EDITORIALAquest any hem tirat la casa per la finestra, hem donat la volta al mitjó, hem mirat cap a una altra banda, ens hem sortit del camí.......només per trobar una bona excusa per explicar-vos amb tots els ets i uts, què fem a l’escola davant del món dels llibres.

El nostre programa de “El Gust per la Lectura “ té per objectiu global la formació de bons lectors i lectores. Es tracta que, al llarg de la seva formació educativa, els infants esdevinguin lectors competents, crítics i capaços de gaudir del plaer de la lectura.

Intentem ajudar als alumnes a tenir estratègies i recursos per a la dinamització de la lectura, de manera que s’afavoreixi el desenvolupament de les competències literària i social i ciutadana. La dinamització de la lectura es porta a terme relacionant les obres literàries amb altres tipus de discursos, de formats artístics i d’activitats, amb la intenció que el fet lector, a més de proporcionar sensibilitat estètica i contribuir al creixement personal, esdevingui element potenciador del treball compartit i la construcció de la ciutadania.

Des dels més petits als més grans us presentem una mostra del que hem fet durant tot aquest curs en relació al gust per la lectura.

Per començar feu atenció al decàleg dels bons lectors:

Comissió Revista

EL GUST PER LA LECTURA A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Textos literaris:

Els nens i nenes d’infantil gaudeixen de l’escolta i de la imitació de models lingüístics elaborats, sobretot dels contes, poemes, cançons i rodolins. Les activitats entorn a aquests tipus de textos, a més de ser molt ben rebudes pels infants, els ajuden en el desenvolupament del llenguatge

Actuacions pedagògiques favorables per a l’aprenentatge de la lectura i escripturaa Educació Infantil

• Llegir en veu alta i escriure davant dels infants de manera que el text sigui visible: llegir contes en petit grup, llegir i escriure textos en murals o a la pissarra, llegir i escriure notes i mostrar-les, etc.• Tenir a l’abast dels nens i de les nenes textos diversos sobre el significat dels quals els infants puguin tenir intuïcions: contes coneguts, llibres amb imatges i fotografies amb text, escrits relacionats amb activitats d’aula que s’hagin escrit o llegit davant d’ells o elles, els seus noms, els títols i els noms dels temes o projectes d’estudi, etc.• Llegir i escriure paraules i textos amb la participació dels infants: la col·laboració dels infants estarà en relació amb els coneixements que aquests tinguin sobre la llengua escrita: paraules i lletres conegudes, forma d’escriure una determinada lletra, relacions entreles lletres i els sons de la parla, etc.• Deixar paper, llapis o altres escrits (llibreta d’escriure) a l’abast dels infants perquè lliurement puguin escriure a la seva manera encara que no utilitzin les lletres adequades a la seva intenció d’escriptura, o perquè copiïn o reescriguin textos o paraules que tinguin a l’abast.

I el més important:

• Acceptar intents de lectura i escriptura encara que no siguin convencionals i considerar-ho com una hipòtesi favorable al seu procés d’aprenentatge, no pas com a errors d’adquisició

ACTIVITATS “ANIMACIÓ I MOTIVACIÓ A LA LECTURA”

PINS

HI HAVIA UNA VEGADA….

EL CONTE FORMA PART DE LA VIDA DE CADA DIA DELS

“PINS”.

ELLS I ELLES APORTEN CONTES DE CASA SEGONS

L’INTERÈS GENERAL DE LA CLASSE I TAMBÉ TENIM LA

BIBLIOTECA D’AULA.

CADA DIA EXPLIQUEM UN O DOS CONTES. DESCOBREIXEN

LES LLETRES, LES PARAULES, CONSTRUEIXEN UN NOU

VOCABULARI, RIC I CREATIU.

APROFITEM QUALSEVOL ESDEVENIMENT O PROPOSTA PER

MOTIVAR-LOS EN AQUEST SENTIT.

PER EXEMPLE HA VINGUT L’ÀVIA D’UNA NENA A EXPLICAR

CONTES, COM PODEU VEURE A LES FOTOGRAFIES.

TAMBÉ DESCOBRIM CONTES DIFERENTS COM EL QUE VAM

VEURE A LA BIBLIOTECA, DE LA ROSER CAPDEVILA, UN

DELS SEUS PRIMERS CONTES QUE ARA ANIRÀ AL MUSEU.

AIXÍ ELS NENS I NENES VAN CREIXENT EN UN MON CREATIU,

ON VEUEN REFLEXADES LES SEVES PORS, EMOCIONS I

ESDEVENIMENTS QUE FORMEN PART DE LA SEVA VIDA. TOT

PLEGAT PER APRENDRE A ESTIMAR I ESTIMAR-SE.

MONTSE I EVA

L L E G I R E N F A M Í L I A

Alguns consells útils: • Dedicar un espai i un temps per llegir amb els nens i nenes

No es necessari llegir tots el dies , però fer-ho de manera quotidiana ajudarà als nens i nenes a valorar la lectura.

• Fer de la lectura un temps divertitEs pot llegir històries jugant amb la veu i fent diferents entonacions.

• Crear espais a casa per tenir llibresCrear un espai pels nens i nenes , la seva biblioteca personal reforçarà els seus sentiments de pertinença i afecte envers el llibres.

• Sigueu models a imitarL’exemple és important, els nens/es imiten el que veuen, si us veuen llegir un diari, una revista, un llibre, s’adonaran que per vosaltres llegir és gratificant.

• Combineu diferents suports lectorsEls audiovisuals amb el seu llenguatge i els seus continguts són una alternativa molt vàlida per enriquir la experiència dels nostres fills.

• Aneu amb els nens/es a les llibreriesDoneu la oportunitat als nens/es de triar un llibre, el llibreter us podrà aconsellar a descobrir llibres, també us podrà ajudar a iniciar amb els vostres fills la seva pròpia biblioteca.

• Aneu a la biblioteca És un espai on es poden trobar els llibres que necessiten i descobrir diferents formes de gaudir de la lectura.

• Qualsevol motiu es bo per llegirSituacions quotidianes com preparar una excursió, fer unes postres, conèixer les regles d’un joc. Les guies turístiques, les receptes de cuina, el diaris, els manuals d’instruccions o la publicitat serveixen al nen per comprovar quer llegir és important.

• Llegir no ha de ser una obligacióNi per vosaltres ni pels vostre fills/es, ha de ser un plaer que podeu descobrir junts.

• I quan els nens/es ja sàpiguen llegirContinueu compartint la lectura en família. A ells els hi agrada escoltar històries a qualsevol edat i segueixen necessitant del vostre estímul. Tracteu de triar lectures adequades a l’edat, respectant els

seus gustos a mida que creixin. Pregunteu per les seves lectures, si us interesseu pels llibres que llegeixen els animareu a ser lectors actius.

Petites mentides sobre la lectura:• Els contes populars traumatitzen als nensEl poder afectiu de la veu i la companyia de l’adult proporcionen al nen la seguretat que necessita per escoltar aquestes històries.

• Als nens/es només els hem de contar històries fins que aprenguin a llegir, desprès ja continuen sols.

És una falsa afirmació en doble sentit, primer perquè els nens i nenes “llegeixen” des de que neixen i, segon, perquè la necessitat de contar i d’escoltar històries dura tota la vida.

• Cada llibre te una edat... a mida que creixes et va agradant menys

Alguns sí, però hi ha molts que no, rellegir llibres que van gaudir quan eren més petits i descobrir d’altres de contingut encara difícil els ajuda a créixer com a lectors.

• Els nostres fill haurien de llegir llibres que ens van agradar a nosaltres.

Al llegir cada lector aporta la seva experiència i transforma el relat o el poema en únic i seu. És important deixar que desenvolupin els seus propis gustos i gaudeixin de lectures diverses.

• Explicar contes és millor deixar-ho per professionalsEls pares poden relacionar el contingut dels llibres amb els que el seu fill coneix, amb lo que li agrada i necessita. A partir d’aquí, només necessiten la veu i l’estimació.

• El conte s’ha d’explicar sempre de la mateixa manera per no confondre al nen/a.

No. Diferents aproximacions a una mateixa història poden ser vàlides,. Molts llibres ofereixen varietat de possibilitats de lectura o de jocs.

• S’han d’explicar contes tots els dies perquè el hàbit de lectura es converteixi en una actitud natural.

Explicar contes no és una obligació diària. Recitar poesies, explicar acudits, dir endevinalles, cantar cançons o simplement parlar amb ells són alternatives perfectament vàlides.

• Internet, DVDs i la televisió són enemics de la lectura. Complementar la lectura de llibres amb altres suports de comunicació que estaran presents a la vida del nen/a és una bona idea. Això sí, és important que l’adult conegui els continguts i pactar el temps que dedicaran.

