la segona repÚblica - cooltur · 2020-04-03 · podem dividir la segona república en tres fases...

LA GUERRA CIVIL A VIC (1936-39) © COOLTUR

LA SEGONA REPÚBLICA

El 14 d’abril de 1931 es proclamava, a l’Estat Espanyol, la Segona República,

després que el monarca Alfons XIII abandoni el país per emigrar a Itàlia. Amb

la proclamació de la nou règim democràtic, es va redactar una nova

Constitució, el 9 de desembre de 1931, que marcava una separació, fins

aleshores inexistent, entre l’Església i l’Estat, i, a més, acceptava les

autonomies regionals (amb l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia de Catalunya,

el 9 de setembre 1932, Euskadi, octubre de 1936, i Galícia, 1 de febrer de

1938).

Podem dividir la Segona República en tres fases molt clares:

1931-1933 com a Bienni Reformador, on el nou govern de la República

va aplicar un gran nombre de reformes, com millores dels drets laborals,

una reforma de l’exèrcit, la creació d’una llei per al divorci, la

secularització dels cementiris (fer els cementiris llocs públics i no

eclesiàstics), la dissolució de la Companyia de Jesús, la construcció de

noves escoles (amb un canvi de la llei d’educació, deixant de segregar

les classes per qüestió de sexe), etc. Totes aquestes reformes van ser

fortament criticades per partits d’ideologia de dretes, així com per

l’església i l’exèrcit, sense rebre gran suport de les classes obreres.

Aquest Govern, a més, va haver de fer front a algun intent d’aixecament

militar.

1933-1936 com a Bienni Negre, on el nou Govern de la República està

format per formacions polítiques de dretes. Durant aquest bienni, el nou

Govern paralitza totes les reformes fetes durant el primer bienni. A més,

aquest govern ha de fer front a l’aixecament dels minaires asturians, així

com a la revolta, coneguda com a Fets d’Octubre, que hi va haver a

Catalunya (en la que l’Estatut d’Autonomia va ser suspès, i els

representants del Govern de la Generalitat van ser empresonats després

que Lluís Companys proclamés l’Estat Català dins d’una República

Federal Espanyola).

1936-1939 com a Govern del Front Popular, on els partits d’esquerres

recuperen el Govern, i reinicien les reformes començades al 1931.

Aquest és el Govern que va haver de gestionar tota la Guerra Civil

després de l’ intent, mig frustrat, de Cop d’Estat per part de sectors

conservadors de l’exèrcit.


INICI DE LA GUERRA

El 19 de Juliol de 1936, dos dies després que hagués passat amb les tropes del

Marroc, es va produir l’aixecament militar a Catalunya. Aquesta revolta va ser

aturada gràcies a les forces d’ordre públic i a grups de les diferents milícies

populars (formades per militants de diferents partits polítics i sindicats, així com

voluntaris).

Malgrat que a Catalunya, com en altres regions espanyoles, l’aixecament va

poder ser aturat, aquest va triomfar en altres parts del territori, i d’aquesta

manera, va començar la Guerra Civil Espanyola.

El Govern de la República, veient l’alçament militar, va firmar uns decrets

dissolent totes les unitats de l’Exèrcit que van prendre part de la revolta, i el

llicenciament de totes les tropes els caps de les quals s’haguessin posat en

contra de la legalitat republicana. Aquesta decisió del Govern va deixar, a

l’estat, pràcticament sense efectius de l’exèrcit. A més, la majoria de caps de

l’exèrcit que s’havien revoltat van ser executats per les milícies populars.

La desaparició de l’exèrcit, junt amb un augment de la població civil armada,

van provocar un col·lapse total de l’administració pública, que va ser

substituïda, durant un breu període de confusió, pels comitès de barri, locals i

comarcals, formats per gent civil fortament armada.

Durant aquests dies, les presons de Catalunya van ser obertes, deixant en

llibertat els presos que hi havia (la majoria eren delinqüents comuns) per

omplir-les de persones de dretes, religiosos, militars, gent de missa, etc (la

totalitat eren detinguts per les seves idees i creences). Aquesta repressió es va

fer utilitzant els mètodes legals que existien. No obstant això, unes 8500

persones van ser assassinades pels “incontrolats” que actuaven pel seu

compte. La Generalitat va intentar evitar aquestes matances, així com la

destrucció d’edificis religioso, arxius, biblioteques i de tresors religiosos tot

donant passaports i protegint la sortida de milers de persones, i emprant els

edificis religiosos per evitar-ne la seva destrucció. En certs pobles i ciutats, a

més, els comitès locals també van aconseguir salvar alguns edificis, com la

catedral de Girona, la Seu d’Urgell, la de Tarragona, etc. No obstant això, la

pràctica religiosa es va veure reduïda a la clandestinitat, fent que l’opinió

catòlica catalana s’acostés al franquisme.

Per intentar reconduir aquesta situació de gran desordre, el 20 de juliol del 36

el President Companys es va reunir amb els dirigents sindicals per intentar

arribar a un acord. Primer els va admetre el mèrit de la victòria enfront de

l’exèrcit revoltat, i es va disculpar per les repressions que aquestes

organitzacions haguessin pogut sofrir en el passat. A més, també els va oferir

el poder (sabent que no el podien acceptar) i els va proposar de crear un

Comitè Central de Milícies Antifeixistes, organisme que va ser acceptat per la

CNT-FAI. El 27 de Novembre del 1936, quan la CNT-FAI va decidir entrar a


formar part del Govern, es va dissoldre el Comitè Central de Milícies

Antifeixistes instaurant, altra vegada, el poder del Govern de la Generalitat. En

aquest acord, la Generalitat de Catalunya va passar a estar formada per tres

representants de la CNT, dos de la FAI, tres d’Esquerra Republicana de

Catalunya (ERC), tres de UGT i un per Acció Catalana Republicana, Unió de

Rabassaires, PSUC i POUM.

A més, des d’un primer moment del principi de la Guerra Civil, diferents grups

de milícies(voluntaris), van anar a lluitar a l’Aragó, amb la idea de recuperar

Saragossa. Totes aquestes columnes estaven formades per voluntaris que

volien lluitar contra el feixisme, i d’altres ansiosos per utilitzar les armes preses.

Aquests grups, sense formació militar, estaven assessorats per algun cap

militar, i van aconseguir les primeres victòries al camp de batalla.

Un cop la Generalitat va prendre altra cop el control de la situació, va intentar

regularitzar totes les col·lectivitzacions d’empreses que els comitès havien fet,

així com intentar investigar i perseguir judicialment, tots aquells assassinats

que els revolucionaris havien perpetrat sense un judici legal.

Durant la Guerra, les grans divergències ideològiques de totes les forces

polítiques que actuaven a Catalunya (anarquistes, comunistes i socialistes),

van esclatar el 3 de maig de 1937, donant pas als coneguts “Fets de Maig”,

creant una Guerra dins la Guerra, on grups comunistes es van enfrontar a la

Generalitat, alhora que la CNT es va enfrontar amb el POUM. Aquests fets van

tenir cabuda a Barcelona i van durar una setmana, deixant prop de 280 morts.

Un cop els fets de Maig es van controlar, es va formar un nou Consell de la

Generalitat, que va durar fins a la fi de la Guerra, on la CNT deixava de tenir-hi

representació.

VIC

Des de les eleccions de 1934, Vic tenia un ajuntament format, bàsicament, per

membres d’Unió Ciutadana, un partit que formava part de la Lliga Catalana

(d’ideologia de dretes). Aquest ajuntament va operar a al ciutat fins al 20 de

Juliol de 1936. En aquella data tots els membres d’aquest partit van dimitir,

deixant, altra vegada, l’ajuntament en mans d’Esquerra Republicana.

Durant els anys de la Guerra, com la resta de poblacions catalanes i

espanyoles que restaven sota la zona republicana, aquesta ciutat va viure un

gran trasbals.

