Lliga Espiritual

de la Mare de Déu

de Montserrat

FULL INFORMATIU

“Els nostres ulls se’n meravellen”Durant tota l’Octava de Pasqua l’Església no deixa de repetir versets

del salm 118/117, especialment aquell que ens fa dir “Avui és dia en què ha obrat el Senyor”. (Entre la basílica i el refetor, els monjos el cantem amb una bella melodia una seixantena de vegades). O aquell altre, tan decisiu en la redacció dels Evangelis i dels Fets dels Apòstols: “La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici; és el Senyor el qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen”. La Sagrada Escriptura de l’Antic Testament proporcionà el llenguatge per narrar el fet indescriptible de la resurrecció de Jesucrist i el proporciona al llarg dels segles per a la litúrgia de l’Església.

Enguany el diumenge de l’Octava ens ha portat el regal simultani de la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat i la canonització dels dos papes que foren pelegrins del Santuari, Joan XXIII i Joan Pau II.

M’agradaria recordar que les paraules del salm que titulen aquest article són les que va trobar l’aleshores cardenal Roncalli per anotar en la seva agenda la impressió que li havia fet Montserrat: “Opus mirabile oculis”. Fins aquí l’impacte d’una visita. Però és també un repte per al futur, perquè allò que admirà de Montserrat, ultra “l’extraordinària importància”, el sorprengué com a “lloc d’oració, estudi i art”.

Número 139 Primavera 2014

El seu viatge, a diferència del que faria com a papa Joan Pau II, no tenia directament una finalitat apostòlica ni s’emmarcava en una activitat pastoral. Eren simplement, entenguem-nos bé, unes vacances a llocs emblemàtics per la pietat o que li oferien curiositat (com ara la visita a la vall navarresa del Roncal). En sabia treure profit per a la seva espiritualitat, la seva cultura o la contemplació de la natura. A Montserrat tingué la sort de poder esmerçar temps a fer les seves devocions i a conèixer l’activitat dels monjos.

Per això va escriure el que va escriure, que és tot un repte. Però la intercessió que l’Església espera dels seus sants també ofereix un encoratjament remarcable. I unes ganes de participar de sensibilitat que Joan XXIII tenia per les coses de Déu i dels homes.

Bernabé Dalmau

De Montserrat ens ve...“FILL AQUÍ TENS LA TEVA MARE”.

Missatge per a tu pelegrí de Sta. Maria+ Escena que ens recorda que no fem sols el nostre camí cristià,

sinó que el fem de la mà de Maria com a mare en la fe i que en ella esdevenim també fills de I‘Església que, també com a mare, ens ofereix la mà, ens llegeix la Paraula i ens alimenta amb els Dons del seu Senyor perquè ens fem adults en la fe.

+ Maria ens és donada com a mare en el moment més dolorós de la seva vida, en el moment en què més es posa a prova la seva fe en el seu Fill i quan també és posada a prova la fe del deixeble estimat que veu com l’obra del mestre acaba en el patíbul de la creu. Creu que

Enguany es commemora el centenari de la constitució de la Mancomunitat de Catalunya el 6 d’abril de 1914. En aquell acte, el seu president Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870 - 1917) n’argumentà la importància dient: “Som a una girada fonamental, decisiva, de la vida catalana: la mancomunitat clou un període i n’obre un altre. Clou el període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el Decret de Nova Planta, amb la supressió del Consell de Cent i de la Generalitat, i n’iniciem un altre, que és el demà, que és el pervindre”.

Durant deu anys, del 1914 al 1924 la Mancomunitat féu una gran obra al servei del poble català, especialment, en els camps de

Actualitat

forma part de la vida del mestre i de la del deixeble, el cristià, que la porta com a signe d’identitat.

+ Maria és la qui guardava la paraula i els records de Jesús en el seu cor i els meditava; ella ens diu, des de la seva experiència i amb la seva presencia al peu de la creu, que no desesperem, que la nostra creu portada amb fe ens fa dignes del nom del seu Fill que ens guiarà fins a la llum de la Pasqua, i que ella mateixa pregarà amb nosaltres i per nosaltres, com a mare que acompanya els fills en tots els moments de la vida.