• Els còmics són per a nens/es petits.

No és veritat, no són una lectura menor, simplement utilitzen un llenguatge diferent que explica a partir d’imatges històries molt divertides.

LA MALETA DELS CONTES

A la classe dels llimoners tenim dues maletes viatgeres, en

cada una d’elles hi ha un conte d’endevinalles

per poder compartir a casa amb tota la família.

LA MALETA DELS CONTES ÉS UNA ACTIVITAT PENSADA COM UN ELEMENT MÉS DE MOTIVACIÓ LECTORA.

COM OBJECTIU PRETENEM POTENCIAR EL RESPECTE I LA CURA DELS LLIBRES, TRANSMETRE EL GUST PER LA LECTURA COM A FONT DE PLAER I OFERIR A LES FAMÍLIES UNA EINA PER COMPARTIR AMB ELS SEUS FILLS I

FILLES UN TEMPS D’OCI I JOC, D’IMAGINACIÓ I FANTASIA.

EL FUNCIONAMENT D’AQUESTA ACTIVITAT ÉS EL SEGÜENT:

* ELS NENS I NENES DE LA CLASSE S’ANIRAN PORTANT LA MALETA A CASA ROTATORIAMENT” *LA FAMILIA PODRÀ

LLEGIR TEXTUALMENT EL

CONTE ALS NENS/ES O

BÉ EXPLICAR-LO FENT

DIFERENTS VEUS I

ONOMATOPEIES PER TAL

D’ACONSEGUIR REALITZAR

UNA LECTURA

MOTIVADORA I DIVERTIDA,

DINS D’UN

CLIMA TRANQUIL I MAI OBLIGANT ALS NENS, EN

UN MOMENT QUE NO ES TROBIN BEN

PREDISPOSATS.

ELS LLIMONERS I L’HORA DEL CONTE

A la classe dels llimoners (P4) cada dimecres gaudim de l’hora del conte, és una tarda màgica i especial, els nens i les nenes porten contes de casa per poder llegir-los a classe i compartir-los amb els altres nens i nenes del grup, tot comença a les tres fent una rotllana, és una tarda màgica i especial , cada nen/a presenta el seu conte , el títol, l’autor/a, l’il·lustrador/a,

la mestra el llegeix amb l’ajuda i la participació del nen/a que l’ha portat i mirem una per una i amb calma totes les il·lustracions, entre tots/es gaudim d’ una molt bona estona . Cada dimecres ens sorprenem amb les màgiques històries que ens vénen de casa i de pas ampliem les històries de la nostra biblioteca i poc a poc anem coneixent el gust i les aficions de tot el grup.

LA BIBLIOTECA DE CLASSE A la classe tenim una petita biblioteca amb una selecció de contes que ens agraden molt, a part de tots els contes que portem de tots els projectes que hem anat treballant. Als llimoners ens agrada mirar

els contes en la rotllana, li vem demanar a la Cati que ens deixés seure tots junts per mirar els contes perqué ens agrada compartir-los i comentar-los amb els amics i les amigues.

REPRESENTACIÓ DE CONTES

Els llimoners cada trimestre treballem el llenguatge a partir de diferents contes i amb diferents materials( titelles, rètols, imatges, llibres, audios, videos... ), a partir d’algunes d’aquestes històries que s’han narrat i treballat a l’aula prèviament, preparem un total de

tres representacions, una per trimestre per tal d’ampliar i completar el treball de llengua. Aquestes activitats permeten desenvolupar habilitats de la competència comunicativa com poden ser l’expressivitat, el to de veu, el volum, l’expressió corporal, la gesticulació del cos i de la cara… Aquestes representacions les portem a terme en algunes de les sessions de psicomotricitat de grup partit perquè tothom pugui participar. Aquí teniu una mostra de les nostres representacions:

L’estel de Nadal

Un dia no fa gaire temps, tots els animals de la sabana estaven preparant un berenar. Un berenar de Nadal!L’elefant va ser el primer a arribar, va parar les tovalles i va dir:“OH, encara no ha arribat ningú. Pararé les tovalles mentre espero els meus amics, he portat torrons. Seran molt bons (i els posa sobre les tovalles)

Després va arribar la girafa carregada amb un bon pot de neules i va dir: Bona tarda elefant!Bona tarda, girafa!

He portat un pot de neules per fer el berenar de Nadal! (i les posa sobre les tovalles)Ummmmm que bones diu l’elefant.Més tard va arribar el lleó amb una capsa de bombons boníssim.Bona tarda! Va dir, i l’elefant i la girafa li van contestar:Bona tarda,lleó!He portat una capsa de bombons per fer el berenar de Nadal!Ummmm que bons van dir l’elefant i la girafa.

Una mica més tard, va arribar la zebra amb un suc de taronja!Bona tarda!Bona tarda, zebra! Van dir els altres

He portat un suc de taronja per fer el berenar de Nadal!Ummmm quina sed! Van dir l’elefant, la girafa i el lleó.

L’elefant havia portat els torrons, la girafa les neules, el lleó els bombons i la zebra el suc de taronja. Tot ho havíen col·locat sobre les tovalles

Quan tot va estar a punt i anaven a començar a berenar per celebrar el Nadal, es van adonar que faltava algú, i l’elefant va preguntar: On és el mussol?El van cridar. El van buscar per tot arreuy però no el van trobar

enlloc.Amb tot això va passar molta estona i es començava a fer tard. El cel s’anava enfosquint i l’elefant va dir: Ai que es fa de nit!, la girafa: Haurem de començar sense el mussol, però la zebra va dir: Ei, espereu!. Em sembla que sento algú que s’acosta.

Tot dúna va aparèixer el mussol tot esverat.Bona tarda amics!Bona tarda, Que ha passat que arribes tan tard?

He vist al cel un estel que brillava molt, i he pensat que el podríem convidar al nostre berenar de Nadal. Què us sembla? Va dir ensenyan l’estel que portava.Tots van fer un ulls com unes taronges i amb les orelles ben dretes van escoltar el mussol que seguia dient:Jo no porto neules, tampoc torrons, ni bombons ni suc de taronja. Jo us he portar l’Estel de Nadal perquè mentre berenem ens pugui fer llum i companyia.I tots van dir: Molt bé!Si, sí, perquè de tan esperar ja s’ha fet fosc! Va dir l’elefant.El mussol molt content, va treure d’un sarró l’Estel de Nadal i el va posar sobre les tovalles com si fos un fanalet.El berenar de Nadal va començar una mica tard però tots estaven molt contents. Van menjar torrons, neules i bombons. Van beure suc de taronja. Tots xerraven i xerraven en companyia de l’Estel de Nadal, que els il·luminava les cares de felicitat. Tots eren amics, estaven contents i compartien aquell bonic moment.

Cansats de menjar, xerrar i divertir-se es van endormiscar.Quan es van despertar encara era de nit, però l’Estel

de Nadal ja no era sobre les tovalles, havia marxat i el feia companyia des del cel.

EL NAP

Hi havia una vegada un avi que va plantar un nap.Després de plantar-lo l’avi va dir:Creix, creix, petit nap!. Creix i fes-te gran!El nap es va fer gran I dolç, I va arribar a ser enorme…

Un dia, l’avi el volia arrencar.Va estirar i estirar, però no va poder aconseguir-ho

Avi: Àviaaa, àviaaaa vine, que el nap no s’arrenca!

L’àvia va venir i va estirar l’avi.L’àvia va estirar l’avi. L’avi va estirar el nap.Van estirar una vegada i una altra.. però no van poder arrencar-lo.

Àvia: Nenaaaaaa, nenaaaaa, vine que el nap no s’arrenca!La nena va estirar l’àvia. L’àvia va estirar l’avi. L’avi va estirar el nap.

I van estirar novament una vegada, i una altra, i una altra… però no van poder arrencar-lo

Nena: Goooooos, goooooos, vine que el nap no s’arrenca!El gos va venir i va estirar la nena.

I van estirar una vegada, i una altra, i una altra.. però no van poder arrencar-lo.El gos va estirar la néta, la nena va estirar l’àvia. L’àvia va estirar l’avi. L’avi va estirar el nap.I van estirar novament una vegada, i una altra, i una altra… però no van poder arrencar-lo.

Gos: Gaaaaat!, gaaattt, vine que el nap no s’arrenca!El gat va venir i va estirar el gosI van estirar una vegada, i una altra, i una altra… però no van poder arrencar-lo.El gat va estirar el gos. El gos va estirar la nena. La nena va estirar l’àvia. L’àvia va estirar l’avi. L’avi va estirar el nap.

