26 LAVANGUARDIA DIMECRES, 11 DESEMBRE 2013

ESTEVE GIRALT

Quinoa conreada al’altiplà bolivià; lla-vors de chía hereta-desde la cultura as-teca; azukis, lle-gum molt popularal Japó. o estèvia,

planta originària del Paraguairedescoberta com a edulcorantnatural. La llista d’aliments pro-cedents d’altres cultures ques’estan fent un lloc a les taulesno para de créixer. La majoriad’aquests productes han aterratavalats per les seves propietatsnutricionals i també per la sevacapacitat per substituir alimentsmolt comuns comel blat, la llet oel sucre. Encara que per a algunsnomés és una moda passatgera,part de la comunitat científica re-coneix les seves virtuts i dónaper fet que han arribat per que-dar-se, per la qual cosa acabaranper integrar-se a la nostra dieta.“Són productes que no eren

propis de la nostra alimentacióperò que et permeten fer unadie-ta rotatòria, més rica i variada”,destaca la doctora Josepa Rigau,especialista en nutrició i màsteren Medicina Biològica i Antien-velliment. “Haurem d’incorpo-rar aquests nous aliments per-què els que estem menjant aquíestan molt modificats i provo-quen cada dia més intolerànciesal nostre organisme”, adverteix.El refinament artificial d’al-

guns productes com el blat, quesegons els experts propicia la in-tolerància alimentària, o l’excésde proteïna d’origen animal enla dieta expliquen, en bonamesu-ra, la recerca de nous nutrients.Aliments alternatius o bé com-plementaris que puguin actuarcom a substitutius de productesconsumits històricament en lacultura mediterrània.Les propietats d’alguns dels

nous aliments no han passat peralt als investigadors en nutrició.Monika Haros, de l’Institutd’Agroquímica i Tecnologia delsAliments del Consell Superior

d’Investigacions Científiques(CSIC), acaba d’analitzar la lla-vor de chía, un dels últims pro-ductes que han desembarcat aEuropa procedents del continentamericà. Haros avala en una in-vestigació tutelada pel CSICl’aportació de fibra, proteïnes,omega-3, antioxidants, vitaminesi minerals d’aquestes llavors.Encara que aquí és molt poc

coneguda, la llavor de chía no ésun aliment acabat de descobrir.Els pobles asteques consumienla chía segles enrere. La investi-gadora del CSIC defensa amb laseva feina el potencial de nousnutrients sense la necessitat dedesterrar els productes autòc-tons de la dieta.Precisament una de les seves

línies d’investigació se centra enla “millora nutricional i funcio-nal dels productes de fleca ambingredients d’alt valor afegit”.La UE acaba d’autoritzar perexemple la inclusió de les lla-vors de chía en productes de pa,cereals per a l’esmorzar i barre-ges de fruits fins al 10% de l’ali-ment. Considerat com un pseu-docereal, la quinoa forma parttambé els estudis del CSIC.L’èxit de la quinoa, fins famolt

poc un autèntic desconegut en ladieta mediterrània, exemplificael potencial d’alguns d’aquestsaliments. No per casualitat el2013 ha estat designat l’any inter-nacional de la quinoa. Per la sevagran aportació de proteïnes haemergit com un complement ifins i tot substitutiu de la carn.El consumdemolts altres pro-

ductes, en canvi, continuarà sentamb gairebé tota probabilitatmi-noritari. La llista cada dia ésmésextensa, amb productes com les

fulles de noni, que es consumei-xen infusionades en forma de te;el baobab, una fruita del nordd’Àfrica, o el maqui, una plantaconreada a Xile i l’Argentina.No sempre el mercat està pre-

parat per donar resposta a l’in-crement de la demanda de deter-minats productes en països quefins ara no havien estat consu-mits, especialment a Europa i elsEstats Units. El preu de la qui-noa amenaça de seguir pujant si

no sorgeixen noves zones de cul-tiu o s’aconsegueix mecanitzarla producció pràcticament arte-sanal i a 3.000 metres d’altitudde les ja existents, localitzadessobretot a Bolívia i el Perú.El quilo de quinoa s’està pa-

gant almercat català a 7,5 euros iel 2014 les previsions apuntenque continuarà pujant, al voltantd’un 25% el proper mes de ge-ner. La demanda d’aquest pro-ducte ha despertat l’interèsd’emprenedors com ÁlvaroVidal, que està dedicant el seuprojecte del Màster MBA de laUniversitat Rovira i Virgili(URV) a crear una línia de pro-ductes precuinats partint de laquinoa. “Passarà com amb lasoja, que 15 anys enrere erauna cosa exòtica i al-ternativa”, sosté Vidal.La llet de soja, ela-borada amb unaplanta originàriad’Àsia, és avuigairebé de con-sum massiu.Molts dels

qui s’interes-sen per obrirla dieta a nousaliments bus-

L ’ADVERTÈNCIA

Cal fugir deles modes, delsproductes que esvenen com a màgics

INVESTIGACIÓ

El CSIC conclouque la llavor de chíaaporta antioxidantsomega-3, proteïnes...

