HistòricsAíto García Reneses: 40 anys entre nosaltres

Turisme arbitralEl vestidor d’un àrbitre de la NBA

Medicina EsportivaEsport i arbitratge (part III)Les lesions més freqüents en l’arbitratge

PsicologiaBases del treball de l’equip arbitralUna reflexió sobre la tasca de l’auxiliar de taula

La Nostra GentArtur Auladell:Llegenda viva del basquetbol

Stage’08La concentració d’àrbitres més important del món

ESPECIAL STAGE’O8

Núm

. 3 -

Julio

l 200

8

INTERVALRevista del Comitè i l’Escola d’Àrbitres

Podemcomençarparlantde mi☞...

... em coneixeràS!

IMPRESSIÓ DIGITALIMPRESSIÓ ÒFSETCARTELLERIACERTIFICACIÓ DE COLORPDF CERTIFICATSPÀGINES WEBDISSENY GRÀFICIL·LUSTRACIÓRETOLACIÓIMATGE CORPORATIVAREVISTESFULLETSTARGETES....

MOLAGRAF, SL • Avinguda Meridiana, 230 • 08027 Barcelona • www.molagraf.es • produccion@molagraf.esTelèfon: 93 352 79 05 • Fax: 93 351 90 17

DIS

SEN

Y M

AN

OLO

JO

TTA

| B

ARC

ELO

NA

· 20

08

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8S

UM

AR

I

3

1 COBERTA

3 SUMARI

4 EDITORIAL

5 FORA DE BANDACultura Esportiva.

6-8 LA NOSTRA GENTArtur Auladell:

Llegenda viva del basquetbol.

9 VIVÉNCIES PERSONALSEl vestidor d’un àrbitre de la NBA.

10-13 HISTORICSAíto García Reneses: 40 anys entre nosaltres.

14-16 MEDICINA ESPORTIVA (III)Les lesions més freqüents en l’arbitratge.

17 STAGE 08La concentració d’àrbitres més gran del món.

18-19 PSICOLOGIABases del treball de l’equip arbitral.

Una reflexió sobre la tasca de l’auxiliar de taula.

20-23 FLASH INFORMATIU

24 CONTRACOBERTA

6

10

14

17

CONSELL DIRECTIU: José Luis García Vela, Óscar Carod, Joan Carles Mitjana i Jordi Anguera.EDITA: Federació Catalana de Basquetbol, Rambla Guipúscoa, 27, 08018 Barcelona. Tel.: 93 396 66 00, Fax: 93 323 77 60COORDINADOR: Jaume Olivés. CORRECTOR LINGÜÍSTIC: Anna Boada.CONSELL DE REDACCIÓ: Elisenda Capdevila, Lluís Espinosa, Javier Ezpeleta, José Luis Casamor, Toni Gordillo, Carlos García, Josep Pla, Oriol Solà, Albert Organista i Jaume Olivés.AGRAÏMENTS: Lluís Guirao Cano.DISSENY / MAQUETACIÓ: Molagraf, S.L.IMPRESSIÓ: Artes Gráficas Venus, S.L.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8E

DIT

OR

IAL

4

Tots junts fem camíTeniu per primera vegada la revista Interval impresa a les vostres mans i tant de bo elsarticles que hi trobeu despertin el vostre interès, siguin enriquidors i ens ajudin a totsa crear una comunitat més activa i enriquidora. Seguim aportant novetats, que enaquesta ocasió hem volgut que es corresponguin amb un disseny més agradable i unscontinguts encara més engrescadors. Si aconseguim que el major nombre de perso-nes possible hagi llegit i valorat positivament els articles presentats, ens donarem ple-nament per satisfets.

Ja som aquí de nou preparant la temporada 2008-2009, i després d’uns mesos “des-connectats” de partits, exàmens, “neveres” i xerrades, ens tornem a retrobar a l’stagede cada juliol. Aquest número és molt especial, és el primer cop que s’imprimeix i quepermetrà introduir i consolidar, més si cap, la nostra revista entre el nostre col.lectiuarbitral.

En aquest número parlarem amb un històric del bàsquet català, l’Aíto García Reneses,un madrileny que ja fa més de 40 anys que és entre nosaltres. Aquesta entrevista esva fer unes setmanes abans de deixar la Penya i convertirse en nou seleccionador na-cional, des d’ aquesta revista li desitgem la millor de les sorts en la propera olimpíadade Beijing 2008.

El nostre Doctor particular, en Lluís Guirao, ens explica les lesions més freqüents quepodem patir, si no ens cuidem xiulant cada cap de setmana.

En José Luis Casamor ens parla de la poca “Cultura esportiva” que ens trobem cadacap de setmana als camps d’arreu.

I parlem amb l’Artur Auladell , auxiliar de taula , que com ha jugador de basquetbol vaarribar a ser tot un mite als anys 50 i 60. Dos europeus, uns Jocs del Mediterrani i 28vegades internacional amb la selecció espanyola son un currículum prou interessantper fer-li un petit homenatge.

Us encoratjo a participar de ple en els artícles de l’ Interval, i a proposar-ne de nous, enel cas que els actuals no siguin del vostre interès. Crec que com col.lectiu hauríem decol.laborar i participar de manera activa. Esperant que aquesta revista us aporti quelcom de nou, us desitjo una bona temporada 2008-2009.

Jaume Olivés Mola Coordinador de la revista Interval

NOTA DEL CONSELL DE REDACTORS:

“Tingueu en compte que totes les referències fetes a “àrbitres” inclouen tots els membres del col·lectiu arbitral, aixòés, tant àrbitres com auxiliars de taula i tant homes com dones”.Per contactar amb el coordinador de la revista envieu un email a: jaume.interval@gmail.com

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8FO

RA

DE

BA

ND

A

5

Per a un cada vegada més nodrit grup d'afeccionatsa certs esports professionals, la denominada culturaesportiva consisteix en acudir a patolls als camps dejoc per a liquidar l’etanol de la zona, increpar els con-traris, insultar l'àrbitre i, eventualment, acabar a mas-tegots amb els seguidors rivals. Els més eixelebratspractiquen el tir al blanc sobre el cap del visitant,imaginem que amb la vetllada intenció d'adornarles xemeneies dels seus salons amb algun trofeu decaça. Després, no dubten en jactar-se d'aquestes ac-cions en tertúlies de bar exercitant l'únic esport queveritablement dominen: l'aixecament de copa de cer-vesa en barra lliure.

L'existència de tants galifardeus bípedes, el volumcranial dels quals no envejarien ni els nostres mésllunyans avantpassats homínids, il·lustra una preo-cupant involució d'algunes singularitats de l'espèciehumana. Aquests grupuscles es caracteritzen per unsimbolisme atàvic (un escut, uns colors) que tot i quedilueix classes socials i ideologies polítiques, és méspropi de primitives comunitats tribals que de mo-dernes societats occidentals.

És clar que aquest comportament no pot ser consi-derat cultura esportiva. Tampoc contribueixen a mi-llorar la situació les informacions esbiaixades de certsmitjans de comunicació, la tebior de les sancions fe-deratives, les bravates de massa jugadors, les aren-gues d'alguns entrenadors o les declaracions de de-terminats directius, especialistes a sufocar incendisamb gasolina. Tots ells haurien de ser els primers enaportar més seny i assossec.

Afortunadament, el bàsquet escapa, ara com ara, amoltes d'aquestes actituds, exceptuant aquella queestà irremeiablement associada al codi genètic ibè-ric: l'animadversió cap al col·lectiu arbitral. Per aques-tes terres, intentar fer comprendre que un àrbitre ésun element més del joc i no un potencial malfactorsembla, a priori, una batalla perduda.

Però vegem que ocorre en altres llocs. Ja que se'nsdóna tan bé copiar l'aliè, emulem l'exemple de laNBA. Allí, els equips són franquícies professionals in-tegrades per jugadors molt ben remunerats. Cadapartit representa una finestra a l'espectacle televisiui a l'oci familiar. Una errònia decisió arbitral pot per-judicar seriosament els interessos d'un club. Malgrattot, és més fàcil veure demostracions de força entreels propis jugadors que protestes contra les deci-sions, no necessàriament alienes al desencert, delsprofessionalitzats àrbitres nord-americans. Per laseva banda, el públic sol mantenir una envejable ac-titud respectuosa. Sigui o no producte de la mentali-tat anglosaxona, s'assumeix l'error com a part del joc.