I van estirar novament una vegada, i una altra, i una altra… però no van poder arrencar-lo.

Gat: Rataaaaaaaaa, rattaaaaaaaa, vine, que el nap no s’arrencar!La rata va venir i va estirar el gat.I van estirar una vegada, i una altra, i una altra… però no van poder arrencar-lo.La rata va estirar el gat. El gat va estirar el gos. El gos va

estirar la nena. La nena va estirar l’àvia. L’àvia va estirar l’avi. L’avia va estirar el nap.I van estirar novament una vegada, i una altra, i una altra…, i van estirar una vegada, i una altra.

I PER FI VA SORTIR EL NAP!

EL GUST PER LA LECTURA A LA CLASSE

DELS AMETLLERS

PADRINS DE LECTURA

ELS NENS I NENES DE 5è ES TROBEN A LA BIBLIOTECA AMB

ELS AMETLLERS QUINZENALMENT PER GAUDIR DE LA

LECTURA. AQUESTA ÉS UNA ACTIVITAT MOLT ENRIQUIDORA

PELS DOS GRUPS.

ELS NENS/ES DE P-5 FAN PARELLES AMB ELS ALUMNES DE

5è. CADA PARELLA TRIA UN CONTE I ELS NENS/ES GRANS

LLEGEIXEN EL CONTE ALS PETITS. PER FINALITZAR, FAN UN

DIBUIX D’ALLÒ QUE MÉS ELS HI HA AGRADAT DEL CONTE.

REPRESENTACIÓ DE CONTES A LA CLASSE DELS AMETLLERS:

LA CASETA DE XOCOLATA

VERSIÓ AMETLLERS P-5

En Ton i la Guida vivien amb el seu pare i la seva madrastra. Eren

molt pobres i quan es va acabar el menjar a casa seva, els van

abandonar al bosc.

En Ton i la Guida

es

van perdre al

bosc i

ploraven molt.

Caminant, caminant... van

trobar una caseta feta de

caramels, llaminadures i

xocolata. Com que tenien

molta gana van començar a llepar-la i a tastar tota mena de

bombons i dolços que van trobar.

La caseta estava al mig del bosc i allí vivia una bruixa molt dolenta.

La bruixa va fer presoners elsnens.

Com que en Ton estava molt primet, la bruixa el va tancar en una gàbia i el va anar alimentant per anar-lo engreixant.

Un dia, la bruixa va ordenar la Guida que mirés si el forn estava calent.

- No sé com s’obre aquest forn- va dir la Guida.- Mira, fixa-t’hi bé i aprèn-ne, va dir la bruixa.

La Guida li va donar

una empenta i va ficar

la bruixa dins el forn.

En Ton i la Guida van tornar a casa i van trobar al seu pare. Tots estaven molt feliços. Les flors, el sol, la lluna , els arbres i tots el animalets del bosc... el van celebrar molt contents.

I.... catacric, catacrac.... el conte s’ha acabat.

(ULL!!!! Sembla que la bruixa s’ha menjat algú dels actors....)

CICLE INICIAL

Ens agrada pensar que cal que els alumnes llegeixin, que els agradi llegir, que descobreixin EL GUST PER LA LECTURA.El desenvolupament d’aquesta actitud per la lectura dependrà de l’experiència del seu ensenyament i aprenentatge i de les actituds emocionals que els infants hagin construït en enfrontar-se amb els llibres i amb els textos: la motivació que hi mostrin, la seva disposició a implicar-se en la tasca, el grau de seguretat que tinguin per abordar-la, la satisfacció que els produeixi.Per tant ens proposem que les principals estratègies per a l’ensenyament i l’aprenentatge dels continguts, i el gust per la lectura són el diàleg, el debat, l’intercanvi i observació de models, les activitats ordinàries, les rutines, etc. En definitiva un plantejament metodològic que es basa en la INTERACTIVITAT, les relacions dels alumnes entre ells, les relacions amb les mestres i les relacions amb en seu entorn.

És en aquesta direcció que realitzem tot un conjunt d’activitats encaminades a que els llibres i les lectures passin a formar part de la quotidianitat de la vida escolar dels nostres alumnes:

Pel matí, quan els alumnes entren a l’escola sempre els espera una estona de gaudi amb els llibres de la biblioteca de la classe. És un moment que ells aprofiten per posar-se en contacte amb històries, aventures, coneixements,... Un moment de tranquil·litat i calma que els ajuda a enfrontar-se

i començar un dia d’escola ple de noves experiències i activitats.També, a partir d’un col·loqui, tot el grup classe estableix unes normes d’ús i s’acorda la creació del càrrec d’encarregats de la biblioteca, per mantenir un ordre i una correcta conservació dels llibres.

Per ajudar als alumnes a millorar el seu ritme de lectura i la comprensió lectora proposem cada setmana l’activitat de PRÉSTEC DE LLIBRES. Els nenes i nenes trien un llibre d’unes col·leccions adients al nivell i se l’emporten a casa, per llegir amb la família. Quan l’han llegit el tornen i el dipositen en una capsa o cistell de retorn de llibres que tenen a la classe. Els llibres llegits queden registrats en una fitxa de control de préstec individual. Amb aquesta activitat setmanal desenvolupem el gust per la lectura com a font de plaer, demanem col·laboració a l’entorn familiar i vetllem per crear un bon compliment de les normes del servei de préstec.

I,

tenint en compte que el que pretenem és afavorir el gust per la lectura, les lectures no poden anar sempre acompanyades d’un

treball: els alumnes han de gaudir.

Els nens i nenes del Cicle Inicial van cada setmana a la biblioteca de l’escola on disposen d’un espai molt adient per realitzar activitats de desenvolupament del gust per la lectura, cerca i tractament de la informació i formació d’usuaris. Poden seure al terra en rotllana, aprenen a trobar els materials que ells poden utilitzar i el seu ordre perquè tothom pugui trobar més fàcilment allò que busca.És el moment en el que també, escolten un conte explicat per la mestra que crea un clima relaxat i engrescador que

captiva els oients, i que serveix per a que els alumnes comentin aspectes del conte i expressin sentiments i sensacions personals.Altres activitats que es realitzen a la biblioteca són: recomanacions de llibres, lectura en veu alta, classificació de llibres d’imaginació i llibres de coneixements, l’autor i el títol dels llibres, diferent tipologia de textos: poesia, endevinalla, conte, cançó, còmic, etc.

Per seguir potenciant i dinamitzant la lectura proposem als alumnes i, en col·laboració amb les famílies, les activitats de:

“La meva història personal”

(1er-P)

“L’hora del conte” (2on-P)

Compartim d’aquesta manera l’explicació i escolta de narracions, contes i històries, que els nens i nenes han preparat amb molta il·lusió i amb l’ajuda dels de casa. Es poden preparar de diferents maneres propiciant la creativitat de cadascú. També treballem, així, l’expressió oral i valorem que durant la presentació tinguin en compte: que es parli amb claredat; que el to de veu sigui l’adequat; que sigui motivador i capti l’atenció del públic,...Aquestes activitats aporten als alumnes unes vivències que fan que tothom les esperi amb impaciència i les realitzi amb moltes ganes d’agradar als altres. Ai, quins nervis!!!

Durant tot el curs pretenem que els nens i nenes tinguin un contacte constant amb els llibres, per això busquem llibres a la biblioteca de l’escola i fem lots de llibres depenent dels temes que treballem a la classe, de l’època

de l’any, de les festes tradicionals...Les mestres som un bon model de lectors i llegim als nostres alumnes per a que ens vegin llegir. També, mantenim de tan en tan l’activitat de lectura col·lectiva entre els alumnes per compartir els aprenentatges adquirits.

Què pretenem?:

• Utilitzar estratègies lectores adequades en la lectura individual silenciosa o en veu alta en presència del mestre o de la mestra.

• Interessar-nos pels textos escrits i audiovisuals com a font d’informació i d’aprenentatge i com a mitjà de comunicació.

• Potenciar l’interès i curiositat per mirar o llegir contes o llibres de coneixements, però també per llegir un rètol, un títol d’un llibre, una notícia d’Internet o qualsevol altre text.

• Participar en activitats de lectura col·lectiva.

D’aquesta manera treballem:

La competència oral, en les dimensions de la interacció, de l’escolta, de la producció, i de la mediació, a partir de: les converses amb el grup classe, les discussions del grup de treball, la lectura de textos, les respostes a les

preguntes i les qüestions de la mestra i les que es fan entre els components del grup.La competència literària, millorant l’hàbit lector i el plaer de llegir contes populars. Comparar cultures d’abans i d’ara, i l’estimulació de la imaginació i la creativitat.Busquem informació i llibres a la biblioteca de l’escola per adquirir autonomia en la utilització dels seus recursos.Sentim llegir en veu alta i ens ajuda a prestar atenció a la pronunciació, al to de veu, a l’entonació perquè tots ho entenguem, i saber adequar l’entonació i el ritme a cada tipus de text.

