l’aigua resulta un 50% méscara. També el cànon que es paga en el tercer tram és més car en elrebut del segon trimestre, que per això es van fer dos rebuts trimes-trals en lloc d’un de semestral com era habitual. Tots en tenim d’errors. El que compta és la voluntat de subsanar-los. D’entrada, però, se’ns planteja un interrogant. Quan es van apro-var els padrons de l’aigua corresponents als dos trimestres esmen-tats, ningú es va adonar que surtien unes quantitats fora del normal?O és que es va seguir la tàctica de l’estruç i... “a veure què passa”? De moment, no ens han passat a cobrament els rebuts en qüestió.Esperem que, quan es faci, s’hagin solucionat els errors i s’hagi bus-cat una solució per la gent que, tot i haver consumit aquella aigua, noté per què pagar-la més cara per un mal funcionament dels serveismunicipals. Tampoc estaria malament que, quan es pren una iniciativa novaque ens afecta la butxaca, se’ns informés prèviament de com funcio-naran les coses en endavant. En estalviaríem tots plegats alguns en-surts i, sobretot maldecaps, innecessaris.

Col.laboradors del mes: Martí Regué, Carme Barril, monitors d’es-cacs de l’AMPA del CEIP Els Planells, Jesús Martí, Rosa Ros, As-sociació Cultural La Roureda, IES Els Planells, Jaume Cardona,Sícoris, M. Neus Bròvia, Noemí Farré, Janette Solsona, Rafa Córdoba,Jordi Alins, Ramon Monfà, Enigma Card.

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Joan Camats, dimissió i nou càrrecEl passat 20 de febrer, Joan Camats i Campabadal va ser nomenatper tres mesos com a secretari del Consell Comarcal de la Nogue-ra, tot i que ell mateix ens ha assegurat que confia poder continuarocupant aquesta plaça posteriorment de forma interina. Joan Ca-mats és advocat i en les eleccions municipals de juny de 1999 vaentrar com a regidor de l’Ajuntament d’Artesa per UDC dins lacoalició de CiU, càrrec del qual va voler presentar la dimissió acausa de la seva nova responsabilitat professional, tot i que no re-sulta incompatible legalment amb el càrrec de regidor. En el Pledel Consistori artesenc del passat 13 de febrer és va aprovar l’ac-ceptació d’aquesta renúncia i tots els grups polítics van coincidiren donar les gràcies al regidor dimissionari per la seva tasca durantaquests gairebé dos anys. Segons la Sra. Maricel Segú, cap delgrup municipal de CiU d’Artesa, la persona que substituirà aquestregidor no serà la Sra. Josefina Sabartés (de CDC), que segueix enla llista i que ha refusat fer-ho; sinó la Sra. Anna Baella (indepen-dent), que ve després. Amb aquesta incorporació, la presència feme-nina al Consistori s’incrementa fins a 4 dones (hi ha un total d’onzeregidors/es), el màxim des de la reinstauració de la democràcia.

La jubilació del TuguesEl Sr. Josep Tugues i Camats, funcionari municipal d’Artesa, es vajubilar el passat 2 de març després de 50 anys de servei. La sevatasca s’ha desenvolupat des de l’u de gener de 1951, quan va co-mençar a treballar per l’aleshores municipi d’Anya. L’any 1966,amb l’agregació d’Anya a Artesa, va passar a treballar a les ofici-nes municipals d’Artesa on tan acostumats estàvem a veure’l. Desdel gener de 1968 també treballava a les tardes al Jutjat de Pau, onha seguit fins al 31 de març. El seu lloc de treball a l’ajuntament escobrirà per concurs públic properament (junt amb la plaça que vadeixar vacant fa poc el Sr. Ignasi Mases); mentre que el consistoriha nomenat, de forma interina, la Sra. Marta Blanch per al Jutjat.

La secretària d’Artesa ja és definitivaLa Sra. M. Carme Alés i Novell, que ocupava interinament la plaçade secretaria de l’Ajuntament d’Artesa, ha estat nomenada per ocu-par-la com a propietària definitiva després d’haver participat en elconcurs públic corresponent. Així es va notificar durant el Ple delpassat 13 de març en l’apartat d’informes d’Alcaldia.

Simposi sobre patrimoni natural a Vilanova de MeiàEls dies 23, 24 i 25 de març, Vilanova de Meià ha acollit el IISimposi Interfronterer, aquesta vegada sobre el medi natural. Durantaquest, han tingut lloc diverses conferències, ponències, excursions,sessions de comunicacions..., entre les quals cal destacar laconferència sobre el Consorci del Montsec, l’excursió geològicapels voltants de Vilanova i el Montsec, i les comunicacions relativesa la flora de la Vall de Meià, la legislació i l’educació ambiental, elsparcs naturals i les amenaces envers la natura. Cal remarcar queaquest simposi està organitzat, entre d’altres, per l’Ajuntament deVilanova de Meià i l’Agrupació de les Terres del Marquesat.

La ciutat de la boiraL’informe realitzat pel nostre col·laborador habitual Josep MariaSabartés i Guixés, publicat sota el títol de La ciutat de la boira alnúm. 226 de La Palanca (gener d’aquest any), ha tingut un ampli

ressò a diferents mitjans de comunicació. Així, eldia 5 de març ocupava part de l’espai del progra-ma televisiu Comarques, reflectint-se la realitatd’Artesa de Segre com la població amb més diesde boira a l’any i entrevistant a l’autor del’informe. Per altra banda, l’endemà, el diari Segre–sota l’epígraf Artesa de Segre, la població ambmés dies de boira a l’any– publicava la notícia iefectuava una petita anàlisi envers les conclusionsa les quals portava l’informe publicat a la nostrarevista, aportant detalls del mateix i comentarisde l’autor.

Granja clausurada a AlentornPer ordre del Tribunal Superior de Justícia deCatalunya, en considerar que hi ha un risc sanitarii mediambiental, ha estat clausurada una granjade pollastres situada prop del nucli urbàd’Alentorn. Han passat 9 anys des que un veí dela població denunciés la presumpta il.legalitat del’explotació avícola. Ara, ha guanyatl’enfrontament judicial que mantenia ambl’Ajuntament d’Artesa de Segre, que ja teniaaprovada una modificació de les normessubsidiàries (també recorregudes per un altrecontenciós) perquè una trentena més de grangesdel municipi es troben en una situació similar.(Segre, 8-03-01)

Dia Internacional de la dona treballadoraEl passat 8 de març, les Artesenques Actives vancelebrar el Dia Internacional de la donatreballadora organitzant la projecció de lapel.lícula de Benito Zambrano Solas. Es vaaconseguir un gran èxit de públic ja que hi vanassistir més de 100 persones, fet important ja queera un dia laborable i es competia directament ambl’emissió per TV3 d’una de les eliminatòries del’omnipresent Barça. Van comptar amb lacol.laboració del membre de les Ànimes Cinèfilesi crític cinematogràfic d’aquesta revista MiquelMota, que els va oferir una petita dissertació delperquè de la commemoració del Dia Internacio-nal de la dona treballadora i un comentari cinèfilenvers la pel.lícula projectada i els seusprotagonistes.

Mor un escalador a Vilanova de MeiàUn escalador madrileny va morir el passatdiumenge 18 de març mentre escalava a la Rocadels Arcs, al terme municipal de Vilanova deMeià. L’escalador es va precipitar d’una alturad’uns cinquanta metres per causes desconegudes,morint a l’impactar al terra. La paret de la Rocadels Arcs està reconeguda mundialment com unindret magnífic per practicar l’escalada, tot i queja s’ha cobrat unes quantes vides.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

L’Associació de Dones Mareselva deCubells, amb la col·laboració de l’Ajun-tament de Cubells, va organitzar un anymés tots els actes referents al Carnes-toltes d’enguany. Es va celebrar, el dis-sabte dia 3 a la nit, la tradicional festade disfresses al Club Joc d’Ous del po-ble, situat al costat de la pistapoliesportiva. La festa va ser moltexitosa i tot el jovent (i els no tan jo-ves) del poble s’ho van passar d’allòmés bé fent gresca plegats. Amb aquestacte, les dones de Cubells han volgutdemostrar un cop més la seva capacitatd’organització i esperit d’ambientar elpoble. A més a més, la canalla del po-ble, tots disfressats van anar a visitarals avis de la Residència, fet que va sermolt emotiu ja que tots els residents vanestar molt contents pel fet que compar-tissin la festa amb ells. Una altra de les activitats de l’entitates va fer el passat dia 9 de març, i vaconsistir en una sortida de l’Associa-ció Mareselva a Barcelona, per visitar

Activitats de l’Associació de Dones de Cubells

Concentració parcel.lària al terme municipal de CubellsFa uns dies, es va celebrar a la sala d’actes de l’Ajuntament de Cubells una reunió informativa per part dels tècnics delDepartament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i de l’empresa que se’n farà càrrec, per talde tractar el tema de la concentració parcel·lària; és a dir, la unió a nivell teòric de totes les parcel·les d’un mateixpropietari, dels terrenys agrícoles adjacents al poble. Part d’aquesta concentració, unes 550 hectàrees, serà deguda a laconstrucció del canal Segarra-Garrigues, i afectarà part dels termes de Camarasa i Cubells. Els agricultors d’ambdóstermes van mostrar un gran interès per la reunió i pel tema de la concentració i es van interessar en enllestir el tema abansde la inauguració del canal. La concentració afectaria no només als camps de regadiu sinó també als de secà. Finalment,l’Ajuntament demanarà, si els propietaris s’hi avenen, la concentració parcel·lària de tot el terme municipal de Cubells,unes quatre mil hectàrees, ja que és un dels avantatges més importants de l’agricultura en l’actualitat, segons fonts del’esmentat Ajuntament. (Informa Martí Regué i Roig).

l’edifici de la Pedrera, de Gaudí, i elParlament de Catalunya, entre d’altresllocs, com a commemoració del Dia In-ternacional de la Dona treballadora

(que era el dia 8 de març).

Fotos: A.D. Mare Selva de CubellsText: Martí Regué i Roig

A la foto de dalt, l’Associació de Dones a Barcelona. A baix, els escolars difressats

9

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Matança del porc a Baldomarom cada any, i ja en són unabona colla, el poble de Baldomar

va celebrar una matança del porc po-pular, el passat dia 24 de febrer. L’origen d’aquesta tradició, perquèja la podem esmentar així, remuntal’any 1982. Aquell any és conegut pertots nosaltres per les riuades queafectaren la nostra zona. A Baldomar,la riuada d’aquell any va deixar moltsdesastres, com a tot arreu. Però, a més,el corrent del riu va arrossegar un porcno gaire gran. La gent del poble el va salvar i el vaanar engreixant. Aleshores es va deci-dir que es podia matar aquest porc enqüestió i fer-ne llonganisses per a tot elpoble. D’aquí es passà a celebrar ditafesta i es decidí celebrar-ho l’últimdissabte del mes de febrer. Així és que, any rera any, s’engreixaun porc que esdevé l’excusa per podertrobar-nos tots a la plaça i gaudir, si noés del bon temps, almenys sí que de lacompanyia de tots el baldomarins. La festa és ja gairebé un ritual. Al matí, es mata el porc a la Plaça dela Font. Hi ajuda tothom, cadascú té unatasca a fer. El procés és llarg però agraït.Cal matar el porc, òbviament, netejar-lo, fer-ne les divisions pertinents i detota la carn, sense guardar-ne ni elspernils, ni el llom, ni res de res, se’n

fan llonganisses ibotifarres negres.En fi, què usexplicarem quevosaltres no sapi-gueu. Molts de vos-altres, de ben segur,mateu el porc a casai, per tant, res de totaixò us deu venir denou. Un cop estan lesllonganisses i lesbotifarres fetes, escouen i… cap al pri-mer àpat del dia, que enguany estavaacompanyat per unes deliciosesmongetes. Fins no fa gaire, aquesta primera“degustació” estava destinada tan solsals homes. Hi ha qui podria pensar que,de fet, només eren ells qui feien la feinabruta, qui s’encarregaven de transfor-mar un animal viu en quelcom comes-tible i, perquè no, deliciós. Però no.Moltes dones també hi eren presents,però a l’hora de dinar… els sortia feinaen un altre costat. Sortosament, això, com tantes altrestradicions antigues i obsoletes, tambéha canviat i ara són moltes les donesque comparteixen amb els seus marits,pares, oncles i altres convidats, aquesta

primera “cata” delporc. Finalment, decara al vespre,doncs el dia no

dóna per més, es fa el sopar popular.Grans i petits ens apleguem a la plaçai, arrecerats al voltant del foc, ensacabem de cruspir el que queda delporc. No és tan sols el menjar, no és la feinaque ha dut organitzar aquesta festa, sinóel caliu que crea el que més ensenorgulleix de poder-la celebrar cadaany. Així doncs, només ens resta poderengreixar un altre porc i que l’anyvinent ens tornem a trobar tots plegatsel darrer dissabte de febrer per celebraraquesta festa. Des d’aquí voldríem donar lesgràcies a tots aquells que, amb el seuajut i amb la seva col·laboració, ho fanpossible.

