segona república espanyola (1933 1936). 2a part

Tema 3. La Segona República espanyola (1931-36).

7. El Bienni negre i/o conservador (1933-1935).7.1. La reorganització de les dretes i les eleccions de 1933.7.2. L’obra de govern del Bienni negre.7.3. La Revolució d’Astúries.7.4. Els fets del 6 d’octubre a Catalunya.7.5. La crisi del Bienni negre.

8. El triomf del Front Popular (1936).


7. El Bienni negre i/o conservador (1933-1935).7.1. La reorganització de les dretes i les eleccions de 1933.

El govern d’Azaña va caure. Dimissió en bloc.

Setembre 1933.

Desavinences entre la coalició de govern.

Alta Tensió social

Empitjorament de la situació econòmica.

Noves eleccions generals pel 18 de novembre de 1933.

Insurrecció de Casas Viejas (1933)

Insurrecció del Alt Llobregat (1932)


La dreta que acceptava la República, però la volia transformar cap a posicions de dretes. No es pronunciava sobre la forma d’estat (monarquia o república). Aquest grup estava integrat per la Confederación Española de Derechas Autònomas (CEDA) de Gil Robles creat l’any 1932.

Durant el Bienni d’esquerres la dreta s’havia reorganitzat en dos grups:

7. El Bienni negre i/o conservador (1933-1935).

7.1. La reorganització de les dretes i les eleccions de 1933.


La dreta que s’oposava a la República. Integrada pels sectors monàrquics (Renovación Espanyola de Calvo Sotelo), tradicionalistes i/o carlins i petits grups feixistes (Junta de Ofensiva Nacional Sindicalista-JONS i Falange Espanyola).

Durant el Bienni d’esquerres la dreta s’havia reorganitzat en dos grups:




Eleccions Corts Espanyoles (1933)

La dreta i el centre-dreta són els guanyadors de les eleccions.

PARTITS PERCENTATGE DE DIPUTATS

Esquerra 20,41% (99 diputats)

Partit Socialista 11,98%ERC 4,75%

Izquierda Republicana 1,44%Partit Radical Socialista 0,61%

Federals 0,41%Partit Comunista 0,20%

Altres 1,02%Centre i dreta 79,59% (373 diputats)

CEDA 23,34%Partido Radical 16,52%Partido Agrario 8,05%

Partits Monàrquics 6,61%Lliga Catalana 4,95%

Partido Republicano Conservador

3,71%

Partido Liberal Demócrata

1,85%

Falange Española 0,20%Altres 14,46%







Alcalà Zamora (PRLD). Alejandro Lerroux (PRR).

Confia l’organització d’un nou govern



7.2. L’obra de govern del Bienni negre.La dreta i el centre-dreta són els

guanyadors de les eleccions.

Suport electoral de la CEDA a canvi de paralitzar les reformes.

Formació d’un govern monocolor presidit per A. Lerroux (PRR)

La reforma agrària va fixar la devolució de les terres expropiades a la noblesa (sense indemnització). Va anul·lar la cessió de propietats mal conreades. Llibertat absoluta de contractació. Baixada general de salaris.





La reforma religiosa no fou anul·lada, ara bé, es va aprovar un pressupost de culte i clero. I l’inici de negociacions per signar un concordat amb la Santa Seu.


7.2. L’obra de govern del Bienni negre.





La reforma militar no fou anul·lada del tot, però es va aprovar una amnistia general pels col·laboradors del cop d’estat de Sanjurjo i els col·laboradors de la dictadura de Primo de Rivera.

Alguns oficials colpistes de l’exèrcit espanyol.







La reforma social. El pressupost destinat en educació es va reduir considerablement.







La reforma de l’estat centralista. Es va paralitzar la discussió del projecte d’estatut d’autonomia basc.

José Antonio Aguirre y Lecube. Primer Lehendakari del País Basc durant la República.






L’entrada de les dretes al govern de la República va tenir com a conseqüència la radicalització del PSOE i de la UGT (sobretot l’ala més esquerrana representada per Largo Caballero).



Proliferació de vagues i conflictes.



7.3. La Revolució d’Astúries.

La CEDA demana participar al govern de Lerroux.

El 6 d’octubre es proclama la Vaga General a tot Espanya.

Nou govern de Lerroux, el 5 d’octubre de 1934. Tres carteres ministerials per la CEDA.

Fracàs absolut.Revolució Social a Astúries

excepte

El fets d’octubre del

34 a Catalunya.

excepte




Acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre iniciar a Astúries una autèntica Revolució Social.

Columnes de miners armats van ocupar els pobles de la conca.

Van substituir els ajuntaments per comitès revolucionaris que van assumir el proveïment d’aliments, el funcionament dels transports i el subministrament

d’aigua i electricitat.

Esclat revolucionari




Acord previ entre anarquistes, socialistes i comunistes va permetre iniciar a Astúries una autèntica Revolució Social.

Per tal de reprimir la revolta, el govern va enviar la Legió des de l’Àfrica comandada pel general Franco (serà nomenat cap de l’estat major).

Trasllat de detinguts durant la Revolució d’Astúries.

