1. LaGue rra Civil 18 de juliol de 1936 -1 dabril de 1939

2. LaGue rra Civil

La preparaci

1.-Lesclat de la Guerra Civil

2.- La zona republicana: la revoluci continguda

3.-La zona insurrecta: la creaci dun Estat totalitari.

4.- Les operacions militars

5.-La vida a la rereguradia

3. La guerra civil 1936 - 1939 La Preparaci La conspiraci Instigada per Monrquics Falangistes Carlins (milcies armades) Sectors de la CEDA (suport econmic) Des de la victria del Front Popular el 16 de febrer de 1936 Es prepara la Dirigida per Unin Militar Espaola (Sanjurjo, Franco, Goded, Fanjul, Queipo de Llano, Mola) Es el detonantde Lassassinat de Jos Calvo Sotelo (13 de juliol) El cop militar Els fets 17 de juliol esclata la sublevaci al Protectorat marroqu. 18 de juliol Franco vola de Canries a Melilla. Cap de lExrcit dfrica. Sanjurjo mor en accident daviaci (havia de dirigir laixecament militar). Mola des de Pamplona ho va preparar tot.( El Director) 4. El govern actua amb indecisi a linici (Casares Quiroga) PermetLa consolidaci del cop en alguns llocs de lEstat El repartiment darmes a les organitzacions obreres Que aturen en molts llocs el triomf dels sollevats Davant del cop militar El nou govern de Jos Giral decideix La guerra civil 1936 - 1939 1.- Lesclat de la Guerra Civil. 17, 18, 19 de juliol Espanya queda dividida 5. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sota control republic Bilbao Barcelona Lleida Madrid Valncia Badajoz Saragossa Pamplona 17,18 i 19 de juliol de 1936 1.-Lesclat de la Guerra Civil 6. Sevilla Cadis Cordova 1.-Lesclat de la Guerra Civil Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sona control republic Bilbao Barcelona Lleida Madrid Valncia Badajoz Pamplona Franco Sanjurjo Mola Goded Queipo de Llano Saragossa Cabanellas Esl militars sollevats 7. Sevilla Cadis Cordova 1.-Lesclat de la Guerra Civil Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sona control republic Bilbao Barcelona Lleida Madrid Valncia Badajoz Pamplona Saragossa Manuel Azaa Els governants republicans Jos Giral Llus Companys 8. 1.- Lesclat de la Guerra Civil El fracs de lainsurrecci a Catalunya La sublevaci militar va comenar el 19 de juliol Sollevats/Rebels/ Insurrectes Republicants Militars : Guarnici de Barcelona. Oficials Civils : 200 falangistes i carlins. Poca implantaci Generalitat( Cos dassalt i Seguretat; Mossos desquadra) Gurdia Civil Anarcosindicalistes(CNT-FAI) ERC,Estat Catal, Acci Republicana PSUC, UGT, POUM Uni de Rabassaires Manel 9. 1.- Lesclat de la Guerra Civil El fracs de lainsurrecci a Catalunya 10. 1.- Lesclat de la Guerra Civil El fracs de lainsurrecci a Catalunya La sublevacifracasa atota Catalunya 11. 1.- Lesclat de la Guerra Civil La consolidaci dels dos bndols

Sollevats/insurrectes

- Definien com a nacionales : unitat dEspanya i catlics

- Dirigits per militars

-Suport de lesclasses altres :oligarquia agrria,

oligarquia financera i industrial.

- Classes mitjanes decamperols de la Meseta i Navarra

-Ideologicamentsectors conservadors:

