INTERSINDICALVALENCIANA

E l 8 de març és un dia per a recordar la his-tòria de les dones. Una història de vin-dicacions i lluites per aconseguir una so-

cietat justa on totes i tots tinguen els mateixosdrets laborals, econòmics, polítics, socials i cul-turals.

Enguany, en uns moments difícils de reta-llades de drets socials i laborals, reconèixer-nosen la història de lluita de les dones significa tro-bar raons personals i col·lectives per a resistir,per a avançar en la transformació social, per aqüestionar la històrica divisió sexual del treballi plantar cara a les polítiques públiques que elsgoverns ens estan imposant amb l'excusa de lacrisi, mesures d'ajustament pressupostari i deretallades que estan acabant amb els serveis pú-blics, llevant-nos drets socials i laborals i obrintnoves vies de negoci als mercats.

Unes mesures que esta pagant qui no te cul-pa, que estan fent augmentar l'atur, tancant mi-lers de PYMES i afonant la precària economiade les llars. La xifra de persones aturades enl’últim trimestre de l'any era de 5.273.600. Alnostre País Valencià, la taxa d'activitat de les do-nes és 52,93% al costat de la de 67,30% dels ho-mes. Són les dones les que continuen patint mésels efectes de la crisi, amb salaris més baixos, ocu-pació en precari i major taxa d'inactivitat. Si lesdiferencies salarials entre dones i homes han dis-minuït només és perquè els salaris dels últimshan baixat.

Però així i tot, els governs volen fer creure ala ciutadania que la igualtat real és una cosa ac-

cessòria, marginal, que no té gens que veure ambla situació social i econòmica actual, un luxe, enel qual no paga la pena invertir diners públics.

La supressió d'organismes i institucions en-carregades de promoure la igualtat real, o de cen-tres d'ajuda a les dones víctimes de violència degènere en diferents autonomies de l'estat és ungoteig incessant. Malgrat que la violència mas-clista es cobra cada any un nombre insuporta-ble de dones, la seua eradicació no sembla seruna urgència ni per als mercats, ni per als go-verns. Com tampoc ho és acabar amb el tràficde dones i xiquetes per a la seua explotació se-xual o laboral, que als últims anys està aug-mentant de forma alarmant.

Si l'ajornament de l'ampliació del permís depaternitat té un impacte decisiu en la pervivènciadels rols de gènere, en la desigualtat salarial i enl'exclusió de les dones de l'ocupació de qualitat,també ho té la falta d'aplicació de la llei de De-pendència i les retallades en les ajudes, al dei-xar de nou a les dones el paper d'encarregadesde la cura de les persones depenents.

D'altra banda, els recents anuncis per part delGovern de l'Estat de reformes legislatives comla de la llei de l'avortament, volen acabar ambel dret a decidir de les dones sobre el propi cosi fan palesa de nou la influència de l'esglèsia so-bre els governants.

Al País Valencià a les mesures adoptades pelgovern central s'uneixen les de l'autonòmic, quedeu les nónimes al personal dels Centres d'A-tenció a Dones Maltractades o al personal delTorn d'Ofici i deixa sense cobrar la renta ga-rantida de ciutadania a quatre mil dues-centes

famílies. A més de la falta d'inversió en políti-ques d'igualtat, es retalla la dotació en els pres-supostos en el programa Promoció Família iDona en un 12.3%.

Al tancament fa mesos del Centre Reina So-fia per a l'estudi de la violència, s'afegeix l'intentde tancament de la Biblioteca de la Dona, atu-rat gràcies a les protestes encapçalades pel mo-viment feminista. Ara s'anuncia el tancament detrenta tres oficines d'ajuda a víctimes del delicte,oficines on la majoria dels casos que s'atenen sónde violència de gènere.

La nefasta gestió del Govern Valencià –im-mers en els casos de corrupció i afavorint el de-teriorament progressiu i intencionat dels serveispúblics–els ha portat a prendre mesures que con-tinuen castigant a les persones treballadores.

Aquest 8 de març de 2012, Dia Internacio-nal de les Dones, des d'Intersindical rebutgemtotes les mesures d'ajustament i totes les reta-llades que se'ns imposen per a eixir de la crisi ique no serviran sinó per agreujar i multiplicarles desigualtats i l'exclusió social de moltespersones, especialment de les dones migrants,de les majors, de les famílies monomarentals, deles dones joves. Per a deixar més desprotegidesencara les dones víctimes de maltractaments.

Per què totes aquestes mesures i retallades su-posen un pas molt important en la consolida-ció d'un sistema econòmic pervers que s'apro-fita i es cimenta en la divisió sexual del treballi de la doble presència de les dones en l'àmbitprivat i el públic, hui més que mai diem ENIGUALTAT, NI UN PAS ARREREPaís Valencià, huit de març de dos mil dotze.

IntersindicalQuaderns sindicals del País Valencià · núm. 50 · Març 2012 - Allioli

Els governs volen fer creure a la ciutadania que la igualtatreal és una cosa accessòria,marginal, un luxe en la crisi

El degoteig de tancaments de centres i organismes desuport a les dones víctemes de la violència és incessant

La reforma de l'avortamentqüestiona el dret a decidir de les dones i mostra lainfluència de l'esglèsia

50 / MARÇ 20122

INTERSINDICAL • ÈPOCA II - Núm. 50 · Març 2012 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA · DIRECTORA: Macu Gimeno · COL·LABORACIONS:Mavi Oliver, Maribel Sàez, Salva Sanmartín · DISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, AmadeuSanz ·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València.Tel. 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 · allioli.stepv@intersindical.org · TIRATGE: 20.000 exemplars · ISSN: 1699-4809 · DIPÒSIT LEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIGCONCERTAT: 46/196 INTERSINDICAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT: Glorieta Poeta. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · ALCOI: Oliver, 1-5º. 03802 · T. 966540602 · ALZIRA: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16.46600 · T. 962400221 ·BENICARLÓ: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · ELX: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GANDIA: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700· T., F. 962950754 ·VALÈNCIA: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919147 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067

Si alguna cosa ha deixat palesa la cri-si és la contradicció entre el beneficieconòmic i l'estat de benestar de la so-cietat. Però a més, s'ha ignorat que enla base del benestar estem les dones,responsables de la cura de les perso-nes. Només es parla de la crisi eco-nòmica, financiera, ecològia... però faanys que existeix el que el feminismeanomena la crisi de la cura, conse-qüència de la incorporació de les do-nes al món del treball remunerat, queno ha vingut acompanyada de la delshomes als treballs domèstics i decura de les persones. L'envellimentprogressiu de la població, la privatit-zació de serveis públics amb les polí-tiques neoliberals o l'augment de cà-rregues i responsabilitats en les donesamb la conseqüent precarització de lesseue vides, posen de manifest la in-sostenibilitat del sistema actual de re-partiment del treball.

Les dones des de sempre han estatles treballadores invisibles que han cui-dat a les criatures i a les persones de-penents o independents, s'han ocupatdels treballs domèstics i dels agrícoles.Aquest treball –malgrat no ser reco-negut ni remunerat–suposa el 41% delPIB, en conjunt, un terç de la riquesagenerada en l'estat espanyol (dades dela Organización para la Cooperacióny el Desarrollo). Per tant ja és hora deconsiderar que la producció de bens iserveis es fa més enllà dels mercats i elsestats: el treball domèstic i de cura deles persones són bens i serveis.

La desigualtat de les rendes, in-gressos i béns, afecta de forma espe-cial les dones, que només són pos-seïdores d'un dos per cent de la riquesai reben deu per cent dels ingressosmundials. Segons l'ONU de cada deupersones que passen fam en el món,set són dones.

La pobresa segueix afectant mésles dones i molt més si a més són an-cianes, migrants, tenen alguna di-versitat funcional o mental o sóntreballadores del camp o de sectors in-formals. Segons la FAO (Organitza-ció de les Nacions Unides per a l'A-gricultura i l'Alimentació) encara queen la majoria dels països del món lesdones són productores importants d'a-liments, les terres i l'accés als ingres-sos d'aquestes segueixen sent majo-ritàriament dels homes. Aquest des-equilibri en l'accés als recursos incideixnegativament sobre la salut física imental de les dones i també en la deles seues famílies i comunitats.