Carme Barril

C

10

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

CENG-Cooperativa d’Artesa. Bàsquet 2000/2001

EQUIP ALEVÍ FEMENÍ CENG OLIS MACIÀA dalt, d’esquerra a dreta: Alba Codina, Maria Cusola, Eva Martí, AnnaFrancesca, Núria Martínez, Gemma Galceran i Marta Sánchez (entrenadores).A baix: Vanessa Carbonell, Maria Macià, Alba Solé, Ginna Agramunt i Cristi-na Ribó. També juguen Laia Gambandé, Anna Ingla i Núria Repilado.

EQUIP INFANTIL FEMENÍ CENG MASTERSA dalt: Anna Francesca, Mariona Oriola, Anna Valls, Noemí Pursals iXavier Hervàs (entr.). A baix: Núria Repilado, Laia Gambandé, AlbaSolé, Lídia Solé i Gemma Camats. També hi juga: Anna Ingla.

EQUIP CADET FEMENÍ CENGPERRUQUERIA LLUÏSAA dalt, d’esquerra a dreta: Marc Galceran (entrenador), AnnaGalceran, Montse Sánchez, Sofia Bessone. A baix: AleidaGalceran, Aida Roiger, Crsitina Camats i Gemma Giribet.

EQUIP SÈNIOR FEMENÍCENG JOVELLA dalt, d’esquerra a dreta: Pere So-lans (entrenador), M. Àngels More-ra, Judit Vega, Marta Blanch, AnnaEroles, Pilar Bernaus. A baix: EvaRibó, Maite Fons, Imma Fusta iSònia Tugues. També juga EsterBernaus

EQUIP JÚNIOR FEMENÍ CENG GIMNÀS ALTISA dalt: Marc Vilanova (entr.), Elisabet Camats, Marta Sánchez, Anna Macià,Noemí Moreno, Mercè Nogués (Altis). A baix: Judit Orpinell, MeritxellFons, Gemma Galceran, Cynthia Carbonell, Ivet Solé i Anna Claret.

11

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

EQUIP INFANTIL MASCULÍ CENG COOPERATIVAA dalt: David Galceran i Carles Solé (entr.), David Vilaró, Marc Tre-pat, Gerard Ros, Toni Call. A baix: Víctor Coca, Albert Sinca, JoanPursals, Joel Vila i Jordi Camats

EQUIP JÚNIOR MASCULÍ CENG MIRÓA dalt: Joel Galceran, Marià Pla, Àlex Guimet i Anna Ero-

les (entrenadora junt amb francesc Bernaus). Abaix: Francesc Rey, Albert Regué i John Boliart.També hi juguen: Òscar Fuster i Gerard Vila.

EQUIP SÈNIOR MASCULÍ PROVINCIAL CENG CALVETA dalt: Jordi Regué (entr.), Xavier Chinchilla, Jordi Massana, Enric Ros, Ismael Maza iEduard Vila. A baix: Joël Rey, David Galceran, Marc Saura, Ovidi Calvet i Marc Vilanova.També juguen Jordi Carabassa i Xavier Hervàs.

EQUIP SÈNIORPREFERENT CENGTRÈBOLA dalt: Francesc Cases (pre-sident del CENG), Pere So-lans, Jordi Regué, GerardCases, Francesc Bernaus,Marc Solé i Marc Vilanova(entr.). A baix: Miquel Regué,Marc Galceran, Carles Solé,David Saura i Xavier Serra

Fotos: Sergi Valls,Ramon Giribet i

Miquel Regué

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Fase comarcal d’escacs 2000/2001urant el passat mes de febrer,s’han anat disputant a Balaguer

les competicions corresponents a lafase comarcal d’escacs, tant indivi-dual com per equips, organitzadespel Consell Esportiu de la Noguera iel Club d’Escacs Balaguer. Ja fa uns quants anys que, dins lesdiferents activitats promogudes i orga-nitzades per l’AMPA del CEIP “ElsPlanells” d’Artesa de Segre, es va du-ent a terme el taller d’escacs amb unalt grau de participació. És per aquestmotiu que vàrem trobar interessant depresentar-hi un grup dels nostres esco-lars, per tal de veure com es desenvo-lupaven en una competició de caire mésseriós que aquelles en les que estavenacostumats a prendre part. Tot i els nostres dubtes inicials, po-dríem afirmar que els resultats han es-tat força satisfactoris i els nostres re-presentants has mostrat un nivell moltalt, sense desentonar ni molt menysamb el de la resta de centres i entitatsparticipants. Ens vàrem inscriure a les dues com-peticions que es varen dur a terme, enles categories benjamí i aleví, i els re-sultats obtinguts foren els següents.Competició individual. El campionats’havia de disputar durant dos dissab-tes consecutius i els participants de to-tes les categories (benjamí, aleví i in-fantil) jugaven tots barrejats i mitjan-çant el sistema suís, s’enfronten el con-trincants amb la mateixa puntuació, a8 rondes, 4 per dissabte. El primer dissabte, a l’acabament dela 4a ronda, tots els nostres jugadorsestaven situats en la zona mitjana o altade la classificació, malgrat que no ha-vien jugat mai amb rellotge –se’ns ha-via assegurat que no se’n faria servir– is’havien hagut d’enfrontar amb juga-dors infantils, la majoria d’ells federats. El segon dissabte, després d’haversuperat els temors inicials de la prime-ra jornada i havent finalitzat la vuitenaronda, la pràctica totalitat dels nostresjugadors estaven situats entre els deuprimers de la classificació general. Lla-vors, no sabem encara per què, l’orga-nització decidí allargar el campionat

una ronda més. La majoria dels nostresjugadors varen quedar emparellats ambels jugadors infantils que encapçalavenla classificació general. Tot i aquesta darrera ronda, on gai-rebé tots els nostres jugadors van per-dre, la classificació resultant desprésd’haver aplicat, suposadament, algunsistema de desempat “Bucholz”, fou:

Categoria infantil1r M. Guirau (IES Ciutat de Balaguer) 8,5 punts2n M. Segués (IES Ciutat de Balaguer) 6,5 punts3r M. Cantons (IES Ciutat de Balaguer) 6,5 punts

Categoria aleví1r F. Estrada (CEIP Els Planells) 5,5 punts (9è general)2nB. Giribet (CEIP Els Planells) 5 punts (12è general)3r P. Mora (CEIP Els Planells) 5 punts (15è general)

Categoria benjamí1r J. Solaní (CEIP S. Espriu - Vallfogona de Balaguer) 7 punts2n M. Manonelles (CEIP G. Portolà Balaguer) 6 punts3r M. Serentill (CEIP Els Planells) 5 punts (11è general)5è M. Lladós (CEIP Els Planells) 4 punts (20è general)

Cal tenir en compte que els jugadorsBernat Giribet i Pau Mora competienen la categoria benjamí i no en l’aleví(categoria superior), però com que va-ren superar als altres alevins partici-pants, passaren de ser el quart i cinquèclassificats en la categoria benjamí a serel segon i tercer classificat en la cate-goria aleví, respectivament. També caldria fer esment que elDavid Galceran i l’Eduard Sàez varenparticipar la primera jornada, aconse-guint 2 punts dels 4 possibles; però novaren poder assistir a la segona.Competició per equips a 4 taulers.S’havia de dur a terme el dissabte següenta la competició individual; però l’orga-nització decidí posposar-lo una setmana.

Varen presentar-se 7 equips. Trescom a mínim, eren formats per juga-dors federats: un equip infantil del Clubd’Escacs Vallfogona de Balaguer i dosequips infantils del Club EscacsBalaguer. La nòmina d’equips partici-pants la completaven dos equips delCEIP “Els Planells“ (un d’alevins i unde benjamins), un equip aleví del CEIP“Gaspar de Portolà” de Balaguer i unequip mixte format per jugadors de di-ferents equips. L’equip aleví que era format pelJonatan i el Josep M. Cuñé, l’EduardSàez i el Francesc Estrada, va obteniruna meritòria classificació quedant enel 2n lloc de la seva categoria, encaraque en alguns enfrontaments es va no-tar la seva falta d’experiència en aquesttipus de campionats. L’equip benjamí (els més petits), for-mat per en Bernat Giribet, Robert Cluet,Pau i Xavier Mora, Marc Serentill i JoelBertran va obtenir una brillant classifi-cació, el 1r lloc de la seva categoria i el2n de la general; tot i que, sobretot enl’enfrontament amb el C.E. Vallfogona,es varen malmetre partides força benencaminades. Esperem poder repetir, i fins i totmillorar, aquesta engrescadora experi-ència el curs vinent, ja que pensem queha estat força positiva tant per a nosal-tres com per als nostres alumnes.

Monitors d’escacs de l’AMPA delCEIP “ELS PLANELLS”

D

12

la P

alan

ca

13

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Agenda esportiva - abril 2001 Informació a càrrec de Ramon Giribet i Boneta

BÀSQUET (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí A.Tercera Catalana.Diumenge 8 d’abril a les 18h: CENG Trèbol - Navàs BDiumenge 29 d’abril a les 18h: CENG Trèbol - TorellóCENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior masculí B.Tercera Territorial.Dissabte 28 d’abril a les 17,30h: CENG Calvet - MiralcampCENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior masculí.Júnior Territorial.Dissabte 31 de març a les 16h: CENG Miró - CerveraDissabte 28 d’abril a les 16h: CENG Miró - TrempCENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil masculí.Infantil Territorial B.Dissabte 31 de març a les 19h: CENG Cooperativa - CerveraDissabte 28 d’abril a les 19h: CENG Cooperativa - BorgesCENG Cooperativa d’Artesa. Equip sènior femení.Júnior Territorial(*).Diumenge 22 d’abril a les 16,30h:CENG Jovell - MaristesDiumenge 29 d’abril a les 16,30h:CENG Jovell - Palaud’AnglesolaCENG Cooperativa d’Artesa. Equip júnior femení.Júnior Territorial(*).Dissabte 31 de març a les 17,30h: CENG Lluïsa - BalaguerDissabte 21 d’abril a les 17,30h: CENG Lluïsa - CS Sant PereCENG Cooperativa d’Artesa. Equip cadet femení.Cadet Territorial B.Dissabte 21 d’abril a les 17’30h: CENG Altis - MaristesCENG Cooperativa d’Artesa. Equip infantil femení.Infantil Territorial A-2.Dissabte 7 d’abril a les 16h: CENG Macià - Bell-llocDissabte 21 d’abril a les 16h: CENG Macià - CalafNOTES:Els dos equips assenyalats amb asterisc (*) juguen ala mateixa categoria.

Aquests partits corresponen a una nova fase del campionat.

FUTBOL (Camp d’Esports Municipal d’Artesa)CE Artesa de Segre. Equip amateur.Primera Territorial - Grup 5.Diumenge 8 d’abril a les 17h:CE Artesa de Segre - CE CerveraDiumenge 29 d’abril a les 17h:CE Artesa de Segre - UE BalàfiaCE Artesa de Segre. Equip juvenil.Segona Divisió - Grup 27.Dissabte 7 d’abril a les 17’45h:CE Artesa de Segre - CF Palaud’AnglesolaDissabte 28 d’abril a les 17’45h:CE Artesa de Segre -AE GolmésCE Artesa de Segre. Equip Infantil.Segona Divisió - Grup 28.Dissabte 31 de març a les 18h:CE Artesa de Segre - EF RialpCE Artesa de Segre. Equip Aleví. Primera Divisió - Grup 20.Diumenge 1 d’abril a les 12h: CE Artesa de Segre - UEGardenyCE Artesa de Segre. Equip Benjamí. Grup 5.Dissabte 7 d’abril a les 11h:CE Artesa de Segre - EF TrempDissabte 28 d’abril a les 11h:CE Artesa de Segre - EF Joven-tut PontsicanaCE Artesa de Segre. Equip Prebenjamí. Grup 2.Dissabte 7 d’abril a les 12h: CE Artesa de Segre - UE Lleida BVeterans Artesa de Segre.XXII edició Torneig Telègrafs. Grup 2.Diumenge 1 d’abril a les 10h: Veterans Artesa de Segre -UE LlíviaDiumenge 29 d’abril a les 10h: Veterans Artesa de Segre -Veterans LinyolaNOTES:Aquesta temporada el CE Artesa no té equip cadet.Els alevins i els infantils acaben el campionat ordinari el 8d’abril.Posteriorment participaran en el campionat de primavera.La primera fase del XXII Torneig de Telègrafs de veterans vafinalitzar al febrer.

FUTBOL SALA (Pavelló Poliesportiu d’Artesa)CENG. Equip sènior. Divisió d’Honor.Dissabte 7 d’abril (a Agramunt): CENG Grues Gañán -Cerezo AvemaDissabte 28 d’abril a les 16h: CENG Grues Gañán -Cavauto S.E.C.NOTA: Aquesta informació es basa en els calendaris ofi-cials i no contempla possibles variacions.

