AGOST 2011 Núm. 346 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

La Fira del Meló no és aliena a la crisi

El darrer cap de setmana d’agost, Artesade Segre va celebrar la Fira de SantBartomeu, també coneguda com a Fira delMeló. L’edició d’enguany, malgrat fer untemps agradable, no va comptar amb lapresència massiva de públic d’anteriorsedicions.

Foto: Josep M. Espinal

28

17

34

46

15

la Palanca 3

7

39

20

26

10

44

18

42

41

49

50

21

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALArreglem-ho tot

NOTICIARI

MUNICIPISCubells ret homenatge a Josep RoigFesta Major de Montclar d’Urgell

NOGUERA

EL CAP INFORMASobre l’exercici físic

REVIURE LA MEMÒRIAConverses amb Melcior Solans (IX)TRADICIONSXollar ovelles

VIATGESVisita de Casablanca (I)

ESPORTSEl CUDOS torna a travessar el Pirineu catalàCampionat de Catalunya de físic-culturismeCampionat d’estiu de futbol sala

TEMA DEL MESLa Fira del Meló no és aliena a la crisi

PARLEN LES ENTITATS

CARTES A LA REDACCIÓ

PARTITS POLÍTICS

DES DEL MIRADOR DEL MONTSECLa Guerra Civil al Montsec de MeiàCOSES DEL BRIMEROHistòries de la guerra (X)

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

PER QUÈ DIEM......que hi ha un gran terrabastall?

FA 25 ANYS

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PROGRAMA FESTA MAJOR D’ARTESA

HUMORPALANC-OCI

IMATGES D’AHIR

36

37

4 la Palanca

L’AGENDA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

METEOROLOGIA

JULIOL

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 15: Darius Cosmin Andreica, fill de Glicori de M. Loredanadia 17: Basma Rabah, fill d’Abdelkader i deNaimadia 20: Darius Botta, fill de Vasile i deLoredana

Matrimonis:dia 9: Anna Macià i Capell (veïna de Lleida), Jordi E. Ballester i Burguillos (veí de Lleida)

Municipi de Foradada

Defuncions:dia 19: Benet Calveres i Guàrdia (87 anys),

natural d’Alòs de Balaguer

Municipi de Vilanova de Meià

Naixements:dia 19: Júlia Sala i Monguet, filla de Ramoni de Josefina

10 i 11 de setembre:A la sala d’actes de Vilanova de Meià, Tòmbolabenèfica a favor de l’Associació Artesa de SegreSolidària i la Fundació Vicenç Ferrer. Dia 10: de 17:30ha 21h. Dia 11: De 12:30h a 14:30h i de 17:30h a 21h.Organitza: Associació de Dones La Coma de Meià

11 de setembre:Festa Nacional de Catalunya (veure pàg. 47)

14 de setembre:A les 21:30h, reunió Club de Lectura de la Biblio-teca Joan Maluquer i Viladot per parlar del llibreEl cel és blau, la terra blanca de l’escriptoraHiromi Kawakami

23 de setembre:A les 21:30h, a la Dàlia Blanca, Conferència i lec-tura de poesia “El combat dels poetes 1931-1945”, amb Anton Not i el Grup de Teatre d’Artesa.Entrada: 5 euros. La recaptació es destinarà a lalluita contra la fam a Somàlia. Organitza: Club deLectures Artesenc (55è aniversari)

24 de setembre:Sortides Culturals: Coneguem la capital del comtatd’Urgell, Balaguer. A les 9h, sortida de Camarasa.Dinar de restaurant. Organitza: Terres del Marquesat

FESTES MAJORS2, 3 i 4 de setembre: Gàrzola9, 10, 11 i 12 de setembre: Vilanova de Meià16, 17 i 18 de setembre: Lluçars24 i 25 de setembre: Montagull29 i 30 de setembre, 1 i 2 d’octubre: Artesa deSegre (veure pàg. 46)

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 24°Temperatura màxima: 38° (dia 11)Temperatura mínima: 10° (dia 24)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 18 mm (dia 3)Total precipitacions: 25 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 22,3°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 7,1 mm (dia 3)Total precipitacions: 23,4 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 21,2°Temperatura màxima: 33,2° (dia 2)Temperatura mínima: 8,7° (dia 20)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 11,1 mm (dia 19)Total precipitacions: 34,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 14 mm (dia 4)Total precipitacions: 31 mm

JULIOL

la Palanca 5

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep ManelGil, Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, PaquitaMartí, Iolanda Masanés, Eva Maza, RamonMonfà, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Marta Serret,Noemí Torras, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Arreglem-ho tot“Ara que hi som posats, arreglem-ho tot”. Estem convençuts queaquesta expressió ens deu resultar molt familiar a la majoria. Quino l’ha utilitzada en alguna ocasió quan ens posem a fer obres acasa o a posar ordre en alguna de les diferents facetes de lanostra vida (notari, metge...)? I no se us ha passat pel cap la mateixa expressió ara quepretenen modificar la Constitució espanyola? Sí, sí, aquesta Cons-titució que semblava intocable, ara serà modificada per la viaràpida i amb la màxima urgència després de l’acord al qual hanarribat el PSOE i el PP. Alguns ja dubtàvem que, després de gairebé 33 anys, unaConstitució elaborada sota l’ombra del franquisme, que va serfruit de moltes renúncies per tal de possibilitar la transició de ladictadura a la democràcia, pogués ser modificada. Ara, fruit de la delicadíssima situació econòmica i esperonatspels estats motors de la Unió Europea, hi ha la intenció de limitarconstitucionalment l’endeutament de les administracions públi-ques. La pregunta d’ignorants en la matèria és si això no es po-dria regular mitjançant una llei orgànica o d’alguna altra manera,però tocar la “puríssima” Constitució... A més, a corre-cuita, queal novembre hi ha eleccions a les Corts espanyoles. Increïbleperò cert. Cal suposar que es tracta d’un cop d’efecte de cara al’exterior. Si no, no s’entén. Mentrestant es comencen a aixecar veus que reclamen queaquesta reforma constitucional ha de ser refrendada pel poble.El més xocant és que, en vigílies electorals, els dos partits majo-ritaris de l’Estat s’hagin posat d’acord. Això fa pensar que la situ-ació està francament fotuda. I la resta de partits polítics què hidiuen? Doncs cadascú està buscant el millor posicionamentd’acord amb el seu ideari. El cas és que, posats a tocar la Constitució en relació a l’eco-nomia, també podrien limitar el dèficit fiscal de les comunitatsautònomes com tenen regulat per llei a Alemanya. Allà, en la re-distribució de la riquesa entre els diferents “lands” (els territorisequivalents a les comunitats autònomes de l’Estat espanyol), noestà permès que els més rics perdin més del 4% del seu Produc-te Interior Brut (PIB) en favor de la resta. I sabeu què? Que en elsdarrers anys el dèficit fiscal de Catalunya supera el doble d’aquestpercentatge. Així que, ben mirat, ara que hi som posats, arreglem-ho tot,no?

la Palanca 7

NOTICIARI

Recuperen camins a Montmagastreurant la primera quinzenad’agost, Montmagastre haacollit un camp de treball in-

ternacional amb la participació de25 joves d’arreu d’Europa. L’objec-tiu ha estat netejar i recuperar an-tics camins de ferradura que unei-xen les zones del poble vell, el cas-tell i l’església. La iniciativa, impulsada per l’As-sociació d’Amics del Castell deMontmagastre, ha estat possiblegràcies al conveni entre l’Ajunta-ment d’Artesa de Segre i l’Associ-ació Catalana de Lleure Formatiu(Ascalfò). L’aportació del consisto-ri ha consistit en 2.500 euros i l’allot-jament dels voluntaris al pavellópoliesportiu. Els joves treballaven en la recu-peració dels camins de ferradura almatí, mentre que les tardes i elscaps de setmana han pogut gaudird’un variat programa d’activitats pertal de descobrir el municipi i la cul-tura catalana amb la col·laboracióde diverses entitats locals. Entrealtres activitats, han fet un taller desardanes i una visita al jacimentarqueològic d’Antona. El dissabte 13 d’agost, durant lajornada de portes obertes organit-zada per l’Associació d’Amics delCastell de Montmagastre, una cin-quantena de persones van recór-

rer els camins recuperats i van po-der gaudir d’una de les troballesmés significatives d’enguany: unapica de pedra de grans dimensi-ons trobada a l’interior d’una deles cases de l’antic poble. Tambéhan tornat a quedar a la vista duesestructures de la plaça: la “presó”i un forn. Montmagastre ja va acollir l’es-tiu passat un primer camp de tre-ball, tot i que en aquella ocasió elsparticipants procedien només de

D

l’Estat espanyol. L’associació pro-motora del camp de treball té inten-ció de repetir-lo els propers estiusper acabar de recuperar tots elscamins, com els que porten fins al’església i al castell. Per altra banda, Rosa Guixes,representant de l’associació, ens harecordat que aquest any s’ha de-clarat l’església de Sant Miquel coma Bé Cultural d’Interès Nacional(BCIN), reconeixement que el cas-tell ja té des de l’any 1949.

Pretenen enderrocar tres edificis en mal estatra que ha disminuït el tràn-sit per l’interior d’Artesa ambl’entrada en funcionament

de la variant, l’Ajuntament ha po-sat fil a l’agulla per millorar l’aspec-te de la carretera. Concretament,té localitzades tres cases en moltmal estat a la carretera de Ponts,en la seva part més estreta, que nonomés suposen un problema estè-tic sinó també de seguretat. Les primeres inspeccions i ges-tions ja es van fer l’estiu passat il’Ajuntament ha tingut dificultats per

A a contactar amb els propietaris, queno són residents a la localitat. Ara,davant la manca de resposta i l’in-crement de les queixes dels veïns,s’està estudiant les accions legalsque es poden emprendre. L’alcalde, Mingo Sabanés, haassegurat que “l’Ajuntament estàpreocupat pel dany que podenocasionar aquestes cases en malestat”. També ha explicat que undels problemes és que “es vanvendre a empreses que tenien laintenció d’enderrocar- les i

Treballs de neteja

Jornada de portes obertes

NOTICIARI

8 la Palanca

construir-ne de noves, però la crisi alsector immobiliari ha paralitzat totsels projectes”. Tot i això, arran delsdarrers requeriments, ja hi ha hagutalgú “que s’ha compromès a enviar

el projecte d’enderroc”, ha afegit. Cal recordar que a primers desetembre s’han de començar lesobres de substitució de l’asfaltat dela carretera. Abans, però, caldrà

Cremen dos contenidors de paper i cartró mitjans d’agost i amb pocsdies de diferència, uns des-coneguts van cremar dos

contenidors blaus (de paper i car-tró), un al carrer Eduard Maluquer il’altre al Camp de Futbol. Els actes van implicar l’actuaciódels bombers i la retirada de les res-tes a càrrec de la brigada municipal,però no van provocar més incidentsque el fet de la destrucció completadels contenidors. L’alcalde, Mingo Sabanés, ha la-mentat els incidents i ha dit que, tot ino ser habituals, no és el primer copque passa, sempre coincidint amb

A èpoques d’estiu o festives. També hacriticat durament la falta de respectepel mobiliari urbà: “hem de sabervalorar els serveis que tenim al po-ble”, ja que destrosses com aques-tes “no treuen cap a res”. El problema, a més, radica en ladificultat que el Consell Comarcalpugui substituir els contenidors permanca d’existències i l’Ajuntamentestudia una redistribució dels quequeden per evitat desplaçamentsmassa llargs als veïns afectats. Fins al moment no hi ha indicissobre l’autoria d’aquests actes van-dàlics, que s’estan investigant.

El gas natural arriba a la major part d’Artesartesa de Segre disposaràd’accés a gas natural en gai-rebé tots els carrers de la

població a partir del setembre, quanacabin les obres de la carretera deTremp i de la carretera de Montsonís. L’empresa subministradora vacomençar les obres el novembre de2007 gràcies a un conveni ambl’Ajuntament, que va cedir unaparcel·la municipal del polígon perinstal·lar-hi el tanc que abasteix lapoblació. Sense aquest acords’hauria hagut d’esperar la cons-trucció del gasoducte que uniràTàrrega, Agramunt, Artesa i Ponts.Una vegada construït el gasoduc-

te, l’Ajuntament recuperarà aques-ta parcel·la. Al llarg d’aquests gairebé quatreanys, mentre avançaven les obres,desenes de domicilis han sol·licitatl’alta del servei. Ara només faltaràel nucli antic, on s’estan fent lesobres de remodelació correspo-nents al Pla de Barris. Tot i que elscarrers de la primera fase, Carnis-series i Sant Joan, ja tenen les con-duccions pertinents, no es connec-taran a la xarxa fins que s’hagin fetles obres a la resta del sector quecorresponen a la segona i tercerafase del Pla de Barris i que comen-çaran aviat.

A

El megàlit de Seró es podrà visitar l’any que vees obres de construcció del’edifici que ha de protegir ifer visitable el túmul mega-

lític de Seró van començar al juny iestà previst que estiguin acabadesa finals d’any. D’acord amb aquest

calendari, l’Ajuntament d’Artesa volobrir-lo al públic l’any vinent. Cal recordar que es tracta d’unmonument funerari de 5.000 anysd’antiguitat únic a la península Ibè-rica i dels més rellevants d’Europa,

descobert a principis de 2007 en elmarc de les obres del canalSegarra-Garrigues. L’obra va ser adjudicada per480.260 euros a ConstruccionsOrgel·lia, que té com a empresa

L

eliminar les capes d’asfalt que s’hihan anat afegint al llarg dels anys.La previsió és que aquesta actua-ció estigui enllestida abans de laFesta Major.

la Palanca 9

Nova campanya d’excavacions a Antonaa campanya d’excavacionsd’aquest any al jacimentd’Antona, la catorzena, hapermès definir l’accés origi-

nal al castell medieval, una de lesincògnites que quedava per resol-dre, i descobrir un nou tram de lamuralla ibèrica. Els treballs handurat gairebé tot el mes d’agost i hiha participat un grup de 9 perso-nes sota la direcció dels arqueòlegsAnna Camats i Josep Ros. La campanya d’aquest estiu haestat especialment significativa per-què ha permès acabar els treballsarqueològics a la zona del castell,on ja s’han fet totes les excavaci-ons i investigacions prèvies a laredacció del projecte arquitectònicque haurà de servir per restaurar iconsolidar el lloc amb la intenció defer-lo visitable. Aquestes interven-cions garantiran la conservació deles restes que, en cas contrari, uncop excavades queden exposadesa les inclemències meteorològiquesi ambientals i es podrien deterioraramb més rapidesa. La voluntat dels

arqueòlegs i de l’Ajuntamentd’Artesa és presentar el documenta la Generalitat a principis de 2012i poder començar les obres, al-menys en part, el proper estiu. Així mateix, aquest any també s’hatreballat a la zona de la muralla ibèri-ca (segles VI-III aC), de la qual s’hadescobert un nou tram i on s’ha con-tinuat buscant restes de construcci-

col·laboradora ConstruccionsGilabert. Els treballs permetran ai-xecar un edifici d’una sola plantade 400 m2, repartits en diferents ni-vells. A l’entrada hi haurà un espaipolivalent, que acollirà actes vincu-lats a la difusió del túmul megalítici del qual podran fer-ne ús els ve-ïns de Seró com a sala social. Enaquest mateix nivell hi haurà una salade projeccions i una botiga, on s’hipodrà adquirir prductes locasl comel vi de la zona (una de les paretsd’aquesta habitació serà un boteller). Des d’aquest espai s’enllaçaràamb un passadís que, simulant unlaberint, anirà disminuint en alçadafins arribar a l’emplaçament de lesesteles funeràries. Al llarg del re-corregut, que no tindrà llum artifici-al sinó que s’il·luminarà a través depetits orificis a les parets, s’expli-carà la història del monument i elprocés de recuperació, i s’hi mos-traran materials complementaris

descoberts durant l’excavació. Pel que fa a l’equipament interi-or de l’edifici, que encara s’ha d’ad-judicar, també es preveu enllestir-lo abans d’acabar l’any, ja que s’hiestà treballant de forma paral·lela.Tot plegat està subvencionat ambfons europeus del FEDER i de l’1%Cultural del Ministeri de Foment. Per altra banda, a l’exteriors’aprofitarà la zona boscosa adja-

cent perquè serveixi com a espaid’oci per als visitants. L’edifici s’ai-xeca al costat de les antigues esco-les i la zona poliesportiva i, per tant,ja disposa d’espai per aparcar. Durant la passada Fira de SantBartomeu, en un dels estands dela carpa, una exposició fotogràficasobre aquesta troballa arqueològi-ca ens mostrava amb detall la sevaimportància.

ons, tot i que no n’han aparegut denoves. Els arqueòlegs veuen com-plicat descobrir-ne perquè tot apun-ta que els materials es van reutilitzaren la construcció del castell. Com cada any, està prevista l’or-ganització d’una jornada de portesobertes per a les persones interes-sades, concretament el dissabte 3de setembre.