Molta gent de Vic va ser assassinada, al principi de la guerra, per la seva

ideologia (de dretes) o per formar part del clero. Molts edificis van ser

confiscats i, a mesura que la guerra anava avançant, un gran nombre de

soldats i de forces d’ordre públic es van anar instal·lant a Vic. A més, la ciutat

va haver d’organitzar l’acollida a un gran nombre de refugiats que van anar

arribant a la ciutat a mesura que la guerra anava avançant. Un dels grans


problemes que va tenir l’ajuntament, va ser el d’intentar repartir l’aliment, cada

vegada més escàs, a una població cada vegada més nombrosa.

La Guerra anava avançant, i la primera línea de front era, cada vegada, més a

prop de la ciutat, fins que el dia 1 de febrer de 1939 les tropes Franquistes,

comandades pel General Franco, van ocupar la ciutat, trobant-se poca

resistència per part de l’exèrcit republicà.

Des de COOLTUR us volem proposar un recorregut per Vic per descobrir

els anys de la Guerra, així com la presa de Vic per les tropes colpistes

comandades pel General Franco, iniciant-se, d’aquesta manera, la

dictadura Franquista en aquesta ciutat.

Plaça Major

Ajuntament

Començarem la nostra ruta davant de

l’Ajuntament de Vic. Per a poder fer

una explicació una miqueta més

amena i acurada, hem cregut

necessari subdividir l’explicació en

diferents aparats, ja que el tema a

tractar té una complexitat molt gran, i

sense els diferents apartats, creiem

que es podrien desdibuixar les

diferents explicacions, cosa que ens

portaria a tenir una visió més confusa d’aquest període.

1. La formació de l’Ajuntament de Vic

Des de les eleccions de 1934, l’ajuntament de Vic comptava amb un Govern

d’Unió Ciutadana, un partit que formava part de la Lliga Catalana, formació

política de dretes. Amb l’esclat de la Guerra, per això, el Govern municipal es

va reunir, el 20 de Juliol de 1936, al despatx de l’alcalde per a celebrar una

sessió extraordinària en la que tots els membres d’Unió Ciutadana van

renunciar al càrrec que ocupaven, deixant el govern municipal en mans de les

formacions polítiques que eren afines al Front Popular. Amb aquesta sessió,

doncs, Esquerra Republicana recuperava l’alcaldia de Vic. S’ha de dir que

l’Ajuntament vigatà es va avançar al Govern de la Generalitat, doncs el 22 de

Juliol la Generalitat decretava que tots els representants municipals de

Catalunya havien de ser afins al Front Popular.

No obstant això, durant els primers mesos de la Guerra Civil, a Vic, igual que

en tota la resta de poblacions catalanes, hi va haver una dualitat de poders

entre els ajuntaments i els Comitès locals Antifeixistes. En el cas de Vic,

aquest comitè es va constituir el 19 de Juliol de 1936 i va perdurar fins a la

seva dissolució el 12 d’octubre de 1936, quan la Generalitat de Catalunya, junt

amb la CNT, van arribar a un acord de crear governs de contenció popular en


contra de la Guerra. Aquests governs, havien de tenir un nombre de

representants per a totes les organitzacions afines al Front Popular (el nombre

de representants de cada formació anava marcat pel seu pes territorial). En el

cas de Vic, el nou consistori s’havia de formar el 14 d’octubre, però com que la

CNT es va negar a formar part d’un govern on hi haguessin representants

d’Acció Catalana (partit que els anarquistes consideraven burgès), el nou

ajuntament no es va formar fins el 19 d’octubre, sense la presència, en el cas

de Vic, del partit d’Acció Catalana.

Així dons, el nou govern municipal va estar format per 6 representants

d’Esquerra Republicana per Catalunya (ERC), 6 representants de la

Confederació Nacional del Treball (CNT), 4 representants de la Unió General

de Treballadors (UGT), 2 representants de la Unió de Rabassaires (UR), 2

representants del Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM), i els 2

representants que els tocava a Acció Catalana van ser repartits entre la CNT i

el POUM.

2. Els Primers dies de Guerra. Mobilitat i morts

Després de l’inici de la Guerra hi va haver un període de gran incertesa. De fet,

grups de milicians van construir un seguit de barricades i parapets a les

entrades de la ciutat per intentar evitar una possible entrada de l’exèrcit a la

ciutat de Vic. Totes aquestes barricades es van mantenir fins a finals d’octubre.

En la destrucció d’elements religiosos, totes les milícies van obligar a tots els

habitants de Vic a portar tots els elements religiosos que tenien a les seves

cases a la plaça Major per a ser cremades, sota amenaça d’escorcolls. Molts

habitants per a estalviar-se el camí fins a la plaça, van fer fogueres alternatives

en diferents punts de Vic, però cal destacar que a la Plaça Major s’hi va crear

una gran foguera amb tots aquests elements. Alguns botiguers de Vic, que

venien estampes religioses, sota aquesta ordenança, es van veure obligats a

llogar camions per a poder transportar tots els elements religiosos que tenien a

les seves botigues.

Els primers dies de Guerra, les empreses van restar tancades fins que el

comitè va donar les directius de reobrir tots els establiments. A més, algunes de

les empreses que hi havia a Vic van ser confiscades per comitès de

treballadors, on, en alguns casos, els antics propietaris se’ls permetia continuar

treballant com un empleat més.

A més, durant els primers dies, tal i com veurem més endavant, es van cremar

un gran nombre d’esglésies, i moltes persones, sobretot religioses o d’ideologia

de dretes, van ser assassinades. Vic no en va ser una excepció, i durant els

primers mesos de la Guerra Civil un gran nombre de persones van ser

assassinades per la seva ideologia, sense que aquests haguessin rebut un

judici previ. Hi va haver, doncs, una gran persecució ideològica. Tots aquests

morts van ser coneguts com els morts de carreteres, on els cadàvers de la

gent assassinada solien ser trobats a les cunetes de les carreteres (val a dir

que no només el bàndol republicà va perseguir i matar a persones de l’església


catòlica, sinó que l’exèrcit Franquista també va torturar i matar a un gran

nombre de clergues). A conseqüència d’aquestes persecucions, molta gent

religiosa o d’ideologia de dretes va amagar-se per a no ser ajusticiats per grups

de gent exaltada. Durant aquests primers mesos, a més, moltes de les cases

de gent religiosa o d’ideologia de dretes van ser registrades per les milícies de

Vic, que requisaven tot allò que creien oportú. Un cop la situació es va

estabilitzar, des de la Generalitat, com dels diferents municipis, es van

començar a investigar, detenir i jutjar a molts dels autors d’aquests assassinats.

Un altre aspecte a destacar, es que un cop iniciada la Guerra Civil, i fins al

mes d’octubre de 1936, tothom que volgués circular havia de tenir un passi que

expedien des del comitè local. Si no es tenia aquest passi, la gent podia ser

detinguda.

3. Els fets de Maig de 1937

Les diferencies ideològiques de les diferents formacions polítiques i sindicals

que formaven part dels diferents governs, tant en àmbit municipal, com en

àmbit nacional, va fer que des d’un primer moment hi haguessin certes tensions

entre totes aquestes organitzacions.

Totes aquestes tensions van culminar amb els coneguts Fets de Maig de 1937,

on la lluita pel control de les diferents institucions va fer que s’enfrontessin

grups comunistes contra la Generalitat de Catalunya, així com lluites entre la

CNT i el POUM. Malgrat que el punt àlgic d’aquests fets van ocórrer a

Barcelona, a Vic també es va viure un període de fortes tensions.

En l’esclat d’aquests Fets, a principis del mes de maig, militants de la CNT de

Vic van construir diverses barricades i parapets a les entrades de la ciutat. En

tots aquest punts, militants del sindicat les vigilaven fortament armats. De fet,

diversos afiliats a la CNT van deixar d’anar a treballar per a poder defensar la

seva formació sindical.

En vista d’aquest conflicte, des de l’ajuntament es va intentar, des d’un primer

moment, resoldre el conflicte negociant amb totes les parts. Aquests fets van

tenir una durada d’una setmana, però va comportar certes conseqüències per a

Catalunya.

