.

Més esport i règimi menys xocolata

Sarkozy, 60 anys iamb l’agenda plena

Bona notaen seguretat

GENT PÀG. 8 i 9

RAÚL MONTILLAL’Hospitalet de Llobregat

Quan es va donar per acabada latransformació de la Granvia desdel barri de Bellvitge de l’Hospi-talet fins a la frontera ambBarce-lona, oficialment el 2007, va que-

dar pendent el que ja es preveiacom la segona fase del projecte:la prolongació del bulevard finsal Prat de Llobregat. I així va que-dar fins ahir, fins que el consellerde Territori i Sostenibilitat de laGeneralitat, Santi Vila, i l’alcal-dessa de l’Hospitalet, Núria Ma-

rín, van presentar a la tarda el PlaDirector Urbanístic (PDU) queafecta aquesta zona de tan solsun quilòmetre de longitud de car-retera, però que engloba a un sec-tor de 99,4 hectàrees. “Prop d’unmilió de metres quadrats”, va re-marcar Santi Vila.

La C-31, coneguda com l’auto-via de Castelldefels, se soterraràen l’àrea compresa entre l’hospi-tal Duran i Reynals i Bellvitge.Just al costat d’aquest primercentre, on ara hi ha les cotxeresde TMB, es concentrarà la majo-ria de les noves edificacions. S’es-

pera omplir-les d’empreses i ins-titucions que es dediquin a la in-vestigació i a la biomedicina. Enaquest tram no hi haurà cap pla-ça Europa. La cirereta de pastísserà un parc metropolità, el de

Acabar el projecte. Comença la segona fase de la reforma, un quilòmetre decarretera que es vol convertir en contínuum urbà

JORDI PLAY

‘The Economist’valora Barcelonaal seu rànquing

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

Factures falses encompravenda decotxes a Alemanya

SEGURETAT PÀG. 7

LaGranviarenovadaarribarà al riu

Diversos concursantsvan tenir indigestió

Batuda antifraufiscal a Tarragona

Dijous,29degenerdel2015

La Gran Calçotadaacaba en vòmits

SUCCESSOS PÀG. 4

cEl soterramentparcial d’un tramde laC-31permetrà transformarunmiliódemetresquadrats

TRADICIONS PÀG. 5

2 LAVANGUARDIA V I U R E DIJOUS, 29 GENER 2015

LA NOVA GRANVIA ARRIBARÀ AL RIU GRANS PROJECTES PER A LA SEGONA CIUTAT DE CATALUNYA

El soterrament del primer tram de la Granvia a l’Hospitalet va permetre urbanitzar la plaça Europa El projecte preveu recuperar velles masies

CanTrabal. Es tracta d’unprojec-te que necessitarà almenys unsdeu anys per tirar endavant. No-més per rebaixar la Granvia,construir-hi les calçades laterals,fer vials nous i urbanitzar tota lazona farà falta una inversió d’uns150 milions d’euros.“La resta, la construcció dels

edificis previstos, serà inversióprivada”, va explicar Marín, queva recordar que la crisi i l’esperaperquè el Ministeri de Fomentsoterrés les vies de tren –cosaper a la qual no hi ha data– haviaparalitzat la prolongació de laGranvia. “Però no podíem conti-nuar esperant. És un projecte es-

tratègic per a la ciutat i per a Ca-talunya”, va afegir. A favor deldesenvolupament d’aquest noutram hi ha el fet, van explicar,que la majoria de propietarisdels terrenys són administraci-ons públiques: Ajuntament del’Hospitalet, Consell Comarcaldel Baix Llobregat, TransportsMetropolitans de Barcelona, Ge-neralitat, Ministeri de Foment...Sumen el 70% del total. “Hi hamoltes reserves per a possiblesnous vials. Crec que podremarri-bar a acords fàcilment perquè ésun projecte molt important”, vadir el conseller de Territori.El PDU, que ja ha estat apro-

vat inicialment per la comissiód’urbanismede l’ÀreaMetropoli-

tana de Barcelona, preveu tressectors de planejament. El pri-mer afecta una superfície de42,82 hectàrees. Es tracta de lapastilla triangular de terreny quequeda entre la ronda Litoral i lalínia de tren de Vilanova. És elsector de l’hospital Duran i Rey-nals, el del tanatori municipal oles cotxeres de TMB i els solarsque té a l’entorn immediat. Enaquesta àrea està previst cobrirla Granvia i construir calçadeslaterals. Serà l’àrea més sem-blant a la resta de l’actual Gran-via. El cobriment farà que mi-llori la connexió amb l’hospitalde Bellvitge i el barri guanyi cen-tralitat. A l’extrem més pròximon s’acaba l’actual Granvia es pre-

veuen tres edificis nous, encaraque lamajoria de noves construc-cions –de fet, de tot el projecte–es concentraran on ara hi ha lescotxeres de TMB i el seu voltant.Allà hi podrien anar deu torres itres edificis no tan alts, just da-vant de l’hospital de Bellvitge. Laidea és recuperar el vell projectede Biopol’H i concentrar-hi em-

preses i investigadors biomèdics.Aquest serà el sector més urbà,per bé que també hi haurà noveszones verdes.El segon sector és el de Can

