la mitologia grega

25
La mitologia grega Ana Bayo Molina 6º 1

Upload: eva-puertes

Post on 30-Mar-2016

236 views

Category:

Documents


0 download

DESCRIPTION

Treball de 6é de Primaria

TRANSCRIPT

Page 1: La Mitologia Grega

La mitologia grega

Ana Bayo Molina 6º

1

Page 2: La Mitologia Grega

Index

●Déus del olimpo●Altres déus●Els titans●Els monstres●Els temples més coneguts●Quadres●Llegendes

2

Page 3: La Mitologia Grega

La mitologia grega

La mitologia grega és el conjunt de mites i llegendes de l'antiga grècia, que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món i els orígens i significat dels seus costums religiosos. Formaven part de la religió de l'Antiga Grècia.

Déus del olimp

Els déus principals son catorze i el seu hogar era ´l’Olimp, que estava situat al la muntanya olimp, la muntanya més alta de Grecia. Els déus eren aquests :

3

Page 4: La Mitologia Grega

Déu/Deessa De que és déu o deessaZeus Déu suprem, del cel i del raig.

Hera

Esposa de Zeus, deessa del matrimoni.

Poseidó Déu del mar

Hades

Déu dels morts.

4

Page 5: La Mitologia Grega

Atenea Deessa de la sabiduria.

Hefesto Déu del foc i de la metalurja.

Artemisa Deessa de la natura,del part, de la de la Lluna.

Dioniso Déu del vi i del plaer

Deméter Es deessa de l’agricultura, de les flors, dels arbres i de les plantes.

5

Page 6: La Mitologia Grega

Hermes Es el missatger dels déus i el déu dels lladres.

Hestia Deessa de la llar

Apolo Déu del sol i protector dels joves

Afrodita Deessa del amor i de la bellesa.

Ares

Déu de la gerrra.

6

Page 7: La Mitologia Grega

7

Page 8: La Mitologia Grega

Déus minors

A més del déus de´l’Olimp, hi ha altres déus però no tan importants. Els déus menors són:

Déu/Deessa De que es déu o deessa

Pan

Déu dels pastors i dels ramats

Eros Déu de l’amor

8

Page 9: La Mitologia Grega

Helios

Es diu que es també déu del sol com Apolo

Selene

Es diu que es també deessa de la lluna con Artemisa.

9

Page 10: La Mitologia Grega

Hécate

Es una deessa lunar.

Ilitía

Es deessa del parts i els nadons.

La majoria dels deus minors són déus de coses molt paregudess o iguals a les dels déus de l’Olimp.

10

Page 11: La Mitologia Grega

Els titansAbans dels deus hi havia altra raça de deus majors, anomenats titans. Hi havia sis titans i sis titànides. Els titans eren els sis fills i les sis filles d’Ura (el cel) i de Gea (la terra), i un tità més que era fill de Jàpet i Clímene.Els titans eren:

Tità/Titànida Coses sobre el tità o la titànidaCronos Els lider dels titans i titànides

Ceos El tità de la intel·ligència

Crios El tità dels ramats, i potser dels saqueigs.

Hiperió En l’Odissea, el sol rep el nom d’Hyperonides ( fill d’Hiperió)

11

Page 12: La Mitologia Grega

Atles

La seua història diu que tenia que portar el cel i la terra damunt de les seues espatlles.

Jàpet Va ser pare d’Atles, Prometeu, Epimeteu i Meneci.

Ocèa Era el tità de l’Oceà, que els grecs i romans pensaven que era un riu que envolta el món.

Febe Es sol dir que es titanida de la Lluna. Amb Ceos tingué dues filles: Leto i Astèria

Mnemòsine Es la titanida de la memòria. Amb Zeus va donar a llum a les Muses.

12

Page 13: La Mitologia Grega

Rea Representa la Terra, com la seua mare. Amb Cronos va donar a llum a Poseído, Hestia, Hades, Deméter, Hera i Zeus.

Temis Es titanida de la justicia o l’ordre i qua no se li obedeix, Temis avisa a Nemesis, ella castiga als infractors.