15

la P

alan

ca

Celebració del sagrament de la confirmació

l dissabte 17 de març a les 8 h delvespre, va tenir lloc a l’església

d’Artesa la celebració del sagrament dela confirmació, presidida pel Bisbed’Urgell, Sr. Joan Martí i Alanis, acom-panyat de sis sacerdots. Aquella matei-xa tarda també es van celebrar confir-macions a Tòrrec (amb el mateix Sr.Bisbe) i a Montargull (amb el Vicari dePastoral del Bisbat, Mn. Sàrries); men-tre que l’endemà el Sr. Bisbe va confir-

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

mar a Tudela i a Seró. En total, 52 noisi noies de les nostres contrades van serconfirmats durant aquell cap de setma-na. Durant dos cursos, els seus catequis-tes han estat Mn. Pere Balagué, Mn.Carles A. Ospina, Mn. SalvadorSolsona, Mn. Àngel Savall, M. PauBaella, Roser Monfà i Rosita Terré. Es dóna la circumstància que és eldarrer any que es confirma joves de 13-14 anys, ja que des l’any passat es fa

als 11-12 anys. Així mateix, s’ha en-darrerit un any la primera comunió, quepassa dels 7-8 anys als 8-9. Per aquestmotiu, aquest any no hi haurà la tradi-cional celebració d’aquest sagrament almes de maig. Aquesta reestructracióafecta tot Catalunya i implica que du-rant quatre cursos seguits, dels 8-9 als11-12 anys, els nens i nenes faran cate-quesi ininterrompudament.

Foto: Joan

EFoto del grup de confirmació d’Artesa

A Artesa: Natàlia Abelló i Ribó, Xavier Abelló i Ribó, David Alés i Visa, Oriol Badia i Riart, Eduard Bergoñó i Guimet,Gerard Bori i Pont, Albert Caballer i Biayna, Antoni Call i Mora, Jordi Camats i Badia, Dídac Cardenyes i Tarré, Maite Codinai Bagué, Ramon Cotonat i Hernàndez, Damià Farré i Cuñat, Anna Francesca i Solé, Arnau Galceran i Serra, Laia Gambandéi Berenguer, Adrià Gasia i Rispa, Roger Giribet i Sabartés, Carles Guàrdia i Massana, Aida Guàrdia i Serentill, FrancescGutiérrez i Terés, Xavier Isanta i Galceran, Genoveva López i Solé, Joan C. Macià i Ros, Sergi Martos i Majoral, Donís Masi Rosell, Miquel Massana i Macià, Míriam Montoliu i Sabartés, Olga Moya i Ruberte, Mariona Oriola i Ribó, Marc París iJusmet, Joan Puigpinós i Castañer, Joan Pursals i Tusell, Núria Repilado i Solé, Gerard Ros i Cuñat, Jordi Santacreu i Mases,Víctor Segú i Massana, Gisel Sinca i Torres, Alba Solé i Ribó, Anna Valls i Solanes, Josep Vendrell i Cortina, Eduard Vega iCalveres, Joel Vila i Serrano, Noel Vilaseca i Bossa. A Montargull: Sandra Baró i Paniello, Josep M. Puigpinós i Marsà. ASeró: Ester Sala i Solé, Josep Sala i Solé, Sílvia Taboas i Domínguez. A Tòrrec: Alba Bertran i Bonillo, David Bertran iGarcia, Eulàlia Bertran i Garcia. A Tudela: Griselda Andreo i Besora, Jèssica Andreo i Besora, Roger Comelles i Viladrich,Antoni Esteve i Arnau, David Esteve i Arnau, Ester Esteve i Arnau, Anna Ingla i Blasi, Eva Llorens i Lecum, Marc Solé i Caballol.

16

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

En CartelleraMiquel MotaPara todos los gustos. França. 2000.D’Agnès Jaoui. Est. 17-11-00. AmbAnne Alvaro, Jean-Pierre Bacri,Brigitte Catillon.

Agnès Jaoui, di-rectora de la cinta,ens ofereix unahistòria coral tru-fada de personatgesquotidians immer-sos dins la rutina dela seva anodinaexistència. Punt en

el qual radica l’encert d’un guió benentrelligat que ens fa en més d’unaocasió identificar-nos amb situacions,fets, etc. que sofreixen els protagonistesdel film, i ens demostra que com totssabem ningú sap el que li succeirà enl’esdevenir de la seva vida i en unmoment determinat, un fet, una perso-na, un lloc, pot canviar la nostraexistència i la del personatge mésagosarat. Sobresurten del conjunt, larelació de l’empresari amb la sevaprofessora d’anglès (magníficamentinterpretats), i la del guardaespatlles del’empresari amb la cambrera de llitfàcil. (Puntuació: 7/10)

Harry, un amigo que os quiere. França.2000. De Dominik Moll. Est. 1-12-00.Amb Sergi López, Laurent Lucas,Mathilde Seigner, Sophie Guillemin.

Fa uns anys es vacomençar a parlard’un actor català,concretament deVilanova i la Geltrú,que apareixia enn o m b r o s e spel.lícules del paísveí, però que com

acostuma a passar, no era profeta a laseva terra. Ves per on, aquest any re-sulta que la gran majoria de gent se’nadona que és català i a l’estat de la voraes veu que és espanyol, clar que l’Oscarno el guanyarà perquè no ha estatnominat però, quin actor català oespanyol ha guanyat el mateix any elpremi al millor actor europeu i el Cèsarde l’Acadèmia francesa al millor actor?(dos dels premis més reputats); tan sols

en Sergi López. La interpretació que realitza al film,digna de passar a la galeria de psycho-killers més impactants del Setè Art,mostra una varietat de matisosinterpretatius impressionant, acon-seguint endinsar-se plenament en la pelldel psicòpata, refinat, sibarita i addicteal sexe, que es troba quan viatja amb laseva núvia, amb un antic companyd’estudis, al qual tractarà d’ajudareconòmica i humanament perquè espugui convertir en un escriptor d’èxit,encara que el mètode que triarà per afer-ho serà summament expeditiu iextrem: eliminar totes les persones ambell vinculades que li puguin retallar enuna o altra manera la seva creativitat.(Puntuació: 7/10)

Granujas de medio pelo. USA. 2000.De Woody Allen. Est. 22-12-00. AmbWoody Allen, Tracey Ullman, HughGrant.

Woody Allen in-terpreta a unexconvicte quereuneix una sèrie depersonatges per aformar la bandad’atracadors que hade convertir-se en lamés important de lahistòria de la

delinqüència. Com a tapadora comptaamb el negoci de galetes que la sevadóna obrirà en el lloc on pretenen ex-cavar el túnel que els conduirà al botí.Clar que, coneixent a Woody, les cosesno poden sortir tal i com es planegen... Amb una primera part de la cinta vi-gorosa, trepidant i digna de figurar enqualsevol historiografia de la comèdiacinematogràfica, en la qual pràctica-ment resulta impossible parar de riure,Allen recupera el millor de la sevacinematografia, encara que el tomb tanbrutal que fa en la segona meitat delfilm, ens planteja seriosos dubtes de sirealment això de fer cinema ho prenseriosament en aquesta ocasió. El quepodia haver estat una obra mestrasublim, aclaparadora de premis a dojo,es desinfla i queda com una correcta

mitja pel.lícula que pot prescindirperfectament de la seva segona meitat,i que es salva al comentat anteriormentper les interpretacions del propi Allen,de Tracey Ullman, i tota la galeriad’atracadors gairebé freaks. Ah! unapregunta, Hugh Grant, interpreta o fade comparsa per atreure espectadors ataquilla?. (Puntuació: 6/10)

Los padres de ella. USA. 2000. De JayRoach. Est. 22-12-00. Amb RobertDeNiro, Ben Stiller, Teri Polo.

Ben Stiller feste-ja, la germana de laseva núvia s’ha decasar, i convidant-lose li crea un greuproblema, ja que hade conèixer elssogres. Amb un guió tan

poc original i tenint en compte que estracta d’un remake actualitzat de Elpadre de la novia, l’interès principalradica en la interpretació comediàticade Robert De Niro, després de l’èxit deUna terapia peligrosa, i observar siBen Stiller, l’actor de comèdia de moda(Algo pasa con Mary, etc.), es troba al’altura, al seu costat. Es deixa veure,té alguns gags afortunats i demostra queno cal caure en el ridícul per fer riure.(Puntuació: 6/10)

Hannibal. USA. 2001. De Ridley Scott.Est. 23-02-01. Amb Anthony Hopkins,Julianne Moore, Francesca Neri,Giancarlo Giannini, Gary Oldman, RayLiotta.

Hannibal significa la tercera apariciócinematogràfica d’Hannibal Lecter, eldoctor i psicòpata caníbal, que vatrasbalsar ments, consciències i

17

la P

alan

ca

Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7Fila 7

pertorbar sons, a l’assumir la fisonomiad’Anthony Hopkins a El silencio de loscorderos i gràcies a la seva supèrbiainterpretació. Anteriorment, MichaelMann, director de El último mohicano,Heat, El dilema, etc. l’havia fetaparèixer al film The hunter. Per molt que a un ingent grup deneocrítics envers segones parts,seqüeles, continuacions, etc. els dolgui,Hannibal és un film que no és segonapart de res, funciona magníficament deforma independent i ens endinsa dinsel món de refinat sibaritisme en tots elsaspectes vitals (gastronòmics,existencials, culturals, romàntics, etc.)del doctor Hannibal Lecter, el qual estroba visquent de forma pacífica i clan-destina a la magnífica ciutat deFlorència (no es podia triar un entornmés magnífic, per acabar de definir elsibaritisme extrem del personatge, laciutat cultural més intel.lectual i refi-nada del món, aporta les seves nits,carrers i monuments, com a entorn im-prescindible), fins que un personatgeque havia sobreviscut al seucanibalisme, decideix donar-lo caça pera venjar-se. Mentrestant, ClariceSterling, es veurà forçada a tornar al caspressionada per un superior masclistasubornat per l’enigmàtic caçadord’Hannibal. El silencio de los corderos insinua lacruesa dels crims i atacs canibalíticsd’Hannibal, així com la fascinaciómútua que senten el doctor i l’agent delFBI, Hannibal, contràriament, ofereix.Anthony Hopkins, resulta superbamentconvincent en la seva interpretació i etposa la pell de gallina; Julianne Moorefa oblidar a les primeres de canvi aJodie Foster, i peti qui peti, RidleyScott, recupera les seves ambientacionsgòtiques, nocturnes, detallistes irecargolades, del seu millor cinemaAllien i Blade Runner. Sols li recrimi-no el final a l’avió, que ho deixa oberttot a una nova pel.lícula, hauria estatmillor acabar-ho com el llibre, però, noho podem tenir tot. (Puntuació: 9/10)

Tigre y dragón. Taiwan. 2000. D’AngLee. Est. 23-02-01. Amb MichelleYeoh, Zhang Ziyi, Chow Yun Fat. He de reconèixer que les pel.lículesd’arts marcials no són gaire dignes de

les meves predileccions cinèfiles. Tansols cintes com Los sietesamurais,Operación Dragón, Káratea muerte en Bangkok, Furia oriental,la sèrie televisiva La frontera azul ialgun capítol del Pequeño Saltamontes,o sigui, David Carradine interpretant elKung-Fú televisiu, unides a la novafornada d’influència hollywoodenca,entenguis Blade, o Matrix, handespertat el meu interès pel móncinematogràfic de les arts marcials (VanDamme, Chuck Norris, i el llarg etc.de creadors de subproductes cinèfils,resulten avorrits i exempts d’interès). Amb la nova pel.lícula d’Ang Lee, lapercepció canvia i fa esperar ambimpaciència les dues continuacions que

pensa rodar,ja que estracta d’unat r i l o g i a .Però vetaquí que noés una pel.lí-cula d’artsmarcials, iaixí trobemel perquè delseu èxit.Ang Lee ensofereix unamagn í f i cahistòria de

romanticisme èpic, on amb una porten-tosa direcció secundada per la perfectaelecció d’actors i escenaris, ens narral’intent de recuperació d’una míticaespasa, la qual ha estat robada del llocon havia estat dipositada per voluntatdel guerrer que la utilitzavahabitualment, fart ja de voltar pels mónsde Déu i necessitat del repòs del guerrer.Durant la recerca es descobriran elssentiments ocults dels personatgesprotagonistes, i hauran de fer front al’assassina del mestre del guerrer. Les escenes de lluites es trobenrodades d’una forma grandiloqüent,majestuosa i innovadora, aconseguintrepresentar l’essència dels relats Wuxia,gènere literari de l’època de Confuncion apareixien guerrers amb habilitatsextremes que, fins i tot, els permetiavolar. Però queden en un segon pladavant les històries romàntiques delfilm, els sentiments i la passió que des-

granen les seves formoses imatges,ressaltant el paper protagonista de lesdones de la història i sobresortint ZhangZiyi en el paper de Jen, i Michelle Yeohen el de Yu Shu Lien. (Puntuació: 10/10)

