LA IMPLICACIÓ DE LA FAMÍLIA, UN ASPECTE CLAU

Jornada sobre programes educatius alternatius a la sanció administrativa en menors d’edat

Subdirecció General de Drogodependències (ASPCAT)19 març 2013

Judit Ramos PujolServei Municipal de Salut

Ajuntament de Vic2013

ELS PROGRAMES DE MESURES ALETRATIVES COM A OPORTUNITAT DE CONTACTE AMB LA FAMILIA

FAMILIA

JOVE

SERVEI MUNICIPAL

D’ATENCIÓ A LES PERSONES

ESPAI D’ATENCIÓ

INDIVIDUAL

COSSOS DE SEGURETAT

M06

CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ

CONTEXT DE CONTROL

� La nostra intervenció està emmarcada dins d’un context explícitament de control (procés administratiu).

� Això pot interferir en la nostra relació amb el jove i la família?

� Tenim un seguit de documentsque ens recorden què passa si no es compleix (ex. Full de compromís)

CONTEXT D’AJUDA

� No hi ha demanda espontàniad’ajuda:– Resistències

– Realment no hi ha demanda.

CARACTERÍSTIQUES DEL CONTEXT D’INTERVENCIÓ

� La meva primera experiència en un cas de mesures penals va ser concloure que dins d’un context de control, la funció d’ajuda era incompatible.

� Es una qüestió que es fa evident en altres contextos de control més severs (mesures penals, protecció de menors) .

� Però la mesura administrativa pot actuar com a context coercitiu que permet catalitzar canvis a la família. – Ofereix una oportunitat de canvi a les famílies que, fora d’aquest context, no

acudiria de manera espontània a buscar ajuda.

Previa: Hem d’implicar a la familia?

� Grup de treball de ASA es reflexionava entorn de que l’a.s.a és un manera de responsabilitzar el jove de les conseqüències del consum.

� Una eina educativa

� Que no siguin els pares qui paguin la multa.

� Aleshores, fins a quin punt implicar als pares o deixar que sigui el jovequi compleixi amb el programa proposat.

LA 1ª VISITA JOVE AMB LA FAMILIA

Imagino que la multa per el consum de cannabis us preocupa, però, hi ha

alguna altre cosa que us preocupi del noi/a?

CAS 1 i 2 CAS 3 CAS 4 CAS 5

TEMPS LLIURE

Drogues, amistats

No afecta a la resta

de la vida

No afecta a la resta

de la vida

No afecta a la resta

de la seva vida

Consum risc

OCUPACIÓ:

Estudis, feina

ocupat desocupat ocupat desocupat

EMOCIONAL Sà Sà símptomes símptomes

LES RELACIONS

FAMILIARS

Col·laborador

Límits definits i

flexibles

Col·laborador

Límits definits i

flexibles

conflicte conflicte

OBJECTIUS CAS 1: sessions

d’orientació en

tema de drogues

CAS 2 futbol net

programa Ni Ni’s Intervenció amb la

familia

Intervenció amb la

familia

i ocupació

VALORACIÓ DEL CAS

Quanl’orígen delsproblemeses sitúa a la familia, la intervencióindividual donarà pocsresultats.El jove no ésresponsable del problema que viu.

Quina intervenció ens podem plantejaramb la familia?

Des de quins paràmetres?Amb quins objectius?Fins a quin punt?

L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIA

� El terme resiliència té origen llatí, resilio, i significa la resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc, donada per una xifra que caracteritza la fragilitat o la fortalesa del sòlid.

L’ENFOCAMENT DE LA RESILIÈNCIA

� Aquest concepte va ser adaptat a les ciències socials i en aquest àmbit significa la resistència a les adversitats que manifesten algunes persones, infants i joves, que evolucionen favorablement malgrat haver estat sotmesos de manera continua a estímuls negatius.

UN MODEL DE LA RESILIÈNCIA

AUTOESTIMA I CONFIANÇAGESTIÓ EMOCIONAL I

CONTROL D’IMPULSOSHABILITATS INTERPERSONALS

I SUPORT SOCIAL

Resiliència INDIVIDUAL

Familia: vincle , suport i relacions

CANVI DE PARADIGMA

� Es tracta de canviar el focus d’interès i passar de fixar-nos en els motius portaran a fracassar als individus, per concentrar-nos en les fortaleses que els ajudaran a superar les adversitats.

FORTALESES

VULNERABILIATS

RESILIÈNCIA FAMILIAR

Processos de superació i adaptació que tenen lloc a la familia com a unitat funcional (Walsh, 88)

RESILIÈNCIA FAMILIAR

QUINS SÓN ELS ELEMENTS QUE PODEN SER OBJECTIU DE TREBALL?

Aquells que bloquegin les seves capacitats per tirar endavant i augmentar la funcionalitat de la família.