L'actual crisi ha afectat més a lesdones, ja que abans d'esclatar aques-ta ja estaven en una situació de des-avantatge, patint més taxa de inacti-vitat que els homes i percebent sala-rios més baixos. Si a més les mesuresdels governs per a pal·liar els efectesde la crisi només pensen en ajudes asectors masculinitzats i retallen ser-veis com ajudes a la dependència, lasituació no va sinò a empitjorar.

Segons l'Organització Mundial delTreball OIT s'estima que la crisi aca-barà amb 18,7 milions de dones atu-rades més, empenyent a moltes d'e-lles al treball informal i insegur. Enmolts casos l'únic salari que està en-trant en les llars és el de les dones, que

han d'aguantar unes condicions la-borals precàries i estan exposades atota arbitrarietat per part de l'empresacontractant.

A l'Estat Espanyol al principi de lacrisi es deia que els sectors més cas-tigats eren precisament els més mas-culinitzats com ara la construcció o elmetall. Sectors feminitzats com sanitat,educació o administracions públi-ques no havien patit encara els efec-tes de la crisi. Al moment actual totsaquests sectors han patit retalls moltimportants que tindran una inci-dència negativa en la prestació dels ser-veis públics, però també que deixarana moltes dones en l'atur i en condicionslaborals precàries.

La major desigualtat, la discrimi-nació laboral més greu és la salarial.Al País Valencià les dones percebenunes retribucions fins un trenta tresper cent per sota de les dels homes.Aquesta discriminació incideix tam-bé en les pensions, un vint i huit percent més baixes que els dels homes.

La divisió sexual del treball, la per-petuació del rols i estereotips són elsprincipals impediments per a la ple-na equiparació de drets entre donesi homes. No podem oblidar tampocque la maternitat segueix sent unacausa greu de discriminació laboral,ja que les empreses encara la consi-deren un problema a l'hora de con-tractar a una dona. L'informe d'i-gualtat de la Unió Europea de 2007destacava que la taxa d'ocupació deles dones entre vint i quaranta nouanys es reduïx 15 punts quan són ma-res mentre que en els homes aug-menta en 6 punts.

Les dones segueixen sent gairebéen exclusiva les responsables i enca-rregades directes de la cura i del tre-ball domèstic, renunciant en molts ca-sos a l'ajuda externa que hagen pogutpagar, perquè les administracionstampoc els han facilitat les coses ambla creació d'escoles infantils o centresde dia i atenció a persones depe-nents. Els mateixos governs que ambles seues polítiques neoliberals pri-vatitzen serveis públics, disenyen lleisrepresores en materia d'estranjeria queafavoreixen la canalització de donesmigrants al treball domèstic i de curaen condicions precàries. La pobresadels països del sur i les mesures eco-nòmiques europees front a la crisi es-tan incidint directament sobre aques-tes dones. L'anomenada cadena glo-bal de cuidados.

En època de crisi la inversió en ser-veis públics és necessaria per a la cre-ació d'ocupació. La inversió -entred'altres- en educació, dependència osanitat, que d'una banda són sectorsfeminitzats i d'altra ajudarien a in-corporar-se al món del treball remu-nerat a les dones, ha estat una re-vindicació feminista a la qual els go-verns han fet oïda sorda. Només hemvist mesures de rescat a la banca i unaprimera fase de despeses en obres pú-bliques, pero finalment només quedenles retallades i el desmantellament delsserveis públics. Mesures neoliberalsque mai no han tingut en compte lasituació història de desigualtat d'a-questes.

Al País Valencià lesdones perceben unesretribucions fins un 33%per sota de les delshomes

La divisió sexual del treball és unimpediment per al’equiparació de drets

Les dones suposen un95% de les excedènciesper cura de criatures i un 85% de depenents

La desigualtat de gènere en elcontext de la crisiMACU GIMENO Coordinadora de l’Àrea de la Dona d’Intersindical Valenciana

Il·lustració: GRÀCIA AUSIÀS

I EPA últim trimestre 2011 TAXA TOTAL D’ATUR 22,85%

DONES 23,32%

HOMES 22,46%

DONES 52,93%

HOMES 67,30%

TAXA TOTAL D’ACTIVITAT 59,94%

MARÇ 2012 / 50 3

INTERSINDICAL

Fa uns dies podíem escoltar a la Mi-nistra de Sanitat, Serveis Socials iIgualtat en la Comissió d'Igualtat delCongrés, informant de les linees d'ac-tuació del seu ministeri per a aques-ta legislatura.

En el tema de la violència de gènere,el seu discurs va centrar-se en nome-nar mesures que ja venen establides enla Ley contra la Violencia de Género ila majoria de les quals són competènciade les autonomies. Cal recordar queon ha governat el Partit Popular, no s'-han desenvolupat aquestes mesures.Va anunciar “plans personalitzats” pera atendre a dones en situació de risc demaltractament, de protecció de menorsi d'ampliació dels jutjats de violència.En cap moment ha parlat de dotaciópressupostària o ampliació de planti-lla per a fer posibles aquestes mesures.

Respecte a la Llei de l'avortament,la voluntat del govern –sota la pressióde l'Església catòlica– és tornar a unallei de supòsits molt restrictiva. Segonsla Ministra, la llei actual no és pro-gressista, ja que el seu concepte de pro-grés està unit al de llibertat i drets in-dividuals. Caldria preguntar-nos dequins drets parla. També va referir-sea la “pildora del dia després”, que ja noes podrà aconseguir, al·legant raons desalut de les dones. Tornarem així a unalegislació absurda que permet queuna xiqueta amb 13 anys puga man-tindre relacions sexuals, però no pugaavortar.

Explotació sexual

Quant al tràfic de persones per a l'ex-plotació sexual, i malgrat que la Mi-nistra no esmenta que les víctimes sónen un 95% dones i xiquetes, ha ma-nifestat el compromís del govern en lalluita contra aquesta “xacra” i la pròr-roga del pla actual “contra la trata deseres humanos” de l'anterior executiu,la vigència del qual està a punt d'aca-bar. No ha parlat de com ajudaran ales víctimes, ni els recursos que es des-tinaran, ni tampoc com es perseguirài castigarà als proxenetes.

Capítol a banda mereix el tracta-ment que ha donat als coneguts com“anuncis de contactes”, els quals hacomparat amb els de detergent o si-milars pel caràcter sexista en el trac-tament de la imatge de les dones. Res-pecte a la publicitat de prostitució, lasenyora Mato s'ha declarat contrariaa aquest tipus d'anuncis, si bé no haparlat de prohibició, sinó de recoma-nacions. La qual cosa vol dir que con-tinuarem com fins ara.

La Ministra ha parlat també de l'in-terès del seu govern en perseguirqualsevol tipus de discriminació, peròobviant la que pateixen les persones perraó de la seua orientació sexual oidentitat de gènere. Oblit que li ha re-

cordat algú grup parlamentari en eltorn de preguntes i que ha quedat sen-se resposta per la seua part.

En el terreny laboral, la Ministra hademostrat que té un bon equip d'as-sessores i ens ha donat xifres i dadesper a explicar-nos el que ja sabem: queles dones estem discriminades en elmón laboral quant a l'accés, la pro-moció o els salaris. Tampoc no ens hadescobert res de nou quan ha dit quela pobresa té nom de dona i el poder,d'home. Cap anunci de mesures pera pal·liar aquestes desigualtats o la pre-carietat laboral que patim. L'únicanunci va consistir en la creació d'in-

centius per a empreses que tinguen guarderies.

Segons la Ministra, el PP treballaper la igualtat i aquesta no és patrimonide ningú. Sobre les quotes o la paritat,Ana Mato ha dit que eren mesures in-eficaces, referint-se a l'anterior equipde govern. Sobre el nomenament deJuan Manuel Moreno Bonilla com asecretari d'Estat, ha dit que “no nos im-portan las cuotas, nos importan los me-jores”. Es pot dir més alt, però no mésclar. Tota una declaració del que se'nsve damunt.

