la PalancaNOVEMBRE 2009 Núm. 326 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Fira de la Perdiu 2009

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALQui té por a la democràcia?

NOTICIARI

NOGUERA

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

ARTESA, PAS A PASBandolerisme a Artesa de Segre (V)

INFORME: El català, una llengua amagada (II)

MIDES I VIRACLESUn estiu de fa molts anys

OPINIÓ: La natalitat a Catalunya i a Artesa. 2008

ESPORTSEscalada a la cara sud de la MaladetaOriol Badia. Resum de la temporada

PARLEN LES ENTITATSAssociació de dones «La Coma de Meià»Curs de sabó de les Artesenques Actives

ESPORTSEquips de bàsquet del CENG 2009-2010

TEMA DEL MESFira de la Perdiu 2009

PARLEN LES ENTITATSArtesa de Segre decideix. Càritas presenta el documentd’acollida del voluntari. Concurs: busca les paraules

IN MEMORIAM

PER QUÈ DIEM...... que algú ha passat la nit en blanc?COSES DEL BRIMEROTreballar a l’ombra i ser amo

PARTITS POLÍTICSAnem a fer poble. Parlar clar perquè tothom ens en-tengui! Reagrupament es presenta a Artesa de Segre

DE COLLITA PRÒPIA: La mort existeix!

MÚSICA, MESTRE!"Noves" cançons tradicionals catalanes

FA 25 ANYS: Novembre de 1984

DES DE L’AJUNTAMENTL’Ajuntament d’Artesa informa

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRLa canalla del Pont. 1900

4

5

Fira de la Perdiu 2009

Pels volts de Sant Martí arriba la Fira dela Perdiu a Vilanova de Meià. Enguanyva tenir lloc el diumenge 8 de novembre.El temps era fresc i ventós, però això nova impedir l’afluència dels encuriosits vi-sitants.

Foto: Eva Sala

20

28

36

6

48

735

14

17

45

23

24

39

42

49

33

46

11

2650

9

18

40

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

OCTUBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 8: Elodie Ariadna Saltos i Àlava, filla de José i de

Gertrudesdia 15: Gemma Solé i Ribó, filla de Carles i d’Ariana

Defuncions:dia 8: Joan Ariet i Vilanova (98 anys),

natural de Santa Fe (Argentina)dia 23: Maria Baella i Sabanés (88 anys),

natural d’Artesa de Segredia 25: Aureli Canes i Solé (91 anys),

natural de Baronia de Rialb

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 6: Enric Vilella i Sala (83 anys),

natural de Tòrrecdia 13: Maria Farré i Aran (85 anys),

natural d’Artesa de Segre

Del 23 de novembre al 5 de desembre:A la Biblioteca Joan Maluquer i Viladot, Exposició50è aniversari d’Astèrix i Obèlix

28 de novembre:A les 20h, a la Dàlia Blanca, Taula rodona: consultasobre la independència. Organitza: Plataforma Artesade Segre decideix (veure pàg. 29)

5 de desembre:A partir de les 21h, al pavelló poliesportiu d’Artesa,Festa perla consulta sobre la independència. Orga-nitza: Plataforma Artesa de Segre decideix (veure pàg.29)

6 de desembre:A les 18h, a la Dàlia Blanca, Recital de poemes deMiquel Martí i Pol a benefici de la Marató de TV3.Organitza: Club de Lectures Artesenc (veure pàg. 15)

7 de desembre:A les 22h, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament deVilanova de Meià, Sopar benèfic per la Marató de TV3.Organitza: Associació de dones "La Coma de Meià"

13 de desembre:- Durant tot el dia: Consulta per la independència.Organitza: Plataforma Artesa de Segre decideix (veu-re pàg. 29)- A les 18h, a la Dàlia Blanca, Festival de Nadal abenefici de la Marató de TV3. Organitza: Club de Lleu-re Altis (veure pàg. 7)

OCTUBRE

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 14,2°Temperatura màxima: 29,1° (dia 6)Temperatura mínima: 0,9º (dia 17)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 31,5 mm (dia 21)Total precipitacions: 85,9 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 36 mm (dia 21)Total precipitacions: 57 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 15,9°Temperatura màxima: 30º (dia 6)Temperatura mínima: 0º (dies 18 i 19)Dies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 44 mm (dia 20)Total precipitacions: 67 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 14,5°Temperatura màxima: 31,8° (dia 6)Temperatura mínima: -1,8º (dia 18)Dies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 26,1 mm (dia 20)Total precipitacions: 79,9 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions."LA PALANCA" no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Qui té por de la democràcia?Des que a Arenys de Munt es va decidir fer una consulta sobre la inde-pendència de Catalunya, que va tenir lloc el passat 13 de setembre, hancorregut molts rius de tinta sobre el tema. Probablement mai s’haviaescrit tant en tan poc temps al respecte. Si la ultradreta, les forces reaccionàries i –per què no dir-ho– determi-nats sectors del poder establert no s’haguessin encebat tant amb aquestapoblació del Maresme, probablement molta gent ni se n’hauria assaben-tat. Ara, per contra, tot aquell col·lectiu que no fa pas molt de temps es vaqualificar com a "català emprenyat" ha reaccionat amb força. Ja ho di-uen les lleis de la física: tota acció té una reacció. En aquest cas es tractad’una cadena: la consulta d’Arenys va mobilitzar determinats sectorsespanyolistes que a la vegada han produït una reacció en cadena delssectors més catalanistes. Resultat de tot plegat: No vols caldo? Doncs, dues tasses. En aquestsmoments ja hi ha més de 200 municipis de tot Catalunya on la societatcivil s’ha posat en marxa per a fer-hi una consulta sobre la independèn-cia. Una o més entitats d’aquests municipis s’han constituït en platafor-mes que, a més, s’han coordinat entre elles. D’aquests municipis, uns160 faran la consulta el proper 13 de desembre, entre els quals Artesa iPonts. La resta es preveu que ho facin més endavant, com és el cas deBalaguer, i no es descarta que s’hi afegeixin altres poblacions. A més, en molts d’aquests municipis, els plens dels seus ajuntamentshan aprovat mocions de suport a aquesta mobilització ciutadana. La ca-suística és molt variada, però en general s’han aprovat en llocs on elspartits anomenats catalanistes sumen majoria respecte als que tenen de-pendència dels seus homòlegs espanyols. Als ajuntaments, però, vist elque va passar a Arenys, se’ls manté al marge de l’organització de lesconsultes. Si la iniciativa té molts mèrits, n’hi ha un de molt important. Ensexplicarem. En qualsevol tipus de votació "oficial" (eleccions o referèn-dums) es posen en marxa tots el mecanismes que estan al servei de lesadministracions: ajuntaments amb els seus empleats i els seus locals,servei de correus... En aquest cas, persones anònimes treuen hores delseu lleure per organitzar sense mitjans (ni personal, ni diners, ni espaispúblics...) una consulta totalment legítima. Els detractors ho plantegen, com sempre que no els interessa el tema,de manera totalment demagògica. Que si hi ha temes més importants(amb la crisi tenen l’argument més fàcil que mai), que si els polítics totssón iguals (que té a veure la "gimnàsia" amb la magnèsia?), que si aixòés cosa de quatre eixelebrats (la desqualificació sempre funciona)... Què hi ha més important que decidir sobre el nostre futur? Per què hibarregem els polítics quan és la societat civil la que es mobilitza? Lesentitats organitzadores i els intel·lectuals que donen suport a la iniciativasón uns eixelebrats?... Anem a votar el dia 13 de desembre i demostrem que la democràciaestà per damunt de tot. Tenim tres opcions, totes elles legítimes: sí, no ien blanc. Anem-hi, de forma tranquil·la però decidida, i donem una lliçóa aquests que ens volen submisos i controlats. Ens podríem continuar fent més preguntes sobre el tema, però la pre-gunta definitiva seria: Qui té por de la democràcia?

Col·laboradors/es del mes: Biblioteca Municipal d’Artesa, Ramon I. Canyelles, Joan Giribet,Josep M. Sabartés, Nic Boliart, Ramon Badia, Associació de Dones "La Coma de Meià", TeresaRibó, CENG, Iolanda Masanés, Eva Sala, Diputació de Lleida, Artesa de Segre decideix, Càritasd’Urgell, Associació de Comerç i Serveis, Albert Vidal, Ton Bonet, Noemí Farré, Eva Maza,Pere Serra, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

6

la P

alan

ca

Baldomar avança cap a l’EMDEl projecte de creació d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD)de Baldomar va entrar als serveis territorials del Departament deGovernació a Lleida el 3 de novembre. El període d’exposiciópública ha finalitzat sense que s’hagi registrat cap al·legació. Laproposta va ser aprovada per unanimitat en el Ple de l’Ajuntamentd’Artesa de l’1 de juny.

Prenen possessió els regidors del PSC

En el Ple ordinari del passat 5 de novembre de l’Ajuntamentd’Artesa, els nous regidors del PSC, Jaume Ferré i Joan Fontanet,van prendre possessió del seu càrrec. Ferré va explicar que cediael càrrec de portaveu del grup al seu company, el qual va llegir unpetit discurs on exposava les seves intencions de cara al que que-da de mandat (podeu llegir-lo a la secció Partits Polítics). En elmateix Ple es va aprovar una modificació del pressupost que no-més va comptar amb els vots a favor dels regidors d’ERC, mentreque els grups de CiU i del PSC es van abstenir.

Artesa amb la consulta sobre la independència

En el mateix Ple del 5 de novembre es va aprovar una moció desuport a les consultes sobre la independència. En aquest cas, vanvotar a favor els grups d’ERC i de CiU, i els regidors socialisteses van abstenir. A primers d’octubre ja es va fer una reunió per a

constituir la Plataforma Artesa de Segre decideix,impulsada per la Comissió 300 anys, que durà aterme la consulta el proper 13 de desembre. Da-vant la dificultat d’organitzar el vot per correu, laPlataforma ha previst un sistema de vot anticipat.

La carretera de Santa Maria ja té projecteEl president de la Diputació de Lleida, JaumeGilabert, aprofità la inauguració de la Fira de laPerdiu (8 de novembre) per entregar al consisto-ri de Vilanova de Meià el projecte de condicio-nament, eixamplament, millora i pavimentacióasfàltica de la carretera LV-9131 de Vilanova aSanta Maria. El projecte contempla un recorre-gut de 2,3 km i un pressupost de 788.697,17 euros.La previsió és que el projecte es pugui incloureen els pressupostos de la Diputació del 2011 o2012.

La Cooperativa aprova ampliar capitalEl passat 11 de novembre la Junta de la Coopera-tiva d’Artesa va aprovar la tan necessària i desit-jada, per alguns, ampliació de capital. Aquesta,que ha de permetre guanyar pes específic i tenirmés força a l’hora de negociar amb els proveï-dors i els bancs, ha estat aprovada, a la fi, en eltercer intent. Val a dir que, pel camí, la Coopera-tiva ha perdut un important nombre de socis des-contents, fins i tot alguns molt crítics, amb l’es-mentada ampliació. El temps, com sempre, ensdirà si l’ampliació serà el remei miraculós quepermetrà a la Cooperativa tornar a caminar ambforça, o si pel contrari només es tractarà d’unpegat per endarrerir la fi d’una etapa.

Aprovació definitiva del POUM d’ArtesaEl Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM) d’Artesa ja és operatiu, després que elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya núm.5508, de data 18 de novembre de 2009, hagi pu-blicat el text íntegre. La Comissió Territorial d’Ur-banisme de Lleida va acordar aprovar-lo defini-tivament el passat 9 de juliol.

Irregularitat urbanística a CubellsTot i que no s’ha fet públic fins fa poc, a princi-pis d’any el Jutjat Contenciós Administratiu núm.1 de Lleida va dictar una sentència que obliga al’Ajuntament de Cubells a enderrocar un edifici,ja que considera nul·la la llicència d’obres (del’any 2006) per deixar construir més alçada de lapermesa. La demanda va ser presentada pel De-partament de Política Territorial i Obres Públi-ques a principis de 2008. L’alcalde, Josep Roig,ha explicat a la premsa que la sentència ha estatrecorreguda davant el Tribunal Superior de Jus-tícia de Catalunya.

7

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Pergamins amb segell de BalaguerEl passat 9 de novembre, amb motiu de les Festes del SantCrist de Balaguer, l’Arxiu Comarcal de la Noguera va oferiruna mostra dels 48 pergamins amb segell que han estat res-taurats recentment. Una bona part d’aquest conjunt de do-cuments són privilegis concedits pels comtes i reis de la ciu-tat de Balaguer, i daten dels anys 1289 al 1719. La singula-ritat d’aquest conjunt es troba en què tots ells contenen unsegell de cera natural que penja del pergamí, el qual serviaper garantir l’autenticitat del document que l’acompanya.

Premi per al Consell ComarcalEl Consell Comarcal de la Noguera ha guanyat el premi a lamillor iniciativa per promoure l’associacionisme juvenil, queli ha estat atorgat pel Consell Nacional de Joventut deCatalunya. Aquest premi li ha estat concedit gràcies a l’or-ganització anual de la Comarkalada, que aquest any ja hacelebrat la seva quarta edició.

Leònids i estudiants al COUEl Centre d’Observació de l’Univers (COU) d’Àger va obrirles seves portes la nit del dimarts 17 de novembre de maneraexcepcional, per oferir la possibilitat que el públic que hiassistís pogués veure una "pluja d’estels" que es preveia es-pectacular. Al final, les previsions de veure uns 200 meteorsper hora en el moment de màxima intensitat no es van com-plir. Aquests meteors són els Leònids, que es produeixencada cop que la Terra intercepta, en el seu moviment al vol-

tant del Sol, les restes de les partícules que va deixar el co-meta Tempel-Tuttle, el qual dóna la volta al voltant del Solen 33 anys. Per altra banda, ja han començat les pràctiquesd’astronomia dels grups d’estudiants de la Universitat deBarcelona. S’espera que passin pel COU al voltant de 200alumnes universitaris l’any.

Ponts i Balaguer també decideixenEl 13 de desembre a Ponts també es realitzarà la consultapopular sobre la independència de Catalunya, mentre que aBalaguer no se sap encara la data de la consulta que volorganitzar la plataforma promotora. Pel que fa a la localitatde Ponts, la impulsora ha estat la revista local Portaveu, a laqual s’hi han afegit una trentena de voluntaris, així com và-ries entitats de la població. Al respecte està prevista una xer-rada-col·loqui organitzada pel 4 de desembre, en la qual hiparticiparà l’escriptor i periodista Víctor Alexandre.

Obres als porxos de PontsL’ajuntament de Ponts ha aprovat la licitació de les obres derehabilitació dels porxos del centre de la població. Es pre-veu, a més de la rehabilitació de la pedra, la millora de laxarxa de sanejament i aigua potable, la rehabilitació de lafusta i la instal·lació d’una il·luminació que estigui d’acordamb l’estil del centre històric.

Anna M. Vilanova

9

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Novetats de novembreNOVEL·LA

Set cases a França. Bernardo Atxaga.Ed. Alfaguara

A Yangambi, vora el riu Congo, l’exèr-cit de Leopold II de Bèlgica imposal’ordre sota l’autoritat d’en LalandeBiran, un poeta amb desitjos d’amas-sar una fortuna i tornar a les tertúliesdels cafès de París.

