informe sobre l'estratègia catalna per al desenvolupament sostenible

7/31/2019 Informe sobre l'estratgia catalna per al desenvolupament sostenible

1/25

1

CONSELL ASSESSOR PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE DE CATALUNYA

Informe sobrelestratgia catalanaper al desenvolupament sostenible

Novembre de 2003


2/25

2

Informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sosteniblesobre lEstratgia Catalana per al Desenvolupament Sostenible

El Departament de la Presidncia, en data 26 de setembre de 2003, va demanar al

Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (daraendavant CADS) un informe sobre lEstratgia Catalana per al DesenvolupamentSostenible (EcatDS), elaborada per la Secretaria Tcnica de lAgenda 21 deCatalunya.

El CADS, conscient de la importncia daquest document per avanar vers eldesenvolupament sostenible, pel seu valor com a comproms de Catalunya amb elmn i com a manifestaci de solidaritat entre les generacions presents i futures delnostre pas, i en el marc de les seves funcions, elabora el segent informe. Aquestse centra, principalment, en el procs delaboraci i de seguiment de lEcatDS, i noen el contingut dels diversos reptes i objectius que shi descriuen, ja tractats en

altres ocasions

1

.INTRODUCCI

Lany 1992, Rio de Janeiro va acollir la Conferncia de les Nacions Unides per alMedi Ambient i el Desenvolupament, tamb coneguda com a Cimera de la Terra.El resultat principal daquesta cimera fou lAgenda 21 global, el comproms de lacomunitat internacional per avanar cap a un model de desenvolupament mssostenible.

LAgenda 21 s un document clau on es reflecteix que el desenvolupamentsostenible (dara endavant DS) representa un nou paradigma que va ms enll de

lmbit estrictament ambiental, que t a veure amb realitats plurals (de caire poltic,social, econmic, cultural, ambiental, espiritual, etc.). La cultura de la sostenibilitatno s nica i s necessari tenir present la diversitat en el moment de planificar iprendre decisions.

Les Agendes 21 han de ser les guies per a una acci sostenible dels governs i peral conjunt de la societat. No nhi ha prou amb lacci pblica de governar i buscarrespostes als desafiaments que tenim, sin que cal que la societat participi enaquest projecte collectiu. El repte s saber crear i oferir els instruments necessarisper facilitar i fer possible aquesta implicaci, tenint uns objectius comuns i unavocaci de comproms i responsabilitat compartida.

La definici duna estratgia de sostenibilitat, doncs, noms sentn si es fa amb laparticipaci de la societat civil. Aquesta s la base de lAgenda 21 i amb aquestmateix objectiu shan constitut els Consell Nacionals per al DS (tal i comrecomana lAgenda 21 aprovada a Rio de Janeiro). En aquesta mateixa lnia, eldesembre de 1998 el Govern de Catalunya va crear el Consell Assessor per alDesenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), com un rgan de participaci,

1Vegeu lapartat Consideracions al contingut del present informe.


3/25

3

consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en relaci amb lespoltiques i actuacions que tinguin incidncia sobre el DS.

En el seu decret de creaci2 es diu que el Consell exerceix les seves funcions enel marc dels principis establerts als instruments internacionals sobre sostenibilitat i,

principalment, dels que reculli lAgenda 21 de Catalunya. s per aix que per alCADS sempre ha estat un element principal el fet que Catalunya disposs de laseva prpia Agenda 21, ats que la seva existncia ha de permetre que el CADSrealitzi plenament la seva funci dassessorament al Govern.

LAgenda 21 de Catalunya (dara endavant A21CAT) arrenca de la resoluci delParlament de 27 doctubre de 19973 que insta el Govern de la Generalitat apotenciar els treballs per tal delaborar-la. Concebuda inicialment com un marcdorientacions bsiques per a la construcci dun futur ms sostenible per laciutadania i el territori, amb el temps ha anat evolucionant vers una estratgiagovernamental ms mplia lEstratgia Catalana per a un Desenvolupament

Sostenible- que es vol que sigui un marc conceptual i dactuaci ms global, queobservi la realitat del pas de forma integrada, transversal i transdisciplinar, amb laparticipaci activa de tots els ciutadans i els agents socials i econmics del pas ique, a ms, semmarqui en un context de reorientaci estratgica de lesestructures i de lactuaci pbliques. Lobjectiu final proposat per lEcatDs s queCatalunya disposi dun marc orientador, renovat i amb visi global, per assumirnous reptes en la lnia del DS.

El mes de maig de 2002 el CADS va presentar al Govern un informe que conteniauna Proposta catalana per al DS, elaborada una mesos abans de la Cimera deJohannesburg, on es proposaven diverses vies per les quals podia transcrrer unaproposta prpia de DS per a Catalunya. Shi feia referncia a lexistncia delConsell, a les seves funcions, a la bona governana, a la importncia de disposarduna Agenda 21 nacional, i a la necessitat de fer una proposta de polticacatalana de DS des de la perspectiva regional i amb el referent de la UniEuropea.

En lInforme tamb es deia que Catalunya estava en disposici daportar un modelpropi de DS, singular, que podia esdevenir un referent per a les poltiqueseuropees, especialment les regionals. Es destacava la necessitat de definir unmodel catal de sostenibilitat i concretar quin havia de ser lmbit dactuaci i elcomproms de Catalunya en el DS, principalment des de la seva perspectiva deregi mediterrnia i en el marc de la UE. Aquesta definici dun model propi desostenibilitat era especialment important de cara a la Cimera Mundial per al DSque shavia de celebrar a Johannesburg el mes de setembre de 2002.

2DECRET 311/1998, d'1 de desembre, de creaci del Consell Assessor per al DesenvolupamentSostenible de Catalunya. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Nm. 2784 - 11.12.1998. 3Resoluci de 27 doctubre de 1997.


4/25

4

Acabada la Cimera, el CADS va elaborar un altre informe4 per al Govern en el quees valoraven els seus resultats i la seva possible incidncia en les poltiques desostenibilitat del Govern de Catalunya. Bsicament es consideraven dues granslnies: per una banda, totes les actuacions que es poden fer en poltiquesconcretes (el planejament territorial i sectorial, el canvi climtic, les poltiques

regionals, el foment de la cultura de la sostenibilitat o la cooperaci aldesenvolupament); i, per altra banda, lEstabliment dels principis i objectius desostenibilitat per a Catalunya i lExistncia duna estratgia de DS per alimplementaci de les poltiques necessries per assolir-los (fet que ja savanavaen lInforme del mes de maig).

Ja hem dit que el que va comenar essent lAgenda 21 de Catalunya (A21CAT) haesdevingut finalment LEstratgia Catalana per al Desenvolupament Sostenible(EcatDS). Aquest s el document global que sens presenta per a informar i queinclou 4 parts diferenciades i complementries:

LA21 de Catalunya. Aquest document inclou la descripci de les fases del procs,

els principis inspiradors i els objectius estratgics, els principals reptes de futur, lespropostes de treball per a lElaboraci del Pla dacci, un resum dels indicadors,etc. En aquest informe ens referirem bsicament a aquest document.

Els reptes del DS de Catalunya. Aquest document consisteix en una diagnosi dels39 mbits estratgics per al nostre pas, fonamentats en els principis aprovats aRio i Johannesburg. Tamb cont una relaci dels reptes que hi ha plantejats decara al futur per cada un dels temes o aspectes estratgics apuntats a la diagnosi.

Els indicadors de progrs sostenible de Catalunya. Aquest document cont unrecull dindicadors que shan concebut per poder fer el seguiment de laplicaci de

lEcatDS. En aquest sentit, destaquem la importncia de disposar dun sistemadindicadors que permetin establir el grau dadequaci de les accions dutes aterme per a cada objectiu. Com sindica en el document, aquesta sistema esfonamenta en un seguit de propostes i estudis, en alguns dels quals tamb haparticipat el CADS. En lapartat daquest informe titulat El seguiment de lEcatDSes tractar els mecanismes de seguiment i avaluaci amb ms detall.