Un cop passats aquests fets, l’ajuntament va publicar un ban en el que en un

termini de 72 hores tothom que en tingués, havia d’entregar qualsevol tipus

d’arma a l’Ajuntament. A més, a finals del mes de maig i principis del mes de

juny, les forces d’assalt van fer un seguit de registres i de detencions de

persones vinculades als fets de maig, essent, en la majoria dels detinguts,

membres de la CNT.

Com a conseqüència més directe, es va formar, a principis del mes de juliol, un

nou consell municipal que va estar constituït per 14 consellers, ja que la CNT

no va presentar els 6 representants que els corresponia, al·legant que s’havia

fet una persecució en contra de la seva organització. Fins al mes d’octubre del

mateix any, la CNT no va tornar a formar part del consell municipal de Vic.


4. Subministraments i Economia

Des d’un primer moment, l’ajuntament de Vic va haver de fer front a la falta de

productes. També va intentar controlar que els preus d’aquests productes per a

no fer-los inaccessibles per als ciutadans, ja que molts pagesos, en vistes de la

creixent escassetat, va anar augmentant els preus de tot el què produïen. A

més, va intentar controlar el tràfic d’aquests productes, intentant evitar que

aquests fossin portats fora de Vic per intentar garantir l’accés a aquests

productes per als vigatans (a mesura que els mesos passaven, més gent de

l’àrea metropolitana de Barcelona anava a Vic per intentar adquirir productes

de primera necessitat, creant la que va ser coneguda com a processó de les

patates, doncs a Barcelona l’escassetat d’aliment va ser més notòria).

En aquest aspecte, ja des de principis de 1937, l’ajuntament va crear targes de

racionament familiar, que eren necessàries per poder comprar qualsevol

producte tant a les botigues com al mercat. També va implementar un mateix

menú per a tots els restaurants. A mesura que els mesos passaven,

l’escassetat es feia més notòria, i es per aquest motiu que l’ajuntament va

intentar, primer, imposar uns preus per a tots els productes disponibles, i, més

endavant, va intentar controlar de forma directa les transaccions d’aquest

productes per a controlar que tothom en pogués rebre una quantitat mínima. A

més, ja al 1938, va ordenar que s’utilitzessin tots els descampats i solars no

construïts de dins la ciutat per a poder-hi cultivar productes, doncs l’escassetat

ja era major. Per a poder garantir que tots els infants poguessin tenir accés als

aliments, es va crear un menjador infantil, subvencionat pel cos de

Carrabiners, el qual servien menjar a tots els infants a un preu de 2 pessetes

per criatura.

Però els aliments no van ser els únics productes que van haver d’intentar

racionar. També ho van haver de fer amb la gasolina i l’electricitat.

En el cas de la gasolina, es va prohibir, ja al 1937, la circulació de vehicles

privats per tal que aquest producte es pogués utilitzar en la guerra.

Pel què fa a l’electricitat, també es va haver de racionar. En aquest aspecte, es

van reincorporar trens de vapor per als trajectes ferroviaris, ja que cada cop hi

havia menys electricitat i aquesta es reservava, sobretot, per a indústries de

guerra.

Cada cop hi havia menys productes, i els preus d’aquests anaven augmentant.

El mercat estava saturat, i la circulació monetària es va veure paralitzada. Per

intentar avivar el mercat econòmic, el mes d’octubre de 1937 es va posar en

circulació el paper-moneda de 10 i 5 pessetes per part de la Generalitat de

Catalunya, ja que aquesta intentava anar recaptant totes les monedes (la

majoria de les quals estaven encunyades amb plata), per a poder comprar

productes de guerra a potències estrangeres.

El problema, es que la moneda emesa tenia un valor massa alt per a poder ser

usat en les transaccions comercials, i es per aquest motiu que l’ajuntament de

Vic, igual que el de la resta de Catalunya, va emetre paper-moneda que només

tenia validesa dins el terme municipal de Vic.


5. Accions per la guerra

Un altre aspecte que també va haver de fer front l’Ajuntament de Vic, va ser de

gestionar la defensa de la ciutat de Vic, així com la organització de la guerra.

Pel què fa a la defensa de la ciutat, ja des d’un primer moment l’ajuntament va

prendre accions per a la defensa de Vic. De fet, ja el 26 d’octubre de 1936 es

van fer proves d’una sirena que s’havia instal·lat a la torre/campanar de

l’ajuntament per avisar a la població de possibles bombardejos.

A finals del mateix any, l’ajuntament va emetre un ban en el que es donaven 24

hores per a què tots el propietaris d’immobles de Vic que tinguessin subterrani

una relació escrita de les característiques dels immobles (nombre de plantes,

existència de subterrani, etc) per a poder calcular les condicions defensives de

la ciutat. Un cop calculades les condicions defensives, a finals de 1937 es van

començar a construir diferents refugis antiaeris en diferents immobles de

la ciutat per fer front a un possibles bombardejos. Els bombardejos, per

això, no es van efectuar

fins a finals de 1938 i

principis de 1939, on la

ciutat va ser

bombardejada, quatre

vegades, per l’exèrcit

Franquista, causant

diverses baixes

humanes i innumerables

danys materials.

Respecte a

l’organització de la

Guerra, des de

l’Ajuntament va haver de

fer front a diversos

aspectes.

Des de l’administració hi havia una

forta preocupació per a la formació

dels homes en les pràctiques militars,

doncs des del govern de la república

es va voler crear un exèrcit regular.

És per aquest motiu que ja des del

1936, es van fer un seguit de

pràctiques militars per formar als

homes. Aquestes pràctiques es feien

als diferents camps d’esports que hi

havia a la ciutat, com el del Vic. Però

no només l’ajuntament va organitzar

1 Accions per al front. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)

2Propaganda de la Guerra. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)


pràctiques militars, sinó que els diferents partits i sindicats també ho feien per

als seus afiliats, com la UGT, que obligava a tots els seus afiliats a fer

pràctiques militars al mig de la Plaça Major.

També va haver de fer front a la requisa de vehicles per a utilitzar-los per a la

Guerra, que van ser utilitzats per ajudar al front o per traslladar refugiats de

zones que estaven a primera línia de foc.

Un altre dels grans problemes que també va haver de fer front l’Ajuntament va

ser al gran nombre de desertors i fugitius. Ja fos per motius ideològics o per por

a haver d’anar a la guerra, molts homes es van amagar en llocs propers a casa

seva (aquests eren coneguts com emboscats), o van emigrar cap a altres

països o cap a la zona espanyola controlada per Franco. L’administració

pública, des d’un primer moment, va intentar cercar a tots aquests

“desapareguts”. També va penalitzar a les famílies d’aquells que havien anat a

l’Espanya Franquista, tal i com va passar el setembre de 1937, on totes les

famílies que tenien algun membre al sector franquista van ser obligades a

entregar un llit amb tot el seu equipament a l’ajuntament. Com més avançava la

guerra, més esforços es van posar a buscar els fugitius, molts dels quals van

ser localitzats i detinguts.

6. Vic a finals de la Guerra

A mesura que s’anava avançant en la guerra civil, el front de batalla cada cop

estava més a prop de la ciutat de Vic.

En el cas de Vic, com a ciutat central de la Catalunya Central, va veure com la

presència de cossos de l’exèrcit republicà augmentava alhora que aquests

s’instal·laven a la ciutat, utilitzant aquesta com a centre d’operacions. També

s’hi instal·laven diferents hospitals per a atendre als ferits al front de batalla.

Aquest augment substancial de la població va fer que els habitants tinguessin

més dificultats per a poder accedir als subministraments indispensables per a

poder sobreviure, dificultant, d’aquesta manera, la vida de la població civil de la

ciutat.

Plaça Major

La plaça Major de Vic ha estat

centre neuràlgic de la ciutat des

de sempre. En aquest lloc és on

es celebra el famós Mercat de

Vic, i la terra ha estat un element

inamovible, creant l’expressió de

“Terra Plaça”.

Evidentment, durant la guerra

també va ser un punt important

per a tots els ciutadans. Aquesta


plaça és on es celebrava el mercat de Vic, que va viure, amb preocupació, les

mancances de la guerra, veient com aquest es feia més petit alhora que

l’escassetat de productes anava augmentant.