El col·lecionista de fades. Josep Balles-ter. Ed. L’EclècticaEl llibre s’ambienta en l’Oxford victo-rià i es basa en fets reals, uns documentsno classificats d’un pacient que va re-córrer a la hipnosi per superar l’obses-sió malaltissa per les menors.

A trenc d’alba. Stephenie Meyer. Ed.AlfaguaraLa quarta entrega de la saga juvenil.

BIOGRAFIES

Pep Guardiola. De Santpedor a labanqueta del Barça. Jaume Collell.Ed. Columna.

ALTRES

La dreta espanyola a Catalunya 1975-2008. Joan B. Culla. Ed. La Campana. In-vestigació sense precedents narrada amb laprosa clara, intencionada i de fina ironia.

INFANTIL

PER ALS MÉS PETITS

Els meus pares ja no són nòvios... Arasón amics. Elisa Soro. Ed. Salvatella

CÒMIC INFANTIL

Robinson Crusoe (volums 2 i 3).Daniel Defoe. Ed Cruïlla

Activitats a la biblioteca

El 28 d’octubre els nens i nenes de P5 van poder gaudir de L’HORADEL CONTE amb la Josefina Solans que va explicar Els tres banditsi En Pere sense por.

El 5 de novembre va ser la Riet que ens va llegir CONTES DEGATS. Per a més grans de 5 anys. Els nens, nenes i acompanyantsvaren estar molt atents amb la seva lectura, i fins i tot ens va ensenyaruna cançó en holandès.

El 25 de novembre els nens i nenes de P4 van poder gaudir de L’HO-RA DEL CONTE amb la Josefina Solans que va explicar L’estrellade la Laura i El peix irisat.

Del 23 de novembre al 5 de desembre:EXPOSICIÓ 50è ANIVERSARI D’ASTÈRIX I OBÈLIX.

11

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

Bandolerisme a Artesa de Segre (V)n aquesta cinquena entrega so-bre el bandolerisme a les nostres

terres, recollim un seguit d’històriesviscudes molt de prop pel seu rela-tor, Joan Maluquer i Viladot. En laseva transmissió intentem ser el mà-xim de fidels possible al text original,reproduint alguns fragments de for-ma literal, respectant fins i tot, l’or-tografia de l’època, per tal de no des-virtuar els fets. Així mateix, s’inclouun segon apartat en què, de formagairebé esquemàtica, parlem de l’ar-ribada de la Guàrdia Civil aCatalunya, que tal com vam indicara la tercera entrega d’aquest treball,van desplaçar els Mossos d’Esquadraen les tasques de seguretat.

Anècdotes històriques contadesper Joan Maluquer i Viladot1

A l’autobiografia de Joan Maluquer iViladot2 trobem dues anècdotes reco-llides al llibre biogràfic que amb el tí-tol "Joan Maluquer i Viladot, juriscon-sult i polític", el seu nét, JoaquimMaluquer i Sostres va publicar el 1995,que creiem necessari incloure en aquesttreball, ja que ens ajuden a documen-tar, des de les vivències personals, mo-ments d’aquesta història. La primera fareferència als descrits Borges de Vernetquan "...a les darreries de l’última guer-ra civil, estant caçant pels boscos deFolquer el meu cosí Joan MaluquerPorta en un corriol amagat es va tro-bar amb el Borges [Josep] tot sol a ca-vall i a la mirada de sorpresa del meucosí va contestar el Borges sense atu-rar-se "A Deu siau Joan, Sant Isidroens ha girat l’esquena" i continuà elseu camí vers Andorra i l’emigracióboscos a través. Amb la seva dita vol-

gué significar que jano podien els carlinscomptar amb l’ajutmoral i material delspagesos sens el qualno era possible sos-tenir-se en elcamp..." La segona refe-rència ens exposa lavivència d’un assaltsofert amb resultatde mort del bando-ler: "... En aquellstemps per anar aLleida on sovint cridaven els seus ne-gocis i les relacions de família, l’aviViladot agafava una mula de sella iacompanyat del mosso de peu feia elviatge a cavall travessant grans espaisquasi desèrtics del Urgell. No cal dirque la seguretat dels camins era moltprecària, les guerres i discòrdies civils,la misèria i els vicis havien llançat alcamp alguns desesperats que sols o acolles robaven i assassinaven moltscops als indefensos viatgers. L’avi aprevenció portava sempre una bossaamb algunes monedes d’or, que la do-nava al primer requeriment, content depagar a tant baix preu el que no li lle-vessin la vida. Com el viatge a Lleidael feia sovint, varies vegades s’haviatrobat amb que un lladre li demanavaels diners; l’avi li donava la bossa icontinuava tranquil·lament el viatge.Però heus ací que un dia els surt el lla-dre i els diu "Joan, la bossa" l’avi li vatirar la bossa però el lladre va tenir lamala ocurrència de dir al mosso, "Apaminyó, donem els quartos que portes".El mosso era molt valent (era fill decal Teixidó, de Benavent, quelcom pa-

rents de Cal Masvell) i a qui havia pro-hibit l’avi que el defensés contra els lla-dres com ell volia, va respondre:"Mentres vos heu contentat de robar al’amo no em só mogut perquè ell m’hoté prohibit, però tractant-se de só meujo som amo i ens ho farem" i traient-seel ganivet de la faixa es tirà damuntdel lladre i el va matar. Va netejartranquil·lament el ganivet amb la bru-sa del lladre i prenent-li la bossa la vatornar a l’amo i tots dos van continuarel viatge com si res hagués passat sen-se dir-ne res a ningú i sols al cap demolts anys ho van contar i així es vasaber qui havia lliurat el país d’un pe-rillós malfactor...". Més endavant com-plementa la informació "El moço des-prés d’aquell fet, entrà al cos de Mos-sos de l’Esquadra, a on tinguí jo oca-sió de coneixel. Una filla seva,l’Angeleta, fou anys després cambreraa casa dels meus pares i ja viuda, en1915, fou majordoma del Sant Cristode Balaguer." Sebastià Garralón3, en el seu treballpresentat a la mateixa jornada del GRTPon fou publicat –inicialment– el pre-

E

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

sent, ens relaciona tot un seguit d’as-salts i segrestos de l’anomenada bandadel Parrot formada per homes deJuneda, Mollerussa, Miralcamp,Golmés, Torregrossa, Cervià i del Pa-lau d’Anglesola. Joan Maluquer, a laseva autobiografia ens amplia, de pri-mera mà, la informació sobre el finalde lo Parrot i la seva colla. Maluquerescriu: "La meva mare tenia aMollerussa unes amigues filles d’unmolt ric propietari, batlle de la vila, quede sobre nom li deien lo Parrot. Aque-lles anaven alguna vegada a Agramuntper la festa Major i altres la meva mareanava a la de Mollerusa. No puc precisar l’any pero seria del45 al 50 [parla del 1800] quan acos-tant-se la festa major de Mollerusa,l’avi va dir a la meva mare que peraquell any no li deixava anar [...].Aquest tenia motiu per obrar com obrá,puix per tot el pais d’Urgell, corria comun bum bum especial respecte a CalParrot. A tothom li semblava impossi-ble que aquella casa prosperés com hofeia, puix cada any comprava noves fin-ques i en tot lo tarannà i modo d’ésseres veia que el diner hi sobrava". A la vila es començava a sospitar dela implicació del batlle amb la partidade bandolers, però amb molta prudèn-cia degut a la gran influència que enParrot tenia al país i a la capital i ambmolt bones relacions. Es donà el cas queun diputat català, anomenat Perpinyà,de camí a Madrid fou segrestat entreTàrrega i Vilagrassa i per al qual, elsbandits, van demanar un rescat. Essentel segrestat un diputat molt conegut,s’organitzà un ampli dispositiu policialque limità la llibertat de moviment delssegrestadors que duien amb ells el di-putat, motiu pel qual el van matar. Alcap d’un temps, els Mossos d’Esqua-dra van agafar un parell de bandits delsquals es creia que estaven relacionats

amb el segrest i assassinat del diputat.Amb una tartana es desplaçaren cap aLleida per a ser jutjats davant la Co-missió Militar. En arribar a Mollerussaes van aturar per dinar, tot deixant elspresos, ben vigilats, a la Casa de la Vila. El batlle els reconegué i, per tald’evitar sospites, suggerí als Mossosque a la sortida de Mollerussa, amb elpretext que es volien escapolir, els ma-tessin a trets. En aquell temps, aquestapràctica era força habitual quan es te-nia la certesa que el pres era un crimi-nal. Mitja hora més enllà de la vila, latartana s’aturà i els Mossos van dir alspresos que els donaven uns minuts detemps per resar el Credo. Va ser aleshores, quan els presos pre-guntaren el perquè de tot allò, que elsMossos els digueren que el batlle deMollerussa els havia recomanat que els"peguessin quatre tiros". Va ser llavorsquan els presos van denunciar lo Par-rot com al cap de la partida. Tot seguit,els Mossos junt amb els dos bandolersi lo Parrot continuaren viatge amb latartana cap a Lleida on es celebrà unConsell de Guerra. Als pocs diess’acomplí la sentència, a l’altre costatdel pont que mira els Camps de Lleida,el Parrot i els còmplices van caure d’unadescàrrega de fusell per no alçar-se maimés. Maluquer acaba aquest relat dient:"Quan aixó va ocórrer l’avi cridá a lameva mare i li va dir: Ara ho veus, Ro-seta, perque no et vaig volguer deixaranar a passar la festa Major a cal Par-rot. Allavors la mare s’abocá al coll del’avi i l’besá". Joan Maluquer ens aporta, encara, undarrer relat, el d’un cas succeït poctemps abans de l’assumpte d’en Parrot.Es tracta d’un assassinat que va perpe-trar una dona de Lleida, coneguda comla Maseta, al seu marit. Aquesta vaaprofitar que ell dormia per clavar-li

una agulla d’espardenyer. Un cop mortel marit, retirà l’agulla, rentà la ferida ila dissimulà amb farina per que sem-blés una mort natural. La dona va serdescoberta a causa d’unes esgarrapadesque el marit li va fer per defensar-se.Condemnada a mort, en tot momentdemostrà el seu gran penediment queestovà els cors de les senyores més sig-nificades de la ciutat. El dia de l’exe-cució s’organitzà una llarga processóper acompanyar a la rea al patíbul. Hiparticiparen el bo i millor de la capitalportant ciris, gonfalons i Sant Cristos.La gent, convençuda que degut al seugran penediment aniria al cel, li dema-nava gràcies, essent la més repetida lapetició que quan la seva ànima arribésal cel fes caure una gran pluja que aca-bés amb la sequera que s’estava patint,cosa gens probable, perquè en aquellahora el Sol lluïa amb força. Un cop elbotxí va acabar la feina, la processó se’nva tornar cap a Lleida. Al cap de pocspassos, el cel s’ennegrí, esclatà un tro iuna gran pluja en forma de tempestacaigué sobre el territori. El relat de Joan Maluquer acaba ambaquestes paraules: "La meva mare, queva veure la professó i la Maseta al anaral patíbul, sempre estimà i axis hocontave, com un verdader miracle obratper intercessió d’aquella el que s’ha-gués tornat pluja benéfica aquell sol tanfort que feia, al expirar a les mans delbutxí, aquella desgraciada".

L’arribada de la Guàrdia Civila CatalunyaL’any 1844 s’instal·la la Guàrdia Civila Catalunya. Aquest cos policial, orga-nitzat pel Duque de Ahumada inicià lesseves activitats al Principat el dia 18de novembre, a la ciutat de Barcelona,i amb poc temps anaren cobrint tot elconjunt del territori català. Fins al mo-ment havien estat els Mossos d’Esqua-

12

la P

alan

ca

13

la P

alan

ca

ArArArArArtesa,tesa,tesa,tesa,tesa, P P P P Pas a Pas a Pas a Pas a Pas a Pasasasasas

dra els que feien els serveis de lluitacontra els bandolers i els trabucairescarlistes. Un any més tard, al 1845, la Guàr-dia Civil ja feia serveis conjuntamentamb els Mossos, els quals, com hemcomentat anteriorment, es dissolguerenal 1868. En un recull històric publicat a larevista de la Guàrdia Civil4, s’esmentauna batussa de Benet Tristany el 16 defebrer del 1847 quan aquest, decidit aatacar la vila de Cervera amb l’ajut de200 homes, topà amb una parella deGuàrdies contra la que va disparar re-sultant mort el guàrdia José García iferit el seu company Benito Salgado.Tristany continuà cap a Cervera on tro-bà resistència. Després de quatre horesintentant entrar a la vila, el contingentcarlista decidí fer ruta cap a Torà, llocque no estava defensat. Afegim, fora del’article esmentat que, més tard, a la pri-mavera del mateix any, mossèn BenetTristany entrava a Cervera al crit de"Visca Carles VI" i aconseguí dominarbona part de la Segarra i el Solsonès. Però el que ens crida l’atenciód’aquest recull històric, al resum del’any 1851, és l’esment a la detencióde dos bandolers a Artesa de Segre sen-se més informació. Posats en contacteamb el Servei de Documentació Histò-rica de la Guàrdia Civil, no hi ha hagutmanera de poder recollir més dadessobre aquests bandolers. Consultant elBOP de Lleida de l’any 1851 per si

1 Apunt biogràfic extret de la Gran Enciclopèdia Catalana:Joan Maluquer i Viladot (Barcelona, 1856-1940). Polític i jurisconsult. Fill de SalvadorMaluquer i Aytés. Col·laborà a "La Renaixença" i fou secretari del Primer Congrés Catala-nista (1880). Regidor de Barcelona i diputat a corts per Terrassa-Sabadell (1886) i Solsona(1896), hi defensà la vigència del dret català. Fiscal del tribunal suprem espanyol, fousenador per Lleida(1903-1905), degà del Col·legi d’Advocats i president de l’Acadèmiade Jurisprudència i Legislació de Barcelona. Fundà el Partit Monàrquic Autonomista i founomenat president de la diputació durant el període posterior a la Dictadura. En procla-mar-se la República, després d’un gest simbòlic de força, lliurà el poder a Francesc Macià.

2 Maluquer i Viladot, Joan. Records de Joan Maluquer Viladot. Manuscrit inèdit mecano-grafiat l’any 1935.

3 Garralón i Viles, Joan. La presa del Palau d’Anglesola a mans de bandolers. XXXVIIIJornada del Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Castellserà. 2008.

4 Simón Martínez, Manuel. La Guardia Civil en Catalunya (1844-1854). Revista professi-onal «Guardia Civil», Secció Història. Novembre 2003.

podíem obrir algunallum a aquesta notí-cia, amb referència aArtesa de Segre solshem trobat, en el but-lletí del dia 28 de ju-liol, una nota sobre ladetenció del "...paisano Jaime Artigaspor haber cometido unescándalo en Artesade Segre...". Res aveure amb els dosbandolers.

Continuarà...

Ramon I. Canyelleswww.artesadesegre.net

14

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

El català, una llengua amagada (II)Segona meitat del segle XVIII- Els sermons han de fer-se en caste-llà. 1769"Amonestem a els Predicadors, tot ate-nent el mandat del Nostre Rei que Déuguardi, que procurin que s’extengui lallengua castellana, predicant amb ella,almenys, els sermons Panegírics." Decret del Bisbe de Vic FrayBartolomé de Sarmiento. La influènciadel decret de Carles III de 1768 prohi-bint l’ús de la llengua catalana a l’en-senyament fou enorme.- El català, prohibit als llibres de comp-tabilitat. 1772"... que tots els Mercaders i Comerci-ants a l’engròs i al detall, Naturals oestrangers, observin la Llei del Regne,que s’inseria i alhora preveu, que esportin els seus Llibres en Idioma Cas-tellà."- Idioma mort. 1792Aquí es parlava del les "MemoriasHistóricas" publicades a Barcelona:"Seria inútil copiar-les en un idioma an-tic provincial, mort avui per la Repú-blica de les lletres i desconegut per laresta d’Europa."