L

NOTICIARI

Treballant a la zona del castell medieval

Grup de treball amb els arqueòlegs

MUNICIPIS

10 la Palanca

Cubells ret homenatge a Josep Roigl passat diumenge 31 de ju-liol es va celebrar a la vilade Cubells l’acte d’homenat-

ge al senyor Josep Roig iArmengou, alcalde del municipi elsdarrers 24 anys. El convidat d’ho-nor a l’esdeveniment va ser el molthonorable president Jordi Pujol iSoley, acompanyat de la seva mu-ller, la senyora Marta Ferrussola. Al voltant de les vuit del vespre,la comitiva del president Pujol, ontambé hi havia el nostre diputatnoguerenc Antoni Balasch, el pre-sident del Consell Comarcal PerePrat, el delegat de la Generalitat aLleida Ramon Farré, el senadorRamon Alturo i el president de laDiputació de Lleida Joan Reñé, vaarribar a l’ajuntament cubellès onva ser rebut per l’alcalde actual,Josep Regué. Un cop allà, el presi-dent Pujol va signar el llibre d’ho-nor de la casa de la vila, del qualtenia reservada des de feia tempsla primera pàgina. Havent firmat isense sortir del consistori, es vainteressar per la situació actual deCubells a nivell econòmic, tot pre-guntant als presents com els havi-en afectat les diverses mesurespreses des del Govern a nivell agrí-cola, mencionant especialment lespossibles afectacions degudes ales ZEPA i comentant-los si encarapodien tenir un bon rendiment en-tre el treball agrícola i el ramader. Acte seguit, tot el grup, acompa-nyat d’alguns regidors municipals,es va dirigir cap a l’església delCastell, on va fer una petita visita itambé va observar detingudamentla majestuosa portalada romànicadel segle XII. Des d’allà mateix idesprés de fer-se la foto de grupdavant l’esmentada portalada, vangaudir de les meravelloses vistesque hi ha de l’Urgell. Acabada la petita visita turística,es van desplaçar cap a la pistapoliesportiva on se celebraria elsopar d’homenatge. Més de tres-centes persones estaven allà con-gregades esperant l’arribada de les

autoritats i pocs instants desprésvam poder veure un dels momentsmés emotius de la nit, quan el se-nyor Roig, que no en sabia res, vaveure entrar per la porta el presi-dent Pujol. Després de les moltemotives i pertinents salutacions,es va procedir a l’àpat de germa-nor del qual van gaudir tots elscubellesos i cubelleses que ho vandesitjar, així com un gran nombrede personalitats del món políticnoguerenc, lleidatà i català. Durant els cafès, totes les asso-ciacions i col·lectius del poble –bé,totes menys una– van anar passantper la taula presidencial oferint di-versos regals i textos d’homenatgeal senyor Roig. Per rigorós ordred’aparició, van passar a fer l’home-natge l’Associació de Mares i Pa-res d’Alumnes de l’Escola Sol Nai-xent de Cubells, l’associació de jo-ves “Jo Qblls”, la Penya Barcelo-nista “El Centenari”, l’associaciócultural “Terres del Marquesat”, l’as-sociació de dones “Mareselva”, laComissió de Festes del municipi i,en un dels discursos més emotiusde la nit, el Guillermo, conegut afec-tuosament per molts com “elxileno”, va donar les gràcies a

l’Ajuntament i en especial a l’alcal-de, per la tasca feta en nom delcol·lectiu d’immigrants residents alpoble. Es va acabar la roda d’homenat-ges amb una placa de la Generali-tat de Catalunya entregada pel pre-sident Pujol en nom del molt hono-rable president Mas, en agraïmentpel treball fet en tots aquests anys.Un cop es va haver acabat amb elsobsequis, el senyor Josep Regué,que va portar les regnes de tot l’es-deveniment, va anar passant el tornde paraula per aquest ordre, al se-nyor Antoni Balasch, al senyor PerePrat, al senyor Ramon Farré, elsenyor Joan Reñé i al senyor Roig,que es va mostrar molt emocionatper les mostres de suport rebudespel poble, per la gent i pels com-panys polítics a nivell local, comar-cal, provincial i català i va prometrecontinuar ajudant la vila de Cubellsi els seus habitants en tot allò quefos requerit. Finalment, va prendrela paraula el president Pujol, queva resumir els seus anys de man-dat tot recordant com havien can-viat les coses des que tant ell ma-teix com el senyor Roig s’havienposat al món de la política, tot aca-

E

La comitiva del president Pujol davant l’església del Castell

la Palanca 11

Taula de les autoritats. Parlament de l’alcalde Josep Regué

MUNICIPIS

bant el seu memorable i brillant dis-curs enmig d’una gran ovació perpart de tots els assistents. Per concloure l’acte i en un grandetall que l’honora, el presidentPujol juntament amb l’alcalde deCubells, el senyor Josep Regué,van passar a saludar un per un totsels presents mentre qui ho va de-sitjar s’hi va poder fotografiar. Una gran vetllada amb un granambient de poble i uns excel·lentsconvidats que van fer d’aquestmerescut homenatge un dia inobli-dable pel que ha estat un gran al-calde per Cubells els darrers 24anys, el senyor Josep Roig iArmengou.

Martí Regué

Activitats d’estiu a Cubells

Imatges corresponents a les activitats infantils d’estiuque es van portar a terme entre el 27 de juny i el 29 dejuliol. L’últim dia es va fer l’entrega de diplomes a totsels participants i un refrigeri. Un total de 20 nens i ne-nes hi van participar per tal de fer l’estiu encara mésdivertit. (Fotos cedides per l’Ajuntament de Cubells)

la Palanca 13

MUNICIPIS

n any més, la setmana del25 de juliol, diada de SantJaume, patró de Montclar,

es va celebrar l’esperada FestaMajor. Les activitats van començar eldivendres 22 amb el tradicional so-par de germanor, al qual van as-sistir més de 300 persones. En aca-bar el sopar va aparèixer la sorpre-sa de la nit: enmig d’una musicatètrica i pirotècnia es va donar aconèixer el fantasma Jaumet, ungegant de tres metres amb formade fantasma que va ser l’encarre-gat d’inaugurar la Festa Major rea-litzant el primer ball. El fantasmaJaumet viu durant tot l’any al cas-tell de Montclar i, sorprès pel xivar-ri, va decidir sortir a celebrar la Fes-ta Major. Seguidament, Teclats Tor-ra va amenitzar la nit; la festa vacontinuar amb el Gitano deBalaguer, el cantautor més“underground” de les terres deLleida, i per acabar, DJ’s locals finsla matinada. Els actes van continuar el dis-sabte 23 amb el tradicional torneigde botifarra i una mica més tard esva realitzar el ball de tarda a càrrecde l’orquestra Mediterrània. Des-prés d’una pausa per sopar, va te-nir lloc l’acte més esperat de la

Festa Major, el Montclarock 2011.La nit va començar amb l’orques-tra Mediterrània i va seguir amb elsgrups de versions Munt-band iSanPiterSings, que van animar aballar i gaudir el jovent que va om-plir tots els carrers del poble perpassar una bona vetllada. DJ’s localsvan animar la festa fins a la matina-da, moment en què el fantasma Jau-met va tornar a fer acte de presenciai amb tambors i petards es va realit-zar una cercavila pels carrers delpoble amb tots aquells que encarano en tenien prou. El diumenge 24, la mainada vapoder gaudir durant tot el dia d’unparc d’atraccions infantil. Al migdiaes va realitzar la missa en honor al

patró i a la sortida es va encendre latradicional traca i es van tirar petardsi caramels. Més tard, l’orquestraJunior’s va oferir als assistents unmagnífic concert i una sessió contí-nua de ball durant la qual es va rea-litzar el tradicional ball de rams coma punt culminant de la nit. Per clausurar la Festa Major, eldilluns 25, diada de Sant Jaume,es va realitzar la pintada de murals. El jovent de Montclar vol agrair atots els assistents i col·laboradors laseva presència i ajuda, amb la qualcada any s’aconsegueix que la Fes-ta Major sigui cada cop millor. Us tor-nem a esperar l’any vinent.

David Hernández Galceran

Festa Major de Montclar d’Urgell

U

Instantània de la sessió de ball del diumengeEl fantasma Jaumet

la Palanca 15

LA NOGUERA

Programa LEADEREl Consorci Grup d’Acció Local (GAL) Noguera i SegriàNord, que gestiona el programa Leader de la UE, haaprovat una nova convocatòria d’ajuts per a fomentarla creació, ampliació i millora d’empreses als munici-pis de la comarca. L’import dels ajuts pot ser del 20 al35% de la inversió. Les empreses que s’hi poden aco-llir són aquelles que es dediquen a la millora dels pro-cessos de transformació i comercialització de produc-tes agraris i aquelles que tinguin a veure amb el sec-tor turístic i d’oci per promocionar la zona. Els interes-sats es poden posar en contacte amb el GAL Nogue-ra-Segrià Nord: leader@noguerasegrianord.cat o al973 44 89 33.

Camps de treball aAlgerriDurant la segona quinzenade juliol es van dur a termeels Camps de Treball a lapoblació d’Algerri. Enaquest cas, es va actuar ala zona del PEIN Serra Llar-ga, netejant-la d’herba, en-jardinant la zona de puntd’informació, restaurant ar-bres malmesos i arranjanttaules i bancs. Els Campsde Treball estan dirigits ajoves d’entre 14 i 30 anysde diferents nacionalitats en diferents països d’arreudel món i els ofereix la possibilitat de realitzar un ser-vei a per la comunitat combinat amb activitats lúdi-ques i de lleure. L’allotjament pot ser en cases parti-culars, tendes de campanya o instal·lacions habilita-des per l’esdeveniment que siguin properes al lloc ones fa el servei. Aquest any, a les terres de Ponent s’hanorganitzat 12 camps de treball, i la majoria han fet in-cidència en el camp de la protecció del medi ambienti de la recuperació del patrimoni.

Recuperació de les trinxeresEl Consell Comarcal de la Noguera es va reunir ambels alcaldes de les poblacions de Cubells, Montgai,Os de Balaguer i Penelles per tal de seguir enda-vant amb una nova fase de recuperació de trinxe-res, búnquers i nius de metralladora de la GuerraCivil.

Setmana Cultural a Vilanova de la SalVilanova de la Sal va organitzar la Primera SetmanaCultural. Entre altres activitats, es va realitzar una es-cala en hi-fi, cinema a la fresca, un concurs de dolços,una caminada popular i un concurs de fotografia so-bre Vilanova de la Sal i el seu entorn. Segons els or-ganitzadors, la setmana cultural va tenir èxit d’assis-tència per part de veïns de les poblacions dels vol-

tants i altres contrades.

Consorci del MontsecLa Generalitat de Catalunya i el Consorci del Montsecvan signar el passat 25 de juliol un conveni de col·-laboració que significa una aportació de 254.000 eurosper al finançament de les activitats de 2011(bàsicament, la gestió del Parc Astronòmic delMontsec). L’acte comptà amb la presència de FrancescHoms, secretari general de la Presidència, que desta-cà “el compromís del Govern amb aquesta terra,amb el Consorci del Montsec i amb les iniciativesque s’hi emprenen”. Per altra banda, a finals de juli-ol, el Centre d’Observació de l’Univers (COU), gestio-

nat pel Consorci del Montsec, va inaugurar un nou ci-cle de Música sota les estrelles. Fins al mes de de-sembre i una vegada al mes, es combinaran les actu-acions de diferents cantants i grups musicals amb l’ob-servació nocturna del cel d’Àger. El COU també posa-rà en marxa la campanya Pluja d’Estels-Dracònids2011. Amb la pluja d’estels fugaços com a eix central,es vol oferir un paquet turístic per dinamitzar la indús-tria turística del territori. Així doncs, serà l’argumentper iniciar tota una sèrie d’activitats conjuntes ambagències de viatges, cases rurals, restaurants, comer-ços i empreses de turisme.

Lo Festeto de PontsAquesta trobada de colles de diables fa 24 anys queva començar. Després que Joan Salvador, fundadorde la colla Lo Sofre de Ponts, va morir, es va decidirorganitzar aquesta festa com a homenatge perquè erael que ell desitjava. Aquest any la sorpresa va esde-venir quan una setantena de persones es van presen-tar per diables a punt per a la festa, perquè només sen’esperaven una trentena. El públic va superar les tresmil persones. Els organitzadors ja estan pensant enl’any que ve que se celebraran els 25 anys de LoFesteto.

Anna M. Vilanova

la Palanca 17

EL CAP INFORMA

Sobre l’exercici físicom cada agost torna la Fira,i per segon any consecutiudes del CAP hem volgut ser-

hi i fer partícip a tota la població. Seguint en la línia de fomentarels hàbits saludables i fent honoral lema ESTRENYENT LLIGAMShem preparat una nova col·-laboració relacionada amb l’exerci-ci. Coneguda és l’evidènciaque la pràctica regulard’exercici físic té un paperfonamental en la prevencióde nombroses malalties crò-niques que són molt comu-nes. De fet, la falta d’exerciciestà considerat “un dels qua-tre factors de risc” de mort,juntament amb el tabac, ladiabetis i la hipertensió, i téalguna relació en la mort de3,2 milions de persones cadaany, segons l’OMS. Actual-ment, un 31% de la poblaciómundial no practica cap acti-vitat física, una tendència que va al’alça i que en alguns països arribaal 60%.

Què entenem per exercici fí-sic?Definim l’exercici físic com unaactivitat física planificada, es-tructurada i repetida, que té coma objectiu millorar o mantenir elscomponents de la forma física. En-tenem per activitat física qualse-vol moviment corporal produïtpels músculs esquelètics.Parlem d’esport quan l’activitat ésreglada i competitiva.

