IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

LITTERATVRA GRAECA

ndextema 0. histria de lescriptura...........................................................................................5tipologia dels sistemes descriptura............................................................................................5escriptura conceptual..............................................................................................................................5 escriptura lingstica ..............................................................................................................................6escriptura sillbica...............................................................................................................................................6 escriptura alfabtica..............................................................................................................................................7

histria de lescriptura...............................................................................................................8origen de l'escriptura...............................................................................................................................8Mesopotmia: escriptura sumria..........................................................................................................................8 Orient Mitj i sia Menor.......................................................................................................................................9 Egipte: sistema jeroglfic.......................................................................................................................................9 Xina: escriptura logogrfica.................................................................................................................................10 Jap...................................................................................................................................................................10 Creta: escriptura jeroglfica i sillbica..................................................................................................................12

primeres escriptures alfabtiques..........................................................................................................13alfabet fenici.......................................................................................................................................................13 alfabet grec........................................................................................................................................................15 alfabet llat.........................................................................................................................................................17 alfabet arameu (v. p. 11)....................................................................................................................................18 alifbet hebreu.....................................................................................................................................................18 alifat rab...........................................................................................................................................................19 lndia................................................................................................................................................................20 alfabets eslaus....................................................................................................................................................21 escriptura germnica..........................................................................................................................................21 alfabet ibric.......................................................................................................................................................22

nous alfabets........................................................................................................................................23

enllaos .................................................................................................................................24

tema 1. la transmissi de la literatura clssica ...................................................................25com es va preservar la cultura clssica?...................................................................................25 suports de lescriptura a lAntiguitat..........................................................................................27els rotllos de papir ................................................................................................................................27 les tauletes encerades...........................................................................................................................30 el cdex de pergam..............................................................................................................................32 el paper ...............................................................................................................................................33

instruments i materials............................................................................................................35ploma (penna) .....................................................................................................................................35 raspador (rasorium) .............................................................................................................................35 tinta (atramentum) ..............................................................................................................................36 colors per a illuminar (pigmenta) .........................................................................................................36

biblioteques i circulaci de llibres.............................................................................................38 escribes, amanuenses i copistes...............................................................................................41 Copista al scriptorium, en posici de feina................................................................................42 humanisme i recerca de manuscrits.........................................................................................43 els comenaments de la impremta...........................................................................................44 ledici crtica..........................................................................................................................45etapes de ledici crtica........................................................................................................................45Recensio ...........................................................................................................................................................45 Collatio ..............................................................................................................................................................45 Stemma codicum ...............................................................................................................................................45 Constitutio textus ...............................................................................................................................................47

el text crtic...........................................................................................................................................47el cos del text reconstrut ...................................................................................................................................47 l'aparat crtic ......................................................................................................................................................47

tema 2. els gneres literaris grecs............................................................................................49 introducci.............................................................................................................................49la literatura clssica...............................................................................................................................49

classificaci dels gneres literaris...........................................................................................................49 transmissi i supervivncia de la literatura grega...................................................................................50

la poesia.................................................................................................................................51l'pica ..................................................................................................................................................51significat de la poesia pica ................................................................................................................................51 Homer ...............................................................................................................................................................51 Hesiode..............................................................................................................................................................54 els Himnes Homrics...........................................................................................................................................56 origen i significat ...............................................................................................................................................57 temes i divisi ....................................................................................................................................................57 la poesia mondica ............................................................................................................................................57 la lrica coral ......................................................................................................................................................62 la lrica imbica ..................................................................................................................................................63 l'elegia ..............................................................................................................................................................66 les representacions teatrals ................................................................................................................................68 origen dels gneres dramtics ............................................................................................................................68 la posada en escena ..........................................................................................................................................69 la tragdia .........................................................................................................................................................70 la comdia .........................................................................................................................................................75

la lrica .................................................................................................................................................57

el drama ..............................................................................................................................................68

la prosa .................................................................................................................................81la historiografia ....................................................................................................................................81origen................................................................................................................................................................81 historiografia clssica..........................................................................................................................................82

la sofstica.............................................................................................................................................85el moviment sofstic............................................................................................................................................85 els sofistes..........................................................................................................................................................86

loratria ..............................................................................................................................................88 la filosofia.............................................................................................................................................88els presocrtics...................................................................................................................................................88 Scrates.............................................................................................................................................................91 Plat..................................................................................................................................................................92 Aristtil...............................................................................................................................................................94 epicureisme, estocisme, escepticisme ................................................................................................................95 matemtiques i astronomia.................................................................................................................................95 fsica i enginyeria................................................................................................................................................96 cincies naturals.................................................................................................................................................97 medicina.............................................................................................................................................................97

les cincies............................................................................................................................................95

la faula..................................................................................................................................................99 la novella ............................................................................................................................................99

la literatura grega cristiana ...................................................................................................100el Nou Testament................................................................................................................................100 els pares de lesglsia..........................................................................................................................101 la Patrstica grega................................................................................................................................102

tema 3. la literatura com a font histrica..........................................................................103la cultura clssica, una cultura lletrada...................................................................................103 les fonts histriques..............................................................................................................103lepigrafia............................................................................................................................................103 la literatura.........................................................................................................................................107

4

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

tema 0. histria de lescripturatipologia dels sistemes descripturaPodem classificar els tipus d'escriptura en dos grans apartats: Escriptura conceptual (pictograma, ideograma): A travs d'icones o representacions grfiques expressa idees o paraules. Escriptura lingstica (sillbica, alfabtica): A travs de signes expressa sons.

escriptura conceptualpictograma: Representaci icnica que pot ser realista o b una idealitzaci.

Pictograma modern: senyal de trfic.

Pictogrames jeroglfics egipcis

escriptura cuneforme: Aquesta escriptura deforma progressivament els pictogrames inicials amb una mena de punx (en llat cuneus "tasc, cuny"). Exemple: sumeri.Tauleta de Jemdet Nasr, escrita en pictogrames protoelamites

Tauleta procedent dUr, c. 2900-2600 a.e., descriu un lliurament d'ordi i menjar a un temple

LITTERATVRA GRAECA

5

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

ideograma: Element grfic que representa paraules. Generalment, abans era un pictograma. Exemple: xins.Exemple de formaci de paraules en xins

Base

Combinaci

Scat.bicicleta

Combinaci

Scat.egoista

propi

( anar, cotxe) ( arrs) ( cervell) (paraula elctrica)

( privat, propi) ( botiga) ( llavor) ( conversa) ( guardar, qui)

menjar

arrs (cuinat)

restaurant

elctric

ordinador

electr

paraula

telfon

conversa

veure

( possible, veure)

visible

vigilant

escriptura lingsticaescriptura sillbicaCada signe representa un grup fontic (sllaba). Exemples: lineal B (grec micnic), sillabari hitita, sillabari xipriota; entre les llenges actuals, el japons.

Exemples de paraules escrites en sillabari xipriota

Sillabari micnic o lineal B (s.XV a.e.) Sillabari hitita (s.XVIII a.e.)

LITTERATVRA GRAECA

6

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

escriptura alfabticaCada signe representa un fonema. Exemples: fenici, grec, llat, Alfabet Fontic Internacional (AFI). No sn escriptures perfectes. Per exemple, en catal: ss, sc, representen /s/; h no representa cap so; qu representa /k/ o /kw/.

Evoluci de lalfabet fenici

LITTERATVRA GRAECA

7

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

histria de lescripturaorigen de l'escripturaL'escriptura neix independentment a diverses civilitzacions, probablement a partir de pictogrames. T com a primer s la comptabilitat. Els testimonis ms antics sn les tauletes mesopotmiques (Uruk, 3300 a.e.). Hi ha investigadors que defensen la influncia mesopotmica sobre l'escriptura egpcia i la xinesa.

Mesopotmia: escriptura sumriaA partir del 3300 a.e., a Sumer s'escriuen tauletes d'argila amb un sistema semipictogrfic (20.000 ideogrames) que, cap al 2500 aC, esdev escriptura cuneforme. La llengua sumria, poc coneguda, s de tipus aglutinant (ni indoeuropea ni semtica). Orientaci de l'escriptura: per columnes (d'esquerra a dreta) i de dalt a baix.

LITTERATVRA GRAECA

8

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Orient Mitj i sia MenorAdaptaran la tcnica cuneforme els pobles de l'Orient Mitj i l'sia Menor: acadis, elamites, assiris, babilnics, hurrites, hitites. Cap al 500 a.e., els perses empren un nou sistema cuneforme, de tipus sillbic.

Sillabari persa

Egipte: sistema jeroglficDes del 3000 a.e. fins al 400 d.e., a Egipte s'empra el sistema jeroglfic (6.000 pictogrames), a partir del qual es desenvolupen dues escriptures cursives: la demtica o corrent, cap al 650 a.e., ms simplificada i per a usos administratius i econmics (sillabari de 24 signes monoconsonntics i 80 biconsonntics); i la hiertica o sagrada, gaireb tan antiga com la jeroglfica (ieroj "sagrat", glufw "tallar"), reservada des de l'aparici de la demtica a la religi. Orientaci de l'escriptura: dreta /esquerra, esquerra /dreta (bustrofed).

Jeroglfic egipci.