També, en aquesta plaça, s’hi van celebrar manifestacions de tot tipus, des de

parlaments del consistori municipal, manifestacions queixant-se de l’augment

dels productes de primera necessitat com la llet, fins a concerts, com el dia que

es van acomiadar als membres de les Brigades Internacionals.

No obstant això, ens agradaria destacar un fet que va ocórrer en aquesta plaça

al principi de la Guerra. Com ja hem explicat, amb l’esclat de la Guerra es va

viure un moviment revolucionari fortament anticlerical i en contra d’ideologies

més conservadores (ideologia de dretes), ja que se’ls acusava del cop d’Estat

al Govern de la Segona República. Aquest moviment revolucionari es va

caracteritzar per la crema d’edificis i de simbologia religiosa per expressar el

seu rebuig a aquesta institució que s’havia posicionat a favor del cop d’Estat.

Es per aquest motiu que, per ordre del comitè de Vic, el 8 de setembre de

1936 es va obligar a totes les famílies i negocis de Vic a portar, a la plaça

Major, tota la simbologia religiosa que tinguessin a les seves cases o

negocis, sota amenaça de ser registrats i executats en cas de no complir

l’ordre. (Alguns comerciants d’imatges religioses van haver de llogar camions

per a poder transportar tots els seus productes). Un cop van tenir tots els

objectes apilats a la plaça es va fer una gran foguera per a cremar-los tots.

Se sap que alguns veïns, per estalviar-se el trajecte fins a la plaça Major, van

fer altres fogueres en diferents carrers.

Dirigim-nos direcció oest tot creuant la plaça

72 m

Casa Joaquim Costa, Casino de Vic i Can Mastrot (o casa Comella)

Moltes cases i locals de Vic van

ser decomissats i utilitzats com a

seus dels partits i sindicats que

estaven adscrits al Front Popular

(front que aglutinava a les

diferents organitzacions

d’esquerres que estaven a favor

del Govern de la República).


En aquest cas, sabem que la Casa Joaquim Costa va ser utilitzada pel

PSUC, el Casino de Vic per la CNT-

FAI, el POUM i ERC, i Can Mastrot o

Casa Comella per les comissions dels

oficis col·lectivitzats com els Fusters i

ebenistes. Altres oficis col·lectivitzats

van instal·lar els seus locals en altres

edificis de Vic, com el de Manyans,

electricistes i llauners que es van

instal·lar a l’antic col·legi de Sant

Josep, el de Paletes i manobres que

va estar a l’antiga parròquia del

Carme, el de Pintors i

emblanquinadors que es va instal·lar

als baixos de l’antic edificis que

ocupava les Joventuts Catòliques,

el de Barbers i perruqueres van

ocupar diferents edificis de la

rambla del Carme, la Rambla de

l’Hospital, la Plaça de les Garses i el

Passeig.

Baixem pel Carrer Verdaguer fins arribar a Rambla Hospital

60 m

Girem a l’esquerra i baixem per Rambla Hospital

103m

Casa Abadal

Com hem vist abans, molts edificis de

Vic van ser ocupats per a instal·lar-hi les

seus dels diferents partits i sindicats que

estaven al Front Popular. Així mateix,

l’ajuntament també va instal·lar diferents

delegacions en diferents edificis de la

ciutat, desconcentrant tota la activitat

consistorial de l’ajuntament. En aquest

cas, en aquest edifici va ser on es va

4 Seu Estat Català. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)

3Seu del PSUC a la Plaça Major. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)


instal·lar la delegació de cultura de

l’Ajuntament de Vic durant els anys de guerra,

així com la conselleria d’Ordre Públic.

Fem mitja volta i pugem per Rambla Hospital

direcció nord

103 m

Creuem el Carrer Verdaguer i continuem, direcció

nord, per Rambla del Carme

95 m

Continuem per Rambla del Carme

40 m

Girem a l’esquerra i continuem, direcció nord-oest,

per Carrer de Pare Coll fins al final

283 m

A l’esquerra hi ha el Convent del Pare Coll

Convent del Pare Coll

Com tots sabem, la guerra és un

conflicte bèl·lic que porta un gran

nombre de conseqüències, com

les morts que produeix o la

destrucció de zones habitades.

Una altra conseqüència directe

d’una guerra és el gran nombre de

refugiats que aquesta crea. Molta

gent intenta fugir per poder salvar

la vida, deixant-ho tot per poder

arribar en una zona en la que la seva seguretat no estigui en perill.

Dins dels refugiats en podríem distingir dos grups. Els que fugen per por a les

represàlies de la rereguarda i els que fugen de zones properes als camps de

batalla.

Molts ciutadans de Vic, sobretot gent pertanyent al clero o a famílies de dretes,

van fugir al principi de la guerra per por a represàlies per part dels grups més

radicals. També van ser refugiats totes aquelles persones que van fugir per no

haver de lluitar en una guerra que no volien o, senzillament, que no volien lluitar

al costat del bàndol republicà ja que se sentien més identificats amb el

moviment “franquista”. Molts d’aquests es van amagar en altres poblacions

catalanes a on hi tenien familiars i/o coneguts i on aquests podien passar

desapercebuts, doncs la gent no els reconeixeria. Així mateix, molts d’altres

van emigrar a França o es van traslladar a zones ocupades per l’Exèrcit

Franquista.

Malgrat que molts ciutadans de Vic van fugir, la ciutat també va acollir a molts

refugiats que fugien de la primera línia de foc, o de zones ocupades per

l’exèrcit Franquista. Molts dels refugiats de Guerra arribaven a Vic a través del

5 Seu Sindicat Agricola. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)


tren, i, un cop arribats a aquesta ciutat, eren ubicats en diferents edificis de la

ciutat, o en altres poblacions de la comarca d’Osona.

Tot i que més endavant veurem d’altres, un dels edificis utilitzats per a acollir-

hi refugiats va ser el convent del Pare Coll. Segurament, els primers

refugiats que van ocupar aquest edifici van ser les 210 persones que el dia 26

de desembre de 1936 van arribar en tren procedents de les Balears.

A mesura que anava avançant la guerra, el nombre de refugiats anava

augmentant. L’Ajuntament anava ubicant aquests refugiats en diferents edificis,

i, quan un edifici ja estava ple, se n’utilitzava un altre. A finals de la Guerra,

molts d’aquests refugiats van ser ubicats en cases particulars, sobretot en

cases de famílies que eren considerades de dretes.

L’Ajuntament va haver de fer front, doncs, a l’arribada, cada vegada més gran,

de gent que fugia de la guerra. Des del consistori se’ls donava un emplaçament

per a poder viure, alhora que també se’ls proporcionava una tarja de

racionament per a poder sobreviure.

Tot i que pugui semblar una utopia si ho comparem amb l’actualitat, l’acolliment

dels refugiats no va ser molt traumàtica per a la població, doncs tothom estava

patint les conseqüències de la guerra i l’empatia era gran.

Al final del carrer Pare Coll girem a l’esquerra i continuem per Ronda Francesc

Camprodon

225 m

Continuem per Ronda Francesc Camprodon

65m

Plaça del Mil·lenari

Com hem vist al Pare Coll, l’arribada

de refugiats no va parar durant tota la

guerra. Cada cop que un edifici estava

ple, se’n destinava un altre per a

poder-hi ubicar els refugiats que

anaven arribant.

Un dels emplaçament utilitzats al 1938

per a ubicar-hi refugiats va ser

l’antiga Plaça de Braus de la ciutat,

una plaça que ja no existeix, però que

estava situada just a on actualment hi ha l’edifici de la Plaça del Mil·lenari, que

encara conserva, en certa manera, una forma semicircular.

Girem a l’esquerra i baixem per Carrer del Bisbe Morgades

136m

Creuem el carrer de l’Arquebisbe Alemany i continuem per carrer del Bisbe

Morgades

113m


Girem a l’esquerra i pugem per Carrer Verdaguer

59m

Teatre Vigatà

Un dels punts clau de Vic durant la

Guerra va ser el Teatre Vigatà.