El canvi de segleEl segle XIX es caracteritza per lesconstants lluites dinàstiques i constitu-cionals, que afectaren profundamentCatalunya. S’inicia una escalada de llui-tes intestines entre els diferents ele-ments del poder. Es pretén recuperar lesantigues llibertats i institucions defen-sades per elements carlins, sovint divi-dits, i per alguns liberals i republicans. Amb tot, la Constitució de Cadis de1812, reconeix la personalitat catalana.Al llarg d’aquest segle hi ha un naixentmoviment catalanista que proposà una"Constitució Regional" que reconeguésels drets de Catalunya, recollits a lespopulars Bases de Manresa de 1892. Els polítics de l’època barregen elsconceptes de "catalanisme", "regiona-lisme" i "nacionalisme" amb el de "se-paratisme", presentats com una amena-ça per Espanya i no com la defensa dela personalitat de Catalunya.- El teatre en català, prohibit. 1801"En cap Teatre d’Espanya es podran re-

presentar, cantar, niballar peces que nosiguin en l’idiomacastellà." Francesc Ferrer iGironés, a "La perse-cució política de lallengua catalana".- Contra el Dret Ca-talà. 1810"El Codi Civil, el cri-minal i el de comerçseran uns mateixos atota la Monarquia,sense perjudici de lesvariacions que, perparticulars circums-tàncies, podran fer lesCorts." Amb les paraules"sense perjudici" ata-quen els juristes cata-lans del segle que fe-ien una defensa deldret civil de Catalunya.- Bogeria i baixesa. 1826"Res li restava ja per a fer al Rei FelipV per a quedar com a pacífic possessordel seu Tron sinó reduir la rebelCatalunya. Per a tal cosa es va valerprimer de paternals exhortacions alspobles, convidant-los amb la pau i laclemència; però aquestos, inflexibles enla seva rebel·lió, conduïts per una menade frenesí (dèria), es van erigir en re-pública independent, portant la sevabogeria i baixesa fins a l’extrem de pi-dolar l’auxili turc, que el Diván es negàa donar-los. Acudiren també amb milhumiliacions a l’emperador d’Alema-nya, qui afavorint-los d’amagat, fou lacausa que besessin tota la seva sangabans d’obeir el Rei don Felipe."- El català, foragitat dels documentsde l’Església. 1828"Essent les partides de Baptisme, deMatrimoni i de Defunció uns docu-ments fefaents a tots els Tribunals delRegne, es fa precís que en lo successius’extenguin en idioma castellà, que ésl’idioma del Govern..." Val a dir que en aquell temps i anysposteriors encara no hi havia notaris ales zones rurals i el clergat feia i guar-

dava testaments i altres documents ofi-cials a les rectories.- Catalunya dividida en quatre provín-cies. 1833"Per Decret de 30 de novembre de1833, Espanya queda dividida en 49províncies, i Catalunya esquarterada enquatre: Barcelona, Girona, Lleida iTarragona. Oficialment, desapareix launitat territorial de Catalunya."- "Palo y hierro a los catalanes". 1851"Els catalans son altius, bel·licosos i decor esforçat; doncs bastó i ferro als ca-talans, segons dieu vosaltres..." Discurs del diputat Joan Prim i Pratsal Congrés de Diputats de Madrid, no-vembre de 1851.- "No volem ser tractats com esclaus".1851"¿Fins quan hem de ser tractats com es-claus? ¿Els catalans som o no som es-panyols? Sapiguem el que són: doneu-li un calmant a la mort, per deturar laseva agonia... ¿Són els catalans espa-nyols? Doncs torneu-los les garantiesque els heu arrabassat, garanties quesón seves, que tenen tot el dret a usard’elles perquè les han conquerit amb laseva sang; igualeu-los als demés espa-nyols. Si no els voleu com espanyols,

Joan Prim i Prats, militar i polític.

15

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

lleveu d’allà els vostres reials. Deixeu-los, que per a res us necessiten; però sisent espanyols els voleu esclaus..." El diputat per Barcelona Joan Prim,a les Corts.- El català, expulsat de l’escola públi-ca. 1857"La Gramàtica i l’Ortografia de l’Aca-dèmia Espanyola seran textos obliga-toris i únics per aquestes matèries al’ensenyament públic." Article 88 de la "Llei Moyano"d’aquell any, obligatòria per tot l’Estatespanyol.

Prohibicions i abolicions. 1862,1867 i 1876- El català prohibit a les escripturespúbliques. 1862"Els instruments públics es redactaranen llengua castellana en lletra clara,sense abreviatures ni blancs."- El teatre català, prohibit de nou. 1867En aquell temps les històries es mante-nien més que res per via oral, sense llumelèctrica i sense massa esbarjo, es con-versava a la vora del foc. El teatre teniala màxima expressió pel gaudi de lagent (amb la música). L’administracióno entenia el català i, per por de críti-ques o burles, la manera més fàcil decontrolar-lo era prohibir-lo.- Abolició de les Lleis Pròpies. 1876"Uns mateixos Codis regiran a tota laMonarquia, sense perjudici de les vari-

acions que, per particulars circumstàn-cies, determinin les Lleis." Art. 75 de la Constitució de 1876

El català renaix- Però el català no ha mort. 1885"Tal com per incidència hem parlat delsidiomes que a Espanya s’utilitzen, ¿qui-na altra prova es necessita de la diver-sitat de races o grups en el seu poble,que la tenacitat amb que tals idiomeses preservin? Ni la constància, nil’afany de predomini del grup castellà,han aconseguit supeditar-nos en aquestpunt. Res importa que el català hagi

Valentí Almirall

estat desterrat de la instrucció populara les nostres comarques. Res que en lesoficines i tribunals s’hagi d’emprar elcastellà; res que en una contractaciól’interessat tingui que fiar-se d’una tra-ducció de paraula, que pot caure en l’er-ror i fins i tot a l’engany. No sols se-guim parlant català sinó que als darrersanys s’ha verificat el renaixement lite-rari de la nostra llengua." "Memòria en defensa dels interessosmorals i materials de Catalunya" pre-sentada al Rei Alfons XII.- Any 1887Creació de la Lliga de Catalunya, es-cissió del Centre Català. 1988. Exposi-ció Universal de Barcelona.- Valentí AlmirallAmb tot, el 1879, Valentí Almirall fun-da el Diari Català i el 1880 es celebrael Primer Congrés Catalanista.- Any 1898Tractat de París, que posa fi a la guerraentre Espanya i Estats Units i preparala independència de Cuba i Filipines.Aquest fet potser obriria una porta al’esperança per a les antigues reivindi-cacions del poble català.- Any 1899Fundació del Club de Futbol Barcelona,que en el temps esdevindria un delsambaixadors més importants del Prin-cipat.

Bartomeu Jové i Serra

17

la P

alan

ca

Mides i Mides i Mides i Mides i Mides i VVVVViririririracacacacacleslesleslesles

Un estiu de fa molts anysra un estiu de fa molts, moltsanys. I te n’adones de què fa

molts anys perquè et trobes algú quepensa que en fa molts, d’anys,d’aquesta data... i d’aquesta dita. Però per a tu només ha passat un ins-tant, el temps de badar la boca i mirarenrera i endavant, i has canviat. O pot-ser no tant. Aquell estiu estava menjant síndriaamb el meu pare, en el pati de casa.Feia fresca, en el pati, perquè les ca-ses d’abans eren fetes d’uns pedrotsque ara ningú s’atreveix a pensar enanar-los a buscar. Ens hem tornat fe-bles de mena, ja no volem treballar. S’estava fresc i la síndria era fres-ca. Potser aquell moment no anava pera ser nominat com a molt especial, peròes va gravar en la meva memòria. Abansde la síndria, que era un clàssic de l’es-tiu, junt amb les persianes abaixades, iel silenci desèrtic de la migdiada, tam-bé hi havia un altre clàssic: el pa sucatamb all i tomata. Fruit d’alguna idea rebel, potser re-publicana, es tallava el pa no com sifos llesca, sinó que més aviat es busca-va el crostó. Aquell crostó, es rascavaamb gran insistència, amb un all. Des-prés, es rascava, també amb molta pa-ciència, amb una tomata, i finalmentvenia l’oli. Perquè, em direu, et recor-des del crostó de pa amb all i tomata?

Bona pregunta, doncs potser, perquè erauna emoció, i les emocions, i no lesdates ni la informació, es graven en lamemòria. La fresca, el crostó i la síndria. I unabalança antiga, una «bàscula» per apesar sacs. I una cadira de potes bai-

xes. I la llum, colant-se per dalt d’unaporta. Això recordo d’un estiu de famolts anys, el que vaig enterrar elsmeus tresors sota una llamborda. Aquelles llambordes devien ser moltaltes. Dic que ho devien ser perquè delpati de casa no vaig ser mai capaç d’ai-xecar-ne cap. Podia rascar les vores,treure la terra, tornar-la a posar (no sen-se abans amagar alguns ninos com atresor), podia fer mil «gosseries»…però no podia aixecar la llamborda. Per què la memòria infantil selecci-ona els records? I quins són els recordsque més números tenen per a quedar-se gravats ? Ai las!, bona pregunta. Però

E està clar que aquests records ens fantornar, ens atreuen i ens marquen per ala resta de la vida, tot i que només enqueda una mil·lèsima part. Normalment, quan començava l’es-tiu, m’havia de posar pantalons curts.Però no volia perquè em feia vergonya.

Quan venia l’hivern, havia de tornarals pantalons llargs, però tampoc emfeia el pes. Si en aquella època ha-guessin existit els pantalons «pirata»,potser hauria quedat satisfet. O pot-ser no, perquè l’objectiu de la cana-lla és buscar-li els sis peus al gat. Després de tot el temps que vaigestar aquell estiu de fa molts anys fentcabanes, també fent deures, jugant al’aire lliure, i a dins del pati, en la ca-

lor, i en la fresca de la nit… com tot elque és bo… tot s’acaba i ve la tardor. Iamb la tardor, recordo un dia que vaigarribar de l’escola. Sembla que hi ha-via hagut enrenou, a la casa. Un trans-portista i el seu ajudant havien carregatel camió amb unes caixes buides. Totesverat, amb un sentiment de camesajudeu-me i la por –no el pànic– esgla-iant-me fins i tot les dents, vaig enfilarcap al pati. On hi havia hagut el meutresor, hi havia un forat. L’ajudant ha-via aixecat la llamborda i s’havia em-portat la borsa i el seu contingut. M’ha-via quedat sense tresor. I vet aquí que amb aquesta i moltesaltres petites anècdotes vaig passar l’es-tiu. I després, mes rera mes, inexora-blement... I ara l’estiu és una estació,un canvi, un moment, un sabor, un es-tat de la ment... però no és un record,almenys ara... Potser l’any que ve... sino tinc Alzheimer. Salutacions.

Joan Giribet i Carlí

Per què la memòria infantilselecciona els records? Iquins són els records quemés números tenen per aquedar-se gravats ? Ai las!,bona pregunta

RàdioArtesa

90.2FM

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

18

la P

alan

ca

La natalitat a Catalunya i a Artesa de Segre. Any 2008egons les dades de l’Institut d’Es-tadística de Catalunya, a l’any

2008 s’ha assolit un nou màxim denatalitat. A Catalunya s’han registrat89.024 naixements, 5.308 naixementsmés que l’any anterior. El creixement de la natalitat, que s’haproduït a quasi totes les comarques ca-talanes i especialment a l’Àmbit dePonent i a les Comarques Gironines, noha passat desapercebut al municipid’Artesa de Segre. Aquest nou augment del nombre denaixements arriba en un moment en quèl’escenari demogràfic de Catalunya hasofert molts canvis: hem rebut una for-ta onada migratòria procedent de l’es-tranger que, juntament amb l’augmentde l’esperança de vida, ha dibuixat unaCatalunya amb un milió i mig més d’ha-bitants que fa 30 anys; la proporció denaixements respecte al total de pobla-ció és el 12,2‰, 2,5 punts inferior alde l’any 1979; i en darrer lloc la pobla-ció estrangera resident a Catalunya téuna estructura d’edats força jove, fetque provoca que el nombre de naixe-ments de progenitors estrangers arribil’any 2008 a representar un de cada tresnaixements. Destacar que continua l’incrementdel nombre de naixements de mares ipares estrangers. A Catalunya el 28,2%dels naixements són de mares estran-geres i un 33,4% dels naixements cor-responen a casos en què com a mínim

un dels pares és de nacionalitat estran-gera; és a dir, un de cada tres nadons téun dels pares o ambdós estrangers.Aquests naixements de pares de nacio-nalitat estrangera estan augmentant demanera sistemàtica, ja que l’any 1997representaven el 7,8% dels naixements,equivalent a un de cada 13 nadons. Com podem veure a la Taula 1, pelque fa al conjunt de Catalunya, l’any2008 el 66,6% dels naixements tenentots dos pares de nacionalitat espanyo-la; el 4,9% són fills de pare espanyol imare estrangera; un 4,0% correspon ala situació de ser fills de mare espanyolai pare estranger; i un 22,2% tenen totsdos pares de nacionalitat estrangera. A la mateixa Taula 1, i pel que fa almunicipi d’Artesa de Segre, observemcom el 48,8% dels naixements tenentots dos pares de nacionalitat espanyo-la; el 2,3% són fills de pare espanyol imare estrangera; un 2,3% correspon ala situació de ser fills de mare espanyolai pare estranger; i un 44,2% tenen totsdos pares de nacionalitat estrangera. No podem passar per alt el fet que aArtesa de Segre, en comparació al con-junt de Catalunya, el percentatge denaixements en què els dos pares tenenla nacionalitat espanyola és molt me-nor; mentre que el percentatge de nai-xements en què tots dos pares són denacionalitat estrangera és molt superi-or. Aquest fet ens posa de manifest lamajor taxa de fecunditat de les dones

estrangeres residents a Artesa de Segre(l’indicador conjuntural de fecunditatde les dones estrangeres residents aCatalunya ha estat de 2,03; mentre queel de les dones de nacionalitat espanyo-la és d’1,38 fills de mitjana). Per últim, i com podem observar ala Taula 2, la distribució segons la na-cionalitat dels pares dels 43 naixementsque es van produir a Artesa de Segrel’any 2008 és la següent: 21 de pare imare espanyols, 1 de mare espanyola ipare búlgar, 1 de mare cubana i pareespanyol, 4 de pare i mare romanesos,3 de pare i mare marroquins, 3 de parei mare brasilers, 2 de pare i mare búl-gars, 1 de pare i mare polonesos, 1 depare i mare argentins, 1 de pare i marebielorussos, 1 de pare i mare bolivians,1 de pare i mare malians, 1 de pare imare moldaus, 1 de pare moldau i marerussa i 1 de mare lituana. Sens dubte les dades exposades an-teriorment ens haurien de fer pensar unamica envers el futur demogràfic, peròtambé social, cultural i fins i tot econò-mic del nostre país. Un futur que, per aalguns, presenta força zones grisesespecialment pel que fa a la integraciói l’ús de la llengua catalana per part dels"nous catalans". Deixem, però, a la sà-via reflexió dels lectors la valoraciód’aquesta problemàtica.