LITTERATVRA GRAECA

9

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Xina: escriptura logogrficaEls primers carcters de l'escriptura xinesa (4.500 signes) ja apareixen a la dinastia Shang (1400 a.e.). Des de la reforma de la dinastia Qin (s.III a.e.) fins al s.XX, quan hi ha una darrera simplificaci i s'introdueix l'alfabet llat (anys 1950), els carcters xinesos augmenten fins a 50.000, 1.500 dels quals sn apresos a l'escola bsica. L'origen pictogrfic d'alguns signes s evident, per l'escriptura xinesa ha esdevingut sobretot semntico-fontica (logogrames). Des del s.V, existeixen casos d'escriptura sillbica, el ms reeixit dels quals va ser el fanchi'eh (62 signes), a comenaments del s.XX. signe silabogrames ( = muo ang) ( = muo ei) (` = muo ei) ( = muo ei) ( = muo yi) significat ocupat bellesa cada no hi ha arrs

Jap

A partir dels hanzi o carcters xinesos, els japonesos comencen a adaptar (s.V d.e.), poc sistemticament i amb valor fontic, els seus kanji (5.000 signes, dels quals s'aprenen uns 1.800 a l'escola). Fins al s.IX no es desenvolupen els dos sillabaris principals: per a la llengua oficial, el katakana o kana (47 signes derivats del k'ai-shu o escriptura xinesa, que ajuden a pronunciar els kanji); i, per a l'escriptura corrent, el hiragana (ms de 300 signes, derivats del ts'ao-shu o cursiva xinesa). Actualment, al Jap s'empra una escriptura mixta i sovint complicada, amb kanji i kana (mots estrangers), hiragana (literatura, premsa, carrer) i romaji (alfabet llat).

Sillabari japons

LITTERATVRA GRAECA

10

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Amrica CentralEls sistemes d'escriptura ms complets de l'Amrica precolombina (els indis americans feien pictogrames i els inques, "quipus" o nusos) sn l'asteca (Mxic central) i el maia (Mxic meridional, Guatemala, Hondures, El Salvador). Tots dos sistemes combinen elements fonogrfics i logogfics, fet ben evident desprs del desxiframent gaireb total (85 %) dels signes maies. Els primers testimonis d'escriptura centreamericans sn del 600 a.e.

Logogrames maies

Alguns pictogrames asteques

Ehecatl vent

Calli casa

Atl aigua

Malinalli herba

Quiahuitl vent

Coatl serp

Itzcuintli ca

Ollin moviment

Tecpatl ganivet

Xochitl flor

Cuauhtli guila

Cipactli cocodril

LITTERATVRA GRAECA

11

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Creta: escriptura jeroglfica i sillbicaA Creta s'empra una escriptura jeroglfica (1900-1700 a.e.) que evoluciona cap a dues cursives: lineal A (fins 1450 a.e.) i lineal B (fins 1200 a.e.). La lineal A (80 signes), encara no desxifrada, correspondria a la llengua minoica (no indoeuropea). La lineal B (88 signes), derivada de la lineal A, correspon ja a una llengua hellnica (indoeuropea). Totes dues sn sillbiques, tot i que fan servir logogrames, s'escriuen sobre tauletes d'argila i el seu s principal s la comptabilitat.

LITTERATVRA GRAECA

12

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

primeres escriptures alfabtiquesLes primeres escriptures alfabtiques registren llenges semtiques: evolucionen a partir dels jeroglfics egipcis, com les inscripcions protosinatiques (uns 31 signes) i protopalestines (a partir del 1500 a.e.); o b evolucionen de l'escriptura cuneforme, com els 30 signes de l'alfabet d'Ugarit (Sria, 1500-1200 a.e.).

Alfabet ugartic, derivat de lescriptura cuneforme

alfabet feniciL'alifat fenici (v. p. 4) tamb registra una llengua semtica. Les inscripcions ms antigues daten del 1200 a.e. (sarcfag del rei Ahiram de Biblos), per les diferncies sn insignificants respecte a l'alfabet establert cap al 1000 a.e. a Biblos: 22 signes consonntics, orientats de dreta a esquerra. Quant a l'origen, els vincles culturals i comercials de Fencia amb Egipte, aix com l'estructura semtica comuna de les seves llenges, van permetre que l'alfabet fenici fos adaptat probablement de l'escriptura egpcia. La paraula "alfabet", curiosament, prov dels signes aleph i beth (sn els noms hebreus, perqu no conservem els fenicis), que corresponien a les formes "bou" i "casa" de l'escriptura egpcia.

LITTERATVRA GRAECA

13

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

derivacions de l'alfabet feniciDesprs del seu establiment, l'escriptura fencia, es va difondre pel Mediterrani, per l'Orient Prxim i Mitj i va arribar fins a l'ndia, de manera que presenta les segents subdivisions: branca fencia, branca palestina, branca aramea i rab meridional (d'on deriva l'escriptura etipica, 500 a.e.).

Alfabet arameu (s.X a.e.)

Alfabet rab meridional (500 a.e.- 600 d.e.)

LITTERATVRA GRAECA

14

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

alfabet grecL'origen semtic de l'alfabet grec s indubtable: foinikhia grammata (o shmeia) "escriptura fencia" (Herdot). La primera inscripci coneguda s del s.VIII a.e., per hi ha especialistes que avancen l'adopci cap al 1000 a.e. El prstec s'hauria fet a diversos llocs del mn grec i evoluciona amb el temps. Aix, en grec arcaic el nombre de lletres s variable i l'orientaci t la forma de boustrofhdon ("volta de bou"). Al grec clssic, en canvi, trobem un alfabet (oriental de Milet o jnic), amb 24 lletres i una orientaci esquerra /dreta. Innovacions prpies del grec seran l'anotaci de vocals (irregulars i espordiques a les llenges semtiques) i l'afegiment d'algunes consonants (f c y) inexistents en les llenges semtiques.

Alfabets epicrics grecs LITTERATVRA GRAECA

15

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

derivacions de l'alfabet grecL'alfabet grec participar en el procs de formaci de diverses escriptures. A l'poca antiga: llenges no hellniques d'sia Menor (cari, lici, lidi), les escriptures itliques i el copte (egipci i nubi). A l'poca medieval: el gtic i l'eslau (cirllic). Alfabet copte

Alfabet cirllic

LITTERATVRA GRAECA

16

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

alfabet llatL'alfabet llat s una ms de les nombroses escriptures locals que els etruscs i els itlics prenen, ms o menys directament, d'alfabets grecs occidentals. En el cas de Roma, es tracta probablement d'una adaptaci etrusca de l'escriptura d'Eubea (> Cumes > Caere > Roma), feta a mitjan s.VIII a.e.

Evoluci de lalfabet llat

LITTERATVRA GRAECA

17

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Els primers testimonis llatins daten del s.VI a.e. L'alfabet clssic (s.I a.e.) el constitueixen definitivament 23 lletres, amb orientaci inicial bustrofdica i posteriorment (ss.VI-IV a.e.) d'esquerra a dreta. Desprs d'una llarga evoluci (capital > semiuncial + uncial > carolina > humanstica; v. Tema 1, Les escriptures romanes), l'escriptura llatina ha esdevingut una de les ms universals.

alfabet arameu

(v. p. 11)

Els arameus sn un poble semtic establert a Sria, on van esdevenir mercenaris i comerciants. L'escriptura aramea, adoptada de la fencia (s.X a.e.), va ser oficial durant ms d'un milleni a diversos imperis (babilnic tard, assiri, persa) i la seva llengua s tamb bblica (escrita als manuscrits evangelis de la Mar Morta). T 22 consonants i orientaci dreta-esquerra.

alifbet hebreuT dues formes diferents. La ms antiga deriva de l'escriptura fencia (s.IX a.e.) i ha quedat reduda a l's religis. La ms moderna, derivada de l'alfabet arameu (s.III a.e.), s'anomena hebreu quadrat i s emprada actualment a Israel: t 22 consonants i alguns signes complementaris per a les vocals. L'orientaci s dreta /esquerra.

Alifbet hebreu

LITTERATVRA GRAECA

18

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

alifat rabEls rabs es constitueixen com a poble entre els ss.IX-VII a.e., per no tenen un regne fins al s.I a.e. (nabateus). L'escriptura rab deriva probablement de l'alfabet arameu-nabateu (500 a.e.), que evolucionar cap als dos tipus principals del perode islmic (s.VII): cfic (monumental) i naskhi (cursiva). T 28 consonants, signes voclics i orientaci dreta /esquerra. Ha estat un alfabet adoptat a sia, frica i Europa per pobles no semtics (persa, afgans, malasi, bantus).Alifat rab

LITTERATVRA GRAECA

19

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

lndiaExisteix una escriptura protondica (2500 a.e.), corresponent a la civilitzaci de Harappa i Mohenjodaro (vall de l'Indo). T uns 250 signes sense desxifrar encara (podria registrar una llengua dravdica). Les escriptures modernes deriven de l'alfabet arameu: la kharosti (250 a.e.-s.V d.e.) i la brahmi (anterior al s.III), que t 32 signes consonntics i 4 voclics, orientats d'esquerra a dreta, i una gran varietat d'escriptures locals a l'ndia i sia central i Tbet, entre les quals sobresurt la devanagari (snscrit, hindi).

Alfabet devanagari

LITTERATVRA GRAECA

20

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

alfabets eslausEl primer alfabet eslau va ser una creaci original de Ciril.li (s.IX), com a eina per a l'evangelitzaci dels pobles eslaus: sn els 40 signes glagoltics (de glagol: "mot"). Ms recent s l'alfabet cirllic (sX), incertament atribut a Ciril.li. T 43 signes que deriven de lletres gregues (24), glagoltiques i d'altres signes. A partir del 1050 (separaci de l'esglsia romana i ortodoxa), els pobles eslaus han de triar entre l'alfabet cirllic i el llat. Abans d'arribar als 30 signes actuals, l'alfabet rus va simplificar dos cops (sXVIII i sXX) l'alfabet cirllic.

escriptura germnicaEl futhark o alfabet rnic (s.II-s.XVII) s una creaci prpia dels pobles germnics, amb aportacions de l'alfabet llat. Tenia entre 16 i 24 signes amb forma lineal, orientats de manera variable (dreta, esquerra, capgirats). L'etapa ms rica s la de les runes escandinaves (s.VIIIXI).Runes escandinaves

LITTERATVRA GRAECA

21

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

alfabet ibricA partir dels s.VI-V a.e. es van fer servir a la pennsula ibrica diversos alfabets: el fenici, el grec jnic i lescriptura tartesso-ibrica (s.IV a.e.), que emprava un sistema mixt, sillbic i alfabtic, de 27 signes, orientaci dual (dreta / esquerra al sud, esquerra / dreta al nord-est) i petites variants fontiques (diferenciaci entre oclusives sordes i sonores al nordest). Les inscripcions ibriques actualment es poden llegir, malgrat que no coneixem totalment el significat dels mots ni l'origen de la llengua ibrica.