Podríem dir que en aquest edifici

va ser on va començar la Guerra a

Vic.

En aquest teatre, els dies 19 i 20

de juliol de 1936 és on es van

celebrar les dues assemblees

que van marcar l’inici de la

Guerra a Vic. Concretament, el 19

de juliol es van reunir en aquest teatre tots els partits i sindicats afiliats al Front

Popular, els quals van crear el comitè d’Enllaç Antifeixista. Aquest comitè,

que va regir la vida de Vic durant els primers

mesos de Guerra, va ser liderat pel representant

de la CNT-FAI, Francesc Freixenet, que va

decretar vaga general a tota la ciutat. Com ja

hem vist anteriorment, el comitè tenia autoritat

per damunt de la resta d’autoritats vigents, com

el mateix ajuntament.

El principi de la guerra va comportar un fort

moviment anticlerical i en contra de la gent i

famílies d’ideologia de dretes. En moltes

poblacions catalanes ja s’havien començat a

cremar edificis religiosos, i es per aquest motiu

que el comitè Antifeixista es va reunir el dia 20

de juliol al mateix teatre per a poder tractar el

tema. En finalitzar l’assemblea, el comitè de Vic

havia decidit crear una comissió per visitar tots els convents de la ciutat i

controlar-ne la vida interior per tal d’intentar evitar possibles perills. Tot i això,

des del comitè vigatà no es va poder evitar la crema d’esglésies a la ciutat, tal i

com veurem més endavant.

El comitè va funcionar fins al mes d’Octubre de 1936, dissolent-se amb un

acte que es va celebrar en aquest mateix teatre.

Durant tota la Guerra, en aquest teatre s’hi van realitzar diferents actes

propagandístics per part de les diferents organitzacions del Front Popular.

Entre aquests actes, podem destacar parlaments oficials de membres del

Govern de la Generalitat, actes d’homenatge a la URSS, així com concerts per

a recaptar fons per a l’Hospital de Sang, per a la Guerra, per als refugiats i per

a la canalla.

6 Teatre Vigatà durant la decada de

1930. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)


També s’hi van dur a terme diferents assemblees per organitzar la població

enfront al conflicte bèl·lic, com reunions per a la construcció del camp d’Aviació,

o assemblees per informar a tots els homes sobre la instrucció militar que

havien de rebre.

Fem mitja volta i baixem per carrer Verdaguer direcció oest

59m

Girem a l’esquerra i baixem per carrer del Bisbe Morgades

194m

Parc de Can Forcada

Actualment l’edifici ja no existeix,

i per recordar-lo, es va crear

aquest parc amb el seu nom.

Segons els vigatans, en aquest

lloc hi havia el segon temple

romà de Vic, doncs l’edifici tenia

una aparença a l’edifici que en

diuen Temple Romà.

A mesura que la Guerra anava

avançant, a Vic hi havia cada

vegada més refugiats alhora que

la ciutat estava cada cop més militaritzada, doncs diferents cossos tant de

l’exèrcit com d’ordre públic s’havien establert aquí.

En aquest edifici, concretament, va ser on al 1938 s’hi va instal·lar les

dependències de l’Exèrcit Popular per poder operar totes les seves unitats

des d’aquí.

Acabem d’arribar fins al final del carrer del Bisbe Morgades

85m

Girem a la dreta i pugem per carrer del Doctor Junyent fins arribar a una

rotonda

181 m

Creuem l’Avinguda dels Països Catalans i continuem, recte, per carrer de

l’Historiador R. D’Abadal

230 m


El Sucre

Es sabut que tota guerra comporta

un gran nombre d’indústria

relacionada directament amb la

guerra per a poder-hi construir

vehicles, armament, munició,

uniformes, etc.

Moltes empreses catalanes van

veure la seva activitat paralitzada

per començar a produir material de

guerra, per abastir a l’exèrcit que estava lluitant aferrissadament al camp de

batalla.

En el cas de Vic, sabem de dues indústries de Guerra. Una va ser la fàbrica

Busquets, de la qual en desconeixem la seva ubicació exacta, i que,

segons sembla, s’hi fabricaven bombes de mà. L’altre indústria, es va

instal·lar, a finals de 1937, a la fàbrica del Sucre. En aquesta fàbrica s’hi va

ubicar una empresa per al muntatge d’avions de guerra. Les seves dimensions

i la seva ubicació la van fer ideal per aquest objectiu, ja que, com veurem més

endavant, no molt lluny d’aquest edifici s’hi estava construint el Camp d’Aviació.

La instal·lació d’aquesta indústria va comportar la nouvinguda de molts

forasters que treballaven en aquesta fàbrica, els quals hem de pensar que eren

mecànics, i enginyers aeroespacials.

S’ha de dir, que els treballadors d’aquestes indústries de guerra tenien certs

avantatges respecte a la resta de la població. Com que treballaven en un sector

clau per fer front a l’exèrcit Franquista, els treballadors tenien garantida una

quantitat d’aliment més gran que la resta de població, ja que s’havia d’intentar

que aquests es centressin en les seves respectives feines. No obstant això, tots

aquests treballadors no gaudien de caps de setmana, ja que no es podia de

parar la producció per al front.

Tant aquestes dues indústries, com la central elèctrica que hi havia a Vic, van

ser un objectiu militar per part de l’exèrcit Franquista des d’un primer moment.

De fet, aquestes tres instal·lacions van ser objectiu dels diferents bombardejos

que va patir la ciutat de Vic durant la Guerra.

Girem a l’esquerra i baixem pel carrer de la Llotja

79m

Creuem l’Avinguda del Mercat i continuem, direcció sud, pel carrer de la Llotja

fins al final

257 m


Camp d’Aviació

Ja des de 1936, la Generalitat de

Catalunya va preveure un seguit

d’accions per fer front a la Guerra,

com la creació de camps d’aviació a

tot el territori català per a establir-hi

diferents bases de l’aviació de l’exèrcit

republicà.

Un dels llocs amb més potencial,

gràcies a la seva orografia, per a construir-hi camps d’aviació va ser al Plana

de Vic. De fet, són coneguts els camps d’aviació que hi va haver a Santa

Eugènia de Berga, a Tona-Balenyà, o a Sant Julià de Vilatorta. Un altre dels

camps que es van construir va ser el de Vic.

Aquest camp es va començar a construir el 1936, i estava ubicat entre l’actual

casa del Griell i el Remei. Moltes persones desocupades van ser destinades a

treballar en la construcció del camp d’aviació de forma permanent, creant una

brigada d’unes 60-70 persones, però per a la seva construcció també s’hi feia

anar, en dies concrets, als treballadors de les diferents empreses que hi havia a

Vic.

La intenció del govern era que fos una construcció ràpida per a tenir, com més

aviat millor, el camp operatiu. Malgrat el desig del govern, la seva construcció

va ser més lenta del previst.

Ja a l’abril de 1937 hi van començar a aterrar avions, i en podem destacar

l’aterratge d’Indalecio Prieto, un dels líders del PSOE, que va fer una visita

d’incògnit a la ciutat de Vic. A part d’Indalecio Prieto, també hi van aterrar

Azaña i altres ministres del Govern Republicà, així com molts Consellers de la

Generalitat Catalana, els quals es reunien a la casa de les Heures, que estava

just al costat del camp.

Ja al 1938 s’hi van destinar entre 12 i 14 bombarders, els quals es van

utilitzar per a les pràctiques dels pilots de l’exèrcit republicà. Amb

aquestes pràctiques, l’exèrcit va fer desallotjar moltes cases de pagès que es

trobaven al voltant del camp d’aviació, ja que volien evitar que la gent pogués

veure, exactament, quines feines es realitzaven en aquest camp.

Tots els pilots que van arribar a Vic van ser allotjats als col·legis que hi

havia entre el prat de la Riera i el pont de la Calla.