Josep Maria Sabartés i GuixésGeògraf

S

19

la P

alan

ca

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinió

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Escalada a la cara sud de la Maladetals dies 19 i 20 d’agost, els escala-dors Bernat, Fer, Raquel i Nic,

els quatre de Foradada, vam anar aescalar la via directa a la cara sud dela Maladeta de 300 metres d’altitudi 6a+ i A1 de dificultat. El 19 d’agost, vam sortir de Forada-da en direcció a Benasc. A les 13:00hores vam arribar a l’aparcament queesta situat al Puente de Cregüeña. Ambles motxilles a l’esquena ben carrega-des, vam agafar un corriol amb el riuCregüeña a la dreta i vam començar apujar. Després d’una forta pujada que vadurar unes 4 hores, vam trobar un llocper poder fer un bivac al costat del llacde Cregüeña, situat a 2.600 metres d’al-titud. A les 20:30h vam preparar els sacsper poder anar a dormir, ja que està-vem cansats i volíem anar a dormir avi-at. I és que l’endemà ens tocava un diabastant dur. Després d’un bon sopar i una micade té ben calent, vam estudiar la viad’escalada que volíem fer el dia següentsituada a la cara sud de la Maladeta iens vam ficar dintre del sac i ens vamdedicar a mirar un cel tot estrellat. Esveien totes les estrelles... I amb les explicacions del savi, elFer, sobre totes les estrelles, ho veustot d’una altra manera... El 20 d’agost ens vam despertar ambel soroll del despertador a les 6:00h de

la matinada... Amb molta son i un fredque pelava, ens va costar sortir del saci ficar-nos les piles... Vam esmorzar una mica i ens vamficar en marxa, en direcció a peu de via. La Raquel no va pujar per la via,volia anar a donar el tomb per sortir perdalt del cim, però el camí era molt pe-dregós i amb molta pendent i al finalva tornar al lloc del bivac. Nosaltres, el Bernat, el Fer i el Nic,a les 8:00h del matí ja estàvem a peude paret preparats per fer els 300 me-tres de via d’escalada granítica i abra-siva.

Els primers metres es van fer durs iestàvem freds. Era bastant difícil, peròa mesura que vam anar pujant ens anà-vem escalfant. Quan va sortir el sol, lla-vors teníem molta calor. Després de 6 hores i mitja de paret,fred, sol, calor, cansament, dificultat...vam arribar al cim (3.270 metres). Lesvistes són impressionants, veus tota lavall de Cregüeña i tota la part de la gla-cera de l’Aneto... Després ens va costar una mica tro-bar la canal de baixada. Un cop la vamtrobar, era molt dreta i molt pedregosa,saltaven pedres a mesura que anàvem

E

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

baixant. Després de passar la canal, vam co-mençar a caminar amb pendent però notanta i la baixada era plena de pedresmolt grans que podies passar saltant depedra en pedra. Desgraciadament, al Fer, caminantper aquí, se li va moure una pedra i liva enganxar la cama. Se li va inflamartota la part del bessó i ens temíem elpitjor. Tal i com ho tenia semblava quehi havia algun os trencat. No podia ca-minar. Vam optar per trucar al 112, però allàon estàvem no teníem cobertura ni pel112. Un de nosaltres va haver de tornar apujar muntanya amunt per trobar co-bertura i poder avisar a la Guàrdia Ci-vil per a què vinguessin amb l’helicòp-ter. Un cop avisats, van tardar uns 20minuts i quan ens van trobar, l’helicòp-ter va parar al nostre costat, va baixarun guàrdia civil de rescat i va mirar la

cama al Fer. Va dir que l’havien de car-regar a l’helicòpter. La segona vegada que l’helicòpter esva apropar a nosaltres per carregar elFer va fer una parada en estacionari,només recolzant un patí de l’helicòpteral terra i l’altre a l’aire; No ens ho po-díem creure, les aspes de l’helicòpterestaven tocant la roca... Se sentia unaolor de pólvora per tot arreu... Em pen-sava que cauria al terra aquell helicòp-ter... El guàrdia civil va ficar el Fer dintrede l’helicòpter tan ràpid com va poder

per sortir d’allà. Mentre el guàrdia aju-dava el Fer, un petit tros d’aspa de l’he-licòpter es va clavar a l’esquenad’aquest. L’helicòpter va arribar a baix aBenasc i va descarregar el Fer; però vantrencar les aspes. Van dir que estarienuna setmana per a reparar-lo. Nosaltres vam baixar a peu i el Fernomés tenia un trencament musculardel bessó, però es una sortida per notornar a repetir...

Nic BoliartCUDOS Muntanya

Oriol Badia. Resum de la temporadaonant gairebé per acabada latemporada de ciclisme, que con-

siderem excel·lent, voldria fer-ne unamica de resum. El nostre objectiu era l’Open de laRibagorça (Aragó), cinc curses en lesquals l’Oriol va fer cinc podis, sempreen segon lloc, quedant al final el segonde sub-23. Un altre campionat era l’ANBASO,nou proves realitzades a les comarquesdel Bages, Anoia i Solsonès. L’Oriol vaquedar en un excel·lent cinquè lloc, atèsel nivell dels corredors que hi partici-paven. També va disputar moltes pedaladesde carretera i BTT: Pedalada del Segre,

Solsona, La Lliterana,Ermitanyos, Transmontsec,Transiscar, etc. Donem les gràcies alMoto Club Segre per dei-xar-nos córrer amb llicènciad’aquest club, que l’Oriolha defensat amb molt d’or-gull per tot Catalunya iAragó. Finalment, donem tambéles gràcies a una personaque sempre ens ha ajudat iha confiat en nosaltres. Ànim, Oriol!

Ramon Badia

D

23

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Associació de dones "La Coma de Meià"Celebrem la castanyadaArribada la tardor, és temps de castanyes i panellets, les do-nes de l’associació "La Coma de Meià" també preparem latradicional festa de la castanyada. El passat 31 d’octubre ens vàrem reunir prop d’unes tren-ta sòcies, per celebrar un berenar-sopar conjunt i gaudir detan exquisits productes. Sempre va bé tenir un motiu pertrobar-se de tant en tant i compartir una bona estona.

L’Associació a la Fira de la PerdiuCom cada any, les sòcies preparem algunes de les nostres"delicatessen" per portar-les a la Fira de la Perdiu. Totes tre-ballem amb molt d’afany durant uns dies, per tal d’elaborardiversos productes artesanals com melmelades, ametllesgarapinyades, codonyat, entre d’altres, i la veritat és que totés per a una bona fi: "la lluita contra el càncer". Tot el querecapta l’associació amb la venda d’aquests productes esdestina a la investigació per la lluita contra aquesta malaltiaque malauradament avui dia està tan estesa.

Per altra banda i com a apunt final, volem informar-vosque la nostra associació també participarà un any més en laMarató de TV3, que se celebrarà el pròxim 13 de desembre,per la lluita contra les malalties minoritàries. Per aquestmotiu, hem organitzat un sopar solidari el dia 7 de desem-bre, a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Vilanova de Meià.No oblideu la data de la Marató i siguem tots solidaris!

Associació de dones "La Coma de Meià"

Curs de sabó de les Artesenques Actives

Entre les diferents activitats que organitza l’associació de dones Artesenques Actives, el passat 26 d’octubre va tenir llocun Curs de Sabó a la seva sala de les Escoles Velles, al qual hi varen participar prop d’una cinquantena de sòcies. Caldestacar que en aquesta ocasió el sabó que es va preparar era per a ser usat en la higiene personal i, per tant, es va utilitzaroli d’oliva com a matèria base per fer-lo més suau. Fotos cedides per Teresa Ribó

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

24

la P

alan

caSènior AAlbert Regué, Joel Galceran, David Saura, Jordi Regué, FrancescBernaus, Marc Vilanova, Miquel Regué, David Serra, Gerard Font,Francesc Balagueró, Marià Pla, Marc Huguet. Entrenador: JR Estra-da. Patrocinador: Cooperativa d’Artesa

Sènior BThiago Melo, Jordi Solé, Josep Boixadera, Víctor Coca, Marc Puig,Ovidi Calvet, Miquel Gilabert, Francesc Torrelles, David Vilaró, LluisCostafreda, Joan Estany, Josuè Cabrera, Xavier Serra. Entrenador:Quique del Río. Patrocinador: Instal·lacions Calvet-Baella

Junior MasculíDavid Galceran, Ramon Vilella, Marc Ticó, Marc Serentill, MarcLladós, Pere Jubete, Ot Maluquer, Gerard Cluet, Adrià Cluet, Gui-llem Orpinell, Ivan Balagueró. Entrenador: Marc Vilanova. Patroci-nador: Alexan

Cadet MasculíMarc Camats, Oriol Castel, Ignacio Bustamante, Marc Estany, Albertdel Río, Albert París, Adrià Cluet, Roger Berengueres. Entrenador:Quique del Río. Patrocinador: Instal·lacions JR Miró

Equips de bàsquet del CENG 2009-2010

Foto de grup amb tots els equips del CENG i els nens i nenes de l’Escola de Bàsquet

25

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Infantil MasculíPere Sabanés, Bastian Orellana, Josep Pol Salmeron, Sergi Farràs,Andreu Naudi, Bernat Cases, Izan Fernàndez, Isaac Huguet, EdgarRomera, Pau Gabernet. Entrenador: Jordi Regué. Patrocinador: SUR

Mini Masculí (1 i 2)Quim Hervàs, Pol Llena, Amadeu Roca, Xavier Capell, Leo Oliva,Arnau Buñol, Noel Colom, Jordi Maluquer, Marc Junyent, PolCaubet, Xavier Martí, Arià Palacios, Gerard Camats, Josep Cases,David Cinca, Pau Gutiérrez, Ruben Llobet, Nikita Mihu, Oriol Alàs,David Camats. Entrenador Aureli Hervàs amb Ramon Vilella iElisabet Camats. Patrocinadors: Autoescoles Miró i Autoxami

Cadet FemeníIrina Cluet, Mariona Bernaus, Rosa Vila, Judit Serra, Aïda Solé, NeusBertola, Anna Garriga, Gemma Gilabert, Sandra Gallardo, MariaCoca. Entrenador: Gerard Font. Patrocinador: Jubete Infantil Femení

Ariadna Ampurdanés, Romina Alsina, Eva Gambandé, Júlia Gilabert,Núria Miró, Maria Bernaus, Laura Serentill, Ariadna Serra. Entrena-dor: JR Estrada. Patrocinador Aquí Natura

Mini FemeníGemma Bentanachs, Marta Bentanachs, Júlia Camats, Aïda López,Mercè Ponsa, Anna Riart, Judit Ros, Anna Ribó, Ester Silvestre, LaiaValero, Núria Vila. Entrenadora: Sandra Font. Patrocinador: Segrevest

ANUNCI DEL CENG

Voleu tenir publicitat de la vostra empresaal pavelló d’Artesa de Segre?

Hi ha la possibilitat de penjar cartells de diferentsmides i preus…

a la pista de bàsquet.

Si us interessa, poseu-vos en contacte amb nosaltresa través del nostre correu electrònic:

cengbasquet@gmail.com

Entre tots fem CENG!!!

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Fira de la Perdiu 2009uan arriba la tardor i s’obre latemporada de caça, Vilanova de

Meià es prepara per un dels certà-mens més antics i tradicionals de lanostra contrada: la Fira de la Per-diu. Antigament coneguda com a Fira deSant Martí, es celebrava el dia 11 denovembre, dia del sant. Ara, però, perraons de públic i de mercat, ja fa anysque té lloc el segon diumenge de no-vembre, enguany el passat dia 8. El dia del certamen es presentavafred i amb molt de vent, però tot i això,prop d’unes 12.000 persones van recór-rer els diferents carrers de la fira, pergaudir un any més de l’exposició deperdius, aus i de la gran diversitat deparades. Enguany la inauguració de la fira vaanar a càrrec del president de la Dipu-tació de Lleida, el Sr. Jaume GilabertTorruella, que un cop arribà a l’Ajun-tament de la vila, va ser rebut per totesles autoritats assistents a l’acte. Segui-dament va signar al Llibre d’Honor del’Ajuntament. Gilabert, també aprofitàla visita per entregar el projecte de con-dicionament, eixamplament, millora ipavimentació asfàltica de la carreteraLV-9131 de Vilanova de Meià a SantaMaria de Meià, amb un recorregut de2,3 km i un pressupost de 788.697,17euros. La previsió és que el projecte espugui incloure en els pressupostos dela corporació del 2011 o 2012, depe-nent –com no– del temps que es tardi adur a terme les expropiacions oportu-nes dels terrenys afectats per l’obra demillora d’aquest vial. La fira s’obria a les 9 del matí i a les10 tenia lloc la mostra canina"Desfilcan", al pati de les escoles de lavila. A més, una exhibició de tir ambarc a càrrec del Club Arquers delMontsec d’Artesa de Segre i una cer-cavila amenitzada pel grup Sac Espec-tacles varen formar part dels actes quetingueren lloc durant tot el matí. Hem de destacar també que aquestany els nens de l’escola "Mare de Déudel Puig de Meià" varen preparar unamostra d’Art i Dibuix, comptant ambl’ajuda i el suport de Gaspar Burón i la

seva família, obra que fou visible endiferents punts de la fira i del poble. Lamostra va consistir en la confecció ipintada d’unes 500 perdius, de diver-ses formes i colors, que donaven quel-com d’especial a la Fira de la Perdiu. Amig matí, el president de la Diputacióde Lleida va entregar a cada alumne del’escola un trofeu per la seva participa-ció en aquesta magnífica i treballadamostra. Ja visitant el recinte firal, vàrem po-der trobar diversos expositors d’aus iaviram, com perdius, guatlles, faisans,galls d’indi i pollastres, entre d’altres,així com també diversitat en ocells, ca-naris, periquitos, aus exòtiques... que

donaven color al dia fred i airejat. Mal-grat tot, la gent passejava i gaudia deple del dia. Tampoc hi varen faltar elsgossos, conills, hàmsters... En total esva comptar amb més de quaranta ex-positors de perdius i aus, vuitanta deproductes del camp i derivats, i una se-tantena més d’artesania i roba, entred’altres. Durant el matí, un jurat presidit pelpresident de la Federació de Caça aLleida, Fernando González Cristòfol,va avaluar els millors exemplars deperdius exposats a la fira, en la qual vaquedar palès l’alta qualitat i el bon plo-matge que tenien. La perdiu roja, quecom sempre és la reina de la fira, va

Q

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Millors exemplars1r Roman Palau Farré2n Joan Farriol Miret3r Francisco J. Pintó Balp

Millors perdigots1r Antonio Miró Olsina2n Laura Piera3r Joan Manel Torregrossa Giménez

Millors parelles1r Ivan Torregrossa Sauret2n Ramon Fabregat Perera3r Ramon Serrano Susagna

comptar amb un total d’uns 1.500exemplars, amb un preu que oscil·lavaels 8 i 10 euros la unitat. Al migdia, lesautoritats assistents a l’acte varen ferl’entrega de trofeus als millors exposi-tors de perdius i als guanyadors delconcurs "Desfilcan", on hi varen parti-cipar una gran varietat de races. Després de l’entrega de premis, esva celebrar un dinar a l’ajuntament ambtotes les autoritats convidades a la fira.L’alcalde de la vila, Xavier Terré, vaagrair a tothom l’assistència a tan com-memorable festa.