Aquí, no. Aquí, l'equivocació d'un àrbitre es consideragairebé sempre intencionada. No és que l'àrbitre pu-gui ser mediocre, tenir un mal dia o, el més probable,no sancioni una infracció a les regles per la seva do-

lenta col·locació en pista. No. Ho fa a propòsit. Ens témania. El molt pocavergonya vol fastiguejar-nos,única i exclusivament. A nosaltres.

Si traslladem aquest pensament des del bàsquet d'e-lit cap a les lligues inferiors, on encara resulta méscomplicat entreveure motius esportius o polítics per aaquesta suposada intencionalitat, podem arribar a ni-vells veritablement paranoics. Fa uns mesos, un direc-tiu d'un club català m'assegurava que existia un per-secució arbitral contra el seu equip sènior. La sevaqueixa es basava en l'elevat nombre de faltes tècni-ques amb les quals eren sancionats setmanalment. Enun raonament extraordinàriament poc autocrític,aquest senyor argüia que ells es portaven molt bé i nofeien res de res. En els moments de major crispació,arribà a insinuar que hi havia una espècie de contu-berni entre designadors i informadors que, a l’uníson,instruíem l'àrbitre de torn perquè els perjudiqués.

Aitals comentaris, habituals en molts equips, demos-tren un notable mirar-se el propi melic. Com si els res-ponsables arbitrals de la FCBQ no tinguessin altra cosamillor a fer que publicar bàndols dirigits a caçadors derecompenses abillats de gris. Quina esotèrica idea duua pensar a aquest directiu que el món orbita al voltantd'un club els resultats del qual, en realitat, no tenen ma-jor transcendència i tot just interessen als directamentimplicats? S'ha preguntat que les faltes tècniques po-den ser degudes a comportaments impropis dels par-ticipants, de transgressions flagrants del reglamentde joc? No és més lògic pensar que l'origen del pro-blema no rau en els nois del xiulet?

Un cop més recordem que els àrbitres poden o no es-tar encertats en les seves decisions, però no perse-gueixen motivacions maquiavèl·liques. Resulta des-cabellat creure que acudiran als partits amb ideesmalintencionades. Tampoc són convidats a sopar perl'equip contrari quan finalitza el partit ni cap de lesfaules que abunden en alguns fòrums de discussiódisponibles en Internet. I, per descomptat, és una ideatotalment absurda pensar que, cada setmana, els àr-bitres designats per al partit passaran el testimoni dela suposada conspiració als següents companys i queaquests planificaran un nou pla d'assalt i enderroc.

Com ja he apuntat, trobar una solució que reverteixitotes aquestes opinions o conductes no és tasca fà-cil donada la idiosincràsia del país. Però, ja que parlemdel tema, heus aquí un bon punt de partida per a mo-dificar la nostra mentalitat: fomentem la CULTURA,així, amb majúscules i sense epítets. Ens aniria millora tots. Sens dubte.

Cultura esportiva

José Luis CasamorDoctor en Ciències GeològiquesProfessor de la Universitat de BarcelonaTècnic Arbitral de la FCBQ.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8LA

NO

STR

A G

EN

T

6

Artur Auladell:Llegenda viva del basquetbolEn aquest número especial de la revista Interval, vo-líem fer-li un merescut homenatge a una llegendaviva del nostre esport, l’Artur Auladell, que durantels anys 50 i 60 va ser un dels millors jugadors na-cionals i el precursor de les noves generacions quehan fet història al basquetbol al nostre país.

No passa cada dia, això d’adonar-se que tens uncompany auxiliar de taula que ha estat una figurarellevant del nostre esport. Durant l’entrevista queli vàrem fer al Joan Puig pel primer número d’a-questa revista el seu nom va sortir com a un delsdestacats en el nostre esport, ningú s’imagina queaquest gran home, tant per dins com per fora, haescrit amb lletres daurades la història del bàsquetnacional.

L’ Artur, ara arriba als camps sense fer soroll, senseser protagonista, ja ho ha sigut, ara veu i viu el bàs-quet d’una manera diferent, sense la pressió deguanyar, sense fer les maletes cada cap de set-mana per anar a jugar a Madrid o a Polònia. Fa tresanys que va voler tornar a sentir l’emoció del bàs-quet, però ara com auxiliar de taula.

Ja feia anys que col·laborava fent les actes en elspartits de promoció al club on jugava el seu fill , U.E.Mataró, i en un d’aquells partits va coincidir amb unvell rival i amic, en Joan Puig, que li va comentar ques’apuntés a un dels cursets d’auxiliars de taula quefa el Comitè d’Àrbitres durant l’any. I així ho va fer.

Al seus 69 anys torna a moltes de les pistes on ellha jugat, on es va guanyar l’admiració dels seusrival i l’estima dels seus afeccionats.

Durant més de vint anys ha jugat a la màxima di-visió del basquetbol estatal i ha jugat més de 28vegades amb la selecció espanyola, inclosos dosCampionats d’Europa i uns Jocs del Mediterrani, onva guanyar la medalla d’argent.

Va començar a jugar a bàsquet quasi de rebot, alpati de la seva escola hi van col·locar unes cistellesde bàsquet i els seus companys el cridaven per ajugar, ja que era el més alt de tots. Gràcies a la sevaalçada va començar a destacar com a gran defen-sor i rebotejador.

Als 19 anys el va fitxar la Penya, després de rebutjarmoltes ofertes d’importants clubs, un d’ells elBarça, que es va quedar sense fitxar-lo perquè no lipagava els desplaçaments a casa seva, a Mataró.

Des de l’any 1957 fins al 1964 va formar part d’undels millors equips d’Espanya, on va aconseguir 3sots-campionats de lliga, (el Reial Madrid en aque-lla època era un rival imbatible) i una Copa del Ge-neralísimo (actual Copa del Rei), precisamentcontra el gran rival de l’època, el Madrid, l’any 1958.

El fet d’haver perdut la Lliga en el darrer moment,havia deixat un mal regust de boca a la famíliaverd-i-negra i a Badalona. Però la temporada no s’a-cabava amb la disputa de la Lliga Nacional, sinóque encara quedava el Campionat d’Espanya que,fins aleshores, tants èxits havia portat al Joventut.

La fase final disputada a Saragossa a la pista delC.N.Helios, enfrontà la Penya contra el Real ClubNáutico de Tenerife i a semifinals els sabadellencsde l’Orillo Verde que van caure derrotats davant unJoventut (48-38), que tindria com a rival a la finalel Real Madrid C.F.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8LA

NO

STR

A G

EN

T

7

Malgrat el gèlid vent (estrany, tenint en compteque era el mes de juny) que bufava des del Mon-cayo, la Penya no es va deixar intimidar pel totpo-derós Real Madrid C.F. i a la primera part dominavaper un clar 32-25.

A la segona part el Madrid va anar retallant dis-tàncies fins a situar-se en un 62-48 que situava enremotes les possibilitats de la Penya de guanyar eltítol coper. Els verd-i-negres s’ho van creure i enuna trepidant pressió a tota la pista van aconse-guir situar-se a només dos punts dels madridistes:62-60.

El Madrid estava totalment enfonsat i el Joventuten va tenir prou amb una mica de cap i tranquil·litatper emportar-se la seva quarta Copa. Totes guanya-des davant el Club de Futbol de Madrid.

Els protagonistes i anotadors d’aquella final forenaquests:

JOVENTUT: Brunet (28), Parra (17), Masferrer (4), Auladell (12), Enseñat (13), Carbonell, Ballester,Bassó, Granados, Utrillas i Escutié.

REAL MADRID C.F.: Hernández (15), Brindle (20),Báez (18), Trujillano (6), Alfonso Martínez (10), He-rreros, “Nene González”, J.L.Martínez, Puig i Sañudo.

Després d’acabar la seva etapa a la Penya, l’ Artur, vatornar a casa, a defensar els colors del Mataró du-rant 3 temporades, durant les quals coincideix ambun altre mite del bàsquet català, l’entrenador An-toni Serra, que després acabaria entrenant a laPenya i al Barça.

La seva experiència ajuda al club a consolidar-se ala màxima categoria amb un dels equips més jovesde la lliga.