Volem que els nens i les nenes s’interessin pel món literari i per això els posem en contacte amb els experts. Aquest curs hem rebut la visita d’en RICARD BONMATÍ; escriptor català per a infants que va a les escoles a recitar poemes i explicar contes.Abans de la visita els mostrem i llegim algun escrit de l’escriptor, i preparem alguna pregunta sobre com fa la seva feina.En Ricard Bonmatí ens ha fet viure les seves poesies d’una manera intensa, ens

les ha fet interpretar amb gestos, ens ha ajudat a memoritzar-les.Ha estat molt divertit!!. També, ens ha explicat com escriu, on s’inspira i moltes anècdotes de la seva vida i els seus viatges que li serveixen per fer els seus escrits.

Hem escoltat molt atentament un conte d’un dels seus últims llibres editats que ens ha deixat amb la boca oberta:

CONTES POPULARS CATALANS“El Pare Janàs”

Editorial Baula

Desprès de la seva visita en Ricard ens va enviar un correu amb aquest missatge tan simpàtic que ens va fer molta il·lusió. Moltes gràcies Ricard!

Si voleu saber alguna cosa més d’aquest fantàstic escriptor podeu consultar el seu web: htpp://ricardbonmatí.net

Per acabar el curs i continuant desenvolupant el gust per la lectura hem fet una sortida per conèixer l’obra d’una gran il·lustradora de llibres infantils: Pilarin Bayés:

“Pilarin, 50 anys dibuixant per a tots” al Palau Robert de Barcelona

Amb un enorme talent i 50 anys treballant la Pilarin ho ha dibuixat gairebé tot.

A través d’onze personatges, que representen cada un una generació i un concepte, hem vist com l’obra de la dibuixant dóna a cada generació el que en aquell moment li cal, i alhora va tractant onze grans conceptes universals: la bellesa, la comunicació, la convivència, el coneixement, la identitat, la cultura, la universalitat, la bondat, la tradició, la ficció i la diversió. Hem après moltes coses d’aquesta gran il·lustradora:

Com treballa la Pilarin?

Pel que fa a la tècnica, la Pilarín dibuixa sempre i tothora amb una facilitat que deixa astorat. Mà destra, pols segur, traç ferm, no hi ha inseguretat en la seva obra, tot flueix, com un corrent continu, alegre i fet de saltirons. Gran

concreció, precisió, res d’experimentacions dubitatives.

La línia corba és la que domina, sempre suau i dolça. El que determina el dibuix és la silueta. La fa en negre amb llapis o retolador i una tècnica mixta de plomí i tinta xinesa.

El primer pas es siluetejar; després, dins elcontorns d’aquesta línia disposa els colors fets amb llapis, de vegades aquarel·lats. Pocs colors, primaris, però ben harmonitzats. Uns colors animats i exquisits, que fugen de tota estridència. Fa servir l’aquarel·la per als fons, per tal d’aconseguir més efectes lumínics. Mai no pren apunts, dibuixa directament i rarament corregeix o estripa un dibuix.

En aquesta sortida hem realitzat un taller en el que ens han plantejat fer un dibuix d’un personatge del qual hem llegit una descripció, ens l’hem imaginat i desprès l’hem dibuixat. Quan hem acabat ens han ensenyat aquests personatges il·lustrats per la Pilarin Bayès.

Ens ho hem passat molt bé!!! I la monitora ens ha felicitat per les nostres il·lustracions.

I ARA ELS PARES:

Córrer tot el dia amunt i avall, motxilla a l’esquena, a la

classe, cap al menjador, a les activitats extraescolars...

Arriben a casa i els diem: ”vinga a llegir dues pàgines”.

Potser l’efecte que aconseguim és el contrari del que preteníem: que estimi la lectura, que li agradi llegir...

Quin és el paper que tenim els pares i mares davant de la lectura?. S’ha d’imposar?. Potser millor hauríem de “seduir”. Però quan s’arriba tard a casa, amb una pila d’emocions acumulades al llarg de tot el dia no és una tasca gens fàcil.

Per això, allà van uns consells que no volen ser més que una ajuda per a que reflexionem i ens alleugerim una mica:

Tots som conscients que necessitem la lectura per tot.

Ens diuen que estimula la imaginació, que ens ajuda a desenvolupar el llenguatge, que fa que creem vincles afectius amb els que llegim...

A l’escola ens diuen que el nostre fill/a ha de llegir. Què podem fer els pares i mares?

• Fer dels llibres un objecte quotidià a casa.

• Regalar llibres per a l’aniversari, per Nadal, com a premi,... donar-los el veritable valor que tenen.

• Que ens vegin llegir els diaris, les revistes, el llibre de cuina, la pantalla de l’ordinador...

• Visitar llibreries: perdre’s una estona entre els prestatges i deixar que remenin. Jo també aprofito per triar un llibre per a mi!.

• Anar a la biblioteca: a la del barri, a la del poble, i prendre un llibre per a ell/a i per a mi.

• Compartir amb ells/es una estona de lectura..., sense presses..., sense baralles ni discussions. Sense dir: “Llegeix!”. Millor diem: “Vols que llegim un conte plegats?”; “Què hi deu passar aquí?””.

Què passa si avui estem cansats i no tenim humor per llegir contes?. Doncs no passa absolutament res, ho deixem per a demà. Se’ns acudiria manar a algú: “Estima’m!”?. Doncs perquè ens sembla normal demanar: “Llegeix!”.

Llegir també és un acte que depèn de l’estat emocional. El que realment és important és l’estona de qualitat que compartim amb els nostres fills i filles, amb la gent que estimem i no la quantitat de pàgines que llegim avui.

I si no ho creieu proveu-ho vosaltres mateixos!

APRENEM A ESTIMAR LA LECTURA.

I una vegada més, gràcies per la vostra col·laboració.

Cicle mitjà

El secret de la Lena és un llibre que els nens i nenes de la classe dels garrofers i de la classe de l’olivera vam

llegir durant el primer trimestre .Els seus pares sempre li diuen que no a totes les coses que vol fer i per això la Lena va a veure una fada.La fada, que és deia Fada Francesca Fetillera, li va donar dos terrossos de sucre i li va dir a la Lena:-Posa-li a la tassa de té de la teva mare i el teu pare. Quan se’l beguin cada cop que et contradiguin reduiran

a la meitat el seu tamany.I així va ser. Un dia quan els pares de la Lena eren molt petits se’n va anar i quan va tornar a casa s’havia descuidat les claus. Com que els seus pares eren molt petits no podien obrir la porta i es va haver de quedar fora.També va veure que, com que la Lena era una nena, hi havia coses que no les podia fer i

trobava a faltar que els seus pares fossin grans, com sempre.Va estar pensant que si no hagués anat a veure la fada no li hauria passat això.Va tornar a anar a casa la fada per tal de tornar els seus pares a la mida normal. S’havia adonat del que havia fet i va prometre no tornar a portar la contrària als seus pares.Un dia van venir una noia i un noi a fer-nos unes activitats que eren per aprendre a fer coses en grup i per divertir-nos. Una activitat era que hi havia una línea de paper de diari i ens havíem d’ordenar de més gran a més petit .També tots ens vam estirar al terra i els caps quedaven com un cremallera aixecàvem els braços i un nen o nena passava per sobre de nosaltres.

També vam posar unes cadires i havíem de girar al voltant d’elles mentre sonava la música. Quan la música parava havíem de posar-nos a la cadira sense deixar els

peus a terra i havíem d’ajudar els nostres companys per tal que ningú es quedés fora del grup. Ens ho vam passar molt i molt bé!!!

Laura – Jana – Sara T. – Erik - Pirena

Aquest any hem llegit tres contes a classe:El primer trimestre vam llegir Marduix,el segon trimestre vam llegir el secret de la Lena i ara el tercer trimestre, el Senyor Silvestre. El Senyor Silvestre és un llibre molt interessant i divertit i el recomanem molt.

El Senyor Silvestre va d’un nen que es diu Maurici que per motius de la feina de la mare se’n va a viure a un altre ciutat. Al pis de sota viu un senyor que es diu Leopold Silvestre i que li explica moltes coses al nen. Junts passen moltes aventures i s’ho passen molt bé. Els personatges principals son:en Senyor Silvestre, en Maurici, la Pipa Cortès, la mare ,el pare, en Tomàs, l’Alfons, en Rudi i en Ciceró.