Text: Iolanda MasanésFotos: Eva Sala

Premi per la constància a la fira:Ramon Serrano Susagna (veí deLleida)

Premi a l’expositor més jove:Eduard Miró Jiménez (veí deFiguerola d’Orcau, de 10 anysd’edat)

Relació de trofeus de les perdius

Foto: Diputació de Lleida

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Artesa de Segre decideixa plataforma Artesa de Segre decideix ja està en marxa per organitzar la consulta sobiranista el proper 13 dedesembre.

Artesa de Segre, juntament amb Ponts, són els únics municipis de la comarca de la Noguera que de moment han donatsuport a la moció per a celebrar una consulta popular per a la independència de Catalunya. Els actes organitzats fins ara són:- Del 6 al 20 de novembre: Exposició sobre el centenari de l’estelada a la Dàlia Blanca.- 20 de novembre: Presentació oficial de la Plataforma i Col·loqui-debat amb AraItaca, organització que ha creat unobservatori per estudiar el col·lapse de la via estatutària des de 2003. En aquestes pàgines podeu llegir els textos de suport que hem rebut fins al momente, així com els actes de campanya (28de novembre i 5 de desembre) i, sobretot, la informació per a votar. És pot votar de forma anticipada!

http://artesadesegredecideix.wordpress.com

"El 13-D arriba la llibertat a Artesa de Segre.Felicitats! Com a barceloní em feu moltaenveja."

Joel Joan (actor, productor i presidentde l’Acadèmia de Cinema Català)

"Al llarg de 25 anys de residència aCatalunya he passat per diverses opcionspolítiques respecte al país; al principi eraautonomista, fins que vaig veure qued’automonia de debò, no n’hi havia; des-prés em vaig fer federalista, fins que vaigentendre que la paraula ‘federalisme’ no sor-tia als diccionaris utilitzats pels polítics quetallen el bacallà a Madrid; i finalment, enveure que el conflicte econòmic, cultural,social i polític entre Catalunya i l’Espanyamonolingüe segueix en peu, he arribat al’única conclusió possible: només la inde-pendència acabarà amb aquest conflicte,cosa que beneficiarà tant els catalans comels espanyols. Substituïm una mentida –lasuposada unitat d’Espanya– amb una veri-tat com una casa: si no es pot conviure ambigualtat de drets, s’ha d’iniciar el divorci."

Matthew Tree (escriptor)

"Artesa de Segre també decideix el futur deCatalunya."

Oriol Junqueras (eurodiputati historiador)

"Artesa té a les seues mans el futur del país.Només cal exercir el poder; això és votar."

Vicent Partal (periodistai director de Vilaweb)

"Després del dret a la vida, no hi ha dretmés valuós que la llibertat. El 13-D, Artesade Segre farà un referèndum sobre la lliber-tat de Catalunya i tu, com a artesenc, no etpots quedar a casa. La teva llibertat no éspossible si el teu país no és lliure."

Víctor Alexandre (escriptor)

"Tot el meu suport a Artesa de Segre deci-deix. El 13 de desembre farem un pas degegant cap a la llibertat del nostre poble."Elisenda Paluzie (degana de la Facultat

d’Economia i Empresa de la Universitatde Barcelona)

"Cap barrera legal pot aturar la democràcia.Artesa té l’oportunitat de demostrar que en-tre tots fem una democràcia de més qualitatcada dia. Els catalans i els d’Artesa de Segreprimer tenim dret a decidir quina Catalunyavolem, i molts la volem lliure, és a dir, in-dependent!"

Joan Puigcercós (president d’ERC)

"El camí cap a la plena sobirania passa, in-evitablement, per enfortir, municipi a mu-nicipi, la nostra construcció nacional. Desd’Artesa de Segre cap a la resta del país;guanyarem."

Cesk Freixas (cantautor)

Suports més rellevants rebuts fins ara

L

"Ho tinc ben assumitn’estic ben presumitque d’Artesa de Segreforen mos avantpassats.Ho tindrà ben negrequi posi entrebancsal nostre dret a decidirde demà, d’avui i d’ahir!

Visca Artesa de Segre!Visca Catalunya!Visca la gent senzilla i treballadora de Catalunya!"Toni Strubell i Trueta (escriptor i professor de

la Universitat de Deusto)

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

I el 13 de desembre...Consulta sobre la independència a Artesa de Segre

Lloc: Plaça del Progrés. Edifici Mirador, baixosHorari: de les 9 del matí a les 8 del vespreQui pot votar: Majors de 16 anys de qualsevol nacionalitatQuina documentació és necessària: DNI o Carnet de conduir o Targeta de residència(en el cas que en aquesta documentació no hi figuri la residència al municipi d’Artesa deSegre, caldrà aportar també un certificat d’empadronament, que s’expedirà a les oficines del’Ajuntament les setmanes anteriors a la consulta)Què es pot votar: SÍ / NO / EN BLANC

VOT ANTICIPATLloc: Dàlia Blanca

Dia 29 de novembre: matí Dia 4 de desembre: tarda Dia 5 de desembre: matí i tarda Dia 6 de desembre: matí Dia 7 de desembre: tarda

Horari: Matí d’11 a 2 del migdia. Tarda: de 6 a 9 del vespre

ambCatarsiKomando Noguera

In*dignaThe Morgan Dolls

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Càritas presenta el document d’acollida del voluntariàritas d’Urgell va presentar eldocument d’acollida del volun-

tari coincidint amb la XXVII sessiódel Consell Diocesà de Càritasd’Urgell celebrat el dissabte 31 d’oc-tubre a la localitat de Balaguer. D’aquesta manera es dona un pasmés per facilitar, a les persones sensi-bilitzades per la realitat social, un ca-nal útil d’intervenció. Entre els projectes en què hi partici-pen grups de voluntaris, cal destacar elsque ofereixen acompanyament perso-nalitzat a nens i nenes amb dificultatsd’aprenentatge en el seu procés esco-lar, l’acompanyament en residències apersones grans o malaltes o les accionsper lluitar contra l’exclusió social mit-jançant actuacions locals però tambéinternacionals. La reunió del Consell Diocesà deCàritas d’Urgell va fer, a més, una breuvaloració i crítica a les modificacionsque contempla l’actual Llei d’Estran-

geria, que ja es troba en procés parla-mentari. Un seguit de reflexions que esconsidera apunten a un retrocés en elsdrets dels immigrants. Durant la trobada es va posar demanifest l’augment durant aquests dar-rers mesos de les actuacions d’ajuda iacompanyament de Càritas d’Urgellcom a conseqüència de l’actual crisieconòmica i social.

La Sessió del Consell va estar presi-dida per Mons. Joan-Enric Vives, bis-be d’Urgell, acompanyat entre d’altres,pel delegat Diocesà de Càritas, Mn.Jaume Mayoral, i el director de CàritasDiocesana, Sr. Josep Casanova.

Departament de Comunicació deCàritas d’Urgell

C

Concurs: Busca les paraulesquest any, des de l’Associació deComerç i Serveis ens dedicarem

a buscar les paraules que formaranuna frase. Les botigues que partici-pen en el concurs, tindran una pa-raula amagada en el seu establiment(aparador). Caldrà que les aneu trobant. A me-sura que ho feu, heu d’anar omplint labutlleta de participació, que us facilita-ran en els establiments participants. Enla butlleta cal que poseu, al costat de laparaula, el número d’establiment oncreieu que està amagada. Un cop tin-gueu tot el full ple, dipositeu-lo en l’ur-na. Les butlletes considerades correc-tes entraran en el sorteig d’uns gransregals.

Festes de Nadal 2009-2010acsartesadesegre@gmail.com

BASES PER ALS CONCURSANTS

- És obligatori omplir NOM, COGNOMS i TELÈFON. En cas contrari labutlleta quedarà anul·lada.- Caldrà que els participants vagin omplint la butlleta de participació amesura que vagin trobant les paraules.- Les butlletes, per a ser considerades com a vàlides, hauran d’estar sege-llades per l’associació.- L’urna estarà situada a Expert Radio Mateu, Ctra. d’Agramunt 24.- Per a poder entrar en el sorteig dels regals, caldrà que la butlleta estiguicorrectament complimentada. És a dir, que cada paraula tingui el númerode l’establiment que li correspon.- Els regals estaran exposats a Pl. Progrés, 2 baixos.- La recerca de les paraules tindrà lloc entre els dies 13 i 31 de desembrede 2009.- A partir del 2 de gener de 2010, cada botiga tindrà exposada la paraulaamagada, enmig de l’aparador.- El sorteig de les butlletes participants es farà el diumenge 3 de gener de2010, a la Dàlia Blanca, per part del patge reial Camarlenc.- L’organització es reserva el dret d’alterar les bases. Si es produís, s’anun-ciaria oportunament.- El fet de participar en aquest concurs, suposa l’acceptació de les sevesbases.

AA

33

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Agraïment de la família d’en Joan Ariet Vilanova

Agraïm a tothom les mostres de condol que ens heu expressat en aquesttrist moment de la pèrdua del nostre estimat pare, padrí i besavi. Gràcies peracompanyar-nos.

Famílies Ariet i Lluch

Recordatori

Recordem José Luis Lapeña Campos,18 anys després de la seva mort, i LuisLapeña Egea, 5 anys després de la sevamort. Per molts anys que passin, nosaltresno us oblidarem mai.

Família Lapeña-Campos

Nota de condolEls membres del Consell de Redacció i Adminis-tració de La Palanca volem expressar el més sincercondol al nostre company Sergi Valls per la defun-ció, a finals del passat mes d’octubre, de la sevapadrina paterna. Així mateix fem extensiu el con-dol a tota la família.

La Palanca

AgraïmentEn nom de la família Lasierra-Tohà volem ferarribar el nostre més sincer agraïment per lesmostres de suport i condol rebudes i per haver-nosacompanyat en el comiat al nostre espòs i pare. Així mateix, volem expressar el nostre agraïmenttambé al personal mèdic i sanitari del CAP d’Artesapel tracte, tant professional com personal, que ensvan oferir en tot moment. Gràcies per tot.

35

la P

alan

ca

Durant aquest estiu s’han fet obres a Salgar per tal d’habilitar una rampa per accedir al pati de l’església i elmonestir. Per sufragar aquestes obres i altres millores al santuari, s’ha obert un compte bancari a «la Caixa» on espoden fer donatius:

2100-0080-41-0101418136La Parròquia

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

Treballar a l’ombra i ser amoaltre dia, lo diari Segre porta unarticle que jo ja ho he dit vàries

vegades: los nens estan massasobreprotegits pels pares. Tot és culpa del temps de l’evolució:s’ha de córrer massa. Quan la criaturaté dos anys, a la guarderia. Als quatreanys, a l’escola. Molts en mans delspadrins que els donen tots los compli-ments. Mal criats que se’n diu. Los pares treballen i només els ve-uen lo diumenge. Quan se n’adonen, ja

tenen 15 anys. Aleshores vénen losmaldecaps. Què li farem fer? Abans eramolt fàcil, hi havia molts oficis i feinaper a tothom. Però tot ho fan les mà-quines. Ara va així. Si no has aprofitat bé lo temps a l’es-cola, què faràs? A treballar de pagès obé a les granges. Totes les feines sónbones si es fan a gust. Així que a treba-llar. Així ho vaig haver de fer jo. Teniaun bon mestre, però no ho vaig saber

aprofitar. Em vaig haver de posar a fercoves. Volia treballar a l’ombra i seramo. I no m’ho he passat malament. Com he dit abans, aleshores hi haviamoltes maneres d’oficis que amb pocscèntims et podies plantar per a tu, o si-gui pel teu compte. I per avui res més.

Ton Bonet

L’

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

... que algú ha passat la nit en blanc?a dita s’aplica a algú ha estat lanit sencera sense dormir pel mo-

tiu que sigui. És a dir, haver passattota la nit en vetlla. El seu origen prové de les ordes decavalleria. Quan un cavaller havia deser armat, es passava sense dormir lanit anterior al dia de la cerimònia enquè se l’investia, vetllant les armes enla capella del castell on es trobava, és adir, resant i agraint al Senyor la mercèque se li feia, davant la seva espasa, elseu escut, la llança i quantes armes te-nia per a defensar la cristiandat del sar-raïns o de qualssevol altre enemic quees pogués presentar. Però, per què en blanc? Doncs perquè aquesta vetlla la pas-

sava vestit amb una ampla túnica decolor blanc, amb la qual es volia sim-bolitzar que qui l’endemà seria armatnou cavaller, promogut a aquesta im-portant jerarquia en aquell temps (par-lem de l’Edat Mitjana), era algú pur,que mai no havia comès cap acció in-noble i que les seves armes personalsmai no havien estat posades al serveide causes reprovables o injustes. Passar la nit en blanc es refereix,precisament, a aquesta túnica blanca queduien els elegits que havien de ser con-sagrats com a cavallers el dia següent. Aquesta cerimònia cavalleresca devetllar les armes passant la nit en blancha estat reproduïda diverses vegades alcinema i esmentada en nombroses nar-

racions. Potser una de les més conegu-des referències d’aquest costum és laque apareix al Quixot de Cervantes, enl’episodi en què el protagonista dema-na a l’hostaler que l’armi cavaller, enla primera de les seves aventures:"...recogiéndolas Don Quijote todas(les armes), las puso sobre una pila quejunto a un pozo estaba, y embrazandosu adarga, asió de su lanza, y con gen-til continente se comenzó a paseardelante de la pila [...] con sosegadoademán, unas veces se paseaba, otrasarrimado a su lanza ponía los ojos enlas armas sin quitarlos por un buenespacio de ellas..."

Albert Vidal

L

36

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Anem a fer pobleiscurs de presa de possessió delsnous regidors del PSC

En primer lloc, comentar que en JaumeFerré m’ha cedit el càrrec de ser porta-veu del grup del PSC aquí a l’Ajunta-ment, encara que en temes on ell con-sideri oportú intervindre demano queho pugui fer. També volem donar el nostre agraï-ment als dos companys, en JosepGalceran i la Carme Miquel, que hanrepresentat el PSC a l’Ajuntament, perla seva feina i el seu recolzament cap anosaltres. Bé, dit això, ara ens toca a nosaltresdefensar i representar el grup del PSC.Ho farem amb dignitat, treball, hones-tedat, amb la responsabilitat que com-porta aquest càrrec i el compromís fermde servei al ciutadà. Aquest és un ajuntament que portados anys i mig de legislatura i on la re-alitat que trobem ve marcada per unsfactors clars i evidents:1. Nosaltres som dos regidors i tenimla força que tenim. Som mun grup mi-noritari, això no vol dir menys impor-tant.2. Som conscients de les dificultats eco-nòmiques de les administracions engeneral i dels ciutadans en particular.3. Tenim damunt la taula un munt detemes que cal conèixer a fons i cal do-

nar sortida en la mesura que la sevaprioritat ho exigeixi.4. Per últim, destacar un factor limitantcom és el temps que ens queda de le-gislatura, i per tant de mandat, com ésun any i mig. Davant aquesta situació política isocioeconòmica, nosaltres pensem quenomés ens queda un camí a seguir. Uncamí que ens porti a:1. Tenir cura i agilitar la gestió munici-pal.2. Optimitzar i fer bon ús dels recursospropis i aconseguir el màxim de sub-vencions de fora.3. Facilitar i impulsar les accions quees portin a terme per part de l’equip degovern. Així com posar-nos al costat deCiU en les mesures de control i donarsuport en les iniciatives que puguin serpositives per al municipi. I fer extensi-ble la nostra col·laboració a tots els ciu-tadans, a fer-nos saber les seves inqui-etuds per cobrir les seves necessitats. A més, nosaltres estarem al costat dequi vetlli perquè s’anteposi l’interèsgeneral al particular i al que tingui perbandera els valors i principis bàsics detota administració: transparència, lega-litat, col·laboració i eficiència. Així i únicament així s’aconsegui-rà posar el municipi d’Artesa al lloc quees mereix.