LAtles de sostenibilitat de Catalunya. Es tracta duna representaci grficadalguns dels aspectes fonamentals relacionats amb els objectius prioritaris delEcatDS, introduint els parmetres per a lanlisi estratgica a partir de models desimulaci sobre una base territorial. Sha de destacar lEsfor que representa laintegraci de bases de dades procedents de diverses fonts, fet que afavoreix el

carcter divulgatiu de lEcatDS, fent ms comprensibles els 10 objectius tractats.En tot cas, com a document de suport s til, sempre i quan conservi el necessarisentit dinmic i sactualitzi peridicament.

4Informe del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya sobre la CimeraMundialsobre Desenvolupament Sostenible (Johannesburg, 24 dagost 4 de setembre de 2002).


5/25

5

Per aix, dara endavant ens referirem a lEcatDS quan parlem del conjunt dedocuments, per parlarem da21CAT quan ens referim al procs que va tenir llocdes de Lorigen de la seva elaboraci fins a la redacci final que sens hapresentat.

2. LAGENDA 21: EL COMPROMS DE CATALUNYA AMB LASOSTENIBILITAT

La Cimera de la Terra celebrada a Rio de Janeiro lany 1992 va ser limpuls de totun procs endegat en lmbit internacional per avanar vers un nou model dedesenvolupament a escala planetria. Un model de desenvolupament basat en elsprincipis de la sostenibilitat (econmica, social i ambiental).

LEcatDS constitueix un element ms daquest procs i, daquesta manera, posade manifest, de forma explcita, el comproms de Catalunya amb les mltiplesiniciatives per al desenvolupament sostenible que shan dut i es duen a terme a

escala global, regional i local.En aquest mateixa lnia, el document de lEcatDS ja apunta que a Catalunya sesttreballant des de fa temps en lElaboraci i aplicaci de les Agendes 21 i, alhora,remarca la concepci estratgica de les Agendes 21 que predomina al nostre pas,la qual segueix la lnia establerta pel Pla daplicaci aprovat el 2002 a la Cimera deJohannesburg. Segons aquest pla, shan diniciar immediatament els treballs performular estratgies nacionals de DS, amb Lobjectiu de poder comenar la sevaaplicaci a partir de lany 20055.

Com es remarcava a linforme del CADS de maig del 2002 sobre la propostacatalana per al DS, Catalunya, per la seva prpia realitat, pot desenvoluparpoltiques de DS. Per aix, pot prendre com a referent els tractats internacionals iels documents aprovats en el si de la Uni Europea (per exemple, lEstratgia dela Uni Europea per a un Desenvolupament Sostenible o, en lmbit estrictamentambiental, el Sis Programa dAcci Ambiental) o daltres organismesinternacionals (OCDE, Banc Mundial, etc.).

Tal i com reconeix el punt 146 del Pla dacci de Johannesburg, cada pas t laresponsabilitat principal del seu propi desenvolupament sostenible i, per tant,hauria de promoure el desenvolupament sostenible a escala nacional, promulgant iaplicant unes lleis clares i eficaces que donin suport al desenvolupamentsostenible. En aquest sentit, cal que tots els pasos reforcin les institucions

governamentals, per exemple facilitant la infraestructura necessria i promovent latransparncia, la responsabilitat i unes institucions administratives i judicials justes.

Daltra banda, tal i com estableix el punt 146 bis del mateix pla dacci, els pasostamb haurien de promoure la participaci pblica, a travs de mesures que

5 Segons disposa larticle 145 (b) del Pla dAcci de Johannesburg, els Estats haurien de actuarimmediatament per poder avanar en la formulaci i elaboraci de les estratgies nacionals per aldesenvolupament sostenible i comenar la seva aplicaci el 2005.


6/25

6

subministrin laccs a la informaci relativa a la legislaci, les normatives, lesactivitats, les poltiques i els programes. Aix mateix haurien de fomentar la plenaparticipaci pblica en la formulaci i instrumentalitzaci poltica del DS.

El comproms de Catalunya amb el DS sarticula a partir de tres perspectives: laglobal, la regional i la local. Des duna visi global, el comproms de Catalunyaamb el mn passa fonamentalment per lassumpci voluntria dels acords de Rio92, sense estar condicionada pels acords subscrits pel fet de no tenir laconsideraci destat. Aquest comproms sha concretat, per exemple, enlelaboraci de lAgenda 21 de Catalunya i sha renovat, 10 anys ms tard, amblassistncia a la Cimera de Johannesburg i amb lacceptaci dels seus acords(incorporats, com es veur, en el document de lEcatDS).

Aquest comproms global tamb sha materialitzat amb una darrera iniciativa decarcter regional i abast internacional: la constituci duna xarxa de regions per alDS. Aix, en el marc de la Cimera Mundial sobre DS, Catalunya i un conjuntdaltres regions (com, entre altres, Euskadi, Galles, les Regions Perifriques

Martimes dEuropa i Austrlia Occidental) van impulsar la celebraci dunatrobada de governs regionals darreu del mn per tal de refermar el seucomproms amb el DS i exigir un major reconeixement i suport poltic en lmbitinternacional.

La trobada, celebrada el 31 dagost de 2002, va reunir a Johannesburg 23 governs(representant, en total, uns 150 milions de persones) i diverses associacionsregionals i va tenir els segents resultats: la signatura de lanomenada Declaracide Gauteng i, com ja sha avanat, la constituci duna xarxa de regions per al DS,que treballa per tal dassolir els objectius i principis continguts en aquestadeclaraci poltica.

En relaci al document sobre el que estem informant, s a dir, en el marc de lesestratgies de desenvolupament sostenible, la Declaraci de Gauteng estableixque els governs regionals necessiten estratgies prpies de desenvolupamentsostenible com a marc integrador i coordinador de totes les altres poltiquespbliques (aquest reconeixement ja es troba recollit, de forma explcita, en eldocument de lEcatDS).

Pel qu fa a la perspectiva local, Catalunya destaca per la rpida i decididaresposta del mn local a la crida feta per lA21 Global la qual, en el seu article 28,convidava als ens locals a impulsar lelaboraci dAgendes 21 o estratgies de DS

a escala local.

Ms enll dentrar a valorar el grau dexecuci i lefectivitat de les actuacionsprevistes en les diverses Agendes 21 locals exercici que, daltra banda, seriarecomanable realitzar- cal remarcar dos aspectes pel seu carcter exemplar i nica escala europea: ladhesi massiva de molts municipis catalans a la CartadAalborg i, en segon lloc, el fet que ms del 80% de la poblaci de Catalunyavisqui en municipis que tenen en marxa agendes 21 locals.


7/25

7

3. DE LAGENDA 21 DE CATALUNYA (A21CAT) A LESTRATGIACATALANA PER AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE (EcatDS)

Com ja sha apuntat anteriorment, el procs per elaborar lA21CAT comena ambel comproms del nostre pas amb els acords de la Cimera de Rio, el qual es

concreta, lany 1997, en una resoluci del Parlament de Catalunya (de 27doctubre) on sinsta el Govern a potenciar els treballs per tal delaborar lAgendaXXI de Catalunya, establint uns mecanismes que afavoreixin la participaci delsagents socials en el procs de reflexi, incloent-hi un equip dexperts. Aquestaresoluci cal emmarcar-la en el context de la declaraci de comproms aprovadaaquell mateix any a la 19a sessi especial de lAssemblea general de les NacionsUnides (coneguda tamb com a Rio + 5), en la qual la Comunitat internacional escomprometia a accelerar laplicaci de lAgenda 21 a escala internacional amblobjectiu de poder fer un balan positiu de tot el procs en una nova revisi globalque havia de tenir lloc lany 2002 (Cimera de Johannesburg, tamb coneguda coma Rio +10).

s a partir daquell moment, entre els anys 1998 i 2000 que sinicien els primerstreballs preparatoris i consultes inicials per endegar el procs delaboraci deldocument objecte daquest informe. Aix doncs, lany 1998 es crea el FrumConsultiu de lA21CAT, un grup de persones rellevants i representatives delsdiversos sectors de la societat catalana, que participa en un procs de consulta enrelaci als principals reptes que havia dabordar lAgenda 21.