Aquest camp d’aviació va ser un objectiu militar per part de l’Exèrcit Franquista

des de 1937. Es conserven informes que ens descriuen com aquest camp

comptava amb uns subterranis de ciment armat, així com un dipòsit de gasolina

situat a la casa i antiga capella de Sant Llorenç. De fet, alguns dels

bombardejos que va patir Vic, van ser destinats a intentar destruir aquest camp

d’aviació per a dificultar a l’exèrcit República les seves accions.

Continuem pel mateix carrer, direcció est, tot passant pel costat del Parc de

l’Horta Nova fins arribar a una rotonda


181m

Creuem l’Avinguda dels Països Catalans i baixem pel Passeig de Pep Ventura

93 m

Creuem el pont del Remei

101 m

Girem a l’esquerra i pugem per la carrer Carretera de la Guixa fins al final

301m

Girem a la dreta pel Passeig de la Generalitat fins a veure el convent del Sagrat

Cor a la nostra esquerra

25 m

Convent Sagrat Cor

Aquest convent va ser ràpidament

abandonat pels seus habitants, que

van fugir temorosos per la seva

vida, i va ser reocupat des d’un

primer moment.

Ja a finals de 1936, aquest edifici

va ser utilitzat per a les Milícies

de Vic i de la comarca, els quals

intentaven mobilitzar a diferents

voluntaris per poder anar al Front.

L’ocupació d’aquest edifici, per part de les Milícies no va durar molt de temps,

ja que des del mes de juny de 1937, com a conseqüència dels fets de Maig del

1937, s’hi va instal·lar el cos dels guàrdies d’Assalt. El govern va intentar

allunyar les Milícies dels cossos de seguretat, intentant controlar, de forma

directe, les forces de seguretat.

En un primer moment, s’hi van instal·lar uns 150 Guàrdies d’Assalt, encara que

més endavant el nombre de membres d’aquest cos va anar augmentant.

Aquest cos va ser l’encarregat de fer complir totes les disposicions que

dictaminaven tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Vic. La

visió, per part dels ciutadans, d’aquest cos no va ser molt bona, ja que

consideraven que utilitzaven el poder dels seus uniformes per tenir accés a

grans quantitats de menjar, mentre els veïns passaven gana. També se’ls va

criticar perquè es considerava als seus membres eren persones que van

defugir d’anar a la guerra, quan per edat i formació, eren bons candidats per

anar al front de batalla.

Fem mitja volta i pugem pel Passeig de la Generalitat

25m

Continuem, direcció nord, pel mateix Passeig

68m

Creuem el carrer Lluís Vila i d’Abadal i creuem el pont que hi ha al nostre

davant

74 m


Continuem recte, direcció nord, tot anant pel Parc Jaume Balmes fins al final

172m

A l’esquerra hi tenim el convent de Sant Domènec

Convent de Sant Domènec

Abans hem parlat de la indústria de

Guerra que es va instal·lar a Vic, la

qual estava ubicada al Sucre i a la

fàbrica Busquets. Tot i que aquella

indústria és la que estava més

relacionada en accions de guerra, una

altra empresa, clau per al Govern de la

Generalitat, es va instal·lar també a

Vic.

El mes d’abril de 1938, procedent de Tarragona, es va traslladar tota la

maquinària per instal·lar, just al convent de Sant Domènec, d’una fàbrica de

tabac.

Com hem dit, aquesta indústria també era clau per a la Generalitat. El nombre

de fumadors en la societat era molt gran, ja que hem de pensar que durant

aquella època, fumar donava un estatus social bo, a part de considerar que, en

termes molt generals, el què diferenciava un nen d’un home era el fumar. A

més, cal tenir present que al front hi havia un gran nombre de persones

mobilitzades, els quals se’ls havia de proporcionar tabac, un dels pocs “plaers”

del que encara podien gaudir.

Creuem la Rambla de Sant Domènec i continuem, direcció nord, pel carrer de

Sant Antoni Maria Claret

75m

A la dreta hi havia el Convent de la Mercè

Convent de la Mercè

Un cop començada la guerra Civil,

aquest convent va ser objecte, ja al

mes d’octubre de 1936 de

saquejos. De fet, des del comitè es

van crear diferents brigades per treure

tot el metall dels edificis religiosos,

així com les campanes d’aquests, per

portar tot aquest metall a les foneries

de Manlleu per a ser usat com a

material de guerra.

Segons sembla, també es van crear diferents brigades per a enderrocar el

convent d’aquest edifici.


La zona no enderrocada es va utilitzar, ja

des de 1937, per a instal·lar-hi els

diferents grups de refugiats que

arribaven a la ciutat.

També es van ubicar refugiats al

convent dels Saits, el convent de les

Sacramentàries, el convent de les

Beates, el convent de les Josefines, el

convent de Santa Teresa i moltes cases

senyorials de la ciutat.

Quan tots aquests edificis ja estaven

ocupats, es van començar a repartir els

refugiats en cases particulars, sobretot

d’aquells considerats de dretes, doncs el

flux de refugiats no va parar d’augmentar a

mesura que el conflicte anava avançant.

Continuem, direcció nord, pel carrer de Sant Antoni Maria Claret

28m

Girem a la dreta i continuem pel carrer de Gibraltar fins arribar a la plaça de la

Catedral

63 m

Catedral

Tal i com hem vist anteriorment, el

comitè Local Antifeixista, presidit per

Francesc Freixenet, va crear una

comissió que havia de gestionar la

vida a tots els convents i esglésies

de la ciutat, per intentar

salvaguardar-les de la crema i la

destrucció

. Malgrat

els

esforços del comitè Antifeixista de Vic, no es va

poder evitar la desgràcia i el 21 de Juliol de

1936, junt amb altres esglésies, com la de la

Mercè, Davallades i del Remei, van ser cremats.

A altres edificis religiosos se’ls va cremar,

únicament, el mobiliari i la imatgeria que tenien,

com l’església del Carme, dels Saits, de Santa

Clara, de la Tercera Regla i de les Beates entre

d’altres.

7Demolició del Convent de la Mercè. Col·lecció de

Fotografia Històrica de l'Ajuntament de Vic (Antoni Robert). (Arxiu Comarcal d'Osona)

8Interior de la Catedral després de l'Incendi. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)


Les fonts escrites diuen

que els Milicians que van

causar els incendis

provenien de l’Hospitalet

de Llobregat, però segons

alguns testimonis

d’aquests fets, els

Milicians que van cremar

les esglésies de Vic

provenien de Santa

Coloma de Gramanet.

Segons sembla, aquells

Milicians, comandats per

una dona, tenien la

intenció d’anar a cremar

l’església de Granollers,

però van ser aturats pel comitè local de Granollers. Les seves ganes d’acció va

fer que es dirigissin a Vic, on van cremar les esglésies abans mencionades,

junt amb la Catedral, el Museu Episcopal i el Palau Episcopal. Mentre el foc

cremava, els milicians, fortament armats,

no deixaven actuar als bombers. Uns joves

van fer cas omís dels milicians i van

començar a apagar el foc, fet que va fer

que els bombers també desoïssin als

milicians i comencessin a treballar. Tot i

que no van poder salvar la catedral, van

aconseguir apagar el foc del Palau i del

Museu Episcopal.

Les ruïnes de la catedral van quedar allà, i

aquestes van ser saquejades per a poder

recollir tot el metall. El mes de setembre es

van anar a recollir les campanes, les quals

es van tirar des de dalt del campanar. Tot

aquest material, tal i com hem vist abans,

va ser portat a les “fundicions” de Manlleu

per utilitzar-ho com a material de guerra.

Podem dir, doncs, que amb la crema de la

Catedral de Vic va començar la persecució

de persones amb ideologia de drets o que

formaven part del clero. Els morts a les

cunetes van ser molts, i malgrat que la Generalitat va intentar buscar els

culpables d’aquests crims, no els va poder trobar a tots. El comitè local de Vic

va intentar garantir la seguretat de molts capellans i gent de dretes, però la

10Sostre de la Catedral després de l'incendi. Fons Sala Relats (Arxiu Comarcal d'Osona)

9 Interior de la Catedral abans de la seva

restauració. Foto: Francesc Xavier Bach i Puigrefagut


vinguda de milicians d’altres municipis va fer que no pogués garantir l’

integritat personal de ningú.