Nosaltres, el Jaume i un servidor(Joan Fontanet), podem tenir divergèn-cies, prioritats o punts de vista diferentsen alguns temes, però si tenim una cosaclara és que entrem en aquest ajunta-ment a sumar i no a restar, a multipli-car i no a dividir. Tenint en compte aquesta premissa,per a nosaltres cal un nou escenari:- Cal passar de la confrontació al mo-del de diàleg.- Cal passar de l’estancament al modelde progrés i desenvolupament.- Cal passar de treballar sols al modelde treballar en equip.- Per últim, cal passar del desànim almodel de confiança i actitud positivacap a les persones democràticament ele-gides en aquest ajuntament. Per tot això, per a nosaltres noméshi ha un camí possible: anar tots a ferpoble i sobretot tenir molta il·lusió iestimació pel progrés i desenvolupa-ment del municipi d’Artesa de Segre. Moltes gràcies.

Joan Fontanet ParísJaume Ferré Yègola

Regidors del Grup Municipal del PSCa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

Parlar clar perquè tothom ens entengui!n el nostre poble hem tingut, du-rant massa temps, instal·lada

una manera de fer fonamentada enel «no passarà res i cap problema».Aquesta actitud ens ha dut a qüesti-ons de difícil solució. L’última és per irregularitats urbanís-tiques. En principi, la Justícia obliga al’Ajuntament de Cubells a enderrocar unedifici, anul·lant-ne la llicència d’obresconcedida el 27 de març de 2006. A nosaltres no ens sorprèn aquestasentència, ja que entenem que és desentit comú, virtut que no van tenir nil’alcalde, senyor Josep Roig, ni cap delsregidors de l’equip de Govern quel’acompanyaren en el passat mandat

E municipal, ni tampoc el constructor per-què, sent fill de Cubells, no havia deproposar fer aquest «nyap» al poble.Sentit comú que sí demanem a tots ara. Després del nostre compromís i dela nostra col·laboració en intentar re-soldre tot el batibull existent en l’Ajun-tament, ens sorprèn i ens dol certesocultacions que se’ns ha fet. Una va serla sol·licitud que va fer Urbanisme el12/07/2007, en què demanava a l’Ajun-tament la revisió de la llicència d’obresde data 27/03/2006 i que el Ple es pro-nunciés al respecte. Davant la negativaper silenci administratiu, el DEPARTA-MENT DE POLÍTICA TERRITORI-AL I OBRES PÚBLIQUES DE LA

GENERALITAT DE CATALUNYA vapresentar demanda el 18 de febrer de2008 davant el Jutjat Contenciós Ad-ministratiu núm. 1 de Lleida. Un copes va dictar sentència del contenciósinterposat, amb notificació del 27 defebrer de 2009, nosaltres en n’assaben-tarem per altres fons. Havent passat mésd’un mes i veient que no se’ns comu-nicava res al respecte, el 30 de marc de2009 vam sol·licitar una reunió de totsels regidors, la qual es va celebrar elmateix dia al vespre. El regidorSebastià Boixadera va excusar la sevaassistència al·ludint feina de bon pare. D’aquesta reunió, un dels fets mésrellevants va ser la nostra decisió de

D

37

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

Dissortadament, la decisió correcto-ra d’aquest desgraciat fet està ara enmans de la Justícia. L’Ajuntament, omillor dit l’equip de Govern, va tindrela seva oportunitat per rectificar quanel nostre grup, en el Ple del 28 de fe-brer 2007 (tot i desconeixent el projec-te i les característiques de la llicènciaurbanística, que mai va passar pel Ple),va advertir i qüestionar la legalitat del’edifici, veient (com podia veure tot-hom) que l’estructura de l’edifici ja enel seu inici era desproporcionada. Talcom consta a l’acta del Ple literalment,vam "demanar fer parar les obres pertal de no ocasionar despeses innecessà-ries al constructor i resoldre la legalitati impacte de l’edifici que segons semblaserà de sis plantes més sota teulada". No se’ns va fer cas i un cop més esva aplicar la política del "seguidisme":tots a una "ni que l’una estigui equivo-cada", no passa res, cap problema. En

Reagrupament es presenta a Artesa de Segrea Sala d’Actes de la Cooperati-va va ser l’escenari, el divendres

27 de novembre, de la presentació aArtesa de Segre de ReagrupamentIndependentista. Reagrupament és l’associacióliderada per Joan Carretero que volimpulsar una gran candidatura a les pro-peres eleccions catalanes a partir de dosgrans eixos programàtics: la creaciód’un estat propi i la regeneració demo-cràtica contra la corrupció. Aquest ha estat el segon acte que or-ganitza Reagrupament a la Noguera,després que el dimarts 27 d’octubreJoan Carretero omplís la Sala d’Actesde l’Ajuntament de Balaguer. La pre-sentació d’Artesa de Segre ha anat acàrrec de l’economista i professor dela Universitat de Barcelona Emili

Valdero i de l’alcalde de Rosselló deSegrià Jaume Fernàndez, que ha estatprofessor a Artesa durant els darrersanys. L’acte d’Artesa de Segre és la pri-mera presentació que fa Reagrupamenta una població de Ponent que està pre-parant una consulta per la independèn-cia per al 13 de desembre, motiu pelqual Reagrupament aprofita per feruna crida a tota la ciutadania a laparticipació massiva en aquestes con-sultes. Reagrupament considera que lesconsultes són una molt bona ocasió pera generar debat sobre la creació d’unestat propi, però afirma que la indepen-dència només serà possible si es pro-clama des del Parlament, l’òrgan sobi-rà que representa el poble.

sol·licitar a secretaria que redactés undocument que inhibís els regidors delnostre grup de tota responsabilitat so-bre l’edifici, davant la possibilitat depoder estar habitat. A migdia de l’en-demà es va redactar un decret d’alcal-dia que deia: "Tenint en compte quel’edifici no disposa de la preceptiva lli-cència de primera ocupació, RE-SOLC: Eludir tota responsabilitat del’ajuntament de Cubells en relació ales persones que puguin ocupar l’edi-fici i notificar aquest decret a l’inte-ressat Rufat Grup Constructor. Volem deixar clar també que el nos-tre grup mai va estar consultat per pren-dre la decisió de presentar recurs a lasentència davant del Tribunal Superiorde Justícia de Catalunya i que quan vamser sabedors del "FALLO" del conten-ciós, el recurs ja estava presentat. Unavegada més, acords punyents han estatpresos de manera unilateral.

aquell temps l’Ajuntament hauria resoltl’afer interposant un recurs contra lallicència atorgada, amb cost econòmicminso. A hores d’ara ja portem 30.000euros de despesa en defensa jurídica...i el que pugui venir! Faria bé l’equip de govern munici-pal d’admetre la situació tal com és,amb sinceritat, demanar disculpes i as-sumir responsabilitats. És molt frustrant que, en tot el queportem de mandat, tres secretàries i setregidors estiguem més pendents delpassat que en organitzar el futur. I elque ens queda! Pel que sembla ens hihaurem d’habituar.

Grup Municipal d’ERCAjuntament de Cubells

L Des de Reagrupament es recorda quequalsevol tema intern de l’estat –comel finançament, els estatuts o les infraes-tructures– són temes que depenen deMadrid. En canvi, la legalitat interna-cional garanteix que la creació d’unestat només depèn de la voluntat delsciutadans. I per tant, Reagrupament ex-plica que Madrid no podrà disposar decap instrument per impedir la indepen-dència si té el suport majoritari delscatalans.

Reagrupament - Assemblea de laNoguera

39

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

La mort existeix!ots Sants: l’hivern ja truca a laporta, és temps de castanyes,

panellets i de cementiris. Sí, és per Tots Sants que la nostratradició ens porta a recordar més inten-sament els familiars que hem perdut ien molts casos, encara que només si-gui per un dia, ens apropem alscementiris per a dur-los flors iel nostre record. I és a propò-sit d’aquesta data que algunespersones reflexionem sobre lamort. La nostra societat, tan avan-çada i tan liberal, continua te-nint un gran tabú: el de la mort. De la mort no se’n parla, no pas se-riosament i en la profunditat que cal-dria. Sovint quan s’enceten conversesrelacionades amb la mort, gairebé sem-pre hi ha algú que diu: au va, canviemde tema! I és curiós perquè gairebésempre són les persones més grans lesque no volen portar aquest tipus de con-versa. I de fet la qüestió de la mort pensoque no hauria de ser un tabú; caldria

parlar-ne, si més no en família, per acla-rir punts de vista en torn a un fet natu-ral que els membres de la unitat famili-ar n’haurien d’estar assabentats. Em faig aquesta reflexió cada vega-da que salta la notícia de persones enestat vegetatiu des de fa anys o malats

terminals superconnectats a aparellsmèdics i la possibilitat d’aplicar-losl’eutanàsia. Llavors corren rius de tin-ta, tothom en parla, però no deixa deser un debat recurrent. Tots hauríem de comunicar als nos-tres familiars més propers què voldrí-em en situacions extremes (coma irre-versible, donació d’òrgans, on volemreposar, etc). Sí, tot plegat molt lúgu-bre, però la certesa de la mort i la im-previsió normalment d’aquesta ens hau-

ria de fer reflexionar i "preveure" al-guns detalls. Si féssim un testament vi-tal, potser estalviaríem als nostres és-sers estimats alguns mals tràngols! Tots fem plans de vida, manifestemels nostres somnis de futur, planifiquemviatges, estudis, etc. però molt pocs són

els que "planifiquem" el nos-tre final. Tots tenim clar que enacabar els nostres dies no vo-lem patir ni fer patir, doncsmanifestem-ho (millor per es-crit). Si tothom ho fes, potserles lleis seriem més clares, nocaldrien debats ètics i evitarí-

em que persones alienes a nosaltres i ales nostres famílies haguessin de deci-dir en nom nostre. Evidentment que ningú sap com iquan morirà, però sí que pot deixar ditquè no vol per a si mateix i per als seusestimats. Cadascú té dret a decidir, enla mesura que pugui, sobre la seva prò-pia mort, en un sentit o un altre.

Noemí Farré Cortadelles

La certesa de la mort i la imprevisiónormalment d’aquesta ens hauria defer reflexionar i "preveure" algunsdetalls

T

"Els millors metges del món són: el doctor dieta, el doctor repòs i el doctor alegria."

Jonathan Swift. Polític i escriptor irlandés (1667-1745)

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

"Noves" cançons tradicionals catalanesesprés de més de 10 anys treba-llant amb l’Obra del Cançoner

Popular de Catalunya, el passat 1d’octubre vaig presentar un projec-te de recopilació de 85 cançons tra-dicionals de Vilanova de Meià, San-ta Maria de Meià, Artesa de Segre,Baldomar, Alòs de Balaguer, Cubellsi Montclar que ara estan a l’abast detota la comunitat educativa deCatalunya. La realització d’aquest projecte esremunta al treball iniciat l’any 1996 enel marc de l’Orfeó Artesenc i l’AulaMunicipal de Música d’Artesa de Segreconjuntament amb el músic, composi-tor i amic Josep Lluís Guzman i Antich.Durant aquests primers anys vaig co-nèixer l’existència de l’Obra del Can-çoner Popular de Catalunya (OCPC) iles primeres tonades que, Joan Ama-des i Joan Tomàs, van recollir a casanostra. Durant aquells primers anys vaig uti-litzar moltes d’aquestes melodies en la

meua tasca docent amb mainada (es-cola de música, coral infantil i escolesde primària), encarregant arranjamentsd’algunes d’aquestes tonades a dife-rents compositors per poder-les treba-llar amb l’Orfeó Artesenc. Per donar-les a conèixer, vaig enge-

gar una nova secció a La Palanca quevaig anomenar Les nostres cançons. Erauna petita mostra del potencial d’aques-ta gran obra, l’OCPC. Després de 10 anys de treball ambaquests materials, l’any 2007 vaig en-registrar un CD i publicar un llibre de

D

40

la P

alan

ca

41

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

partitures amb l’Orfeó Artesenc, Lesnostres cançons - Orfeó Artesenc, onuna gran part de les cançons que es vanenregistrar i publicar procediend’aquest important fons documental. Durant el curs 2007/08, finalitzant laLlicenciatura de Pedagogia, vaig ela-borar una proposta curricular i meto-dològica de Música i Dansa per un cen-tre públic d’educació infantil i primà-ria. Un dels objectius d’aquest projec-te, dissenyar i aplicar activitats que fo-mentessin el treball interdisciplinari, esbasava amb tonades i melodies del’OCPC recollides en les nostres con-trades. Finalment i després de molts anystreballant amb aquests materials, el curs2008/09 vaig aconseguir la concessiód’una Llicència d’Estudis Retribuïdaper part del Departament d’Educació dela Generalitat de Catalunya, que m’hapermès realitzar un treball a fons ambtotes aquestes cançons que Joan Ama-des i Joan Tomàs van recollir. L’OCPC organitzava rutes de recer-ca per tot el territori català amb l’ob-jectiu final d’elaborar un Cançonerpopular català. Aquest objectiu no esva poder assolir per culpa de la GuerraCivil Espanyola, però es van realitzarun total de 65 missions de recerca pertot Catalunya recollint milers i milersde tonades. D’aquestes missions de re-

cerca, dues van passar per les nostrescontrades. Una el 1929 que van iniciara Coll de Nargó i va finalitzar aBalaguer, passant per Cubells (28d’agost) i Montclar (29 d’agost), i l’al-tra realitzada el 1930 que va iniciar-sea Vilanova de Meià (23, 24 i 26 de juli-ol), passant per Santa Maria de Meià(25 de juliol), Artesa de Segre (27 i 31de juliol), Baldomar (29 i 30 de juliol)i Alòs de Balaguer (29 i 30 de juliol), ique després continuava fins al pla deLleida (finalitza a les Borges Blanquesel 12 de setembre). Només amb el seupas per aquestes poblacions es van re-collir mig miler de tonades i cançonsque els van cantar un total de 33 "in-formants" d’aquests pobles (al web po-deu trobar la relació de tots i cadascund’aquests informants). Amb tots aquests documents reco-llits, que es poden consultar al Centrede Promoció de la Cultura Popular iTradicional de Catalunya on estanmicrofilmats, vaig realitzar una acura-da selecció i digitalització d’un total de85 tonades amb diferents programesinformàtics per posar-los a l’abast dela comunitat educativa i el públic engeneral. Tots aquests materials es po-den consultar a la següent pàgina web:http://www.valls.ws. En la totalitat de cançons i tonadesseleccionades, n’hi trobem de conegu-

des com La Raimundeta, Manyaguet dela Mare, Pastors i pastores i Cançó decarnestoltes, que l’Orfeó Artesenc vaenregistrar i publicar el 2007. Tambéhi ha curiositats com una cançó queporta per títol La mort, recollida aVilanova de Meià, molt peculiar, o cincversions molt diferents d’una mateixacançó, El bon caçador, recollides a Alòsde Balaguer, Vilanova i Santa Maria deMeià, Cubells i Montclar, que són,musicalment, molt diferents entre si.Una altra curiositat és un Ball de Cas-cavells recollit a Artesa de Segre (elshi va cantar el pare de l’autor de LaSamba del Castellot) que és la base queva servir per l’elaboració dels actualsGoigs de Refet. Una altra cançó, Balletde Déu - Ball pla, que va ser recollidaa Artesa de Segre, actualment és unadansa típica i tradicional de la vila veï-na de Ponts. Us invito a entrar a la pàgina web, hipodreu llegir diferents documents i veu-re i escoltar la totalitat de les 85 can-çons seleccionades i digitalitzades, quesón una mostra de la riquesa musicalque hi havia a les nostres contrades laprimera meitat del segle XX.