Per què cal fer exercici físic?La inactivitat física i la manca

C d’exercici estan relacionades ambdiversos trastorns i són una cau-sa important de mortalitat i d’in-capacitat. D’altra banda, la bonaforma física pot allargar la vida idisminuir les malalties cròniquesmés freqüents. Els beneficis del’exercici físic es manifesten a ni-vell físic, psicològic i social.

a) Nivell físic:- Disminueix el risc de patir malalti-es del cor.- Augmenta la capacitat respiratò-ria.- Millora el to muscular i la resis-tència a l’esforç.- Prevé l osteoporosi i les fracturesosteoporòtiques.- Prevé la diabetis mellitus tipus II.- Ajuda a mantenir el pes ideal.- Millora l’aspecte físic.b) Nivell psicològic:- Millora l’estat d’ànim.- Ajuda a combatre l’estrès i l’ansi-etat.c) Nivell social:- Permet conèixer gent nova i feramistats.

- És un bon motiu per reunir-se ambels amics i amigues. És a dir, tantsi ets un noi-home com si ets unanoia-dona, l’activitat física és bene-ficiosa per a tu!

RecomanacionsPer mantenir la salut sónnecessaris trenta minuts d’activitat

física moderada cinc diesper setmana. No hi ha un tipus d’activi-tat física idoni per a tothom.De vegades pot ser la pràc-tica d’un esport, però el mésrecomanable seria integrarl’exercici físic a la vida quo-tidiana. Idees:- Desplaceu-vos a peu oamb bicicleta per anar a lafeina, a l’escola o a comprar.- Sortiu a caminar, feu elsencàrrecs a peu.- Pugeu per les escales enlloc d’agafar l’ascensor o lesescales mecàniques.

- Aparqueu el cotxe una mica méslluny del que és habitual, o baixarde l’autobús o del metro una o duesparades abans.- Jugueu amb els nens o amb elgos.- Feu les feines de casa o petitesreparacions i treballeu a l’hort o aljardí.- Balleu.- Feu bicicleta estàtica o cinta ro-dant mentre mireu la televisió.- Feu passejades familiars, aneua buscar bolets.

Recorda: Cuida el teu cos, tu etsqui primer se’n beneficia. Cuidar-se i passar-s’ho bé sí que és viure!

Vols rebre informació de les activitatsque es realitzen a Artesa de Segre i municipi?

Envia’ns un correu aturisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.catAjuntament d’Artesa de Segre

REVIURE LA MEMÒRIA

18 la Palanca

Converses amb Melcior Solans (iIX)El principi de la fiEn saber que havia caigutBarcelona, vàrem comentar amb elcomissari Soriano que la guerra espodia acabar en poc temps (totsvàrem pensar el mateix), ja que sil’exèrcit franquista dirigia els seusatacs contra Castella i Andalusia,que era el que quedava de la pe-nínsula, en pocs dies farien netejade les escasses forces republica-nes que defensaven el territori. També hi havia rumors que elgeneral republicà Rojo i els gene-rals franquistes tenien contactesper a firmar la pau i que no mal-tractarien ningú que no tingués lesmans tacades de sang. D’entradava caure Madrid, que no es va de-fensar i de moment les tropes fran-quistes van represaliar els republi-cans i els seus col·laboradors. De-gut a la situació caòtica que es pre-sentava, el Soriano es va sinceraramb mi: va dir-me que ell i la sevadona eren franquistes i que ell per-tanyia a la Quinta Columna forma-da per varis capitalistes, empresa-ris i, sobretot, pel ram d’ebeniste-ria de València. La guerra ja esta-va acabada i vàrem fer el camí juntsfins a València, on vaig agafar eltren per emprendre el camí cap aAlentorn. El dia 1 d’abril de 1939 van pu-blicar al butlletí oficial que la guer-ra s’havia acabat i que cadascús’incorporés al lloc de treball quetenia abans de la contesa. Peraquest motiu, vaig agafar el tren aValència amb el meu amic de la in-fantesa, el Juan del Mansuetod’Alentorn, el qual se’n volia anar aBarcelona on tenia la seva feina. Livaig donar diners franquistes per apagar el tren, ja que ell no en dis-posava, però no vàrem pagar res ala companyia perquè tothom puja-va sense pagar. A Tortosa hi havia un pont tren-cat i vàrem passar a l’altre costatamb barca. A Tarragona ens vàremacomiadar, jo cap a Lleida i ell capa Barcelona. En arribar a casa, tots

vàrem estar molt contents. Jo vaigser padrí de bateig d’una nebodaque acabava de néixer, l’Antonieta.

Refer les nostres videsCom que volia seguir fent de mes-tre i ocupar la plaça que tenia abansde la guerra, a Mollerussa, vaigsaber que per aconseguir aquestaplaça havia de passar per dos tri-bunals de depuració, un militar i unaltre administratiu. Al maig de 1939em vaig presentar per la depuraciómilitar al tribunal de Lleida i, en dirque havia estat tinent d’intendèn-cia, em varen destinar al camp deconcentració mig en runes situat alseminari antic, al Canyeret deLleida, al lloc més antic de la ciu-tat. Un mes després em varen por-tar al castell de Lleida per deixarlliure el seminari, on volien posarpresoners de guerra perquè a lapresó provincial ja no s’hi cabia. 15dies després, em varen cridar perser oficial republicà i em varen in-gressar a la presó, al seminari queabans havíem deixat. Com que notenia cap denúncia, em varen cri-dar a un batalló de treballadors alcastell. A primers de setembre, quan jaestava declarada la guerra euro-

pea, la segona Guerra Mundial,vàrem sortir del castell com a bata-lló d’automovilisme cap a Zorroza(Bilbao). Al desembre d’aquell any,ens varen traslladar a Guadalajara,però les oficines del batalló eren aMadrid. Allí vaig rebre el avals ne-cessaris per a sortir net de la de-puració militar. En tornar a casavaig haver de fer la depuració ad-ministrativa, que va ser més lenta.Em va ajudar el mestre Claverol,que tornava a estar a la mateixaplaça. Com que el procés era moltlent, estava decidit a deixar la pla-ça de magisteri i buscar altres op-cions. Aquesta va ser fer de secretarid’ajuntament, per la qual cosa vaigdemanar al Pere Santesmases,secretari de l’Ajuntament d’Anya iresident a Alentorn, si a la seva ofi-cina de Vall-llebrera em volia ense-nyar el treball de secretari. Vàremacordar que jo l’ajudaria en la sevafeina sense cobrar res i va accep-tar encantat. Cada dia marxàvema peu a Vall-llebrera, pel dret, dis-tant a 2 quilòmetres.

Tornar a la feina i a casaRespecte a l’expedient que haviapresentat, al març de 1941 el tribu-

Foto de família: Melcior Solans amb la seva esposa i els cinc fills

la Palanca 19

REVIURE LA MEMÒRIA

nal em va comunicar que fins queno rebés “el plec de càrrecs” quem’havien de fer, sols podia optar atenir plaça interina o provisional,sense tornar a la plaça en propie-tat. Al veure la relació de places quepodia demanar, hi havia la de Vall-llebrera i vaig acceptar-la per a po-der estar a casa, ja que el sou eramolt petit. Vaig deixar de treballara la secretaria, excepte en l’apartatde comptabilitat del molí deMontargull. Durant aquest temps vaig conèi-xer l’Antonieta, que era la filla del

moliner de Montargull. Ens vamcasar el 16 de novembre de 1944 ihem tingut 5 fills, 3 noies i 2 nois. Posteriorment vaig tenir contac-te amb els moliners de la comarcai també amb la casa Tordera deTàrrega, l’amo de la qual es deiaJosep Pont i que, a més de fabri-cació d’oli d’oliva, trencava ametllai tenia una fàbrica de sulfur. L’ex-tracció de la pinyola la feien elsmoliners i ell en treia un 8%, ambla qual cosa aconseguia més gra-duació. En feien sabó, que submi-nistrava a l’exèrcit.

El meu expedient de magisteri esva resoldre de forma insatisfactòria.Em van “castigar” a una plaça forade la província i de Catalunya, sen-se poder optar a cap càrrec durant5 anys. Em van destinar a OjosNegros, província de Terol. Posteriorment vaig poder exer-cir a la província de Lleida, per aca-bar el meu exercici professionalcom a mestre a la província deBarcelona, a Sant Just Desvern, onencara resideixo actualment.

Bartomeu Jové i Serra

TRADICIONS

Xollar les ovellesquest estiu ens vàrem des-plaçar a la finca La Garriga,més amunt de Comiols, que

es troba a una alçària de 1.150metres. Situada al terme de Baro-nia de Rialb, just al llindar del ter-me d’Artesa de Segre, té uns pai-satges molt interessants, sovintdesconeguts per molta gent, i unclima agradable a l’estiu. Amb unsparatges molt extensos, és a mésun lloc ideal per a la caça. El diaque ens van convidar per a veureel xais, voltaven caçadors i gossosper l’indret. Vàrem assistir a la xollada de 600ovelles, amb una tècnica innovado-ra amb les màquines actuals, quanabans es feia amb el sistema ma-nual. Avui dia, 4 persones en unmatí, de vuit a dues, fan la feina queabans manualment es feia en 4 o 5dies. Ja vàrem comentar que aradiversos propietaris pugen ramats

de fins 4.000 ovelles a l’alta mun-tanya i un sol pastor les cuida totesdurant l’estiu. La idea antiga era pujar els ra-mats a l’alta muntanya a l’estiu peraprofitar l’herba més tendra i abun-dant, i a l’hivern baixar-les a la pla-na, seguint el cicle climàtic. El coshumà assimila més fàcilment lacarn d’ovella en ser la carn més

A natural. A més, en l’aprofitament de la lla-na, com a un bon objectiu final, calavaluar-ne l’ús en dues línies prin-cipals: els treballs d’artesania queofereix multitud d’aplicacions i lautilització com a aïllant en labioconstrucció.

Bartomeu Jové i Serra

20 la Palanca

VIATGES

Visita de Casablanca (I)aig tenir l’oportunitat de vo-lar a la tan renomenadaCasablanca. Crec que molts

heu sentit parlar d’una de les mésconegudes pel·lícules de HumphreyBogart, “sempre ens quedarà París”.Tot i així, és una suposició cada ve-gada amb més remotes possibilitats,donat que els joves d’avui que sónels que cada cop estan agafant mésforça, consideraran aquestes pel·-lícules com “la prehistòria” de la nos-tra existència. És obligatòria la sevarevisió, encara que sembli incòmo-de en blanc i negre… Bé, us parlo d’oportunitat, peròde fet, com de costum, en realitatés que “no hi ha més remei”, comdic jo sempre. Hom no pot triaraquests petits detalls. Comencem, com sempre, desdel principi. La part de l’accés a l’ae-roport d’origen és l’habitual, ambles seves “descalçamentes” i “des-sivellamentes”, de cinturó fora. Elcanvi important en aquest cas ésque s’ha d’entrar per la porta d’en-registrament de la RAM, que no ésni una llet ni una memòria, sinó queés la indicació de la Royal AirMaroc. El fet que sigui una flota re-ial només li afegeix “glamour” al nom,donat que si hom té un bon nas, enpot ensumar ja l’olor des de moltabans de conèixer-ne la realitat. Un cop hem superat els primers“petits entrebancs”, descobrim quesí que hi comença a haver una micade canvi. Resulta que la porta d’em-barcament no existeix. La buscoper tot arreu sense èxit. Finalmentem veig obligat a preguntar (ja sa-beu que als homes ens costa pre-guntar com s’arriba als llocs, pertant va ser un bon esforç). Doncsbé, la porta d’embarcament és al’origen, prop dels controls, a màesquerra, al nivell elevat de la T1;és a dir, al mànec de l’espasa. Nocal baixar al nivell més baix on hiha les botigues, i també els pallas-sos que et volen col·locar una tar-geta American Express que costamés de 100 euros a l’any de quota.

També t’estalvies les rajoles-mirall,que són el terror de les dones ambfaldilles i calcetes color carn o blan-ques si s’escau. Doncs res, sortint del vestidor –desvestidor, millor dit–, o sigui elcontrol de seguretat, a mà esquer-ra políticament incorrecta, ens tro-bem unes “garites” on hi ha senyorsde verd que abans es vestien gri-

sos i per això els deien així. Propo-so com a següent color el rosa osinó el lila pastís que ara fa furor iés moda de primavera. Goso preguntar-li en la mevallengua a l’amable senyor si dins delrecinte per a extraviats hi ha algunataverna o “mesó” que em pugui pre-parar per a tan agradable viatge. Emconfirma en l’altra, de llengua, quenomés hi ha un McDonalds, o sigui,que per a no perdre el sentit de laglobalització, m’encamino a agafarforces tot preveient un viatge duraquesta vegada. I us anticipo que noem va decebre. Em llencí a la sala, al conglome-rat de portes d’embarcament, alrecer d’un lavabo situat a darrerad’una garita o, més ben dit, de culal públic i l’entrada amagada cap ala paret. Vaig decidir fer net, serprevisor i anar a fer un riu, tot i queaquí només es pot parlar de pipí,perquè de rius pocs en volen en-mig de l’aeroport. En aquest con-text, vaig experimentar un passat-ge al·lucinant i decebedor: jo, queem sap tant de greu malbaratar ai-gua, em trobo, enmig d’uns serveissolitaris com hi ha món, una aixetabrollant sense aturador. La novetat

de la terminal no pot eliminar elserrors de novell. Decideixo, com aexpert en la matèria, tancar la peti-ta aixeta general que hi acostumaa haver a sota de tot aquest reguit-zell de piques. Segueixo observanti comprovant, donat que l’observa-ció és una eina a què els humanshi tenim accés, igual que el pensar,encara que de vegades ens obli-dem de fer-los anar. Veig, doncs,que una altra aixeta no va. Final-ment en trobo una que funciona.Són de les de cop, li dones un copi s’engega. Però em dono compte,que aquesta no para, com és laseva feina. Començo a mirar cap atotes les bandes, a la recerca de lacàmera oculta, per si de cas surtoa la Cuatro o alguna cadenad’aquestes bromistes. Finalmentagafo força i li vento una altra guit-za. No es para. Li vento més clate-llades, estil nena de l’exorcista.Res. Finalment, amb un gest estudi-at i un cert efecte, aconsegueixo tan-car-la. Vet aquí, descobert el secret.L’aixeta s’obra i es tanca de la matei-xa manera, és a dir, a base de cops.“Sobra” cap més explicació. Aleshores, inesperadament, comtotes les coses que ens esdevenenen aquesta vida, apareixen com-panys de projecte, és a dir, gent quevol fer pipí com jo. Em preguntocom es defensaran davant de“tamanya alimanya” o trampa esfe-reïdora. Doncs res, esdevé el quehom espera: la gent no entén per-què no tanca, els més distrets se’nvan deixant-la ben oberta, els apli-cats intenten tancar-la mirant-se-lacom qui es mira un quadre, i algunsmés retorçuts –no miro ningú– gi-ren l’aixeta general per veure d’atu-rar aquesta font. Obro les aixetesgenerals i tanco les fonts, aquestcop amb uns gestos ja treballats,una mica amb “plan” d’escopeta derepetició. Em van venir ganes dequedar-me i avisar els ingenus. Noobstant, el personal no hi paravapas compte i vaig comprendre queaquesta no era la meva guerra. Per

V

la Palanca 21

ESPORTS

quest estiu uns intrèpids“cudorencs” van passar unsdies de les seves vacances

travessant el Pirineu català, des deLlançà fins a Espui, a la Vall Fos-ca. L’any passat ja van fer el trajec-te de Vilaller a Espui amb els “Pe-dals de Foc” i es pot dir així quehan completat la travessa. Enguany va durar 7 dies, i el vui-tè el van destinar a tornar a casa, aArtesa, amb el mateix medi, la bici-cleta. Amb l’ajut de la guia d’en Valls iLaparra, el GR-11 i el GPS, han fetun total de 510 km i un desnivellacumulat positiu (de pujades) de10.720 m, tot a través de precio-sos paratges, pedregosos camins i“enrampades” carreteres com laCollada de Tosses. Quin país mésbonic que tenim!!! Val a dir també que fa uns anysuna altra agosarada colla“cudorenca” va fer la travessa delPirineu, aquest cop tots sencers. Felicitats a tots i força pedal!!! Aveure si l’any vinent es completafins a Ondarribia!