Per últim, quant a la defensa del me-nor ha anunciat l'increment de les san-cions per abusos a aquests. S'ha refe-rit també a la necessitat de la protec-ció del menors en els casos de violènciade gènere i s'ha mostrat a favor de lacustòdia compartida obligatòria en elscasos de divorci on no hi haja acord en-tre les parts. Una solució absurdaque només va en perjudici de les cria-tures que, en molts casos, són utilit-zades pels pares per a estalviar-se lapensió de manutenció, però també –en casos de maltractaments–per a lo-calitzar i continuar maltractant a lesdones.

En resum, el discurs de la Ministraha estat buit de contingut en aspectesessencials com ara la dotació de re-cursos per a les dones en situació demaltractaments o a les víctimes del trà-fic o en mesures per a combatre la dis-criminació salarial, però massa clar enaltres que suposen llevar-nos drets, unaregressió de trenta anys en la història.

Les línies d'actuació enmatèria d'igualtat del governde l'estat, una regressió endrets humans

Les paraules importen

La Ministra es va estrenar insistinten dues qüestions sensibles en laqüetió dels drets de dones: la pri-mera, en tot el seu discurs va fer úsd'un llenguatge sexista, en masculí.Un primer i important pas que java il·lustrar-nos sobre el que veniadarrere.

Després, Ana Mato va mani-festar la preocupació del govern enla violència de gènere, si bé va in-sistir que no té importància coml'anomenem: “violència domès-tica, familiar, o de género”. Denou, les paraules no tenen im-portància per a la Ministra.

I al País Valencià,polítiques buidesEn aquesta línia de burla, el 14 de fe-brer el President de la Generalitat Va-lenciana anunciava el IV Pla auto-nòmic d'igualtat d'Oportunitats Do-nes i Homes 2012-2014. Un anuncienmarcat dins de la politica de reta-llades en igualtat del mateix govern au-tonòmic, que tanca cases d'acollida ioficines d'atenció a víctimes, i que des-trueix serveis públics i acaba amb laprecària xarxa assistencial.

Diferents governs però el mateix in-terés en l'igualtat real i efectiva entredones i homes: cap. Només paraulesbuides de contingut i anunci de reta-llades en prestacions i drets de les do-nes. I els drets de les dones són dretshumans.

I La violència contra lesdones en 2011

61

385

538.063

VÍCTIMES[OFICIALS]8 AL PV / 2 MENORS

ASSASSINADES

DENÚNCIES DIÀRIES3% D’AUGMENT ENL’ÚLTIM TRIMESTRE

DENÚNCIES 2007/2010

16 HAVIEN DENUNCIAT

FONT: UNITAT DE VIOLÈNCIA DELEGACIÓDEL GOVERN

No diu quins recursosdestinarà a les víctimes,ni com perseguirà alsproxenetes

La custòdia compartidaés utilitzada a vegadespels pares per aestalviar-se la pensió

Ana Mato, ministra de Sanitat, ServeisSocials i Igualtat

MÉS DE LA MEITAT DE LES DONESASSASSINADAS EN L’ESTATDURANT AQUEST PERÍODE, HANMORT A MANS DE LA PARELLA OEXPARELLA

606DES DE 2003

CONDEMNES5.030

50 / MARÇ 20124

Per què són necessaris?

Les dones estem discriminades en elmón laboral en l'accés, promoció, per-manència, salaris o formació. Elsllocs de més responsabilitat continuensent ocupats majoritàriament per ho-mes i hi ha sectors feminitzats on lesretribucions estan molt per sota d'al-tres amb més presència masculina.El 90% dels casos d'assetjament se-xual i assetjament per raó de sexe, elspateixen les dones.

La conciliació entre el món labo-ral i la criança de filles i fills continuasent competència gairebé en exclu-siva de les dones: 95% excedènciesper cura criatures i 85% per personesdependents.

Les desigualtats existeixen en totsels àmbits de la vida social, econò-mica, cultural ... o laboral. Els plansd'igualtat són una bona eina per co-nèixer aquestes desigualtats en lesempreses o administracions públi-ques i arbitrar mesures per corregir-les.

¿S'estan complint?

El problema és que a la mateixa ad-ministració que obliga les empresesa tenir el pla, incompleix la norma-tiva en no realitzar-los ella mateixaen els seus organismes, o es realitzend'acord amb un diagnòstic incomplet· legant que no hi ha dades segrega-des, el que no ens donarà un quadre

fiable de la situació real. En altres ca-sos, els plans es queden en paper mu-llat al no destinar pressupost ni per-sonal per a ells, fent assumir lesfuncions del personal assessor a per-sonal de plantilla, sense experiènciai-en el millor dels casos-amb uncurs acelarado per introduir-lo en elsconceptes bàsics d'igualtat.

On estan regulats? Normativa.

n A l'article 45 de la Llei Orgànica3/2007, de 22 de març, per a la Igu-altat efectiva entre dones i homes, s'es-tableix que les empreses estan obli-gades a respectar la igualtat de trac-te i d'oportunitats en l'àmbit laborali, amb aquesta finalitat, han d'a-doptar mesures dirigides a evitarqualsevol tipus de discriminació la-boral entre dones i homes, mesuresque hauran de negociar, i si escauacordar, amb els representants legalsdels treballadors en la forma que esdetermini en la legislació laboral.nÉs obligatori (art. 45) en empresesde més de 250 treballadors socials aixího estableixi el conveni col·lectiu, vo-luntari en resta.nEn les administracions públiques,la Llei 7/2007, de l'Estatut bàsic del'empleat públic estableix l'obligacióde les administracions públiquesd'elaborar un pla d'igualtat a desen-volupar en el conveni col · lectiu oacord de condicions de treball.

Concepte

Conjunt ordenat de mesures, adop-tades després de realitzar un dia-gnòstic de situació, tendents a asso-lir en l'empresa la igualtat de tractei d'oportunitats entre dones i homesia eliminar la discriminació per raóde sexe.

Podran contemplar, entre altres,les matèries d'accés al'ocupació, clas-sificació professional, promoció iformació, retribucions, ordenaciódel temps de treball per afavorir, entermes d'igualtat entre dones i homes,la conciliació laboral, personal i fa-miliar, i prevenció del assetjament se-xual i l'assetjament per raó de sexe.

Agents

nEmpresa: personal de plantilla i res-ponsables serveis o departaments depersonal.nRepresentació sindical o de les tre-balladores i treballadorsnComissió permanent d'IgualtatnPersonal expert (intern o extern al'empresa)

Fases

1. Compromís públic de l'empresa.Decisió, comunicació i definició de l'e-quip de treball.2. Constitució de la Comissió d'Igu-altat i creació de l'equip de treball.3. Diagnòstic: planificació, recollidad'informació, anàlisi i propostes.

4. Programació del pla:Elaboració del Pla, planificació d'ob-jectius, accions previstes i personesdestinatàries, calendari, recursos ne-cessaris, indicadors i tècniques d'a-valuació, seguiment, etc.5. ImplantacióExecució de les accions previstes, co-municació, seguiment i control6. ValoracióAnàlisi dels resultats obtinguts i re-comanacions de millora.7. Mesures transversals7.1. Comunicacióa) Informació i sensibilització a totesles persones de l'empresa sobre elcompromís de l'organització amb laigualtat i les accions projectades i re-alitzades.b) Comunicació, informació i imat-ge externa, projectant el compromísadquirit amb la igualtat d'oportuni-tats entre dones i homes7.2. Formació: Garantir una forma-ció específica sobre igualtat d'opor-tunitats i perspectiva de gènere.7.3. Seguiment: Seguiment de les ac-cions durant tot el desenvolupa-ment del Pla

Més informació:http://www.seigualdad.gob.es/igu-aldad/empleo/pdf/Manual_para_ela-borar_un_Plan_Igualdad_en_la_empresa.pdf

LEGISLACIÓ D’IGUALTAT

Antecedents Dret Internacional

Carta de constitució de l'ONU(1948) i posterior Declaració Uni-versal de Drets Humans.Conferències Mundials sobre Donescelebrades per l'ONU: Mèxic (1975),Copenhaguen (1980), Nairobi(1985), Beiging (1995): Incorpora els con-ceptes de gènere com a construc-ció social de la diferència entre se-xes, i la transversalitat del principid'igualtat de aquest.Convenis OIT número 100 i 156(Igualtat Dones i Homes), n º 111(discriminació labora) i n º 123(Protecció de la maternitat).