monrquics

de dretes,

grups catlics,

falangistes,

tradicionalistes

-Suportfeixismeitali Inazisme alemany

Lleials al Repblica -Classes populars: Obrers camp i ciutat Empletas urbans Petita burgesia Sectors mitjana burgesia i burgesia illustrada - Ideologicamentsector progressiste: Liberals reformistes(Republicans)Nacionalistes catalans i bascos. Socialistes Comunistes Troskistes Anarcosindica- listes 12. Gran ress internacional de la guerra civil Confrontaci ideolgica i poltica LEix Roma-Berln (Alemanya nazi i Itlia feixista) Les democrcies parlamentries (Frana i Gran Bretanya) El rgim comunista (URSS) entre Enmig duna Es crea una divisi internacional entre Els que veuen els rebels uns lluitadors contra el comunisme o els que volen defensar la Repblica contra el feixisme Els fets Frana (malgrat el govern del Front Popular de Lon Blum)i Gran Bretanya es decideixen per una poltica de neutralitat Es crea elComit de No-intervenci Es decreta lembargament darmament per... Perjudica a la Repblica (Malgrat lajuda sovitica) Beneficia els rebels (Alemanya i Itlia ajuden amb armament i homes) 1.- Lesclat de la Guerra Civil La internalitzaci de la Guerra Civil 13. LAlemanya de Hitler Flota germnica Material militar Aviaci (Legi Cndor) 400 milions de dlars LItlia de Musolini Menys important tcnica i estratgica Ms nombrosa humanament Corpo di Truppe Volontarie Suport aeri, naval i equipament bllic Portugal Comunicacions isubministraments 20 000 voluntaris Cal afegir Exrcit dfrica (regulars marroquins voluntaris, Legi Estrangera) Uni Sovitica Armes i aliments (avions, tancs...) Pilots, instructors i tcnics Ajuda intermitent i amb problemes a la frontera Brigades Internacionals Gran valor moral 40 000 voluntaris fins el desembre de 1938 Crida de la Internacional Comunista Lajuda exterior 1.- Lesclat de la Guerra Civil Lajut sovitic i les Brigades Internacionals 14. 1.- Lesclat de la Guerra Civil Lajuda exterior.Les Brigades Internacionals 15. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El desencadenament de la Revoluci social Es crea el Comit Central de Milcies Antifeixistes Extensi dun clima revolucionari .Poder popular. Canvis revolucionaris Lordre pblic en mans de grups civils armats (milicians) Coordinar la defensa de la Repblica, ordre pblic.. Dualitat de poder CNT-FAI, POUM, PSUC, ERC,Uni de Rabassaires, Acci Catalana Barcelona Inici dun procs revolucionari i de repressi Poder revolucionari. Comites, Juntes. CNT. Poder real Generalitat. Poder legal 16. A las barricadas Canons revolucionaries Hijo del pueblo, te oprimen cadenas, y esa injusticia no puede seguir; si tu existencia es un mundo de penas antes que esclavo prefiere morir. En la batalla, la hiena fascista. por nuestro esfuerzo sucumbir; y el pueblo entero, con los anarquistas, har que triunfe la libertad. Trabajador, no ms sufrir, el opresor ha de sucumbir. Levntate, pueblo leal, al grito de revolucin social. Fuerte unidad de fe y de accin producir la revolucin. Nuestro pendn uno ha de ser: slo en la unin est el vencer. Hijos del pueblo http:// www.cnt.es /noticias/hijos-del- pueblo%E2 %80%A6-%C2%A1-las-barricadas-la- recuperacion -de-dos-himnos- historicos Negras tormentas agitan los aires, nubes oscuras nos impiden ver, aunque nos espere el dolor y la muerte, contra el enemigo nos manda el deber. El bien ms preciado es la libertad, hay que defenderla con fe y con valor. Alta la bandera revolucionaria, que del triunfo sin cesar nos lleva en pos. Alta la bandera revolucionaria, que del triunfo sin cesar nos lleva en pos. En pie pueblo obrero, a la batalla! Hay que derrocar a la reaccin! A las barricadas! A las barricadas por el triunfo de la Confederacin! A las barricadas! A las barricadas por el triunfo de la Confederacin! 17. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El desencadenament de la Revoluci social Inici de larepressi,en moltscasos espontnia, contra els facciosos Anticlericalisme.Esglsia (7000 assassinats) La burgesia, propietaris, classes benestants contra contra Va haver-hi Assassinats, passejades, detencions illegals, Txeques, saqueigs, crema desglesies i convents assassinat de presos politics, assassinat de Jose Antonio Primo de Riberacontra Poltics de dreta Va provocar La fugida a lestrager o al bndol insurrecta La prdua de suport de la Repblica Intents per evitar-ho: Govern, Generalitat Es van fer 18. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El desencadenament dela Revoluci social 19. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda Una economia de guerra: les collectivitzacions Revoluci socioeconmica Extensi dun clima revolucionari .Realitzada per: UGT, CNT-FAI, POUM Basada en: Collectivitzacions de terres i indstries Experincies comunisme llibertari Autogesti A Catalunya Creaci del Consell dEconomia de Catalunya Pla de transformaci socialista del pasDecret de Collectivitzacions Sindicats i obrers controlen les empreses El govern controla indstries estratgiques