Tetis És la més jove de les titànides i mare de tots els déus fluvials. Amb Oceà van tenir los tres mil oceànides (o nimfes del mar)

Tia Es la titànida de la vista i per aixó dóna brillantor a l’or i als metalls preciosos. Amb Hiperíon va tindre a Helios, Selena i Eos ( el Sol, la Lluna i l’aurora, els astres lluents

13

Page 14: La Mitologia Grega

Cronos era el lider de tots els titans, va tenir sis fills amb Rea: Poseído, Hestia, Hades, Deméter, Hera i Zeus. Cronos tenia por de que els seus fills el llançaren del tro, i per això quan naixia un dels seus fills se’l menjava, però quan va naixer el seu fill més xicotet, Zeus, Rea li va donar una roca a Cronos en comptes de donar-li a Zeus per a que se la menjara, i es va menjar la roca. Zeus va crèixer i quan va ser adult va obligar a Cronos que vomitara als seus germans.

Els deus i i els titans van començar una lluita per aconseguir els dominis del món,que va durar deu anys, van guanyar els déus que van enviar a tots els titans al Tàrtar i a Cronos el van tallar en millions de trossos i els van tirar al Tàrtar.

14

Page 15: La Mitologia Grega

Els monstres

Les serps:■Pitó: Pitó, el drac de Delfos, era una

serp molt gran. Enemic d’Apol·lo, estava enroscada al voltant de la pedra que era considerada el centre de l’univers.

■Ladó: Ladó era un drac que mai dormia i muntava guàrdia davant les sagrades pomes del jardí de les Hepérides. Segon alguns mites tenia cent caps.

15

Page 16: La Mitologia Grega

■Tifó:Tifó era un monstre gegantesc amb escurçons en comptes de cames i exhalava foc. Tifó va tenir molts fills monstruosos com ell, com Cèrber (el gos de Hades), Ladó, Hidra, Quimera i l’ Esfinx.

■Equidna:La terrible Equidna era coneguda com la “Mare de tots els monstres” perquè, de la seua unió amb Tifó va engendrar a molts d’ells.

16

Page 17: La Mitologia Grega

Altres monstres: ○ Les gorgones: Les Gorgones eren tres monstres

marins: Esteno, Euríle i Medusa. Elles i les seues germanes les Grees i possiblement les Hespèrides, eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto. Les Gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàliques amb urpes, serps vives per cabells i ales d’or. Medusa tenia una mirada tan penetrant que tot aquell que la mirava als ulls es convertia en pedra.

● L’esfinx: L’Esfinx tenia ales d’ocell de presa i tenia el rostre de dona. L’Esfinx vivia en unes muntanyes prop de Tebes. El monstre tenia aterrits els passants, ja que els proposava enigmes i devorava els qui eren incapaços de resoldre’ls. Una vegada un home va acceptar la pregunta, com a conseqüència, l’Esfinx es va suïcidar tirant-se des de l’altra roca on solia asseure’s.

17

Page 18: La Mitologia Grega

● Les sirenes: Les sirenes són unes éssers mitològics que tenen cos de dona i cua de peix. L’origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, o d’un déu fluvial. Vivien en una illa, i quan passava un vaixell prop de l’illa, i escoltaven els seus cants, saltaven a la mar i morien ofegats.

●Els sàtirs: Encarnaven a la força de la Naturalesa. Els noms dels sàtirs més coneguts són: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias. Normalment són imaginats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua. Solien acompanyar al déu Dionís i participaven en totes les seves festes ballant i bevent.

18

Page 19: La Mitologia Grega

●Els centaures: Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d’Arcàdia, l’Eide i Tessalia. Generalment, són imaginats amb sis extremitas: quatre potes de cavall i dos braços d’home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes, i un cos de cavall que els ix del darrere. Es diu d’ells que eren rudes i de constums brutals. No hi ha dones, perquè normalment només apareixen centaures xics en la mitologia. Degut a la seva participació més o menys destacada en alguna de les històries de la mitologia grega, alguns dels centaures tenen nom i personalitat pròpia. Alguns centaures coneguts són: Quiró, Nessos i Folos.