Unió Europea

Tractat de constitució de la Comu-nitat Europea (igualtat tracte entredones i homes com a principi fo-namental) i art. 141 (igualtat d'o-portunitats en ocupació i ocupació.Tractat de Roma (1957), igualtatd'salarial entre dones i homes.Tractat d'Amsterdam (1997), igualtatde drets i oportunitats entre donesi homes, promoció de la igualtat i l'e-liminació de desigualtats existents.Mesures d'acció positiva.Directives diverses sobre igualtat sa-larial (75/117), Tracte (76/207),Igualtat (79/7), Salut i Maternitat(92/85), Permís parental (96/34) iCàrrega de prova en discriminacióper raó sexe (97/80), igualtat de trac-te entre homes i dones en accés a l'o-cupació, formació, promoció pro-fessional i condicions de treball(2002/73).

Estat Espanyol

Constitució Espanyola (1978): Art9.2, deure de promoció de la igual-tat i llibertat de les persones i grups,facilitar la participació de la ciuta-dania en la vida política, econòmi-ca, cultural i social i la igualtat da-vant la llei. Article 14, igualtat davantla llei. El dret a la igualtat de trac-te entre dones i homes, principi fo-namental.nLlei 39/1999, de 5 de novembre,per promoure la conciliació de lavida familiar i laboral de les perso-nes treballadores.nLlei 30/2003 de 13 d'octubre, so-bre mesures per incorporar la va-loració de l'impacte de gènere, en lesDisposicions Normatives.nLlei Orgànica 1/2004, de 28 de de-sembre, de mesures de protecció in-tegral contra la violència de gènere.n Llei Orgànica 3/2007, de 22 demarç, per a la igualtat efectiva en-tre dones i homes, que desenvolu-pa els principis d'igualtat d'opor-tunitats i de tracte entre dones i ho-mes, com un element de qualitat,tant de les polítiques públiquescom del conjunt de les relacions so-cials, i estableix l'obligació d'im-plantar plans d'igualtat.

País Valencià

Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Ge-neralitat, per a la Igualtat entreDones i Homes.

1. Administracions i empresespúbliques

La Generalitat Valenciana, Palau dela Música, Ajuntament de València,i altres corporacions locals disposende plans d'igualtat o estan procés decreació, com en la Diputació de Va-lència. Quant a empreses públiques,Vaersa, Imelsa, RTTV o EMT dis-posen de plans d'Igualtat.

En l'EMT s'ha aprovat recentmentel Pla d'Igualtat, el més complet

dels que hem vist o negociat, ja quel'empresa s'ha mostrat col·laborado-ra amb la comissió d'igualtat i seguitles recomanacions de les persones as-sessores. Tant de bo en altres àmbitscom la Generalitat o corporacions lo-cals les nostres propostes de millorahagueren tingut el mateix èxit que enl’EMT.

2. Educació

Només s'han creat plans d'igualtat en

l'àmbit universitari en 3 de 5 uni-versitats. Compten amb pla la Uni-versitat d'Alacant, la Universitat Jau-me I de Castelló i la Universitat de Va-lència i s'està elaborant a laUniversitat Politècnica de València.És necessari un Pla General d'Igual-tat de la Conselleria d'Educació perassenyalar les línies específiquesd'actuació en l'àmbit escolar, al-menys a l'escola pública, i per im-plementar accions que vagen desde les escoles infantils fins a l'educaciósecundària, passant per la educacióespecial.

3. Sanitat: CapSanitat és un sector on les desigual-tats entre sexes estan més marcades.L'administració sanitària la compo-nen la majoria grups professionals debaixa qualificació i especialment fe-minitzats.

4. Empreses Privades:

Dins el sector d'empresa privada onIntersindical té implantació, nomésexisteixen plans d'igualtat al Palau deles Arts i la Ford.

Els plans d’igualtat al País Valencià

LA GUIA DELS PLANS D’IGUALTAT

Com s’elabora un pla d’igualtat

Intersindical SalutAmb un percentatge de dones en l’àm-bit de la funció administrativa que per-fectament pot superar el 90 % de laplantilla; la funció administrativa espot considerar com el col·lectiu laborald’institucions sanitàries menys reco-negut professionalment i retributi-vament. Una situació que pot estarpropiciada per la condició femeninadels seus integrants i per l’absència d’u-na normativa legal que protegisca elsseus drets en igualtat de condicions

que la resta de col·lectius professionalsdel sector sanitari. Comparant els per-centatges de plantilla entre dels di-ferents grups retributius de les insti-tucions sanitàries i centres de treballde la funció pública de característiquessimilars, com per exemple les resi-

dències del departament de benestarsocial, és obvi i notori que existeix unagran diferència entre els percentatgesdels grups retributius que constitu-eixen la plantilla.

Aquesta diferència obeeix a unafalta de regulació de funcions. D’una

banda, els llocs de treball de la fun-ció pública estan convenientment ca-talogats i definides les seues funcions,mentre que en l’àmbit sanitari, la re-gulació predemocràtica de l’estatut ju-rídic de personal no sanitari no es-pecifica les funcions atribuïbles acadascuna de les categories profes-sionals. Un buit legal que fomenta,permet i facilita la desigualtat pel quefa a altres col·lectius professionals enel sector de sanitat i altres sectors pú-blics amb forta presència de la dona,tant en el reconeixement professio-nal de les funcions realitzades, les re-tribucions inherents a l’exercici d’a-questes funcions com al dret a la pro-moció professional.

La funció administrativa: un col·lectiu feminitzat i devaluatprofessionalment en la sanitat públicaEn institucions sanitàries l’absència de regulació de les funcions d’aquestcol·lectiu fomenta la discriminació de gènere i propicia un escàs reconeixementprofessional i econòmic.

GRUP A1 A1/A2 A2 A2/C1 C1 C1/C2 C2

AG. VAL. SALUT (C. SANITAT) 1,81 0 2,20 0 12,90 6,90 76,23

C. BENESTAR SOCIAL 21,12 5,28 5,28 7,76 13,04 11,18 36,33

RAFAEL MIRALLES LUCENA

Com explica que s’haja manifestat un certantifeminisme al si del mateix moviment 15-M?

Les dones i els homes feministes hem participatal 15-M des del primer dia, però també hi ha ha-gut gent que deia que la primera prioritat del mo-viment era la revolució social, que no era el mo-ment de parlar d’igualtat d’oportunitats. Sabíemque això havia passat en els processos revolu-cionaris en diferents moments històrics però noens esperàvem que encara fóra tan evident.

Per què van sorgir els conflictes?

En realitat, van ser accions puntuals en

constituir-se comissions de feminisme al side les assemblees. A la de Sol, a Madrid, ungrupet de masclistes i misògins radicalitzatsva trencar una pancarta que deia “La revolucióserá feminista o no serà”, perquè no podiensuportar que el feminisme els llevara espai deprotagonisme.

Hi ha qui encara considera el feminisme unaspecte secundari per al canvi social.

Els companys i les companyes que no s’hanposicionat en aquest àmbit han d’entendre queel feminisme no tracta d’acaparar el prota-gonisme ni de desviar l’atenció sobre els ob-jectius de la revolució social. Però si no hi in-

corporem a la meitat de la població i adop-tem una mirada feminista, no podrem par-lar d’un nou model de desenvolupament, can-viarem els subjectes i les maneres de rela-cionar-nos però l’esquema patriarcal esmantindrà.

La violència d’ETA s’ha acabat. Quan veuremel final de la violència de gènere?

El problema és que per a acabar amb el terro-risme masclista que assessina dones no s’haninvertit les mateixes energies que per a acabaramb el terrorisme polític, com si les víctimes notingueren la mateixa consideració.

No es poden qualificar també de polítics elsassassinats masclistes?

Per descomptat. Amb el terrorisme d’ETAqualsevol podia ser víctima mentre que amb elterrorisme masclista només ho són les dones,però es tracta d’una violència tan integrada enl’estructura del sistema que se’ns cola per totsels porus.

El govern de Rajoy, s’atrevirà a canviar lespolítiques d’igualtat?