Trabal i integra els terrenys quequeden compresos entre la C-31,la ronda Litoral, la frontera ambCornellà, el centre transfor-mador Fecsa-Endesa i la FeixaLlarga. Suma 41,58 hectàrees, enles quals estan previstos usosterciaris, industrials, comercialsi hotelers. El sòl edificable es con-centrarà a l’extrem sud-oest, a lafaçana de la Granvia. Segons elPDU es preserva completamentla zona agrària de Can Trabal, noes construirà on ara hi ha elscamps de cultiu i es recuperaran

JORDI PLAY

On ara hi hales cotxeres de TMBes concentraràgran part de lesnoves edificacions

LA VANGUARDIAFONT: Ajuntament de l’Hospitalet

ÀREA D’ACTUACIÓ

Carrer d

el Coba

lt

Carreter

a del Mi

g

Rieradels Frares

Miquel Rom

euLeonardo

DaVinci

Rosalía

deCastro

SantJosep

Superfície:

Total: 266.366 m2

Parcel·les: 198.222 m2

Edificada actualment: 325.195 m2 m0 100

Avinguda

del Carrile

t

AvingudaFabregada

Travessia Industrial

Terrenysper ala biomedicinai per al lleure

>> VE DE LA PÀGINA ANTERIOR

Unbarriculturalpera l’Hospitalet

La ciutat planteja destinar a artistesi creatius 25 hectàrees al costatde la carretera del Mig, on ara hi hamagatzems i naus industrials

RAÚL MONTILLA L’Hospitalet de Ll.

Durant anys, la idea va serque la carretera del Mig,l’àrea industrial que que-

da entre els barris Sant Josep,Bellvitge i Santa Eulàlia de l’Hos-pitalet de Llobregat, es convertís

enuna àrea industrial neta, versa-da en l’ecologia i en la societatdel coneixement. Al final, ha gua-nyat la cultura. L’Ajuntament haprojectat en 25 hectàreesd’aquest sector un nou districte,on s’espera aglutinar creadors detot el món i també facilitar espais

al talent local. El projecte sorgeixd’una iniciativa de participacióciutadana que per desenvolupar-la té el suport del filòsof JosepRamoneda i l’arquitecte MiquelEspinet. Tallers d’artistes, salesd’exposicions, àrees de cotreball,indústries culturals, llibreries, es-pais de lleure i de restauració...“Les indústries culturals factu-

ren a la ciutat uns 300 milionsd’euros anuals. Actualment, hi haunes 200 empreses quedonen fei-na a més de 1.500 persones. Pernosaltres són estratègiques i vo-lem que siguin un dels eixos defutur”, manifesta l’alcaldessa del’Hospitalet, Núria Marín. Al fe-brer s’instal·larà una oficina a lazona (és la pastilla que queda en-tre l’avinguda Carrilet, la ramblade la Marina, la travessia Indus-trial i l’avingudaVilanova) per in-formar sobre el pla. “Si el posemenmarxa és perquè hem detectatque hi ha un interès creixent”,

DIJOUS, 29 GENER 2015 V I U R E LAVANGUARDIA 3

MUNICIPAL

L’aeroport és una de les zones amb més potencial de l’àrea metropolitana

El litoral metropolità ignora les fronteres entre municipis

JAUME V. AROCABarcelona

V ivim un momentpessimista, és cert,però si el miremamb atenció veu-

remquehi hamoltes oportuni-tats en aquest territori. Nomésens falta el consens per fer-les”. Joan Busquets, una de leseminències de l’urbanisme –laseva vida passa entre Barcelo-na i Harvard– resumeix ambel seu habitual to pausat el sen-tit de l’exposició que avui inau-gurarà l’alcalde de Barcelonaal Disseny Hub de la plaça deles Glòries. Una exposició, dela qual ell ha estat comissari,tan densa com el territori quevol representar: l’àrea metro-politana de Barcelona.Aquí hi viuen més de tres

milions d’habitants –prop delameitat de la població catala-na– que genera el 50% de l’ac-tivitat econòmica de Catalu-nya i lameitat dels llocs de tre-ball; amb una història urbanacomuna que comença abansde la Guerra Civil, quan lesfronteres entre ciutats veïneses van començar a esborrar,fins a convertir-se, amb el des-arrollismo i la immigració inte-rior fluint cap aquest territori,en un continu urbà avui no-més separat per les fronteresadministratives –l’àrea està in-tegrada per 32 municipis–.El mercat comercial i labo-

ral, l’oferta cultural i formati-va de l’àrea metropolitana, elspunts de connexió global coml’aeroport o el mateix paisatgelitoral de l’àreametropolitana,pel qual diàriament correnmilers de persones indiferentsal terme municipal en elsquals baten les seves pròpies