Constitucióparella

Naixament icriança

Fills enedatescolar

Adolescència

Fillsmarxen decasa

Parella enedatmadura

Vellesa

TRANSICIONS DEL CICLE VITALA cada etapa evolutiva es dona un equilibri

canviant entre els estressos que augmenten la vulnerabilitat i els mecanismes de protecció per

augmentar la resiliència.

RECURSOS DE CADA FAMILIAQue amortigüen, reaorganitzen,

RE

SIL

IÈN

CIA

FA

MIL

IAR

ADVERSITATS:imprevists, situacions greus, molts

factors superposats, asincrònics

Desafiamentsvulnerabilitat

Mecanismes de proteccióD’equilibrifortaleses

MARC DE LA RESILIÈNCIA FAMILIAR

FUNCIONS PARENTALS

CICLE VITAL FAMILIAR

Formació de la parella

Naixament del primer fill

Fills en edatescolar

Fillsadolescents

Els fillsmarxen de

casa

Pares es fan avis.

Ro

l de

pat

ern

itat

Ad

apta

ció

a n

ova

per

son

aR

eneg

oci

ar la

rel

ació

par

ella

Fun

ció

de

cria

nça

Esta

blir

no

us

límit

s-in

div

idu

arEs

tab

lirn

ove

s re

spo

nsa

bili

tats

Fun

ció

de

cria

nça

Tasq

ues

pro

fess

ion

als

i fa

mili

ars

Exp

and

ir lí

mit

sEx

pan

dir

res

po

nsa

bili

tats

Des

vin

cula

ció

fam

iliar

-au

ton

om

iaD

old

e la

eta

pa

infa

nti

l.

Pri

mer

a p

èrd

ua

“nid

o v

acio

”R

eneg

oci

ar la

rel

ació

de

par

ella

TASQ

UES

….

CICLE VITAL FAMILIAR

En quina fase es troben del

CVF?

Quinestasques

evolutives licorresponen

?

Les estànacomplint

adequadament?

SI

NO

Atasco

evolutivo

OBJECTIUS DE TREBALL

FUNCIONS FAMILIARS

•identitat, pertinença, separació i individuació. Hàbits, normes, actituds i valors.SOCIALITZACIÓ:

•Normativitat. Control i autoritatCONTROL:

•acceptació incondicional, expressió afecteNUTRICIÓ AFECTIVA:

•alimentació, higiene, salut, seguimentestudis,…CRIANÇA:

FUNCIONS DE LA FAMILIA

Com s’estan duenta terme les funcions

parentals?Estan bloquejades?

Quines NO

Quines SIOBJECTIU DE

TREBALL

RESILIÈNCIA FAMILIAR

DESAFIAMENTS DEL CICLE VITAL

RESILIÈNCIA FAMILIAR

ACOMPLIMENT DE LES FUNCIONS

PARENTALS

COMPETÈNCIES PARENTALS

ELEMENTS QUE CONFIGUREN LA RESILIÈNCIA FAMILIAR

Comunicació

(afectiva i efectiva)Resolució de conflictes

Organització flexible i adaptable als canvis

Cohesió i estructura familiar, per afrontar

problemes sense que es trenquin les relacions

Vincles i la nutricióafectiva

Xarxes de suport socialcomunicació adequada

amb l’entorn

Confiança en les pròpies capacitats

(Werner, 93)

Narrativa comú que doni sentit a l’adversitati reconeixi els recursos

per tirar endavant

FER UNA HIPÒTESIS

� Òptica sistèmica com a model interpretatiu de la realitat, una clau de lectura que proporciona eines de comprensió i intervenció en contextos no terapèutics.

� La resiliència familiar, com a marc per activar els recursos de la família.

FER UNA HIPÒTESIS

� Consisteix en fer una hipòtesis sobre la situació familiar i esbrinar de quina manera es poden introduir elements de cambi.

� Quin és el sentit relacional del problema que la família manifesta ?

� Avaluar quins recursos hi ha a la família, quins són aprofitables per reforçar la tasca de recolzament i la recuperació de la capacitat de cuidar i educar als fills.

Partim d’un exemple

� Trucada telèfon per quedar: m’avisa de la discapacitat.

� 1ª visista: mare + fill. Mare planteja situació de recurrents problemes amb la policia per baralles. Consum de cannabis. Que dijous deixa la UEC perquè ha complert 16 anys i no aprova exàmens. Fem genograma. Viuen a casa de la nova parella de la mare, amb un germà petit. Depenen totalment d’aquest econòmicament. En nano em parla del pare biològic, que viu a Portugal. Durant un temps va anar a viure a,b ell perquè la mare es veia desbordada pel comportament del nano. Violència física pare amb C. Acaba marxant d’amagat de Portugal.

� Mare treu targeta de discapacitat. En C. Es comença a posar nerviós: acusa a la mare que el tracta de mongol, que ell no té síndrome de down. L’acusa de que creu que ell no se’n sortirà i que si que pot, que ja ho veurà com li demostrarà.