Chocolat. USA. 2000. De LasseHallström. Est. 9-03-01. Amb JulietteBinoche, Judi Dench, Carrie-AnneMoss, Johny Depp, Alfred Molina,Lena Olin. El directord’excel.lents filmsdramàtics com ¿Aquién ama GilbertGrape? i Las nor-mas de la casa dela sidra, el suecLasse Hallström,ens ofereix ara unam a g n i f i c ac o m è d i adramàtica, en laqual ens parla de lai n t o l e r à n c i a ,l’egoïsme, la frustració, el racisme etc.i la lluita que els personatgesprotagonistes han d’efectuar per ferprevaldre els seus sentiments i drets, dinsuna comunitat que els ignora i rebutja. Narrada com si d’un conte infantil estractés (podria explicar-se fins i tot comuna extrapolació adulta de La capuxetavermella) i basada en un llibre deJoanne Harris, l’acció arrenca quanVianne (Juliette Binoche) i la seva fillaAnouk (Victoire Thivisol), arriben a unpetit poble del sud de França per ainstal.lar una xocolateria, allí s’haurand’enfrontar a la tirania imposada perl’alcalde Comte de Reynaud (AlfredMolina), i a la desconfiança delshabitants, els quals a poc a poc, aniransucumbint a la personalitat de mare ifilla, i principalment a la xocolata queelles preparen. Amb superbes interpretacions de totsels actors, i comptant amb una perfectaambientació i localització de paisatgesi entorns de la història, el director enstransporta a un conte per a totes lesedats, però que dóna una tremenda lliçóadulta per a vèncer algunes de les pitjorsvirtuts de la hipocresia i intolerància dela societat de tots els temps.(Puntuació: 10/10)

19

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvval 2001al 2001al 2001al 2001al 2001

essència del Carnaval són les dis-fresses, gràcies a les quals hom pot

posar-se a la “pell” d’un personatgediferent. El dissabte de Carnaval (en-guany el 24 de febrer) a Artesa és tra-dicional la Rua de Comparses que aca-ba amb ball al pavelló. Enguany n’hiva participar un total de 24, les qualsvan tenir un obsequi cada una. Per al-tra banda, les 10 comparses més vota-des (entre representants d’elles matei-xes) van rebre 10.000 ptes. més.El diumenge és l’hora del Concurs In-fantil de Disfresses, a la Dàlia Blanca.Els premiats foren: 1r, Marc i LauraSerentill (Neptú i la Perla); 2n, GenísCarbonell (Pastís) ; 3r, Sara Gutiérrezi Xavier Capell (El jardí i el Jardiner).

Les disfresses

L’

Fotos: Jesús Martí

20

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvval 2001al 2001al 2001al 2001al 2001

Disc

urs d

el S

alta

sekl

es IX

Bona nit tingueu, artesencs i artesenques!Jo, en Saltasekles IX,successor del Saltasekles VIII,us vinc a tocar les penques.

Si no recordo malament,jo us hauré de criticar.I si algú d’això no està content,que al riu se la vagi a cascar!

No em mireu amb cara d’acollonits;ja que, entre el fred i jo,aquesta nit us deixaré servits.

Teniu un Ajuntament que és una passada!Ja que cada any mana el mateixi, per lo tant, quina cagada!

Us posaran una “depuradora” de purins.I és que el vostre Ajuntamentus la clava ben endins.

No veu que quedareu ben empestats?I fins els gossos i els gatsquedaran ben atabalats?

Qui ha sigut el sonatque els nous senyals ha posati que tots els carrers ha desgraciat?

Oh! Què bé i què bonic!Ja tenim els Mossos aquí.I és que de vosaltres...me’n ric.

Abans, les multes eren en castellà.Ara, pel cul us donaran igual...Però ho faran en català.

A tot arreu els mossos trobem.A qualsevol hora ens fan parar.Ja ni beure podemperquè el seu “traste” ens fan bufar.

I dels boletaires?Ah, collons, si me’n foto!Ja que de bolets no en trobeni es fiquen com una moto.

Ha, ha, ha! Esteu ben arreglatssi dels bolets que trobeuus n’heu atipar.

Al cafè n’expliqueu de molt bones.Però, pobrets, no us adoneuQue, mentre vosaltres ho feu,les banyes us foten les dones?

Al metge hi van tots els vells,encara que els pengin les pells.Van a veure les metgesses noves,ja que les “cabrones” estan molt bones.

La viagra a Andorra aneu a comprar,ja que amb bogeria voleu trempar;però, abans de l’escopeta disparar,al Club Betty la passeu a provar.

I allà a fora del David, què aneu a buscar, padrí?Com que la dona el Canal plus no us deixa mirar,dissabte al matímirant culs us heu de contentar.

I què us penseu, els més jovenets?No us agrada treballar;però, quan condons voleu comprar,quartos al papa aneu a demanar.

I ara que els escortes van tan buscats?Tant el PP com el rei Baltasar es senten amenaçats,uns tenen por dels petardsi els altres dels ramats esquilats.

Al Segre va sortirque el del PP volia dimitir.Com que el xic cotxe no té,la seva feina volia fer.

I vosaltres, dones d’Artesa,en què penseu?Que una es queda embarassada,i totes la copieu?

És que no penseu en res mésdurant tota la temporada?Com voleu perdre pessi feu cada catxada?

Vosaltres, grangistes,amb les vaques les passeu canutes;però els que teniu porcsun forreu, tros de putes.

Fa 2 anys, vau fotre un porc a l’Ajuntament,ja que us anava malament.Ara que teniu benefici,perquè no us el fiqueu per “l’orifici“?

Ja us deixo, poble meu.Heu aguantat amb paciència,heu escoltat la meva veui suportat la meva impertinència.

M’he quedat ben descansat.Dimecres potser hem cremareu;però llavors...amb quin merder uns quedareu!

21

la P

alan

ca

CarCarCarCarCarnananananavvvvval 2001al 2001al 2001al 2001al 2001

l dimarts de Carnaval dia 27 de febrer, a Artesa es va celebrar la tradicional festa de la Matança del porc (engunay festalaboral per primera vegada). Es van matar cinc porcs i, malgrat el fred, es van vendre un total de 2200 tiquets.

La Matança del porcE

Fotos: Jesús Martí

22

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Carreteres codificadesLa nova codificacióde carreteres de Cata-lunya.

El passat mes de febrer, el De-partament de Política Territo-rial i Obres Públiques de laGeneralitat de Catalunya vacanviar la codificació de lescarreteres catalanes, utilitzantun nou criteri i donant a lesvies una nova denominació.Aquest fet ha creat cert caosals conductors, que no acabend’entendre d’on surt aquestacodificació. En aquest articleintentem explicar-ho.

La codificació anteriorLa codificació que era vigentfins a principis d’aquest any2001 va ser aprovada amb el“Plan general de obras públicas”franquista de 1939, en plenapostguerra. Va ser fet amb unavisió centralista, on l’únic refe-rent geogràfic era Madrid. Es re-feria a una xarxa que no té res aveure amb l’actual i que, segonsels tècnics de la Generalitat, ha-via quedat desfasada, amb jerar-quies obsoletes i basada en la xarxa ra-dial de carreteres nacionals (o més bendit, estatals), en un sistema radiocèntrica partir de Madrid. És a dir, van dividir

Espanya en sis sectors, delimitats persis carreteres nacionals (N-I de Madrida Irún; N-II de Madrid a Barcelona; N-III Madrid-València; N-IV Madrid-Ca-

dis; N-V Madrid-Badajoz; N-VI Madrid-La Corunya). Així,per exemple la descodificacióde la carretera C-240 seria: Cindica la categoria de la carre-tera, en aquest cas comarcal; 2indica el sector on està situatl’origen de la carretera, enaquest cas es tracta d’una car-retera amb origen a la N-II; 4indica la distància de l’origende la carretera respecte aMadrid en centenars de quilò-metres, en aquest cas, més 400quilòmetres; 0 indica que la di-recció de la carretera és trans-versal respecte de Madrid (sifos un 1, seria radial).

La nova codificacióSegons els tècnics quel’han concebut, la novacodificació catalana esbasa en la geografia delPrincipat i la xarxa previs-ta pel Pla de Carreteres.Els rius i les serraladeshan marcat unes vies na-turals a partir de les qualss’ha creat, al llarg dels se-gles, la nostra xarxa. Pre-tén que el codi sigui unelement de guia i tractaràla xarxa de manera inte-grada. Donarà informaciósobre el titular de la via,la situació del territori,l’orientació principal i lafuncionalitat (bàsica, co-marcal i local). Com funciona el noucodi? La lletra C indicaque la carretera és a càr-rec de la Generalitat.Quant al primer dígit, elnúmero 1 indica que la di-recció és Sud-Nord; el 2direcció Oest-Est; el 3 in-dica direcció paral.lela ala costa catalana; el nú-mero 4 indica que la car-

retera és perpendicular a la costa Sud(la de Tarragona); el 5 perpendicular ala costa central (la de Barcelona); i el6 indica que la carretera és perpendi-

23

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

cular a la costa Nord (la de Girona).Pel que fa al segon dígit, representa elnúmero d’ordre sobre el territori. Escompta ordenadament segons el sentitde les direccions establertes i es deixencodis vacants per a futures vies. Perexemple, la carretera C-14 va deTarragona ciutat a la Seu d’Urgell, se-guint la direcció Sud-Nord (1) i està enun lloc al qual s’ha assignat el número 4.

Valoració del canviLa pretensió dels tècnics en carreteresde la Generalitat era la de fer un modelde codificació propi per Catalunya, eli-minant l’antic que era centralista espa-nyol. En això, estem d’acord. Ara bé,nosaltres pensem que aquest model ques’ha implantat és molt discutible, i tot ila seva lògica, crea molts dubtes per-què trenca un esquema que teníem benassimilat. Per exemple, el que era lacarretera C-1313 (que unia Lleida ambla Seu d’Urgell passant per Artesa i se-guint la ruta natural del riu Segre) s’hadespeçat, convertint-se en diferentstrams de vies codificades segons el noumodel. Possiblement s’hagués pogutconservar l’eix històric del Segre fent-lo compatible amb una nova codifica-ció viària. També se’ns plantegen di-versos dubtes: ¿els nous codis indiqueneixos de moviment reals? ¿Qui pagaràels costos a les empreses que tenen elseu domicili en una determinada carre-tera i ara han de canviar-la de tota laseva paperassa i comunicar-ho a clients,

anat abocant a poc a poc a un segonterme. Ara, almenys estem afectats (enel bon sentit de la paraula) per dues deles noves vies bàsiques catalanes: la C-26 i la C-14. Llàstima que aquesta últi-ma no tingui continuïtat cap a Trempen la seva denominació, ja que segueixcap a la Seu d’Urgell (aquesta és prouimportant i podia seguir un altre crite-ri). Hauríem tornat a ser un referent im-portant de les Terres de Ponent.

La Palanca

administració, etc?¿No es podrien ha-ver destinat els diners que s’han gastaten pagar tècnics, nous cartells, mapes,etc., a fer noves carreteres, a arranjarles actuals o a cobrir altres necessitatsmés urgents? Pel que fa a Artesa, aques-ta vegada no ens ha tocat pagar el rebrecom havia passat en les últimes dèca-des. Artesa havia estat una importantcruïlla de comunicacions entre pla, mari muntanya; però diverses modificaci-ons en la infraestructura viària ens han

Aquests dos mapes indiquen el criteri que s’hafet servir per codificar tant el primer dígit comel segon

25

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Hem estat a la planta de Castellnoual i com anunciàvem en el nostredarrer número, membres de la

redacció de La Palanca vam acudira comprovar, in situ, el funcionamentde la planta experimental detractament de purins que l’empresaRos Roca SA té al terme deCastellnou de Seana. El passat 2 demarç, juntament ambun dels responsablesdel servei tècnic delprojecte de tractamentde purins que RosRoca SA desenvolupaper a tot el territori es-tatal, arribàvem a lazona on es troba ubi-cada la mencionadaplanta, situada amenys d’un quilò-metre de la carreteraque uneix Bellcaireamb Mollerussa, enun indret que distaaproximadament en-tre un quilòmetre i mig o dos dequalsevol dels nuclis habitats quel’envolten. En tota estona atesos cordialment peltècnic, disposat aquest a instruir-nos enla matèria a partir del nostre grau deneòfits, procedírem a seguir els passosdel procés. La planta rep els purins que generenles 1.200 mares d’una granja situada enel terreny de la vora, en un altiplàlleugerament superior, i que es vessendirectament a la bassa de recepció onuns sistemes d’agitació impedeixen lasedimentació de la part sòlida. Posteriorment, es produeix lahigienització i el tractament primaridels purins per a separar la part sòlidade la líquida i deixar la primera llestaper a l’obtenció de compostatge(barrejant-hi material vegetal triturat). Un cop arribats a aquest punt, ensvam trobar davant les fases deltractament biològic del producte. Aixòcomporta, com a resultat final, unproducte líquid que, prèvia decantacióper eliminar impureses i extreure labiomassa, va a parar al riu Corb. Des

de la posada en marxa del projecte,reben cada mes la visita d’inspectorsde medi ambient per a comprovar sil’aigua obtinguda té la qualitat exigidaper a ser abocada a llera pública. Finsara, això sempre ha estat possible. Després d’aquest preàmbul, podem

manifestar que les olors i els sorolls quevam experimentar durant la visita a laplanta és mínim. Gairebé es podria dirque has de posar el nas damunt la merda(literalment parlant) per notar malaolor; i per escoltar soroll, t’has de trobardins la sala de motors. Pel que sembla,per aquests dos aspectes no ens caldràpatir (així ho esperem). La planta de Castellnou no compta,però, amb un sistema de cogeneracióexperimentat, tot i que en tenen un anivell de proves des de fa poc temps.Per aquest motiu els vam expressar elsnostres dubtes sobre el fet que l’ús degas natural resulti tan poc nociu comdiuen; ja que, cremat en gransquantitats, podria ser perjudicial.Davant aquesta inquietud, el tècnic ensva respondre que compten sempre ambels permisos de medi ambient i que sila quantitat fos realment nociva no creuque donessin cap llicència d’obertura,fet que fins ara no ha succeït mai. Ensva afirmar que els tècnics de mediambient sempre els visiten com a mínimun cop al mes i que, per ara, semprehan trobat tot el procés bé.