Quan ja té pensada l’hora de plegar, ja que alesho-res té 41 anys, li arriba una il·lusionant oferta, el Pineda està preparant un equip per pujar a 1a Di-visió i compten amb ell per aconseguir-ho.

El club li va pagar 300.000 pessetes amb regals deboda en concepte de fitxa i aquesta fou la primeravegada que l’Artur va cobrar diners per jugar, ja que

el bàsquet en aquella època era totalment ama-teur.Durant les seves etapes anteriors a la Penya ,alMataró i a la selecció espanyola, només els paga-ven els dinars i els desplaçaments.

Després de dues temporades, la 1971-72, el Pineda,per fi, va aconseguir l’anhelat ascens.

Quan es va retirar l’any 1975 va deixar al Pineda a1a Divisió. Fou una cloenda magnífica a la seva vidaesportiva, com a jugador havia demostrat al mónque seguia rendint a un excel·lent nivell.

Dels seus millors records com a jugador, destaca laCopa del Rei guanyada al millor Reial Madrid de l’època i la medalla d’argent als Jocs del Medite-

Jocs del Mediterrani a Beirut, 1959l’Artur, el primer de l’esquerra i al centre de l’imatge amb la pilota

als peus, el malaurat António Díaz Miguel.

Els jugadors de la Penya cel.lebrant el títol de Copa del Generalísimo, 1958

rrani i, sens dubte, tots els anys en què va defensar elscolors de la Penya, equip que porta dins del seu cor.

Va coincidir a la pista amb els mites més “medià-tics” com Nino Buscató, Moncho Molsalve, Emi-liano Rodríguez, Lolo Sainz, entrenador de ReialMadrid, Penya i la Selecció Espanyola i Antonio DíazMiguel, el més gran dels seleccionadors espanyols,que va aconseguir, entre altres la medalla d’argentals Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i que va morirfa pocs anys, i moltes més primeres espases delbàsquet espanyol i català.

Des de la revista Interval, li hem volgut rendir unhomenatge a un home que ho ha donat tot pelbàsquet català i espanyol i que encara ens aportala seva qualitat humana cada cap de setmana a lespistes de Catalunya.

Una forta abraçada, amic Artur.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8LA

NO

STR

A G

EN

T

8

Jaume Olivés (144)Auxiliar de Taula iCoordinador de la Revista Interval.

1959 EUROPEU D’ESTAMBUL 15º POSICIÓ

EQUIP

3 ALFONSO MARTÍNEZ4 JOSÉ LUIS MARTÍNEZ5 FRANCISCO CAPEL6 JORGE PARRA7 JOAQUÍN HERNANDEZ8 JOSE LLUIS CORTÉS9 JOSÉ BRUNET10 EMILIANO RODRÍGUEZ11 JUAN CANALS12 NINO BUSCATÓ13 FRANCISCO BORRELL14 ARTUR AULADELL

Entrenador: Eduardo Kucharski

1963 EUROPEU DE WROCLAW7º POSICIÓ

EQUIP

4 J.A. MARTÍNEZ ARROYO5 MONCHO MONSALVE6 MIGUEL GONZÁLEZ7 JESÚS CODINA8 JOSE LLUIS CORTÉS9 ARTUR AULADELL10 EMILIANO RODRÍGUEZ11 CARLOS SEVILLANO12 ALFONSO MARTÍNEZ13 NINO BUSCATÓ14 LOLO SAINZ15 JOSÉ RAMÓN RAMOS

Entrenador: Joaquín Hernández

Artur Auladell Alfaro.

Neix a Mataró el 2 de desembre de 1938.

Alçada: 192 cm

Posició: 5 (Pívot)

Trajectòria com a jugador

Joventut Badalona 1a Divisió (ACB) 1957-1964

Mataró CE 1a Divisió (ACB) 1965-1968

Pineda UDR 2a Divisió 1969-1971

Pineda UDR 1a Divisió (ACB) 1972-1975

Selecció Espanyola

28 vegades internacional

Eurobasket, 1959 - Istambul (Turquia)

Jocs del Mediterrani, 1959 - Beirut (Líban)

Eurobasket, 1963 - Wroclaw (Polònia)

Palmarès

3 Sots campionats de la lliga: 1957-58, 1959-60,1961-62.

1 Copa del “Generalísimo” (Actual Copa del Rei): 1958.

Jocs del Mediterrani: 1959 (Medalla d’Argent).

Europeu de Wroclaw (Polònia), 1963

EQUIPS DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA QUE VA PARTICIPAR

L’ ARTUR AULADELL

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8V

IVÈ

NC

IES

PE

RS

ON

ALS

9

Alguns de nosaltres hem tingut la sort de poderdisfrutar de la presència d’un exàrbitre de la NBAcom és en Tommy Nuñez. Un personatge tan sim-pàtic i amable com bon àrbitre.

En el decurs de les seves xerrades tècniques, sem-pre incloïa infinitat d’anècdotes personals de quanera àrbitre en actiu. De fet, aquelles vivències enstransportaven mentalment, en algun moment, aun vestidor d’àrbitre de la NBA. Pocs són els privi-liegats que poden dir que hi han estat dins. El nos-tre Director Tècnic és un d’aquest i amb aquesteslínies us voldríem “enviar” a viure aquesta expe-riència.

El vestidor de l’àrbitre de l’Staples Center de LosAngeles té un membre de seguretat privada a laporta durant les hores prèvies al partit, durant elpartit i fins que marxa amb el taxi corresponent.

Vaig tenir l’oportunitat d’entrar en aquest vestidoral final d’un partit entre els Lakers i Indiana la tem-porada passada. Tenia el DVD de criteri arbitral i al-gunes coses més per oferir als nostres “col·legues”,per tant, vaig preguntar al de seguretat i en 2 mi-nuts entrava dins del vestidor.

Per començar, l’espai tan gran és el que més cridal’atenció. Ja sabem que als EEUU tot està fet des-proporcionadament gran, però era com un vesti-dor d’equip de qualsevol dels pavellons quevisitem cada setmana.

Hi ha una bicicleta estàtica que em van explicar lafeien servir per escalfar. Ells no surten a córrer perla pista, ni pels passadissos. Escalfen al mateix ves-tidor on tambè hi ha una zona d’estiraments ambmatalassos al terra.

Tenen un tauleta amb fruita fresca i begudes iso-tòniques a una nevera de tipus mini-bar d’hotel iuna gran galleda plena de bosses de gel.

El gel, segons em van explicar, és per quan acabenel partit i estan tan dolorits que necessiten el gelper calmar inflamacions. Carai!! Com estan

aquests àrbitres. El cert és que l’experiència és ungrau molt valuós a la NBA i és molt normal que elsàrbitres no arribin fins als 35 ó 40 anys a la lliga,per la qual cosa, parlem d’àrbitres que s’han decuidar bastant.

També tenen un tele penjada a la paret on hi fanconstantment partits d’altres companys i que ser-veix per comentar jugades.

Al cap d’una estona de parlar amb ells, va entrarun informador del seu partit amb el DVD d’allòque havien pitat i allà mateix van poder veure al-gunes de les jugades que eren per comentar. Erenuns àrbitres com tots nosaltres que feien comen-taris sobre el partit i si que aquest m’ha dit tal i joli he contestat tal.

Quan estava a punt de marxar, també van arribarels àrbitres que havien xiulat el partit que s’haviajugat hores abans que era de la lliga de desenvolu-pament professional, D-League. Havien jugat LosAngeles D-fenders amb molt poc públic, per cert, iallà es van quedar fent la xerrada post-partit.

Comentaven que després havien de tornar a l’ho-tel i l’endemà a primera hora agafaven un vol capa diferents llocs. No són trios d’àrbitres fixes, fanles rotacions com a la lliga ACB, però de vegadesestan 1 ó 2 setmanes sense tornar a casa.

Sense cap mena de dubte, ser professional a lalliga americana és al màxim a que pot arribarqualsevol àrbitre, però també és ben cert, que laseva vida durant els 9 mesos de competició és unafeina molt dura i amb molt de sacrifi.