Durant tota la guerra, molts capellans i gent de dretes es van amagar. Alguns

van marxar cap a l’Espanya Franquista. D’altres, com l’alcalde de Vic en l’esclat

de la Guerra, Manuel Gros i Raguer, van optar per buscar refugi en altres

pobles de Catalunya on els ciutadans no els reconeguessin.

Girem a l’esquerra i creuem la plaça de la Catedral

45m

Girem a la dreta i anem per Carrer del Cloquer, passant entre la Catedral i la

Plaça del Bisbe Oliba

80m

Continuem pel mateix carrer

20m

Girem a la dreta pel carrer de Vergós

33m

Creuem la Plaça de Malla direcció nord fins arribar a la Plaça de Mont-rodon

26m

Convent de Santa Clara

L’actual convent, que tenim al

davant, es crear després de la

guerra, doncs el convent de

Santa Clara, que es trobava a la

plaça de Santa Clara, va ser

cremat i enderrocat durant la

guerra.

El convent de Santa Clara va ser

un punt d’inflexió en la Guerra a

Vic, doncs aquí es van produir

els primers morts de la Guerra.

El 23 de Juliol de 1936, quan gent de les Milícies es van dirigir a aquest

convent per a saquejar-lo i endur-se’n el capellà, es van trobar amb la

resistència dels familiars del capellà, disparant sobre aquests i causant la mort

del nebot del capellà.

Durant els mesos de Juliol i Agost es va instal·lar, en aquest convent, un

Menjador Econòmic gestionat pel comitè local. Aquest menjador es va

traslladar a la fonda Ristol, tal i com veurem més endavant, l’onze de setembre

de 1936, ja que en aquella data es va començar a enderrocar el convent.

Continuem, direcció nord, tot passant pel carrer d’en Guiu

29m


Plaça de la Pietat

En aquesta plaça hi havia ubicada

la seu de la Federació de Joves

Cristians. Aquest edifici, com

d’altres, va ser confiscat en un

primer moment i s’hi van instal·lar

les Joventuts Llibertàries i el

POUM.

En aquesta plaça també hi havia

la casa de molts religiosos,

capellans i gent de dretes. Aquestes cases van ser successivament saquejades

per part de les Milícies, que s’enduien totes les peces de valor que hi trobaven.

També molts d’aquests veïns van ser víctimes dels assassinats de la

rereguarda, trobant els seus cossos tirats a les cunetes de les carreteres que hi

havia al voltant de Vic.

Girem a la dreta i continuem pel la plaça de la pietat

29 m

Continuem pel carrer de Dues Soles, tot creuant la plaça de Don Miquel de

Clariana fins al final

126 m

A la dreta hi tenim el Convent de Santa Teresa

Convent de Santa Teresa

Tal i com hem vist abans,

aquest convent va ser utilitzat

per a instal·lar-hi part dels

refugiats que van anar arribant

a la ciutat de Vic durant tota la

Guerra. Aquests refugiats van

ocupar aquest local fins al mes

de març de 1938 quan un grup

d’uns 200 soldats provinents

del sector de València van

arribar a la ciutat i es van

instal·lar en aquest edifici.

Aquest soldats van venir amb l’objectiu de fer neteja de tots aquells joves que

no s’havien presentat en les crides de les seves lleves per anar al front i

s’havien amagat en cases de pagès del voltant de Vic. Per a buscar aquests

fugitius, els guàrdies controlaven la documentació de tots els homes que hi

havia a Vic. Si trobaven a persones que no s’havien presentat o que no

portaven la documentació en regla, aquests eren detinguts.

També van fer declarar a tots els familiars de fugitius.


Hem de tenir present que no tots els homes fugitius que eren descoberts, eren

arrestats per aquests, doncs són molts els casos d’execucions a persones no

presentades, ja que se’ls considerava desertors i se’ls aplicava el codi de

Guerra, on l’acusació de desertor era una acusació greu que es solia pagar

amb la mort.

L’any 2017 es va trobar un arsenal amagat en aquest edifici. Malgrat que la

premsa el va relacionar amb la CNT-FAI, el fet que militars republicans

ocupessin aquest edifici l’any 1938 ens fa pensar que aquest arsenal

correspondria a aquestes forces militars.

Creuem el carrer del Bisbe Torras i Bages i continuem, direcció nord-est, pel

carrer de Santa Joaquima Vedruna

95 m

A la dreta hi ha el Convent de l’Escorial

Convent Escorial

En aquest edifici s’hi va

instal·lar el comitè de

Proveïments de

l’Ajuntament de Vic. Aquest

comitè, tal i com hem vist al

principi, es va dedicar a

regular els preus dels

productes per intentar garantir

que tothom hi tingués accés.

L’ocupació d’aquest edifici per

part del comitè va ser fins el

mes d’abril de 1938 quan aquest comitè es va traslladar en dependències

de l’Ajuntament, i l’Escorial va ser ocupat per 400 carrabiners.

Els carrabiners era el cos encarregat de guardar les fronteres. Des de que la

guerra va començar, aquest cos era l’encarregat de vigilar les fronteres per

impedir la fugida de molts ciutadans, sobretot homes, cap a França.

A finals de la Guerra, quan aconseguir aliment era gairebé impossible, i els

preus dels productes eren molt alts, aquest cos va crear un Menjador

Infantil, en el qual es servien menús per als més menuts a un preu de 2

pessetes per nen/a.

Continuem pel carrer de Santa Joaquima Vedruna, tot creuant la plaça de

Santa Eulàlia

69m

A la nostra dreta hi ha el convent de les Josefines


Les Josefines

En aquest edifici és on s’hi va instal·lar un hospital

per als ferits de guerra. Concretament, la majoria

dels ferits que van ingressar en aquest centre

provenien de les Brigades Internacionals, encara que

també es van atendre ferits d’altres companyies.

Les condicions higièniques d’aquest centre no eren

molt bones, però eren les suficients per intentar curar

les diferents ferides que patien els seus pacients.

Moltes joves de Vic van treballar en aquest centre

com a infermeres. Aquest hospital va estar obert fins

a l’ocupació, per part de l’exèrcit Franquista, de Vic.

Els ferits que estaven en millors condicions van

formar part de diferents manifestacions que es van realitzar a Vic, fins el 29

d’octubre de 1938, quan es va fer una manifestació per acomiadar a tots

els membres de les Brigades Internacionals.

Continuem pel carrer de Santa Joaquima Vedruna fins al final

30m

Girem a l’esquerra i continuem pel carrer de Sant Pau fins al final

134m

Girem a l’esquerra per Plaça dels Màrtirs

53m

Girem a la dreta per Plaça dels Màrtirs

45m

Carrer de la Fusina

En aquest carrer hi havia situada la

Fonda Ristol, un establiment que

estava situat al número 1 d’aquest

carrer, i que actualment ja no existeix.

Tal i com va passar amb tots els altres

restaurants, aquest establiment es va

haver d’anar adaptant a l’escassetat

de productes que hi va haver durant la

guerra. A més, en un moment inicial

de la Guerra, i per ordre de l’Ajuntament, en aquest restaurant va haver de

servir el menú dictat pel consistori.

Ens agradaria destacar dos moments concrets sobre aquest establiment. El

primer es de l’11 de setembre de 1936, quan aquest establiment s’hi va

instal·lar el Menjador Econòmic que el comitè local de Vic havia creat uns

mesos abans al convent de Santa Clara.


El segon punt és ja a finals de la Guerra, justament el mes d’agost de 1938,

quan aquesta fonda va ser utilitzada per la plana major de l’exèrcit d’aire,

que operava al camp d’aviació que hem vist anteriorment.

Continuem, direcció nord-oest, pel carrer de la Fusina

91m

Creuem el carrer del Trinquet i continuem, recte, pel carrer de Sant Fidel

86m

A la nostra esquerra hi ha l’antic Hotel Colon

Hotel Colon

Com hem anat repetint, a mesura que la

guerra avançava, més cossos de l’exèrcit i

de l’ordre públic s’instal·laven a Vic.