4500 empreses controlades pels comits obrers

2000 collectivitzades

5000-6000 Agrupacions socialitzades

Institucionalitzaci 20. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda Dirigentsanarquistes Durruti Federica Montseny Francisco Ascaso Garcia Oliver 21. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937) Setembre de 1936 Govern de coalici amb Francisco Largo Caballero Poder estatal fort i un pacte antifeixista per guanyar la guerra Govern de republicans, socialistes i comunistes i mstard anarcosindicalistes Aliana entre forces Republicanes, obreres i burgeses Mesures Reorganitzaci de lEstat Militaritzaci milcies Formaci Exercit Popular Creaci dun Estat Major Largo Caballero 22. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El govern de Largo Caballero (setembre 1936-maig de 1937) A Catalunya Dissoluci del Comit de Milicies Antifeixistes Govern dUnitat a la Generalitat ambJosep Tarradelles Josep Tarradelles Format per :ERC, Acci catalana, PSUC i CNT -El comites locals subtituts per Ajuntaments -Creaci Junta de Seguretat Interior -Intentar controlar la violncia -Militaritzaci de les milcies -Exercit Popular de Catalunya - Intervenci Generalitat en Economia 23. 24. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 Grups i partits poltics desquerra Anarquistes (CNT-FAI ): Partidaris de la revoluci (collectivitzaci)i de les milcies,encara que formaven part del govern a Madrid i de la Generalitat.Van tenir molt protagonisme a linici de la Guerra i eren la fora obrera majoritriaa Catalunya. Per ells guerra i revoluci eren quelcom simultani i indissoluble. Comunistes (PSUC)Fundat lany 1936, creat a partir de la unificaci de :Uni socialista, Partit Comunista, partit catal proletari, Federaci catalana del PSOE. Dirigent: Joan Comorera. Afiliat a la III Internaciona amb influencia sovitica. Partidaris de guanyar la Guerra . Poltica conciliadora i dalianes amb la burgesia. Contraris a la collectivitzaci. Exercit tradicional: centralitzat i disciplina Joan Comorera 25. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 POUM.Partit obrer dUnificaci Marxiste. Revolucionari.Diferncies tendncies.Antiestalinista.Representava una posici intermitja entre la CNT i el PSUC. Influncia a Catalunya i sobreto a les terres de Lleida.Mxim dirigent:Andreu Nin Socialistes. PSOE-UGT . Minoritaris a Catalunya. Certa divisi. Sectorms centrista ( Indalecio Prieto i Juan Negrin) volien pactar amb els comunistes iguanyar la Guerra i sectors ms revolucionaris (Largo Caballero)Andreu Nin Juan Negrin Indalecio Prieto 26. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 27. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 Antecedents als fets de Maig - Deteriorament ambient revolucionari - Diferncies de criteris revolucionaris i sobre la guerra - Increment de la influncia comunista a la Generalitat.- Problemes a la Guerra. Les forces republicanes en retrocs- Prdua dinfluncia de la CNT-FAi i augment del PSUC ila UGT 28. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 E xisteixen dues posicionsenfrontades entre les forces republicanes La diferncia consistiaen com calia acara elprocs revolucionarii la guerra Republicans, comunistes (PSUC)i part dels socialistes (UGT) Centra-se en lesfor blic Guanyar la guerra i esperar la Revoluci Ordre a la reraguardia Exercit potent i unitari Control collectivitzacions Estat fort i centralitzat Reforzar vincles classe obrera i classes mitjanes Anarquiste (CNT-FAI) i POUM Resistncia a integrar les milcies a lexercit regular Continuar les collectivitzacion Aprofundir en lestransformacions revolucionarisper guanyar la guerra 29. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 El 3 de maig de 1937 les tensions esclaten violentament a Barcelona Luita entre: CNT- FAI POUM GENERALITAT amb el supor de: PSUC ERC UGT La lluita, a partir de ledifici de la Telefnica, controlada per la CNT es vaestendre per tota la ciutat Intervenci del govern central amb 5000 gurdies dassalt Derrota dels anarquistes ms radicals i del POUM i 2000 morts 30. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El tombant dels fets de maig de 1937 Conseqncies La Generalitat perd lordre pblic. Ms centralitzaci. Marginaci progresivas de la CNT i FAI delescena poltica catalana Ascenci poltica del PSUC i PCE Dissoluci del POUM. Acusats de feixistes. AssassinatdAndreu Nin Caiguda del Govern de la Repblica de Francisco Largo Caballero http:// www.youtube.com / watch?v = EKbbnJZF6zg & feature = related 31. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El govern Negrin (maig 1937-mar 1939) Desprs dels fets de Maig Nou govern Cap de Govern Juan Negrin Prdua influncia anarquistes Persecuci POUM Comunistes, socialistes propers a Indaleci Prieta i republicancas d Esquerra contra el govern de Largo Caballero per el curs desfavorable de la Guerra i la negativa a illegalitzar al POUM Illegalitzaci POUM I liders detinguts Andreu Nin tret dela pressoi assassinat Influncia comunista Centralitzaci poltica i militar Objectiu principal guanyar la guerra Integracio milicies a lexercit Control sobre la economia. Paralitzaci collectivitzacions A Catalunya: nou Consell Executiu, presidit per Companys i fomentat en lalianaentre ERC i el PSUC 32. 2.-La zona republicana: La revoluci continguda El govern Negrin (maig 1937-mar 1939) Novembre 1937 El govern es trasllada deValncia a Barcelona 1938Situaci molt difcil a la zona republicana: manca daliments,derrotesmilitars, cansament guerra entre la poblaci Programa de Tretze Punts:condicions per al cessament de la lluita armada. Rebutjats per Franco Setembre. Acords de Munic. Ocupaci Sudets per Hitler. Claudicaci de Frana i Gran Bretanya Negrin insisteix en la necessitat de resistncia militar Novembre derrota a la batalla de lEbre 1939 Prdua de Catalunya Exili Govern de la Repblica 33. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Franco, caudillo dEspanya Lexercit columna vertebral del nou Estat Necessitat de crear un nouEstat: ideologia, estructura i lideratge Mort del General Sanjurjo Problema de lideratge Junta de Defensa Nacional (Burgos 1936) Formada per militars: Franco, Mola... Presidida per Cabanellas Atribucions Direcci militar i poltica Govern del territori ocupat Mesures