El vestidor d’un àrbitre de la NBA

Toni Gordillo (1361)LLicenciat en Educació Físicaper l'INEFC Barcelona

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8H

ISTÒ

RIC

S

10

“Aíto” García Reneses, nascut a Madrid el 20 de des-embre de 1946, ha esdevingut tot un referent per albàsquet espanyol i europeu. Als 26 anys ja entre-nava al Cotonificio i la seva filosofia del bàsquet varevolucionar molts conceptes que avui dia són in-discutibles. Després del seu pas pel FC Barcelona i elJoventut de Badalona ningú dubta que ha marcati segueix marcant una època en aquests dos clubs ien tot el bàsquet nacional. El seu millor aval: 9 Lli-gues ACB, 5 Copes del Rei, 1 Recopa, 2 Copes Korac i 1Copa ULEB entre d’altres títols. El currículum mésbrillant d’un entrenador espanyol en actiu. Per alcol·lectiu arbitral és una figura molt respectada pelseu gran coneixement d’aquest esport en tots elsseus aspectes, molt especialment pel que fa al re-glament i la seva aplicació. El passat 7 d’abril va acu-dir novament a una trobada entre entrenadors iàrbitres, celebrada a la Sala d’Actes de la FCBQ, ons’hi varen explicar tots els conceptes i criteris sobreles “passes”.

- És sabut del seu profund coneixement del regla-ment, el seu interès per les novetats i especial-ment per l’aplicació de criteris arbitrals. Disposard’aquests coneixements li pot donar avantatgesobre altres entrenadors?

En primer lloc he de dir que m’agrada tot el temarelacionat amb l’arbitratge, les regles i la seva apli-cació. En segon lloc, ara sé menys d’arbitratge iamb menys meticulositat que abans perquè hedecidit no aprofundir tant ja que només serveixper enfadar-se. Quan veus que l’aplicació es fa alrevés, en qüestió d’apreciació, t’enfades moltíssim.Però he de dir que m’agrada i que em sembla lògici interessant el fet d’ensenyar als jugadors el co-neixement profund del reglament.

- Sabem de la seva assistència contínua a reunionson s’estableixen criteris sobre aspectes del regla-ment a la Federació Catalana de Basquetbol. Perexemple la més recent va ser sobre les passes. Perquè no està més extesa aquesta pràctica entre al-tres entrenadors d’elit?

Doncs, no ho sé. Deu ser perquè no els varen coin-cidir els horaris per poder assistir-hi, però la veritatés que tot va estar molt ben desenvolupat. Moltben explicat, amb les paraules adequades, que devegades són difícils de trobar, i inclús divertit. Sin-cerament em sorprèn que no hi vinguessin, peròsuposo que és que no hi van poder assistir.

- És conscient de la repercussió que va tenir entreel col·lectiu arbitral l’acció de tocar amb la mà oparar amb el pit sobre el concepte de control de pi-lota i la disparitat de criteris sobre la mateixaacció?

És evident que sempre hi ha disparitat de criterisi que pot haver-hi algú que entengui que hi hacontrol, però també és veritat que en el reglamentes defineix què és el control de pilota i a mi allòque m’agrada és que es respecti el reglament. Siara imaginàriament prenem un criteri de dir unacosa que va en contra del reglament, aquest cri-teri no tindria cap sentit. El que s’ha de fer és can-viar el reglament. També és veritat que molta gentté el seu ideari de regles: “A mi m’agradaria queaixò no fos falta d’atac”, però “el m’agradaria” s’hade proposar i lluitar per incloure’l en el reglament.Mentre no hi figuri estan en un error tots aquellsque defenen el seu propi estil de bàsquet quan enrealitat s’han d’acceptar les regles que ja tenim.

Aíto García Reneses

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8H

ISTÒ

RIC

S

11

- Des del punt de vista de l’entrenador, com veu laintroducció de l’acta digital a l’ACB?

De moment no ens aporta res d’especial, encaraque cal reconèixer que amb l’ACB estem molt benacostumats i que ha avançat respecte a pràctica-ment tot el bàsquet mundial. Quan no hi ets pre-sent, poder seguir en directe els marcadors, elspartits acció per acció ... tot això és un avenç real-ment espectacular. L’acta digital s’incorporarà aaquests avenços, però de moment no ho he notat.

- Aquesta temporada han sigut evidents els pro-blemes amb el “Precision Time System”. El cronò-metre no s’ha aturat amb la xiulada de l’àrbitre os’ha accionat accidentalment, la qual cosa ha pro-vocat problemes amb el temps transcorregut.Creu que són beneficioses aquestes innovacions oel perjudici que poden provocar les fa innecessà-ries?

No ens podem negar al progrés i aquest, al prin-cipi, té alguns problemes. Ja ningú es recorda de lamaneta per baixar la finestra del cotxe. En canvi, alprincipi, ningú la volia per si s’espatllava l’electrò-nica i es quedava obert el cotxe. Ara però, sí és ve-ritat que mentre convisquem amb la novetat, ambels errors s’ha de tenir de tenir una mica de criteri.Concretament si hi ha un temps mort i queden 2,8segons i els dos equips preparen com jugar aquesttemps de joc, no es comprèn que entre els àrbitresi els components de la taula no siguin capaços dedir quant queda, si 2,8, 2,7 ó 3,2 ... no, 0 segons. Permi va ser absolutament sorprenent. I per rematar-ho vàrem treure de fons ... És a dir, amb l’avenç éslògic que hi puguin haver errades com, per exem-ple, amb el xiulet intel·ligent, quan hi ha ones ex-ternes que interfereixen donen molts problemes... però per solucionar-los s’ha d’establir un criteri,ja que tenim un comissari, un cronometrador ... itres àrbitres.

- Ha estat en els dos equips més importants de Ca-talunya i a més durant les seves etapes més bri-llants. És diferent la perspectiva des d’un club on elseu actiu principal és el futbol de l’altre on la de-dicació és exclusiva al bàsquet?

Crec que és un factor determinant qui és el presi-dent del club en aquell moment. El Barça és unclub de futbol bàsicament, però també té moltesdisciplines. Quan un president, com fou el cas deNúñez, a qui li agrada el bàsquet i li dóna suport

fermament, contribueix a que la seva estructurasigui la d’un equip de bàsquet. En altres èpoques,com per exemple, quan jo era jugador, el club trac-tava totes les seccions per un igual. Una secretàriaportava l’handbol, el bàsquet, el voleibol, etc. Eninstitucions com el Barça i el Real Madrid, quanexisteix una cura i una atenció amb la secció debàsquet per part de la directiva i del president, re-verteix molt positivament en el propi equip i enaquest esport en general.

- Aquesta cura i atenció es tradueix en molts casosen un major pressupost dels equips clàssics delbàsquet. Si no hi ha títols ni resultats esdevé unfracàs aquesta inversió tan important?

Alguna vegada pot passar que la inversió no surtibé, però el que crec fonamental és que la Junta Di-rectiva consideri important el bàsquet i no comuna disciplina més. Els diners no són tan decisiuscom sembla. Per exemple, a l’època de Núñez vo-líem fitxar el Sabonis i quan dic que volíem em re-fereixo al president de la secció, al president delclub i a l’entrenador. No obstant això el Sabonis vafitxar pel Madrid perquè nosaltres no hi vàrem en-trar. Per què? Perquè Núñez va considerar que noera pels diners sinó que al club no li convenia tenirun jugador que cobrés més que alguns futbolis-tes, cosa que li podria haver creat problemes. I ellestava defenent la secció de bàsquet i estava de-fenent el club de la manera que considerava mésoportuna. Per això sovint disposar de diners no éstan significatiu sinó tenir una idea i estimar l’es-port en qüestió, que en aquest cas és el bàsquet.

- Les canteres del Barça i Penya ha donat una sèriede jugadors que han superat, cosa que semblavaimpossible, a mites com Solozábal, Epi, Sibilio, Jo-fresa, Margall, Villacampa. Els Gasol, Navarro, RaúlLópez, Rudy Fernández o Ricky Rubio han arribat acotes impensables fa dues dècades. Creu que hi hapossibilitat de millora? Poden arribar jugadors queels superin o pertanyin a una generació única?