Alfabet ibric

LITTERATVRA GRAECA

22

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

nous alfabetsAmb els pas dels segles no han deixat d'aparixer nous alfabets, codis de signes i sistemes d'expressi escrits o visuals: la taquigrafia (Pepys, s.XVII: 300 smbols; Pitman, s.XIX: 65 lletres), el telgraf (Morse: aparell, 1832; codi, 1838), l'escriptura per a cecs (Braille, 18091852), l'AFI o Alfabet Fontic Internacional (Passy, 1886; v. http://www.arts.gla.ac.uk/IPA/fullchart.html), el codi de signes per a sords, els senyals de trfic, etc... Els elements amb els quals produm o fixem l'escriptura tamb han evolucionat radicalment: la impremta (Xina, sVIII; Gtenberg, 1440), la mquina d'escriure (1867) o el processador electrnic de textos (anys 1940).

LITTERATVRA GRAECA

23

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

enllaoshttp://www.ancientscripts.com/ws_regions.html http://www.proel.org/alfabetos/protosum.html

LITTERATVRA GRAECA

24

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

tema 1. la transmissi de la literatura clssicacom es va preservar la cultura clssica?Una part del llegat de l'Antiguitat clssica grecollatina ha pogut arribar fins nosaltres per via directa, i podem apreciar-lo en testimoniatges que encara perviuen a pesar del temps transcorregut i dels efectes, sovint destructius, que les successives generacions han obrat sobre ell: monuments, inscripcions, monedes, cermiques, mosaics, escultures, etc. sn testimoniatges directes d'aquesta poca remota. No obstant aix, altra part del saber antic, potser la principal, s'ha conservat en forma de llibres manuscrits (cdex), copiats successivament pels monjos medievals. Hi va haver nombrosos factors que van influir en la transmissi de les obres antigues. En primer lloc caldria esmentar el fet que els gustos varien d'una poca a una altra, fent que es conservin les obres dels autors ms prestigiosos, en detriment d'uns altres que cauen en l'oblit. Per raons semblants, es posa major inters a conservar el nou, deixant que l'antic es perdi si es considera superat. La conservaci de les obres menys llegides estava encomanada a les grans biblioteques, per aquestes eventualment podien quedar destrudes per incendis, com va ocrrer amb la Biblioteca d'Alexandria, destruda definitivament en el 646 per les invasions musulmanes. Encara que en menor grau del que podria suposar-se, la prevenci del cristianisme cap a la literatura pagana tamb va poder determinar la sort d'algunes obres. Lescassesa de materials i el seu cost elevat era un factor selectiu important per a determinar quines obres es copiaven. La carestia de materials nous palliada amb l'aprofitament dels vells explica tamb el fenomen dels codices rescripti o palimpsests, que sn manuscrits que es reutilitzaven esborrant el text anterior i escrivint el nou damunt. Les recopilacions, antologies i resums, que van comenar a elaborar-se ja en poca romana, va ser perniciosa per a les obres ms voluminoses, que van deixar de copiar-se. En els perodes en qu es va produir un canvi en el suport principal de les obres literries, per exemple quan els cdex van substituir als rotllos de pergam (ss. III-IV), o quan es va comenar a usar l'escriptura minscula per a les obres literries (ss. VIII-IX), va haver una gran prdua d'obres; aquelles que no interessaven no es van transcriure o, segons els casos, no es van transliterar. Amb tot, la sort de les obres que no es van perdre i es van transmetre amb el crrer dels segles es va mantenir en precarietat permanent fins que Johannes Gutenberg va perfeccionar la impremta de carcters mbils cap a 1440. Aix es va fer possible la multiplicaci de les obres

LITTERATVRA GRAECA

25

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

vetustes, a vegades conservades en un nic exemplar, i es va garantir la seva preservaci definitiva.

LITTERATVRA GRAECA

26

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

suports de lescriptura a lAntiguitatels rotllos de papirEl llibre no ha tingut sempre la forma que ho coneixem avui en dia. Per a nosaltres, un llibre s un conjunt de fulles que s'han cosit o enquadernat per un dels seus costats. Per llegir-lo n'hi ha prou amb anar passant les seves fulles de paper, una desprs d'una altra, amb un lleuger moviment dels dits. La consulta es veu facilitada per la numeraci de les pgines i pels ndexs. Podem sostenir un llibre amb una m mentre ho llegim perqu la majoria sn molt lleugers, i si les seves dimensions no permeten una lectura cmoda, podem collocar-lo sobre una taula o faristol. A la Grcia clssica, punt d'arrencada del gruix de la nostra tradici literria, no hi havia llibres d'aquestes caracterstiques, ni havia paper, i, el que s ms, es podien trobar molt poques persones capaos de llegir. Els grecs coneixien l'escriptura des del segle IX a.e. (que van adaptar el sillabari fenici a les peculiaritats de la seva llengua, creant el primer alfabet occidental) per no van posar les seves obres literries per escrit fins diversos segles desprs, quan la prevalena del carcter oral de les seves tradicions va comenar a decrixer. El que existia era el rotllo o volum: una banda, ms o menys ampla, confeccionada amb fulles de papir encolades successivament i enrotllada en una espcie de bast. El text s'escrivia en columnes regulars noms per una de les cares del papir, la qual quedava cap a l'interior quan estava enrotllat; aix s'evitava el deteriorament produt pel frec. Els inconvenients d'aquest tipus de llibres eren molts: per llegir-los calia desenrotllar-los, collocant-los sobre els genolls i subjectant la part enrotllada amb una m, al mateix temps que amb laltra s'anava desenrotllant amb cura. La seva capacitat era molt limitada, devien emprar-se diversos rotllos si es tractava d'una obra extensa; efectuar una consulta o verificar una cita es convertia, a ms, en una tasca enutjosa.

elaboraci del papir i dels rotllosLes tiges de la planta, riques en cellulosa, es tallaven en trossos d'uns 40-50 cm. de llargria. Desprs es tallaven fines lmines longitudinals i saplanaven amb un mall. Les lmines s'estenien sobre una superfcie llisa, totes en el mateix sentit, formant una primera capa. A continuaci, se superposava altra capa de lmines, en sentit perpendicular a les anteriors. Es posaven en remullo, es premsaven i, finalment, es deixaven assecar al sol. El resultat era un material (en grec, crth; en llat, charta) apte per a l'escriptura.LITTERATVRA GRAECA

27

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Els plecs de papir (paginae, plagulae, schedae) s'encolaven successivament pel seu costat ms ample, de manera que formessin una llarga banda (normalment de sis metres de llargria per vint centmetres d'alt), que devia enrotllar-se sobre un cilindre de fusta o os cridat llombrgol (umbilicus): aquest es rematava en els seus extrems amb uns poms de fusta o marfil, denominats banyes (cornua); alguns rotllos tenien un umbilicus en cada extrem. El rotllo aix format era cridat rotulus o, ms comunament, uolumen o, fins i tot, liber, i s'emprava principalment per a la cpia d'obres literries, ja que per als menesters de la vida quotidiana, l'escola, o les cartes s'empraven les tauletes encerades, ms barates, per massa voluminoses i frgils. Sobre la banda de papir s'escrivia en columnes. Els marges superior i inferior de la banda de papir enrotllat es cridaven fronts (frontes), i s'allisaven per a eliminar les irregularitats i el desfilat de les fibres; per a aix s'emprava la pedra tosca (pumex). Al rotllo se li lligava un tros de pergam en el qual figurava escrit el ttol o el contingut (titulus, index). Per a preservar-lo de la humitat i dels parsits s untava amb oli de cedre i s'introdua en un estoig, tamb de pergam, acolorit de porpra o groc.

Detall dun sarcfag rom on es representa la lectura dun rotllo

LITTERATVRA GRAECA

28

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

textosEl papir no creix en les aiges profundes, sin noms en profunditats de dos colzes i, a vegades, menys. El gruix de l'arrel s com el gruix del canell d'un home robust, i la llargada per sobre de quatre colzes. Creix sobre la mateixa terra projectant arrels als costats, primes i entreteixides, pel fang, i, cap amunt, tiges que donen a la planta el seu nom de papir. Aquestes tiges sn de secci triangular i tenen una longitud d'uns deu colzes; estan rematats per un plomall fluix i de cap utilitat; manquen enterament de fruit. La planta emet cap amunt aquestes tiges en molts punts. S'utilitzen les arrels en lloc de fusta, no noms com combustible, sin tamb per a fabricar amb elles gran varietat d'estris, perqu l'arrel t molta i bona fusta. El papir en si s til per a molts menesters, perqu d'ell es fan embarcacions de l'escora es teixeixen veles, estores, una espcie de vestimenta, cobrellits, cordes i moltes altres coses. Molt coneguts pels estrangers sn els rotllos de papir. Per, sobretot, el papir s un gran recurs alimentari; doncs tots els nadius masteguen el papir cru, bullit i rostit: empassen el suc i expulsen de la boca la mastegada. Aix s el papir i aquests sn els seus usos.TEOFRAST, Histria de les plantes, IV 8, 3-4.

El papir s conegut per tots, d'ell es fabrica el paper. s til en l's medicinal; es prepara per a dilatar les fstules aix: mullat, se li enrotlla un cordill i se li estreny, fins la seua dessecaci. Com que est rebregat i sec, dintre de les fstules s'omple de lquid, i inflant-se, les obre. La seva arrel t certa virtut nutritiva; s per aix que els egipcis, mastegant-la, empassen el suc i escupen la resta. Empren les arrels a manera de lleixiu. El papir cremat, fins fer-lo cendra, t la virtut de curar les lceres corruptives, les de la boca i les de qualsevol part. El paper de papir, cremat, obra el mateix, per amb ms fora. DIOSCRIDES, Matria Mdica I 86.