Prohibici Partits poltics

Suspensi de la Constituci

Paralitzaci Reforma Agrria

34. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Franco, caudillo dEspanya Lideratge, ideologia i estructura del nou Estat 1 doctubre de 1936 Franco s nomenat Cap dEstat i Generalssim del exrcits espanyol Concentraci de tot el poder militar i poltic Nous Estat Inspirat en el model de lEstat feixit ditlia i alemanya Partit Unic. Falange EspaolaTradicionalista y de la JONS (unificaci) Concentraci Poder Franco Caudillo de Espaa Cap dEstat Cap de Govern Cap de lExercit Poder judicial Jefe Nacional de la Falange 35. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Franco, caudillo dEspanya http:// www.youtube.com / watch?v = tCZFJSoXoXI&feature = related Nou Estat Model Social Conservador Poder oligarquia Derogaci de tota la legislaci republicana (matrimoni civil, divorci...) Fuero del Trabajo Llei de Premsa i Impremta (Censura) Llei de Responsabilitats poltiques (repressi) Abolici de les autonomies Supressio llibertats: religi,premsa, reuni Estat confessional Cruzada Nacionalcatolicisme Patria i religi http:// www.youtube.com / watch?v = SQcSTGz3XyY http:// www.youtube.com / watch?v = ezpIiRVjTIE&feature = related 36. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Una repressi sistematica 37. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Una repressi sistematica La construcci del nou estat va estar acompanyada duna violncia extrema Repressi sistemtica, planificada i organitzada dels venuts

Afusellaments sense judici ( 12.000 Badajoz)