CUDOS

A

El CUDOS torna a travessar el Pirineu català

tant, vaig passar a enfocar-me a lapart que és la meva responsabilitat:la meva porta d’embarcament, nosense recordar-me afectuosamentde qui va poder dissenyar això. De retorn al món real, descobrei-xo que la meva porta, ai las!, és lade la cua més llarga. De la dimen-sió de la cua i de la gent “variopinta”que hi havia, de tots colors, et po-dries esperar un viatge interconti-nental i un avió dels gruixuts, delsque fan patxoca. Però no és el cas.Simplement, és un avió-autobús. I lesconseqüències no es fan esperar. L’embarcament es fa intermina-ble, amb tot de personatges de di-ferents races i colors intentant seu-re on no toca i guardant maletesque no hi caben. Tot traspassant el

passadís (espero que no sigui un“traspàs” real) em faig comptes dequin serà el seient que em tocarà iqui serà el meu afortunat acompa-nyant, vista la selecció natural queve amb mi. El seient en la part que toca di-guem-ne al meu darrera, al meucul, té la forma feta d’un altre “dar-rera”, de tant d’ús que ha sofert. Itan el respatller com el seient te-nen els colors de l’arc de sant Martí.L’avió-autobús desplega la sevaforça davant meu, i amb la quanti-tat de gent i la situació imperant,tot i la meva resistència enduridadesprés d’anys, em noto fins i totuna mica marejat. Però som-hi.M’assec en un seient al costat delpassadís, que no em toca, però

crec que m’hi podré aferrar, perquèhi ha entre el personal una mica dedescontrol en els números dels se-ients. Però com de costum, aques-tes apostes són “farols”. Al final,arriba algun despistat que no trobael seu lloc o no es vol asseure on litocaria i comença a fer aixecar lagent. Jo, que sóc un dels “menti-ders”, espero pacientment que emtoqui el torn o que em deixin en pau.Però no tinc cap sort, em demanenel meu lloc i jo he de demanar elmeu lloc a un altre. Un descontrolde 2 minuts controlat i finalmentestem situats, preparats per a enfi-lar la pista. Continuarà…

Joan Giribet i Carlí

VIATGES

la Palanca 23

ESPORTS

Campionat de Catalunya de físic-culturismel 28 de maig, el Club deLleure Altis va assistir alCampionat de Culturisme

de Catalunya, celebrat al Pavellódels Maristes de Barcelona sotal’organització de la Federació Ca-talana de Físic-Culturisme. Aquestcop vam comptar amb la participa-ció de 40 atletes de tot Catalunyadistribuïts en diferents categoriessegons l’edat i el pes, entre elsquals hi havia tres components delnostre equip. La Montse va obtenir una meres-cuda segona posició en categoriaBody-form femení, cedint el primerlloc a Jordana de Haro de Barberàdel Vallès. En categoria júnior, comptàvemamb la presencia del nostre atletaTeddy Poppa, que debutava en lacompetició amb 18 anys i es va

classificar en segona posició. I el Jaime Quiles, que també de-butava i en la categoria amb mésparticipants i en millors condicions,va aconseguir una sisena posició,

Teddy Poppa, Montse Tello i Jaime Quiles

E

després de l’esforç que va realitzardurant tot l’hivern.

24 la Palanca

ESPORTS

Autoescoles Miró, campió d’estiu de futbol salal XXXè Torneig de FutbolSala, celebrat durant les nitsde juny i juliol a la pista del

Camp Municipal d’Esports, ha tingutun clar dominador, l’AutoescolesMiró, que només ha cedit un empaten tot el campionat i s’ha endut totsels trofeus individuals. El Campionat, però, s’ha vistmarcat per la desaparició d’un delshistòrics, el Copiral-Jack’s, fet queha comportat que els seus jugadorses repartissin entre altres equips iresultés un Torneig més equilibratdel que es preveia. En la lligueta regular, la igualtatva ser màxima en el primer grup, jaque tret els dos primers classificats,Ponts 2 i Pub Trèbol, la majoriad’equips van disputar-se la opciód’entrar al play-off fins a l’últim mo-ment. A destacar que gairebé totsels partits del grup es van resoldreper diferències mínimes al marca-dor. Per altra banda, en l’altre grup,Autoescoles Miró i ConstruccionsJMG (Ponts) van ser els clars do-minadors, empatant entre ells i gua-nyant la resta de partits amb clare-dat. Els quatre primers classificats decada grup van disputar el play-offpel títol, on les sorpreses van sal-

tar quan Thanatos i De Luxe es vanimposar als favorits dels seusemparellaments de quarts de final,passant a disputar les semifinalsentre ells. Autoescoles Miró i PubTrèbol es van trobar a l’avantsalade la final, sent els primers, qui esclassificaven per la final, on jugari-en contra Thanatos, una finalistainèdit, tot trencant amb l’hegemo-nia dels últims anys. La final es vainclinar per Autoescoles Miró en un

E partit força emocionant, onThanatos va plantar cara tot el par-tit, donant més d’un ensurt als fa-vorits, tot i les condicions en què hiarribava. D’aquesta manera, AutoescolesMiró es proclamava campió de lapresent edició, aixecant el seu se-gon Torneig consecutiu.

Centre Excursionista Nova Gent

la Palanca 25

30 anys del Torneig de futbol sala d’estiuESPORTS

avant l’efemèride que supo-sa complir tres dècades defutbol sala als estius, volíem

fer un breu repàs a la històriad’aquests trenta anys, tot recordantels campions i finalistes de les di-ferents edicions, així com un petitrànquing amb els equips que s’hanalçat més cops amb la victòria enla final del Torneig. Els equips hananat variant durant els anys (noms,patrocinadors o jugadors). Tot i aixòs’ha intentat considerar un mateixequip campió quan l’essència del’equip s’ha mantingut d’una mane-ra estable. No obstant, tot i recordar elscampions, des de l’organitzacióvolem donar les gràcies a tots elsjugadors, part ic ipants i col·-laboradors que han fet possibleque el Torneig perduri durant tantde temps, de la mateixa maneraque us animem a que, tots ple-gats, seguim gaudint del futbolsala a la fresca durant molts anysmés.

Centre Excursionista Nova Gent

D

revista@lapalanca.cat

26 la Palanca

TEMA DEL MES

a 568a Fira de SantBartomeu ha vist com elpressupost d’enguany en-

cara es reduïa prop d’un 9% res-pecte a l’anterior, després de lesreduccions de les darreres edici-ons, i ha passat a 82.000 euros,bàsicament per la menor aportaciód’ajuts d’altres administracions.Malgrat tot, s’ha fet un esforç per amantenir els actes consolidats enedicions anteriors i incorporar algu-nes novetats. Un dels actes suprimits del pro-grama ha estat el dinar de germa-nor de dissabte, que a més tenial’inconvenient de la forta calor deles hores centrals del dia. Els actes vinculats a la gastro-nomia s’han convertit en el tretidentitari de la fira (cuina del conill,cuina del meló, tast de vins...), peròes troba a faltar un producte “es-trella” després que el meló i el vi nohagin acabat de quallar com a tals.Tot i això, alguns dels actes han tin-gut com a protagonistes aquestsdos productes. Un altre dels aspectes destacatsde la Fira és que serveix d’apara-dor per als comerços i les associa-cions que vulguin participar en l’es-deveniment. En aquest sentit, caldestacar el protagonisme de l’As-sociació de Comerç i Serveis. La inauguració, el dissabte a les12h, va estar presidida per la direc-tora dels Serveis Territorials delDepartament d’Agricultura, Rama-deria, Pesca, Alimentació i MediNatural a Lleida, Cristina Bosch. Enel discurs inaugural, l’alcalde, Min-go Sabanés, va afirmar: “Hem decontinuar apostant per la Fira tot iles dificultats d’aquests temps (...)La Fira és un privilegi que no po-dem deixar perdre”. Per la sevapart, Bosch va dir que “Fer una firaés fer territori, fer poble, és la imat-ge de tot el que s’hi està desenvo-lupant”. Pel que fa a la cloenda, el diu-menge a les 20:30h, va anar a càr-rec del president de la Diputació,

Joan Reñé, el qual va destacar queArtesa és “un poble amb una acti-vitat econòmica fidel”. Respecte a l’assistència de pú-blic a la Fira, tot i que enguany nova fer la calor d’altres edicions, cre-iem que ha minvat. Segons fontsde l’organització, però, la venda detiquets del dissabte va ser pràcti-cament la mateixa que l’any anteri-or i es xifra el nombre de visitantsen 15.000 persones. En aquestes pàgines centrals dela revista hem procurat fer un re-

La Fira del Meló no és aliena a la crisi

L

sum gràfic de la Fira, cosa quesempre resulta difícil. En el cas deles activitats esportives no n’hemrecollida cap, però deixarem cons-tància que el CE Artesa (2a catala-na) va perdre el Trofeu del Melócontra la UE Tàrrega (1a catalana)per 0-2.

La PalancaFotos: Josep M. Espinal, SandraFarré, Myriam Gutiérrez i Marta

Serret

L’activitat més “matinera” de La Fira va ser la caminada popular organitzada pel CAP.

Durant el matí del dissabte, els participants al Concurs de Pintura Ràpida es van escamparpels carrers d’Artesa. A la imatge, el quadre gunayador.

la Palanca 27

TEMA DEL MES

La carpa del comerç i de les entitats va ser l’aparador de la vitatlitat d’Artesa. A l’esquerra, l’estand de l’Ajuntament promocionant el mercat i elPla de Barris. A la dreta, una interessant exposició fotogràfica ens acostava al futur centre que acollirà el megàlit de Seró.

Els tambors dels Esporrets, a l’esquerra, van precedir l’acte inaugural de la Fira, enguany a càrrec de la directora territorial d’Agricultura,Cristina Bosch, a la dreta.

Mentre la comitiva de les autoritats feia el tomb de rigor entre els expositors, amb el meló com a protagonista, la gent ja començava a fer cua pera poder gaudir de la tradicional paella.

Després de dinar, concurs de botifarra a la plaça de l’Ajuntament i, posteriorment, concurs de cuina amb el conill com a element principal, ambla presència del cuiner balaguerí Josep M. Morell, al Centre d’Entitats Les Monges.

28 la Palanca

TEMA DEL MES

Un acte inèdit no només a la Fira sinó també a Artesa, una ballada de sevillanes, va precedir el sopar de germanor del dissabte, enguanyamenitzat pel piano de Bernat Giribet i sense les aglomeracions de gent d’altres edicions.

El diumenge al matí, diversitat d’actes: la trobada de puntaires al C/ Sants Cosme i Damià, la de cotxes antics a l’avinguda Maria Anzizu i eltradicional Desfilcan a les sitges, a més d’intercanvis de plaques de cava, de sucres, de calendaris, d’escuradents i de segells a Les Monges.

El vi i el meló, protagonistes de la Fira. A l’esquerra, el tast de vins organitzat pel Celler de Baldomar. A la dreta, la cuina del meló, a càrrec delSergi de Meià i d’Hortalisses Ecològiques Cal Peretó.

la Palanca 29

TEMA DEL MES

1a Trobada FilatèlicaDiumenge de la Fira del Meló es va celebrar la 1a Tro-bada Filatèlica. En aquesta primera edició vàrem tenirl’honor de rebre la visita dels representants de FECAFIL(Federació Catalana de Societats Filatèliques) amb lapresència de Jordi Camdarrós, delegat del Cercle Fila-tèlic i Numismàtica de Barcelona i vocal del jurats deFECAFIL, i de Joan Molina com a representant del pre-sident de la mateixa associació. Durant el matí una quarantena de persones varenpassar per l’estand amb la visita inclosa de les autoritatsde la nostra ciutat i el representant de Correus d’Artesade Segre al qual vull agrair el seu interès. En aquesta primera ocasió s’ha fet una edició especi-al de postals que han sigut despatxades per deixar cons-tància filatèlica de la trobada. Gràcies a tots per venir!

Bernardino Mota i Pérez

A les parades dels artesans no hi podien faltar els objectes de vímet i les tradicionals forques d’Alentorn. A la dreta, les exposicions deproductes estranys i de fotografia.

A la dreta, interessant viatge virtual per tots els cellers de la DO Costers del Segre, a càrrec del somelier pontsicà Juame Gaspà. A la dreta,comitiva de la cloenda, encapçalada pel president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé.

30 la Palanca

PARLEN LES ENTITATS

Jornada Sociocultural Cubells 2011a I Jornada SocioculturalCubells 2011, celebrada el14 d’agost i organitzada per

un col·lectiu anomenat Gent de Cu-bells, va consistir en la celebracióde diverses activitats lúdiques, d’in-terès cultural i recreatiu, amb la fi-nalitat d’estimular la convivència ide dinamitzar la participació ciuta-dana veïnal. La jornada va debutar amb ac-tivitats esportives de baixa inten-sitat física (bitlles i petanca) a lapista del Club de Bitlles, al costatde la qual es va habilitar una im-provisada pista de petanca per al’ocasió. D’aquesta manera, almateix temps que gaudíem del jocdels experimentats jugadors debitlles locals, vam poder presen-ciar les aportacions d’animats ju-gadors de petanca que passenregularment molts caps de setma-na i moltes festes al poble de Cu-bells. Els guanyadors van ser ob-sequiats amb diversos trofeus,gentilesa d’empreses locals i co-marcals, com l’entusiasta i gene-rosa Situr 10 del ram del turisme(habitatge rural) i la dinàmica BigMat del ram de la construcció. Arribant a migdia, la gent es vadesplaçar al centre Sant Miquel,antiga església rehabilitada avuidia com a centre cívic multifuncional,on es va realitzar una xerrada acàrrec dels doctors Jordi Casals iHermínia Villena, que amb el títol“Com som, com estem?” van pre-sentar l’Enquesta SocioculturalCubells 2011. Es tracta d’una en-questa de qualitat de vida, quepretén ajudar a conèixer la reali-tat actual del poble i la seva gent,tant la que hi viu permanentmentcom la que hi resideix a tempora-des. Parafrasejant l’antiga ditadels filòsofs grecs “coneix-te a tumateix”, els conferenciants ensvan ensenyar la metodologia prò-pia de les enquestes poblacionalsi ens van animar a estudiar i aconèixer la situació de partida dela pròpia comunitat abans de rea-

litzar qualsevol programa d’inter-venció comunitària. Finalment, l’acte va concloureamb una Mostra de CuinaMulticultural (Què cuinem per laFesta Major?), amb degustacions de25 plats de la cuina de Catalunya,de Granada, de Salamanca, deFrança, de Romania, de Polònia,de Senegal, de Rússia, de Brasili de Xile, preparats per veïns delpoble originaris d’aquests diver-sos països. Els plats, tots ellsd’excel·lent qualitat, molt ben ela-borats i ben presentats, acompa-nyats del deliciós vi de la Bodegadel Sió i del fantàstic cava Masetdel Lleó, van permetre aconseguiruna exquisida degustació col-lectiva, on es va poder tastar gai-rebé tot per tothom, perquè de ve-gades les obligacions per motiusde salut imposaven la mesura icertes restriccions. Tots els parti-cipants de la Mostra van rebre unaplaca commemorativa, obsequi deVidres Viola i també van empor-tar-se una mostra d’oli, de la Co-operativa Olivarera Sant Julià. La presentació de la jornada lava fer l’alcalde de Cubells, JosepRegué, el qual va anunciar la vo-luntat i disposició del nou equipde govern municipal a impulsar ipromoure la participació ciutada-

na en activitats d’aquest tipus. Enaquest sentit, va aprofitar l’ocasióper convidar als assistents a par-ticipar en les activitats de celebra-ció de la propera Diada de l’11 desetembre. Per concloure, val la pena dirque va ser una jornada de moltbaix pressupost, pràcticamentautofinançada per la col·laboraciód’empreses locals i comarcals, pelsuport de l’ajuntament de Cubells,i per la contribució veïnal delsplats presentats. Igualment es vaanunciar la realització d’una IIJornada Sociocultural Cubells,per la primavera del 2012, on espresentaran els resultats del’enquesta que es començarà arepartir aquests dies de festes,aprofitant la major presència degent. Tot plegat una dia especial,viscut amb gent de diferents cul-tures i països. Avui, tots ellstambé formem part del nostrepoble. Amb bon menjar i bonbeure, no es pot demanar resmés, no? Doncs sí, que es repe-teixi!!!