La part central del treball, per, es va concentrar entre els anys 2001 i 2002. En unprimer moment (desembre 2000), laleshores conseller de Medi Ambient, el Sr.Felip Puig, i el director general de Planificaci Ambiental del Departament de MediAmbient, el Sr. Pere Torres, van comparixer en un plenari del CADS per informarde lendegament definitiu dels treballs delaboraci de la21CAT. En aquestamateixa sessi es va demanar al CADS la seva collaboraci i, molt especialment,la seva participaci en la fase informativa i en el seguiment de tot el procsdelaboraci i aprovaci del document final.

Responent a aquesta petici, durant lhivern i la primavera del 2001 el CADS vaassumir la coordinaci de la fase informativa de la21CAT. Concretament, entre elsmesos de febrer i juny es van convocar i organitzar set sessions informatives, lesquals van comptar amb la participaci de diversos membres del Govern i delFrum Consultiu de lAgenda 21 de Catalunya. Cal apuntar, tamb, que vancomptar amb la presncia del President de la Generalitat (en la sessi inaugural) i

del Conseller de Medi Ambient, Sr. Felip Puig, i del Sr. Federico Mayor Zaragoza,antic conseller del CADS (en la sessi de cloenda).

Al llarg de les set sessions es van abordar grans temes transversals que, si b novan exhaurir tots els apartats que havia de contenir la21CAT, van permetre tractaraquells mbits amb ms transcendncia. Els mbits tractats al llarg de les diversessessions van ser, doncs, els segents:


8/25

8

Com preservar la qualitat del medi?

Com integrar el desenvolupament i la conservaci de la biodiversitat?

Com lluitar contra el canvi climtic?

Com reduir la petjada ecolgica de les nostres ciutats?

Com fer sostenible la mobilitat? Quin ha de ser el paper de Catalunya en la preservaci de la Mediterrnia?

Quin paper ha de jugar la societat civil en el desenvolupament sostenible deCatalunya?

Amb aquestes sessions no es pretenia en cap cas sotmetre a la consideraci delsparticipants una proposta tancada de document sin posar sobre la taula unarelaci exhaustiva de reptes, principis rectors i possibles lnies estratgiques sobreles quals treballar.

Lobjectiu de les sessions, de fet, era doble. Duna banda, es volia que el Governpresents una breu diagnosi, molt preliminar, de cada un dels mbits considerats iels criteris generals que havien de permetre configurar una estratgia desostenibilitat per a cadascun daquests mbits. De laltra, es volia recollir lesopinions dels ciutadans de Catalunya, organitzats o no, sobre els criteris i elsobjectius de sostenibilitat proposats i encetar un primer debat sobre les possibleslnies estratgiques a impulsar.

Des del CADS creiem que aquesta fase informativa va complir satisfactriamentamb Lobjectiu dinformar sobre lElaboraci de la21CAT i obrir un primer debatsobre els grans reptes de la sostenibilitat a Catalunya i les possibles lnies detreball futures, el qual va ser molt til per a la fase de treball interdepartamentalque va iniciar-se posteriorment.

Finalment, cal apuntar que les comunicacions dels membres del Frum Consultiu idel Govern, aix com tots els documents lliurats a les sessions van estardisponibles durant ms dun any a la pgina web del CADS6 i que van serrecollides en la publicaci Aportacions a lAgenda 21 de Catalunya, editada pelCADS a principis de lany 20027.

A partir de les sessions informatives, el Govern va comenar a elaborar elcontingut de la21CAT amb el treball interdepartamental i va estendre el debat almn local, al territori i als agents socials i econmics del pas. Aix, el 26 de

setembre de 2001 el Conseller de Medi Ambient (amb la presncia del CADS) vapresentar la proposta delaboraci de la21CAT a la Comissi de poltica territorial imedi ambient del Parlament de Catalunya.

6http://www.cat-sostenible.org

7Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (2002): Aportacions a lAgenda 21 deCatalunya. Barcelona: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya.
http://www.cat-sostenible.org/http://www.cat-sostenible.org/


9/25

9

Des del punt de vista interdepartamental, cal constatar que el CADS va promourela participaci directa dels diversos mbits del Govern en lElaboraci de la21CAT.Primer, a travs de lassistncia dalguns dels seus membres en les sessionsinformatives i desprs convocant els principals alts crrecs amb responsabilitatsen els mbits que tracta la21CAT a dues sessions de treball: una, per concretar

quins havien dacabar essent els eixos a desenvolupar i, laltra, per parlar de laimportncia dincorporar el concepte de DS en la planificaci i en les actuacionsdel Govern i per preparar les seves capacitats institucionals per fer-les efectives.Aix es va realitzar a partir duna sessi monogrfica sobre Governana i DS acrrec del Dr. Joan Prats director de lInstitut Internacional de Governabilitat (IIG).

A partir, doncs, del segon semestre de 2001 un grup format per 50 alts crrecs delGovern i ms dun centenar de tcnics, van treballar en lElaboraci de diagnosis ien la definici dels grans reptes i les possibles lnies estratgiques de la21CAT.Aquest treball es va complementar amb dictmens encarregats a experts en elsdiversos mbits. Daquest treball interdepartamental en va sortir un documentpreliminar (titulat Document de consulta de la21), aprovat pel govern el 5 de febrerdel 2002, que va servir per iniciar el procs participatiu definitiu.

En aquest moment el procs delaboraci de la21CAT va passar a ser coordinatper una secretaria tcnica al departament de la Presidncia. Fet que el CADS vavalorar positivament ats el seu carcter interdepartamental.

Aquest procs de participaci ciutadana, territorial i sectorial presencial ha consistiten unes sessions de treball en les qual shi van convocar ms de 3000 entitatsrepresentatives dels diversos mbits territorials i sectorials del pas. Aquestaparticipaci tamb ha estat oberta als ciutadans a travs de diversos mitjans dedifusi que han facilitat laportaci de propostes al document.

Dins daquest procs, el CADS va participar en diverses sessions sectorials, comla dedicada a la joventut (amb la intervenci del Dr. Boada membre del CADS- idel director del Consell) o en la dedicada al territori (amb lassistncia delcoordinador tcnic); tamb es va participar en sessions territorials (comarquescentrals).

Cal destacar, tamb, la voluntat de coordinaci institucional entre el Govern i elmn local, que sha concretat a travs de la constituci de la Mesa de sostenibilitatlocal8. Cal valorar molt positivament aquest esfor per coordinar les diversesinstitucions pbliques que intervenen, en les seves respectives escales territorials,en el DS del pas, moltes delles elaborant les seves prpies A21.

Finalment, en el plenari del CADS del 5 de novembre de 2002, el responsable dela Secretaria Tcnica de lAgenda 21 Sr. Josep Bou- va informar sobre lestat del

8Creada el 2001 i integrada per lAssociaci Catalana de Municipis i Comarques (ACM), la Federaci deMunicipis de Catalunya, les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, la Xarxa de Ciutats i Poblescap a la sostenibilitat, el Consell dIniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona(CILMA), els departaments de Governaci i Relacions Institucionals i el de Medi Ambient i, finalment, elDepartament de la Presidncia, a travs de la secretaria tcnica de lA21 de Catalunya.