●Cèrber: En la mitologia grega, Cèrber, era el guardià de les portes de l’Hades (l’infern). La seva tasca era impedir la eixida als morts i l’entrada als vius. Era un gos gegantesc de tres caps i cua de serp. Moltes altres serps li eixien del llom. A més, es diu que la seua vigilància va ser burlada dues vergades. La primera va ser gràcies a la música de la lira d’Orfeu que va amainar-lo. La segona va ser quan la sibil·la de Cumas, guia d’Enees en la seva baixades als inferns, va adormir-lo donant-li un pastís. Heracles, en el seu onze treball, va lluitar amb ell i va guanyar-lo només amb la força dels seus braços, portant-lo davant d’Euristeu com li havia estat ordenat i retornant-lo després altre cap a l’Hades

19

Page 20: La Mitologia Grega

Els temples més coneguts

Un temple grec és l’estància d’un déu a la Terra, dins d’ell a la naos se situava la imatge divina. El temple grec no està dissenyat per a l’adoració en grup sinó com a dedicatòria a una deïtat. Els temples més coneguts son:

El Partenó

○ El Partenó és un temple consagrat a la deessa grega Atenea, a qui el poble d'Atenes considera la seva protectora. Va ser construït al segle V aC i és el monument més antic dels ubicats a l'Acròpoli d'Atenes (Grècia). Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies.

20

Page 21: La Mitologia Grega

Temple de Poseidó del cap Sounion

○El Temple de Poseidó del cap Sounion és un dels temples més importants a Grècia, consagrat al déu de la mar.

La Muntanya Parnàs

○La muntanya Parnàs, considerada pels grecs com casa de les Muses i de Apol·lo, és la patria simbólica dels artistes.

L’oracle de Delphos

○L’oracle de Delphos , era centre religiós del món Helènic. Va ser dedicat a Zeus, encara que també podria haver sigut consagrat a Atenea.

21

Page 22: La Mitologia Grega

Quadres

●Les Tres Gràcies és un quadre pintat per Rafael (1500-1505)

Les tres Gràcies, filles de Zeus i Eurínome, simbolitzen la castedat, la bellesa i l'amor.

22

Page 23: La Mitologia Grega

●El naixement de Venus és una pintura de Sandro Botticelli (1445 - 1510)

Segons explica la llegenda Venus, deessa de l'amor, va néixer dels genitals del déu Urà, tallat pel seu fill Cronos i després llançat al mar.

23

Page 24: La Mitologia Grega

Llegendes

Dèdal i Icar

Dèdal era un inventor que va construir el laberint de Creta sota terra. El rei que va ordenar construir el laberint va tancar a Dèdal i el seu fill Ícar enmig del laberint. Dèdal va inventar unes ales,i van eixir volant. Icar estava tant content que va volar molt dalt i el Sol va fondre la cera de les ales i es va caure i va morir.

Dèdal va anomenar a la illa on va morir Ícar li va Icaria

Hades i Persèfone

Persèfone era filla de Zeus i Demèter, quan Persèfone era jove, Hades la va segrestar , la va portar a l’inframon i es va casar amb ella. Demèter, mentres tant, estava buscant-la i no feia les seus tarees com a deessa de l’agricultura, de les flors, dels arbres i de les plantes. Tots els arbre estaven morts, i com que aixó no podia ser Zeus va parlar amb Hades i van arribar a un acord, mig any estaria Persèfone amb Hades i mig any estaria amb Demèter, per aixó, segon la mitologia grega va sorgir l’hivern i la primavera.

24

Page 25: La Mitologia Grega

Video dels titans, dels deus i de la titanomaquia

Perquè he triat aquest tema

He triat aquest tema perquè m’agrada molt tota la mitologia grega, el que més m’agrada de la mitologia grega són les històries i llegendes i els déus de l’Olimp, sobre tot Atenea.

D’on he tret la informació i les fotografiesAquesta informacio l’He tret de viquipèdia, edl llibre “La Mitologia Griega” i distintes pàgines sobre la mitologia grega.

Les fotografies les he tret de Google imatges, de distintes pàgines sobre la mitologia grega en les que eixien fotografies, i de viquipèdia

25