Podem intuir-ho mirant el que han fet altres go-verns del PP, a Madrid o a València, que no s’handestacat pel compromís en matèria d’igualtat,només s’han apropiat de conceptes i d’una cer-ta terminologia per a fer discursos aparents peròbuits de contingut. Als llocs on hi ha hagut uncanvi en el govern, com a Castilla-La Manxa,no han eliminat directament les polítiques d’i-gualtat però han desvaloritzat les estructuresconsolidades amb una llarga trajectòria, coma pas previ a la seua eliminació. En l’actual con-text de crisi econòmica això resulta fàcil de jus-tificar.

Retallar tot el que sone a despesa pública...

És clar. És l’estratègia del neoliberalisme, de-bilitar i carregar-se l’embrió d’estat del benes-tar que havíem conquerit. Primer fan que els

serveis públics no funcionen per a després car-regar-se de raons i eliminar-los perquè no fun-cionen i suposen una despesa.

“La igualtat de gènere no ha de ser unapolítica específica, sinó l’eix transversal peral canvi de motor econòmic”. Què vol dir ambaixò?

Hi ha estimacions que diuen que si les donesi els homes gaudiren dels mateixos nivells d’o-cupació i no hi haguera una bretxa salarial en-tre elles i ells, el producte interior brut espanyolpodria créixer entre el 38% i el 44%. La pola-rització de rendes té a més un fort componentde gènere perquè les dones tenen les rendes mésínfimes, o no en tenen cap. Fins ara, han realitzatbona part dels treballs no remunerats, pels qualsno han estat cotitzant a la seguridad social i noacumulen drets de protecció social. Si per a ei-xir de la crisi no modifiquem aquesta situaciógenerarem una altra bombolla que no tarda-rà a esclatar.

Quines solucions proposa?

Dins de l’escenari de la societat del benestar, lesalternatives passen per reforçar els sistemes deprotecció social des de l’equitat, cal que hi hajamés persones actives que hi contribuïsquen ambles seues cotitzacions. No podem permetre quehi haja dos milions i mig de dones “inactives”en la seua edat productiva.

El discurs del decreixement critica l’excés detreball productiu. Hi està d’acord que calreduir-lo?

La qüestió és més aïna com repartir el treballque hi ha, el remunerat i el no remunerat, i quèfer amb la resta. Per a sostenir l’estat de ben-estar i els sistemes de protecció necessitem méspersones cotitzants, autònomes i autosufi-cients econòmicament. El problema és que l’o-rientació de les dones cap al treball no remu-nerat no les fa ni autònomes ni autosuficients.I les que accedeixen a una ocupació en condi-cions de precarietat o fins i tot a temps parcialpoden arribar a ser autònomes però no inde-pendents.

Hi ha altres criteris?

En compte que uns treballen a jornada com-pleta a canvi d’un salari i que les altres ho fa-cen durant menys temps o senzillament no tre-ballen, podríem repartir l’ocupació entre totsi totes i fer menys hores de treball mercantil re-munerat. Així disposaríem de més temps lliu-re per a gaudir de la vida i desenvolupar-nos coma persones.

La crisi econòmica, afecta més a les dones?

Sí, perquè són l’esglaó més dèbil de l’estat delbenestar. Les retallades en polítiques socials afec-ten a serveis no consolidats, com els treballs decura, que han de seguir prestant les dones demanera no remunerada. És necessari ampliarles places d’escoles infantils i de centres de diaper a persones majors, per a corregir una dis-criminació que afecta les dones. Les polítiquesd’ajust han prioritzat la recol·locació d’una partdels homes que havien perdut el treball en laconstrucció, així com les prestacions econò-miques per desocupació. Però, la majoria de lesdones ja estaven sense treball abans que es-clatara la crisi.

Aquesta crisi, pot ser una oportunitat per aaprofundir en les polítiques d’igualtat?

És clar que sí. De fet, ja existeix un percen-tatge important de dones que treballen en sec-tors emergents com l’agroalimentari, les in-fraestructures socials, el desenvolupament tec-nològic o les energies netes i alternatives, mésbasats en el coneixement que en la mà d’o-bra. Les estimacions de creixement i desen-volupament en aquests nous sectors diuen quepoden generar molta ocupació i s’hi poden in-tegrar les dones perquè encara no estanmasculinitzats.

Desvetlar la instrumentalització de les polítiques públiques perpart dels governs, mostrar que és possible millorar les condicionsde vida en condicions d’igualtat entre els homes i les dones,plantejar des del feminisme crític alternatives al model socialdominant. A tot això es dedica aquesta ciberfeminista,administradora i editora dels blocs www.singenerodedudas.com,www.lkstro.com i www.lopersonalespolitico.com, tres referentsessencials per al feminisme actual. Carmen Castro García, unaeconomista valenciana d’ascendència gallega, aprofita les noveseines comunicatives per a expressar des de la Xarxa que éspossible harmonitzar la defensa de l’estat del benestar amb eldesplegament de polítiques d’igualtat.

MARÇ 2012 / 50 5

El terrorisme masclista està tan integrat enl’estructura del sistema que se’ns cola pels porus

L’estratègia és fer que elsserveis públics no funcionenper a després carregar-te de raons i eliminar-los

Les dones han fet treballs no remunerats, no han estatcotitzants actius i no hangaudit de protecció social

L’orientació de les dones cap al treball no remunerat no les fa ni autònomes niautosuficients

La immensa majoria de les dones ja estava sense treball abans que esclatara la crisi

“Sense feminisme no hihaurà un nou model dedesenvolupament”

Entrevista

Carmen Castro / Foto: Amadeu Sanz

CARMEN CASTRO GARCÍA, ECONOMISTA

BEGONYA MEZQUITA

Sembla que les dones estan destinades a re-clamar allò a què tenen dret i que els ha estatsostret des de temps immemorials. Tot i que ésl'home qui, majoritàriament, hi ha deixat pa-lés només aquells episodis que li han interes-sat, la història de la humanitat va plena d'e-xemples de la lluita femenina i feminista per ac-cedir, per aconseguir, per ser: des de la clàssicaLisístrata, promotora d'una vaga sexual adre-çada a negociar un acord de pau, o aquelles pa-

risenques de la Revolució Francesa que marxarena Versalles per reclamar el seu dret al vot, finsa les diverses fites en què les treballadores hansecundat una vaga amb desenllaç sovint ca-tastròfic (Nova York, el 25 de març de 1911; Mos-cou, el darrer diumenge de febrer de 1917; NovaYork de nou, el 8 de març de 1908 o el 27 de se-tembre de 1909, segons les diverses fonts)contra les infames condicions de treball en quèvivien i uns salaris de misèria, sempre inferiorsals dels seus companys.

No és difícil, doncs, imaginar les ocasions enles quals una dona que va ocupar un escó en-tre una majoria quasibé absoluta d'homes de-via mossegar-se la llengua per no llançar qual-sevol brofegada davant uns col·legues que no po-dien –no volien o no sabien– suportar la seuapresència al Congrés dels Diputats d'aquells con-fusos i apassionants anys trenta. Ni és difícil con-jecturar sobre les renúncies que la primera di-putada espanyola va haver de fer per dur en-davant un projecte que defensava els drets dela dona.

Clara Campoamor Rodríguez, hereva delsprimers grups de sufragistes nord-ameri-cans i europeus, no fou ni més ni menys quela veu d'una dona, la de moltes dones, silen-ciada des de tants i tants fronts, i amb moltsentrebancs com hagué de superar per exercird'advocada primer, i de diputada després, i quemalgrat tot va poder fer realitat bona part delseu somni: la Llei dels Drets del Xiquet, la po-sada en marxa de la Llei del Divorci i, sobre-

tot, la llei que finalment guanyaria el vot pera les dones.

Aquests petits guanys de fa un segle avan-çaven enmig d'una realitat adversa, però coma revolts del llarg camí envers l'emancipació dela dona, van ser imprescindibles per arribar onara som, amb tot i les totes les mancances d'u-na societat com la nostra. Es mire per on es mire,no deixa de sorprendre la incapacitat que és atri-buïda, ben interessadament, no cal dir-ho, a ladona d'aquells anys, ni el fet que el patriarcatla denigre sota l'etiqueta de sexe feble. Pel quefa al món laboral, per exemple, les dones de laprimera meitat del segle XX accedirien molt len-tament a llocs de treball en el camp, en la in-dústria i, sobretot, en el sector dels serveis. I hofeien per necessitat i no pas per cap tipus de re-alització personal ni per aconseguir indepen-dència econòmica. L'analfabetisme, per la seuabanda, els tancava totes les portes excepte lesde l'Església, que es va convertir en un dels es-pais predilectes del sexe femení. La dona, si eracasada, a més, no podia obrir un compte ban-cari propi i tingué prohibit l'accés al món del tre-ball per una llei del 1938 que no seria deroga-da fins al 1961.