10/25

10

procs delaboraci i dels resultats de la participaci sectorial i territorial. En totaquest perode de temps delaboraci de lesborrany de la21CAT i ara delEcatDS- el Consell ha fet un seguiment continuat del procs, tot constatant queels requeriments de participaci i transversalitat requerits des del principi han estatsatisfets.

A partir del primer trimestre de 2003, la fase de participaci es va fer extensiva alconjunt de ciutadania, ats que una de les condicions indispensables de totaAgenda 21 s aconseguir la implicaci de tota la poblaci. La invitaci va anaracompanyada duna campanya de difusi que va tenir com a objectiu donar aconixer els eixos estratgics de lA21CAT, aix com els mitjans a travs delsquals la poblaci pogus expressar les seves opinions9.

Posteriorment a la fase de participaci, i un cop analitzades totes les aportacionsgenerades, s va encetar la darrera fase de treball interdepartamental per partdels alts crrecs de la Generalitat amb la finalitat de poder fer noves aportacions aldocument preliminar de lEcatDS i, al mateix temps, actualitzar per part dels

serveis tcnics les dades per a la posterior aprovaci definitiva de lEstratgia perpart del Govern.

4. CONSIDERACIONS AL CONTINGUT

Tal i com ja hem avanat al comenament daquest informe, no es tractaranespecficament els diversos reptes i objectius sectorials plantejats en lEcatDS atsque sentn que aquests sn fruit dun ampli procs de consulta, en el qual tambha participat el CADS.

Al llarg del procs seguit per elaborar lEcatDS shan complert, com diem, els dosrequisits principals: una visi interdepartamental per part del Govern i la consultaamb els diversos agents sectorials i territorials. Dels documents que conformenLEcatDS, nhi ha un lAgenda 21 prpiament dita- que estableix el marcconceptual, els principis i els objectius de sostenibilitat per a Catalunya.

Voldrem destacar alguns aspectes que ens semblen fonamentals del seucontingut. En primer lloc, es valora positivament que lEcatDS no es limiti apresentar una diagnosi i uns objectius dels diversos mbits tractats, sin queincorpori altres documents com sn latles de la sostenibilitat de Catalunya i laProposta dindicadors de progrs sostenible de Catalunya.

Daltra banda, cal destacar que lEcatDS ha seguit les recomanacions que feia elCADS dadaptar a la realitat catalana els principis fonamentals desenvolupats aescala internacional des de la Cimera de Rio a la de Johannesburg (1992-2002).En aquest sentit, es defineixen 10 principis que amaren lEcatDS i que sn:

9Les vies de participaci van ser les pgines webs de la Secretaria Tcnica de lAgenda 21 de Catalunya i delCAT365, el telfon datenci ciutadana 012, i el correu postal, per mitj duna butlleta especfica que es vadistribuir arreu del territori a travs de diversos mitjans informatius de la Generalitat.


11/25

11

La integraci, la coordinaci entre administracions, la transversalitat i laplanificaci global, la subsidiarietat i lExemplaritat.

La participaci ciutadana, la corresponsabilitat i la transparncia i la informaci.

Lorientaci social i ambiental de lEconomia.

La futuritat. Els principis de precauci i de prevenci.

LEstalvi i lEficincia.

La conservaci i restauraci del patrimoni natural i cultural.

LEquitat social, econmica i ambiental.

La conservaci i desenvolupament del potencial hum i social.

La responsabilitat ecolgica global, i la solidaritat i la cooperaci.

Aix, tenint en compte els principis esmentats i sobre la base de la consulta del

propi Govern, el Frum Consultiu, el CADS, la Mesa per la Sostenibilitat Local i elsdiferents agents socials i econmics, sestableixen els objectius de la A21CAT.Aquests objectius sentenen com les orientacions estratgiques que, des de laperspectiva del DS, han de guiar lacci del Govern de la Generalitat per alspropers anys. Es proposen 10 objectius amb un enfocament integrador i cadascdells es desplega en 10 lnies dacci que abasten tots els mbits de la realitatcatalana, amb la voluntat de garantir el progrs sostenible.

Aquests 10 objectius sn:

Un bon govern per al DS amb la participaci de tothom

Una societat oberta, diversa, cohesionada i amb identitat prpia Una economia orientada al benestar social i la qualitat de vida

Una producci i un consum ms sostenible

Una gesti ms eficient i racional dels recursos naturals estratgics

Una planificaci i gesti equilibrades del territori

Un model de mobilitat ms sostenible i segura amb el menor impacte social

Una participaci activa en la lluita contra el canvi climtic10 i els seus efectes

Una gesti que preservi lEntorn natural i la biodiversitat Una poltica que fomenti la cooperaci i la solidaritat per un mn just, habitable ide les persones.

10Quan es parla de lluita contra el canvi climtic sentn que es fa referncia a les causes antrpiques queafecten el canvi climtic.


12/25

12

Respecte a aquests epgrafs, creiem que sn exhaustius i que shi plantegen totsels mbits que des dun punt de vista multisectorial i transversal afecten el nostredesenvolupament. s destacable que lEcatDS es fonamenti en una visimultidimensional de la sostenibilitat, fugint duna visi i interpretaci noms decarcter ambiental.

En aquest sentit, s important que aquest ndex comenci per considerar el bongovern i la participaci com eixos fonamentals per assolir un DS. En aquest mbit,es considera interessant que es proposi lElaboraci dun llibre blanc de lagovernana com un dels programes sectorials- fet que es vincula moltdirectament amb el programa conjunt del CADS i lInstitut Internacional deGovernabilitat (IIG) sobre Governana i DS.

LEcatDS tamb incorpora les recomanacions plantejades en lInforme del CADS(octubre del 2002) realitzat posteriorment a la celebraci de la Cimera deJohannesburg. Un dels resultats daquesta s el seu Pla dacci, que intentaconcretar propostes i compromisos per avanar vers el DS. En lInforme del CADS

es recomanava la importncia dincorporar en la21CAT algunes de les lniescontingudes en el Pla dacci de Rio+10 que, tal i com sha pogut constatar, hanestat incorporades, en la seva prctica totalitat, en el document que ens ha estatlliurat des del Departament de la Presidncia-. Concretament, les recomanacionsdel CADS feien referncia a:

La importncia de ltica per avanar vers el desenvolupament sostenible.

La necessitat davanar vers un model de desenvolupament econmic i socialque estigui comprs dins de la capacitat de crrega del medi.

Aconseguir unes pautes de producci, comer i consum sostenibles.

La millora de les tcniques i metodologies davaluaci dels potencials efectes delcanvi climtic.

El benefici directe de les poblacions locals que gestionen i conserven labiodiversitat.

LEstabliment de fons solidaris mundials per a lEradicaci de la pobresa i lapromoci del desenvolupament social i hum.

LEstmul al sector privat i als particulars en relaci amb els governs en termes decooperaci al desenvolupament.

De forma ms especfica, el mateix informe del CADS contenia una relaci delsprincipis que el Consell considerava important incorporar a la21CAT, classificatsen funci dels captols daquesta. Constatem que tamb han estat incorporats aldocument final.