Planta del papir

LITTERATVRA GRAECA

29

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

el rotllo de pergamEl rotllo o volum de papir entraria en competncia amb el d'altre material: el pergam. L'autor rom Plini el Vell (s. I d.e.) documenta en la seva Histria Natural, que per una rivalitat sobre les seves biblioteques entre els reis Ptolomeu d'Egipte i Eumenes de Prgam (en la regi de Msia, a l'sia Menor, a lactual Turquia), el primer va suprimir l'exportaci de papir, i l'escassesa immediata d'aquest material va fer que en Prgam es busqus un altre que el substitus; aix va donar lloc que es perfeccions la tcnica de fabricaci de membrana (pells', 'pergamins'), que ja es coneixia d'antic. El nou material destinat a l'escriptura, la charta pergamena, procedent de Prgam es va adaptar al model del volum o rotllo. El pergam era un material ms resistent que el papir, cosa que es convertiria en un factor vital en la supervivncia de la literatura clssica.

les tauletes enceradesUn altre dels suports utilitzats per a l'escriptura van ser les tauletes, fetes de fusta o marfil, que podien ser blanquejades (dealbatae), s a dir, cobertes d'un verns blanc, o encerades (ceratae), recobertes de cera. Per a escriure (exarare) sobre les tauletes encerades, es practicava un rebaix en la superfcie d'aquestes, en el qual s'abocava cera fosa, que posteriorment es fumava perqu ressaltessin les lletres gravades. Les tauletes cridades en llat tabellae o cerae, rebien tamb el nom de pugillares, perqu se sostenien amb el puny esquerre (pugnus) per a escriure amb la m dreta. Les tauletes s'utilitzaven, sobretot, per als exercicis escolars, comptes o esborranys. S'escrivia mitjanant un punx de fusta, marfil, os o metall, cridat stilus o, amb el nom grec, graphium. Les tauletes, unides amb cordes o amb tancaments, formaven una espcie de llibre; segons el numero de tauletes unides es parlava de duplices, triplices, etc., o amb les paraules gregues, diptycha, triptycha, polyptycha (de , lmina).

Trptic de tauletes de cera

LITTERATVRA GRAECA

30

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

textosAbans que ens allunyem d'Egipte, ens referirem a les caracterstiques del papir, ja que la civilitzaci, o almenys el seu record, depn tant d'aquest material per a perdurar. Varr testifica que el papir va ser descobert grcies a la victria d'Alexandre el Gran, desprs de la fundaci d'Alexandria, a Egipte. Amb antelaci, l's del papir era desconegut. Es va escriure primerament sobre fulles de palmeres; ms trigui sobre l'escora de certs arbres; desprs, els registres pblics es van gravar sobre planxes de plom; de seguida tamb els arxius privats van comenar a confeccionar-se utilitzant tela o cera; per descomptat, l's de les tauletes ja existia abans de la guerra de Troia, segons trobada documentada en Homer, i en canvi, si s'ha de jutjar pel testimoniatge d'aquell fams autor, ni tan sols existia la terra mateixa, que ara s'entn que s Egipte ja que en els seus nomes Sebenita i Sata neix tot el papir, una terra formada ms trigui pels alluvions del Nil, doncs va transmetre que des de la illa de Fars, actualment unida a Alexandria per un pont, la terra ferma es trobava a un dia complet de navegaci a veges-la. Desprs, per una rivalitat entre les biblioteques dels reis Ptolomeu i Eumenes, en prohibir Ptolomeu el comer del papir, es va descobrir en Prgam la utilitat de les pells, segons diu tamb Varr.PLINI EL VELL, Histria Natural XIII, 69-70.

La cera s el material per a l'escriptura; s la minyona dels nens, doncs elles 'desperten l'enginy dels nens i els seus primers sentits'. Es diu que els grecs van ser els primers a divulgar el seu s. Els grecs i els etruscos van ser qui, per primera vegada, van escriure amb un punx de ferro sobre tauletes de cera. Ms trigui els romans van prohibir que ning posses un punx metllic. D'aqu que es digus entre els escriguis: 'No fereixis la cera amb el ferro'. Temps desprs es va establir que s'escrivs en les tauletes encerades amb punxons d'os, segons indica Atta en una stira amb aquestes paraules: 'Condum l'arada per la cera i llaurem amb una reixa d'os'. Graphium s una paraula grega que en llat significa punx per a escriure'; graf vol dir 'escriptura'.ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 9.

Jove amb tauletes de cera i punx LITTERATVRA GRAECA

31

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

el cdex de pergamAl comenament de la nostra era va comenar a emprar-se altre suport per a l'escriptura: el cdex. Es tracta d'un conjunt de quaderns formats al doblegar una o ms fulles i cosits uns amb uns altres. Va haver cdex de papir, per va acabar per imposar-se el de pergam (codex membraneus). El poeta Marcial, en el segle I d.e., va ponderar els avantatges dels cdex enfront dels volums, per el procs de substituci no comenaria a imposar-se fins dos segles ms tard, i no es va completar definitivament fins el segle IV. Un cdex estava format per quaderns, que eren plecs d'un cert nombre de fulles plegades pel centre i cosides, cridades bifulls; els bifulls s'encaixaven uns amb uns altres de manera que el primer full del quadern tingus per darrere l'ltim, el segon el penltim, i aix successivament. Segons el nombre de bifulls plegats que componen el quadern es parla de binions (dos bifulls plegats), ternions (tres), quaternions (quatre), que era el preferit per al pergam, quinions (cinc), senions (sis), que era el preferit per als cdex en paper. El pergam dels cdex havia de ser fi i ben llis, ja que s'escrivia per ambdues cares. Els romans tenyien els pergamins de diferents colors, sobretot groc o vermell, perqu la seus blancor s'embrutava i molestava a la vista. Les cares ms aspres del pergam (la part del pl) es disposaven de manera que coincidissin, el mateix que les ms llises, les de la carn; aix s'aconseguia que no hagus contrast entre les dues parts, que solien tenir diferent coloraci.Full de pergam dun cdex, amb palimpsest.

Per controlar la paginaci i evitar alteracions durant la fase d'enquadernaci, va haver diversos procediments. La signatura consistia a numerar l'ltim full de cada quadern. Un procediment semblat era el del reclamo: s'escrivia al final del quadern les primeres paraules del quadern segent. En el segle XIII va comenar a aparixer la numeraci per fulls. La numeraci per pgines, tal com la coneixem en els llibres impresos actuals, va comenar a usar-se en el segle XV. El cdex no tenia una primera pgina amb el ttol, sin que comenament de l'obra hi havia una frase en tinta vermella i lletres majscules que contenia el ttol de l'obra, encara que sense alludir al nom de l'autor. Al final es repetia el ttol del llibre amb una indicaci que havia acabat i el nom de l'autor. Aquestes indicacions en els cdex eren una supervivncia del comenament i el final dels rotllos: en ells, el comenament venia tamb indicat per la paraula incipit, comena, mentre que al final figurava un advertiment que el volum estava totalment desenrotllat, s a dir, explicitus; l'abreviatura explicit. es va conservar quan els rotllos van ser substituts pels cdex, per desproveda del seu sentit, ja que els cdex ja no es desenrotllaven, i es va prendre com una forma verbal correlativa de incipit ('comena'), amb el significat de 'ha acabat'. Aquests termes perviuen en la prctica moderna de catalogaci i descripci dels manuscrits: lncipit designa les primeres paraules del document antic, i lxplicit, les ltimes. al

LITTERATVRA GRAECA

32

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

el paperEl paper va comenar a utilitzar-se per als cdex des del segle XII. La seva invenci s'atribueix als xinesos, que ja ho fabricaven en el segle I de la nostra era, i la seva tcnica secreta constitua un monopoli de l'Estat. A travs de presoners de guerra, la tcnica de fabricaci va arribar als rabs a mitjan segle VIII, els quals la van difondre per tot el mn islmic, incls AlAndalus, cap a l'any 1000 (les primeres fbriques van estar a Crdova i Xtiva), d'on va passar a la resta d'Europa en el segle XII. Els rabs van aportar una innovaci al paper xins, consistent en cobrir-lo amb una soluci de mid que ho feia ms fort i redua l'absorci de tinta. El nou material, ms econmic que el pergam, va rebre diversos noms, uns ja coneguts: charta o papyrus (el primer es mant en l'itali carta, el segon ha prevalgut en altres llenges modernes: papel, paper, papier, etc.), i altres nous: bombycina, cuttunea, pannicea que recorden que el principal ingredient en el procs d'elaboraci d'aquest primitiu paper eren els draps; noms en el segle XIX l'augment de la demanda de llibres faria que la fusta triturada es converts en la matria primera. Per fabricar el primitiu paper es posaven en maceraci draps de cnem o lli; desprs es copejaven amb malls fins que es reduen a una pasta homognia, que es tirava dintre d'un motlle en el qual havia un entramat de fils de llaut o coure; desprs de l'assecat es procedia a encolar-lo, allisar-lo i deixar-lo setinat. Cada fabricant tenia unes filigranes o distintius que apareixien en el paper, i avui permeten datar-lo i identificar-lo.