Instaurada la Segona República a l'Estat Es-panyol, Clara Campoamor aconseguí que es vo-tés a favor del sufragi femení, no sense haverde fer mil i un equilibris per les baranes d'aquellsescons atapeïts d'homes que desviaven la qües-tió així que podien i inventaven les excuses quecalgués per ajornar la data de la votació d'unallei que, finalment, l'1 d'octubre de l'any 1931 fouaprovada per 161 vots a favor i 121 en contra.

Quins jocs verbals no devia provar entre tan-ta mirada inquisidora. Quantes indirectes no de-via esquivar. Amb quins peus de plom no de-via moure's per un escenari de demagògiaque, en pro de la pervivència de la República,impedia que aquella idea de llibertat no avan-cés al ritme desitjat. El seu fou un projecte for-jat a colps de renúncies, fet de contradiccions,de dies i nits insomnes, de silencis i de soledats.El suport de la seua companya Victòria Kenttampoc no va acompanyar-la en els momentsmés decisius per la sospita que les dones vota-rien la dreta influenciades pel poder eclesiàs-tic.

Clara Campoamor fou, al capdavall, una per-dedora que hauria abandonat l'hemicicle a la pri-mera de canvi, però que hagué de fer el cor fortper resistir i dur a terme el seu somni o, com ellaescriuria anys després, sota el pes d'una ame-naça de condemna de 12 anys de presó i un exi-li forçós a Buenos Aires i a Suïssa, irònicament,el seu pecat mortal: el dret al vot de les dones.

50 / MARÇ 20126

Clara Campoamor i el vot femeníElla em va animar, em va dir que no m’amoïnés perquè el món aniria millor i quetothom podria ser feliç, perquè a la terra hi havíem vingut per ser-hi feliços i no perpatir sense parar. I que ella, sense la revolució, pobra i treballadora com era, nohauria tingut mai una nit de ric i d’amor com la que va tenir.

Mercè Rodoreda, La plaça del diamant

ANNA CUQUERELLA GALLEGO*

La Llei de Titularitat Compartida, queva entrar en vigor al gener, està cria-da, com s'exposa al BOE "a constituirun factor de canvi en les estructuresagràries de manera que les dones delmón rural gaudeixin d'una igualtat dedrets efectiva respecte als homes".Amb aquesta Llei es compleix lahistòrica reivindicació d'organitza-cions agres i rurals perquè agricultoresi ramaderes obtinguen el reconeixe-ment jurídic, social i econòmic. Fins

ara les dones en l'àmbit agrari han tin-gut un paper fonamental però invi-sible. Històricament, la dona hacompartit amb l'home les tasquesagràries sense que aquesta tascahaja gaudit del suficient reconeixe-ment jurídic, valor econòmic i reflexsocial.

En l'actualitat, més del 70% delstitulars de l'explotació són homes, toti treballar en l'explotació també do-nes. En aquest context, la tasca de lesdones es considera com una "ajuda

familiar", de manera que tot i treba-llar a les explotacions no poden ges-tionar-administrativament ni con-soliden cap dret quan els titulars sónnomés els seus cònjuges o parelles. Elrègim que ofereix aquesta Llei és apli-cable a matrimonis i parelles deanàloga relació d'afectivitat.

Entre els aspectes més impor-tants que recull el text, destaquen elssegüents:nRepartiment d'ajudes agràries i be-neficis de l'explotació al 50% entre els

dos cotitulars.n L'explotació agrària de titularitatcompartida tindrà la consideraciód'explotació agrària prioritària a l'ho-ra d'obtenir beneficis, ajudes i altresmesures de foment de la titularitat

compartida impulsades per l'Admi-nistració.nReconeixement del dret a la com-pensació econòmica: és una de lesgrans novetats i radica en el reco-neixement d'un dret de compensaciópel treball efectivament realitzat i noreconegut legalment. Així, aquellesdones que havent participat de ma-nera efectiva i regular no reben pa-gament o contraprestació per la fei-na feta, i no hagen constituït amb laseva parella una titularitat compar-tida, tenen dret a una compensacióeconòmica tant en els supòsits detransmissió de l'explotació com d'ex-tinció del matrimoni.

Es tracta d'un instrument volun-tari que es pot sol·licitar amb un de-claració conjunta d'acord de volun-tats dels dos membres de la parella.* Responsable de l'Àrea de la Donade la unió.

La Llei de Titularitat compartida de lesexplotacions agràries beneficiarà unes100.000 dones en l'entorn rural

La dona comparteix lestasques agràries peròno té el reconeixementjurídic, econòmic i social

Més del 70% delstitulars de l'explotaciósón homes, tot itreballar també dones

Manifestació de dones sufragistes, cap al 1910 /Lliberia del Congrés (Washington (EEUU)

MARÇ 2012 / 50 7

Los nuevos hombresnuevos, Miguel LorenteAcosta, Destino, Barce-lona 2008. 400 pàg. «Canviar per a seguir igu-al: aquest ha sigut el com-promís dels homes per aadaptar-se als temps, a lesmodes i a les circumstànciessense renunciar a la seua

posició de poder, i sense que cap dels canvis de-teriorara la seua sòlida posició en l’estructura so-cial», afirma Miguel Lorente Acosta, delegat delGovern per a la Violència de Gènere.

El llibre ofereix una anàlisi crítica sobre elpostmasclisme, emmarcat en la societat pa-triarcal on la dona continua tenint una posi-ció de submissió i l’home de dominació, cosaque incideix de forma negativa en les donesvíctimes de maltractament a l’hora d’interposaruna denúncia, ja que, a més de tots els factorsconeguts, com ara por o inseguretat, s’afig lapor del rebuig social. Miguel Lorente, no obs-tant això, vol donar un missatge d’esperançaamb la visió d’un futur on s’acabe la desigualtat,ja que és inevitable arribar a aquest final desde la revisió dels mites i errors, dels obstaclesque impossibiliten l’avanç cap a la igualtat, ambla revisió dels papers masculins: els nous ho-mes nous.

La acabadora, Michela Murguía, Salaman-dra, Barcelona, 2011. 192 pàg.Seguint un costum sard l’origen del qual es perden el temps, una anciana i una xiqueta s’uneixena través del sagrat vincle de l’adopció de l’ànima.Estem a Soreni, anys cinquanta, en un pobletde Sardenya. Maria és la quarta filla d’una hu-

mil família. Bonaria Ur-rai, modista l’adopta i laconverteix així en la seuafill’e anima —«filla d’à-nima». La vida de la xi-queta fa un gir radical icreix feliç al costat de laseua mare adoptiva. Ma-ria observa les eixidesnocturnes de Bonaira i els

seus silencis, i veu com un halo misteriós en-volupa la seua vida. Una doble vida entre la cos-tura i el seu paper d’acabadora, de persona queajuda les persones moribundes a morir.

Premi Campiello a Itàlia, La acabadoraaborda el dret a una mort digna des del puntde vista d’una comunitat que des de fa moltsanys s’hi ha enfrontat de forma col·lectiva. Peròtambé és una desmitificació de la maternitatentesa com un fet biològic.

La igualdad también se aprende, cues-tión de coeducación, Elena Simón Rodríguez,Narcea, Madrid 2010. 254 pàg.Una de les principals manques de l’educacióactual és la deficient coeducació per a la igu-altat, sense les pràctiques de la qual xiquetesi xiquets repeteixen i seguiran repetint este-

reotips, funcions i papersde gènere masculí i fe-mení, amb tot el que aixòcomporta de reproduccióde la desigualtat, la dis-criminació i la violència degènere. Potser per això,ens preguntem sovint: Sónelles i ells més sexistesque la generació que els

educa? Si cap instància socialitzadora –famí-lies, sistema educatiu i societat mediàtica– s’o-cupa d’establir uns ensenyaments i aprenen-tatges coherents amb la igualtat, la gent joveno podrà aprendre-la. La responsabilitat de co-educar és col·lectiva i individual alhora. Ambla pedagogia coeducadora que ací es proposaes tracta d’aprendre a neutralitzar i abandonarvicis com el de l’androcentrisme, el masclismei el sexisme per a entrar per la porta gran enl’era de la igualtat, benefici i avantatge socialja indiscutible a escala internacional, com a partdel desenvolupament humà sostenible.