Finalment, a lInforme tamb apuntvem alguns mbits dactuaci que criem quecalia tenir molt presents a lhora de plantejar una estratgia per al


13/25

13

desenvolupament sostenible de Catalunya. En aquest sentit es plantejava lanecessitat de tractar els segents aspectes:

El planejament estratgicEls criteris, prioritats i objectius de lEcatDS, que han de contribuir a crear el marc

per tal que les poltiques pbliques que impulsa el Govern de Catalunya siguinms sostenibles i que, per tant, proposen un model de pas, han de trobar unaconcreci sobre el territori. Aix es pot aconseguir a travs de lElaboraci iaprovaci dels diversos plans territorials (parcials i sectorials), els quals handintegrar criteris de sostenibilitat des de les fases inicials del procs deplanificaci. En qualsevol cas, cal vetllar per la coherncia entre aquestplanejament i lEcatDS, per tamb entre aquests documents i el planejamenturbanstic, el planejament estratgic a escala local i supralocal, i les agendes 21impulsades des dels municipis.

Tornant a lmbit dels plans impulsats pel Govern, cal destacar que alguns dels

plans territorials parcials que es troben en fase delaboraci ja estan comenant aincorporar lavaluaci ambiental estratgica (AAE), tot avanant-se a latransposici de la directiva davaluaci ambiental de plans i programes11, quehaur de transposar-se a la legislaci catalana abans del 21 de juliol de 2004. Dela mateixa manera, cal destacar que laplicaci daquesta avaluaci tamb estrequerida per la nova llei de mobilitat, aprovada el 13 de juliol de 200312.

El canvi climticDavant levidncia sobre lexistncia dun canvi climtic dorigen antrpic reconeguda pel Grup Intergovernamental dExperts sobre el Canvi Climtic(IPCC)-, linforme del CADS proposava que

el Govern adopts una estratgia de lluita contra el canvi climtic de carcterinterdepartamental. El seu disseny i seguiment de la seva execuci serienresponsabilitat duna oficina especfica adscrita al Departament de laPresidncia- per a la coordinaci interna del Govern i dels diferents sectorsafectats i per a la sensibilitzaci i conscienciaci dels ciutadans. Recentment -lagost de 2003- el Consell Executiu va aprovar la creaci de la Comissi catalanadel canvi climtic, adscrita a la Presidncia, amb Lobjectiu de coordinar totes lesactuacions del Govern en aquest mbit13.

11 Directiva 2001/42/CE, del Parlament Europeu i del Consell, relativa a lavaluaci dels efectes dedeterminats plans i programes sobre el medi ambient. DOCE L-197, de 21-7-2001. 12 Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat (DOGC 3913 de 27 6-2003). Vegeu lInforme del ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible sobre lAvantprojecte de Llei de Mobilitat de Catalunyade febrerde lany 2002.13Aquesta comissi, de carcter interdepartamental, est integrada per un president (el conseller en cap), dosvicepresidents (els consellers de medi ambient i de treball, indstria, comer i turisme) i sis vocals enrepresentaci de sis departaments de la Generalitat (Economia i Finances; Poltica Territorial i ObresPbliques; Medi Ambient; Agricultura, Ramaderia i Pesca; Universitats, Recerca i Societat de la Informaci; i


14/25

14

En un altre ordre de coses, lInforme del CADS tamb apuntava la importncia dela planificaci energtica per tal davanar vers un model energtic menysdependent dels combustibles fssils, principals responsables de les emissions degasos amb efecte dhivernacle. Es poden trobar consideracions especfiques sobreaquests aspectes als informes dels CADS sobre el Pla de lEnergia a Catalunya en

lhortiz de lany 2010 i el Pla Territorial Sectorial de la Implantaci Ambiental delEnergia Elica a Catalunya.

Finalment, en aquest apartat cal fer una referncia obligada a lEstudi que haimpulsat el CADS sobre els efectes del canvi climtic a Catalunya14, encollaboraci amb el Servei de Meteorologia de Catalunya (SMC) i lInstitutdestudis Catalans. LEstudi, dna una visi mplia i rigorosa de quins poden serels impactes, la vulnerabilitat, la mitigaci i ladaptaci del pas a aquest fenomenen els propers anys.

Les regions per al Desenvolupament Sostenible

En apartats anteriors daquest informe ja sha fet una valoraci positiva delaprovaci de la Declaraci de Gauteng i de la posterior creaci de la Xarxa deRegions per al Desenvolupament Sostenible, que ha destudiar com implementar anivell regional els acords de Johannesburg. Aquesta xarxa pot servir per analitzarcom, en el futur, les regions podrien participar i influir activament en les cimeresinternacionals sobre DS.

Tal i com destacava lInforme del CADS post-Johannesburg, caldria que Catalunyaassums el lideratge de la poltica regional de DS en lEsfera internacional. Enlmbit de la sostenibilitat, que t un carcter molt ms transversal que lespoltiques estrictament ambientals, aquest paper correspondria al Departament de

la Presidncia, com a impulsor i coordinador de totes de les poltiques de DS delGovern de Catalunya.

La cooperaci al desenvolupamentLa implicaci de Catalunya en les poltiques de DS no es limita a escala nacional,sin que t un abast molt ms ampli basat en el comproms del nostre pas amb elmn. Per aix, els propers anys caldr reforar les poltiques de cooperaci enclau de sostenibilitat per als pasos en vies de desenvolupament, tal i com esreflecteix en larticulat de la Llei de cooperaci al desenvolupament15.

La cultura de la sostenibilitatEl repte del DS no pot ser assolit amb lactuaci nica i allada de lesadministracions pbliques. Aquesta ha estat una de les llions de la Cimera deJohannesburg. Per tant, cal avanar, tamb, per tal que la cultura de la

Treball, Indstria, Comer i Turisme). Vegeu el DECRET 198/2003, de26 dagost, de creaci de la ComissiCatalana del Canvi Climtic (DOGC 3963, de 8-9-2003).14Presentat a la Comissi Econmica del Govern en la seva reuni de 30 de setembre de 2003. 15Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperaci al desenvolupament (DOGC nm. 3551, pg. 454, d11-1-2002).


15/25

15

sostenibilitat impregni la societat catalana, que sigui un element bsic en el capitalsocial del pas i esdevingui consubstancial a les decisions que sadoptin. Per aaix, shan dinstitucionalitzar els valors del DS; que els valors de la sostenibilitatsiguin regles permanents per al conjunt dactors de la societat.

La transici cap el DS implica que els individus hauran dactuar com ciutadanssocialment i ambiental responsables. En aquest sentit, cal destacar la importnciade lEstratgia Catalana deducaci Ambiental (ECEA), com a document bsic pera la sensibilitzaci ambiental al nostre pas. Aquest aspecte fonamental per alprocs cap al DS, necessita que sigui una estratgia transversal, amb laparticipaci molt directa de tots els actors afectats. Els propers anys caldr fer, desdel Govern, un esfor de sensibilitzaci en tots els mbits de cara a reforar elcomproms individual i collectiu de la societat per disposar del capital hum isocial adequat.

5. EL DESPLEGAMENT I LAPLICACI: LESTRATGIA PER AL DS

LEcatDS representa un esfor destacable per tal de dotar Catalunya dunaestratgia per al DS i, daltra banda, el document que sha sotms a laconsideraci del CADS constitueix un bon marc dorientacions per a la presa dedecisions estratgiques per part dels diferents organismes competents. A partir dela seva aprovaci, per, el desplegament i laplicaci de lEstratgia seran clausper garantir lEfectivitat daquesta.

s per aquest motiu que des del CADS creiem convenient destacar alguns delsaspectes que caldria tenir en compte a lhora de desenvolupar lEcatDS i fer-ne el

seguiment. Per aix creiem que conv, en aquest informe, que fem una breuaportaci per clarificar el concepte destratgia a la llum de lExperinciainternacional16.

Sobre la naturalesa del document EcatDSAl llarg de la darrera dcada ha anat formant-se un consens per entendre que unaestratgia comprn una srie de mecanismes i processos coordinats que, si elsconsiderem de forma conjunta, ofereixen un sistema participatiu per aldesenvolupament de visions, metes i objectius per al DS, aix com per coordinar-ne laplicaci i revisi. Tamb sentn que les estratgies no es fan duna vegadaper sempre sin que sn processos participatius continuats que incorporen

mecanismes daprenentatge permanent. Tota estratgia ha de fixar un conjuntprecs dobjectius socials, econmics, ambientals o daltres i una srie deprocessos i mecanismes coordinadors.