Ens ha agradat molt perquè quan el llegies passaven coses molt estranyes i això feia que fos més divertit llegir un conte. Una de les coses estranyes, millor dit, estranyíssimes, era que un elefant fos una mascota ,una altre cosa és que hi hagués un tigre de parc ...

Oriol García – Oriol Vicente

Durant aquest curs hem llegit tres llibres. El segon el vam llegir a les vacances abans del 3er trimestre. Es titulava La Colla dels Mandrils, a primera vista semblava molt llarg (té 121 pagines) però desprès va ser molt entretingut i molt divertit. Aquest llibre (La Colla dels Mandrils) té 7 capítols a cada capítol entre 7-10 misteris, endevinalles, enigmes, pàgines de lògica, aventura, misteris, pistes ,històries diferents i originals.... I al final de tot les solucions.Els dibuixos en blanc i negre estan molt ben fets, has de buscar les preguntes i solucions, ho has de fer molt bé perquè estan molt ben amagades.

- Autor i Il·lustrador: Hans Jürgen Press

- Col·lecció: El mussol detectiu- Traducció: Laura Almiñana- Té grups d’experiència: 1) per a aprenents de detectiu

2)per a bons detectius 3) per a detectius amb experiència

Joaquim – Laia M. - Noemí

Aquest curs, a la classe dels garrofers, hem llegit molts contes dels germans Grimm.

Un cop llegits els contes hem fet un resum i hem il·lustrat aquest resum amb dibuixos ben guarnits.

Amb tots els treballs hem fet dos llibres preciosos i els hem pogut portar a casa per llegir-los.

També hem estudiat la biografia d’aquests dos germans tan coneguts.

Jacob Grimm (1785 - 1863) i el seu germà, un any més jove que ell, Wilhelm (1786 - 1859) van néixer a Hanau, Hesse (Alemanya).

Als 20 anys d'edat, Jacob treballava com a bibliotecari i Wilhelm com a secretari de la biblioteca.

Tots dos van estudiar filologia alemanya i van fer moltes investigacions sobre els costums, la cultura i la llengua del seu país.

Van viatjar per tota Alemanya per conèixer les històries que els pares i mares explicaven als seus fills. Ells van escriure totes aquestes històries, les van canviar una mica i van publicar un llibre de contes per a infants. Aquest llibre va tenir molt d’èxit i els contes s’han anat explicant durant molts i molts anys. Ara formen part de la literatura infantil de tots els països del món i es continuen llegint i explicant de pares a fills.

Alguns dels contes més coneguts dels germans Grimm són: Hansel i Gretel, La caputxeta vermella, El llop i les set

cabretes, Blancaneus, La Ventafocs, La Bella dorment, El sastre

valent, Els músics de Bremen, Patufet, La rateta que escombrava l’escaleta...

Pol, Mar, Jana, Nur

Els nens i nenes de 4rt hem treballat Hans Christian Andersen. És un escriptor, que també va fer rondalles. Alguns dels seus contes són una mica tristos i no sempre acaben bé. Però en tots ells es manifesta una gran imaginació. Narracions com: El soldadet de plom,El Rossinyol, El vestit nou de l’emperador, La noia dels llumins, La sireneta de la mar, L’aneguet lleig, El company de viatge, La princesa del pèsol, el Porquerol etc.Cadascú de nosaltres va escollir un dels seus contes, va fer un resum i el va il·lustrar utilitzant diferents tècniques, finalment vam fer un llibre amb tots els resums i els dibuixos. Ha quedat molt bé! També vam estudiar la biografia del Hans Christian Andersen. Si mai aneu a Copenenhagen la capital de Dinamarca, podreu veure en una de les principals places de la ciutat un monument al l’escriptor Hans Christian Andersen.Així mateix a Copenhagen , si aneu al port, podreu admirar una estatua de bronze que representa una sireneta. Aquesta sireneta és la protagonista d’un dels seus contes i avui és com un símbol de la ciutat de Copenhagen i és coneguda arreu del món.

Andersen sens dubte és la gran figura nacional de Dinamarca i el més famós de tots els seus escriptors.Hans Christian Andersen va néixer l’any 1805 a Odense, una petita ciutat de l’illa danesa de Fyn i va morir a Copenhaguen l’any 1875 , quan tenia 70 anys.

Luka, Àlex Royo, Bernat Roca, Owen

Ricard BonmatíEn Ricard Bonmatí es un poeta que va venir a l’escola a explicar-nos de que treballa i a explicar-nos alguns poemes molt divertits i un d’ells era així:

BALENA

Si se’t menja una balena, no et morissis pas de por: quan tindrà la panxa plena, sortiràs pel sortidor!

Ens va explicar tot d’històries que li havien passat i també que les històries li havien donat idees, per exemple la història de la papallona que se li va posar el nas i ens va enviar la foto que li van fer els seus fills.

I la foto era aquesta:

Papallona encisadora escriptora i dibuixant com que ets tan bona lectora, passes pàgines volant .Amb ta ploma enrotlladora suques tinta en tantes flors… el teu llibre m’enamora, poetessa dels meus horts.

Ens va agradar molt i feia molta gràcia, i també ens va explicar moltes curiositats, per exemple vam aprendre que les papallones tenien el sentit del gust a les potes. Vosaltres ho sabíeu? O que si diem el seu nom Ricard, al revés i li trèiem la lletra r i la i, ens surt drac i ens va dir que a totes les pel·lícules o llibres que sortís un drac doncs que era ell. Fa uns poemes molt divertits i molt “xulos” : el poll, les piranyes, la papallona, la balena i molts més. Com ja veieu pels seus títols molts són d’animals, com els dels seus llibre “Estimades feres” i “Feres enciseres “.Té un poema del garrofer i un altre de l’olivera . Quina casualitat el nom de les nostres classes! També escriu contes i obres de teatre. Altres llibres són: Sant Jordi , La pizza tres Alícies i un de dedicat a la seva dona i els seus fills.

Laia Granés, Aina Tremoleda, Unai, Alexandra, Lluís

Per Sant Jordi la classe de 4t hem fet un treball sobre poesia.Va venir en Ricard Bonmatí a explicar-nos poemes i algun conte. També vam estudiar en Jacint Verdaguer i en Joan Salvat Papasseit. Ara us explicaré coses del Jacint Verdaguer:

Nom: Jacint Verdaguer i Santaló

Naixement:17 de maig de 1845 Folgueroles (Osona )

Mort:1O de juny de 1902(als 57 anys) Vallvidrera (Barcelona)

Activitat: Poeta, sacerdot(també es conegut com mossèn Cinto)

Obres més conegudes:

- L'Atlàntida (1876), que va ser traduïda a moltes llengües.

- Canigó (1886). Hi trobem tots els elements típics de la poesia romàntica i els pilars de la Renaixença.

- L'emigrant és una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d'Amadeu Vives. Dedicada a l'Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el8 d'abril de 1894, s'ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat nacional catalana.

L’emigrant

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s´allunya

d´enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantessa,

blanc Pirineu

marges i rius, ermita al cels suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau,

Jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!

¿On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?

mes ai,mes ai! ¿on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

Adéu, germans; adéu-siau, mon pare,

no us veuré més!

oh! si al fossar on jau ma dolça mare,

jo el llit tingués!

Oh mariners, el vent que me´n desterra

que en fa sofrir!

Estic malalt, mes ai! tornau-me a terra

que hi vull morir!

Fabià

La Bet ens va explicar que Joan Salvat Papasseit va ser un poeta molt important. Com que també feia cal·ligrames ens va ensenyar el que eren:

Un cal·ligrama és un tipus de poema visual. És un text, de vegades tan sols una frase o paraula, generalment poètic, en què s’utilitza la disposició de les paraules, la tipografia o la cal·ligrafia per tal de representar el contingut del poema. Les paraules que componen el poema dibuixen o formen un personatge, un animal, un paisatge

o qualsevol objecte imaginable. El terme prové del francès cal·ligrama.

Pol i Biel

Georgina LlapisAquest curs, durant el segon trimestre, va venir a la classe dels garrofers una noia que es deia Georgina Llapis.

Ens va explicar que un dia va rebre una carta misteriosa per una velleta i la va mirar però no entenia res.Va viure una aventura molt llarga i va trobar un llibre molt, molt gran i una caixeta plena de segells per enviar-li una carta a diferents personatges de contes: la Caputxeta vermella, la Blancaneus, etc...

Ens va ensenyar el llibre i estava tot ple d’adreces dels personatges dels contes.