+ Vivim un moment eclesialment dolç i esperançador, però cal no oblidar que a la mare no li posem mai condicions per estimar-la, l’estimem tal com és; així hauria de ser el nostre amor i la nostra dedicació a I’Església, aquesta mare dels creients que ens ha engendrat a la fe i que ens acompanya confiant en el suport que tots nosaltres li prestem per fer-se present en el món com a mare de consol per a tants que sofreixen.

TextosJo. 19,26-27; Lc. 11,27-28; Mt. 7,24

Llibres sobre la Mancomunitat de Catalunya

Enric Prat de la Riba

l’ensenyament, de les obres públiques, de la cultura, de la sanitat i de l’agricultura. El 1923 publicà un balanç del treball fet amb el títol “L’obra realitzada”. En el pròleg s’afirma que aquest és “un temps d’activitat, creixent tècnica i de dur treball patriòtic, en lluita contra els destorbs tossuts i contra les traves encongidores; destorbs i traves que al capdavall hauran d’ésser superats per la gran força jove de la idealitat catalana, inspiradora de tota la nostra acció”.

Malauradament, el 1925 la dictadura de Primo de Rivera, liquidà la Mancomunitat, que com ha estat reconeguda, fou una experiència de gran valor polític i social.

Aquest any que recordem especialment la Mancomunitat també podem aprofitar, per aprofundir-ne el seu coneixement. Heus ací, alguns dels llibres que ens hi poden ajudar:

“Prat de la Riba: home de govern”J.M. Ainaud i E. JardíEditorial Ariel 1973

“La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia”A. Balcells, E. Pujol i J. SabaterEdicions Proa 1996

“Obra Completa d’Enric Prat de la Riba” I volum - 1887 - 1898 II volum - 1898 - 1905 III volum - 1906 - 1917A cura d’A. Balcells i J.M. AinaudInstitut d’Estudis Catalans, 1998 - 2000

La millor manera de recordar i agrair el treball de la Mancomunitat és divulgar-ne les conviccions que la crearen, els objectius que assoliren i el futur que es proposaven.

Joaquim Ferrer

Algunes de les activitats fetes en el curs de l’any.—Presencia a Eucaristia Conferències Quaresmals que organitzen els Oblats on hem pregat pels difunts.—Assistència a la trobada de Romeries i Pelegrinatges, convocada per la Pastoral del Monestir de Montserrat.—Exposició Abad Marcet del 15 de novembre del 2013 al 21 d’abril del 2014 a la Sala Sant Jordi de I’Edifici Cisneros de Montserrat.—Quaderns, volum 2, “En el centenari de l’elecció de I’Abat Antoni Maria Marcet” editat per la Lliga; enviat a socis, amics, arxius i biblioteques en quantitat de tres-cents exemplars.—Hem fet distribució dels exemplars de la p.h. de Sant Ermengol: 100 a la Diòcesis d’Urgell; 1.200 al Secretariat de les Escoles Cristianes; 150 reservats per ser distribuïts als estols de Minyons i Guies de Catalunya i en quantitat més reduïda a escoles, catequesis i altres grups interessats.Cal fer conèixer aquest Bisbe que va donar valor a la construcció de ponts per establir la convivència entre els pobles.—El dia 26 d’abril hem pujat a Montserrat a la Vetlla de Santa Maria i hem entregat l’almoina pel manteniment de la nostra llàntia que des del Cambril ens fa presents als peus de la Moreneta.—Tenim enquadernats els Fulls Informatius de la última època, del nº1 Advent 1990 al nº 133 Especial Assemblea 2012.—Desplaçats a Vic, visitàrem al Director i Conservadora del Museu Diocesà de Vic per fer la cessió dels patrons i dibuixos de la Casulla propietat de la Lliga que ja fou cedida el 2003 (aquests dibuixos responen a un guió del Dr. Lluis Carreras sobre les set deprecacions de la Visita Espiritual).La Direcció del Museu ens agraí la cessió i esmentà la seva vàlua. Per ambdues parts es signa la pertinent documentació.Hem fet més coses que ja anirem explicant.