Com podeu observar, tot sembla florsi violes; però, com en tot, mai podremafirmar que una cosa realment funcio-na fins que la veurem en marxa i sobreel terreny on hagi de desenvolupar laseva tasca. Sí que podem dir de la plantade Castellnou, després d’haver-ho

constatat, que funcio-na bé. Les deForadada i Artesa...?Haurem d’esperaruna mica més; però,de moment, lesperspectives semblenbones. Tres setmanesdesprés d’aquesta vi-sita, ens vam posar encontacte amb elsserveis territorials demedi ambient per sa-ber si el projecte deForadada ja tenia elseu vistiplau. Tot ique no van ser gaireexplícits, se’ns va in-

formar que el projecte està en fased’anàlisi sobre la seva idoneïtat i ques’ha retornat per a ser completat ja quees considera insuficient. També vampreguntar si la part de tractament i lade cogeneració s’havien de tramitar enexpedients junts o separats. La respostaés que s’ha de fer un projecte únic i que,posteriorment, tornarà a exposició pú-blica. Posats en contacte amb l’alcalde deForadada, ens va confirmar que s’ha decomplementar una part del projecte ique, de les cinc ponències que hand’informar sobre aquest, quatre ja hohan fet favorablement. També va reite-rar la seva confiança en la planta i vamanifestar que serà un gran benefici perla comarca. De tot plegat, i malgrat les nostrespors, la conclusió que en treiem és quedóna la sensació que les coses s’estanfent d’una forma bastant acurada.Esperem que les nostres institucions noens defraudin.

La Palanca

Planta de Castellnou de Seana. Reactor biològic.

T

26

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

Segre Mitjà, capital Artesal mes passat, La Palanca publi-cava un editorial amb el mateix

títol que aquest article i es posicio-nava sobre la futura capitalitat de lacomarca del Segre Mitjà prevista enl’anomenat Informe Roca. Ara, ambdades a la mà, intentarem demostrarque no solament és una qüestió desentiments sinó també de realitats;tot i que, tal com s’anirà exposant enaquest article, veiem certes dificul-tats per a què Artesa pugui esdeve-nir capital d’aquesta nova comarcaen el cas que s’arribés a constituir. En primer lloc, ens hem posat encontacte telefònic amb els alcaldes delsmunicipis que conformen l’àrea d’in-fluència d’Artesa i els hem demanat laseua opinió sobre tres qüestions relaci-onades amb l’Informe Roca:a) La creació de la comarca del SegreMitjà.b) La capitalitat de Ponts.c) Les agregacions de municipis me-nors de 250 habitants. Cal recordar, però, que la qüestió deles agregacions és un fet que pràctica-ment ha estat descartat per alguns delsmateixos tècnics de l’informe en vistadel rebombori que això havia ocasio-nat. A les nostres contrades, això afec-tava a Alòs i Foradada, que quedavenagregats al municipi d’Artesa.

Sr. Martí Galceran, Alcalde d’Alòsde Balaguer. Després de consultar amb la resta deregidors del seu consistori, ens va ma-nifestar que sobre aquestes qüestionss’estimaven més no pronunciar-se i al·-legava que, de moment, tenien pocainformació i que, donat el cas, ja esmanifestarien.

Sr. Jaume Campabadal, Alcalded’Artesa de Segre.a) En línies generals, l’informe Rocaha creat malestar i enfrontaments tantpel que fa a creació de noves comar-ques com en altres aspectes. El que hau-ria de promoure la Generalitat és la cre-ació de la província única.b) Si es fa aquesta comarca, avui peravui, Artesa està per damunt de Ponts

en habitants, serveis, equipaments ipotencial econòmic. Sí que a Ponts s’es-tan fent certes coses... que a Artesa jafa temps que les tenim. Pel que fa a lacentralitat geogràfica de Ponts, és dis-cutible; hi ha comarques veïnes que te-nen les respectives capitals separadesper 10 km.c) Si no se soluciona el finançamentmunicipal, s’ha de mantenir els muni-cipis petits. Artesa i els que s’hi agre-garien hi sortiríem perdent. Tal comestem ara, cada municipi pot accedir pelseu compte a les convocatòries que vansortint. A més, actualment és més fàcilmantenir un municipi petit que anysenrere, ja que es poden mancomunarserveis i es compta amb el suport delsConsells Comarcals.

Sr. Josep Roig, Alcalde de Cubells.a) Nosaltres no estem afectats per lapossible creació d’aquesta nova comar-ca. Tothom ha de poder manifestar laseva opinió sobre la comarca on vol seri la opinió majoritària ha de prevaler.De fet, però, l’informe és un estudi so-bre el qual cal reflexionar i que ha que-dat aparcat en bona partb) Sou els municipis afectats els que usheu de manifestar sobre la capitalitat.Nosaltres no ens hi hem de posar.c) En la reunió de l’Assemblea Catala-na de Municipis ja va quedar clara lapostura dels petits municipis sobre lespossibles agregacions. Ara bé, com jaha passat en altres cocasions, han detenir veu pròpia i decidir sobre el seufutur.

Sr. Josep M. Guàrdia, Alcalde deForadada.a) La creació d’una nova comarca ésun disbarat. No cal crear més despesespúbliques amb un nou Consell Comar-cal. Amb les competències actuals delsconsells, a la Noguera anem sobrats defeina. Ara mateix, hem reduït la planti-lla del nostre consell, farem la mateixafeina i ens estalviarem 13 milions al’anyb) Si s’arribés a formar el Segre Mitjà,la capital indiscutible fóra Artesa. Pontsés petit en comparació amb Artesa, que

té molts pobles i municipis al seu vol-tant.c) Parlar d’agregacions dels municipispetits és anar contra la voluntat de laciutadania, ja que no solament es per-dria identitat, sinó també il·lusió. Elspobles agregats no se senten tan repre-sentats ni recolzats, ni tenen l’alcaldetan a prop. En canvi, se senten deixatsde la mà de Déu. El centralisme tanacusat de Barcelona no té en compteque molts serveis es poden mancomu-nar a través dels consells comarcals.Amb el temps, però, potser hi hauràalgun municipi que caurà pel seu propipes.

Sr. Joan Serra, Alcalde de Vilanovade Meià.a) No tinc massa clar si el fet de conti-nuar amb la Noguera tal com és o fer-ne dues comarques pot influir massa afavor o en contra nostre. Potser tindrí-em les coses més a prop; però els con-sells comarcals tampoc no tenen mas-sa competències.b) Mirat des de Vilanova, ens aniria mésbé que la capital fos a Artesa. És clarque si en aquesta comarca també hientra Oliana, Ponts és més cèntric. Enaquest cas, arribar-hi seria per a nosal-tres gairebé com ara anar a Balaguer.c) Estic totalment en contra de les agre-gacions proposades. Els municipis pe-tits funcionen més bé si són autònomsque no agregats a d’altres de més grans.L’exemple més clar el teniu amb Artesa.

Com es pot veure, l’entusiasme quePonts i els municipis de la seva rodaliahan manifestat sempre envers el que ellsanomenaven Mig Segre contrasta ambl’ambigüitat de les respostes anteriorssobre el Segre Mitjà. De fet, en l’en-questa que es va fer als municipis l’any1987, mentre els primers es manifesta-ven obertament com a membresd’aquesta comarca, els municipis del’àrea d’Artesa no es manifestaven o bého feien en contra. Mireu si ho tenen clar a Ponts quefins i tot els nostres companys/es de larevista Portaveu, amb els que mante-nim bones relacions, s’han apressat a

E

27

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

autoerigir-se en portaveus del SegreMitjà (abans ho eren del Mig Segre, ques’interpretava com a Ponts i la seua ro-dalia). Des d’aquestes línies els pregun-tem: També sou portaveus d’Oliana id’Artesa? La Palanca, publicaciód’Artesa i comarca (expressió que sem-pre s’ha interpretat com Artesa i la seuarodalia), també existeix. A banda d’anècdotes, en la següenttaula comparativa (ja sabem que lescomparacions són odioses, però caliafer-ho) hem agrupat els 13 municipisque conformarien el Segre Mitjà al vol-tant dels tres municipis principals:Artesa, Oliana i Ponts. Si bé en super-fície total i en superfície agrària es po-dria parlar d’un empat entre les àreesd’Artesa i Ponts, en la resta d’aspectesl’àrea d’Artesa sempre està per damunt.

Dins dels serveis, però, el sector del’hosteleria és on Ponts disposa de mésllicències. Cal destacar també que elPIB per habitant (1991) d’Oliana ésforça més alt que els altres. Els núme-ros canten i, encara que resultinfarragosos, val la pena mirar-se’ls ambdeteniment. També cal remarcar quealgunes dades són certament antigues;però són les dades oficials fins al mo-ment. L’avantatge, però, que l’àread’Artesa mostra enfront de la de Pontsté com a contrapunts la hipotèticacentralitat geogràfica de Ponts i el fet,simple i ras, que des de Barcelona esconeix més aquesta vila que no pasArtesa. En definitiva, si els habitantsde l’àrea d’Artesa creiem en aquestacomarca haurem de lluitar decidida-

ment (sense menysprear ningú) per lacapitalitat. O això, o deixem-ho córreri quedem-nos on som perquè, com tan-tes altres vegades, tenim les de perdre.L’etern problema és que a Artesa somtan tranquils i tan bona gent... que pot-ser ho som massa i tot ho arreglem a laplaça o al cafè. No es tracta de deixar-ho tot només en mans dels nostres re-presentants polítics; sinó que cadascúde nosaltres, des dels nostres àmbitsd’influència i amb el màxim d’esforçpersonal i col·lectiu, hem de treballarper aconseguir-ho si és això el que vo-lem. L’exemple més clar i més recentde mobilització social el tenim a les ter-res de l’Ebre. Potser que en prenguemnota.

La Palanca

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Carta Arqueològica de la Nogueran el nostre darrer article a La Pa-lanca citàvem que havíem lliurat

un treball sobre els sepulcresmegalítics del Montsec al Sr. JosepGallart, del Servei d’Arqueologia dela Generalitat a Lleida. Aquell treballens va ser demanat per servir de baseper a la inclusió i catalogació delsnous sepulcres megalítics delMontsec en la Carta Arqueològica dela Noguera. Els treballs de camp es van efectuarel divendres 26 de gener. Dos membresde la nostra associació vam acompanyarel propi Sr. Gallart i l’arqueòleg Sr.Andreu Moya a visitar aquestssepulcres. Vam visitar el de Rúbies, eldel Pla de Gallina, el de Paus i el deMontadó. En cadascun d’ells es feienun parell de fotografies de situació.

En acabar amb els dòlmens, ens vamarribar a Montmagastre a visitar unesconstruccions megalítiques. Més tardvam anar a Vall-llebrera a veure unabalma en la que el Sr. Gallart hi teniamolt interès. La diada es va acabar ambun bon dinar, fent petar la xerrada idesitjant per part de tots que aquestacol·laboració pugui continuar en elfutur.

E

Per a nosaltres vaser molt positiu iinstructiu acom-panyar dos profes-sionals; però, al-hora, va ser altamentgratificant veure elreconeixe-ment a lafeina feta peraquesta associació.

No es van preocupar en prendre midesni orienta-cions, ni en fer croquis delssepulcres: “Perquè –van dir quan els hovam preguntar– ja està en les vostresfitxes. Agafarem d’elles les dades queens facin falta”. Ens van encoratjar a continuar ambla nostra tasca i ens van demanar,sobretot, que els passéssim les fitxes deles tombes antropomòrfiques que araestem treballant quan les tinguéssimenllestides; perquè és un tema en el qualestan molt interessats a causa de recentsdescobriments. Ens fa molt feliços aquestreconeixement pert part delsrepresentants dels organismes oficials.Una reflexió més acurada ens porta,però, una certa tristesa: elreconeixement i sobretot l’aprofitamentde la nostra tasca han de venir de fora.

Associació Cultural La Roureda

En el dolmen de Rúbies

Sobre el túmul del dolmen de Montadó

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

La pàgina de l’IES Els PlanellsA partir d’aquest mes, i amb la finalitat d’informar-vos so-bre què fem a l’Institut d’Artesa, en aquesta pàgina tracta-rem diversos temes, que creiem d’interès general.