Artes xins fabricant paper

LITTERATVRA GRAECA

33

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

textosUn cdex est compost de diversos llibres; un llibre consta d'un sol volum. I es diu cdex per sentit traslladat del nom dels troncs (cdex) dels arbres, o de les vinyes, com si digussim caudex, perqu assembla sostenir llibres com el tronc sost les branques. El volum (rotllo) s un llibre que rep el seu nom de volvere (enrotllar) ... Liber (llibre) s la membrana interior de l'escora de l'arbre que est pegada a la fusta. D'ella diu Virgili: 'S'asseca el liber en l'alt om'. D'aqu deriva que denominem llibre a l'obra escrita, perqu, abans que es comencs a emprar el papir o el pergam, els volums es confeccionaven amb aquestes membranes dels arbres. D'aqu tamb que als copistes els hi crids "llibreters", derivant el seu nom dels libri dels arbres.ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 13

Sota la denominaci de llibre queden compresos tots els volums, ja siguin de papir, de pergam o de qualsevol altre material. I si sn de membrana o escora de tell (com alguns els fabriquen), o algun tipus d'escora distint, tamb deu fer-se extensiva la mateixa consideraci. Per tractant-se de cdex de pergam o papir o de marfil o altra matria, o de les tauletes encerades, examinem si deuen ser inclosos. Gai Cassi va escriure que els pergamins devien incloure's tamb entre els llibres llegats; en conseqncia, tamb els altres materials deuran ser inclosos, si no es contrav la voluntat del testador. Digestus, XXXII 52

Tu que desitges que estiguin al teu costat pertot els meus llibrets i procures tenir-los com a companys per al llarg viatge, compra aquests que el pergam comprimeix amb redudes tauletes. Dna'ls una biblioteca als grans, a mi una sola m em dna cabuda. No obstant aix, perqu no ignoris on estic a la venda i caminis errant per tota la ciutat, sota la meva guia encertars: pregunta per Segundus, llibert d'un savi lucense.MARCIAL, I 2, 1-7

Cdex del s.X

LITTERATVRA GRAECA

34

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

instruments i materialsestil ( stilus )La paraula stilus designa una espcie de punx de la grandria d'un llapis dels nostres dies, que s'utilitzava per a escriure sobre les tauletes encerades. Es relaciona amb el grec stloj, 'columna', i tamb 'punx', si b el terme grec ms corrent amb aquest ltim significat s grafj. El ms com era de ferro, per podia ser d'os, marfil, plata, etc. L'extrem usat per a escriure tenia una punta afilada, mentre que l'oposat, ms ample i aplanat, s'utilitzava per a esborrar o raspar la cera i aixafar-la de nou en cas d'error.Tauleta de cera i estils.

canya ( calamus )Els romans van conixer la ploma de bronze per a escriure amb tinta, per la seva falta de flexibilitat va fer que caigus en dess. Per a escriure amb tinta sobre el papir o el pergam s'emprava el calamus scriptorius, s a dir, una canyeta de jonc, un dels extrems del qual s'afilava amb el culter o scalprum librarium, una espcie de petit ganivet, i shi ficava de manera anloga a les plomes, perqu el tall absorbs la tinta per capillaritat. Plini (Histria Natural, XVI 157) assegura que les millors procedien d'Egipte i de Gnidos. Es guardaven en la theca calamaria. En catal conservem l'expressi llatina lapsus clami amb el significat de error coms en crrer amb la ploma, s a dir, en escriure rpidament.

ploma ( penna )A ms dels calami, en el segle IV van comenar a usar-se per a escriure les plomes d'au, preferentment d'oca, que eren ms flexibles i s'adaptaven millor a l'escriptura sobre pergam. La ploma (penna) s'enduria escalfant-la i introduint-la en sorra. El mateix que en el calamus, l'extremitat del can de la ploma es tallava en bisell mitjanant un culter , amb distints angles que determinaven la forma dels carcters; desprs es practicava una incisi en el centre perqu absorbs la tinta.

r aspador ( rasorium )Amb la finalitat d'eliminar les taques de tinta o d'efectuar correccions (rasurae) sobre el text, el copista es valia per a raspar el pergam del rasorium.

comps ( circinus ) , emplomada ( plumbum ),regla ( regulae ), esquadra ( norma ), punx ( punctorium ), llapis de plom ( plumbum )Abans de comenar a escriure, es delimitava l'rea de l'escriptura en el full (marges) amb dues lnies verticals, i es traaven transversalment les lnies paralleles de les ratlles amb el llapis de plom, practicant amb el comps dues sries de diminuts forats perqu servissin de guia.1. Penna 2. Rasorium 3. Tonsoriae 4. Punctorium 5. Calamarium 6. Regulae

LITTERATVRA GRAECA

35

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

tinta ( atramentum )La tinta, de color negre, es cridava atramentum (del lat. ater, negre) scriptorium o librarium. En l'Edat mitjana es va imposar el mot d'origen grec encaustum, d'on deriva l'itali inchiostro, el francs encre i l'angls ink. La nostra paraula tinta aix com l'alemany Tint vnen del llat medieval tincta, tenyida. El recipient per a la tinta es cridava atramentarium, tamb scriptorium i calamarium. El mollusc que vam cridar calamar, amb la seva borsa de tinta negra, va rebre el seu nom precisament per ser una espcie de tinter porttil. D'acord amb Plini (Histria Natural XXXV 6), la tinta es feia al principi a fora de carbonissa, resina, fem de vi o tinta de spia, que es barrejaven amb goma. Ms tard es van emprar altres ingredients, com la agalla d'alzina o el sulfat de ferro, diluts en vitriol, vinagre o fins i tot cervesa, amb el que la tinta negra va prendre altres tons i matissos, a ms del negre. La tinta vermella, a fora de minium, o terra rubrica (de ruber, vermell, era el vermell, s a dir, cinabri redut a pols), s'usava en les rubricae, ttols i inicials, i per a tot el que es volia ressaltar. La tinta era espessa i untuosa, i la seva adherncia era molt variable, depenent tamb de la capacitat d'absorci de cada material; en fresc, podia esborrar-se simplement refregant-la amb una esponja humida (spongia deletilis). Suetoni, Cal. XX., conta que l'emperador Callgula obligava als poetes que no li agradaven a esborrar les seves obres amb la llengua. Els romans tamb van utilitzar tinta invisible: Ovidi recomana als amants escriure amb llet fresca, que seria illegible fins que les seves cartes fossin tractades amb pols de carb, i Plini esmenta per a aquest s la saba de determinades plantes.

colors per a illuminar ( pigmenta )El copista reservava en el pergam els espais en blanc sobre els quals posteriorment treballaria el miniaturista. La miniatura era la tcnica per mitj de la qual s'embellien les pgines dels manuscrits, el que afectava particularment a les inicials. El mot miniatura procedeix del ja citat minium. Es va utilitzar tamb el terme alluminare, que significava 'donar alum', s a dir, illuminar amb laques obtingudes per reacci qumica de l'alum (alumen) barrejat amb matries colorants vegetals.Miniatures

Les diverses classes de tintes i substncies colorants, els pigments d'origen animal, mineral o vegetal, es feien ms consistents i tenaos amb goma arbiga, encara que tamb es va utilitzar mel o clara d'ou; fins el cerumen es va emprar, precisament per a combatre l'escuma de la clara d'ou batuda. Grcies a la fel de bou, el pergam rebia millor els colors a l'aigua. En occident no es va utilitzar la decoraci d'or (pa d'or) o plata tant com en els cdex bizantins, a causa de la pitjor adherncia dels pergamins, encara que es va idear el procediment de daurar-los amb purpurina, s a dir, amb el metall polvoritzat. Quant a la decoraci de plata, es va substituir amb fulla d'estany. En els cdex de gran valor es va utilitzar tamb l'extic lapislsuli per a preparar un pigment molt viu de color blau.LITTERATVRA GRAECA

Illuminaci dun manuscrit rab del s.XIII.

36

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

textosAls copistes antigament sels hi anomenava bibliopolas, perqu els grecs al llibre lanomenen bblos. Els copistes reben tamb el nom de "antiquaris", encara que copistes sn els qui transcriuen llibres nous i vells, mentre que els antiquaris nicament copien els antics, d'on els va venir el seu nom. Pel fet de "escriure" sels hi va denominar "escribes", terme aquest que expressa l'ndole del seu ofici. Els utensilis d'un escriba sn la canya i la ploma. Amb ells es dibuixen les paraules en les pgines. La canya est presa de les plantes; la ploma s d'au. La seva punta est dividida en dues seccions, mentre que la resta de l'instrument conserva la seva unitat; em sembla veure en aix un misteri, en tant que en aquestes dues seccions apareixen representats l'Antic i el Nou Testament, i amb elles s'expressa el sacrament de la paraula, difs per la sang de la passi. Es denomina aix al calamus perqu posa la tinta. D'aqu tamb que entre els mariners, calare signifiqui "posar". La ploma (penna) deriva el seu nom de "penjar" en l'aire, aix s, volar, ja que com hem dit, s d'au. A les fulles (foliae) dels llibres se les anomena aix potser per la seva semblana amb les fulles dels arbres, o potser perqu es fan de fuelles, s a dir, de pells d'animals sacrificats. Les cares de les fulles es diuen "pgines", perqu es van pegant (compingere) unes a unes altres. El vers s cridat aix per la gent perqu els antics escrivien en el mateix sentit que llauraven la terra: primer duien l'estilet d'esquerra a dreta, donaven la volta una mica ms baix i tornaven cap a la dreta. Encara avui els camperols criden versos als solcs. Esborrany (scheda) s l'escrit que encara no est corregit i encara no est redactat en un llibre. s un mot grec, com grec s tamb tom.ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 14

Igualment caldr incloure la tinta entre els pigments artificials, encara que tamb nhi ha obtinguda de terra, i aquesta d'un doble origen, perqu o b surt com si fos un fluid, o b s'usa directament per a la mateixa finalitat una classe de terra del color del sofre. Hi ha pintors que han estat sorpresos desenterrant carbons de sepulcres profanats. Prctiques d'ara absolutament repugnats. Per descomptat, la tinta tamb s'obt de diferents formes a base de carbonissa, i de la combusti de resina o peix, per la qual cosa fins les fargues les construeixen de manera que no se'ls escapi el fum. La tinta de millor qualitat s'obt de semblant manera de les torxes. S'adultera amb la carbonissa dels forns i de les estufes dels banys, i aquesta tinta s'usa per a escriure sobre els rotllos.PLINI, Histria Natural XXXV 41

