Sergi Oller, Júlia Agut Anna Cabiscol, Carlos Nicolas,

Ivan Novella, Laura Garcia, Oriol Martí, Jaume Blanc

• Mitologia

• Déus grecs.

• Semidéus grecs.

• Criatures mitològiques.

• Filosofía.

ÍNDEX

MITOLOGIA• La mitologia grega

està formada per un conjunt de relats que no constitueixen una religió, però si un reflex de les creences del antics grecs respecte a l’univers i l’home.

• Aquests relats de transmissió oral van ser recollits per els escrits pels poetes de l’època.

• Els déus grecs eren immortals, tenien poders especials i podien viatjar ràpidament sense cap ajuda.

• Vivien a l’Olimp conjunt amb tots els altres déus.

• Hi havia 12 déus més importants:

• Zeus

• Hera

• Posidó

• Atena

• Ares

• Artemis

• Apol·lo

• Afrodita

• Hefest

• Demèter

• Hermes

DÉUS

• És el déu suprem de l’Olimp.

• És equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter.

• Va lluitar contra el seu pare amb el suport del altres déus.

• Els seus atributs són el LLAMP, L’ÀLIGA, el TORO i el ROURE.

• Se’l representa d’en peus amb el llamp a la ma dreta alçada, o be

assegut amb posat majestàtic.

• Es va casar amb Hera però va tenir diferents embolics i filla amb

altres dones.

• Va tenir una relació amb un noi, Ganimedes.

• Va tenir nou fills amb Mnemòsime.

• Capaç de transformar-se en qualsevol animal, poseïa el domini

sobre les tempestes.

ZEUS

• Era la segona esposa de Zeus i

mare de Hefest, Ares, Eris, Hebe,

Illitiax.

• Era la deessa del matrimoni. Es

caracteritza per la fúria i l’ànsia

de venjança causades per les

constants infidelitats del seu

marit.

• Els seus atributs eren el PAO

perquè a les seves plomes porta

els 100 ulls d’Argos, fidel servidor

de la deessa. Els ulls del pao

també representaven els ulls que

hauria de tenir Hera per vigilar

que el seu marit Zeus no li fos

infidel.

HERA

• Era el déu del oceans, malgrat ser el

déu dels mars mai es traslladava amb

vaixell, solia moure’s impulsant-se

per dofins.

• Equivalent a la mitologia romana

amb el déu Neptú.

• Els seus atributs són el CABALL i el

TRIDENT. També se l’anomenava

esfalics.

• Estava casat amb Anfitrite, es van

conèixer a l’illa de Naxos. Li va

demanar matrimoni i ella es va

negar. Un dofí la va convencer de

que es cases amb ell.

• Posidó va crear la constelació del

dofí.

POSIDÓ

• Era la deessa de la guerra. Era també deessa protectora de la ciutat d'Atenes i de moltes altres. És una de les sis deesses principals del Panteó grec i era anomenada Minerva pels romans.

• Filla de Zeus i de Metis. La història del seu naixement és curiosa. Urà i Gea van advertir a Zeus que si Metis tenia una filla, després tindria un fill que el destronaria. Quan Zeus es va adonar que la seva dona estava embarassada se la va empassar sencera. Llavors, arribat el moment del part, Zeus va patir un terrible mal de cap, tan fort que va ordenar a Hefest que li obrís el cap d'una destralada i així va néixer Atena ja adulta i armada. Va tenir un germà.

• El seu símbol era uma: Òliva, olivera, serp, ègida, armadura, casc, llança o gorgoneion

ATENA

• És el déu de la guerra. El fill de Zeus i Hera. Els grecs el

consideraven temperamental, brutal i sanguinari; per això els

grecs, que veneraven l’equilibri i la intel·ligència, mai no li van

donar massa importància. En tots els combats que lliura surt

sempre derrotat. Fet que demostra que els grecs preferien una

combinació de força i intel·ligència a la força bruta.

• Però va tenir un enorme èxit en els assumptes amorosos. Va

tenir nombrosos fills.

• Els seus atributs: es representat dalt d’un carro de guerra i està

cobert d’una armadura de bronze amb l’elm d’or i un escut. El

seu braç és poderós i incansable.

ARES

• Era la deessa de la caça i el regne animal. Deessa de la

castedat, restà verge i eternament jove. Era cruel i se li

atribuïen les morts sobtades. Se la representa amb túnica

llarga i cabellera solta; o amb túnica curta, arc i sagetes i

amb un cérvol o uns gossos.

ARTEMISA

• És el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios. És el germà bessó d'Àrtemis (la deessa de la cacera).