1000 miners morts

2000 ferits

5000 detinguts



7.4. Els fets del 6 d’octubre a Catalunya.

A Catalunya es vivia una escalada de tensió:

Conflicte entre els rabassaires i els propietaris.

Aixecament anarquista de l’Alt Llobregat.

La Lliga havia abandonat el

Parlament de Catalunya . Gener del

34.

Lluís Companys i Jover (1882- 1940) polític català d'ideologia catalanista i republicana. Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934).



7.4. Els fets del 6 d’octubre a Catalunya.

A Catalunya es vivia una escalada de tensió:

Davant l’entrada de la CEDA al govern de Madrid

Companys proclama l’Estat Català dins la República

Federal Espanyola.Seu del CADCI durant els fets del 6 d'octubre, a la Rambla de Santa.



7.4. Els fets del 6 d’octubre a Catalunya.Companys proclama l’Estat

Català dins la República Federal Espanyola.

L’Estat Català només va durar deu hores i va finalitzar amb la detenció de tot el govern català i els caps dels Mossos d’Esquadra. Tots ells van ser empresonats al vaixell “Uruguai”.

3500 detinguts

Suspensió de l’Estatut

d’Autonomia



7.5. La crisi del Bienni negre.

La tardor de l’any 1935 va esclatar una forta crisi de govern.

El cas de l’estraperlo

Franco, cap de l’Estat

Major.

Gil Robles, ministre de

Guerra.Gil Robles,

presenta un projecte de

modificació de la Constitució.

Convocatòria de noves eleccions legislatives pel febrer de 1936.



Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936Catalunya

Front d’esquerre

s

Front Català d’ordre

Partits catalaniste

s d’esquerre

sAmnistia política

Restabliment de

l’estatut d’autonom

ia.Front Popular

Coalició electoral

organitzada per la Lliga.

CNT no va participar del pacte

Bloque Nacional

Programa poc

coherent. Contra la

Llei de Contractes de Conreu.

Atac contra el

Front d’esquerre

sAcció Popular

Catalana, Partit Republicà Radical,

Comunió Tradicionalista i

Renovación Española.



Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936España

Frente Popular

Bloque Nacional

Coalició de republicans d’esquerra, socialistes, i comunistes.Amnistia

política Aplicar la legislació

reformista.Front

d’esquerres

Coalició electoral

organitzada per CEDA.

CNT no va participar del pacte

Bloque Nacional

Atac contra el Frente

PopularRepublicans de dretes,

monàrquics, tradicionalistes, i

en alguns districtes radicals.

La dreta no es va

presentar unida.


8. El triomf del Front Popular (1936).Eleccions legislatives pel 16 de febrer de 1936

Victòria del Front Popular

Participació de 72% del cens

PARTITSPERCENTATGE DE

DIPUTATSEsquerra 257 diputats

Partido Socialista 18,18%Izquierda Republicana 16,73%

Unión Republicana 7,43%Esquerra Republicana de

Catalunya5,99%

Partido Comunista 3,51%Altres 3,71%

Centre i dreta 196 diputatsCEDA 17,35%

Partits Monàrquics 4,95%Partido Agrario 2,68%Lliga Catalana 2,27%Partido Radical 1,65%

Partido Republicano Conservador

0,61%

Partido Liberal Demócrata

0,21%

Altres 11,98%

Front Popular per 48% dels vots

Bloque de dretes 46,5% dels vots



FRONT D’ESQUERR

ES

FRONT CATALÀ

D’ORDRE

Barcelona ciutat

259.639 vots 151.762 vots

Barcelona província

195.755 vots 145.039 vots

Girona 82.017 vots 60.205 vots

Tarragona 93.037 vots 68.689 vots

Lleida 69.975 vots 58.096 vots

CATALUNYA 700.403 vots (59,15%)

483.791 vots (40,85%)

PARTIT ESCONS

Esquerra Republicana de Catalunya

23

Acció Catalana Republicana

5

Unió Socialista de Catalunya

4

Izquierda Republicana 3

Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra

2

Partido Socialista Obrero Español

1

Partit Català Proletari 1

Partit Comunista de Catalunya

1

Partit Socialista d’Unificació Marxista

1

Total Front d’Esquerres

41

Lliga Catalana 12

Tradicionalistes 1

Total Front Català d’Ordre

13

Font: Blog de la revista Sàpiens. Consultat el dia 25/03/14. http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/03/25/la-victoria-del-

front-popular/




Manuel Azaña. Partit Izquierda Republicana.

President de la República

Casares QuirogaPartit Izquierda Republicana.

Cap de govern.

El nou govern estarà format només pels republicans d’esquerra (Izquierda Republicana i Unión Republicana)

Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport.



8. El triomf del Front Popular (1936). Manuel Azaña.

President de la República

Casares QuirogaCap de govern.

Amnistia de 30.000 presos polítics.

Els altres partits del Front Popular es comprometen a donar suport.

Inici de converses per aprovar els estatuts d’Autonomia pendents.

Reprendre el procés reformista.



Restabliment de la Generalitat de Catalunya i del Parlament.

Lluís Companys president de la Generalitat.

Entra en vigor la Llei de Contractes de Conreu.

Clima de certa entesa política catalana.

segona república espanyola (1933 1936). 2a part

Education