El titmal els nostres autors lanomenen herba lletera, altres enciam caprina, i conten que amb la seva llet, si s'escriu sobre el cos, en assecar-se apareixen les lletres posant-hi cendra, i alguns prefereixen dirigir-se a les adlteres aix abans que mitjanant notes.PLINI, Histria Natural XXVI 62

Tamb s segura i enganya a la vista la lletra que s'escriu amb llet; aplica-li pols de carb i la podrs llegir.OVIDI, Art d'estimar III 627-628

LITTERATVRA GRAECA

37

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

biblioteques i circulaci de llibresLa cultura hellenstica s' inicia amb la mort d' Alexandre el Gran el 323 a. C. El jove Alexandre va heretar tota Grcia de mans del seu pare, Filip de Macednia, i, encara que va morir amb tan sols 32 anys, va aconseguir fer-se amb el domini de bona part del mn conegut: sia Menor, Prsia, Babilnia, Sria, Egipte, arribant fins a l'Indus. Va fundar multitud de ciutats amb el seu nom, essent la ms famosa Alexandria, situada al delta del Nil. Els Ptolemeus hi van portar a la prctica els seus ideals "universalitzadors", entre els quals s' ha de destacar una llengua comuna per a tots que era el grec anomenat koin ( com), que va usar-se mpliament. Els principals focus de l' hellenisme foren Prgam, Rodes, Antioquia , Efes i, sobre tot, Alexandria. s en aquesta ciutat on s'establiren les bases de la transmissi de la cultura grega fins a finals de l' imperi Rom i, encara, fins als nostres des. S' hi va construir el Museu, que va ser un centre d' investigaci cientfica on hi havia observatoris astronmics, sales de dissecci per a metges, jardins botnics, colleccions zoolgiques Els ms famosos erudits hi treballaren: Eratstenes, Euclides, Hiptia, Ptolemeu La Biblioteca d' Alexandria va ser l'altra gran instituci de la cincia d'Alexandria. Va arribar a tenir 700.000 exemplars a l' poca de Clepatra ( s. I a. C. ) . Va patir diversos incendis fins que va acabar definitivament cremada arran de la invasi dels rabs el 691 d.e. El projecte per a fundar la primera biblioteca pblica de Roma es deu a Juli Csar, que fins i tot va encarregar a Varr que recopils llibres per a ella. Per Csar no va veure complert el seu desig. Seria Gai Asini Poli qui funds la primera biblioteca pblica de Roma en el 39 a.e. No gaire desprs, August va fundar una biblioteca annexa al temple d'Apollo del Palat (28 d.e.) i una altra en el Camp de Mart. I des d'aleshores es van seguir obrint biblioteques: la del Prtic de Octvia, la construda per Tiberi a la Domus Tiberiana, la del Temple de la Pau, oberta per Vespasi, etc Les biblioteques romanes podien formar part dels grans complexos arquitectnics, com les termes o els temples, i estar a la disposici dels seus visitants. Es calcula que Roma va arribar a tenir en el segle II fins vint-i-vuit biblioteques pbliques. Quant a les privades, algunes tamb van ser considerables, com la del poeta Persi. Els gramtics es van aplicar a l'estudi i comentari de les obres dels autors nacionals i, d'aquests, els ms importants van passar a formar part amb els seus textos dels programes educatius de les escoles. Aquest ltim factor suposava una selecci conscient, que va determinar la fortuna de la transmissi d'alguns autors, que quedaven a costa dels gustos de cada poca. En el segle VI es va produir l'esfondri cultural de l'Imperi Rom, que ja estava anunciat des del segle III. Amb les invasions brbares, la continutat de la cultura romana es va trencar en molts punts, i les restes de la civilitzaci clssica van ser paulatinament quedant en mans de l'esglsia. Els fons de les grans biblioteques pbliques i privades que es van salvar de la catstrofe van tenir com ltim reducte les biblioteques dels monestirs naixents. No obstant, la major part de la literatura llatina perdurava al comenament del segle VI, malgrat l'ambient hostil dels centres monstics, degut al fet que el prestigi de la tradici pagana no tenia parang en la cultura cristiana; les obres dels autors pagans seguien constituint models dignes d'imitaci i estudi. A les acaballes del mn tardo-antic apareixen, no obstant, alguns personatges als quals cap considerar en conjunt com pont cultural cap a uns segles en els quals hi ha ms ombres que llums: Boeci, Casiodor o Isidor de Sevilla, entre altres, van contribuir amb la seva persona i amb la seva obra que no s'oblids l'inters pel llibre i per la lectura.LITTERATVRA GRAECA

38

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Hi ha molts testimoniatges de l'existncia de biblioteques en els monestirs. Sant Benet, en el seu Regula, prescriu als monjos que durant la Quaresma 'tots agafin cdex de la biblioteca, un cadascun', i que llegeixin aquests cdex 'des de l'alba fins l'hora trcia'. Tamb sabem que la cpia de cdex era un deure monstic, i, per descomptat, per posseir una biblioteca s imprescindible la cpia i l'intercanvi de llibres entre els monestirs. Al llarg de l'Edat mitjana europea, els monestirs i abadies es van convertir en focus de cultura. En molts casos, disposaven d'escola orientada tant a la formaci de monjos com a la de laics. Monestir de Sant Pere de Roda, a Girona (ss.X i XI) En la Baixa Edat Mitjana algunes d'aquestes escoles van competir amb les de les catedrals, i desprs ho farien amb les universitats. La importncia d'un centre monstic es corresponia amb la qualitat i la quantitat dels llibres que es copiaven i dels fons de la seva biblioteca, que es convertien aix en el ms preuat tresor. En els prestatges predominaven els textos religiosos, per hi havia lloc per als textos de l'antiguitat pagana. Prcticament tota la literatura llatina que coneixem ens ha arribat per aquest mitj. Pel que fa a la literatura grega, la seua transmissi ha estat bastant ms complicada. Al llarg de lEdat Mitjana el contacte entre loccident dEuropa, amb arrels culturals llatines, i lImperi Bizant, hereu de la cultura grega, fou molt escs. La cultura grega, la mitologia, la histria o la filosofia es va transmetre a Europa occidental grcies a traduccions, resums i estudis en llat conservats dpoca romana. Lnica via daccs directe als textos originals dautors grecs, sobretot pel que fa a la filosofia, la cincia i la medicina, va ser lEscola de Traductors de Toledo, on es van traduir al llat obres dAristtil, Plat o el parts del Corpus hipocrtic i daltres obres tcniques i cientfiques que havien estat tradudes del grec a lrab per estudiosos dAl-Andalus, com ara lrab Averroes (1126-1198) o el jueu Maimnides (1135-1204). Un fet decissiu per a la transmissi de la literatura grega va ser la conquesta de lImperi Bizant pels turcs, al s.XV. Als monestirs i escoles de lEsglsia oriental shavia produit un procs de copia i estudi dels autors grecs semblant al que hem vist a Occident per als autors llatins, per aquestes obres no arribaven a aquesta part dEuropa, ja que eren pocs els coneixedors de la llengua grega. Desprs de la caiguda de Constantinoble, el 1453, molts estudiosos de la literatura grega, generalment monjos ortodoxes, van fugir cap a Occident emportant-se amb ells gran quantitat de manuscrits. La part ms important de les biblioteques dels palaus i monestirs va anar a refugiar-se a Itlia. Aix i tot, encara avui en dia hi ha manuscrits amagats als monestirs ortodoxes de linterior de Grcia, als quals els monjos, gelosos de la seua conservaci, no han perms laccs dels estudiosos.Paisatge de Meteora, a la regi grega de Tesslia, on hi ha nombrosos monestirs quasib inaccessibles

LITTERATVRA GRAECA

39

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

textosEl primer que va introduir a Roma gran quantitat de llibres va ser Pau Emili, desprs de la derrota de Perseu, rei dels macedonis; desprs d'ell, Lcul, com part del bot del Ponto. Ms tard Csar va confiar a Marco Varr l'encrrec d'organitzar una gran biblioteca. No obstant aix, Poli va ser el primer que va obrir a Roma una biblioteca pblica, integrada per obres tant gregues com llatines; les imatges de molts escriptors apareixien exposades en el seu atri, que havia adornat amb la major magnificncia amb obres procedents de compres de botins.ISIDOR DE SEVILLA, Etimologies VI 5

Si es consideren els seus serveis, va contar amb una servitud excellent; per si s per l'aparena, es diria que era prcticament normal. La integraven jovenets molt instruts, extraordinaris lectors i en la seva majoria copistes, de manera que no havia ni tan sols un servent que no fos capa de realitzar de manera acceptable alguna d'aquestes dues tasques. Dels quals exigeix l'organitzaci domstica, els altres eren tamb especialistes, i dels bons. No obstant aix, entre ells no va tenir cap que no hagus nascut i s'hagus format en la seva casa.NEPOT, Vida d'tic XIII 3

Durant els dies de la Quaresma, que es dediquin a la lectura des de l'alba fins l'hora trcia, i treballin fins l'hora desena conformement al que se'ls hagi assignat. En aquests dies de Quaresma, tots i cadascun rebran un llibre de la biblioteca, que hauran de llegir ordenadament en la seva totalitat. Els llibres deuen ser retornats al final de la Quaresma. Abans de res, s menester que un o dos monjos s'encarreguin de recrrer el monestir durant les hores que els germans es dediquen a la lectura, per a comprovar si per ventura hi ha un germ mandrs que es dedica a dropejar o a les histries profanes, en lloc d'aplicar-se a l'estudi, i no noms es perjudica a si mateix, sin que tamb distreu als altres; si es trobs a un aix tant de bo no ocorri, que se li renyi la primera i la segona vegada; si no s'esmena, que se li apliqui el cstig establert perqu els altres escarmentin. Regla de Sant Benet XLVIII 14-20 No obstant aix, el procs a travs del com se'ns ha preservat la literatura llatina no va poder comenar fins que es dons una actitud ms oberta i positiva cap als autors clssics que la qual generalment existia en el continent en els segles foscs. Els cristians encara vivien sota les ombres de la literatura pagana; les seves obres els empetitien les prpies, i representaven una amenaa real per a la moral i la doctrina. Aix seria diferent quan la cultura llatina es trasplantava a un lloc distant, on els desitjosos d'aprendre la llengua de l'Esglsia podien mirar a l'antiguitat sense sentit d'inferioritat o por, ja que no cabia la possibilitat d'una rivalitat, i la gent en general estava protegida dels perills del paganisme antic per la simple ignorncia de la llengua llatina. Per aquest esperit no es va infiltrar a cap escala en el continent europeu fins el renaixement carolingi a fins del segle VIII, i mentre mor bona part de la literatura clssica.L.D.REYNOLDS-N.G.WILSON, Copistas i Fillogos, Gredos, Madrid 1986, p.114