Segur que vindran noves generacions, el que nosabem és quan. Ara a la base hi ha jugadors ambtalent, amb alçada, amb força, amb interès però ésmolt difícil saber-ne la seva evolució a la part final,especialment el moment d’incorporar-se al primerequip, per exemple. Tota la feina de cantera benfeta sempre produeix jugadors, però no sempre pri-meres figures.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8H

ISTÒ

RIC

S

12

- Vostè fou un pioner en la rotació de jugadors, es-sent un concepte pel qual fou molt criticat. Què lisembla que ara s’hagi extès entre tots els equipsd’elit?

És lògic que quan la gent està acostumada a veureuna cosa, si no hi entén gaire, critiqui tot allò quees fa d’una altra manera. (“just quan fica la ciste-lla, el canvia”). S’entén que en el seu temps no hoentenguessin i ho poguessin criticar. Ara, d’aquí apassar a utilitzar aquest tema com un atac per-manent i després, quan s’adonen que tots elsequips, 15 ó 20 anys després, utilitzen aquesta ro-tació, segueixin en aquesta línia, el mínim que po-drien fer és reconsiderar la seva errada.

- Què és el més important que aporta la rotació al’equip?

La part més important de totes no és que partici-pin tots els jugadors i altres components en el mo-ment d’una lesió o per rodar a un integrant quenormalment no jugaria. El més important és ele-var el nivell d’activitat al camp. És a dir, que un ju-gador no es prengui un descans a la pista. Si tu fasles rotacions i els jugadors segueixen jugant almateix ritme, les rotacions no són beneficioses.Ho són fonamentalment quan el jugador estàcansat i el que el substitueix eleva la intensitat delritme de l’equip.

- Vostè va denunciar fa alguns anys que el nivell dela NBA no era el mateix des de feia un parell de dè-cades. Que les distàncies no existien. Creu que l’es-cassa qualitat dels partits d’aquesta temporada ila fama que exerceixen molts jugadors europeus liestà donant la raó?

Tots admiràvem molt la NBA fa bastants anys. Eraun mirall, però últimament ja no és així, ni molt

menys, encara que segueix tenint la mateixa re-percussió que abans. Això és producte de la sevareputació i de la seva gran mercadotècnia. La pro-paganda que es genera al seu voltant no li corres-pon. Fa anys aquests mateixos comentaris esvaren titllar de sacrilegi i varen ser aprofitats percriticar la meva persona.

- Als seus 61 anys ha aconseguit tots els títols a ni-vell nacional i europeu, però segueix havent-hi unassignatura pendent...

Sí, la Copa d’Europa. He fregat aquest títol ennombroses ocasions (7 Finals Four) però no s’haaconseguit materialitzar. El que no deixa de sercuriós és que ara s’està lloant com un gran triomfel fet que el Tau Vitòria s’hagi plantat en quatreocasions consecutives a la Final Four. I clar que témèrit, però aquesta circumstància la vàrem acon-seguir amb continuïtat durant una època deter-minada encara que la no consecució final del títolva servir d’excusa per arremetre amb crítiquescontra l’entrenador i l’equip i a titllar de fracàs lanostra presència entre els quatre millors. La gentestà molt acostumada a jutjar-te en funció de siguanyes o perds. Jo, en canvi, jutjo si l’equip dónael màxim del seu nivell o no ho fa. El fet d’estardisputant els títols és reflex de que estàs fent béla teva feina.

- Però pot dir que moralment fou declarat vence-dor de la infausta final de París de 1996 contra elPanathinaikos i aquell tap il·legal de Vrankovik...

És cert que posteriorment els dos àrbitres varenadmetre la seva errada i que hi ha un documentoficial de reconeixement per part de la FIBA Eu-ropa, però tot això no va servir per aconseguir eltítol.

- Encara que els últims títols han demostrat quesap guanyar perfectament aquest tipus de for-mats, en la seva etapa blaugrana fou acusat de nosaber dirigir l’equip en les Final Four. El majorexemple és la Final Four que va guanyar la Penyaeliminant al Barça en semifinals a base d’una plujade triples del seu actual president i de Tomàs Jo-fresa. Els seus crítics el van acusar de manteniruna defensa zonal malgrat que els seus propis ju-gadors li sol·licitaven el canvi a individual ...

Crec que no fou la raó fonamental i que encaraque hagués canviat la defensa a individual tam-

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8

13

poc ens hagués garantit evitar la derrota. És veri-tat que la premsa va insistir en aquests motiusperò no és cert que els jugadors em demanessinel canvi defensiu. Es va aprofitar per carregar con-tra la meva persona quan les raons de la derrotaeren molt més complexes.

- He arribat a llegir que el títols que més valoravaera el Campionat d’Espanya, essent jugador juve-nil...

Sí, és cert. A allò que em referia amb aquesta in-terpretació és que, malgrat la seva escassa reper-cussió pública, aquell Campionat d’Espanya foumolt important per mi personalment i com a es-portista. Tots els títols són importants i cadascunté molta importància en aquell moment.

- Moltes gràcies per la seva amabilitat, senyor Gar-cía Reneses. Espero que ens seguirem veient du-rant molts anys als camps de l’ACB.

Alejandro “Aíto” García Reneses.

Neix a Madrid el 20 de desembre de 1946.

Trajectòria com a jugador1963-1968 : Estudiantes.1968-1973 : FC Barcelona.Internacional amb la Selección Nacional Junior.

Trajectòria com a seleccionadorSeleccionador Nacional Juvenil d’ Espanya: 1976 -1980.Seleccionador Nacional Junior d’ Espanya.Seleccionador Europeu varies vegades.Seleccionador Nacional: des de Juny de 2008.

Trajectòria com a entrenadorCírculo Católico de Badalona: 1973-1976.Cotonificio de Badalona: 1976-1983.CB Joventut de Badalona: 1983-1985.FC Barcelona: 1985-1990: Entrenador. 1990-1992: General Manager1992-1997: Entrenador.1998-2001 : Entrenador.CB Joventut de Badalona: Des del juliol de 2003 fins almaig de 2008

Palmarès

Amb el FC Barcelona:

9 Liga ACB: 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990,

1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999 i 2000-2001.

4 Copa del Rei: 1986-1987, 1987-1988, 1993-1994 i 2000-2001.

1 Copa Príncipe de Asturias: 1987-1988.

1 Recopa de Europa: 1985-1986.

2 Copa Korac: 1986-1987 i 1998-1999.

Amb el CB Joventut de Badalona:

1 Copa del Rei: 2007-2008.

1 Copa FIBA Eurocup: 2005-2006.

1 Copa ULEB: 2007-2008.

Distincions personals com a entrenador

Millor entrenador de l’any: 1975-76, 1989-90 i 2005-06.

Entrenador l’ ACB All Star de Don Benito-86.

Entrenador l’ ACB All Star de Zaragoza-88.

Entrenador de l’equip ACB en el ULEB All-Star de Valencia-94.

HIS

TÒR

ICS

Lluís Espinosa

Jaume Olivés (144)Auxiliar de Taula iCoordinador de la Revista Interval.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8M

ED

ICIN

A E

SP

OR

TIV

A

14

Lesions més freqüents en l’arbitratgeEn els dos articles anteriors es va comentar la im-portància que té la definició d’esportista de l’àrbi-tre de bàsquet i com les lesions ens poden afectaren la mateixa manera que un jugador. Al llarg de latemporada, un àrbitre de bàsquet xiula una quan-titat important de partits i realitza entrenamentsdurant tot l’any. És per aquest motiu que fre-qüentment patirem algun tipus de lesió, més omenys important, que requerirà d’un tractamentespecífic.

Les lesions que un àrbitre pot patir al llarg de latemporada poden ser agudes o cròniques. Cadas-cuna d’elles es deu a causants diferents i tant laprevenció com el tractament són diferents. Enaquest article descriuen els tipus i localitzacionsde les lesions més freqüents, així com els tracta-ments més adients.

Les lesions agudes es produeixen durant l’activitatfísica, ja sigui durant el transcurs del partit o du-rant els entrenaments. Podem dividir-les en:

- lesions musculars- lesions lligamentoses- lesions tendinoses- lesions òssies

La clínica que l’àrbitre nota durant la lesió és dedolor agut, invalidant, que no permet continuar elpartit o entrenament. Quan la lesió és per una rup-tura muscular o tendinosa, es nota el “signe de lapedrada”, és dir, es nota com si haguessin llançatuna pedra contra la zona que ens fa mal.