• Els atributs més comuns d'Apol•lo eren l'arc i les fletxes (com la seva germana Àrtemis), o també una lira o una cítara, ja que era el déu de la música, i també el plectre i l'espasa. Un altre emblema típic era el trípode de sacrificis, representatiu dels seus poders profètics. El llorer és l'arbre que li és consagrat, ja que es feia servir en sacrificis expiatoris i també per elaborar la corona de la victòria dels Jocs Pitis, que se celebraven en honor seu cada quatre anys. La palmera també li era consagrada perquè havia nascut sota d'una. Entre els animals que li estaven consagrats s'incloïen els llops, els dofins i els cabirols, els cignes i les cigales (simbolitzant la música), falcons, cornelles, corbs i serps (en al•lusió a les seves funcions com a déu de la profecia), els ratolins i elsgrifons, mítics híbrids d'àguila i lleó d'origen oriental.

APOL·LO

• Era la deessa de l'amor, la bellesa i el matrimoni. En la mitologia romana l'anomenaren Venus. És probable que el seu origen no sigui grec sinó oriental, de Xipre o de les costes fenícies.

• Era la deessa més bella i pràcticament ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d'un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l'esposa d'Hefest, un déu lleig i coix, però li va ser infidel i tingué amors amb Hermes i Ares. Del darrer nasqué Eros.

• Els deus pares van ser Urà o Zeus i Dione.

AFRODITA

• En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el

déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.

• Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba

nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga.

• Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la

intel•ligència manual.

HEFEST

• És la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.

• Se la venera com la portadora de les estacions en un himne homèric, un subtil signe que demostra que era adorada molt abans de l'arribada dels Olímpics.

DEMETER

• Era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia dels lladres i dels mentiders.

• Era fill de Zeus i de la plèia de Maia i pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomenava Mercuri. Era un dels pocs que podia entrar i sortir amb certa facilitat de l’imframon, regne dels morts i les ànimes perdudes i d’Hades, el déu dels morts.

• Hermes Trismegist, filòsof grec, comparant les religions grega i egípcia, identificava el déu Hermes amb l'egipci Thoth. També deia que el coneixement derivava d'Hermes.

• Els seus atributs són: Barret, sandàlies alades i caduceu

HERMES

• Un semidéu és una criatura nascuda de la unió d'una divinitat

amb un ésser humà o un ésser mortal que adquireix

determinades característiques divines, com els herois

mitològics. Els semidéus estan presents a les religions

politeistes on protagonitzen gestes meravelloses i ajuden les

persones a relacionar-se amb els déus. Aquests tenen sovint

moltes relacions sexuals, de les quals neixen nous semidéus.

Quan aquests tenen fills, també hereten alguns dels atributs

sobrenaturals, que queden lligats al llinatge. Alguns exemples

de semidéus cèlebres són Enees, Hèracles o Gilgamesh.

SEMIDÉUS

• En la mitologia grega, Odisseu

era un heroi, rei de Ítaca,

conegut pel seu enginy i

astúcia. Era fill de Laertes i

Anticlea, estava casat amb

Penèlope i era el pare de

Telèmac. En la mitologia

romana s’anomena Ulises.

ULISES

• En la mitologia grega, Hèracles, fill de Zeus i d'Alcmene, néta de Perseu i esposa d'Amfitrió.

• En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran dels herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d'històries sobre la seva vida. El més famós grup d'històries fou els dotze treballs d'Hèracles.

• Els seus atributs iconogràfics son una pell de lleó i una clava (maça).

HÈRACLES

• És un dels herois més

coneguts de la

mitologia grega, va

participar a la Guerra

de Troia i és un dels

personatges principals

de la Ilíada d'Homer.

Aquil•les va desobeir

als seus pares i va

decidir anar a Troia

sabent que

moriria, perquè

preferia morir lluitant

a no lluitar.

AQUILES

• Eren éssers divins generalment immortals, però alguns

morien a mans de herois, com la heura de Lerna.

• Tenien les parts del cos molt exagerades. Podien ser sers

híbrids, que podien canviar de forma).

• Normalment eren barreja d’animals, com la Medusa, mig

humà i mig serp, com el centaure, mig cavall i mig home.

ÉSSERS MITOLOGICS

• Era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent

en pedra. Algunes referències clàssiques la descriuen com

una de les tres germanes Gòrgones –Medusa, Esteno i

Euríale–, i ella era l'única mortal.

• Té relació amb Perseu, per el mite que explica com va morir

Medusa a les seves mans.