Parlem dels Cicles Formatius d’Artesa de Segre Una de les sortides educatives en finalitzar l’etapa de l’edu-cació secundària obligatòria (ESO) són els Cicles Forma-tius de Grau Mitjà. Aquí a Artesa de Segre s’oferiran demanera alternativa a partir del curs vinent (2001/2002), elscicles formatius de grau mitjà, respectivament, de Comerç ide Gestió Administrativa. L’elecció d’aquestes famílies professionals rau en les pers-pectives laborals d’Artesa i Comarca i en el contingut edu-catiu afí. Hem de tenir en compte que, fonamentalment, lacomarca i rodalies oferta un percentatge molt alt de llocs detreball en l’àmbit comercial i administratiu. Exposarem breument els objectius i l’estructura d’amb-dós cicles:

Tècnic en Comerç (curs 2001/2002)Durada: un curs de 1.400 hores (990 hores lectives i 410hores de pràctiques en centres de treball).Objectius:- Administrar i gestionar un petit establiment comercial.- Realitzar les operacions de venda de productes i/o serveis.- Realitzar les activitats d’animació del punt de venda.- Organitzar i controlar les operacions d’emmagatzematgede productes.Crèdits:- C1: Operacions d’emmagatzematge.- C2: Tècniques de marxandatge.- C3: Aparadorisme i publicitat en el punt de venda.- C4: Tècniques de venda.- C5: Activitats de venda.- C6: Administració i gestió d’un petit establiment comercial.- C7: Aplicacions informàtiques de propòsit general.- C8: Llengua estrangera.- C9: Formació i orientació laboral.- C10: Formació en centres de treball.- C11: Crèdit de síntesi.Sortides professionals: comerciant, treballador de reposició,dependent en general i d’ofici, encarregat de botiga, vene-dor tècnic, representant comercial, cap de caixa, treballadord’atenció al client, emmagatzemador i treballador d’agènci-es comercials.

Tècnic en Gestió AdministrativaDurada: 1.300 hores (990 hores lectives i 310 hores de pràc-tica en centres de treball).Objectius:- Registrar, processar i transmetre informació.- Registrar les gestions administratives de compra i vendade productes i/o serveis.- Realitzar les gestions administratives de personal.- Realitzar les gestions administratives de tresoreria i els re-

gistres comptables.- Informar i atendre el client sobre productes i/o serveis fi-nancers i d’assegurances.- Realitzar gestions administratives en l’Administració Pú-blica.Crèdits:- C1: Comunicació i arxiu.- C2: Operatòria de teclats.- C3: Gestió administrativa de compra-venda.- C4: Gestió administrativa de personal.- C5: Comptabilitat general i tresoreria.- C6: Productes i serveis financers i d’assegurances bàsics.- C7: Principis de gestió administrativa pública.- C8: Aplicacions informàtiques.- C9: Formació i orientació laboral.- C10: Formació en centres de treball.- C11: Crèdit de síntesi.Sortides laborals: auxiliar administratiu, ajudant d’oficina,auxiliar de document i arxiu, gestor de cobraments i paga-ments, caixer, administrador de banca i institucions finance-res, treballador de mitjans de pagament de tresoreria, de va-lors, d’estranger, auxiliar administratiu de l’AdministracióPública, d’assegurances de producció, de sinistres i reasse-gurances, administrador comercial, administració de gestiói de personal.

Informació general d’ambdós cicles La raó per la qual s’oferten aquests dos cicles que no per-tanyen a la mateixa família professional és que es comple-menten recíprocament tant des del punt de vista formatiucom laboral. D’altra banda, si un cop s’han finalitzat els dos cicles, esvol continuar amb una formació superior, hi ha la possibili-tat de cursar un Cicle Formatiu de Grau Superior d’ambdu-es famílies. Per accedir a aquest cicle formatiu de Grau Superior, ha-vent cursat cicles formatius de grau mig, cal superar unaprova d’accés que es realitza als 18 anys complerts durantl´any. Per tant, als alumnes que, en acabar l’ESO tenen 16anys, se’ls recomana fer dos cicles de grau mig i així, quanacaben, ja tenen l’edat necessària per realitzar la prova i ac-cedir al cicle de grau superior. Un altre aspecte a tenir en compte són les convalidacionsde crèdits entre els dos cicles i també amb els batxillerats deles modalitats d’Humanitats i Ciències Socials i de Ciènciesde la Naturalesa i dela Salut.

Per acabar, voldríem animar a totes aquelles persones quetinguin interès en formar-se professionalment, tinguin l’edatque tinguin, perquè també poden cursar aquests cicles. No dubteu a informar-vos al nostre centre.

IES ELS PLANELLS25 anys al servei d’Artesa de Segre i Comarca

31

la P

alan

ca

Des del PDes del PDes del PDes del PDes del País dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineusaís dels Pirineus

El robatori del Marrameun aquesta punyetera vida de lesnostres esperances i dels nostres

desenganys tot és possible, tot potproduir-se, fins i tot les situacionsmés inversemblants, més aberrants,més abominables... I quan aquestes vergonyants actitudsvan recolzades per un evidentmenyspreu envers els perjudicats, al’empara de foscos i maquiavèlicscontubernis, no cal pas dir que totsaquells afectats per tanta iniquitat sesenten vexats, escarnits, ultratjats iimpotents davant la nefasta política del’estava escrit... I tota aquesta mena d’introitpseudofilosòfic ha estat motivat perl’escàndol esportiu materialitzat, elpassat dissabte 3 de març, damunt lagespa del Real Madrid. A aquest equipde futbol, davant la constant reiteraciód’un descarat proteccionisme arbitral,són molts ja que el subtitulen, en caste-llana parla i amb més raó que elsmateixos sants, com El Equipo delGobierno. La canallada esportiva comentada,contemplada al llarg i a l’ample de totala pell de brau per mitjà del control devoluntats a distància conegut amb elnom de televisió –que és tant com diramb llum, taquígrafs, imatge i color–fou de tal importància que fa caure lacara de vergonya (a tots aquells que entinguin). A més, va significar una novaalenada, un nou aplanament del camí,envers la consecució de la primera Lligadel III mil·lenni del veí Estat espanyola favor de l’equip de l’altiplà, perdamunt de quins camps el cavall del Cid

Campeador torna a trotar de valent ambsomnis d’imperis tronats... L’encontre entre els dos màximsrivals del futbol espanyol, o sia el Ma-drid i el Barça, o el Barça i el Madrid –que de les dues maneres està ben dit–havia despertat la màxima expectació iel més exarcerbat interès entre tota laingent legió d’afectats de futbolitis agu-da; car el resultat de la confrontacióesmentada incidiria, en gran manera, enla marxa de la competició al·ludida, perno dir en el seu resultat final. Aquesta mena d’atracament esportiu,a xiulet armat, es va produir davantde prop de cent mil madrilenys assitentsal Estadio “Marrameu” i a la vista demilions i milions de televidentsespanyols. I malgrat que molts delstelespectadors en qüestió estan vacunatsi revacunats contra situacions kafkianesi avesats a constatar, un diumenge sí il’altre també, les més aberrantsdecisions dels mal anomenats equipsarbitrals a favor del conjunt blanc de lacapital de l’Estat i en detriment delsseus oponents –siguin qui siguin ivinguin d’on vinguin–, en aquestaocasió el robatori fou tan descarat i detanta magnitud que va deixargarratibada una part molt considerabledels dits televidents, fins i tot a moltsseguidors madridistes... En els darrers minuts del partit, elgol anul·lat –amb premeditació itraïdoria– al barcelonista Rivaldo fouuna vertadera ignomínia arbitral i vacatapultar un tal Losantos Omar –omitim lo de senyor per allò que “deporc i de senyor se’n ve de mena”– a la

categoria dels Gurucetes i dels Meleros,gent d’infausta memòria per l’esport ipel barcelonisme. Si bé és cert que el vencedor moralfou el Barça, pel resultat de 2 a 3, no ésmenys cert que la nau madrilenya, ambles veles inflades per mil iniquitatsproteccionistes, va solcant els mars del’Espanya Imperial –“Una, Grande yLibre” i “al redoble del tambor”– enversla consecució del campionat de Lliga,per decisió presa a priori –per DecretoLey– per les altes esferes estatals comen les millors temps del Franquisme,els cadells del qual remenen actualmentles cireres... Els culés del País dels Pirineus,molts dels quals en la nit de l’esmentatdissabte es trobaven en trànsit demeditació electoral, vàrem quedartambé espatarrats davant de tantainiquitat, encara que ens quedés elconhort –qui no es consola és perquèno vol– de veure com l’equip que por-ta el nom de la capital de la nació cata-lana humiliava i ballava –no al compàsdel Chotis, sinó amb la música airosade la Sardana– al conjunt que porta elnom de la capital de l’Estat espanyol, arel del qual el nostre amic el Bruixotde Fontargent, tot seriós, manifestava:L’altra noche pasò grossa al Estadio“Marrameu”, donde un Barçapocasolta balló al Madrid... Valga’mDéu! Malgrat tot, com diu el Ton de CalGeperudet, la vida continua i elsrobatoris també.

Sícoris

E

la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es

32

la P

alan

ca

Des del SenaDes del SenaDes del SenaDes del SenaDes del Senattttt

El Senat del segle XXIinalment el PP ha donat a conèi-xer la seva proposta de Senat.

Efectivament, fa uns dies es va presen-tar un document de treball, amb unnom força pretensiós: “Proposta pelSenat del segle XXI”. Malgrataixò, no deixa de ser, al nostreentendre, un pas enrere no so-lament a lo que hauria d’ésserla cambra de representació ter-ritorial que desitgem i aspirem,sinó també en relació a lo quetenim actualment. Com erad’esperar, tanca qualsevol pos-sibilitat de modificació de laConstitució i es queda en una reformadel Reglament del Senat, com ja haví-em anunciat a bastament. Convé fer un repàs als precedentsque s’han portat a terme per a donar-lial Senat els continguts necessaris pertal que sigui la cambra territorial que laConstitució reconeix. A rel d’un debatde les autonomies, i per una iniciativade CiU, ja es va iniciar una reforma delreglament a l’any 87. Els treballs de lamateixa van acabar amb l’aprovació,l’any 94, de les modificacions correspo-nents, i també amb l’acord unànim quecalia anar a una reforma de la Constitu-ció, molt puntual i referida al capítol deles Corts Generals, per tal que tingués re-alment aquest caràcter de territorialitat. Els principals canvis que la reforma

reglamentària del 94 contemplava, i pertant tenen plena vigència, són la crea-ció d’una Comissió General de les co-munitats autònomes, especial i singu-lar, i un nou format del Debat de l’Es-

tat de les Autonomies. Quant a la co-missió es refereix, es va creure que po-dria ésser el nucli i l’assaig del futurSenat. El seu funcionament, però, noha reeixit per un excés de competènci-es i, sobretot, per la voluntat de tots ple-gats; però fonamentalment dels dosgrups majoritaris. La possibilitat que re-presentants de les autonomies partici-pessin en la comissió, que en principiés una bona decisió, es va complicarper la intencionalitat perversa de fer-hidebats no estrictament territorials o au-tonòmics, sinó de política general. Els debats sobre l’Estat de les Auto-nomies, que reglamentàriament estanprevistos amb una periodicitat anyal,també permeten la presència dels pre-sidents autonòmics. Només se n’han ce-

lebrat dos: l’any 94amb Govern socia-lista i el 97 amb Go-vern popular. Si eldecurs del debat éscertament farragós,la possibilitat d’úsde les llengües co-oficials i el mateixposicio-nament delspresidents autonò-mics els varen ferprou interessants.Altra cosa pot ésserla voluntat i l’inte-rès del partit gover-nant en mantenir-lo.De fet, cada presi-dent s’anava aline-ant en la defensa de

les tesis dels seus coreligionaris, visu-alitzant-se les dos grans tendències anivell d’Estat, més que en la defensade qüestions territorialitzades. Davant aquesta situació, el PP (amb

majoria absoluta) proposa unanova reforma per la via de mo-dificar el reglament –unacontrareforma, tal vegada?– i loque en diuen per la via del cos-tum i la pràctica parlamentària.En concret proposen un pacteamb tres punts: la presència ha-bitual del Presidents autonòmicscom a senadors; un nou format

del Debat sobre l’Estat de les autono-mies, que passarà a dir-se Debat de Co-operació autonòmica, i que les iniciati-ves de transcendència territorial siguindebatudes al Senat. Tot i que tindrem l’oportunitat de fer-hi més comentaris i consideracions,d’entrada tinc els meus dubtes. No sem’ocurreix pensar en el President deCatalunya com un senador més, votantles mocions de cada ple, com tampocem puc imaginar un banc verd amb elpresidents autonòmics afilerats, ambl’objectiu de que així el Senat serà méscambra territorial. Encara que noméssigui per qüestió de temps, que no hand’assistir als seus parlaments correspo-nents i atendre les seves funcions de di-rigir l’executiu? Però, a més, hem depensar que també el cap de l’oposicióa la seva autonomia sigui nomenat tam-bé senador. Llavors caldria evitar l’ex-trapolació dels debats dels parlamentsautonòmics a la cambra territorial. En relació al Debat de Cooperacióautonòmica, sobre polítiques sectorialscom sanitat, educació, etc., em recordamassa a les conferències sectorials en-tre ministeri i conselleries autonòmi-ques. Tot sembla massa conegut i rei-terat, de ben segur perquè s’amaga enel fons la poca o nul·la voluntat de re-conèixer la pluralitat lingüística, cultu-ral i nacional de l’Estat espanyol. Espero que tindrem ocasió d’estudi-ar-ho amb profunditat en la Ponènciade reforma del Senat.