Salvador Soldevila i Pedrol

L

Participants a les activitats de bitlles i petanca

la Palanca 31

PARLEN LES ENTITATS

Visites culturals de Terres del MarquesatComarca de la LliteraEl 23 de juliol, ens endinsàrem ales terres germanes de la Llitera,concretament a Castillonroi (encastellà Castillonroy). La visita va començar amb unbon esmorzar de camp a la zonade la presa de Santa Anna, un racópreciós tan a prop de la carretera ala Vall d’Aran... i el que diem: sem-pre passem de llarg. De la mà deFèlix Andreu, tècnic de la CHE(Confederació Hidrogràfica del’Ebre), ens apropàrem damunt dela presa, lloc idoni per entendre totel sofisticat sistema elèctric i elsregadius. Ens ho explicà de formaplanera i entenedora però magis-tral, remarcant el problema presenti futur de l’aigua. Plou menys cadavegada i el consum augmenta. Enacabar, el vàrem cosir a preguntesi ell va estar a l’altura en tot mo-ment. Després de la foto de grup,ens vàrem acomiadar, agraint-li laseva atenció i amabilitat. De retorn vàrem parar al canald’enllaç, on es pot contemplar elsifó i la canonada que creua la N-260. També vàrem donar un volt perla zona exterior de la central. A les dues de la tarda arribàrema les piscines de Castillonroi, onvàrem dinar. A la tarda ens espera-ven les senyores Teresina i MªÁngeles Monturiol. Volem remarcarla seva dedicació envers nosaltres.La primera ens va ensenyar l’es-glésia de l’Assumpció, d’estil bar-roc de planta rectangular, amb ca-pelles laterals i portada d’estil neo-clàssic. Les rajoles del campanarde color verd i blau recorden lesdecoracions mudèjars de Terol iSaragossa. Consagrada el 1739,es va construir sobre restes d’unade romànica. A l’interior es guardenles relíquies de diversos sants. Sobre les sis de la tarda, la se-nyora Mª Ángeles ens va ensenyarla Casa Monturiol, una de les mésantigues de la població, on ella viui és de la seva propietat. Té una fi-nestra que comunica amb l’esglé-

sia i des de tempsimmemorials te-nen el dret d’oirmissa sense sor-tir de casa, la qualés un museumagnífic... i ellauna persona en-cantadora. Per finalitzar,vàrem donar untomb pel poble,amb un carrer de-dicat a MarianoMascaró, impul-sor i promotor dela central elèctrica i el canal dePinyana. Des de la plaça on hi hal’Ajuntament es divisa molt bé unmonument al carro i també la covadel Dugo, a la porta de la qual s’ex-plica una bonica llegenda.

Covet, Castell de Llordà i es-tanys de BastursEl 10 d’agost vàrem trepitjar elsdominis d’Arnau Mir de Tost, unpoderós senyor feudal del qual apa-reixia la seva firma en molts deltractats de l’època. Covet, el Cas-tell de Llordà i els estanys deBasturs són noms relacionats ambaquest personatge. La visita guiada a l’església deSanta Maria de Covet i al Castellde Llordà la va efectuar la Marionafent una explicació molt completa iamb total dedicació. A continuació, passarem de llargIsona i vàrem arribar als estanys deBasturs, on en Josep Roqué ensva donar una lliçó d’hidrogeologia. Després de dinar al pintorescpoble de Figuerola d’Orcau, vamefectuar una breu visita a la cape-lla de la Mare de Déu del Prat, onhan restaurat unes precioses pin-tures barroques. Vam tenir un guiad’excepció: el batlle de la localitat. Vàrem acabar la visita a la gran-ja de Formatges Vilavella deBasturs tot fent-ne un tastet delsdiferents tipus que són“delicatessen”. Tot això molt ben

explicat per la Dolors, l’amable isimpàtica propietària.

Oliana i OrganyàEl 13 de juliol ens vam dirigir al pin-toresc poble d’Oliana, on ens es-perava en Jordi Pasques, el nostreguia. En aquesta ocasió vàrem vi-sitar una magnifica col·lecció defòssils i altres d’en Lluís Ribera, l’er-mita de Sant Jaume de Graell, onens va explicar la geologia delscontorns del poble, després unabreu visita a l’església de SantAndreu i, per acabar, ens enfilaremal Castell, on vam fer la foto de fa-mília. Havent dinat, ens vàrem dirigir aOrganyà, on ens esperava el nos-tre guia, el propi batlle en Lluís Fiol.És d’agrair que ens atengués sentla Festa Major. Vàrem contemplardes de una perspectiva molt dife-rent el sostre de l’església amb unprojecte de consolidació magnífic. Volem agrair especialment lacol·laboració d’Antonio Fondevila(alcalde de Castillonroi i presidentde la Llitera), de Fèlix Andreu (CHE)i dels ajuntaments d’Oliana id’Organyà. També aprofitem l’oca-sió per informar-vos que hem es-trenat el .cat.

Francesc GesséAssociació Cultural Terres del

Marquesatwww.marquesat.cat

la Palanca 33

PARLEN LES ENTITATS

om ja hem vist en les altresedicions, fer un abús de l’al-cohol pot ser molt perillós.

En la nostra societat, com que for-ma part de la nostra cultura, a copsés difícil conscienciar-nos de lesseves males conseqüències: acci-dents de trànsit, sexe insegur (em-barassos no desitjats, malalties detransmissió sexual), agressivitat(baralles, maltractaments, violaci-ons...), comes etílics, desencade-nament de malalties mentals, de-teriorament de la nostra imatge versels altres i vers nosaltres mateixos,reducció de les nostres capacitatsmentals i físiques, problemes derendiment escolar i laboral, atur, de-teriorament de les relacions soci-als, aïllament i solitud...

Nombre d’accidents mortals acausa de l’alcoholEstà demostrada la relació entreconsum d’alcohol, fins i tot a bai-xes concentracions etíliques, i lareducció de la capacitat de conduc-ció. Aquesta es reflecteix en el de-teriorament de l’atenció, de les fun-cions visual i auditiva, pertorbacions

en el camp per-ceptiu (velocitat,orientació, càlculde distàncies...),cansament, som-nolència, fatigam u s c u l a r ,sobrevaloració deles pròpies capa-citats, augment del’agressivitat... Diferents estu-dis demostrenque el número demorts en acci-dents de circula-ció a causa del’alcohol pot situ-ar-se entre el 30i 50 per cent deltotal. La taxa màxima de alcoholè-mia permesa en la normativa ad-ministrativa de trànsit es pot veurea la Taula 1. Quina quantitat d’al-cohol representen aquestes taxes?Per a un home d’aproximadament70 kg de pes i una dona d’aproxi-madament 60 kg, veure Taula 2 iTaula 3 respectivament.

C

Adolescència i alcohol (i IV): la conducció

La màxima concentració en sangs’aconsegueix entre els 30 i els 90minuts després de la seva inges-ta, però variarà segons:- La quantitat d’alcohol ingerit.- El tipus de beguda que es con-sumeix i la rapidesa amb que espren.- Si s’ha menjat o no.- El pes de la persona.- Sexe: les dones donen una majortaxa de alcoholèmia.- L’edat: el consum d’alcohol sovintafecta més als menors de 25 anysi als majors de 60. Aquest tipus d’infraccions podendonar tant sancions administratives(multes de 500 euros, treballs perla comunitat, suspensió del permísde conduir de mesos a 4 anys) compenals (presó de 6 a 12 mesos sil’alcoholèmia en aire supera els 0,6ml/aire). Ull, doncs, ens hi va la vida i tam-bé altres coses! Per a saber-nemés:www.lascarasdelaalcohol.com.eswww.drojnet.2http://www.ordago.nethttp://www.energycontrol.org

AMPA Institut Els Planells

Dates arecordar

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar elDNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dimecres 21 de setembreArtesa de Segre: dimecres 21 de setembre (només en casosmolt justificats, que no puguin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel. 97340 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

CARTES A LA REDACCIÓ

34 la Palanca

Fa aproximadament 6 anys unanova família es va instal·lar al nos-tre poble. Això sempre és positiu,ja que amb el despoblament que hiha als nuclis rurals és d’agrair quefamílies amb nens s’instal·lin a lesnostres contrades. Al començament tot era normal.Eren uns veïns més del nostre poblei participaven dels actes com un més.Però, a poc a poc, la seva actitud vaanar canviant, sobretot la del marit ipare, el senyor Joan Solà. Va començar amb atacs verbalscontra els veïns i veïnes. Ens incre-pava a cada moment, en qualsevollloc i estiguéssim fent el que estigués-sim fent; ens deia que ell tenia la ve-ritat absoluta de les coses perquè escomunicava amb els marcians. Pertant, de seguida vam començar aveure que tenia problemes. El senyor Solà és el propietari devaris gossos, un d’ells excessivamentagressiu, i del qual ha rebut reiteradesqueixes per part dels veïns. Les sevesrespostes sempre han estat fora de lloc,ens ha dit que parléssim amb els nensper a què no s’hi atansessin que ell japarlaria amb el gos. Evidentment,aquestes converses no han servit deres i alguns veïns han rebut atacs i al-guna que altra mossegada (de mo-ment, sense arribar a ser res greu).

Fins aquí ens pensàvem que erauna persona amb problemes perso-nals i ja està, però la sorpresa va sernostra quan, de cop i volta, va co-mençar a denunciar alguns veïns iveïnes del poble, al·legant que teni-en instal·lades a casa seva antenesper a emissores i que les freqüènci-es que emetien feien interferènciesals aparells de casa seva. Com aconseqüència d’aquestes denúnciesalgunes cases del poble van rebre lavisita de la Guàrdia Civil, que vanpoder comprovar que aquestes de-núncies, com era d’esperar, no teni-en cap fonament. Això va suposar ungran trasbals, ja que en alguna deles cases les persones que hi viuensón gent gran i l’ensurt que es vanemportar al veure que la Guàrdia Civilregistrava casa seva va ser impor-tant. Aquesta història, però, no acabaaquí. El senyor Solà no en va tenir prouamb insults, amenaces i denúnciesque, fins i tot, presumptament va arri-bar a provocar alguns incendis, aixícom va arribar a agredir a algun veí.Aquesta agressió es va produir l’abrilde l’any 2010 quan aquest veí va coin-cidir amb el senyor Solà a la carreterade Rubió i, en el moment que els cot-xes s’anaven a creuar, el senyor Solàva precipitar el seu cotxe damunt del

cotxe del veí provocant la topada delsdos vehicles. Acte seguit es va abrao-nar damunt del veí i gairebé el va dei-xar inconscient a cops de puny. L’agres-sió va acabar quan va passar un cotxei el conductor va intervenir i va avisarels Mossos d’Esquadra. Entre tots aquests fets, també hiva haver vàries pintades a les fa-çanes d’algunes cases, intentsd’atropellament, sessions de ràdioa tot volum estant ells fora de casaamb l’única finalitat de molestar elsveïns, desperfectes a algunes pro-pietats del poble... El motiu d’aquest escrit és fer pú-blic aquest fet i demanar, a qui siguique pugui actuar, protecció pels ve-ïns i veïnes del poble. Creiem quel’única manera de protegir-nos éstractant a aquest senyor de la sevamalaltia i, si cal, posar-li vigilància. És molt angoixant viure amb un veíaixí perquè no sabem de quina ma-nera pot respondre i, coneixent totl’historial, creiem que ho pot fer de lapitjor manera. Els seus actes han anatevolucionant de menys greus a mésgreus i, no sabem fins a quin punt, no-saltres hem d’aguantar tot això.

Un grup de veïns preocupatsManuel Domingo i Joan Torrelles

Rubió

No volem viure amb por al nostre poble

la Palanca 35

CARTES A LA REDACCIÓ

ls dies 7, 8, 9 i 10 de juliol,la ciutat de París va acollirel “2011 WORLD DOG

SHOW. CHAMPIONAT DEFRANCE” i el “2011 WORLD DOGSHOW. CHAMPIONAT DUMONDE”. Es tractava d’una Exposició Con-curs de gossos de tot el món i detotes les races, amb la participacióde més de 38.000 gossos, de 69països d’Europa, Amèrica i Àsia,amb 64 races distintes, que desfila-ven simultàniament per més de 80rings, on hi havia 224 jutges de 34països per valorar i classificar els gos-sos que es presentaven al concurs. Tots els aficionats presents va-ren gaudir de la presentació i be-llesa dels animals concursants,contemplant la varietat de gossos

Un gos d’Anya entre els millors del món

E

de tot el món, que es presentavenper a una bona valoració. Resulta que entre tants gossos

n’hi havia un resident d’Anya,Artesa de Segre, el REGIUSATHOS ROURE, que va participaramb l’objectiu d’aconseguir unabona classificació i que, sorprenent-ment, va quedar classificat el 6è delmón en el seu grup de raça PAS-TOR BLANC SUÍS, i el 5è del Cam-pionat de França entre els 193 gos-sos de la seva raça que hi partici-paven. Aquesta és la millor classificacióaconseguida per un gos de Lleidaen un Campionat del Món, gos queja havia aconseguit el títol de Cam-pió de Catalunya cadell de l’any2010, de Campió dels Pirineus2011 i Campió d’Andorra 2011.