Sergi Valls i Jovéwww.valls.ws

svalls22@xtec.cat

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

LA FITXA

Número: 35Data: novembre de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

42

la P

alan

ca

Novembre de 1984o hi ha dubte que l’actualitat in-formativa de la revista d’aquell

mes correspon a Vilanova de Meià,però no solament per la Fira de laPerdiu com podreu comprovar. PORTADA. Aquell any, la Fira de laPerdiu va ser inaugurada pel presidentPujol, que veiem al costat de l’alcaldede Vilanova, Climent Sala i Durich, idels polítics de l’època, a més de la sevaesposa que l’acompanyava sovint. Vainaugurar el monument a la perdiuairei les circumstàncies del moment van ferque el president compartís prota-gonisme amb un afer relacionat amb elpetroli. EDITORIAL. Porta per títol La gotafreda i fa referència al "llarg cap desetmana que va del 8 a l’11 de novem-bre". Justament dos anys després de lariuada de 1982, semblava que una gotafreda volia tornar a jugar-nos una malapassada. A Balaguer, que celebraven lesFestes del Sant Crist, van fer treure lesfiretes de vora el riu; mentre que aAndorra el Valira feia desallotjar el bai-xos d’alguns comerços amb pèrduesimportants. L’editorial destaca el graude civisme i de solidaritat i acaba dinetque "la gota no va resultar tan fredacom es pensaven". LOCAL. La Informació municipalconsta de poc més d’una pàgina amb larelació de factures municipals i de lli-cències d’obres aprovades al mes d’oc-tubre. Més endavant, però, trobem unanunci interessant: la possibilitat de ferpropostes, fins a finals de desembre, al’equip redactor de les Normes Subsi-diàries de Planejament Urbanístic. El Noticiari Local de Josep M. So-lans presenta com a principal notícia larestauració de la portada i l’interior del’església de Santa Maria de Cubells,amb un cost de 6 milions de ptes., su-fragats per la Generalitat. Altres notí-cies importants apareixen en diferentsseccions de la revista. La resta es refe-reix a actes de diferents entitats: un cursde socorrisme organitzat per la CreuRoja, la celebració de la festivitat de laMare de Déu del Pilar per part de laGuàrdia Civil i els funcionaris de Cor-reus, la venda de castanyes del "Cau",

un curs de català pro-mogut per l’Ajunta-ment... COMARCA.Jaume Armengol, aForadada, reflexionasobre les diferentscircumstàncies deltemps, en relació alcamp, de tot el queportàvem d’any. Capal final es pregunta:"El temps –una de lespreocupacions quoti-dianes del pagès– ensserà favorable?" Coll i Alentorn, filladoptiu d’Alòs, de J.Marquilles, sembla –abans de llegir-ho–una crònica del 13d’octubre, en quèMiquel Coll iAlentorn, aleshorespresident del Parla-ment de Catalunya,fou proclamat filladoptiu d’Alòs deBalaguer en una gran festa en provad’agraïment als esforços posteriors a lariuada de 1982. Bàsicament, però,Marquilles fa una exaltació de la figu-ra de l’alcalde Martí Galceran, del qualtranscriu les paraules adreçades al pre-sident: "Som gent de galtes cremades,mans dures i cor tendre".

CAMP. Aquest mes consta d’un ar-ticle sense signar i sense títol global,però dividit en tres apartats: La gestió,El marge brut i El marge net. L’articlecomença dient que "no és el mateix seragricultor que ser empresari agrari".

A partir d’aquí explica els avantatgesde portar una bona gestió, en la qualpot ajudar el Servei d’Extensió Agrà-ria. M’HAN DIT QUE... Petit recull decoses que es comenten pel carrer: obresque no s’acaben, petroli a Comiols, pro-blemes de clavegueram amb la pluja ixafarderies sobre els terrenys on esconstruirà el poliesportiu. ESPECIAL VILANOVA. Aquestespecial sobre Vilanova de Meià ocupaun total de 4 pàgines i conté 3 articles.El primer i l’últim venen signats perMn. Joan Marquilles. A l’article Lesperdius, convergents o divergents? cos-ta deduir si l’autor fa una crítica als or-ganitzadors de la Fira de la Perdiu o a

N

43

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

la resta, però en definitiva sembla la-mentar-se que no hi era tothom que hihavia de ser, durant la visita del presi-dent Pujol, amb frases com aquestes:"només hi ha participat en la difícil or-ganització militants de Convergència","ens preguntem si la fira és un fet con-vergent o divergent", "la Fira de la Per-diu no és el triomf ni la fira d’un partit","s’ha perdut un moment irrepetibled’harmonia entre pobles i famílies"... El segon article de Marquilles, Elpresident de Catalunya a Santa Mariade Meià, és la transcripció del discursque van preparar entre diverses perso-nes per a llegir-lo al president Pujoldavant l’estàtua de M. Pere Codern, lafigura de la qual és elogiada en granmesura: "Amb aquest monument hemintentat dues coses: honorar un catalàsolitari i valent, honorar un sacerdot llui-tador i constant. Volem que els nostresfills coneguin la història d’aquest home". El tercer article ocupa les dues pàgi-nes centrals i deu ser obra del Consellde Redacció de la revista: Vilanova deMeià: s’ha trobat gas o petroli. Enaquest se’ns fa una explicació forçadetallada dels treballs de prospecció quel’empresa ENIEPSA va fer durant unany a la nostra comarca i de la perfora-ció que s’havia de fer a la muntanyadel Tamany del municipi de Vilanova:"Es pensa començar a perforar el pri-mer de desembre les 24 hores del diafins que els resultats siguin positius onegatius". S’afegeix a l’article els tex-tos íntegres de dues notícies sobre eltema publicades a La Vanguardia. Quimés qui menys, tothom sap com va aca-bar la cosa. ESPORTS. Bàsquet femení és el tí-tol de l’article, que no porta signatura.Es veu que l’equip infantil de bàsquet

femení del CENG va participar per pri-mera vegada en el Campionat Provin-cial i no ho va fer gens malament, jaque va quedar en tercer lloc. L’equipestava entrenat pel Pep Ribes, el dele-gat era el Sisco Farràs i la capitana, laLurdes Coma, va ser la màximaencistelladora i amb diferència (274punts). ENTREVISTA. Josep M. Vilà, bat-lle d’Artesa a la Guerra Civil i advo-cat de vocació. De manera molt con-densada se’ns explica la conversa ambJosep M. Vilà i Ariet de cal Calsilla,que aleshores tenia 89 anys. Se’l qua-lifica com a "testimoni viu del nostresegle" i, certament, l’entrevista parlade fets importants de la històriad’Artesa. La part més colpidora és quanexplica com va ajudar moltes famíliesdurant la difícil època de la guerra. I lapart més curiosa fa referència als es-tralls de la grip de 1918, que si nom’equivoco és la mateixa que ens afec-ta actualment. CARTES A LA REDACCIÓ. Un to-tal de 5 cartes omplen una mica més deles dues pàgines finals de la revista. Esveu que fa 25 anys hi havia més ganesd’opinar que ara. Pàgina comarcal, de V. Roca, és una

crida als pobles i municipis de la roda-lia per a què escriguin més a la revistainformant d’allò que hi passa. El Munt de Foradada, signada per"Un afeccionat a la muntanya", és unaqueixa pel mal estat en què es troba elllibre de signatures del cim del Munt(596 m), al municipi de Foradada. Esport, ciència, amistat, natura... noestan renyides. Treballem-les?, de JoanAranés i Clua, és una proposta adreça-da a persones i entitats interessades aparticipar en diferents tipus d’activitats. "Teledeum" o la xarlotada deBoadella, del mateix Joan Aranés, ésuna rèplica a la carta del mes anterior iamb el mateix títol de Mn. JoanMarquilles. L’autor defensa la llibertatd’expressió i desqualifica les crítiquesde Marquilles. A la darrera carta, Gent com cal i unad’arena, signada per Paco, aquest ex-pressa el seu malestar pel fet que en unaballada de La Raimundeta durant l’11de setembre a Artesa es va dir per me-gafonia que feia "gairebé 100 anys queestava ignorada" i no es fes referènciaa determinats fets en què no va ser així,com per exemple els anys en què es vaballar a la Festa Major de Montsonís. HUMOR. Quimet i Cosme "se’n vanal cinema" és l’acudit d’aquest mes. A la darrera pàgina també hi trobemuna notícia breu però molt interessant.El text diu literalment: "El Ple del’Ajuntament del dia 19 de novembreacordà per unanimitat la construcciód’una Sala Escolar i pistaPoliesportiva, a la zona de ‘Els Pla-nells’, en terrenys cedits per JoanMacià i Solé". El text s’acompanya ambun plànol d’ubicació.

Ramon Giribet i Boneta

Efemèrides a recordar de l’any 1984Aquests són fets destacats que van passar fa 25 anys, segons consta a LaPalanca:- 13 d’octubre: A Alòs de Balaguer, el president del Parlament, Miquel Colli Alentorn, es proclamat com a fill adoptiu.- 11 de novembre: A Vilanova de Meià, el president de la Generalitat, JordiPujol i Soley, inaugura la Fira de la Perdiu i el monument a la perdiuaire.- 19 de novembre: El Ple de l’Ajuntament d’Artesa de Segre aprova perunanimitat la construcció del pavelló poliesportiu.- 1 de desembre: Es comença una perforació a la zona del Montsec, termede Vilanova de Meià, amb l’objectiu de trobar petroli o gas.

45

la P

alan

ca

SERVEIS MUNICIPALS

Des de l'AjuntamentDes de l'AjuntamentDes de l'AjuntamentDes de l'AjuntamentDes de l'Ajuntament

ATENCIÓ GENERAL AL PÚBLICDe dilluns a divendres, de 9:00h a 14:00h

Dimecres de 16:30h a 19:00h

ASSISTENT SOCIALDilluns i dimecres de 10:00h a 13:00h

EDUCADORA SOCIALDijous de 9:00h a 11:00h

ADVOCADA D’ESTRANGERIA DEL CONSELLCOMARCAL

Segon dijous de cada mes, prèvia visita concertada(trucar a l’Ajuntament)

CADASTREDimecres de 9:30h a 14:00h

ARQUITECTEDimarts i dijous de 11:00h a 14:00h, prèvia visita

concertada (trucar a l’Ajuntament)

SERVEI D’AIGUA - SOREADivendres de 9:30h a 13:30h

Telèfon d’atenció d’avaries: 902 250 370Telèfon de l’oficina de Tàrrega: 973 501 470

Telèfon de l’Ajuntament: 973 400 013 (en horarisd’atenció al públic)

Ajuntament d'Artesa de Segre

L’Ajuntament d’Artesa informaRebut de l’aiguaAl Ple del 12 d’agost de 2008, amb elsvots a favor d’ERC i de CIU i l’absten-ció del PSC, es va acordar el canvi del’adjudicació del servei municipal d’ai-gua potable, que d’Aquàlia va passar aSorea. Aquesta empresa que va guanyarl’adjudicació era la que presentava, glo-balment, unes millors condicions per ala prestació del servei, d’acord amb elsinformes tècnics emesos. La propostade Sorea oferia millores significativesperò, alhora, implicava un incrementdel preu del servei de cara a l’any 2010,ja que veníem d’un període de 5 anysde congelació de tarifes. Atesa la complicada situació econò-mica actual, l’Equip de Govern, des-prés de reunir-se diverses vegades ambSorea, ha aconseguit que la pujada enel rebut de l’aigua es faci més esglao-nadament de l’inicialment previst i, pertant, es redueixi per l’any 2010 en granmesura (així del 27% previst en el con-tracte inicial, es passarà només a unincrement del 13,17%). Estem conven-çuts que aquest increment serà pocsignificatiu en el rebut d’una famíliaamb un consum moderat. Aquesta reducció de l’increment delrebut de l’aigua s’ha aprovat al Ple de

l’Ajuntament del dia 11 de novembre, ambl’únic suport del grup municipal d’ERC iamb l’abstenció dels altres dos grups.

IBI urbanaL’any 2006 es va realitzar al nostremunicipi la revisió cadastral de l’IBI(Impost de Béns Immobles). Aquestarevisió, que va suposar un considera-ble increment dels valors cadastrals deledificis urbans, es va començar a apli-car l’any 2007. En el Ple del passat 11 de novembre,a proposta de l’Equip de Govern i ambel suport dels grups municipals d’ERCi del PSC i amb l’abstenció de CIU, esva acordar rebaixar pel proper any 2010el tipus impositiu que l’ajuntament apli-ca a l’IBI que passarà del 0,46% al0,445%, un dels més baixos de totademarcació de Lleida. Aquesta rebaixa pretén disminuir lapressió fiscal que han de suportar elsciutadans d’Artesa de Segre en l’actu-al situació d’alentiment econòmic en laque ens trobem immersos. Volem fer especial esment en què laresta de taxes romandran congeladesper a l’any 2010, amb l’excepció del’aigua i de la modificació de la taxadel cementiri que només afecta els nouscolumbaris.

Dispensador d’aigua per usosagrícolesL’Ajuntament d’Artesa de Segre haposat en funcionament un dispensadord’aigua per omplir les botesensulfatadores. Aquest punt d’aigua estroba situat a la carretera de Tremp, alkm 0,80 (al costat de la ITV d’Artesade Segre). Per a més informació podeuadreçar-vos a l’Ajuntament.

Aprovació definitiva del POUMLa Comissió Territorial d’Urbanisme deLleida va acordar aprovar definitiva-ment el Pla d’Ordenació UrbanísticaMunicipal (POUM) d’Artesa de Segreen data 9 de juliol de 2009. Al Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya núm. 5508, de data 18 denovembre de 2009, es publica el textíntegre d’aquesta aprovació definitivadel POUM d’Artesa de Segre la qualcosa significa que la nova normativaurbanística que regula el creixementdel nostre municipi és d’aplicacióimmediata.

Equip de Govern MunicipalArtesa de Segre

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

46

la P

alan

ca

Dates a recordar

Renovació del DNIFins a pròxim avís per part de la Po-licia, no es tornarà a renovar el DNIa l’Ajuntament d’Artesa de Segre.Per a més informació, podeu adreçar-vos a l’oficina de tramitació del DNIa Lleida (C/ Jaume II, 15, tel .973214274 i horari de dilluns a di-jous de 9h a 17h i divendres de 9h a14h. També podeu demanar cita prè-via trucant al 902247364 o awww.citapreviadnie.es).