16Desprs de la Cimera de Johannesburg, el CADS va decidir avaluar quin era lestat de la qesti en lmbitinternacional a travs dun informe titulat Estratgies per al DS. Llions apreses de lexperinciainternacional, que adjuntem en aquest informe.


16/25

16

Els processos i mecanismes que contribueixen a lxit de lEstratgia comprenen,entre altres:

Els danlisi i informaci;

Els de comunicaci i conscienciaci;

Els de monitoratge i rendici de comptes;

Els de participaci; els de negociaci i gesti de conflictes;

Els de prioritzaci i presa de decisions;

Els de gesti del canvi;

A escala internacional trobem documents qualificats com a estratgics que no hanreeixit en els seus objectius. Aix es deu, a diverses causes, entre les qualssapunta:

- Uns objectius poc precisos i factibles,

- La inexistncia dun veritable comproms per part dels actors estratgics(poltics, empresarials o socials),

- La insuficincia de recursos financers o de les capacitats institucionalsrequerides.

Alguns organismes internacionals han codificat lExperincia derivada deLobservaci de les estratgies que shan desplegat amb xit i les que no hanaconseguit els objectius proposats, tot formulant principis clau, de carcter

general, per les estratgies de DS. Quan es contrasten aquests principis amblEcatDS es veu clarament que, en general, est molt ben orientada, tot i quecaldria tenir en compte els requeriments claus que sn determinants per garantirlEficincia de lestratgia17.

Requeriments inicials per a una estratgia de DSUn primer requeriment clau en el desenvolupament duna estratgia s la definicidel seu abast, que implica:

1. Identificar les qestions que els actors estratgics consideren prioritries(econmiques, socials, ambientals, tecnolgiques, etc.).

2. Estimar els beneficis nets que els actors poden derivar dels recursos necessarisper al desplegament de les accions.

s molt difcil que, sense fer aquest exercici, es pugui aconseguir el compromsefectiu dels principals actors. Daltra banda els actors no sn els mateixos percada qesti estratgica, per la qual cosa resulta molt difcil determinar-los sense

17Vegeu linforme citat a la nota anterior.


17/25

17

haver delimitat prviament labast de lEstratgia. Aquesta mai no s lInventari detot el que shauria de fer sin el comproms dels actors estratgics amb el que tocafer en cada moment, per suposat dins dun marc dorientacions a mig i llargtermini. Una bona estratgia requereix disposar dun organisme situat en un nivellel ms elevat possible en lEstructura del Govern i amb un carcter marcadament

interdepartamental, que garanteixi el desenvolupament efectiu dels plans daccisectorials. En el cas de Catalunya, des del CADS, es recomana que aquestorganisme estigui adscrit a la Presidncia del Govern.

Tamb cal tenir en compte lanunci fet pel Govern de reorganitzar la sevaestructura en 6 eixos o objectius estratgics, un dels quals s el DS. Aquestaproposta -emmarcada en el programa CAT21- implicaria la creaci dun organismeresponsable daquest mbit. En qualsevol cas, independentment de la forma queprengui, aquest organisme hauria dassumir les segents funcions:

- Organitzar i coordinar el procs integral de lEstratgia,

- Definir els rols dels actors que participen en lEstratgia,

- Donar suport als comits i grups de treball,

- Actuar com a punt focal de comunicaci, i

- Garantir el compliment dels terminis.

LEfectivitat de lEstratgia est clarament condicionada al grau de compromspoltic existent tant a escala nacional com local. Per aquest motiu, s moltimportant que sestableixi o es confirmi molt clarament el mandat per dur endavant

lEstratgia. Aquest mandat ha de ser pblic i procedir dun cos amb forta autoritati legitimitat dins del Govern. I, evidentment, cal assegurar la seva assumpci perpart de tots els departaments i organismes, aix com tamb cal mobilitzar lescapacitats i els recursos financers necessaris per assolir els objectius delEstratgia.

Malgrat ser un pla governamental, per, tamb ha de ser assumit pels sectorsrellevants de la societat civil i el mn empresarial i coordinat amb altres nivellsinstitucionals. Per aix, la promoci i comunicaci de lEstratgia, incloent-hi lescampanyes de sensibilitzaci i deducaci, sn fonamentals.

Els mecanismes de participaci en la presa de decisions estratgiquesLEcatDS ha arribat a formular, de forma informada i participada, els grans eixosestratgics amb les corresponents lnies genriques dactuaci per a un marcintegral dorientacions estratgiques. Aix no obstant, caldr que aquest procsdinformaci i participaci continu per lElaboraci dels plans dacci que han dedesenvolupar lEcatDS. En aquest sentit, seria necessari que les autoritatsprenguessin el lideratge pel qu fa a la creaci despais, facilitats i processosparticipatius.


18/25

18

LExperincia internacional ens ha demostrat que les aproximacions cientfiquesinterdisciplinars ajuden a identificar els problemes i les opcions socials, ambientalsi econmiques, per que no sn suficients. Molta informaci til est en lespersones i les comunitats. A ms, els lmits objectius del coneixement per lasostenibilitat obliga a fer judicis de valor. Clarificar i consensuar valors i obtenir el

coneixement tcit que es troba en les persones i les comunitats s inviable senseuna participaci efica en la presa i en la implementaci de les decisionsestratgiques.

La necessitat que lEstratgia comprengui un pla dinformaci, educaci icomunicaciEn el document de lEcatDS hi ha diverses referncies a la sensibilitzaci ilEducaci ambiental. Per lxit de lEstratgia depn de la capacitat per elaborar iimplementar un pla dinformaci, educaci i comunicaci que faciliti la coordinacidels diferents mecanismes i processos aix com dels actors estratgics. Estractaria didentificar els participants, els canvis comportamentals requerits, els

missatges ms apropiats i els mitjans per comunicar-los, les responsabilitats i elsrecursos, i el ms difcil- els indicadors pel monitoratge del

canvi de comportaments. En aquest procs shauria de considerar tamb activitatsper promoure els canvis actitudinals i culturals requerits.

El discurs general sobre la sostenibilitat t els seus lmits i noms progressamitjanant la proposici i construcci conflictiva de consens al voltant dobjectius iaccions estratgiques especfiques. La comunicaci de lEstratgia resultafonamental car no es tracta duna relaci sols amb Lopini pblica en general,sin de generar un espai compartit dinformaci, de confiana i dintercanvi entre

els diversos actors governamentals, socials i del sector privat al voltant decadascun dels objectius i accions estratgiques.

Informaci i coneixement al servei de lEcatDSUna bona estratgia ha de contemplar els mecanismes i processos per taldobtenir el coneixement necessari per la presa i aplicaci de decisionsestratgiques. Aquests mecanismes han de ser capaos didentificar i aplicar alsdesafiaments del DS el coneixement rellevant existent, i identificar els dficits deconeixement i superar-los mitjanant la recerca.

Lanlisi i la definici del DS s difcil perqu sn molts els factors interactuants, elconeixement s sempre limitat i cal considerar valors i involucrar molts grups i

perspectives. Per aix el coneixement expert codificat s tan imprescindible cominsuficient. Els mecanismes danlisi al servei de les estratgies de DS han deconsiderar lanlisi de:

- Els actors, orientat a la identificaci dels seus interessos, recursos de poder irelacions;


19/25

19

- El grau de sostenibilitat, mitjanant lEstudi de les condicions ambientals ihumanes, de les fortaleses i febleses, de les relacions clau entre els elementshumans i de lEcosistema, de la distncia entre la societat i la sostenibilitat ide la direcci que sha de donar als canvis, etc.;

- Els mecanismes i processos de lEstratgia, de la seva efectivitat, confiabilitati equitat;

- Els diversos escenaris possibles;

- Les diverses opcions estratgiques, per a la seva jerarquitzaci, estimant-neels costos, beneficis i riscos raonablement previsibles.