LITTERATVRA GRAECA

40

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

escribes, amanuenses i copistesA Egipte els escribes formaven part d'una jerarquia administrativa. L'aprenent d'escriba, sempre de famlia principal, rebia d'un altre escriba els ensenyaments del seu ofici des de molt jove. Donades les caracterstiques de les escriptures egpcies (hiertica, jeroglfica i demtica), es diria que lescriba tenia molt de pintor. Assegut sobre el terra amb les cames creuades, escrivia en el papir, ests sobre els seus genolls, amb una ploma de canya o una tija de la mateixa planta del papir; escrivia de dreta a esquerra en columnes verticals i a m aixecada. Si ens atenem exclusivament al que afecta a la transmissi de la literatura per via de cpia, cal dir que a Grcia, i ms tard a Roma (la seva literatura comena en el segle III a.e.), el de amanuense era un ofici servil. El dominus ocasionalment podia fer copiar als seus esclaus, amb destinaci a la seva biblioteca particular, qualsevol llibre, per en general, almenys a la fi de la Repblica, recorria al llibreter per comprar la seva cpia o encarregar-la. El llibreter tenia a diversos copistes treballant per atendre els seus encrrecs, per sabem molt poc de les condicions que treballaven. La informaci sobre la cpia de llibres en l'Antiguitat s escassa, si b el panorama canvia quan els centres monstics es converteixen en dipositaris del llegat escrit. La labor de cpia es va realitzar en condicions molt diverses, depenent de les poques, i fins i tot de l'ordre monstica que es tracts. El copista podia escriure allat en la seva cella: s el cas dels monjos cartoixans i dels del Cster; aquest tipus de cpia pressuposa que el copista treballava llegint directament un model. En els scriptoria, per contra, els monjos escrivien collectivament al dictat, de manera que era possible realitzar diverses cpies simultniament.

LITTERATVRA GRAECA

41

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

Les caracterstiques del scriptorium depenien de cada monestir, podia ser un edifici a part dintre del recinte, o b contar amb diverses dependncies alineades en les galeries que envoltaven el claustre. Els copistes treballaven mentre havia llum dirna, una vegada complertes les seves altres obligacions. Un manuscrit acabat implicava moltes hores de treball silencis, forant la vista, amb una llum pobra i sense possibilitat d'utilitzar espelmes o llums doli, pel perill que suposava per al llibre, i en una postura que no permetia donar suport l'esquena. Amb la m dreta, el copista utilitzava la ploma dnec per a escriure, amb l'esquerra, el rasorium, amb el qual afilava la ploma, allisava la superfcie irregular del pergam o corregia els errors. Cada dia el copista copiava una porci de lexemplar o model que li havien encomanat, sense distreure's i sense manifestar la seva opini mai. En una espcie de treball en cadena, per copiar una obra podien alternar-se ms d'un copista, o b treballar al mateix temps repartint-se els quaternions. A la fi de l'Edat mitjana un copista amb experincia escrivia una mitjana de dos o tres folis per dia, mentre que un no professional podia escriure fins nou o deu, per ho feia cometent ms mancades. Copiar una obra requeria sovint diversos mesos, el que pot donar idea del cost d'un cdex aix. Aix sense contar amb el treball dels illuminadors. Els copistes que contaven amb experincia i habilitat eren molt apreciats ja que resultava de transcendental importncia que no hagus errors en el procs de cpia, i d'aix depenia la reputaci del scriptorium. Un manuscrit acabat Cpia manuscrita del Codi de Justini, del s.XIV i revisat era un objecte de gran valor, per aix el robatori era vist com un crim. Copistes laics van comenar a treballar a sou en els scriptoria dels monestirs ja des del segle VIII, per el seu nombre va crixer amb el naixement de les Universitats, entre els segles XII i XIII, quan van comenar a establir els seus tallers en les proximitats d'aquestes institucions, degut al fet que la demanda de llibres havia augmentat notablement.

LITTERATVRA GRAECA

42

Copista al scriptorium, en posici de feina

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

textosSi algun es duu aquest llibre, que ho pagui amb la mort, que es fregeixi en una paella, que lataquin lepilpsia i les febres; que el desclotellin en la roda i el pengin.(Anotaci al final d'un cdex medieval amb el text de la Bblia)

Aqu s'acaba la segona part de la Summa del germ Toms dAquino, de l'ordre dels germans predicadors, llargussima, enrevessadsima i avorridssima per al copista. Grcies a Du, grcies a Du i altra vegada grcies a Du.(xplicit d'un cdex del s. XIV d'una obra de Sant Toms de Aquino)

Aix, en els nostres tallers, uns allisen els pergamins, uns altres copien els llibres, uns altres els corregeixen, uns altres, permeti-se'm l'expressi, els illuminen, uns altres els enquadernen i adornen les portades.PETRARCA, Ep. ad. Fam., XVIII 5

humanisme i recerca de manuscritsDurant els segles XIV i XV, l'inters per la cultura de Grcia i Roma, va despertar entre els humanistes una veritable passi per descobrir textos clssics; les biblioteques dels monestirs i les catedrals que s'havien conservat van posar a l'abast dels estudiosos cdex dels autors clssics, oferint obres que es desconeixien o es creien perdudes. La biblioflia i l'erudici tenen en aquesta poca illustres representants, que citarem a continuaci: Ricard dAnguerville (1286-1345) va ser preceptor de Ricard III d'Anglaterra i bisbe de Durhan. De les seves ambaixades a Pars, Aviny i altres ciutats del continent, tornava amb cdex antics o que manava copiar. Petrarca (1304-1374), en qui s'uneixen els dos vessants de l'humanisme, literria i erudita, va buscar afanyosament cdex de Cicer i Livi, que va copiar de la seva prpia m, completant, corregint i anotant. Bocaccio (1313-1375) tamb va indagar per les biblioteques, es creu que va tenir accs a la de Monte Casino, descobrint manuscrits de Marcial, Ausoni, Varr i el Appendix Vergeliana. Coluccio Salutati (1330-1406) va ocupar crrecs importants en la repblica florentina, va ser un gran coneixedor de les diverses formes en qu els textos antics podien haver sofert corrupcions. Va aconseguir textos de Catul i Tibul; va descobrir el De Agricultura de Cat i colleccions completes de les cartes de Cicer. Poggio Bracciolini (1380-1459) va ser secretari de diversos papes, va emprendre expedicions curosament organitzades per a buscar manuscrits pels principals monestirs d'Europa, i va descobrir obres de Plaute, Lucreci, Cicer, Quintili, Columela, Celsus i Front, entre altres. Nicols de Cusa (1401-1464) acompl ambaixades en diversos pasos, que va aprofitar per a aconseguir cdex, el principal dels quals va ser un que contenia les obres de Plaute. El sacerdot i llatinista Erasme de Rotterdam (1466-1513) va dur a terme les edicions llatines dels pares de lEsglsia: Cebri, Arnobi, Hilari, Ireneu, Ambrs i sobretot d'Agust; i les traduccions llatines dels originals grecs d'Orgenes, Atanasi, Joan Crisstom i Basili. Va publicar De recta latini graecique sermonis pronunciatione el 1528, on va fer una proposta de pronunciaci del llat i el grec que s la que avui en dia encara fem servir.

LITTERATVRA GRAECA

43

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

els comenaments de la impremtaA mitjan segle XV pot dir-se que la major part de les obres clssiques que avui coneixem ja s'havien descobert. Poc desprs, amb la invenci de la impremta, es va inaugurar una nova etapa: calia imprimir totes les obres oposades fins aleshores. Per a aix s'utilitzaven manuscrits, que en molts casos van ser destruts immediatament desprs d'editats. Aquestes primeres edicions de cada obra es denominen editiones principes , i sn d'un gran valor per a la crtica textual, ja que conten com autntics manuscrits, sobretot quan el seu text reflecteix el d'un perdut, a ms de que solen utilitzar-se com base per a iniciar el treball crtic.Johannes Gensfleisch Gutenberg (1394-1468), inventor de limpremta de tipus mbils.

Especialment preuades sn les edicions fetes a limpremta dAldo Manuzio (1449-1515). Va estudiar a Roma i Ferrara i, el 1494 es va traslladar a Vencia, on va comenar la seua activitat com a editor. All va fundar lAcadmia Aldina, on va donar refugi a molts artistes i estudiosos fugits de Bizanci. Els llibres que es van editar fins 1500 reben el nom de incunables, del francs incunable, al seu torn del llat incunabula, i en ltima instncia de cuna, 'ja infantil', en atenci que la impremta estava aleshores en els seus comenaments. Existeixen dues classes dincunables: els xillogrfics, impresos amb planxes de fusta, i els tipogrfics, impresos amb tipus mbils. Es tracta d'edicions molt rudimentries, en les quals a vegades es deixaven fins i tot els buits per a illuminar a m les lletres capitals.