- Assassinants de personalitats rellevants republicants: Garcia Lorca, Domingo Batet, Carrasco i Formiguera Portada a terme per lexrcit i la Falange Objectiu: crear un clima de terror 38. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Una repressi sistematica 1.-Repressi violenta i fsica: Empresonament, ejecucions 2.-Repressi econmica: multes, boicot compres, incautaci de bns 3.-La repressi lingstica. Prohibici del catala, basc i gallec 4.-La repressi laboral:acomiadaments, inhabilitacions 5.-Repressi administrativa: funcionaris, professors, jubilacions 6.-Repressi poltica: prohibici sindicats, partits 7.-Repressi religiosa: Prohibici publica de totes les religions menys el catolicisme 8.-Repressi cultural: canos, teatre, cinema http:// es.wikipedia.org / wiki / Asociaci%C3 %B3n_ para_la_Recuperaci%C3 %B3n_ de_la_Memoria_Hist%C3 %B3rica 39. 3.-La zona insurrecta: La creaci dun Estat Totalitari Els catalans de Burgos La guerra tamb va ser una Guerra Civil catalana Sectors catalans conservadors i de dretes - Entre 50.000 i 60.000 catalans van fugir a la zona nacional - Falangistes,carlins, membres de la CEDA - A causa persecucions: capellans, catlics ,conservadors de dretes - Francesc Camb (dirigent de la Lliga) va fugir a lestranger i va portar diners a lacausa nacional 40. 4.-Les operacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-mar 1937) Juliol /setembre de 1936 Les tropes rebels pasen lestret (Franco) Ocupaci de Badajoz (Yage)Ocupaci Irun i Sant Sabastia (Mola) L Alliberament de lAlcsser deToledo Columnes de milicians avanen cap lArago per recuperar Zaragoza i Huesca Expedici per recupera Mallorca que no ho aconsegueix Novembre /desembre 1936 El Govern de la Repblica es trasllada a Valncia Comena la Batalla de Madrid que resisteix Febrer/mar 1937 Ocupaci de Malaga Intent dencercla Madrid: Jarama,Guadalajara. Victria Repblica 41. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sota control republic Bilbao Barcelona Lleida Madrid Valncia Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Lesoperacions militars La lluita per Madrid (juliol 1936-mar 1937) Jarama Guadalajara Toledo Ofensives rebels Ofensives republicanes 42. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sota control republic Bilbao Barcelona Lleida Madrid Valncia Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Lesoperacions militars La lluita per Madrid Zona ocupada mar 1937 Sant Sebstia Malaga 43. 4.-Les operacions militars Locupaci del Nord ( (abril-octubre 1937) Abril/juny 1937 26 dabril bombardeig de Gernika Ocupaci de Bilbao (juny) Juliol/agost1937 Ocupci Astries Batalla Brunette. Atac Republic( juliol) Setembre/ Octubre 1937 Ocupaci de Santander (agost) 44. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sota control republic Bilbao Barcelona Lleida Madrid Valncia Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Lesoperacions militars Locupaci del Nord Zona ocupada octubre 1937 Sant Sebstia Malaga Brunete Oviedo 45. 4.-Les operacions militars Larribada a la Mediterrnia( novembre 1937-juny 1938) Canvis en lexercit republic: comandaments professionals,(quadres milciesi brigadistes internacionals), cap militar General Vicente Rojo Hivern1937/1938 Ofensiva republicana a Terol que es recuperat Mar / abril 1938 Ofensiva insurrectes al Front dArag. Pnic collectiu i fugida Ocupaci de Belchite, Lleida, Balaguer,Tremp,Camarasa Bombardejossobre Catalunya: 27 de mar Lleida, Barcelona, 5 dabril Agramunt, Reus En lloc de continuar cap a Catalunya, ofensiva cap a la Mediterrnia Al febrer de 1938ho torna a ocupar Franco 5 dabril Vinaroz .Divisi territori republic 46. Bombardejos Lleida (400 morts) Granollers 47. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sota control republic Bilbao Barcelona Madrid Valncia Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Lesoperacions militars Larribada a la Mediterrnea ( nov.1937- juny 1938) Sant Sebstia Malaga Oviedo Lleida 48. 4.-Les operacions militars Locupaci de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939) Juliol 1938 Ofensiva republicana: Batalla de lEbre. 25 de juliol de 1938 http:// www.youtube.com / watch?v =SN- DQkWtKC0 & feature = related http:// www.youtube.com / watch?v = Cq8LFWUzOK4 & feature = related

Atac republic que va atravesar el riu

Conquesta dAsc, Mora dEbre, Flix

Forts a la zona de Gandesa

El primers contraatacs franquistes fracasen

Reforos i bombardejos masius(artilleria i aviaci).Molt material alemany

Finalment desprsduna dura resistncia

les tropes franquistes trenquen el front.

El 16 de novembre de 1938 es va considerar

acabada la batalla.

-100000 morts

49. 4.-Les operacions militars Locupaci de Catalunya. (juliol 1938-febrer 1939) Setembre/febrer 1939 15 de Gener de 1939 Franco ocupa Tarragona 26 de Gener de 1939 ocupaci de Barcelona Exode cap a Frana ( 470.000) A loctubre sacomiada a Barcelona les Brigades Internacionals ( 59.390). Morts 9.934,desapareguts 7868 http:// www.youtube.com / watch?v = xtJO_OG2MRk Llus Companys, Manuel Azaa, Juan Negrin i dirigents Poltics i sindicals.Intellectuals La fi de la guerra (febrer-abril del 1939) Febrer/ mar/ abril 1939 nic territori a mans de la repblica la zona centre Negrin tornar per organitzar la defensa Cop dEstat coronel Casado Junta de defensa 28 de mar les tropes de Franco entre a Madrid, sense resitncia 1 dabril darrer comunicat de Guerra 50. Sevilla Cadis Cordova Ntra. Sra De la Cabeza Granada Ceuta Oviedo Zones on va triumfar la insurrecci Ciutats sota control republic Bilbao Barcelona Madrid Valncia Badajoz Saragossa Pamplona 4.- Lesoperacions militars Locupaci de Catalunya ( juliol 1938-febrer 1939) Fi de la Guerra ( febrer-abril 1939) Sant Sebstia Malaga Oviedo Lleida Batalla de lEbre Madrid 51.