Jaume Cardona i VilaSenador per Unió,Grup CiU

Tot i que tindrem l’oportunitat defer-hi més comentaris i considera-cions, d’entrada tinc els meus dub-tes. No se m’ocurreix pensar en elPresident de Catalunya com un se-nador més...

F

33

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Estimo el CastellotSóc barcelonina i vaig visitar Artesa deSegre per primera vegada fa ja una pilad’anys. Vés per on, un dia hi vaig que-dar vinculada per sempre perquè vaigcasar-me amb un artesenc, i tot sovintdes de Barcelona anem cap a laterra ferma, a la ciutat delCastellot, tan estimada pel meumarit, on les seves arrelsl’estiren incansablement.Precisament és del Castellot delo que vull parlar en aquestescrit. Va ser un dia fred i ventós delmes de març, dintre de laSetmana Santa, que per primercop vaig trepitjar la muntanya delCastellot. Quan vaig ser dalt de tot,recordo que entre aquells cops de vent,va impactar-me el contemplar la vene-rada imatge del Sagrat Cor ubicada justsobre les restes d’una antiga torre del’Islam. Aquelles pedres que li feien depeana em van parlar d’un bon tros dela història d’aquestes terres, de l’esforçde generacions d’altres cultures ireligions i que, a la cap i a la fi, hanestat coronades amb la presència de labella imatge del Salvador que acull atothom amb els seus braços oberts. Ushaig de dir que, des de llavors, elCastellot ha estat per mi quelcom mésque una muntanya. Sempre penso que

és com el far que il.lumina aquest granmar de conreus i a tots els nombrososhabitants de la contrada, gent de bonaterra, que treballen, riuen, ploren, esti-men...

Un bon dia, després d’una llarga tem-porada sense visitar Artesa, tot venintper la carretera vaig observar que hihavia quelcom de diferent prop del’estimada muntanya. Els ulls em feienpampallugues... A la que m’hi vaig anarapropant, els meus ulls van veure clarde què es tractava: El Sagrat Cor ja noestava sol presidint la muntanya. Algúli havia posat “companyia”. Vaig que-dar-me clavada a terra de l’ensurt! Tanclavada com les antenes de ferro colatque vaig poder observar allí, a pocadistància de la imatge, unes llarguesestaques inamobibles als cops delamentacions de les persones que, comjo mateixa, estimem aquest indret.

Us ben dic que, fa ja temps que portoaquesta espina aquí dins. Per això, avuihe volgut escriure aquestes ratlles a LaPalanca, per poder expresar el que sentoi a la vegada fer una pregunta a tots els

que poden respondre. Per què esconsentí la instal.lació d’aques-tes antenes en un lloc tanemblemàtic i tan estimat?Francament, no m’hi cap al cap,i valgui la redundància, que hompugui contemplar passivamentaquest disbarat, i perdoneul’expressió, però no s’emocorreix altre terme, i restarinamobibles com les mateixes

funestes antenes. Ara, lamentablement, podem dir queel pobre Castellot ha estat també vícti-ma del progrés equivocat, el progrésmanifestat amb un xic de falta d’ètica.Em sap greu... Potser s’hi posaràremei... Així ho espero... El que sí és cert que, si a hores d’araaquells de l’Islam que hi van posar elsprimers fonaments podessin veure elCastellot, ben segur que s’estirariendels cabells... o dels mantells! Agraeixo la vostra paciència. Rebeuuna cordial salutació.

Maria Bonafont

DesencantUna llàgrima vessada, una il·lusió per-duda, les teves metes ofegades, les ga-nes de lluitar destruïdes. Com? Tot semblava avançar, noméssorgien els típics entrebancs, “amb aixòpodré”, em deia; “això no és res”, emconsolava. La por…, a què? Als altres, a gentque t’envolta, a la traició, a… no ho sé.A donar la cara, a reivindicar! No pares de donar ànims, de lluitarpel que creus, pel que sents! Com potgirar-se la gent d’esquena a la realitat,al que volen? Com poden quedar-se in-diferents davant d’un ofec així! No ho entenc, no us entenc. Som per-sones i com a tals ens hauríem de com-

portar, no com a guineus; les coses esparlen a la cara. Com puc viure im-passible en aquestes cir-cumstàncies! La veritat és que emsento confosa, desen-cantada però… és que,com viure impassiblesen aquestes situacions! Fa temps això només era una simplelluita i ara em sembla que m’heu arren-cat la vida. Sempre havia pensat en una vidatranquil·la per als meus, ara només enuns anys turmentats i sols. Com es potser tan cruel?

Des del fons del meu cor us felicito,heu aconseguit el vostre objectiu, fer

mal, sinó a quiesperaveu, sí a la gentmés propera, com arajo. Enhorabona per po-sar-me la por al cos. Hoheu aconseguit!

MarinaNota de la Redacció: Aquesta carta fareferència als articles publicats pel se-nyor Florenci Bastús de Baldomar alsnúmeros 221 i 224 de La Palanca, i ala repercussió que aquestes han tingut.La carta la firma una néta del senyorFlorenci Bastús.

34

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Concert de l’Aula Municipal de Músical passat dissabte 3 de març de2001, l’Aula Municipal de Mú-

sica va oferir un concert dels seusalumnes a la Dàlia Blanca a 2/4 denou del vespre. Aquest ja és el segonconcert d’aquestes característiques ques’ofereix a Artesa, el primer es va oferirel diumenge de Rams del curs passat.Aquests concerts són una prolongacióde la tasca realitzada a l’aula i una partmés de la seva formació com a músics. El concert constava de dues parts, enuna primera els joves alumnes decambra (aquest és el primer any que escursa a l’escola com assignaturaobligatòria), en forma de duets, oferirenuna mostra del treball que realitzen. Unduet de flauta travessera (Pau Mora) ipiano (Josep Farràs), unes peces a pia-no a quatre mans (Noemí Aumedes iMaria Macià i Eva Martí i Sira Baró).Va finalitzar aquesta primera part unaguitarrista, Janette Solsona, amb unapeça de Napoleon Coste (Barcarola) iuna de Francesc Tàrrega (Làgrima).Després es va donar pas al Conjunt Ins-trumental format per Marc París,Janette Solsona, Noemí Farré, DídacCardenyes, Núria Bergonyó, Joan JordiCaubet, Roser Farré, Anna Galceran,Alba Boher, Laura Martí, GemmaGiribet, Pilar Oliva i Aïda Roiger, sotala direcció de Josep Lluís Guzman i

Antich. Cal dir que, malgratles absències (hi haviaalumnes malalts), les cosesvan sortir d’allò més bé. El concert va durar pocmés de 3/4 d’hora i, malgratles circumstàncies adverses(futbol), assistiren al concertprop d’un centenar de perso-nes, la qual cosa és pot con-siderar un èxit. El proper diumenge dia 1d’abril tindrà lloc a Artesa deSegre el 28è JuguemCantant de Corals Infantilsde la Demarcació de Terresde Ponent del Secretariat deCorals Infantils de Catalunya,aplegant uns 250 cantairesentre 3 i 7 anys de 15 coralsde l’esmentada demarcació.La Trobada començarà a les11 del matí amb la rebuda deles corals i es desenvoluparan tot unseguit d’activitats a l’edifici de lesEscoles Velles. La jornada finalitzaràamb un concert al Pavelló Poliesportiua les 5 de la tarda amb tres cançons deprograma comú i la cantata La rebel.lióa la cuina d’Antoni Miralpeix. Hi esteutots convidats (entrada gratuïta).

Text i fotos: Sergi Valls i Jové

El Conjunt Instrumental durant la segona part del concert.

Portada del cartell del 28è Juguem Cantant queaplegarà uns 250 cantaires entre 3 i 7 anys a Artesade Segre el proper diumenge 1 d’abril.

E

Eva Martí i Sira Baró interpretant una peça per a piano a 4 mans.

35

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Caramelles 2001

D’ençà del passat més de gener les Caramelles laDàlia Blanca d’Artesa de Segre preparen la jor-

nada de Caramelles del diumenge de Pasqua. Enguany,però, ha perillat aquesta tradició tan arrelada a casa nostra,l’assistència de cantaires durant els assaigs no ha estatmassa nombrosa, i en algun moment s’ha plantejat lapossibilitat de suspendre-les. Malgrat les adversitats, s’haaconseguit de fer rotllana i podrem gaudir-ne un any més,potser el darrer si tot continua igual i la gent no s’engrescaa participar-hi (assaigs inclosos). Seguint la línia marcada durant els darrers anys, lescaramelles seguiran la ruta pels carrers d’Artesa queseguidament es detallen, i també arribaran a Montargull(sobre les onze aproximadament). Amb aquesta ruta, quecomplementa la realitzada durant els dos darrers anys,pràcticament s’haurà aconseguit arribar a tots els carrersd’Artesa de Segre. La jornada començarà amb unaconcentració de Caramellaires davant La Dàlia Blanca a les8.15 del matí i la primera cantada es realitzarà davant de lacasa del senyor Batlle.

1- Ctra. de Ponts; Casa Batlle (8.55)2- Crta. de Ponts; Forn de Pa C. Solé3- Cruïlla ctra. de Ponts i ctra. de Tremp4- Ctra. de Ponts; Cal Aldavó (9.20)5- Ctra. d’Agramunt; Preko Morera

6- Carrer Prat de la Riba; La Granja7- Carrer Prat de la Riba; Cal Calcilla8- La Secla (9.50)9- Carrer Girona / Ctra. de Tremp10- Ctra. de Tremp; Cal Bonadona11- Ctra. de Tremp; Cal Berengueres (10.15)

12- Montargull (a les 11 en sortir de missa)

13- Ctra. d’Agramunt; Antiguitats (11.25)14- Ctra. d’Agramunt; Seat15- Ctra. d’Agramunt; Ca l’Angelet de la Serradora16- Plaça del Progrés (11.45)17- Carrer Escoles; Llar de Jubilats18- Carrer Ramon Llull (12.05)19- Carrer Les Monges; Escorxador20- Carrer Les Monges; Cal Cardona21- Carrer Les Monges / Carrer Tarragona (12.25)

Finalitzat el recorregut, la comitiva es dirigirà a l’EsglésiaParroquial. Seguidament, quan tothom surti de Missa, lesCaramelles es dirigiran en processó a la Plaça del’Ajuntament per l’Avinguda Maria Anzizu. I ja per acabar,la Cantada Grossa després dels parlaments corresponents.

Bona Pasqua a tothom!!

36

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de febrerSESSIONS DEL PLE

13-02-00 - Ple ordinari

Absències: Per CIU, Sra. Segú i Sr.París.

Aprovació de les actes de lessessions: ordinària del dia 9 de gener iextraordinària del 22 de gener de 2001.

Aprovació per unanimitat de laproposta de reconeixement de crèditnúm. 1 del pressupost municipal de2001, per un total de 7.440.067 ptes..

Aprovació per unanimitat delreconeixement a les Sres. MontserratMacià, M. Carme Alés i Pilar Cirera,funcionàries de la plantilla, d’unaantiguitat corresponent a 9, 7 i 3 triennisrespectivament.

Aprovació per unanimitat de laproposta de compareixença als següentsrecursos contenciosos administratiusinterposats pel Sr. Domènec Artigues iAnell:- Contra l’acord de licitació de les obresd’urbanització del Polígon Industrial“El Pla”.- Contra l’acord d’aprovació definitivadels projectes d’accessos als polígonsI i II del Polígon Industrial “El Pla”.

Aprovació per unanimitat del’acceptació de les subvencions delPUOSC 2000 per les següents obres:- Pavimentació de la plaça i carrerMajor d’Anya, amb un cost d’execucióper contracta de 5.992.596 ptes., a laqual s’ha atorgat una subvenció de4.794.077 ptes..- Urbanització del carrer de la Roca delCudòs, amb un pressupost d’execucióper contracta de 44.526.075 ptes., a laqual s’ha atorgat una subvenció de10.000.000 ptes..- Instal·lació d’un dipòsit d’aigua de500.000 litres a Tudela de Segre, ambun pressupost d’execució per contractade 9.121.159 ptes., a la qual s’ha atorgatuna subvenció de 7.296.927 ptes..