Mujeres, salud y poder,Carme Valls-Llobet, Cá-tedra, Madrid 2009. 432pàg.La salut humana i espe-cialment la salut de les do-nes ha sigut mediatitzadaper les relacions de poder,tant per les influènciespatriarcals en el desenvo-

lupament de les ciències de la salut, com pelprocés de victimització de les pacients, ques’han convertit més en objectes de medica-lització que en agents dels seus propis canvissaludables. El recorregut que la doctora Car-men Valls-Llobet fa per la invisibilitat del cos,les patologies i els riscos amb els quals s’en-fronta la salut de les dones, culmina en la des-cripció dels processos que fan que es valorencom a inferiors els seus problemes de salut i,a l’estil foucaultià, intenta realitzar en cada ca-pítol un procés de veridicció pel qual quedendesemmascarats els instruments de control ipossessió, tant externs com intrapsíquics,

que impedeixen a les dones ser protagonistesde la seua salut.

Los senderos de Ariadna, Charo Altable Vi-cario, Magna, Granada 2010. 238 pàg.Aquest llibre resumeix la labor d’una profes-sora que ha dedicat la major part de la seuavida professional a l’educació amb adolescentsi reflecteix la seua aposta per previndre la vio-lència mitjançant l’escolta dels conflictes desde la coeducació emocional.

Es mostren ací duescares de la realitat: unade violenta i una altrad’amorosa. En la pri-mera part es descriu lainfluència que té el cosdel patriarcat i els seusefectes sexistes en elscossos i en les emocionsde les xiques i els xics

adolescents dins i fora de l’aula. A continua-ció es parla de com tractar els conflictes ambamor, de l’art de l’escolta, de la labor de me-diació del professorat i del significat d’una edu-cació per a la vida que ens ajude a posar cons-ciència, claredat i seny en les relacions. En uncapítol a part, “Prácticas que ayudan a cam-biar las relaciones” (consultable i descarregableen aquesta pàgina en Material complementari),s’exposa una sèrie d’exercicis per a dur a lapràctica aquestes reflexions.Es tracta d’una obra que ens convida a des-envolupar l’empatia, la bona comunicació i elbon tracte en les nostres relacions, especial-ment en les del professorat amb les seues alum-nes i alumnes, i resultarà d’especial interés entutories de secundària i tallers amb joves.

El Caire 678Egipte. 2010. 100 min. Drama. Direcció iguio: Mohamed Diab. Interpretació: NellyKarim (Seba), Bushra (Fayza), Nahed ElSebai (Nelly), Omar El Saeed, Basem ElSamra, Ahmed El Fishawy, Maged ElKedwany.

Basada en lahistòria realde tres donesde diferentclasse socialque, unides,planten cara al’assetjamentsexual que pa-teixen i queestà normalit-zat en una so-cietat com l’e-gípcia, on elsdrets de les

dones són una utopia. La recerca de la justí-cia i la necessitat de autodefendre’s dels as-setjadors amb què ha d’enfrontar-se diària-ment en l’autobús, converteix Fayza –de clas-se obrera i mare de família tradicional– en unmite, una heroïna fantasma que causa un granenrenou al país.

El Caire 678 ens mostra una part oculta ivergonyosa d’Egipte, ja que fa una excel·lentanàlisi sobre l’origen d’aquesta violència se-xual i els seus efectes en les dones, alhora quefa palés que el silenci i la negació no són unasolució vàlida.

Made in L.A.EEUU, 2007. 70 min. Documental. Directora:Almudena Carracedo. Guió: Lisa Leeman,Robert Bahar.

Made in L.A.,d'AlmudenaCarracedo,documental’extraordinà-ria història detres immi-grants llati-nes, costure-res en tallersd’explotació aLos Angeles,que s’embar-

quen en una odissea de tres anys per aconse-guir proteccions laborals bàsiques d’una fa-mosa botiga de roba. Amb un estil de cinemadirecte i intimista, Made in L.A. revela l’im-pacte d’aquesta lluita en la vida de les tres do-nes, a mesura que l’experiència les transfor-ma. Commovedora, simpàtica i profundamenthumana, Made in L.A. és una història sobrela immigració, el poder de la unitat i la llui-ta de les dones, i el valor que es necessita pera trobar la teua pròpia veu.

BlogEspanya. 2010. 90 min. Drama. Direcció:Elena Trapé. Guió: Tomàs Aragay, ElenaTrapé, Valentina Viso, Arantxa Cuesta,Cristina Clemente, Aintza Serra, JaumeCuspinera y Lluís Segura. Interpretació:

Candela Antón,Anna Castillo,Lola Errando,Sara Gómez,Lidia Torrent,Irene Trullén,Alada Vila. Història d’ungrup de xiquesque es posend’acord i plane-gen un embaràsmúltiple, pen-sant-se que aixíviuran una ex-

periència excitant que els arranque de la ru-tina de les seues vides. A través de plans ro-dats amb càmeres domèstiques i càmeres web,les protagonistes van desvelant les seuesemocions davant el públic.

No tengas miedoEspanya. 2011. 89 min. Drama. Direcció i

guió: MontxoArmendáriz.Interpretació:Michelle Jenner,Lluís Homar,Belén Rueda,Nuria Gago, RubénOchandiano,Cristina Plazas,Javier Pereira.Armendáriz abor-da, amb summa de-

licadesa, el dolorós tema dels abusos sexualsen l’entorn familiar, amb la narració d’una his-tòria compromesa en què intercala testimo-niatges que avancen de forma lineal en la tra-ma. La pel·lícula se centra en el personatge deSilvia, una dona jove que lluita per refer la seuavida, recuperar la seua dignitat i la llibertat se-xual que li van arrabassar impunement quanera una xiqueta, fins al punt d’enfrontar-se ambles persones, emocions i sentiments del seupassat.

Mami BlueEspanya-Portugal. 2010. 90 min. Comedia.Dirección: Miguel Ángel Calvo Buttini. Guió:Ana Lozano Valverde, Miguel Ángel CalvoButtini, Antonio Durán Estrada, Álvaro Lión-Depetre, Jesús Ponce. Interpretació: FeleMartínez, María Alfonsa Rosso, LorenaVindel, Leo Rivera, Diogo Mordago, RuthGabriel, David Fernández, Chus Lampreave.

Narra, en claude road movie,la fugida dedues dones(una anciana ila seua jove cui-dadora llati-noamericana)amb què pre-tenen aconse-guir allunyar-se d’una realitatque els resultaasfixiant.

Pel·lícules i llibresEN PANTALLA

ESCRIT AVUI

50 / MARÇ 20128

desembre 2010

II Jornada Europea de Debate “Consu permiso” Organiza: PPIINAINTERSINDICAL: “Sólo con la corres-ponsabilidad y el reparto del trabajoremunerado y del no remunerado, sóloencargándonos madres y padres de lacrianza y educación de nuestras hijase hijos, conseguiremos que las em-presas dejen de discriminarnos a lasmujeres por ver en nosotras un po-tencial de problemas al hacer valernuestros derechos.”

febrer 2010Jornada contra la discriminaciósalarial. Organitza: Instituto de laMujer.INTERSINDICAL: “El passat any al te-rritori de l'Estat espanyol, els homesvan rebre entre un 27 i un 35% més desalari que les dones. Aquesta bretxa sa-larial és superior a la de la resta d'Eu-ropa, on el salari de les dones —coma mitjana— és un 17,8% menor que eldels homes. “

març 2010Jornada “Prostitució treball oesclavitud”. Organitza: EsquerraUnida de Petrer INTERSINDICAL: “De tant en tant, al-guns ajuntaments trauen mesuresque persegueixen a les dones prosti-tuïdes o que les amaguen en pisos, onno molestaran tant a la vista ni sensi-bilitat del veïnat. Són polítiques que notenen més propòsit que una neteja decarrers i barris. Això és -com a mínim-una inmoralitat fruit de la hipocresia.”