Les lesions musculars es localitzen habitualmenten les extremitats inferiors i poden ser de diferentgravetat (estrebada, ruptura parcial o rupturatotal). Els grups afectats són: adductors, isquioti-bials, bessons i soli:

- Abductors. Són els músculs localitzats en la carainterna de la cama. La seva funció principal és l’a-proximació de la cama a la contralateral. Per tant,la lesió es produirà en els moviments laterals del’àrbitre.- Isquiotibials. Són els músculs localitzats en la

cara posterior de la cama. La seva funció és la fle-xió de genoll. Tenim isquios interns i externs. Lalesió es produeix durant l’ inici d’un esprint.- Bessons i soli: Són músculs localitzats en el pan-xell de la cama. El soli és més profund que els bes-sons. La seva funció és la flexió plantar del peu. Lalesió es produeix en l’ inici d’un esprint o en la fre-nada brusca al final.

Les lesions lligamentoses poden estar localitzadesen el genoll o turmell. Poden ser esquinços grau I(elongacions), II (ruptura parcial) o III (ruptura total):

- Genoll: tenim el lligament lateral extern i l’intern.El més freqüent és la lesió de l’extern.- Turmell: també tenim lligament en el cantó externi intern. També és més freqüent en la cara externa.

Les lesions tendinoses agudes poden ser per rupturaparcial o total del tendó. Les localitzacions més fre-qüents són: tendó rotulià, tibial posterior i Aquil·les:

Lesió musculatura isquiotibial.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8M

ED

ICIN

A E

SP

OR

TIV

A

15

- Tendó rotulià. És el tendó ubicat en la cara anteriordel genoll. És poc freqüent que es trenqui de formaaguda. Habitualment l’àrbitre té una historia detendinosi crònica.- Tendó de Aquil·les. És el tendó de la cara posteriordel turmell. És el més freqüent. L’àrbitre nota el“signe de la pedrada”.

El tractament inicial que hem de realitzar davantuna lesió aguda és:

- repòs esportiu (no continuar el partit o l’entrenament).- compressió (mitjançant un embenat que evitaque l’hematoma evolucioni i limita la mobilitat).- Gel (amb efecte antiinflamatori. Es recomanentandes de 15 minuts cada hora el més freqüent-ment possible)- Elevació (aixecar l’extremitat lesionada per evitarafavorir la inflamació).

Les lesions cròniques no es produeixen sobtada-ment. Són degudes a sobrecàrregues, males pos-tures, entrenaments mal estructurats, etc. Elsprincipals causants de les lesions cròniques són:

- nombre de partits realitzats durant la temporada.- manca de descans.- nutrició inadequada.- sabatilles no adients per a l’esport que estem realitzant.

Els tipus de lesions cròniques que podem patir mesfreqüents són:

- Tendinopaties: les localitzacions més habitualssón la rotuliana i l’aquil·lea.

- Condropaties: es tracta de lesions de sobrecàrregaubicades en el genoll (ròtula) o turmell. - Síndromes compartimentals.

La prevenció de les lesions, tant agudes com cròni-ques, passa per realitzar un bon escalfament. Elsobjectius de l’escalfament són:

- prevenció les lesions.- ser un mitjà de preparació del cos fisiològica i psi-cològica per a la activitat física.

L’escalfament s’entén com una sèrie d’exercicis pre-vis a l’esforç que realitzarem. En estudis realitzatses demostra que es necessita més força i estira-ment per trencar una fibra muscular escalfada quefreda. També és útil per reduir o evitar el dolor mus-cular.

Calen 15 - 30 minuts d’escalfament gradual per pre-parar al cos per l’exercici posterior, encara que exis-teixen variacions individuals. Amb els anys, hauremd’augmentar el temps d’escalfament a l’igual quesi la temperatura del lloc on fem l’exercici és baixa.

Lesions mes habituals del tendó d’Aquiles.

Trencament

Tendinitis

Bursitis

Fractura d’estrés del segon metatarsià del peu.

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8M

ED

ICIN

A E

SP

OR

TIV

A

16

Lluis Guirao CanoMetge Especialista en Medicina Física i RehabilitacióÀrbitre de la lliga ACB i InternacionalProfessor de regles de jocProfessor de la Universitat de Barcelona, (Escola Professional de Medicina de l’Esport).

En conclusió, les lesions que un àrbitre de bàsquetpot patir estan localitzades habitualment en lesextremitats inferiors. Poden ser agudes (invali-dants) o cròniques (causats per sobrecàrregues). Lamanera més fàcil d’evitar les lesions són les de re-alitzar un bon escalfament previ a l’inici del partit,realitzar estiraments abans i després i utilitzarunes sabatilles adients.

Taula 1. Causes de lesions esportives

Desequilibri muscular.Incoordinació.Alteració de la força lligamentosa o tendinosa.Resistència muscular insuficient.Manca de flexibilitat.Superfície d’entrenament defectuós.Calçat esportiu inadecuat

Taula 2. Fases de l’escalfament

1. GENERAL

1. Activitats que produeixen escalfament del cos,sense relació amb l’esport que es desenvolupa.2. Córrer, estiraments graduals i exercicis generals.Llargs i intensos per augmentar la temperaturadels teixits sense cansament.

2. ESPECÍFIC

1. Relacionats amb l’esport a fer.2. Inici moderat i augmentar progressivament.3. Els beneficis perduren uns 45 min, recomanats 15minuts fins a l’inici de l’esport.

Taula 3. Com estirar?

1. Primer escalfar.2. Iniciar estirament suau: 20 segons.3. Concentrar-se en la regió muscular a estirar.4. Avançar a estirament moderat: 20 segons.5. Anar respirant lenta i rítmicament.6. Eviteu estirament brusc i dolorós.

Una temporada més, i com sempre al voltant d’a-questes dates, el Centre d’Alt Rendiment (CAR) deSant Cugat del Vallès acull, aquest dissabte 19 dejuliol, a partir de les 8.45 hores, el ja tradicionalStage d’Àrbitres.

Aquest és un dia dedicat única i exclusivament alsdiferents àrbitres i auxiliars de taula de l’estamentarbitral català. Es tenen previstes tot un seguit dexerrades de caire tant informatiu com formatiu,tests, enquestes, visionat de partits i alguna o altramenció als membres més destacats del col·lectiu,entre d’altres interessants propostes.

L’Stage esdevé un dia de convivència entre tots elsmembres de l’estament arbitral que es retrobarande nou. Uns membres que any rere any són unapeça clau del basquetbol. D’aquesta manera, àrbi-tres, auxiliars de taula, informadors, coordinadors,tècnics i directius d’arreu de Catalunya comparti-ran una edició més d’aquesta trobada entorn a l’ar-bitratge. Durant l’Stage està previst dur a terme unbalanç de la temporada anterior 2007-08 i tambés’informarà dels nous objectius del Comitè de caraa la nova temporada 2008-09.

Durant les setmanes prèvies a l’Stage, un grup depersones treballa perquè l’organització de l’esde-veniment sigui un èxit i es dedica a unificar criterismitjançant les direrents xerrades i activitats pro-posades a càrrec dels diferents professors d’alt ni-vell que formen part del nostre col·lectiu.Comentar-vos també que hi haurà lloc per a la tra-dicional fotografia, per categories, de tots els àrbi-tres del Comitè i d’Escola i dels auxiliars de taula.Les fotografies, com cada any, es penjaran a la webde la Federació.

L’Stage d’Àrbitres 2008 buscarà, una edició més, su-perar el rècord d’assistents com ja anem superantany rere any. Tot això, gràcies a una excel·lent orga-nització que, una vegada més, obsequiarà amb unregal els membres del col·lectiu arbitral català pre-sents. Prop de 700 persones que es reuniran entorna l’arbitratge català en una de les trobades més im-portants del territori nacional i internacional.

Per últim, cal dir que organitzar aquest esdeveni-ment suposa un important esforç, tant humà comeconòmic. Aconseguir reunir un col·lectiu d’unes700 persones, probablement la major concentra-ció arbitral del planeta, no és una tasca gens fàcil.Així doncs, enhorabona a tothom i sort per la pro-pera temporada 2008-2009 !!!