Aprovació per unanimitat de laimposició de contribucions especialsper a la realització de les obresesmentades anteriorment. El criteri derepartiment serà els metres linials defaçana a les dues primeres obres i laconnexió a la xarxa a la tercera. La

quantitat global a repartir entre elsbeneficiaris de les obres és:- Pavimentació de la plaça i carrerMajor d’Anya, 1.198.519 ptes.- Urbanització del carrer de la Roca delCudòs, 34.526.075 ptes..- Instal·lació d’un dipòsit d’aigua de500.000 litres a Tudela de Segre,1.824.234 ptes..

Aprovació per unanimitat de laconvocatòria de licitació de les tresobres esmentades anteriorment.

Aprovació per unanimitat de laproposta d’Estatuts del ConsorciMontsec, que té per objectiu eldesenvolupament integral de l’àmbitturístic, social i econòmic del Montsec,del que Artesa de Segre forma part.

Aprovació per unanimitat de laproposta d’adhesió al “Manifest peldiàleg, la pau i la llibertat”, impulsat arel dels assassinats, comesos perl’organització terrorista ETA, de diver-sos regidors i d’un policia local aCatalunya.

Aprovació per unanimitat delnomenament de les Sres. Maricel Segúi M. Neus Bròvia com a representantsde l’Ajuntament al Consell Escolar del’Aula Municipal de Música

Aprovació per unanimitat de ladevolució de la fiança de 159.910 ptes.a Excavacions Jumela, S.C.P. per l’obra“Abastament d’aigua a la zona deMontargull”.

Aprovació per unanimitat de la“Moció contra la proposta dedistribució territorial de Catalunya (In-forme Roca)”.

Aprovació per unanimitat de laproposta de subscripció del conveniamb Matella S.A. per a l’ocupació pro-visional de 3.766 m2, qualificats com aequipaments dins l’àmbit afectat per lamodificació de NNSS i avenç de PlaParcial del Sector de l’Institut.

ACORDS DE LA COMISSIÓ DEGOVERN(dels dies 5 i 19 de febrer)

Aprovació de les actes de lessessions ordinàries de 29 de gener i de5 de febrer de 2001.

Proposar a l’Alcaldia laredacció d’un projecte tècnic quedemostri que Artesa de Segre mereixser la capital de la nova comarca delSegre Mitjà atès que el volum denegoci, de creació de treball i dinàmicasocial es consideren superiors a les dela capital proposada a l’Informe Roca.Així mateix, es considera pocconvenient l’annexió de més municipis,ja que les adhesions que es van practi-car anteriorment no han resultatsatisfactòries.

Proposar a l’Alcaldiaconcórrer a la Convocatòria delDepartament d’Interior per a laconcessió de subvencions per aInversions en infraestructuresdestinades a Parc de Bombers. Esproposen obres per un import de1.571.586 ptes. al Parc de bombersvoluntaris i se sol·licita un ajut del 90%.

Proposar a l’Alcaldiaconcórrer a la Convocatòria delDepartament de Medi Ambient amb els

37

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

següents projectes: Millora del camí deMontmagastre al dipòsit d’aigua de deMontmagastre i Millora del camíd’accés de la Vall d’Ariet des de Clua.

Proposar a l’Alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Promocions Porta Buñol, S.L. perla construcció de l’edifici d’habitatgesi locals, al solar situat al C/ Escoles, 1 ila plaça del Progrés, s/n.- A Expert Ràdio Mateu, S.C.P. per lareforma i ampliació de local comerciald’electrodomèstics a l’edifici situat aCtra d’Agramunt, 24.- A la Sra. Carme Solé i Estany, perpintar façana anterior i posterior al’edifici situat al Av. Maria Anzizu, 50.- A Comunitat de Veïns de Ctrad’Agramunt, 101, la concessió del’autorització d’entrada de vehicles através de la vorera.- A Arbre i Moble S.L., concessió del’autorització d’entrada de vehicles a

través de la vorera, a l’edifici situat aCtra d’Agramunt, 86.- Al Sr. Eduard Sampietro i Iglesias, perarrebossar façana de l’edifici situat alC/ St. Joan, 5.- Al Sr. Jaume Cirera i Garriga, persanejament de façana situada a la plaçaMajor, 21.- A la Sra. Maria Marsol i Pujol, per

arranjament i pintat de façana a l’edificisituat al C/ Horta, 2.

- Al Sr. Jordi Fité i Perella, per enderrocde l’edifici situat a Ctra de Ponts, 12.- Al Sr. Àngel Vila i Roqué, la concessióde l’autorització d’entrada de vehiclesa través de la vorera, a l’edifici situat alC/ Les Monges, 30.

Informes d’Alcaldia:

El funcionari municipal Sr.Josep Tugues i Camats compleix 65anys el proper 2 de març i es jubila.S’acorda fer-li una placa i un sopar.

El regidor Sr. Joan Camats iCampabadal ha presentat amb data 19de febrer la dimissió del càrrec electede regidor municipal d’Artesa de Segre.

El Sr. Gerard Costa, nascut aArtesa de Segre i resident a Anglaterraha enviat un vídeo amb imatgesantigues d’Artesa de Segre. El pobled’Artesa li agraeix la seva donació.

M. Neus Bròvia i Pijuan

39

la P

alan

ca

XaXaXaXaXat Jt Jt Jt Jt Jooooovvvvveeeee

No s’és bo en tota Bea i la Diana decideixen anar a passejar en vista alsol brillant que entra per les seves finestres. Però, el

temps de març enganya. Quan són al carrer, s’adonen que faun fred que pela.

Diana: Ostres, tu, quin fred que fa! Fa el mateix temps queel dia que vam anar a esquiar amb la penya.Bea: Sí, tu! Tens raó! Encara me’n recordo que em va que-dar la punta del nas ben vermella de la rasca que feia.Diana: Si només fos la punta del nas! A mi, la punta del nasi la punta dels peus! Vaig anar tota l’estona per terra!... En-cara no entenc com em vaig posar els esquís! Amb aquellesbototes que m’anaven cinc pams grans!Bea: Ostres, és veritat! No vas saber ni baixar una verda!Tu, que sembles una noia que de tot en saps molt!... Quèridícul!Diana: Què dius? Si no hi havia anat mai, com volies que ensabés?!Bea: Ja, ja, ni que ho juris! Se’t notava d’una hora lluny queeres principiant. És que no vas fallar ni la típica caigudabaixant del telecadira.Diana: Calla, calla! No m’enredareu més a pujar en aquelltraste... Una bona culada que em vaig emportar! I aquellsmonitors encara riuen ara. És que la gent no té dret ni acaure? Escolta, que vaig ser jo que em vaig fer mal... no pasells!Bea: Tranqui, tranqui! Jo només t’aconsello que una altravegada t’ho pensis més bé abans de pagar 5.000 peles deforfait!Diana: Vau ser vosaltres que em vau enredar a venir, jo noen tenia cap ganes... Total, per passar-m’ho malament i, des-

prés, per aguantar la cara depebrot i unes agulletes que noem podia aixecar... Què envaig treure? Res! Nomésproblemes: sessions d’es-

tètica per hidratarel rostre i méshores de gim-nàs i terapeu-ta! És que alfinal, amb tan-

tes hores quepassem juntes

m’has empegat lamedalleria!

Bea: Escolta, que lafina ho seràs tu! Jo, per quatre agulletes no truco el terapeu-ta!! A més, quanta gent es conforma a quedar-se baldat si acanvi poden lluir una bona vermellor a la cara, i amb or-gull!?Diana: Doncs, felicitats, molt bé! Què vols que t’hi digui, elmón de l’esquí no està fet per a mi.Bea: Doncs, continua com fins ara, empollona, estudiant itancant-te a casa! Ja ets prou grandeta! Tu sabràs el que etconvé en aquesta vida! Però, jove només ho seràs una vega-da.

Nosaltres

L

BBC*BBC*BBC*BBC*BBC*

(*) BBC són les sigles d’una nova secció: Bodes, Batejos i Comunions.

Una parella disposada a complir condemna durant tota la vida.Quins “morros”! Aquesta parella va fer 15 anys de casats i noens va dir res.

40

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

41

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

12 13 14

12

Horitzontals1. Plural, dones que estimen els llibres.- 2. Atiar la vanitatd’algú. El relat més estimat pels infants.- 3. Mamífer queesgarrifa. Pensa atentament. Al revés, la casa d’un animal.-4. Les mamelles d’una vaca. Al revés, bleda, fava.- 5. Vo-cals. Consonant tan tossuda que surt repetida. Al revés,pati interior. Darrera secció de l’intestí prim.- 6. Conso-nants sonores. Al revés, arbre que té nom de número. Pre-fix que indica la pèrdua d’un grup metil. Part d’un llibre ode l’esquena.- 7. Consonant cantonera. Advertències queensenyen el barró. Consonant velar o lletra conflictiva aGirona.- 8. Ferro esmolat i allargat usat per esbudellar algú.Vocal inicial. Al revés, geni femení que habita les fonts iels boscos.- 9. Mesquí. Pasta usada com a medicament.Consonants sordes.- 10. Argent. Digerir. Part del dia sensellum natural. Vocal oberta repetida.- 11. Afaitar el pèl. Àtomde loteria. Lletra que equival a cinquanta.- 12. Acció de ferel paper d’un altre.Verticals1. Plec que penja sota la barba. Consonant vibrant.- 2. Al revés, noble celestial. El pare de la dona.- 3. Peça de roba usadaper no embrutar-se. Planta olorosa que es pot menjar amanida. Al revés, aliment demanat al parenostre.- 4. La secreció méstrista. Que no conté elements estranys.- 5. Al revés, queixa. Les ungles d’un gat. Al revés, lloc on se separava el gra de lapalla.- 6. Gegant que menja humans. Nassos.- 7. Femení, relatiu als toros. Metall que es pot penjar al coll i que val un ronyó.Tres de dretes.- 8. Camp que no ha estat conreat. Conjunt de roques. Consonants sonores.- 9. Cent. Sufix que significametge. Ànec.-10. Abaixa. Femení, que gaudeix fent sofrir els altres.- 11. Al revés, metall usat pels joiers. Vocal tancada.Cinquanta. Esforç dur.- 12. Que no serveix per res. Mil. Nota musical o pronom personal.- 13. Relatiu a l’estudi de lescauses. Lletra rodona.- 14. Persona sensible.

Sèrie lògica i Jeroglífic per www.enigmacard.com

Deduïu quina figura correspon al final d’aquesta sèrie.

Què preparem per aquesta nit?

Juguen les negres

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS:1.-Bibliotecàries. 2.-Afalagar. Conte. 3.-Rata. Rumia. uiN. 4.-Braguer. alitòT. 5.-Ae. Rr. irtA. 6.-Ls.iP. Nor. Llom. 7.-L. Amenaces. Ge. 8.-Espasa. A. afmiN.9.- Roí. Pomada. Ct. 10.- Ag. Pair. Nit. Aa. 11.-Raure. Dè-cim. L. 12.-RepresentacióSèrie lògicaQuadrat negre.JeroglíficUns entrepans de pernil (uns entre pans, de, per, n, IL).Escacs1- ..., Df1+; 2- Ag1, Df3+; 3- Axf3, Axf3++

Jeroglífics del mes de gener (La Palanca num 226)a) Res. b) Cap.Problema d’escacs

42

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La plaça del Patac. 1959

s oferim l’aspecte, essencialmentagrícola, de la plaça Major que el

poble va batejar com a plaça del Patac,que era, i encara és, la casa que mésdestaca de la mateixa. És l’única plaça porxada que encaraes conserva de l’antiga Artesa. Enaquells anys, com es pot veure, domi-nava en aquest indret les tasques cam-peroles. Havia quedat enrere la seva impor-tància comercial de principis de seglequan hi havia una sèrie de comerçoscom la farmàcia Aldavó, la sabateria delPatac entre altres. Destacava en aquellstemps les parades d’aviram i productes

del camp, i la parada de Cal Jan que esposava en cercle al mig de la plaça elsdies de mercat. A començaments dels anys seixanta,sols quedava de l’antiga activitat co-mercial del lloc, la sabateria de cal Pa-tac i la lleteria de Cal Joan Vaquer quepodeu observar al fons de la imatge ambuna noia vestida de blanc. Dins les llegendes de la plaça hi ha-via en aquells anys un personatgeirrepetible com era l’anomenat “Secre-tari d’Anya”. Es pot observar a l’esquerra el Joandel Betre cargolant la cigarreta. Era unartesenc de soca-rel, cantaire de les ca-

ramelles i Rei Mag fins al seu últim any.A més de dedicarse a la pagesia, ambel seu matxo i el seu carro, que surt alseu costat, es dedicava a repartir gravai sorra per les obres. La seva filla jugaa l’entrada de casa. La imatge devia ser feta a comença-ments d’estiu perque a la dreta es potveure a punt la màquina de fer fesols opanís i el rastrell per estovar la terraabans de la sembra. Si avui passeu per aquesta plaça elscotxes no us deixaran aparcar i els car-ros ja son història.

Text: Bartomeu JovéFoto cedida per Jaume Gasset

U

39

la P

alan

ca

RÀDIO 91.2 FM91.2 FM ARTESA la Palancawww.lapalanca.arrakis.es

973 40 11 58 (contestador automàtic)

lapalanc@teleline.es