Mecanismes i processos per la presa de decisions

LEstratgia hauria de considerar, tamb, el procs per a la presa de les decisionsms determinants. En aquest, sentit cal diferenciar la determinaci de la visi, els

objectius i les accions estratgiques: Una visi estratgia descriu les aspiracions a llarg termini, acordada pels

actors estratgics, que ha dorientar tots els altres aspectes de lEstratgia.

Els objectius estratgics descriuen com ser realitzada aquesta visi. Elsprincipis i valors inherents a la visi sapliquen a cada qesti prioritriaobtenint-ne els objectius particulars corresponents. Cada objectiu ha decontenir els canvis principals requerits per a la transici al DS i ha deformular-se de manera prou especfica com per poder mesurar la sevaimplementaci. LEstratgia ha de cobrir un nombre suficient dobjectius pertal que els principals reptes del DS siguin efectivament enfrontats, a condici,

per, que siguin realitzables i responguin a una visi integral.

El Pla dAcci s el marc daccions necessries per realitzar els objectiusestratgics a curt, mig i llarg termini; ha dexposar com cada acci contribueixa un o ms dels objectius i pot suggerir una jerarquia relativa de prioritats. Hade comprendre tant les activitats que ja estan desenvolupant-se com altresde noves. Ha de considerar si els recursos existents sn suficients o si esrequereixen noves inversions. No ha de contenir la programaci decadascuna de les accions.

En el cas de Catalunya, la proposta de desplegament de lEcatDS apunta a la

necessitat delaborar, posteriorment, un pla dacci que estableixi elsescenaris temporals que shauran de considerar en la seva elaboraci. El Plaha de ser el marc dactuaci en base al qual es defineixin els diferents plansdacci que aprofundeixin, de forma sectorial, en les qestions que afecten eldesenvolupament sostenible de Catalunya, aix com els corresponentssistemes de monitoratge i avaluaci. Per altra, banda, cal que es disposi dunPla Institucional que defineixi els rols, partenariats i sistemes requerits per laimplementaci de lestratgia. El Pla Institucional identifica quines institucions


20/25

20

sn responsables de cada part del Pla dAcci i els vincles entre lestratgia ialtres plans estratgics a diferents escales territorials. Tamb contempla lesreformes institucionals o la construcci de les capacitats institucionalsnecessries per dur endavant lestratgia.

Resulta fonamental, doncs, que lestratgia futura inclogui els mecanismes iprocessos per la presa de decisions estratgiques esmentades.

Les bases financeres de lestratgia

Est acceptat a escala internacional, que una estratgia de DS ha de contenir unaprevisi de mecanismes i processos pel finanament dels seus objectius i accionsestratgiques. Tot i que s cert que elaborar i aplicar una estratgia daquest tipusgenera uns determinats costos especfics un rgan tcnic, uns estudis, unsistemes davaluaci, etc.-, limportant no s que lestratgia en si disposi dunespartides especfiques i quantioses, sin canviar lestructura dels pressupostos i la

valoraci econmica que es fa de determinades activitats per tal de canviar elsistema de valors de la societat i dels governs- per a aconseguir, aix, undesenvolupament ms sostenible.

La clau, doncs, no s tant quina quantitat de recursos econmics es destinen a laimplementaci duna estratgia de desenvolupament sostenible sin com aquestaintegra els criteris de sostenibilitat en lassignaci pressupostria per realitzar lesdiverses actuacions previstes en el Pla dacci. En aquesta lnia, els governs, hande fixar-se menys en el finanament de la implementaci de projectes i ms enlestabliment de marcs reguladors i activitats facilitadores, vetllant per lainternalitzaci dels costos socials i ambientals i dissenyant els mecanismes poltics

que ajudin els diversos actors a produir els canvis de direcci necessaris.6. EL SEGUIMENT DE LEcatDS

La base per al seguiment de lEcatDS parteix de la necessitat davaluar de formaperidica les accions de lAgenda 21 en base a un sistema dindicadors quepermetrien incorporar les llions apreses en la revisi permanent de lAgenda.Amb aquest efecte, lEcatDS incorpora un conjunt bsic dindicadors desostenibilitat que shan daplicar als seus deu objectius.

Com sha explicat abans, els indicadors proposats han estat elaborats per un grup

dexperts tenint en compte les diverses fonts nacionals i internacionals msrellevants i dacord amb una srie de criteris ben establerts, amb la collaboracidel CADS. Per a cada indicador sha incorporat la seva frmula de clcul, lesunitats corresponents a cada variable, la font de les dades, la metodologia declcul, la classificaci, la srie histrica de lIndicador i, en algun cas, unsubindicador, lestat actual i la tendncia cap on ha de progressar.


21/25

21

A lhora de construir un sistema de monitoratge i davaluaci de lestratgia,shaur de considerar no sols la multiplicitat dobjectius sin tamb que lesactuacions previstes canvien en el temps, la qual cosa incorpora una considerablecomplexitat. El que s essencial s registrar les variables i processos clau per talde comprovar com canvien per limpacte de les activitats estratgiques. Aix

requereix un sistema de monitoratge i avaluaci que permeti: Mesurar i analitzar la sostenibilitat per tal de determinar lestat de la societat,leconomia i el medi ambient, llurs principals fortaleses i febleses, les qestionsque ha denfrontar lestratgia, i els factors subjacents.

Monitorejar la implementaci de lestratgia per tal dassegurar-ne una gesticorrecta. Aquest monitoratge ha dabastar els recursos aplicats, la qualitat delsprocessos, els productes generats, els resultats en termes daccs als productesgenerats per lestratgia i, finalment, la feina feta pels diferents actors.

Avaluar els resultats de lestratgia a travs de:

1) Les correlacions entre les accions estratgiques i els canvis en lescondicions humanes i ambientals,

2) La verificaci de les hiptesis estratgiques (qestions assumides comprioritries, anlisi de factors subjacents, prescripci daccions),

3) Lassignaci de responsabilitats i,

4) Lobtenci de les llions per tal de desenvolupar les capacitatsnecessries.

Informar i disseminar laprenentatge derivat de tot lanterior.

El paper del CADSTal i com estableix el seu decret fundacional, el CADS ha dexercir les sevesfuncions en el marc dels objectius i directrius que estableixin els acordsinternacionals sobre medi ambient i desenvolupament sostenible i en els principis iorientacions que contingui lAgenda 21 de Catalunya. En aquest sentit, es posa demanifest la necessitat de reconixer-li un paper destacat en el seguiment delaplicaci de lEcatDS i dels acords aprovats a escala internacional. Aix s comqueda reflectit a la proposta de lEcatDS sobre el paper del CADS, un copaprovada aquesta, els termes de la qual volem reproduir per tal de detallar i

precisar.

En aquest sentit, ms enll de les actuals funcions que li sn assignades en el seudecret de creaci18, segons lEcatDS el CADS hauria de:

18Segons el seu decret de creaci, el CADS t com a funci principal lassessorament al Govern sobre lesdirectrius generals de les poltiques amb repercussions sobre el medi ambient i el desenvolupamentsostenible. Ms concretament, correspon al CADS assessorar i/o informar sobre els projectes normatius i els


22/25

22

1. Formular propostes al Govern per impulsar laplicaci i desenvolupament delEcatDS.

2. Fer valoracions que permetin orientar el Govern sobre el grau dadequaci deles seves poltiques, plans i programes a lEcatDS.