marques, fa anys que ignorendiàriament aquestes fronte-res administratives.Metròpolis Barcelona, que ai-

xí es diu l’exposició produïdaper La Central de Projectes, ésel primer intent conegut de

l’administració metropolitanaper guanyar-se una certa visibi-litat pública i crear un cert re-lat de qui són i de què formenpart els ciutadans de l’àreame-tropolitana. “És cert –admetBusquets–que a aquest territo-

ri li falta una certa poètica”per arribar a resultar atractiu.L’exposició, si se li pot fer al-gun retret, és que, en aquestsentit, és poc estimulant. Ésuna exhibició molt saberuda.Però en un cert sentit té lògi-

ca. De fet, aquestamostra con-clou els debats que al llargdels dos últims anys ha orga-nitzat l’equip que està treba-llant en la redacció del nou pladirector urbanístic de l’àreametropolitana que dirigeix elmateix Busquets i que ha desubstituir el ja antic pla gene-ral metropolità que ha definitles regles de joc urbanístic dela regió des del 1976.La redacció del pla director

s’haurà d’acabar durant el pro-per mandat. Serà interessantveure, ara que les places es tor-nen a omplir de política, comes resol aquest debat.c

les masies. Aquí és clau la nego-ciació amb el concessionari decotxes, que continua sent pro-pietària de part d’aquests ter-renys. En negociacions ante-riors, ja fa gairebé quatre anys,s’havia plantejat crear-hi un delsseus principals establiments. ElPDU preveu, en aquesta àrea, setconstruccions d’alçades moltdiverses.Finalment, el tercer sector és

l’àrea que queda just al costat dela carretera del Mig i el carrerd’Arquimedes, a la frontera deCornellà, amb el nou districtecultural de l’Hospitalet.Aquestes 5,8 hectàrees es desti-

naran a equipaments municipalsexistents, a usos terciaris, comer-

cials i dotacionals. “En tot el pro-jecte no hi ha previstos pisos, pe-rò hi podria haver zones amb unús residencial i hi haurà hotels,hi poden haver residències”, vamanifestar l’alcaldessa de l’Hos-pitalet. La resta d’hectàrees, finsarribar a les 99,4 que es transfor-maran, seran viaris.El Consorci per a la Reforma

de laGranvia, integrat per l’Ajun-tament, la Conselleria i l’InstitutCatalà del Sòl, enguany acabaràde desenvolupar el projecte, deli-mitant continguts i celebrantconcursos d’idees, per exempleper al parc de Can Trabal, on, amés de preservar la zona agrària,també es vol crear un centre d’in-terpretació del passat agrari.c

JORDI PLAY

DAVID AIROB

MARC ARIAS

L’àreametropolitanabuscael seupropi relat

El Disseny Hub acull una mostra del territorimés ric i més poblat de Catalunya

L’exposició‘Metròpolis Barcelona’,que s’inaugura avui,és el primer intentde fer visible la regió

afegeix l’alcaldessa de la cuitat.Fins ara la idea de districte cul-

tural s’havia fet amb el posiciona-ment d’espais concrets: el centrecultural Tecla Sala (iniciativamu-nicipal), l’edifici Freixas (iniciati-va privada) o l’antiga nau Mes-tral (espai impulsat per XavierBasiana, creador de la Nau Iva-now)... El projecte que ara plante-ja el Consistori és destinar-li totun sector, onmés del 60%de l’es-pai l’ocupen vells magatzems(36%) i naus industrials (32%).Una àrea central on l’activitateconòmica ha caigut durant elsúltims anys. “Hem estudiat dife-rents districtes semblants de totel món. Una de les diferències ésque la majoria són fora de la ciu-tat; aquí passa al contrari, fins itot està ben connectada per mit-jans de transport”, apunta Ramo-neda. “Aquest nou ús es pot acon-seguir amb petites actuacions, ésuna àrea que ja existeix”, afegeix

Espinet. A favor seu també hi ju-ga que la zona està envoltadad’habitatges i que a més a més adins del sector hi ha immobles ialtres àrees qualificades de resi-dencials. “És una àrea que pot te-nir ús de forma immediata”, res-salta l’alcaldessa.El projecte passa per convertir

el carrer Cobalt en un eix centrali construir una zona verda a l’es-pai que queda al costat de les viesdel tren i que donaria lloc al parcde les Arts. L’actual carrer Mi-quel Romeu, entre naus industri-als, passaria a ser per als via-nants, i al carrer Leonardo daVinci es programaria un mercatambulant d’art. “Farem una polí-tica innovadora al terreny imposi-tiu municipal bonificant l’IAE il’IBI a empreses culturals”, expli-ca Marín. Fins i tot s’ha plantejatcrear petits vivers cultural que es-tiguin impulsats per l’Ajunta-ment en un futur.c