MEDUSA

• En la mitologia grega, Posidó, déu del mar, va enviar un toro blanc al rei Minos de Creta perquè el sacrifiqués en el seu honor. El rei Minos es va quedar meravellat davant de la bellesa de l'animal i, en comptes de sacrificar-lo, el va guardar entre els seus ramats, provocant així la ira de Posidó. El déu es va venjar d'aquesta traïció fent que la dona del rei, Pasífae, s'enamorés bojament d'aquell toro blanc. Sota les ordres de la reina, Dèdal -que era un inventor de l'època- va fer una vaca de fusta, on Pasífae es va amagar. Així, Pasífae, va poder consumar el seu amor amb el toro blanc. De la seva unió va néixer el minotaure, que era un monstre amb el cos d'home i el cap de toro.

MINOTAURE

• En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. La tradició els fa fills d'Ixió i Nèfele (o bé d'Apol•lo i Estilbe).

• Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide iTessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i els excrements de porc, s'emborratxaven fàcilment. L'origen de la paraula centaure no està gens clar. Podria ser que provingués d'un gentilici aplicat a un poble molt primitiu (comparat amb els grecs) que vivia a les muntanyes (potser a Magnèsia). De fet, en gairebé totes les seves aparicions en la mitologia són descrits com un poble.

CENTAURE

• És una barreja entre el cap d’un lleó, bust de cabra i cua de serp, encara que també se la ha representat amb varis caps, una de cabra i una altre de lleó. El més aterrador d’aquesta criatura és que expulsava foc per la boca, és per la qual cosa que resultava casi invencible i summament perillosa.

• Assotava amb el seu foc i cometia pillatge, robava als ramats de la ciutat. Per això el rei de la ciutat li demanava a Belerofronte, que era el fill de Posidó, que la matés.

• Belerofonte, que era favorits del déus, anà a lluitar amb la quimera. Es diu que ell, fent ús de la seva astúcia, col·locà un tros de plom a la punta de la llança. El foc de la quimera calentà el plom i aquest matà a la bestia.

QUIMERA

• La filosofia grega va sorgir a partir de les primeres

reflexions dels presocràtics, centrades en la naturalesa

• Va propiciar l'aparició de noves explicacions sobre la

naturalesa i l'ésser humà, fins llavors només aclarides pels

mites i les tradicions.

• Ja que es van veure obligats a començar novament, els doris

es van preguntar perquè no trencar amb molts aspectes de

la tradició, duent a terme noves invencions en els diferents

àmbits de l'esperit. Entre els molts efectes produïts per

aquestes colonitzacions, un d'ells és l'aparició de la filosofia.

FILOSOFIA

• Aquests filòsofs van utilitzar el concepte de

necessitat, despullant-lo del caràcter il•lògic i insubsistents

dels mites, per presentar-lo com una exigència de la

racionalitat per conèixer allò que és real. La idea

d'arbitrarietat es canvia per la de necessitat, per una nova

actitud intel•lectual que els diu que la naturalesa es regeix per

les seves pròpies lleis. Així doncs, cal estudiar-les, descriure-les

i analitzar-les per descobrir la seva autèntica naturalesa i la

seva essència.

• Els tres filòsofs grecs més coneguts són Sòcrates, Plató i

Aristòtil. També van destacar pensadors com Pitàgores i

Arquimedes.

FÍLOSOFS IMPORTANTS

• Fou un filòsof grec, a qui es

considera el fundador de la

filosofia occidental. Només ens

n'ha arribat informació per mitjà

dels seus deixebles. Va ser el

mestre de Plató.

• Les aportacions de Sòcratres

també van suposar una contribució

important i duradora als camps de

l’epistemologia i la lògica, la

influencia de les seves ideas i la

seva forma de pensar van posar els

fonaments de la filosofia

occidental que el va succeir.

SÒCRATES

• Va ser un filòsof d'immensa

influència en la Grècia clàssica

que desenvolupà un sistema

filosòfic, el platonisme, de gran

persistència, i un centre de

formació, l'Acadèmia, que

gaudiren de gran popularitat

entre les elits grecoromanes.

• Va ser deixeble de Cràtil i de

Sòcrates, i mestre d'Aristòtil.

PLATÓ

• Va ser un filòsof grec. Se'l

considera com un dels grans

pensadors de la humanitat. El seu

pensament en lògica, naturalisme

i ètica dominaren en el

pensament europeu fins ben

entrat el segle XVI.

• Aristòtil va dominar el

coneixement de la seva època,

des de la filosofia a labiologia,

des de les matemàtiques fins a la

psicologia.

ARISTÒTIL