Ferran Salvat Parés“Un reporter a París”

ES LLOGA LOCALCOMERCIAL120 M2

C/ Balmes, 25C/ Balmes, 25C/ Balmes, 25C/ Balmes, 25C/ Balmes, 25(Artesa de Segre)(Artesa de Segre)(Artesa de Segre)(Artesa de Segre)(Artesa de Segre)

Telèfon de contac-Telèfon de contac-Telèfon de contac-Telèfon de contac-Telèfon de contac-te: 973 40 02 27te: 973 40 02 27te: 973 40 02 27te: 973 40 02 27te: 973 40 02 27

PARTITS POLÍTICS

a estem immersos en unanova legislatura en el con-sistori de l’Ajuntament

d’Artesa de Segre i comarca, cla-rament marcat pel dràstic canvipolític que ha sofert en les últimesmunicipals, malauradament per-dent la pluralitat que havia finsaquests moments. En primer lloc, voldríem agrairdes del Partit Popular d’Artesa deSegre i comarca tota la confiançadels vots que vam rebre en les últi-mes municipals i felicitar totes lespersones que van venir a votar el22M, mostrant d’aquesta forma elgran esperit democràtic del nostrepoble i comarca. En segon lloc, agrair l’esforç il’empenta que han tingut cadascundels membres de la nostra candi-datura i també a totes les personesque ens han ajudat a que la il·lusióque teníem acabés sent tota unarealitat. També felicitar cadascundels membres del nou consistorimunicipal, encoratjant-los a conduircap un futur pròsper la nostra co-marca tot i els moments difícils quefa temps que patim i possiblementpatirem en propers temps. D’altra banda, mitjançant aquestarticle volem fer una sèrie de valo-racions públiques d’ençà les últi-mes eleccions fins a l’actualitat. Pel que fa a l’aspecte econòmic,la nostra filosofia municipal enaquests moments difícils de crisieconòmica i social ha estat en totmoment defensar polítiques d’aus-teritat i d’optimització de recursos

municipals, reduint sobretot la des-pesa municipal i eliminant taxes,sense malmetre en cap moment elsserveis bàsics que tot Ajuntamentha de prestar als ciutadans. A ni-vell de municipi, tenim molt clar queper millorar-lo des del punt de vistaeconòmic és necessari aportar desde l’Ajuntament polítiques activesque ajudin a ser pròsperes les nos-tres petites i mitjanes empreses iels nostres autònoms, els qualsseran els eixos bàsics sobre elsquals el nostre territori milloraràeconòmicament tant a llarg com acurt termini. Com tots sabem, les despesesque generen més moviment són lesobres municipals. El nostre grupreiteradament hem defensat que enprimer lloc s’ha d’acabar les obrescomençades, sobretot les més prin-cipals com el Casal de la GentGran, l’etern Casal Policultural, Plade Barris entre altres fronts impor-tants que es tenen actualmentoberts, sense deixar de banda elsvint-i-un nuclis agregats, els qualstambé tenen tot el dret en millorar;i en un futur, totes les obres que estingui oportunitat de dur a terme,analitzar-les amb detall per tal queel deute viu del nostre Ajuntamentno continuï augmentant sense me-sura com s’ha demostrat que hapassat amb escreix durant la dar-rera legislatura. Des del punt de vista social, vamdefensar amb escreix polítiquesactives de benestar i suport a totsels nivells dels nostres ciutadans.

Vàrem defensar el suport als nos-tres jubilats, ple suport a les enti-tats municipals, ajudar als joves ino tan joves emprenedors per talde prosperar dins el nostre munici-pi entre molts altres aspectes. Ar-rel d’aquest conjunt d’iniciatives,ens alegrem per la variant, segura-ment millorarà la qualitat de vida deles persones, però ens mostrempreocupats per l’esdevenir del nos-tre comerç municipal, tot esperantque el nou consistori municipal es-tigui a l’alçada de les circumstànci-es per difícils que puguin ser, d’acti-var polítiques actives per tal de fo-mentar els nostres comerços i indús-tries locals, sobretot a través de lesregidories de turisme i indústria. Finalment, ens resta dir que desdel nostre grup, tot i no formar partdel consistori municipal, volem ofe-rir una mà estesa al nou governmunicipal, per a qualsevol tema i/oproblema en què el nostre gruppugui donar un cop de mà, per talque el nostre poble sigui millor enel futur més immediat. Som realis-tes en tot moment, i sabem que lescoses no seran fàcils d’aquí en en-davant. La crisi econòmica és com-plexa, però no és impossible desolucionar. Creiem que amb il·lusió,empenta i treball podem aportar elnostre gra de sorra a la millora delfutur d’Artesa de Segre i comarca.

Populars d’Artesa de SegreJordi Garcia i Pérez

Agraïments i valoracions municipals

J

En resposta al PSCn resposta a la carta publi-cada en La Palanca de juli-ol per l’Agrupació Local del

PSC a Artesa de Segre, la SeccióLocal d’ERC vol contestar-la ambels següents arguments:- Primer: Es queixen que elbipartidisme no és bo. El curiós ésque això ho diu gent del mateix

partit que el fomenta a Espanyaamb una llei electoral bastida en latransició i dissenyada per arraco-nar el PCE i els partits catalanistesi basquistes. La prova és que a l’Es-tat només compta PP-PSOE. Amés, veus importants del seu partitencara demanen un canvi de lleielectoral per a què els partits cata-

lanistes tinguin menys rellevància.Es veu que això només és dolentquan passa a Artesa.- Segon: Es queixen que la políti-ca global els ha perjudicat i diuenque no poden fer res des de la sevaAgrupació Local en referència a lesdecisions del PSOE. Ningú els obli-ga a pertànyer a un partit que ha

E

36 la Palanca

la Palanca 37

COSES DEL BRIMERO

er Sant Jordi de 2009 LaPalanca va editar La Guer-ra Civil a Artesa de Segre i

comarca, llibre exhaurit tot seguit.Cofundador de La Palanca el 1981,en sóc un dels seus autors, ambuna dilatada militància en diferentscamps de la lluita contra l’oblit. Des de Sant Jordi de 2011, a ins-tància de familiars i historiadors ques’han comunicat amb mi, em dedi-co a elaborar una ampliació quan-titativa i qualitativa d’aquell llibresota el genèric títol La Guerra Civilal Montsec de Meià: Alòs, Artesa,Cubells, Foradada i Vilanova. Evi-dentment en el cas d’Artesa inclouBaldomar, Vall d’Eriet, Tudela i

Anya. En el de Cubells, la Torre deFluvià. En el de Foradada,Montsonís, Marcovau i els tresRubions. En el de Vilanova, SantaMaria i Baronia de la Vansa. Contindrà, a més del relat bèl·licdels combats, bombardejos i bata-lles, nombroses dades noves sobremorts, desapareguts, assassinats,captiveris, profanacions i confisca-cions. L’objectiu és reflectir ambmés amplitud la polièdrica catàstro-fe humana, material i moral sofertapel nostre país i patida a la nostrapàtria durant aquells mil dies deseqüeles tràgiques que el transcursdel temps ha sabut perdonar peròcal recordar.

Per enriquir el treball de camp,des d’aquestes línies, faig una cri-da a totes les persones vinculadesals sis municipis esmentats queestiguin interessades, coneguintestimonis o tinguin coneixementd’algun esdeveniment familiar oveïnal relacionat amb el tema, nosolament quan el front va arribar ales nostres contrades sinó amb fetsocorreguts a la reraguarda durantel mateix període, des del juliol de1936 al gener de 1939, l’exili i lesrepresàlies de postguerra. Podencontactar al telèfon 630500908 o alcorreu electrònic fsa@sallent.com.

Ferran Sánchez Agustí

La Guerra Civil al Montsec de Meià

P

Històries de la guerra (X)ada dia donaven lo mateix:al matí cafè aigua; a dinar,sopa de pasta o sopa de pa.

Un dia, quan vaig veure quecada vegada érem més gent, pen-so “d’aquí no en sortiràs mai”. Deforma que vaig a l’oficina dels pre-sos, amb molt perill. Allí hi havia losescrivents, tots presos com jo. A un amic li dic que em fes unainstància pel governador militar de

Saragossa demanant la revisió dela meua causa. Als vuit o deu diesem responen i em diuen que m’ha-via de dirigir a Barcelona. Jo vaigpensar que es faria llarg i escric algovernador militar de Balaguer de-manant el trasllat a Lleida. Als vuit dies em venen a buscara les cinc del matí una parella deguàrdies. Ja en portaven un altre iens emmanillen junts. Ens porten

fins a l’estació del tren que anava aLleida i entrem al bar. Els guàrdiess’asseuen en una taula i els pre-sos en un altra. Lo cambrer els hiporta un entrepà i un got de llet. Acontinuació, ens porta lo mateix anosaltres. Jo li dic: “No hi ha diners”.I ell respon: “Paga la casa”. I res mes. Adéu-siau.

Ton Bonet

C

perjudicat Catalunya, que ens en-vaeix competències, ens espoliaels diners i retalla els nostre poderpolític i econòmic. Les coses no espoden separar quan ens interessa,i quan no, fer-les confluir. La SeccióLocal d’ERC es fa coresponsable dela línia política de l’Executiva Nacio-nal del partit, pel bo i per allò no tanbo. Nosaltres no amaguem el capsota l’ala. Per això al municipi somun partit de govern i actuem amb res-

ponsabilitat, i la ciutadania així ensho ha fet veure i ens ha atorgataquesta responsabilitat.- Tercer: Es queixen de manca depluralitat. Ho fa el mateix partit quenega el català al Congrés de Dipu-tats i a les institucions europees,entre altres agressions a la culturacatalana i aranesa. Des de la Secció Local d’ERC vo-lem demanar al PSC local que actuïamb responsabilitat i amb sentit de

poble i de país, sense excuses demal pagador. Altres partits tambéhem tingut resultats dolents a leseleccions al Parlament, però el nos-tre patriotisme i sentit de la respon-sabilitat ens fan continuar treballantpel municipi d’Artesa, pels municipisde la rodalia i per Catalunya, i nodonem les culpes a altres.

Secció Local d’Artesa de Segre

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC

PARTITS POLÍTICS

la Palanca 39

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats d’agostADULTS

La primera pràctica. Albert Villaró.Ed. Columna

L’home de la maleta. Premi SantJordi 2010. Ramon Solsona. Ed.ProaLa novel·la de Solsona explica lahistòria d’un músic d’orquestra ju-bilat i vidu que un cop es jubila de-cideix anar a viure un mes a casade cadascuna de les seves tres fi-lles. Un cop allà, assisteix perplexals brutals canvis d’un món que noentén i que li és totalment aliè.El violí d’Auschwitz (lletra gran).M. Àngels Anglada. Ed. Edicions 62Un cop reclòs al camp d’exterminid’Auschwitz, en Daniel, un luthierjueu, amaga als nazis el seu oficide constructor de violins. Per so-breviure, els diu que és fuster, unafeina amb una utilitat pràctica queli permet resistir les condicions devida infrahumanes i ajornar així laseva probable “eliminació”.Donde nadie te encuentre. PremiNadal 2011. Alicia Giménez Bartlett.Ed. DestinoCarolina s’enamora. FedericoMoccia. Ed. ColumnaEl millors racons dels Pallars il’Alta Ribagorça. Ed. Pòrtic turis-meViajar en bici. Manual práctico decicloturismo de alforjas. AliciaUrrea, Álvaro Martín. Ed. Desnivel

POESIA

No era lluny ni difícil. JoanMargarit. Ed. Proa

NOVEL·LA JUVENIL

Retorn a les Muntanyes Maleï-des. Pep Coll. Ed. Columna JoveRecrea l’univers mític de les narra-cions que ens ha transmès la tradi-ció oral del Pirineu català.

INFANTIL

- La invasió dels monstres ge-gants. Geronimo Stilton. Ed. Des-tino- Set raons per estimar els meuspares. Premi Vaixell de Vapor 2010.Jaume Cela. Ed. Cruïlla- Victor goes on an outing / EnVíctor se’n va d’excursió. Pas-qual Alapont. Ed. Ànima Llibres

DVD

- El erizo (inspirada en el best-se-ller L’elegància de l’eriçó)- Los límites del control- Muchachada nuiActivitats de la Biblioteca

Dimecres 14 de setembre: Reu-nió del Club de lectura de la bi-blioteca. Parlarem del llibre El celés blau, la terra blanca de l’escrip-tora Hiromi Kawakami.

HORARI D’ESTIU (15 de juny al 15 de setembre)- Matins: dimarts, dimecres, dijous i divendres- Tarda: dilluns

HORARI HABITUAL- De dilluns a divendres de 16:30h a 20:30h- Dissabtes de 10h a 13 h

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 6

25730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.cat

Tel: 973400754http://

bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConnexió Wi-Fi

la Palanca 41

PER QUÈ DIEM...

a dita s’aplica quan es pro-dueix un soroll molt fort i,sovint, de llarga durada.

Quan el mot s’usa en masculí,‘terrabastall’ es refereix, efectiva-ment, a un soroll que es perllongadurant un cert temps o que sol serforça alt. En canvi, quan s’utilitzala forma femenina, ‘terrabastada’,es refereix més aviat a una cosamolt breu pel que fa a la seva dura-da, però forta i important. Així, perexemple, pot ser una terrabastadade pluja, de vent, quan et fa malalguna part del cos momentània-ment però de manera intensa, comara un mal de queixal o de cap, quegairebé sempre es presenten demanera aguda però durant relativapoca estona. L’ús que avui en dia es dóna aaquesta dita és en sentit figurat, jaque la paraula ‘terrabastall’, segonsel diccionari, significa l’estrèpit quefa una cosa en caure, un daltabaix,i popularment s’aplica sobretot a lacaiguda de parets en un enruna-ment, la qual cosa sol produir-se de

manera ràpida i amb un soroll fort iintens. Segons el diccionari, un terra-bastall és també la part superior deles dues en què es divideix parcial-ment l’espai d’una habitació, mitjan-çant un sostre a una certa altura delterra, és a dir, el que se’n diu forçavegades i de manera errònia ‘altell’.Encara que s’aparti una mica de lafinalitat d’aquesta secció, voldríemmirar d’aclarir en el possible la con-fusió que sol haver-hi pel que fa aaquest concepte. De fet, un ‘altell’ és una petitaelevació del terreny, mentre el queen castellà coneixem com ‘altillo’,s’hauria de dir de diferents mane-res segons el seu emplaçament iutilitat. Tal com hem dit més amunt,quan el mot es refereix a la partsuperior d’una habitació destinadaa usos diversos, rep el nom de ‘ter-rabastall’ i també ‘entresolat’: perexemple, “l’apartament té el dormi-tori en un entresolat (o terrabas-tall)”. Quan es refereix a la part su-perior d’un armari o d’un altre mo-

ble, se’n diu ‘els dalts’ (de l’armari),‘cap’ o ‘sobrecos’: per exemple,“desa les mantes als dalts (o alsobrecos) de l’armari”. Si es tractade la part compresa entre un sos-tre i un sostre fals per sota l’anteri-or, destinat, aquest sí, a guardar-hiels mals endreços, l’espai té el nomde ‘sostremort’ i també ‘antosta’: perexemple, “les joguines velles delsnens les he posat al sostremort (oa l’antosta)”. Al Cabrarès (*) es donava el nomde terrabastall a unes petites bar-raques, uns corrals destinats a dei-xar-hi el bestiar. Aquests espais dis-posaven d’una planta alta on esguardava l’herba que servia de jaçals pastors i d’una planta baixa perallotjar-hi les bèsties. La part altade la barraca era, així, molt apropi-ada per a dormir-hi a l’hivern, ja quel’escalfor que desprenia el ramatajudava a guarir-se millor del fred. En qualsevol cas, no creiem queaquestes rústiques construccionstinguin cap relació amb la dita queavui ens ha ocupat.

...que hi ha un gran terrabastall?