AZUKISMongeta popularal Japó que aportaproteïna vegetal

ANY INTERNACIONAL QUINOA

Per la seva aportacióproteica emergeixcom a complemento alternativa a la carn

De la quinoa a l’estèvia: productes d’altres cultures comencena omplir la cistella per les seves propietats nutricionals

Ladietaglobal

LLAVOR DE CHÍAMolt ricaen omega-3,fibra i proteïnes

QUINOATé tots elsaminoàcidsessencials

ESTÈVIAEdulcorant naturalamb efectesantioxidants

FULLES DE NONIAmb l’origena la Polinèsia, seserveixen com el te

ALIMENTS

TendènciesLa Vanguardia (ed. Cat.)Fecha: miércoles, 11 de diciembre de 2013Página: 26, 27Nº documentos: 2

Recorte en color % de ocupación: 141,69 Valor: 30831,10€ Periodicidad: Semanal Tirada: 227.764 Difusión: 190.033

DIMECRES, 11 DESEMBRE 2013 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 27

Diversos països europeusi també asiàtics estanintentant produirquinoa

L’elevada demanda de quinoaha encarit el producte, quees paga a 7,5 euros el quilo

Bolívia i el Perú són els païsosque tradicionalment han conreatla quinoa, en altituds superiorsals 2.000 metres

La FAO ha declarat el2013 any internacionalde la quinoa

quen millorar el seu benestar,habitualment després de patir al-guna patologia, al·lèrgies, into-lerància alimentària o disfuncióintestinal. “S’acosten perquè estroben malament i s’adonen quela seva alimentació no és l’ade-

quada”, constataBlanca Barcala, nu-tricionista.El preu és sens

dubteuna de les bar-reres a salvar per alsconsumidors que de-cideixen obrir la seva

dieta a nous alimentsprocedents la majoria de

països llunyans. “Per alconsumidor el principal obs-

tacle és el preu i també trobarvarietat de productes en unma-teix lloc”, destaca Anton Granell,impulsor a Reus de Viu l’Ecolò-gic, botiga especialitzada en co-mercialitzar tot aquest tipus d’ali-ments i fer-ho gairebé sempreamb productes ecològics.La irrupció dels nous aliments

força els consumidors també ainformar-se per conèixe’n lespropietats i el valor nutritiu, perincorporar-los després de forma

correcta a laseva dieta.“Cal saber cui-nar aquests pro-ductes per men-jar bé, la gent està

molt desinfor-mada”, adverteix Bar-

cala.La demanda ha estimu-

lat molt la importació. “Cal fu-gir de les modes, dels que es ve-nen com a productes màgicsamb superpropietats; hem d’in-corporar aquests aliments si tésentit fer-ho des d’un punt devista nutricional”, afirma Gra-nell. Els consumidors, habitual-ment molt fidels, tenen tambéun elevat nivell d’exigència i co-neixement. Si bé mantenen elconsumd’un determinat produc-te un cop han comprovat les se-ves propietats, comparen moltpreus i diferents qualitats.Altres productes que confor-

men aquesta nova dieta no pro-cedeixen de cultures llunyanes.Aliments amb especials propie-tats nutritives i digestives com lallavor de lli, el sèsam, l’espelta ifins i tot la garrofa –durant dèca-desmenyspreada als llocs de cul-tiu massiu– ara es comercialit-zen al costat de tota mena d’al-gues, els bolets xiitake, el ginge-bre o el mill, planta originària del’Índia.c

L’ECLOSIÓ DELA QUINOA ALMERCAT MUNDIAL

2013En altura

CIVADAEs molt ricaen proteïnes,vitamines i minerals

GINGEBREOriginari de l’Índia,se li atribueixen totamena de propietats

7,5

SÈSAMTé una quantitatelevada deproteïnes

LLAVOR DE LLIFont vegetal d’àcidsgrassos essencialsomega-3

E. GIRALT

Tot aquell aliment queno s’hagi comercialit-zat de forma massivaa la Unió Europea