Objectes voluminososPobles agregats:

dijous 17 de desembreArtesa de Segre:

dijous 17 de desembre(només en casos molt justificats,que no puguin anar directament ala deixalleria)

Cal trucar per informar dellloc de recollida i dels objectes (tel.973 40 00 13)Ajuntament d'Artesa de Segre

Mes d’octubreSESSIONS DEL PLEPle ordinari (8 d’octubre)

S’acorda, per unanimitat, adju-dicar provisionalment l’obra Casal Cul-tural 2a Fase a l’UTE Carrers i ObresSL i Electromecànica Soler SL, perl’import de 1.371.380,22 euros més219.420,84 euros d’IVA, que ha obtin-gut la puntuació més alta.

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació núm. 3, per 24.032,24euros, de l’obra "Rehabilitació del’aulari de l’antic col·legi de les Ger-manes Dominiques com a edificisociocultural i condicionament de l’es-pai exterior", realitzada ConstruccionesLumbierres SL.- Certificació núm. 2, per 20.793,55euros, de l’obra "Pavimentació de car-rers a la Colònia la Fàbrica", realitzadaper Project Management SolutionsPMS 345 SL.- Certificació núm. 2, per 49.551,48euros, de l’obra "Canalització de bom-beig, abastament i distribució d’aiguadel nucli de Collfre"», realitzada perCASSA aigües i depuració SL.- Certificació núm. 3, per 24.033,34euros, més 3.845,33 euros d’IVA, del’obra "Portada d’aigua en alta 2a fase",realitzada per Construccions MontsecSCCL per renúncia de l’empresa adju-dicatària.- Certificació única, per 17.400 euros,

de l’obra "Arranjament de la plaça aMontargull", realitzada per Josep M.Sala Construccions.

S’acorda, per unanimitat, ratifi-car la recepció de les obres següents iprocedir a la cancel·lació i devolucióde les fiances definitives constituïdesen el seu dia segons:- A Estudios y Montajes Eléctricos SL,4.758,68 euros de l’obra "Electrifica-ció de les masies Colls i Riberenc".- A Promocions J. Sinca SL, 2.180,66euros de l’obra "Rehabilitació parcialde l’edifici del local social deColldelrat".

S’acorda, per unanimitat, accep-tar la subvenció de 90.000,00 euros queel Departament d’Educació de la Ge-neralitat de Catalunya ha concedit al’Ajuntament d’Artesa de Segre ambdestí a les despeses finançables de laLlar d’Infants Municipal el Bressol,

corresponent al curs 2008-2009.

S’aprova, per unanimitat, inici-ar, a requeriment de la Direcció Gene-ral d’Administració Local de la Gene-ralitat de Catalunya, l’expedient de de-limitació del Terme Municipal d’Artesade Segre (comarca de la Noguera) ambels municipis de Baronia de Rialb, Fo-radada, Gavet de la Conca i Preixens;així com nomenar com a membres dela Comissió Municipal de Delimitacióals senyors: Domènec Sabanés i Porta,alcalde d’Artesa de Segre, que n’osten-tarà el càrrec de president, Toni BelchiEscobosa i Josep Galceran Sellart, re-gidors d’aquest ajuntament, MiquelOrtiz i Terré, arquitecte municipal, i M.Carme Alés i Novell, secretària titulard’aquest ajuntament.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries 1, 15, 22 i 29 d’octubre)

S’aproven les següents llicènci-es d’obres:- A Joan Codina Bernaus, per arreglar icanviar la claraboia de l’immoble situ-at al C/ Tarragona, 15, d’Artesa deSegre.- A David Saura Valls, per les obresd’ampliació d’una explotació porcinad’engreix existent amb marca oficial0720AO, situada al polígon 20, par-cel·la 204 a Anya.- A Proyectia desarrollo y apoyo a

47

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

proyectos SL, per l’obertura de la vo-rera al C/ Francesc Macià, 6 del Polí-gon Industrial el Pla, d’Artesa de Segre,per tal de procedir a efectuar la conne-xió elèctrica a la xarxa de mitja tensió.- A Alexan Artesa SL, per l’obertura dela vorera al C/ Francesc Macià, 1 delPolígon Industrial el Pla, d’Artesa deSegre, per tal de procedir a efectuar laconnexió elèctrica a la xarxa de mitjatensió.- A Josep M. Guardia Pijuan, per can-viar la claraboia del immoble situat alC/ Tarragona, 13, d’Artesa de Segre.- A Josep Brescó Solé, per formigonari enllosar pati i construcció de casetade 10 m2 per estris de jardí, a l’immo-ble situat al C/ Pont, 18, d’Alentorn.- A Aigües del Segarra-Garrigues SA,per la millora de finca en sòl no urba-nitzable, eliminant tres murs per dei-xar la finca conreable, situada al polí-gon 506, parcel·la 46, a Tudela deSegre.-A Agropecuària d’Artesa de SegreSCCL, per la construcció d’una mar-quesina metàl·lica en una benzinera si-tuada al C/ Francesc Macià, 1 del Polí-gon Industrial el Pla d’Artesa de Segre.- A Judit Jou Llorens, per la realitzaciód’una rasa per a la nova connexió a laxarxa municipal d’aigua, la finca situ-ada al C/ Fassina, 1 cantonada C/ Hor-ta, d’Artesa de Segre.- A Pere Estany Espuga, per la ins-tal·lació solar fotovoltaica connectadaa la xarxa de 9,4 kw sobre un teuladade l’immoble situat al C/ Sant Martí,12 de Collfred, terme municipald’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar la connexi-ons a la xarxa d’aigua potable aConspromar SCCL, escomesa a C/ Cas-tellot, 21, d’Artesa de Segre.

S’acorda aprovar els següents

projectes d’actuació específica d’inte-rès públic en sòl no urbanitzable:- Projecte promogut per ENDESADISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SL,per la instal·lació d’una línia aèria-sub-terrània de 25 kV, unió de la línia Artesa

1 - Agramunt, amb el Polígon Industri-al el Pla d’Artesa de Segre i nousCTRP’s, terme d’Artesa de Segre.- Projecte promogut per FRANCETELECOM ESPAÑA SA, per la instal·-lació d’una estació base de telefoniamòbil a la xarxa GSM, a situar al polí-gon 13, parcel·la 51, a Alentorn.

S’acorda concedir les següentsllicències de primera ocupació:- A Construccions i Promocions MateuRendé SL, per 1 habitatge unifamiliaradossat al C/ Castellot, 21 d’Artesa deSegre.- A Anna Pedrós Llorens, per l’habitat-ge unifamiliar entre mitgeres, situat alC/ Nou, 5, d’Artesa de Segre.

S’aprova la concessió de les se-güents llicències d’obertura d’establi-ment i activitat:- A Acadèmia Saguet SL, per la ins-tal·lació i obertura d’un establimentd’ensenyança privada, a desenvolupara l’altell núm. 6 de l’edifici de la Pl.Progrés, 2, d’Artesa de Segre.- A Pere Estany Espuga, per la ins-

tal·lació solar fotovoltaica connectadaa la xarxa de 9,4 kw sobre un teuladade l’immoble situat al C/ Sant Martí,12 de Collfred, terme municipald’Artesa de Segre.

S’acorda la concessió de canvide nom de la llicència d’obertura d’es-tabliment i ambiental a LoretaKugieme, per l’activitat d’un bar a des-envolupar a la Ctra. de Ponts, 1 baixosd’Artesa de Segre, concedida a favorde Valeria Peres Martins.

S’acorda atorgar al Sr. Pere Ca-pell Espinal una targeta d’aparcamentindividual per a persones amb dismi-nució en la modalitat de titular no con-ductor amb una validesa de 10 anys apartit d’aquesta concessió, així com ferla reserva d’una plaça d’aparcamentdavant el seu domicili al C/ Calvari, 74,d’Artesa de Segre.

S’aprova la relació de facturesmajors de 120,20 euros, per un importde 231.693,30 euros.

S’aprova la relació de facturesmajors de 150,26 euros, per un importde 3.936,01 euros, del Patronat del’Emissora Municipal de Ràdio.

S’acorda concedir els següentsajuts:- Al Futbol Sala, 1.500 euros per la tem-porada 2009-2010.- Al Club de Tir Olímpic d’Antona, 220euros pel primer premi i un trofeu perla tirada general i un per la tirada localpel campionat de Tir al Plat.- Al CENG, 2.000 euros per a despesesde material per la pràctica esportivadurant la campanya 2009-2010.

Eva Maza i Batlle

Vols rebre informació de les activitatsque es realitzen a Artesa de Segre i municipi?

Envia’ns un correu a turisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web www.artesadesegre.cat Ajuntament d’Artesa de Segre

48

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

49

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ociSOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Maternitats.- 2. Eruga. Barri. - 3. Tir. Sues. Em.- 4. Ramat. RT. NP.- 5. O. E.Ria. Cal.- 6. Polles. Do. I.- 7. Olla. llonoF.- 8. Lo. Trau. I. I.- 9. Ira. AM. acuC.- 10. Taurí. AM. Ra.-11. Arremolinar.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficValència (valen, CI, a).Problema d’escacs1- b4, Cf5 [si Dd8; 2- Dxf6+, Rg8 (si Rxf6; 3- Ab2++, si 2- ..., Rh6; 3-f5++); 3 Ab2, Cxd5; 4- Dg7++,si 1-..., Cc6; 2- dxc6, Dd8 i les blanques queden amb avantatge de material]; 2- exf5, Dd8 i lesblanques queden amb avantatge de material.

Jeroglíficper David Fusté

Capital

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

costen

101101101101101

aaaaa

Horitzontals1. Hospitals destinats a l’assistència de parteres.- 2. Les «rodes» d’untanc o cuc articulat. Porció de ciutat amb personalitat pròpia.- 3. Tret.Transpires. Pronom de primera.- 4. Conjunt d’animals que mena elpastor. Les consonants del rot. Consonants assortides.- 5. És al bell migdel Sol. Tres de dretes. Accident marítim de les costes gallegues. Ésnecessari.- 6. Plural, aus aquàtiques de nom groller. La primera notamusical. Vocal prima.- 7. Eina de cuina relacionada amb el poder. Alrevés, planta aromàtica de la família de les umbel·líferes.- 8. Articleencara viu a Ponent. Forat per on passa el botó. Vocal que ha fet règim.La vocal del mig.- 9. Pecat capital que es pot apaivagar amb til·la. Abansde migdia. Al revés, allò que va instintivament al cau.- 10. Relatiu alstoros. Abans de migdia. Parella que simbolitza el radi.- 11. Moure for-mant remolins.

Verticals1. Relatiu a capital de l’imperi.- 2. Tros d’òpera. Ensumar.- 3. Punt on

la cama s’ajunta amb el peu. Al revés, desfilada que es fa per Carnestoltes.- 4. Al revés, consonant articulada a la gargame-lla. Vocal oberta. Extens, massa llarg. Nota musical que val ben poca cosa.- 5. Pista, petja. Fruit a partir del qual s’elaborael vi.- 6. Consonant d’una sola arcada. La darrera vocal. Conjunt de pobles i països musulmans. Vocal rodona.- 7. Femení,habitant de l’antiga regió d’Ibèria. Luteci. Article contracte.- 8. Degustació. Nota musical o habilitat especial. Estimi.- 9.Argó. Masculí, que té la forma del barret d’un astròleg. Consonant d’un sol pontet.- 10. Mena de corda artística feta amb elscabells. Vocal rodona. Planeta del Sistema Solar.- 11. Fer més simple, més senzill.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

Vols rebreinformació de les

activitatsque es realitzen aArtesa de Segre i

municipi?Envia’ns un correu a

turisme@artesadesegre.cato a través de la pàgina web

www.artesadesegre.cat

Ajuntament d’Artesa de Segre

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La canalla del Pont. 1900

stem davant d’una foto molt anti-ga, tant que ha passat tres guerres,

dues mundials i una espanyola. Estàuna mica atrotinada, però fins a certpunt és normal. De fet es tracta d'unafoto feta l’últim any del segle XIX. Era un dels pocs dies en què passavael retratista per allí i els va reunir a tots,una mica d’escapada, davant del xaletde la Sra. Matilde, la casa més bonicadel Pont. La mestressa era una senyorarica que vivia a París i que, quan veniaaquí, tenia una casa al Pont d’Alentorn iuna altra a l’entrada de Baldomà, laprimera casa a l’esquerra. Al Pont hi vivien moltes parelles joves,gent que havia fet la seva casa en aquestindret i que procedien de pobles del vol-tant, com Alentorn i Vall-llebrera, entrealtres. Llavors hi havia molts paletes i lagent s’ajudaven uns als altres en el con-reu de la terra i en les obres a les cases. Cal Carló, que eren d’Alentorn, vaser la primera casa perquè al seu poblehi havia rancúnies i picabaralles sovin-tejades per motius polítics. Així és quela família va decidir viure en tranquil·-litat, apartar-se de l’ambient d’Alentorni anar a viure al Pont. A més, tenien l’avantatge d’atansar-se a la fàbrica tèxtil de Pericas Boixera,anomenada també «La Colònia», on

segur que hi trobarien feina i hi podienanar a treballar a peu. D’esquerra a dreta: la ConsolArmengol de cal Carló, la Balbina Ser-ra Carlí (casada a ca l’Alegre) amb elseu germà petit, el Benet del Pont, queseria paleta, de cals Moliners (el seupare, a més de moliner a Vall-llebrera iAlòs, era també paleta), el Joan i elSisquet Farré de cal Cosmet, hi ha duesnenes que no hem pogut identificar, laMaria Farré i el Jaumet Farré de calFlorencio (avui ca la Bepa). Sola aldavant, l’Antonieta Serra Carlí. Les tresnoies del darrere eren germanes de la«Casilla de les Bruixes». En aquells anys encara funcionavael «Molí de l’Esquerrà» i entre el Ponti les cases properes hi havia molta vidai molta mainada, majoritàriament ne-nes. La major part van acabar treba-llant a La Fàbrica, on de ben petitescomençaven a guanyar diners, cosa queels feia molta il·lusió. Eren temps deprivacions, la gent feia hort i corral i hihavia poc poder adquisitiu, per la qualcosa els primers sous eren molt benacollits per les noies i les famílies. El Pont també tenia l’avantatge quea la major part de cases hi havia mol-tes noies. A La Fàbrica recorden queles feien treballar a l’entrada, davant

de les oficines, i amb uns panistresgrossos els feien triar la llana bona iels feien treure les borres. Una anèc-dota que recorden és que una vegadal’amo i un inspector van descobrir unaanomalia comptable. Van començarenraonant i, després d’uns crits, vanacomiadar un escrivent, que va mar-xar amb els trastos. Acomiadar un em-pleat, pel que es veu, no era tan com-plicat com avui, ja que segur que no esparlava del «finiquito». Les noies treballaven de benjovenetes als aspis (debanadores defil). Un aspi és alhora una mesuraconcreta de fil. També en uns telersmés grans afilerats l’un a tocar del’altre. A aquestes noies els deien les«metxeres», perquè feien metxes llar-gues dels teixits. De vegades, no massa sovint, veniauna inspecció de treball, que llavors alsanys 20 ja existien, i a les jovenetes queno tenien edat per estar assegurades lesfeien sortir per una porta petita del dar-rere. Hi havia noies més hàbils, mésllestes amb les mans que les altres, quecobraven més segons rendiment.

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Cal Carló del Pont

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

L’AEiG Mare de Déu del Pla, el «cau», manté any rere any la tradició de la venda de castanyes perTots Sants. Endavant, nois i noies! Més de 30 anys d’història us avalen. (Foto: Josep M. Espinal)