En aquest edifici es on la comandància

general del cos de carrabiners es va

instal·lar ja a principis de 1938. Aquest

cos es el que s’encarregava, entre d’altres

coses, de guardar les fronteres.

Van arribar uns 3000 membres d’aquest

cos a Vic, així que la plana major junt

amb les oficines van ocupar aquest

edifici mentre que la resta de carrabiners

es van repartir per exconvents de Vic,

així com en altres poblacions com

Taradell, Tona, Malla, Seva i la Guixa.

Girem a l’esquerra i baixem, direcció sud-est, per la Rambla del Passeig

88 m

Creuem la Rambla del Passeig

Girem a la dreta i continuem pel carrer de Sant Vicenç

31m

Girem a l’esquerra i continuem pel carrer dels Argenters fins arribar a la plaça

Canonge Collell

53 m

Girem a la dreta i continuem pel carrer d’en Canelles

11Propaganda de l'Hotel Colon a Publicació

Artistica de Vic de 1936


42 m

Girem a la dreta i creuem la Plaça de Sant Felip

18 m

Continuem pel Carrer de la Ciutat

37 m

A la nostra esquerra hi ha Casa Cortada

Casa Cortada

Els fets de Maig de 1937 van

comportar greus conseqüències per

al Govern de la Generalitat.

Normalment s’explica les lluites entre

els diferents partits i sindicats que hi

havia al Front Popular, així com la

pèrdua de poder de la CNT a la

Generalitat, però no se sol explicar

que el Govern Central va decretar

l’estat d’excepció, suprimint de la

llibertat d’expressió, i fent que la Generalitat de Catalunya perdés la

competència d’Ordre Públic i de Defensa, una competència que va passar

a controlar el Govern Central de la Segona República.

Aquest fet va fer perdre molt de poder a la Generalitat de Catalunya. El Govern

Central va anomenar a un coronel per a controlar la Seguretat de Catalunya a

partir de llavors. A més, tots els ajuntaments, tot i que no van desaparèixer, van

pedrer la seva autoritat. Aquesta autoritat va ser adjudicada al delegat

d’Ordre Públic nomenat, directament, pel Govern Central.

Es va designar un delegat d’Ordre Públic per a cada comarca, el qual anava

acompanyat per un nombre de guàrdies d’assalt per intentar fer fora a les

Milícies dels cossos de seguretat. Com hem vist abans, els guàrdies d’assalt es

van instal·lar al convent del Sagrat Cor, mentre que el delegat d’Ordre Públic

es va instal·lar en aquesta casa.

El delegat osonenc va ser Josep Torres Panadero, oficial del Cos de

Vigilància, i es va fer responsable de tots els serveis comarcals que, des del

mes de juliol de 1936, havia gestionat la Conselleria Local de Defensa. Així,

doncs, aquest delegat va ser l’encarregat, des del dia 3 de juny de 1937,

d’organitzar l’ordre públic de Vic i la seva defensa enfront a la Guerra.

Girem a la dreta i acabem de pujar pel carrer Ciutat fins a la plaça Major

39m


Plaça Major

Arribem a l’última parada de la nostra

ruta. En aquest punt, explicarem com les

tropes Franquistes van ocupar Vic, fent

que aquesta ciutat entrés en territori

franquista.

Amb la derrota, per part de l’exèrcit

Republicà, de la Batalla de l’Ebre, es va

iniciar la coneguda Campanya de

Catalunya, una campanya militar, per part de l’exèrcit Franquista, per a ocupar

la resta del territori català que encara estava sota el poder republicà.

Amb l’inici d’aquesta campanya, la primera línea de foc s’acostava, cada

vegada més, a la ciutat de Vic. L’exèrcit republicà, amb la moral cada vegada

més baixa, intentava aguantar els diferents atacs de l’exèrcit Franquista, en

part, encara, per la convicció que la guerra es podia guanyar, en part per

intentar salvaguardar les diferents vies d’evacuació per part dels, cada vegada

més nombrosos, refugiats. A més, per intentar entorpir la marxa de l’enemic,

l’exèrcit republicà anava destruint ponts alhora que incendiava llocs estratègics

com els magatzems de gra.

El 31 de gener de 1939, el cos del Maestrazgo, de l’exèrcit Franquista,

flanquejava Vic estan a la Talleda, Collsuspina, Sant Sebastià i la Creu de

Gurb. L’ocupació d’aquests indrets no és aleatòria, doncs per informes previs

de l’intel·ligència de l’Exèrcit Franquista, s’havia escollit aquests punts com a

vies per ocupar la ciutat de Vic.

La intenció de l’exèrcit Franquista, era fer l’ofensiva per ocupar la ciutat de Vic

el dia 2 de febrer, deixant, d’aquesta manera, un dia de repòs a les tropes. No

obstant això, la por dels generals franquistes de que els republicans cremessin

un gran nombre de punts estratègics tant a Vic com a Manlleu, va fer que

l’ofensiva a Vic s’avancés al dia 1 de febrer de 1939.

Així, doncs, al vespre del dia 1 de febrer de 1939, l’exèrcit Franquista va

començar l’ofensiva a la ciutat de Vic, conquerint-la al cap de poques hores.

Segons sembla, l’exèrcit Franquista es va trobar amb poca resistència per part

de l’exèrcit Republicà, ja que aquest s’havia retirat a primeres hores de la tarda.

No obstant això, abans de

retirar-se havien volat la

majoria de ponts de la ciutat,

com el Pont de Queralt, així

com l’entrada del carrer

Manlleu, intentant, d’aquesta

manera, frenar la marxa de

l’enemic.

Durant l’ocupació de Vic,

l’exèrcit Franquista va fer uns

1700 presoners, i el botí de la

12Estat del Pont de Queralt després de l'Ocupació de Vic. Foto: Francesc Xavier Bach Puigrefagut


batalla van ser de 6 avions preparats per volar, 12 avions que encara s’estaven

construint, uns 60 motors d’avions, una gran quantitat de projectils d’artilleria i

un gran nombre de material ferroviari i elèctric.

Vic entrava a formar part de l’Espanya Franquista. La portada de la Vanguardia

del dia 2 de febrer era prou eloqüent “Vich vuelve a ser de España”.

El caos va dominar durant els primers dies de ser ocupada. Els tiradors de l’Ifni,

coneguts popularment com a “moros”, es dedicaven a entrar a les cases on

mataven a la gent per a poder-los robar les possessions. A més, les violacions

van ser abundants durant aquets primers dies. Per a intentar evitar això, molts

ciutadans penjaven, a les entrades de les seves cases, un paper on hi deia

“Esta casa está habitada por sus dueños. Arriba España. Viva Franco”.

Amb l’entrada dels Franquistes, es recupera la pràctica religiosa de forma

oficial. La primera missa que es va fer a Vic, va ser el 5 de febrer. Aquesta,

va ser una missa de Campanya, celebrada a la plaça Major, i que va comptar

amb la nombrosa presència dels habitants de Vic. A finals de febrer, el 26, es

va fer la Primera Processó del Via Crucis des de que havia començat la

guerra.

La guerra anava avançant, i a totes les poblacions ocupades s’anaven creant

comissions gestores municipals per a gestionar les poblacions, mentre no es

nombrés als representants municipals de forma oficial. El 6 de febrer, es va

formar la comissió gestora de Vic, on Josep Sala, advocat de 75 anys, va

esdevenir alcalde interí de Vic. Aquest primer ajuntament es va haver

d’encarregar de la gestió de la ciutat, així com del canvi de moneda (causant

grans problemes a la gent, ja que molts van ser estafats i arruïnats, al·legant

que la moneda que tenien no era bona).

Mica en mica, ja sota el domini franquista, la normalitat (si se’n pot dir així), es

va anar instaurant altra vegada. El transport començava a tornar a

funcionar, i l’11 de febrer es va restablir el tren de Vic - Barcelona.

Des de COOLTUR desitgem que hàgiu gaudit d’aquesta ruta turística, i

que tingueu molt bon dia.

la segona repÚblica - cooltur · 2020-04-03 · podem dividir la segona república en tres fases...

Documents