Notícies

Apunts HistòricsDos monestirs benedictins al bisbat de Girona

bressols d’irradiació de la nostra cultura.14 de juny de 2014, dissabte dins l’octava de Pentecosta, la Lliga

Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, ens proposem visitar, en el mil•lenari de la seva fundació, la Comunitat benedictina de Sant Daniel i celebrar l’Eucaristia a l’església romànica del Monestir.

14 de juny de 1936, diumenge de Pentecosta, la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat, els escoltes del seu Agrupament i els de Girona i Terrassa, formant aplec amb la gent de la rodalia, pugen a celebrar l’Eucaristia a l’enruna’t Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes.

El 18 de juny de 1015 el bisbe de Girona ven als comtes de Barcelona Ramon Borrell i Emerssenda de Carcassona l’església i alou de Sant Daniel. És la comtessa Emerssenda la fundadora del Monestir en un moment clau que es relaciona amb el mateix origen del país. Al llarg dels deu segles el Monestir ha estat saquejat però allò que no s’han pogut endur és d’un valor inestimable. Com diu Irene Brugués(1) en una entrevista a Catalunya Cristiana, “el ric patrimoni dels arxius de les comunitats benedictines,

RECOMANEMQüestions de Vida Cristiana —LA INDEPENDÈNCIA-Segona edició -any 2013- núm. 247Edició: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Fundació Joan Maragall

NOVA JUNTA:En el darrer Full lnformatiu nº 138, donàvem a conèixer les funcions assignades a la nova Junta i, per error ens hi descuidàrem en JOSEP GASCÓN CASTILLO, a qui hem confiat una de les tasques de supervivència, com és la Tresoreria. Gràcies, Josep, per la teva bonhomia

mac

són testimoni escrit no només de la història i evolució de les respectives comunitats monàstiques, sinó també de totes les vicissituds, canvis i conflictes que aquestes comunitats han compartit al llarg de mil anys d’història amb la societat i l’església catalana” “la recerca en aquests arxius... són un enriquiment per el major coneixement de l’Església a Catalunya, del monacat benedictí i del paper de la dona al llarg de la historia”.

Si bé la primera documentació de l’existència de Sant Pere data del 878 no és fins el 945 que és considerat un Monestir benedictí independent, regit per un abat lligat al comtat d’Empúries dins els límits del Bisbat de Girona, que va arribar al seu màxim esplendor als segles XI i XII. En el segle XVII fou saquejat i al 1793 la Comunitat benedictina abandona el Monestir i es traslladà a Vila Sacra i Figueras on fou dissol-ta i liquidats els seus bens. Quedà en mans de saquejadors durant un segle sense cap tipus de protecció. Dels anys del seu esplendor en destaquem LA BÍBLIA DE RODES que es conserva a la Biblioteca Nacional de Paris. La llei del Patrimoni Cultural Català de 1993 l’ampara com a Bé Cultural d’Interès Nacional.(1)arxivera en cap del Servei d’Arxius de la Federació Catalana de Monges Benedictines. Entrevista d’Eduard Brufau el16 de juny del 2013.

mac

Monestir de St. Pere de RodesErmessenda de Carcassona

Jaum

e Cen

dra

Els articlEs publicats En aquEst “Full inFormatiu” ExprEssEn solamEnt l’opinió dE llurs autors.

Duran i Bas, 16, baixos 2a. 08002 Barcelonawww.lalliga.cat

Maig• dia 8. Eucaristia-Conferència al Col·legi Lestonnac, a 2/4 de 8 del vespre.Pregarem pels nostres difunts.• dia 20. Palau de la Generalitat. Missa a la Capella de Sant Jordi. Enviem convocatòria.

Juny• dia 14. Sortida anual. Vall de Sant Daniel. Mil·lenari del Monestir Benedictí de Sant Daniel. Rebreu convocatòria.

Organitzat per Espai Obert:• dia 7. “Raimon Panikkar” a càrrec d’Ignasi Moreta, director de Fragmenta Editorial. Dissabte a les 11.00 h. Sala d’Actes del CIC, Via Augusta, 205. Barcelona

Agenda