3. Efectuar una valoraci del seu grau de desenvolupament i implementaci a lesdiferents poltiques (procs de revisi avaluaci de lEcatDS).

Entenem que a partir de la funci que tenim assignada en el nostre decretdassessorar el Govern, a partir de laprovaci de lEcatDS el nostre marc dereferncia per delimitar el grau de sostenibilitat daquestes accions del Governestar marcat pels barems de lAgenda 21, a part dels principis internacionalssobre DS.

Per tant, el CADS seguir informant el Govern sobre tot all que aquest li proposi,per ara prenent com a referncia els principis establerts en lEcatDS. En aquest

sentit, caldria que des del Govern dacord amb el Consell tcnic i el Consell degovern- es fes una proposta anual al CADS de quins sn els principals plans,programes i projectes normatius que es preveuen elaborar i que afecten alcomproms establert a lEcatDS.

Aquests plans, programes i projectes normatius es correspondrien en la sevamajor part- en el que en lEcatDS es proposa com a Plans sectorials, que esvinculen molt directament als objectius estratgics de lEcatDS.

Pel qu fa al seguiment del grau dassoliment dels objectius estratgics delEcatDS, proposem Lopci que Lorganisme o estructura responsable de vetllarper laplicaci de lestratgica (vegeu lapartat Requeriments inicials per a unaestratgia de DS) elabori peridicament cada dos anys- un informe de balansobre lestat de compliment dels objectius de desenvolupament sostenible i que elCADS, com organisme de participaci, consulta i assessorament al Govern emetiun informe per al President a partir de lanlisi daquest balan. Per fer aix elCADS es basaria en els indicadors proposats en lapartat corresponent delEcatDS.

Per ltim, ens cal fer mfasi en la necessitat de repensar el CADS des del punt devista dadequar-ne lestructura i les funcions a les demandes que comportaLobjectiu davanar vers el DS i a lestructura del Govern. Cal tenir present, enaquest sentit, que el Pla dacci aprovat a Johannesburg fa una crida als governs

(en el seu punt 147) a promoure lestabliment o la millora dels consells dedesenvolupament sostenible i/o les estructures de coordinaci a escala nacional i,fins i tot local, per tal de centrar latenci en aquestes poltiques. En aquest sentit,el CADS i, per tant, el Govern de Catalunya hauria de respondre a la demandarecollida als acords de la Cimera de Johannesburg.

instruments de planificaci territorial i sectorial que se li proposin per part del Govern per ra de la sevaincidncia sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible.


23/25

23

7. CONCLUSIONS

Desprs de les consideracions fetes al llarg daquest informe, destaquem lessegents conclusions:

Lesborrany dEcatDS trams pel Govern compleix les principalscaracterstiques requerides per a lelaboraci duna estratgia per al DS oAgenda 21 segons els principis establerts internacionalment i segons lesdiverses recomanacions que ha anat fent el CADS des del comenament delprocs. Destaquem especialment que el procs ha complert la demanda departicipaci exigida, tant a nivell interdepartamental del Govern com a nivellsocial.

Tal i com hem apuntat, el Pla dAcci de lEcatDS semmarca en un contextde reorientaci estratgica de lacci de Govern, que es duu a terme a travsdel Pla Governamental CAT21. En aquest sentit, pensem que lacci degovern, ha de tenir com a objectiu que tots els plans, programes i actuacionssectorials i transversals es dissenyin tenint en compte aquesta visiestratgica de les poltiques de sostenibilitat. Per aix, creiem necessari lacreaci dun organisme que impulsi i coordini el conjunt daccions per al DS.

Com diem en lInforme del novembre de 2002, les poltiques transversalshan de substituir les estructures jerrquiques i compartimentades quetradicionalment han configurat la gesti pblica al nostre entorn. A partdaquesta visi horitzontal, tamb seria necessari un enfocament multinivellde les poltiques de DS. La transici a la sostenibilitat planteja la necessitatdun sistema de relacions intergovernamentals en leix local-global que siguigil i eficient.

Per tot aix, recomanvem seguir impulsant la lnia de treball encetada pelCADS sobre la governana per al DS i les capacitats institucionals deCatalunya en el procs cap a la sostenibilitat. Una estratgia per al DS deCatalunya ha dintegrar la planificaci, la previsi, la prioritzaci i la flexibilitat,en una visi innovadora (en les idees, els processos, els estils), que ens ajudia avanar en la consecuci dun escenari ms sostenible per al nostre pas.s necessari, a tots els nivells, generar una transformaci en Lobjectiutradicional de les poltiques pbliques, passant duna actitud reactiva opalliativa a una de preventiva i pro-activa.

El document EcatDS representa un marc dorientacions estratgiques en elque hauran de basar-se els treballs subsegents necessaris per a laimplementaci de lestratgia. Daquesta manera, es podr complir elcomproms de la Cimera de Johannesburg delaborar una estratgia durant el2003-2004 per tal diniciar la seva aplicaci efectiva lany 2005.

LEcatDS, per la seva naturalesa, no s un document tancat sin que est enun procs constant de revisi i adaptaci; per aix, hauria daprofitar


24/25

24

lexperincia disponible a escala internacional en la formulaci de lesorientacions per a estratgies de DS.

Daltra banda, entenem que lEcatDS, com a document estratgic del Govern,limplica directament en la definici i implantaci duna poltica prpia dabastnacional, que caldr anar reformulant i implementant a travs del Pla dAcci.Els diversos plans, programes i projectes normatius (sectorial o territorials)que es desenvolupin a partir de la seva aprovaci han de constituir elsveritables plans dacci que shan demmarcar en els objectius estratgics desostenibilitat. Noms si aquests plans integren els objectius de sostenibilitatpodem parlar dun model o estratgia de DS per al pas.

Ms enll que lEcatDS sigui un pla estratgic del Govern, s important quelacci poltica i social al voltant de la sostenibilitat del pas sigui compartidaper la resta dinstitucions, especialment els governs locals, a partir de lesseves respectives competncies. Per aix, creiem que caldria considerar des del lideratge que li pertoca al Govern de Catalunya i en la lnia del que

pretenia la Mesa per a la sostenibilitat local- la necessitat dimpulsar lacoordinaci i els mecanismes per al consens entre totes les administracionspbliques en el sentit de les orientacions que proposa lEcatDS.

Tenint present que les agendes 21, i en concret lEcatDS, sn orientacionsper a una estratgia de DS a mitj i llarg termini, i que es preveuen elsmecanismes per anar-les revisant, creiem que aquest document hauriadincloure el comproms de fer un balan generacional cada 20 o 25 anys.Justament perqu el fonament de la sostenibilitat s la transmissi delpatrimoni com, cada pas hauria de fer una revisi dels compromisos iactuacions de lanterior generaci. Una Agenda 21, en definitiva, hauria de

constituir un exercici de responsabilitat, comproms i rendici de comptesdavant les generacions futures.

Finalment, valorem positivament lesfor fet en la definici dunes orientacionsper a una estratgia i instem el Govern tal com i com tamb es diu alEcatDS a desenvolupar lEstratgia catalana per al DS, amb la participaciactiva de tots els ciutadans, els agents socials i econmics i lesadministracions pbliques del pas. Cal arrelar progressivament la cultura dela sostenibilitat entre la poblaci tot reforant la identitat catalana, difonent-laa lexterior i donant una visi global de Catalunya com a pas obert al mn,que fa del desenvolupament sostenible una oportunitat de progrs i benestar.

.


25/25

Aix s tot el que ens cal informar al Govern de la Generalitat de Catalunya.

Pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible,

Gabriel Ferrat

President

Barcelona, 5 de novembre de 2003

informe sobre l'estratègia catalna per al desenvolupament sostenible

Documents