La Georgina ens va dir que podíem fer-li una carta a un personatge i vam escollir el llop.Li vam fer una carta entre tots els nens i nenes de la classe. Li vam preguntar on vivia, perquè es barallava amb tothom, si tenia germans... Ell ens va respondre totes les preguntes que li vam fer, ens va explicar moltes coses de la seva vida. Per exemple ens va dir que té una casa a l’Empordà que comparteix amb els tres porquets, que està fent un “càsting” per una pel·lícula, que les set cabretes li estan preparant una festa sorpresa pel seu aniversari, etc.

Ens va recomanar molts llibres que havia sortit ell: La Caputxeta vermella, Els tres porquets,

etc... Era molt amable i a més també era un bon llop.

Aquí teniu la carta que ens va respondre el llop:

DIA DE LA PAUPer treballar el dia de la Pau, els nens i les nenes de 3r i 4rt hem fet un treball sobre els conflictes.

Hem vist que hem de prendre consciència que els conflictes es poden resoldre de moltes maneres diferents. Hem de tenir capacitat per entendre la postura dels altres i saber viure com a propis els seus sentiments, perquè en els conflictes sempre hi ha més d’una part implicada. D’això se’n diu EMPATIA.

Tot això ho hem treballat a partir dels contes populars.Us heu adonat que en aquests contes els dolents sempre són els mateixos?El llop, la bruixa l’ogre, el pirata...Alguna vegada els hi hem preguntat la seva versió de la història?Doncs nosaltres si, i ara sabem que si el conte de la caputxeta, les set cabretes, els tres porquets...ens l’explica el llop, la història és molt diferent.

Tant de bo fóssim capaços d’entendre que les coses i sobre tot les persones no sempre són el que semblen. Que no hem de tenir prejudicis, que hem d’escoltar i comprendre. D’aquesta manera potser arribaríem a descobrir que el món pot ser tal com somniava el poeta José Agustín Goytisolo i cantava Paco Ibáñez:

Érase una vez

un lobito bueno,

al que maltrataban

todos los corderos.

Y había también

un príncipe malo

una bruja hermosa

y un pirata honrado.

Todas estas cosas

había una vez

cuando yo soñaba un mundo al revés.

Jo acabava d’arribar de Londres(el meu país) i volia una casa per viure-hi.Vaig mirar a la dreta i vaig veure una caseta de palla.Jo vaig preguntar:- Que hi ha algú?Ningú em va respondre però de sobte em va venir un esternut perquè estava constipat ,i la vaig destrossar. Va sortir un porquet i va anar a una altre casa feta de fusta i li vaig dir que s’esperes però ell no em va sentir i vaig decidir perseguir-lo per veure si podia ser amic seu.Vaig anar al davant d’aquella casa (de fusta) i vaig tornar a dir:

- Que hi ha algú?Però ningú em va respondre. I em va venir un altre esternut i vaig tornar a destrossar la casa.Però aquesta vegada en van sortir dos de porquets i els vaig dir:

- Eii ! Espereu !Però no em van sentir.I els vaig tornar a perseguir i vaig anar a parar al davant d’una casa de maons.Vaig trucar a la porta i vaig dir:

- Que m’obriu?Però com ningú m’obria vaig decidir entrar per la xemeneia. Aquest cop vaig veure tres porquets, però com que eren tan dolents em van escaldar el cul !Vaig sortir volant i vaig pensar que no volia pas ser amic d’aquells porquets tan trapelles. Per tant vaig decidir anar cap a l’aeroport i agafar el primer avió que sortís cap a Londres.

Laia Gr , Rita , Luka i Júlia

Jo soc el llop, tothom em té por però ningú no m’ha preguntat la meva història.La meva versió es: Jo estava passejant tranquil·lament i de sobte vaig veure la mare cabreta que se n’ anava a comprar. Jo la volia seguir per anar a comprar amb ella.Em vaig girar i ja no hi era.Després vaig tenir una idea: vaig voler entrar a casa de les 7 cabretes a preguntar si hi havia menjar.Vaig trucar a la porta i els hi vaig preguntar si em deixaven entrar.Però crec que em vaig passar perquè vaig fer una veu massa greu i les vaig espantar.Estava pensant i em vaig entrebancar amb un sac de farina.Vaig anar a casa de las cabretes per si em deixaven entrar per rentar-me la pota de farina, i poder menjar alguna cosa.Com que tenia la pota bruta de farina em van deixar entrar perquè pensaven que era una cabra.Quan vaig entrar van cridar:-El llop,el llop!!Totes van córrer a amagar-se però com que tenia massa gana em vaig cruspir sis cabretes, la petita va fugir corrents.Quan va arribar la mare la cabreta petita li va explicar el que havia passat.Van treure les cabretes de la meva panxa i per càstig em van llençar a l’aigua.I no es just.

Jana i Anna

A la biblioteca tots els nens preparem un conte però no el llegim si no que els expliquem amb titelles, amb ombres xineses, amb dibuixos, amb ninotets ...A mi m’agrada molt. Només és una estoneta petita , però és molt divertit . Alguns dels que hem explicat aquest any són els següents:

• Els tres animals del mar: Era com els tres porquets però amb animals del mar i el llop era un tauró. La Laia ho va fer amb ninots i amb cartolina.

• El sastre valent:Va d’un sastre que mata a set mosques d’un cop i llavors diu que és molt valent. La Rita ho va fer amb ninotets.

• El llop Bernat esta enamorat:Va d’un llop que s’enamora d’una xicota i la vol impressionar , comença a plorar perquè no sap com impressionar-la i com que la xicota el veu plorant s’enamoren. El Bernat ho va fer amb titelles.

LAIA GARCÍA

Cada dimarts (Classe de l’Olivera) i els dimecres (Classe dels Garrofers) a la biblioteca canviem un llibre que hem agafat de préstec, per un altre llibre que esta a la biblioteca. L’hem de llegir a casa i el proper dia l’hem de tornar llegit. Si no l’hem acabat no en podem agafar un altre, primer hem d’acabar el que tenim de préstec. També podem agafar còmics però no sempre, hem d’anar alternant un dia llibre i un altre dia còmic.

El llibre que ens llegim el comentem i si ens ha agradat el recomanem als companys perquè si algú se’l vol llegir sàpiga de que tracta, si no ens ha agradat també expliquem perquè.

Per recomanar un llibre cal explicar o dir:

- L’autor del llibre- El títol del llibre- De que tracta ( fer un petit resum)- Si és molt llarg- Que t’ha semblat

Això ens ajuda molt a l’hora de triar el proper llibre que ens volem emportar.

Del llibre que agafem de préstec fem una fitxa, on hi anotem:

- Títol del llibre - Data de sortida- Data d’entrada

Rita - Oriol V. – Oriol G.

Cicle superior

MOTIVACIÓ PER L’ESCRIPTURA

Pels voltants del segon trimestre, un actor de la companya “Vol-ràs” va venir a la classe de sisè a fer un taller per motivar-nos a escriure.

Ens va demostrar que amb un simple moviment es pot fer una frase donant lloc a una història.

La seva manera d’iniciar l’activitat va ser molt curiosa perquè se’ns va adreçar amb mímica. Va demanar, en tot moment, la nostra col·laboració implicant-nos a idear, pensar, imaginar sobre allò que representava, i ho expressàvem de moltes maneres segons l’ocasió: oral, escrit i/o amb mímica.

Tot el que fèiem ho compartíem entre nosaltres i vam poder comprovar que a partir una situació donava peu a creacions molt diverses. I, mica en mica, ens vam anar endinsant en aquest món de l’escriptura, que vam anar trobant força engrescador. Realment, vam gaudir d’una molt bona estona i això no ens ho pensàvem pas!

A partir d’aquí, alguns de nosaltres vam posar-ho a la pràctica més conscientment i realment els escrits van modificar-se notablement. Això es va poder comprovar en els escrits que vam fer per Sant Jordi on segurament més d’un/a de nosaltres va trobar un nou al·licient.

TALLER “ELS BRONS A LES FONDALADES TENEBROSES”

Vam començar el segon trimestre llegint “Els brons a les fondalades tenebroses”. És el llibre establert pel gust de la lectura i el compartíem amb cinquè. Teníem un bon record de l’any passat i vam seguir una dinàmica semblant per poder-lo gaudir tots conjuntament.

Acostumàvem a llegir-lo cada dijous, de manera col·lectiva, és a dir, cadascú de nosaltres llegíem un trosset en veu alta i, sense perdre el fil, aconseguíem endinsar-nos dins la història. Cada dia, per recordar allò que havíem llegit, fèiem un petit resum en veu alta, destacant aquells detalls que eren més importants i encara ens venien més ganes de continuar llegint. A més a més, mentre llegíem anàvem resolent dubtes, fèiem hipòtesis... Fer-ho tots junts ens agrada molt.