Incunable de les Metamorfosis dOvidi, edici dAldo Manuzio LITTERATVRA GRAECA

44

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

ledici crticaPer a les edicions prnceps era corrent que l'editor, que podia ser al mateix temps l'impressor, es bass en un sol manuscrit, el text del qual revisava i corregia ell mateix, seguint el seu propi criteri, sense acarar sempre el seu manuscrit amb uns altres de la mateixa obra. Leditor modern no actua d'aquesta manera; sap que en el procs de transmissi un text ha pogut sofrir alteracions de molt diversa naturalesa, mals materials, errors que s'han multiplicat en el procs de cpia, addicions alienes al text original, etc i que, per tant, l'edici crtica d'un text antic suposa un treball de reconstrucci que pretn retornar-lo a l'estat ms prxim a l'original. El filleg alemany Lachmann (1793-1851) va establir les bases de la moderna crtica textual en la comparana entre els diversos manuscrits conservats i la determinaci de les seves relacions de dependncia. El mtode de Lachmann consisteix bsicament en una anlisi de les concordances i divergncies que presenten els testimoniatges conservats; aquesta anlisi permet establir un arbre genealgic (stemma codicum) dels cdex, en el qual cada exemplar proporciona tericament millors o pitjors lectures segons la seva antiguitat. Aix es va encunyar l'expressi recentiores deterioris en allusi que els cdex ms recents oferirien lectures menys fiables. Fillegs posteriors, com Maas i Pascuali, entre altres, van fer aportacions que van perfeccionar el mtode stemmtic i van matisar les teories de Lachman, per aquestes encara sn emprades.

etapes de ledici crticaRecensioLa recensi, o recensio, s l'avaluaci de tots els testimoniatges que permeten reconstituir la forma ms antiga d'un text; per a aix cal reunir tots els manuscrits que es conserven de l'autor que es va a editar; fotografies, fotocpies, microfilms i ms recentment mitjans electrnics, faciliten aquesta labor.

CollatioLa collaci, o collatio, s la comparana sistemtica de tots els testimoniatges, lectura per lectura, (procs denominat collaci); deuen anotar-se minuciosament les variants ofertes pels manuscrits i tots els detalls que puguin resultar d'inters per a establir relacions de dependncia: transposicions de paraules o de lnies, salts d'igual a igual, llacunes i errors.

Stemma codicumL'arbre genealgic, o stemma codicum, (stemma en alemany significa 'arbre') ha de reflectir les relacions de dependncia, amb la finalitat de reconstruir el manuscrit del que deriva el conjunt dels testimoniatges conservats o conjecturats, designat amb el nom d'arquetip (archaetypus). Cada manuscrit s'identifica mitjanant una sigla.

LITTERATVRA GRAECA

45

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

representaci d'un stemma ideal

Es tracta d'un esquema trfid (amb tres branques principals). Els testimoniatges conservats es representen mitjanant lletres llatines, i els conjecturats, mitjanant gregues. Al capdamunt se situa l'arquetip, un manuscrit perdut del qual descendeixen els altres. Pot suposar-se que aquest arquetip w representa un manuscrit transliterat a minscula en el segle IX a partir d'un model en uncial. E representa un testimoniatge fragmentari.

Els principis crtics que segueix l'editor davant un stemma aix, sn aquests:1. Si B s cpia de A, pot ser eliminat.

fauorem hominum moderationis simulatione captauitA B 2. El text de fauorem hominum moderatione captauit fauorem omnium moderatione captauit C D A X Y Z ad necem compulit ad mortem compulit ad necem compulit ad necem contulit ad necem contulit ad necem contulit

g pot deduir- se de les coincidncies de C i D, o d'un d'ells amb A o a.

3. El text de b pot deduir- se de les coincidncies de C D, o de dos d'ells enfront del tercer, o de la coincidncia de A o g amb a. X Y Z ( a) A C D ( g) a terra a terra ad terram

4. El text de pot deduir-se de les coincidncies de X Y Z, o de dos d'ells enfront del tercer o, si els tres difereixen, de la coincidncia d'un d'ells amb b. X Y Z A C D uilitatem inmunitatem utilitatem uilitatem

LITTERATVRA GRAECA

46

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

5. Si es reconstrueix el text dels hiparquetipus a i testimoniatges conservats poden ser eliminades.

b, les lectures individuals dels

X Y () fauorem hominum moderationis simulatione captauit Z fauorem hominum moderatione atque simulatione captauit C D ( b) fauorem hominum simulationis moderatione captauit A fauorem hominum moderatione captauit 6. Les lectures coincidents de dos pot representar el text de

a i b representen el text de l'arquetip w. Si discrepen, un dels w, i l'editor deu decidir aplicant el seu judici.

fauorem hominum moderationis simulatione captauit fauorem hominum simulationis moderatione captauit7. En cas de discrepncia entre a i b, si existeix un tercer testimoniatge independent, com en aquest cas E, pot actuar el principi de dos contra un.

fauorem hominum moderationis simulatione captauit b fauorem hominum simulationis moderatione captauitE

fauorem horum omnium moderationis simulatione captauit

Constitutio textusUna vegada establertes les relacions entre els cdex, l'editor jutja quines sn les lectures que poden passar al text perqu representen l'estat ms antic recuperable amb l'ajuda del stemma. Per l'editor pot encara anar ms enll i corregir o proposar una conjectura quan considera que el text recuperat segueix sense ser l'original, fase denominada emendatio. Per a portar a terme la seva tasca, el filleg ha de conixer els diferents tipus d'errors que es poden cometre en el procs de cpia, que en la seva majoria sn involuntaris i es deuen a negligncies dels amanuenses. D'aquests errors, un dels ms significatius, s el que es coneix amb l'expressi francesa saut du mme au mme, o salt d'igual a igual:

El copista, en aparixer la mateixa paraula dues vegades en un curt espai, copia el text fins la primera aparici; aleshores, al tornar la vista a l'exemplar per a veure el que ha de copiar a continuaci, fixa distretament els seus ulls en la segona aparici de la paraula, i continua copiant des d'aquest punt, quedant omeses en la seva cpia, com resultat d'aix, les paraules intermdies Reynolds-Wilson, Copistes i fillegs, Madrid 1986, p. 293).

el text crticel cos del text reconstrutEn una edici crtica el text reconstrut se situa en la part superior, i les lnies o, si escau, els versos, apareixen numerades. L'editor utilitza signes especials: parntesis angulars (< >) per al text restitut; claudtors ([ ]) per a assenyalar les interpolacions (porcions ms o menys extenses alienes al text); asteriscos (* * *) per a indicar llacunes (prdues de text); i obels (+) per als llocs corruptes.

l'aparat crticEn la zona inferior de cada pgina del llibre, per sota del text, l'editor reserva un espai en el qual enregistra les variants dels manuscrits, identificats amb les seves sigles, i dna compte de les distintes propostes que s'han fet amb antelaci per a sanar el text.

LITTERATVRA GRAECA

47

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

A s un text crtic

A s un aparat crtic

LITTERATVRA GRAECA

48

IES BIEL MART

LINGVA GRAECA

tema 2. els gneres literaris grecs introduccila literatura clssicaLa literatura s una de les majors aportacions del mn clssic que encara perviu amb major vigor. De fet, la literatura, segons avui l'entenem, s un invent genunament clssic. Les literatures occidentals, i entre elles la catalana i lespanyola, sn filles i deutores de la literatura clssica. No obstant aix, la influncia que la literatura grega va exercir sobre les literatures occidentals es va produir a travs dels autors llatins, sobretot, fins el segle XIX. Va ser a partir del Romanticisme quan es va trobar en els originals grecs una font renovadora de la literatura occidental.

El que fa que la cultura clssica ens sembli ms fascinant, ms estimulant que la de qualsevol altra civilitzaci antiga, no t a veure solament amb l'etern atractiu del seu teatre o la bellesa de la seva art; est encara ms relacionat amb el fet que els autors grecs i romans discutissin, debatessin i definissin la seva prpia cultura en textos que encara podem llegir.M Beard-J. Henderson. Introducci als clssics. Accent Editorial.

classificaci dels gneres literarisPer a endinsar-nos en l'estudi de la literatura grega solem abordar la matria estudiant-la per gneres literaris. La classificaci dels testimoniatges literaris en diversos gneres segons la seva forma i temtica s una herncia grega. Gaireb tots els gneres literaris que coneixem avui dia van nixer en el mn grec. D'ell van passar a la literatura llatina i d'all a les nostres literatures modernes. Per la literatura grega no noms ens va llegar la forma dels diversos gneres, sin tamb la temtica. Cal, en primer lloc, establir una divisi que, a ms de relativa als gneres, tamb ho s cronolgica. Aquesta gran divisi s la que sestableix entre poesia i prosa. Aquesta darrera apareix al perode tardo-arcaic i coexisteix den amb la poesia, molt ms antiga. Hom sol dividir la poesia , en funci del metre, en gnoj son, composta en peus mtrics iguals, s a dir, amb el mateix nombre de morai als dos elements del peu mtric: dctil: anapest: espondeu: i iambe: troqueu: trbrac: crtic: bquic: coriambe: jnic a minore: docmi: hipodocmi:

gnoj diplsion, composta en peus mtrics desiguals, en els quals una part del peu s el doble que laltra:

A banda daquests peus mtrics, la poesia grega fa servir daltres unitats mtriques, els metres:

jnic a maiore:

En funci de la temtica, hom pot dividir la poesia en pica, lrica i dramtica . La primera, tamb coneguda com poesia hexamtrica , perqu est composta en hexmetres dactlics (v. Homer), s una poesia eminentment narrativa (v. Homer), tot i que tamb es pot emprar per a himnes ceremonials (v. els Himnes Homrics) o amb finalitat didctico-moral (v. la poesia hesidica). La poesia lrica es pot dividir, en funci del metre, en elegaca (composta en dstics elegacs, versos de ritme dactlic) i imbica (composta en versos de ritme imbic o trocaic). Aix mateix, en funci del subjecte i la manera dexecuci, hom la pot dividir en lrica coral i lrica mondica , segons fos cantada per un cor o per una sol