L

(*) Cabrerès: subcomarca també coneguda actualment com a Collsacabra, al nord-est de la plana deVic, entre les comarques d’Osona, la Selva i la Garrotxa. Dins el terme de Cabrerès hi trobem els pobles de Santa Maria de Corcó - L’Esquirol, Tavertet, Rupit,Susqueda, Sant Feliu de Pallerols i la Vall d’en Bas. Santa Maria de Corcó – L’Esquirol, a més, té nuclis depoblació agregats com Sant Martí Sescorts, Sant Julià de Cabrera i Cantonigrós. El nom de Cabrerès prové dels comtes de Cabrera que van donar nom a aquestes terres. Als segles X i XI s’adoptà el sistema feudal a Catalunya com estava establert a la resta d’Europa. El títolde vescomte de Cabrera fou donat per l’emperador Carlomagne al Sr. Ponce de Cabrera l’any 791. Fouconfirmat pel rei Pere IV de Catalunya a l’any 1353. Va ser aleshores quan van canviar el nom de vescom-tes de Girona per la de vescomtes de Cabrera. Van ser també comtes d’Osona i de d’Mòdica i vescomtesde Bas i Àger. En el segle XI van fer edificar un castell a Hostalric, en un punt estratègic dalt d’un turó quedomina el més tradicional dels camins cap a França. Així la vila es convertí en la seva capital administra-tiva. Una altra residència seva va ser el castell de Montsoriu, el castell gòtic més imponent de Catalunya i undels recintes medievals més importants del país. Està situat al cim d’un turó, al peu del Montseny i davantLes Guilleries, a la comarca de la Selva. En aquest enclavament els Cabrera van instal·lar la seva seumilitar, al segle XIII, quan la seva nissaga era de les més poderoses del país i de tota la Mediterrània, alcostat de Pere III, el Cerimoniós.

Albert Vidal

www.lapalanca.cat

42 la Palanca

FA 25 ANYS

LA FITXA

Número: 56Data: agost de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

ot i ser la revista de l’agost,no es parla de la Fira delMeló. Dedueixo que devia

publicar-se abans de la celebracióde la Fira. Per alta banda, destacol’article de les pàgines centrals de-dicat a l’historiador JosepLladonosa. PORTADA. Il·lustren la portadaun parell de fotos ben diferents. Unaimatge ens mostra un dels col-laboradors de l’emissora municipalen les instal·lacions d’aquesta. L’al-tra és de l’equip de futbol salaJorper’s, que hem sabut que va serel subcampió d’aquell estiu (el cam-pió, SAT Solés). El curiós és queen el contingut interior de la revistano hi apareix cap més informaciósobre el futbol sala i només un acla-riment sobre el fet que la revista il’emissora no tenien cap lligam. EDITORIAL. L’editorial, amb eltítol S’obre el cine Catalunya, fareferència a la reobertura d’aquestcinema gràcies a una iniciativa dela Dàlia Blanca i després de 4 anyssense que Artesa pogués gaudird’aquesta activitat, que en altresèpoques havia comptat amb 3 sa-les en funcionament. LOCAL. La Informació Municipalrecull la relació de factures i de lli-cències d’obres aprovades en elmes de juny. En el Noticiari Local d’aquestmes destaquen l’aprovació del pro-jecte de pavimentació del camíd’accés a Seró amb un pressupostde 6,9 milions de ptes., la sol·licitudde la Companyia Mediterràniad’Energies a la Confederació Hidro-gràfica de l’Ebre per tal de construiruna minicentral elèctrica en el ter-me d’Alòs de Balaguer i l’aprova-ció per part de l’Ajuntamentd’Agramunt dels estatuts d’unamancomunitat per a l’abastamentd’aigües que inclou diversos muni-cipis entre els quals el d’Artesa. COMARCA. A Des del Miradordel Montsec, Ferran Sánchez Agus-tí ens presenta una acurada des-cripció de l’ermita de Santa Cecília

de l’antic poblament de Fabregadai en destaca “un interessant treballd’opus spicatum”. L’article ve acom-panyat d’un croquis de la planta del’ermita. En una altra pàgina d’aquestasecció, Sánchez ens fa saber que,segons un parell d’estudiosos, lanecròpolis que presenta una vinte-na d’enterraments entre Vernet iBaldomar és medieval. J.M. Solans ens informa delspremiats en el II Concurs de Foto-grafia d’Anya, el premi extraordinaridel qual va ser pel lleidatà Jesús

Raga. Les obres presentades s’ex-posaren a l’escola de la població. Jaume Armengol ens presenta elnoticiari d’estiu de Foradada. Ensparla de la construcció de nínxols ide la reforma del carrer de Sant Urbà,però sobretot dels problemes que el

Agost de 1986

T

la Palanca 43

FA 25 ANYS

temps va causar a la pagesia. També trobem en aquesta seccióel programa de la Festa Major deTudela, que aleshores se celebravaa primers de setembre. Hi destacal’actuació del grup artesenc d’anima-ció infantil Tres Trossos de Tres. Per acabar, una petita descrip-ció del municipi de Foradada, delsseus pobles i dels indrets més ca-racterístics, com el santuari deSalgar o el càmping Cel de Rubió. FLASH. Continuació de l’articleiniciat el mes anterior: Artesa turís-tica (II). En aquesta ocasió es par-la de caça i pesca, del santuari deSalgar, de festes, fires i aplecs, dela Fira de la Perdiu i de Sta. Mariade Meià. Queda clar que Artesasense tota la seua rodalia no seriagaire turística. INFORME. Els redactors FerranSánchez, J.M. Espinal i BartomeuJové presenten un interessant arti-cle en les dues pàgines centrals:Josep Lladonosa i Pujol, insignehistoriador lleidatà, artesencd’adopció. El motiu és que l’histori-ador i la seua esposa, MariaMorancho, emparentada amb CalPedrol de Vall-llebrera, residirien al-gunes temporades a Artesa.Lladonosa, d’avançada edat, va afir-mar que col·laboraria amb la revista. REPORTATGE. J.M. Solans es-criu Llar d’infants “El petit príncep”.En fa una petita introducció respec-te al 5 anys de funcionament (desde febrer de 1981). Ubicada en unasala de les Escoles Velles, on ac-tualment hi ha l’Escola de Música,la primera responsable va ser RosaM. Mestres, després AngelinaJovell i en el moment de l’article,

Magda Fontanet, laqual explica aspec-tes de l’educacióen els primersanys. PÀGINES VER-DES. Aquestanova secció dónacabuda a l’articleDisfrutem la naturade Joan Aranès iClua, que signatambé com a mem-bre del CENG.Després de diver-ses reflexions so-bre l’educació eco-lògica, l’autor aca-ba informant que elCENG té en projec-te organitzar unaescola de natura. LA NOGUERA,de Josep M. MataPerelló, sembla lacòpia d’un article d’aquest conegutgeòleg, tot i que en desconeixemel seu origen. Ens parla d’una No-guera una mica diferent a l’actual,amb més extensió i més municipis,quan encara hi havia incloses pobla-cions com Alfarràs, Bellvís o Linyola,avui pertanyents a altres comarques. ESPORTS. Resum de tempora-da és un article sobre el Club d’Es-cacs. Pel que llegim, la temporada85-86 va ser la millor de la històriadel club, amb 3 equips i jugadorsmolt ben classificats, destacant Es-teve Puigpinós com a campió indi-vidual a la 2a categoria. Secció handbol, CENG ens par-la de la també magnífica temporadad’un esport que s’havia posat en mar-

xa a Artesa nomésfeia 2 anys. ElCENG va acon-seguir una meri-tòria tercera posi-ció al campionatprovincial i es veuque guanyant l’úl-tim partit contra elSeròs (van faltardos gols) hauriaestat el campió. DE LA VELLA

ARTESA. El Brunet d’Artesa conti-nua amb L’auca d’Artesa, 1900-1936. Entre els personatgesd’aquest mes, destaca l’espai quededica al rei Alfons XIII amb motiude la seua visita a la finca La Peixerade Collfred, propietat aleshores deJoan Maluquer i Viladot. IMATGES D’AHIR. Aquest meshi trobem dues fotografies de l’es-glésia parroquial d’Artesa, dedica-da a la Mare de Déu de l’Assump-ció: l’antiga, enderrocada a finals dela dècada de 1960, i l’actual, cons-truïda en el mateix lloc. CARTES A LA REDACCIÓ. LaJunta de la Societat Coral la DàliaBlanca informa de la creació d’unasecció de cinema, activitat que esrealitzaria al Cine Catalunya. Tam-bé s’informa dels preus de les en-trades i dels abonaments per alssocis i no socis. HUMOR. Quimet i Cosme en unparell d’acudits estiuencs, que re-produïm. CONTRAPORTADA. Aquestapàgina ens presenta 3 fotografiesde piscines de la comarca amb eltítol Les piscines a l’estiu.

Ramon Giribet i Boneta

44 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mesos de juny i juliolSESSIONS DEL PLEPlens extraordinaris: 11 i 27 dejuny i 11 de juliol

JUNY

Es constitueix l’ajuntament amb elsnous regidors i regidores, que pre-nen possessió dels seus càrrecs:Grup ERC-AM:- Domènec Sabanés i Porta- Joan Camats i Campabadal- Antoni Belchi i Escobosa- Elisabet Camats Gonzàlez- Maria Jovell i Solé- Josep Maria Mayora i Pijuan- Francesc Puigpinós i PortaGrup CiU:- Domènec París i Artigues- Joan Carles Eroles i Solanes- Maria Alba Solanes i Sangrà- Antoni Colom i Ariet

S’escull Domènec Sabanés i Portacom a nou alcalde:Domènec Sabanés i Porta: 7 votsDomènec París i Artigues: 4 vots

S’acorda que les sessions ordinàri-es del Ple tinguin lloc el primer di-lluns no festiu de cada mes, a les 21h.- A favor: 7 vots (ERC)- Abstencions: 4 vots (CiU)

S’acorda establir que les sessionsordinàries de la Junta de GovernLocal tinguin lloc els dilluns no fes-tius de cada setmana de l’any, a les21h, excepte la setmana que hi hagiPle.A favor: 7 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CiU)

Es dóna compte de la resolució delnomenament dels membres de laJunta de Govern:- Joan Camats i Campabadal- Antoni Belchi i Escobosa- Elisabet Camats i Gonzàlez

Es dóna compte del nomenamentles Tinences d’Alcaldia, i s’estableixque en cas d’absència, vacant,malaltia o qualsevol altra impossi-

bilitat de l’Alcaldia, les seves atri-bucions i competències seran des-envolupades, en primer lloc pel 1rtinent d’alcalde i, en segon lloc, pel2n o 3a indistintament:- 1r tinent d’alcalde: Joan Camats iCampabadal- 2n tinent d’alcalde: Antoni Belchi iEscobosa- 3a tinent d’alcalde: Elisabet Ca-mats i Gonzàlez

S’aprova, per unanimitat, la crea-ció de la Comissió Especial deComptes, integrada per les se-güents persones:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Joan Camats i Campabadal (perERC)- Joan Carles Eroles i Solanes (perCiU)

S’aprova, per unanimitat, el nome-nament dels representats munici-pals als òrgans col·legiats:a) Patronat Emissora Municipal deRàdio:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Josep Maria Mayora i Pijuan(ERC)- Joan Camats i Campabadal (ERC)- Antoni Belchi Escobosa (ERC)- Joan Carles Eroles i Solanes (CiU)- Maria Alba Solanes i Sangrà (CiU)b) Consell Escolar Municipal:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Francesc Puigpinós i Porta (ERC)- Elisabet Camats Gonzàlez (ERC)- Antoni Colom i Ariet (CiU)c) Junta Permanent Consell Esco-lar Municipal:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Elisabet Camats i Gonzàlez (ERC)- Antoni Colom i Ariet (CiU)d) Consell Escolar Institut Els Pla-nells:- Francesc Puigpinós i Porta (ERC)e) Consell Escolar Escola Els Pla-nells:- Elisabet Camats i Gonzàlez (ERC)

f) Consell Escolar Escola de Música:- Francesc Puigpinós i Porta (ERC)g) Agrupació de Defensa ForestalSant Mamet:- Francesc Puigpinós i Porta (ERC)- Domènec París i Artigues (CiU)h) Comitè de Seguiment del Pla deBarris:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Antoni Belchi i Escobosa (ERC)- Josep Maria Mayora i Pijuan(ERC)- Joan Camats i Campabadal (ERC)- Domènec París i Artigues (CiU)i) Comitè d’Admissió de la Residèn-cia:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Maria Jovell i Solé (ERC)- Maria Alba Solanes i Sangrà (CiU)j) Consorci Localred:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Josep Maria Mayora i Pijuan(ERC)k) Fundació Privada Obra Social dela Cooperativa del Camp d’Artesade Segre i Comarca:- Francesc Puigpinós i Porta (ERC)l) Canal Segarra-Garrigues:- Francesc Puigpinós i Porta (ERC)m) Comissió Delimitació Territorial:- Domènec Sabanés i Porta (Alcal-de)- Montserrat Macià i Nogués (se-cretària accidental)- Antoni Belchi i Escobosa (ERC)- Antoni Colom i Ariet (CiU)

JULIOLAbsències: Joan Camats iCampabadal (ERC)

Es dóna compte de la delegació deles diferents àrees i matèries alsregidors i regidores següents:- Obres i Urbanisme: Antoni Belchii Escobosa i Domènec Sabanés iPorta (suport)- Hisenda Local i Personal: JoanCamats i Campabadal- Esports i Festes: Antoni Belchi iEscobosa i Elisabet Camats i

la Palanca 45

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Gonzàlez (suport)- Fira, Comerç i Entitats: MariaJovell i Solé i Josep M. Mayora iPijuan (suport)- Agricultura i Ramaderia: FrancescPuigpinós i Porta- Cultura i Juventut: FrancescPuigpinós i Porta i Elisabet Camatsi Gonzàlez- Ensenyament: Elisabet Camats iGonzàlez i Francesc Puigpinós iPorta (suport)- Pobles Agregats: Josep M.Mayora i Pijuan i DomènecSabanés i Porta (suport)- Sanitat: Elisabet Camats i Gonzàlezi Maria Jovell i Solé (suport)- Indústria i Medi Natural: Joan Ca-mats i Campabadal i Josep M.Mayora i Pijuan (suport)- Turisme, Serveis i mitjans de Co-municació: Josep M. Mayora i Pijuan- Benestar Social i Acció Ciutada-na: Maria Jovell i Solé i ElisabetCamats i Gonzàlez (suport)

S’aprova designar al senyor JoanCamats i Campabadal com a regi-dor tresorer de l’Ajuntament.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CiU)

S’aprova, inicialment, el pressupostgeneral de l’Ajuntament per al’exercici econòmic 2011, que inte-gra el del Patronat de l’EmissoraMunicipal de Ràdio, per un importtotal de 5.274.241,12 euros.A favor: 6 vots (ERC)En contra: 4 vots (CiU)

S’aproven, per unanimitat, les se-güents certificacions d’obra:- Certificació núm. 6, per 43.493,06euros, de l’obra “Escola de Músi-ca”, realitzada per l’empresa Car-rers i Obres SL.- Certificació núm. 7, per 86.315,71euros, de l’obra “Escola de Músi-ca”, realitzada per l’empresa Car-rers i Obres SL.- Certificació núm. 3, per 72.573,36euros, de l’obra “Ampliació i Refor-ma del Centre d’Atenció Primària”,realitzada per l’empresa Carrers iObres SL.S’aprova, per unanimitat, l’adjudi-

cació de les obres següents:- “Millora de la xarxa de sanejamenti adequació dels entorns de la car-retera a Alentorn, 2a fase” a l’em-presa Promalos-Olsina SL, per139.778,67 euros (IVA inclòs).- “Urbanització dels carrers JesúsSantacreu, Sants Cosme i Damià,Mare de Déu de Salgar, MariaAnzizu i Sant Sebastià” a BenitoArnó e Hijos SA, per 75.975,41euros (IVA inclòs).