Un cop vam acabar la lectura d’aquesta fantàstica història, vam haver de preparar una breu representació, distribuint-nos en cinc grups i barrejant-nos els nois amb les noies. Vam haver d’elaborar un diàleg i representar l’arribada dels Brons al seu poblat. A partir de la nostra creació, vam fer un taller amb un home de la companyia Lazzi Gags, el qual ens va supervisar les obres i ens va ajudar a perfeccionar molts detalls que no havíem tingut gaire en compte. Amb els primers grups es va aturar més fent explicacions generals per a la resta de grups i, mica en mica, vam passar tots. Després d’aquelles intervencions, vam tornar a elaborar la nostra petita obra fins al punt d’adonar-nos que hi havia força diferència entre la primera i l’última.

Realment, vam aprendre molt i, alhora, vam gaudir conjuntament, tant en el moment que ens tocava actuar com mentre observàvem als nostres companys.

EL GRAN TREE!!!Els alumnes de cicle superior vam convidar a en Mathew Tree a

l ’escola amb la finalitat de donar resposta a unes qüestions que

nosaltres havíem formulat sobre la seva vida d’escriptor.

A llarg d’una hora d’estar amb ell vam aconseguir tota aquesta informació fent

una mena de roda de premsa. Va ser una experiència extraordinària i molt

enriquidora!

- Perquè escrius? Sobre quin fet t ’agrada escriure?

- Per què necessitava comunicar-me amb els altres. Era un fet vital, casi

inqüestionable. Llegeixo molt i escric sobre coses que conec o he viscut. Sóc

feliç escrivint.

- Quines són les teves aficions? Estàs casat? Tens fi l ls? Si en

tens, ells també volen ser escriptors?

- Per mi escriure ho és tot. Faig qualsevol activitat per després poder escriure.

L’única activitat que m’agrada moltíssim és prendre cervesa en una terrassa

tranquil·lament.

Estic divorciat i amb la persona que porto vivint durant 20 anys no ens hem

casat per l’experiència anterior. Tinc fills; un nen i una nena (bessons) de 9

anys. La meva filla, la Mireia, llegeix moltíssim. L’Arnau, el meu fill, escriu llibres

científics. Això sí, espero que no vulguin dedicar-se a escriure!!! Jejeje.

- Do you write your for someone in peticular? (Dediques les teves

obres? i si ho fas, aquí?)

- I write for people for more than 15 years old. (Jo escric per a gent més gran de

quinze anys).

- De què tractava el programa “Passatgers”?

- Feiem 30 voltes en tren per tota Catalunya i tractava de fer converses amb

persones conegudes i desconegudes sobre coses interessants.

- Què esperaves de la teva vida tot just quan començaves a

escriure?

- Realment, no ho sé. Mai sé el que passaré, si guanyaré o perdré.

- Volies ser escriptor?

- La passió d’escriure no em ve de família. Al principi els meus pares

m’ajudaven , quan tenia 15 anys, els hi feia gràcia. Desprès, als 20,

21,22....quan veien que no parava d’escriure, es pensaven que m’havia tornat

boig. El meu pare, em deia que no em podria pas guanyar la vida. Es va

equivocar.

- En què t’ inspires a l ’hora d’escriure?

- Vaig començar escrivint coses d’autobiografia i de ciència ficció, m’inspiro

quan escric estic sol. Però escriure és una necessitat i la meva inspiració.

- Què t’ impulsa a nivell polít ic a recolzar d’ independentisme català?

- Bàsicament, el sentit comú. No crec que la independència sigui necessària

però vaig veure els diaris, vaig escoltar a les emissores i canals de televisió i

vaig adonar-me de la varietat d’idiomes que hi havia. Li vaig explicar als meus

amics que Espanya era fantàstica, però hi ha gent que a Espanya no vol la

independència i em fa por l’odi entre veïns.

- Quant tr igues en acabar una obra?

- Depèn, les de ficció entre 3 i 6 anys i les altres en 1’5 any, aproximadament.

- Quins premis has guanyat?

- He guanyat tres premis i m’ha fet molta il·lusió. El primer,quan tenia 6 anys i

va ser perquè no vaig entendre bé que em demanaven i em vaig inventar un

conte molt estrany. Un altre el vaig guanyar a València.

- Quin l l ibre t’ha costat més d’escriure?

- Una novel·la que va sortir al 2000 que es diu “Privilegiats”.

- Tens algun lloc on t’ inspires per escriure?

- M’inspiro de les coses que he viscut i també d’altres llibres o textos que

llegeixo. Cada vegada que escric ho faig a una habitació a les fosques

escoltant música amb els auriculars posats.

- Quan vas començar a escriure, vas pensar en que et faries

famós?

- No, perquè si un escriptor escriu per fer-se famós no li surt bé l’obra.

Em vaig fer famós perquè algú de la ràdio va llegir un dels meus llibres i es va

posar en contacte amb mi.

És una manera d’explicar les coses que no pots expressar d’altres maneres.

- Has escrit alguna vegada algun fet sobre la teva vida?

- Sí, sobretot quan començava a escriure perquè era el que més coneixia.

- Has tingut dif icultats per publicar els teus l l ibres?

- Si moltes, al començament cada cop que enviava els meus manuscrits a

alguna editorial, sempre t’enviaven una paperet de color on et deien: “...moltes

gràcies , ara no ens interessa, esperem col·laborar en un futur...”. Vaig omplir la

porta de la meva habitació amb aquests paperets per recordar-me que no ho

feia prou bé.

- Quants anys tenies quan vas llegir el teu primer l l ibre?

- Als vuit o nou anys, va ser “Alícia en el país de les meravelles”. Els meus

pares me’l van posar a sobre el llit. Encara el recordo, entre paer i neguit, ja

que hi havien moments que em provocaven angoixa.

- Sabem que ens els teus l l ibres l luites contra el racisme. Per què

ho has fet? Com veus Catalunya en aquest aspecte?

- Nosaltres ens pensem que no som racistes però sense saber-ho ho som una

mica. Perquè el racisme és estúpid, per sort hi ha gent culta que no ho és. Amb

el llibre”Negre de merda” vaig treure el racisme que em quedava.

A Catalunya ha passat gent de diferents països, però si parles o entens català,

ja ets d’aquí. Ningú em pot dir que els meus fills no siguin catalans. No parlem

de la raça. En canvia Anglaterra si que es parla de la raça blanca.

A Catalunya és l’únic lloc d’Europa on, sent on hi ha un tant per cent més gran

en nombre de persones de fora, en el seu parlament no hi ha un sol seient

ocupat per un partit racista, entès com a tal. A Londres hi podem trobar uns 20

diputats de partits racistes. No vol dir que siguem perfectes, però alguna cosa

fem bé.

- Perquè tant interès per defensar la cultura i la l lengua catalana, si

ho podries fer en anglès i ser més popular?

-No es que no escrigui en anglès, ara mateix estic intentant publicar un llibre en

anglès, i estic molt nerviós....

Però tots els llibres que he fet en català, parlen de Catalunya. És el que conec,

vaig venir a Catalunya per amor. L’amor va passar però Catalunya va quedar.

- Què és el més emocionant que t’ha passat mai?

- Guanyar un premi a Valencia al 1999. Em va impressionar pujar al podi, i que

600 persones s’aixequessin totes per aplaudir-lo. Em va impressionar molt i

vaig ser molt feliç.

- I la experiència més estranya que t’ha passat?

- Una vegada, fent una pintada anarquista al metro de Londres, perquè no

tanquessin la llibreria on treballava, quasi m’atropella el metro, menys mal que

una noia em va salvar.

L’altra, va ser el naixement dels meus fills. Jo esperava llegint a que em

cridessin per anar a veure els nens, la infermera va entrar i em va posar el

meus fills en braços. Sí, va ser l’experiència més estranya de la meva vida.

Va ser genial. Un cop va acabar, encara ens vam quedar

amb ganes de més. Esperem tenir l ’oportunitat

d’entrevistar-lo altra vegada. Qui sap, potser hi torna!!

Reflexions sobre......en MATHIEU TREE!

En Mathieu Tree és un escriptor anglès que va venir a viure a Catalunya i ara escriu molt en català, tot i que la seva llengua és l’anglès. També va sortir al programa de televisió “Passatgers” i a la ràdio.