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8ST

AG

E ‘

08

17

La concentració d’àrbitres mésimportant del món

Javier Ezpeleta (1242)

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8P

SIC

OLO

GIA

18

Bases del treball de l’equip arbitralUna reflexió sobre la tasca de l’auxiliar de taula

Si la psicologia de l’esport dedica molt poca atencióa l’arbitratge o al judici esportiu, l’atenció dedicadaals auxiliars de taula és pràcticament nul·la. Desdel punt de vista d’algunes classificacions que esfan servir sobre els àrbitres i els jutges esportius esdistingeix entre controladors, que verifiquen o me-suren l’acció de l’esportista mitjançant aparells,sense intervenir durant l’acció del joc; jutges, queavaluen el nivell d’execució de l’exercici de cada es-portista, normalment, atorgant-li una puntuació; iàrbitres, que sí que intervenen simultàniament al’acció dels esportistes i decideixen sobre la legali-tat de les seves accions, aturant-lo si cal per impo-sar les sancions que emanen del reglament queapliquen. En quin d’aquests grups podem incloureels auxiliars de taula?

Segons aquests criteris, el grup dels auxiliars detaula és atípic, perquè d’una banda serien contro-ladors (utilitzen el rellotge del partit i l’aparell devint-i-quatre segons per controlar les regles co-rresponents), però tenen un component d’àrbitres,perquè l’acció de fer sonar el seu senyal és simul-tània a l’acció del joc i prenen la decisió per fer-hoatenent al criteri de si s’ha infringit o no unanorma. Potser la clau de tot plegat és que, d’unabanda, les seves funcions complementen d’altresque poden incidir molt més directament en eltranscurs del joc, i d’altra, que les seves decisionshan de ser corroborades per una tercera persona.Però, hem de dir per això que la seva tasca ésmenys important? Definitivament, no. Tots plegatssom part de l’esport, però pobre d’aquell que nosigui conscient que els aficionats no es plantegend’anar a veure un partit per admirar les evolucionsde l’àrbitre o de l’auxiliar de taula! Així doncs, àrbi-tres i auxiliars, hem de col·laborar de forma lleialen el mateix objectiu: treure endavant el partit demanera efectiva i sense protagonismes. Per assoliraquest objectiu caldrà que tots els involucrats ac-

tuïn veritablement com un equip, exhibint bonesdosis de coneixement, confiança, respecte i habili-tats comunicatives.

Cal tenir coneixement de les regles, de la tècnicaque és pròpia de la tasca de l’auxiliar de taula, deljoc, dels equips i dels companys (saber quines sónles seves habilitats, la seva experiència, fins i tot laseva filosofia bàsica de la vida). Com s’obté aquestconeixement? Estudiant les regles, assistint a con-centracions, fent els cursos d’entrenadors, fent laxerrada prepartit amb els companys, tant auxiliarscom àrbitres, fent tertúlies postpartit, demostrantinterès per les persones...

La confiança entre tots els membres de l’equip ar-bitral és l’essència del treball en equip. Es construeixa poc a poc i es veu facilitada pel coneixement prevital i com l’hem descrit anteriorment.Una de les bases de la confiança és partir de la basede què tots els companys coneixen llurs responsa-bilitats, que són aptes per fer la sevatasca, que mereixen la categoria que tenen i que to-thom assumeix el seu rol dins l’equip arbitral, queningú vulgui fer el rol d’altre.

«Quan s’ha establert confiança, cada membredel’equip arbitral permet i anima els altres

membres a fer les seves tasques i no s’immis-ceix en les responsabilitats dels altres.»

PS

ICO

LOG

IA

19

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8

Josep Pla CortésLlicenciat en PsicologiaProfessor de Regles de Joc

Com s’obté aquesta confiança? Treballant per ellaa la pista en cada partit, quan xerrem amb els com-panys al Comitè en recollir la designació, durant elpartit i després del partit, a les concentracions i ales activitats socials.

El respecte és essencial per al bon desenvolupa-ment d’un partit. Quan existeix, l’auxiliar no in-tenta influir en les decisions de l’àrbitre, i l’àrbitre

respecta i fa que els altres (entrenadors, jugadors,acompanyants i públic) respectin la tasca de l’au-xiliar, sigui aquest col·legiat o una persona de bonavoluntat que col·labora en un partit d’Escola, fins itot deixant-se ajudar quan calgui. Com s’assoleixaquest respecte? La confiança hi juga un paper es-sencial i, en qualsevol cas, ha de ser un principi èticque no hauria de posar-se entredit.

La comunicació és essencial per fer un treball enequip. Si quedem amb els companys per desplaçar-nos no només estarem comunicant-nos amb ells,sinó que estarem establint vincles de coneixementi de confiança. En la comunicació no només és im-portant el que es diu, sinó també com es diuen lescoses. La qualitat i el to de la veu, i també els ges-tos i la postura del cos indiquen com ens trobem:enfadats, adormits, passotes, nerviosos, segurs denosaltres... De la mateixa manera, els nostres com-portaments diuen coses de nosaltres: si arribem al’hora al partit, és una mostra de seriositat; si aju-dem els nostres companys a confeccionar l’acta,expressem la nostra companyonia; i expressem elnostre sentiment d’equip si esperem els nostrescompanys àrbitres per marxar tots plegats del pa-velló. Per mantenir de forma adequada la comuni-cació és essencial mantenir contacte visual ambels àrbitres en totes les accions del joc, especial-ment durant la senyalització i en moments críticsdel partit. També és necessari mantenir una retro-alimentació, és a dir, hem d’emetre senyals perquèels companys, àrbitres i auxiliars, sàpiguen que

hem captat adequadament el seu missatge. Aixòels dóna seguretat perquè saben que estem atentsi, fins i tot, que aprovem les decisions que han pres.Un exemple clar seria aixecar el polze quan l’àrbi-tre ha senyalitzat una cistella de 3 punts, o quanl’àrbitre fa el mateix per indicar que el controladorde 24 segons ha solucionat bé una acció compli-cada no tornant enrere el dispositiu.Totes aquestes accions es donen amb més facilitatsi hi ha un coneixement previ, i fan augmentar laconfiança i el respecte.

«Cada partit és una oportunitat per construir la con-fiança, fer-la més forta i mantenir-la ben elevada.Coneixement més comunicació més confiança equi-valen a treball en equip. El treball en equip és el quepermet a un grup d’àrbitres i auxiliars d’arribar a lapista i fer el seu treball amb efectivitat, així com hofan els jugadors.»

Chifflet, P. (1985). L’évolution des techniques sportives et les officiels fédé-raux. Revue des Sciences et Techniques des APS, 6. nº 12, 5-10.

Palomero, M. L. (1996). Hacia una objetivización del código internacionalde gimnasia rítmica. Tesis doctoral. Barcelona: INEFC.

Heldman, D. (2002, novembre). Knowledge, communication and trust. Re-feree, 30-33.Woelfel, R. (2002, gener). Smart. Referee, 62-64.

«Vigila les teves paraules: quan saludis elsequips, sigues atent, però formal. Quan

parlis amb entrenadors o jugadors, escullamb cura les teves paraules. Fins i tot

quan prenguis quelcom en un lloc públicdesprés del partit. De vegades, el que tu

dius no és el que la gent escolta.»