(UE) abans del 1997, quan va en-trar en vigor la normativa ac-tual sobre seguretat alimentà-ria, es considera comun nou ali-ment. La legislació,molt restric-tiva, obliga a realitzar un peri-ple als productes que volen co-mençar a vendre’s a la UE desde països forans. La tria delsnous aliments, consumits peraltres cultures fora d’Europa,està marcada per l’avaluació deseguretat alimentària, compe-tència exclusiva de la comuni-tat europea. El procés pot durardiversos anys.“És difícil definir si un de-

terminat producte s’haviaconsumit massivament i s’haviaimplantat abans del 1997”, des-taca Victòria Castell, respon-sable del comitè científic del’Agència Catalana de SeguretatAlimentària. Si no se’n potprovar el consum estava gene-ralitzat abans del 1997, ha depassar l’examen. La UE, que téun registre dels productes tra-dicionals, realitza de forma in-dividualitzada l’avaluació decada nou aliment o ingredientalimentari, com va succeir ambl’estèvia.El cas de l’estèvia, ara comer-

cialitzat per exemple com aedulcorant de sucs i begudes enproductes de grans marquesmultinacionals, és paradoxal.L’estèvia va ser rebutjada ini-

cialment per la UE, en una èpo-ca en què casualment s’estavaimplantant de forma massivaun altre edulcorant com la saca-rina. Recentment se’n va auto-ritzar l’ús com a additiu alimen-tari. “Es va modificar la dosid’incorporació perquè les pri-meres avaluacions havien estatdesfavorables”, recorda Castell.Malgrat que els considerats

nous aliments passen un llargprocés legal abans de ser au-toritzats a la UE, hi ha quidubta de les garanties reals deproductes produïts en païsostan llunyans. “Cap adminis-tració no analitza les partides

dels diferents productes, tretque es produeixi una crisi ali-mentària”, adverteix JosepLluís Domingo, professor de laURV i director de TecnATox,Centre de Tecnologia Ambien-tal Alimentària i Toxicològica,especialitzat en investigaciósobre la innovació i transferèn-cia de tecnologia en l’àmbit ali-mentari, ambiental i toxicolò-gic. “No existeix un control es-tricte ni dels aliments més cor-

rents”, afegeix Domingo, quedestaca que l’Agència Catalanade Seguretat Alimentària sí querealitzava controls periòdicsabans que les retallades els liqui-dessin el 2011.Des de fa diversos anys els

països membres estan debatentsi seria necessari simplificarl’actual procés legal per incor-porar els denominats nous ali-ments, especialment per aaquells productes tradicionalsconsumits des de fa segles peraltres cultures. La normativa hacomplert 15 anys d’aplicacióamb alguns dubtes. “S’ha com-provat que per a productes defora, d’Àsia i Amèrica, és moltrestrictiva i costosa”, al·ludeixCastell. L’objectiu, a mitjà ter-mini, és facilitar l’arribada d’al-gunes plantes i cereals consu-mits a tot el món que ara que-den fora de la UE. “Avui en dia,el cafè seria considerat un noualiment a Europa”, exemplifica.La comunitat europea dispo-

sa d’un registre amb els nous ali-ments autoritzats i també ambaquells productes que han estatrebutjats. Una guia útil, accessi-ble i oberta a tothom a internet,en cas de dubtes del consumi-dor per saber si un determinatproducte ha estat autoritzat i hapassat l’avaluació.Algunes veus posen en dubte

la necessitat d’importar ali-ments propis d’altres culturesen una zona on hi ha implanta-da la dieta mediterrània, deprestigi mundial. “Des d’unpunt de vista nutritiu no fa capfalta. En un país com Espanyano hi ha cap dèficit alimentari,es poden trobar moltes proteï-nes vegetals en productes pro-pis, no és necessari importar-los”, destaca Domingo. c

Millor a casa

La legislació europea és molt restrictivaa l’hora d’autoritzar els ‘nous aliments’

Elperiplefinsa la taula

Tot producte noconsumit de formamassiva a la UEabans del 1997 ha depassar un examen

Els països membresnegocien perflexibilitzar la lleii agilitar l’entradade nous aliments

La Vanguardia (ed. Cat.)Fecha: miércoles, 11 de diciembre de 2013Página: 26, 27Nº documentos: 2

Recorte en color % de ocupación: 141,69 Valor: 30831,10€ Periodicidad: Semanal Tirada: 227.764 Difusión: 190.033