S’acorda, per unanimitat, declararfestes locals d’Artesa de Segre perl’any 2012, els dies 20 de gener,Sant Sebastià, i 28 de setembre,Festa Major.

S’acorda, per unanimitat, aprovarel conveni de col·laboracióinteradministrativa entre l’Associa-ció Catalana de Lleure Formatiu(ASCALFÓ) i l’Ajuntament d’Artesade Segre per col·laborar en el des-envolupament dels objectius co-muns, i específicament, en la rea-lització d’un camp de treball de vo-luntaris.

S’aprova l’extinció de la FundacióPrivada Obra Social de la Coope-rativa del Camp d’Artesa de Segrei Comarca, davant la impossibilitatde formular un pla de viabilitat ate-nent a les càrregues de la fincacedida per a la construcció d’unaresidència.A favor: 6 vots (ERC)Abstencions: 4 vots (CiU)

JUNTES DE GOVERN(ordinàries: 4 i 25 de juliol)

S’aprova la relació de factures,majors de 120,20 euros, pendentsd’aprovació, corresponents a l’exer-cici comptable 2011, que pugen laquantitat de 283.240,41 euros.

S’aproven les següents llicènciesd’obra:- A Gabriel Rodríguez Pérez, per ala instal·lació de calefacció a l’ha-bitatge situat en la planta tercera,porta primera, del C/ Segre, 12, a

Artesa de Segre.- A Aigües del Segarra Garrigues,per a la realització d’una rasa encamins rurals per al subministra-ment elèctric de la bassa situadaen la parcel·la 9047 del polígon 25,prop de la vila de El Gos, d’aproxi-madament 410m, per 0,40m d’am-ple i 0,70m de profunditat.

S’aprova l’autorització d’escomesad’aigua potable a Miquel CastellsRibó, al local en planta baixa situatal C/ Sants Cosme i Damià, 21, aArtesa de Segre.

S’aprova, prèviament, el projected’una actuació específica d’interèspúblic en sòl no urbanitzable, promo-gut per Agronet SCP, per l’ampliaciód’una explotació porcina de produc-ció de garrins, a situar al polígon 6,parcel·les 244 i 248, a Vernet.

S’acorda aprovar inicialment la mo-dificació puntual Text refós del Plad’Ordenació Urbanística Municipal,del sector S-VN1 del nucli de Vernet.

S’acorda atorgar al senyor JoaquimMartín Navas, amb domicili al C/Balaguer, 11 1r, a Artesa de Segre,una targeta d’aparcament individu-al per a persones amb disminucióen la modalitat de titular no conduc-tor amb una validesa de 10 anys apartir d’aquesta concessió.

INFORMES D’ALCALDIA

El Consell Comarcal de la Nogue-ra ha concedit una subvenció de1.100 euros per l’activitat de Firade Sant Bartomeu 2011.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs de laDiputació de Lleida ha conceditaquestes subvencions:- Despeses de la gestió de l’Escolade Música d’Artesa de Segre, 1.082euros.- Despeses de l’Emissora Munici-pal de Ràdio d’Artesa de Segre,1.316 euros

Eva Maza i Batlle

46 la Palanca

PROGRAMA FESTA MAJOR D’ARTESA

Dimecres 28 de setembre

21:30h, Sala d’Actes de l’AjuntamentSORTEIG PÚBLIC DE LLOTGES(veure INFORMACIÓ)22h, Pl. BallHAVANERES I CREMADA DEROM amb el grup PORT BO

Dijous 29 de setembre

17:30h, C/ Bisbe Bernaus i Pl. BallTRACA I REPIC DE CAMPANESSeguidament a la pistapoliesportiva del Camp Municipald’Esports, BERENAR INFANTIL IPINTADA DE MURALS (veure IN-FORMACIÓ)22h, Pavelló PoliesportiuXXè SOPAR DE GERMANOR(veure INFORMACIÓ)Seguidament BALL amb l’orques-tra SATURNOTot seguit MARXA amb DJ TETEPRODUCTIONS6h, davant del Pavelló PoliesportiuSALSITXADA POPULAR

Divendres 30 de setembre

8:55h, església parroquialMISSA12h, església parroquialMISSA13h, Pl. BallSARDANES amb la cobla-orques-tra LA PRINCIPAL DE LA BISBAL16h, Pavelló PoliesportiuXVIIè CONCURS DE BOTIFARRA(veure INFORMACIÓ)18h, Pl. BallESPECTACLE INFANTIL SOM DEL’OEST amb el grup ENCARA FA-REM SALAT

18h, Pavelló PoliesportiuCONCERT a càrrec de l’orquestraLA PRINCIPAL DE LA BISBAL20h, Pavelló PoliesportiuBALL DE TARDA amb l’orquestraLA PRINCIPAL DE LA BISBAL23:30h, C/ Bisbe BernausORGIA DE FOC (Correfocs) a càr-rec de ELS FOLLETS (veure IN-FORMACIÓ)0:30h, Pavelló PoliesportiuBALL DE NIT amb l’orquestra LAPRINCIPAL DE LA BISBALTot seguit MARXA amb el grupTREMENDOS

Dissabte 1 d’octubre

11h, església parroquialMISSA11h, Camp Municipal d’EsportsPARTITS DE FUTBOL BASE 713h, des del C/ Bisbe Bernaus finsdavant de l’AjuntamentGRUP DE DANSES LAFAREANDOLA C.E.R. L’ESCALAacompanyats per ELSESPORRETSA partir de les 16h, PavellóPoliesportiuPARTITS DE BÀSQUET16h, Camp Municipal d’EsportsPARTITS DE FUTBOL BASE IN-FANTILSA partir de les 17h, LOKAL (edificiLa Granja)CONCURS DE PLAY STATION18h, Pl. BallESPECTACLE INFANTIL DE MÀ-GIA a càrrec d’ENRIC MAGOO18h, Camp Municipal d’EsportsPARTITS DE FUTBOL BASE JU-VENILS

18h, Pavelló PoliesportiuCONCERT a càrrec de l’orquestraMETROPOL20h, Pavelló PoliesportiuBALL DE TARDA amb l’orquestraMETROPOL20:30h, església parroquialMISSA VESPERTINA23:30h, Pavelló PoliesportiuESPECTACLE CLÒNICAD´HUMOR amb PEP PLAZA (veu-re INFORMACIÓ)1:30h, Pavelló PoliesportiuBALL DE NIT amb l’orquestraMETROPOLTot seguit MARXA amb el grupMOBY DICK

Diumenge 2 d’octubre

8:55h, església parroquialMISSA9h, Camp de Tir AntonaTIR AL PLAT12h, església parroquialMISSA13h, Pl. BallSARDANES amb la cobla JOVE-NÍVOLA D´AGRAMUNT i VER-MUT DE FESTA MAJOR16:30h, Pavelló PoliesportiuPARTITS DE BÀSQUET17:30h, Camp Municipal d’EsportsPARTIT DE FUTBOL: CE ARTESADE SEGRE - UE BALÀFIA18h, C/ Bisbe BernausESPECTACLE INFANTILDELL´ARTE amb el grup ALEATEATRE18h, Pavelló PoliesportiuCONCERT a càrrec de l’orquestraATALAIATot seguit, SESSIÓ LLARGA DEBALL amb la mateixa orquestra

INFORMACIÓ

General- Tots els actes començaran puntualment.- Totes les sessions de ball són gratuïtes i es faran al Pavelló Poliesportiu.- L’organització es reserva el dret a alterar el present programa.- En cas de mal temps, les havaneres i les sardanes es faran al Pavelló. Els actes infantils es faran a la DàliaBlanca.- Cal ser puntuals als concerts i al teatre i guardar-hi el màxim silenci.- Es prega la col·laboració de tothom per a la millor organització dels actes.- Dijous a la tarda cal deixar lliure de cotxes el carrer Bisbe Bernaus i els voltants de l’església.- En acabar els concerts caldrà deixar les cadires lliures per a poder recollir-les.

la Palanca 47

Llotges- Preu de les llotges: 77 euros.- Poden encomanar-se i pagar al primer pis de l´Ajuntament fins al dilluns 26 de setembre.- El lloguer d’una llotja dóna dret a l’ús de la mateixa durant tota la Festa Major (excepte per a l’espectacle deldissabte 1 d’octubre).

Pintada de murals- Aconsellem que es porti roba adequada per pintar.- Caldrà apuntar-se a l’Ajuntament, de dilluns a divendres i de 9h a 14h, per a millor organització.

Sopar de germanor- Menú adult: Fideuà de peix, vedella a la jardinera amb bolets i gelat. Pa, aigua, vi i cava. Cafè i licors. Preu16 euros.- Menú infantil: Pollastre amb patates, refresc i gelat. Preu: 9 euros.- En acabar el sopar es farà el XIVè Bingo de Festa Major amb premis secs, salats i mullats.- Caldrà apuntar-se per colles i es podran adquirir els tiquets a l’Ajuntament fins al 27 de setembre.

Campionat de botifarraInscripcions el mateix divendres 30, a partir de les 16h al pavelló.

Orgia de foc – Correfocs- A l’Orgia de Foc cal anar-hi ben equipat i no s’han de cometre imprudències.- Es prega la col·laboració dels veïns de la zona on es faci el correfocs.- Cal prendre mesures preventives: no deixar vehicles aparcats al carrer per on passi el correfocs, tancarbalcons i finestres.- No s’ha de llençar aigua durant l’acte. Podeu provocar greus accidents si mulleu la pólvora dels artefactespirotècnics.

Espectacle- Venda d’entrades a l’Ajuntament (de 9h a 14 h) fins al dia 29. El divendres 30 i dissabte 1, a la taquilla delPavelló.- Després del ball de tarda del dissabte, ja no es vendran més entrades.- Les entrades són numerades.- Preus: Llotges (sense numerar), 15 euros. General: 18 euros (les deu primeres files) i 15 euros (la resta).- Un cop iniciat l’espectacle no es podrà entrar a la sala.

PROGRAMA FESTA MAJOR D’ARTESA

FESTA NACIONAL DECATALUNYA

Artesa de Segre

Dissabte 10 de setembre

A les 22h, a la plaça de la Nació CatalanaCançons de lluita, amor i combatIntèrprets: Bernat Giribet i Meritxell GenéOrganitza: Comissió 300Col·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre,Òmnium Cultural i Castells de Lleida

Diumenge 11 de setembre

Actes de la Diada:- A les 9.30h, concentració a la plaça de la NacióCatalana. Cercavila amb grup de grallers i cap-grossos ELS ESPORRETS

- A les 10h, col·locació de la Senyera a la Rocadel Cudós. Coca i beure per a tothom- A les 18h, ballada de sardanes al pavelló amb lacobla COBLA VENTS DE RIELLA

Aplec del conill, durant el dia al PavellóPoliesportiu. A la tarda es repartirà berenar per atothom!Organitza: Associació de Comerç i Serveisd’Artesa de Segre

Per la Diada i per la Festa Major,pengeu la senyera o l’estelada al balcó!

Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre (Regi-doria de Cultura i Regidoria de Festes)Col·labora: Bombers Voluntaris, Protecció Civil,Comissió 300, Associació de comerç i serveis

la Palanca 49

HUMOR

PALANC-OCI

J. G

alce

ran

SOLUCIONSJeroglíficFa migdiada (fa, mig dia, da).Problema d’escacs1- Ce7+, Rh8; 2- Dxh7, Rxh7; 3- Th4++.

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Jeroglíficper David Fusté

Què fa el teu amic?

NOTANOTANOTANOTANOTA

dill...

DADADADADA

50 la Palanca

IMATGES D’AHIR

n el transcurs dels temps, laFira de Sant Bartomeu haviscut diferents etapes, pe-

tites adaptacions a les necessitatsdel moment, segons la demanda deproductes al mercat. El seu origen ve del 22 de maigde 1443, quan el Rei Alfons IV elMagnànim lliurà mitjançant Decretquatre fires al nostre poble. La Firade Mitja Quaresma, la de SantaCecília, la de Nadal i la de SantBartomeu, que és l’única que per-sisteix durant els anys, adaptant-sea les circumstàncies dels temps.S’ha celebrat de manera ininter-rompuda fins avui amb l’excepcióde l’any 1889 per motiu de la pes-ta, sent alcalde llavors Miquel Simó. Les altres fires han anat desa-pareixent en perdre la seva funcio-nalitat. La de Sant Bartomeu haanat ampliant la seva denominacióal llarg de la història, adaptant-seals productes principals. Anys en-rere també es deia la “Fira d’Agost”o “Fira dels Gitanos” que eren ungrup potent com a tractants de bes-tiar i com a quincallaires. Hi ha qui recorda que, antiga-ment, els gitanos aprofitaven la Fira

per a casar-se. Es reunien darrerela Caserna en una esplanada onavui hi ha el carrer Mare de Déudel Pla. La vigília, al redós dels car-ros, feien una gran foguera i el ca-sori tenia lloc a la nit. Els nois i lesnoies amb vestits llargs ballaven alritme de les guitarres acompanya-des de palmes. El foc, la música ila dansa omplien de màgia la nit. La canalla del poble ens asse-iem quiets a prop de l’acte cerimo-nial, atents a aquella simbologia nopròpia i que ja forma part de la his-tòria de la nostra ciutat. Algunes de les cançons que ba-llaven deien: “Que levante elpadrino la novia, que levante elpadrino la novia, que guapa estabala novia, la novia, el ‘pare’ estácontento porque se casa su hija. El‘pare’ está contento porque la florde su casa se casa”. I una altra:“Cuando se casa la novia, da lahonra a los familiares, tocan laspalmas sus primos, baila su ‘mare’,canta su ‘pare’. Venid gitanos,vamos a cantarle a la novia floresen el aire”. De temps antics, es venien ani-mals que es distribuïen per tot el

poble: al Castellot es venien elsbous, al carrer Calvari els cavalls iles mules, i al carrer Sant Jordi elsporcs. Al Nucli Antic, a la plaça delBall es venien els alls; a la plaçaMajor, els conills, els ous i les galli-nes; al Joc de la Pilota, hi havia lesparades de quincalla; al carrer SantJoan, fruita i verdura; a la secla,rucs i someres. Posteriorment, l’any 1980 es vapassar a dir també “Fira del Meló”,ja que el meló era un producte ques’havia començat a conrear ambforça èxit i des de la Cooperativa,per iniciativa de Jesús Santacreu,es va aprofitar per promocionar-loa la Fira. Anys després, van pren-dre rellevància productes com el vii l’oli, i altres productes i oficis arte-sans. En els darrers anys, la Firaha agafat un caire més gastronò-mic amb la paella, el concurs culi-nari del conill, el tast de vins i lacuina del meló, entre altres.

Bartomeu Jové i SerraFotos (de 1920): Fons

Fotogràfic SalvanyAmb la col·laboració de Marta Boher

i A. Jiménez i els seus amics

E

La Fira en diferents èpoques

LA FOTO

Sota el lema “tot obert!”, l’Ajuntament d’Artesa ha començat una campanya de promoció del comerç locali del mercat dominical. La iniciativa consisteix en col·locar cartells als afores. (Foto: Aj. Artesa de Segre)