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8

20

FLA

SH

IN

FOR

MA

TIU Designacions arbitrals: Campionats

2007-2008COMPETICIONS INTERNACIONALS (FIBA-ULEB)COMPETICIÓ ÀRBITRECT.EUROPA DE CLUBS CADIRA DE RODES ANTÒNIA GÓMEZJOCS PARAOLÍMPICS ANTÓNIA GÓMEZCT MÓN JÚNIOR MASCULÍ (SERBIA) JOAN CARLES MITJANACAMPIONAT SUB 20 FEMENÍ ANNA CARDÚSCAMPIONAT SUB 16 FEMENÍ ANNA CARDÚSCLÍNIC ARBITRAL FIBA ÓSCAR PEREA - ANNA CARDÚSCLÍNIC NOVES PROMESES-FIBA MARTA HERNANDO

COMPETICIONS ACBCOMPETICIÓ ÀRBITRECOPA DEL REI JOAN CARLES MITJANA

ÓSCAR PEREAXAVIER AMORÓS

PLAY OFF FINAL ÓSCAR PEREAJ.ANTONIO MARTÍN BELTRÁN

COMPETICIONS FEBCOMPETICIÓ ÀRBITRECOPA PRÍNCIPE DE ASTURIAS MARC TORTELLÁCOPA LEB PLATA JOSEP PLACOPA LEB BRONZE ERNESTO OLVERA

Mª SÁNCHEZ BAUCOPA SM LA REINA ANTONI PAGANFINAL FOUR LEB ORO-PLATA-BRONCE (CÁCERES) MARC TORTELLÁFASE FINAL LLIGA FEMENINA 2 ARACELI MULETFASE FINAL LLIGA EBA CARLOS POSSE

OSCAR AVILESJOSEP Mª OLIVARES

CAMPIONAT ESPANYA JUNIOR MASCULÍ FC. ASSIS MARIN RODRIGUEZJORDI SOLER

CAMPIONAT ESPANYA JUNIOR FEMENÍ DAVID HERNÁNDEZ PRIMSKILIAN MARTINEZ BUTXACAMARC LATORRE

CTO. ESPAÑA CADETE FEMENINO (BENASQUE) MARTÍ DALMASESCTO. ESPAÑA CADETE MASCULINO (CASTELLÓN) RICARD JEREZ

JESUS LOPEZ FALDERCTO. ESPAÑA INFANTIL JUAN DE DIOS OYON

FERRAN RUPEREZIMMA MARTOSHECTOR GUTIERREZ

CTO. ESPAÑA MINI DE SELECCIONS ARMANDO OSORIOVICTOR MAS

COPA DEL REI DE CADIRA DE RODES ANTONIA GOMEZXAVIER PIÑOL

CLINIC DE FORMACIÓ FEB JORDI ALIAGA

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8FL

AS

H I

NFO

RM

AT

IU

21

CC. FINAL A QUATRE COPA CATALUNYA MASC. JORDI RUBI(LA SEU D’URGELL) ALEJANDRO RODRIGUEZ PACHECO

XAVIER BERASALUCEFERNANDO MENZINGUERGABRIEL REBOLLOIVAN LORENZOFERRAN RUPEREZCARLOS DOS SANTOS

COPA CATALUNYA FEM. FASE ASCENS LF2 JOAN ALBERT BELMONTEHECTOR CARMONALOPEZ RIBESJOAN RIBESIMMA MARTOSFRANCISCO PONCE

CC. FINAL A QUATRE 1ª CAT MASC. ARMANDO OSORIO(ARTÉS) AURELIO DAMIN

ANTONIO RODRIGUEZ FERNANDEZVICTOR CASASGOMEZ CASALSVICTOR MASFELIPE DEL SOLJORDI VILA

CC. FINAL A QUATRE 2ª CAT MASC. DAVID MENDOZA(ARGENTONA) JOSE MANUEL HUERTAS

ARNAU PADROSMARC CERVELLOJORDI BARTOLOMEFERRAN DIAZ CALLESJORDI ALIAGABERNAT VERDEJO

CC. FINAL A QUATRE 1ª CAT FEM. RUIZ GOMEZ(CERDANYOLA) LORENZO CUBERO

KONSTANTIN MEZENTSEVJORDI ALIAGAJORDI SALUDGUILLEM VILLAROADAM ZAPATAJULIO FERNANDEZ CANSECO

CC. FINAL A QUATRE 2ª CAT FEM. AURELIO DAMIN(SANT FRUITOS) JAVIER OLMEDILLA

JORDI SALUDMANEL HAROJESUS GARCIALAYNA FERNANDEZMARTINEZ PARDOJOSE SANCHEZ

CC. FINAL A QUATRE JUNIOR MASC. GOMEZ CASALS(LLEIDA) BURGOS

JOAN RIBESJONATHAN NUEVOFELIPE NUÑEZMARC RUE

COMPETICIONS FCBQCOMPETICIÓ ÀRBITRE

REV

ISTA

INTE

RVAL

• N

ÚM

ER

O3

•

JU

LIO

L 2

00

8

22

FLA

SH

IN

FOR

MA

TIU

CC. FINAL A QUATRE JUNIOR FEM. XAVIER GIRBAL(GIRONA) LUCAS RODRIGUEZ ARIAS

ISIDRE HONRADOGABRIEL CONTRERASJORDI MULLORPEDRO VALDENEBROJORDI VILAJORDI SAN EUGENIOROBERT DALMAUALEX LINARESEDUARD GIRBALJORDI CERVERA

CC. FINAL A QUATRE CADET MASC. FERRAN RUPEREZ(MATARO) ARMANDO OSORIO

HECTOR GUTIERREZMARC CERVELLOSERGIO BALLANODAVID MENDOZAJESUS RENIUVICTOR CASASRAUL ATIENZARVICTOR MASANTONI GORDILLOJORDI ALIAGA

CC. FINAL A QUATRE CADET FEM. SERGI FERRER(PINEDA) FDEZ CANSECO

IVAN LORENZOLORENZO CUBEROJORDI BARTOLOMEXAVIER APARICIODIDAC ARTESMARC CARBONELLJORDI MINGDAVID MENDOZAALEJANDRO RODRIGUEZ PACHECOARNAU PADROS

CC. FINAL A QUATRE INFANTIL MASC. JOSE MANUEL HUERTAS(MATARO) ANTONIO ROSELL

LOPEZ BENJUMEACRISTIAN CAYUELARAMON CANOMARTINEZ MONBIELAORIOL GORNESJORDI SANCHEZ MARTINEZMANEL HAROLIDIA ORTIZMARC CERVELLOARNAU OLMELLA

textilprimavera / verano 2009

a og _

99

D8113Barniz mate

Lo hacemos posible. Con PPG

Fácil de usar. Reproducción exacta de acabados mate.

Un barniz

diseñado para

reparar acabados

mate.

Este barniz proporciona un nivel de

brillo del 12-18% y puede utilizarse

sobre plásticos rígidos sin necesidad

de aditivos especiales.

• Barniz mate específico

• Reproducción exacta

de acabados originales

• Fácil de utilizar y de aplicar

• Acabado resistente y duradero

D8113_q6.qxd:D81

13 17/4/08 09:

53 Página 1

Mesuresde protecciósolarSi aprenc a tenir cura de la meva salut

des de jove, em servirà per a tota la vida

xxtttttttttttttiiiiiiilllll//// vveveerraeve nno 22rrraaaaaa a aa // // vvvevee

eesssuuuuuurrrrrrrrreeeeetteecccccccccciiióóóóssoooolllaaaaaaarrrrrrmeevaa ssaaalluuuuutt

taa laa vvviiiddddaaaaa

footwearprimavera / verano 2009

TabasaTúnels i Accessos de BarcelonaSocietat Anònima Concessionària

Fernando Rupérez no oblidarà mai la seva partici-pació en el Intersector Junior Masculí de Tui (Pontevedra).

Durant un partit que estava dirigint, un dels ju-gadors va patir un defalliment. Rupérez Vielba,metge de professió, va assistir-lo immediatamentfins que van arribar els serveis d’emergència.

En ple partit, un jugador va relliscar en saltar capal rebot, tot caient de cara contra el terra. Rupé-rez, que es trobava molt a prop de la jugada, vaaturar de seguida el partit i va atendre el jugadorque estava inconscient envoltat d’un toll de sang.“Vaig realitzar allò que s’anomena l’ABCDE: asse-gurar la via aèria col·locant-lo en posició lateral dedefensa, vaig avaluar el pols i la respiració, vaig as-segurar la immobilització cervical per prevenir le-sions medul·lars secundàries durant els dotzeminuts que va trigar l’ambulància en arribar al pa-velló”.

L’extraordinària actuació d’aquest àrbitre catalàcontrasta amb la seva humilitat: “no vaig fer resmés que proporcionar calma a la resta de presents.

Redacció

Juliol de 2008

19 de juliol

Bàsquet al carrer a Sant Hilari Sacalm3x3 de l’AB Premià

26 i 27 de juliol

24 hores a Badia del Vallès

Agost de 2008

23 d’agost

6ena edició del “Flanders Basketball Trophy”

29-31 d’agost

24è Torneig Caixa Manlleu a Sant Joan de Vilatorta

30 d’agost-14 de setembre

20ena Copa Bages

FCB

Un metge a la pista Agenda esportiva

FLA

SH

IN

FOR

MA

TIU