� Segueix acusant la mare de que un dia el van pegar fort davant d’ella i que no el va defensar.

� Quan pregunto per la relació d’en C amb la parella de la mare, en C. Demana permís a la mare per dir-me que qui el va pegar és la parella. Aquell dia no s’hi va tornar. Va plorar de ràbia pensant que si s’hi tornava el farien fora de casa i no sabria on viure.

� En relació al consum de drogues diu que és el millor que li ha passat: la marihunana, perquè és la única manera d’aguantar això.

CAS

� ACUSACIONS MÚTUES:– C. viu com que la mare d’ataca dient-li que és “mongo”L’acusa de ser discapacitat. No

confia amb ell ni amb les seves capacitats. – La mare l’acusa de que no hauria d’estar malament perquè ella no va tenir ni pare ni

mare i mai va fer el que fa ell. – La mare l’acusa de posar en perill la seva familia (marit i fill). De que si la parella es

cansa del comportament de C. la deixarà.

� SENTIMENT DE REBUIG– Pare biològic el rebutja. No em facis pagar els errors del passat. No passa pensió.

Procés judicial per les pensions.– La mare el vol enviar a l’associació de disminuïts.

� INDEFENSIÓ � ràbia.– Indefens en vers la parella, que el pega. I la mare: a quin cantó està?

CONTEXT D’ASSESSORAMENT, NO TERAPÈUTIC

� Ex. En el cas d’en Cristinan, es podria plantejar donar algunes indicacions pedagògiques a la mare per tal que l’ajudin a aconseguir que el menor es comporti de manera adequada.

� Si ens limitem a dir-li que ha d’assumir una actitud més ferma i a la vegada tranquilitzadora, encara que li diguem 3 cops, no servirà de res i es justificarà dient que ja ho ha fet.

� Si demanem que acudeixi tota la família a les visites per intentar afrontar el problema, estem passant de l’assessorament a la teràpia.

� El reconeixement d’ una discapacitat justifica per la mare el mal comportament d’en Cristian i eludeix la obligació de canvi per part de la mare.

� Treure a la llum el joc familiar que serveix de base al negativisme del nen i intentar modificar-lo.

� Mantenir el context d’assessorament aprofitant les seves possibilitats

FUNCIONS FAMILIARS

•No confiança en les capacitats per ser autònom.•No sentit d’identitat i pertinença a la familia, com a

base segura des d’on separar-se i individuar-se. SOCIALITZACIÓ:

•No control ni autoritat.•Es justifica pel certificat de discapacitat.CONTROL:

Com s’estan duenta terme les funcions

parentals?Estan bloquejades?

Quines NO

Quines SIOBJECTIU DE

TREBALL

CICLE VITAL FAMILIAR

Formacióde la parella

Naixamentdel primer

fill

Fills en edatescolar

Fillsadolescents

Els fillsmarxen de

casa

Pares es fan avis.

Desvinculació familiar-autonomia

En quina fase es troben del

CVF?

Quinestasques

evolutives licorresponen?

Les estànacomplint

adequadament?

SI

NO

Atasco

evolutivo

OBJECTIUS DE TREBALL

HIPÒTESIS

� La mare no ofereix sentiment de confiança en les possibilitats d’en C.

� A la familia actual, en C. no té sentiment de pertànyer-hi, se sentrebutjat.

� El símptome que presenta és de molta ràbia, per indefensió, pelsatacs, perquè es sent bloquejat, que no pot tirar endavant.

� Per això mare-fill no aconsegueixen desvincular-se. La relació entre ells està molt tensa i si no es flexibilitza es trencarà.

HIPÒTESIS

DESAFIAMENTS DEL CICLE VITAL. Transció de

l’adolescència

RESILIÈNCIA FAMILIAR: Les possibilitats del noi.

Les implicacions i el significat del certificat.

ACOMPLIMENT DE LES FUNCIONS PARENTALS:

COMPETÈNCIES PARENTALS

Estratègies de control parental: pacte i negoaciació.

Millora de la comunicació mare-fill per la resolució de conflictes.

FULL DE COMPROMÍS

� OCUPACIÓ: programa ni-ni. Allà s’ocuparan de la inserció laboral i en tot cas, estarà uns mesos ocupat de 9-13h, dedicant-se a la formació i a conèixer diferents oficis.

� SESSIONS AMB LA MARE:� RESILIÈNCIA FAMILIAR: Les possibilitats del noi. Les implicacions i el significat del

certificat.

� HABILITATS PARENTALS: Estratègies de control parental de l’adolescènbcia: pacte i la negociació.

Previa: Hem d’implicar a la familia?

En funció del cas, hem d’implicar a la familia o no.

Gràcies,

Judit Ramos Pujol

Servei Municipal de Salut

Ajuntament de Vic

2013