8 de març 2010 FES-TE VEURE. Manifest de laIntersindical en el Dia de les DonesINTERSINDICAL: “Es vol silenciar lanostra veu, ignorar la diversitat de quino s'ajusta al model heterosexual, deles majors o de les dones amb diver-sitat funcional. Se'ns vol imposar unestereotip que només s'ajusta a una fal-sa realitat de talles mínimes i opera-cions d'estètica.

S'invisibilitzen les agressions que pa-teixen les dones en tot el món, que sónvenudes i comprades com si es tractarade mercaderies. La realitat de les do-nes joves, que malgrat tindre majorpreparació acadèmica que els homes,tenen treballs precaris i amb salarismés baixos que ells i a més, són pe-nalitzades si decideixen ser mares.”

març 2010

Xarrada “Dones llauradores isindicalisme agrari”, amb JosefaEstruh “Pepeta”, de la UNIÓ.

1, 2 i 3 d’abril 2010II Jornades Internacionals Mujeres,Derechos Humanos y Paz enColombia. Mesa II Visiones deColombia desde la sociedad civil.INTERSINDICAL:“La violencia contralas mujeres en Colombia, sistemáticay generalizada,permanece impune. Las mujeres hansido y siguen siendo víctimas de crí-menes, agresiones, intimidaciones,amenazas, violaciones, mutilaciones.Estas barbaridades han sido dirigidascontra líderes, sindicalistas o respon-sables en organizaciones civiles o aso-ciaciones de mujeres.

El estado es el responsable de estoshechos: por ser autor directo de ellosy por permitir el abuso y la impunidadde los crímenes realizados por lasfuerzas paramilitares y las guerrillas.Por faltar a su deber de proteger y ga-rantizar los derechos humanos...”

1 maig 2010El primer de maig, les dones diem:prou de desigualtats! (article en LaIndependent).INTERSINDICAL:“Enguany vivim aquestDia Internacional del Treball en unsmoments difícils, on s'estan restringintmés els nostres drets amb l'excusa d'u-na crisi que no hem creat, però estempagant. Les dones, ja en situació dedesigualtat al començament de la cri-si, continuem sent les més afectadesper unes mesures que van en contra deles polítiques d'igualtat, úniques einesper a combatre la històrica discrimi-nació laboral que patim”www.laindependent.cat

maig 2010Campanya Més coresponsabilitat,més treball digne. INTERSINDICAL:“Les dones volem tin-dre un treball digne i en igualtat decondicions respecte als homes. Les me-sures adoptades no han fet més queagreujar més les desigualtats. Nomésamb el repartiment equitatiu del tre-ball domèstic i de cura posarem fi a ladivisió sexual del treball i les discri-minacions històriques que patim lesdones, tant en la vida laboral, com enla jubilació.” Jornadas OrganizaciónMujeres Confederación

30 maig 2010

15M a València i els atacs delneomasclismeINTERSINDICAL:“La Comissió Trans-feminista de València ha elaborat i di-vulgat el seu manifest. Un manifest quearreplega les revindicacions de lespersones presents en unes reunions dedebats productius on hem arribat a unconsens (…) No sense les dones, avuiles coses han avançat i l'enemic estàmés definit: el neomasclisme que volposar als homes com a víctimes nos-tres...www.laindependent.cat

juny 2010Exposició “Las mujeres alimentan elmundo”. Organitza: Entrepobles.

juny 2010Taller “Fer-se Major en claud'Igualtat”, impartit per María JoséMuñoz BlanchINTERSINDICAL: Els conceptes d'edat igènere com a construccions socials,l'envelliment actiu, els rols de gènerei la seua incidència en l'edat, com tam-bé les diferències a l'hora de realitzarel treball de la cura de nétes i néts.

23 de setembre 2010Manifest del Dia internacional contral'explotació sexualINTERSINDICAL: “L’'explotació sexual ésuna greu violació dels drets humansque realitzen les xarxes mafioses que,

aprofitant situacions de misèria i ex-clusió social, segresten, enganyen i ve-nen a dones i menors com si foren mer-caderies.”

21 i 22 d’octubre 20105ena Trobada Sindicades: Educandoen igualdad: Un camino, un futuroEls dies 21 i 22 d'octubre ha tingut lloca Madrid la Vª Trobada Sindicades,amb el lema Educando en igualdad:un camino, un futuro, amb l'assistènciade Dones dels diferents sindicats te-rritorials de la Confederació d'STEs...

novembre 2010Taller de Formació en Igualtat per apermanents: "Per què és feministaIntersindical"INTERSINDICAL:“Ha servit per a re-cordar a les persones que treballem aIV la necessitat de treballar en clau d'i-gualtat, incorporant la perspectivade gènere de forma transversal a to-tes les nostres actuacions, però tam-bé per a demostrar de nou el nostre in-terès i implicació per aconseguir unasocietat igualitària on no tinga cabu-da qualsevol tipus de violència, una so-cietat on dones i homes puguen fruirdels mateixos drets i llibertats.

3 de novembre 2011 Publicitat de la prostitucióINTERSINDICAL: Celebrem la retiradadels cartells anunciadors de prostíbulsen els autobusos i l'anunci de la con-selleria de benestar social de la retiradadels corresponents en tanques publi-citàries

25 de novembre de 2010Manifest del 25 novembre, de laIntersindical ValencianaINTERSINDICAL: “En aquesta lluita fe-minista hem d’unir-nos les dones itambé els homes que qüestionen el sis-tema que els proporciona privilegis,que volen unes relacions igualitàriesi sense violència masclista.

Dones i homes que lluitem per una so-cietat igualitària on s’eduque en el res-pecte a la diversitat i la diferència, ontotes les mans s’uneixen formant unacadena contra la violència patriarcal.Perquè contra la violència masclista,totes les mans són necessàries.”

COMUNICATS PREMSA

juny 2010Intersindical Valenciana valorapositivament la integració de lestreballadores assalariades de lallar en el Règimen General de laSeguretat Social.

Un treball feminitzat (un 90% de lespersones treballadores són dones)que accentua la discriminació de les do-nes al perpetuar els rols d'encarrega-da del treball domèstic, el menys re-conegut i pitjor remunerat.

octubre 2010Intersindical considera lamentableque, per raó de l'austeritat, el governvalencià suprimisca el Reina Sofíacom a mesura per a reduir la despe-sa i tanmateix acabem d'assabentar-nos que la Generalitat ha abonat sen-se gens de retard els 35 milions d'eu-ros al patró de la Fórmula 1, BerniEcclestone, una quantitat considera-ble que contrasta amb el 0,02% delpressupost que el govern valenciàdestina a l'atenció de la violència de gè-nere.

20 de novembre de 2010Intersindical deplora lesdeclaracions de Rus sobre“champán y mujeres” en lescelebracions del PPIntersindical rebutja aquestes decla-racions totalment inacceptables i quecosifiquen les dones i recorda que cadavegada més prolifera la publicitat deprostíbuls en les nostres ciutats, ca-rreteres locals i transports de conce-sió pública, davant la permisivitat delgovern valencià.

desembre 2010El tancament de la biblioteca, unaltre pas arrere important enigualtat“És una demostració més del desinterèsdel govern valencià en la lluita contrala discriminació de les dones. Si fa pocens va sorprendre amb el tancamentdel Centre Reina Sofia per a l'Estudide la Violència, hui anuncia el tanca-ment d'una biblioteca que és un refe-rent i font indispensable per a uni-versitats i entitats diverses, fins i tot pera les mateixes administracions públi-ques on el partit popular governa.”

desembre 2010Intersindical mostra el seu rebuigpel nou femicidi de Roquetas i perla qualificació per la Ministra com a“violència en l'entorn familiar” “La violència en l'entorn familiar in-clou diferents formes no menys im-portants de violència, com l'exercidacontra les persones majors o les cria-tures, però que es diferencien de la vio-lència masclista o de gènere perquèaquesta la pateixen les dones preci-sament per ser dones. “

AGENDA

En clau de dona