El cas és que va venir a l’escola a respondre’ns unes preguntes que les classes de cinquè i sisè havíem formulat. Entre tots vam pensar-ne cinquanta preguntes (una per cadascun de nosaltres) i seguidament, els mestres van seleccionar-ne deu per cada curs. Aquestes les vam exposar per parelles, de manera que mentre un/a feia la pregunta aixecant-se de la cadira per fer-se sentir, la seva parella anotava allò que en Mathieu responia.

Va ser molt divertit perquè ens vam sentir com uns autèntics periodistes que li fèiem una roda de premsa i qüestionàvem aspectes sobre la seva vida, tant a nivell personal com professional.

Ens tractava com a adults i això ens va sorprendre, alhora que ens va agradar; a més a més, se li va escapar alguna paraulota i ens va fer gràcia. Realment s’expressava molt bé i se l’entenia perfectament, tot i que de vegades, si no sabia com es deia una paraula en català (perquè ell és anglès) ens la preguntava.

Ens va explicar algun dels seus llibres i com era de difícil trobar una editorial que volgués publicar un llibre. Qui ho diria, no? I cada vegada que era rebutjat “educadament”, enganxava la resposta darrera la porta on treballava per dir-se a sí mateix que encara no havia treballat suficient.

L’hora va passar volant! La seva vida ens va semblar molt interessant i ens va agradar molt, ja que havia viscut experiències

arriscades i divertides. I la seva manera d’explicar va ser molt engrescadora i alhora sincera.

Per finalitzar, ens va expressar que ser escriptor no és tan fàcil, requereix molt esforç i, si escrius és perquè tens una necessitat per fer-ho.

Cicle Superior

Va arribar Sant Jordi i amb aquets dies , els nens de cinquè , com cada any, fem una bona passejada pel barri. A poc a poc i amb bona lletra, vam anar a para a “Casa Anita” , una llibreria preciosa, que coneixem molt, per gaudir d’una estona entre llibres, recomanant als nostres amics allò que

ens agradava i buscant algun tresor. Desprès, ens vam atançar a la Trobada d’il·lustradors per Sant Jordi, un punt de trobada d’artistes gràfics del món de la il·lustració que per cinquè any es fa a Gràcia .El Pla de Nicolás Salmerón es converteix per un dia en un espai expositiu on creadors dedicats al llibre il·lustrat mostren els seus darrers treballs i ens expliquen la seva feina. Tots van ser molt simpàtics i vam poder veure treballs realment molt bonics. Com que ja anàvem preparats, cada petit grup, portava algun llibre d’aquets il·lustradors, per que el dediquessin a l’escola i vam aprofitar per fer preguntes i investigar una mica. Cada creador té la seva manera de fer i totes ens van semblar increïbles. Organitzat pel Districte de Gràcia i un grup de llibreters i editors, la Trobada pretén donar a conèixer i donar impuls a aquest sector del món editorial en un dia dedicat al llibre.Il·lusionats i molt contents vam tornar cap a l’escola, per poder-li ensenyar a tothom aquets llibres, que ara son tan nostres.

l’alzina.

Els nens de cinquè han fet de padrins de lectura, i ells pensen que............

“Jo crec que els padrins de lectura ens a ajudat perquè ara nosaltres tenim (em sembla) més responsabilitat”

Abel

“Els padrins de lectura és bo perquè aprens a educar i també pots conèixer millor els nens petits. Es molt divertit.”

Aitana

“M’agrada, perquè va bé per les dos persones per el nen/a a que aprendre a llegir i per nosaltres, per tenir més responsabilitat.”

Francina

“Penso que es bo per una banda ens ajuda a llegir i per l’altre els ajuda a estar atents i a dibuixar i a aprendre mes vocabulari. “

Àlex N.

“M’agrada molt ser padrí perquè es molt divertit i a més a més aprens a comportar-te millor “

Alex R.

“M’ha agradat molt ha estat molt divertit ,crec que és bo per mi i per ells.”

Andrea

“Es bo per als dos, per a ell perquè aprèn a llegir i a comprendre els llibres i per a mi per a cuidar a nens més petits”

Arnau

“Padrins de lectura es bo per els nens perquè aprenguin a llegir i també per tindrem més relació entre nosaltres.”

Bet

“Crec que va bé per tots dos per què jo aprenc a conviure amb els nens petits i ells aprenen a llegir.”

Biel

“Jo crec que ensenya a els nens petits a llegir de manera divertida i per a mi ha sigut una gran experiència molt divertida.”

Cèlia.

Jo penso que els padrins de lectura es una bona manera d’ ensenyar a llegir als nens petits”

Frida

“Nosaltres gaudim i ells aprenen a llegir d’una manera divertida”

Clara

“Crec que els si fa gràcia i aprenen a llegir. A mi m’agrada molt perquè he pogut gaudir d’ estar amb els nens/es i ensenyar-los.”

Andreu

“És bo pels dos perquè ell aprèn a llegir i a dibuixar .I jo repasso la lectura.”

Javi

“Jo crec que ha sigut bo per als dos perquè jo aprenc a expressar-me i ell a llegir.

Ha estat molt divertit!!!”

Gemma

“Crec que els dos aprenem perquè el nen aprèn a estar atent i a entendre el llibre i nosaltres aprenem a llegir i a fer entendre el llibre a un nen petit”

Sara

“Que és una nova experiència perquè ajudes a un nen més petit que tu a llegir. A la vegada que et diverteixes amb els llibres, que te fan recordar la teva infància.”

Gerard

“Jo crec que va molt bé per els dos perquè llegim junts i així ajudem als nens petits.”

Mar

“Un padrí de lectura podrem ensenyar-li com es llegeix i ells aprenen més vocabulari. M’ha agradat molt.”

Marc

“A mi no m’ha agradat. Perquè crec que els nens petits no han agafat el gust per la lectura”

David

“Penso que es bo per mi i per el nen/a. Per a mi perquè aprenc a entonar i a tenir responsabilitat.I per ell perquè aprèn a llegir.”

Marta

“És bo per els dos, perquè nosaltres estem amb els nens petits i això agrada, I per a ells perquè Així poden aprendre a llegir millor.”

Pau

“Per mi Padrins de Lectura és una gran activitat, perquè t’ensenya a cuidar als nens i els ensenyes a llegir millor.”

Sergio

“Trobo que esta molt bé perquè els nens aprenen a llegir i també aprenen coneixements en alguns llibres i és una bona manera de passar l’estona.”

Simó

ELS JOCS FLORALSCom cada any, de primer a sisè escrivim una història i un poema individual. Aquesta vegada ha estat el nostre últim any al Turó i

ens ho hem pres més seriosament perquè tots volíem guanyar.

Realment posem molta voluntat i al començament costa forçar pensar sobre el tema a tractar. Però una vegada comença a sortir-te la inspiració, és qüestió de no perdre el fil. D’aquesta manera, amb un previ esborrany, temps a la classe, concentració i amb el bolígraf a la mà, acaben sortint idees força interessants.

També els vam exposar a la classe, davant de tots els companys, explicant un resum de la narració i llegint el poema. I vam adonar-nos que a diferència d’altres anys, alguns vam escriure fent referència al nostre últim any a l’escola, als nostres records al llarg dels diferents cursos o sobre l’institut.

Els nois i noies que hagin guanyat segur que se’n portaran un bon record.

PADRINS DE LECTURANosaltres, els alumnes de sisè de Primària, com som els més grans de l’escola, hem llegit als més petits, que són els nens i

nenes de P3.

És una activitat que ens agrada molt i cada any, pels volts de Sant Jordi, hi dediquem una hora a llegir i/o explicar contes als nens i nenes de parvulari.

El punt de trobada va ser a la biblioteca de l’escola, on vam fer les parelles de lectura (un de sisè amb un de P3) i escollíem conjuntament un llibre. Com és d’esperar, un de moltes imatges! Aleshores, tenint molta cura i sent molt responsables, vam anar desplaçant-nos pels diferents espais de l’escola, buscant un raconet on estar tranquils i gaudir del moment.

D’aquesta manera, hi havia moments on llegíem, explicàvem, establíem una mena de joc per interactuar amb la parella... i quan l’acabàvem, tornàvem a la biblioteca a buscar-ne un altre.

L’experiència va ser molt gratificant!! Alguns no tenien gens de vergonya, d’altres eren força trapelles i calia controlar-los més de prop, alguns volien manar o no deien res i, fins i tot, algú va plorar. Però després de compartir aquesta estona, vam aconseguir passar-ho molt bé i vam acomiadar-nos d’ells i d’elles amb un petó i un gran somriure!

És una activitat que ens agrada molt i no només ho gaudeixen els petits, sinó que nosaltres també!!

ESCOLA TURÓ DEL CARGOL.JUNY 2012.