1. 1. Estratgia de mobilitat turstica de Barcelona Mesura de Govern Novembre 2017 Direcci de Serveis de Mobilitat Direcci de Turisme
2. 2. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 ndex INTRODUCCI 4 PRESENTACI 5 EL MARC DE REFERNCIA DE LESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA 6 PRINCIPIS RECTORS DE LESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA 7 ESTRUCTURA DEL DOCUMENT 7 METODOLOGIA 8 DIAGNOSI 12 1.1. CARACTERITZACI DE LA CIUTAT TURSTICA 13 TEMPS I RITMES DE LA CIUTAT TURSTICA 13 1.2. CARACTERITZACI ESPACIAL DEL TURISME A BARCELONA I AL SEU ENTORN 14 UN CIUTAT DENSA I CONCENTRADA 14 CARACTERITZACI DEL VISITANT A BARCELONA 15 1.3. PORTES DENTRADA A BARCELONA 17 1.4. MOBILITAT DELS TURISTES A LA CIUTAT 19 1.5. CONCLUSIONS 29 LNIES ESTRATGIQUES 31 PROPOSTES DACTUACI 35 1. INCORPORAR LA MOBILITAT TURSTICA EN LA PLANIFICACI DE LA MOBILITAT METROPOLITANA, TANT DINFRAESTRUCTURES COM DE SERVEIS DE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS I OPERADORS 37 2. ELABORAR PLANS DE MOBILITAT ESPECFICS PELS ESPAIS DE GRAN AFLUNCIA 39 3. PRIORITZAR ELS DESPLAAMENTS A PEU DELS VISITANTS 43 4. FOMENTAR UN ENCAIX MS EFICIENT DE LA DEMANDA TURSTICA EN EL TRANSPORT PBLIC 46 5. DISSENYAR SOLUCIONS ESPECFIQUES ALS PROBLEMES DE CONGESTI DE LA XARXA D'AUTOBS URB 48 6. REVISAR LA POLTICA TARIFRIA DEL SISTEMA DE TRANSPORT PBLIC 52 7. AVANAR EN UN MODEL DE REGULACI I MILLORA DEL TRANSPORT DISCRECIONAL DE SERVEIS TURSTICS 54
3. 3. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 8. REPENSAR EL SERVEI DELS BUSOS TURSTICS DE LA CIUTAT 57 9. REDUIR LIMPACTE DE LS TURSTIC DE LA BICICLETA, LA MOTO I ELS VMP 59 10. MILLORAR LA GESTI EN XARXA DEL SISTEMA DE TRANSPORT DACCS A LA CIUTAT 63 11. REFORAR LA QUALITAT DEL SERVEI DE TAXI EN LS TURSTIC 67 12. SISTEMATITZAR LA INFORMACI I IMPLEMENTAR UN SISTEMA DE MONITORITZACI DE LA MOBILITAT TURSTICA 69
4. 4. Introducci
5. 5. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 5 Presentaci Barcelona s'ha convertit en una ciutat turstica en temps rcord, consolidant-se com una de les principals destinacions urbanes europees. Lactivitat turstica s avui central en la configuraci de la realitat urbana donat ls especfic del territori, la intensitat de les seves prctiques i els efectes en la vida quotidiana. En aquest sentit, la mobilitat s un dels aspectes ms determinants en la configuraci de la destinaci. El turisme porta la mobilitat implcita, ja que existeix en tant que hi ha persones, objectes o imatges desplaant-se d'un lloc a un altre. Avions, trens, transport viari o creuers possibiliten l'arribada i la sortida de turistes i excursionistes a Barcelona i al seu entorn. Alhora, els turistes i els visitants es mouen a linterior de la ciutat a travs de formes diverses, amb patrons i ritmes especfics. Aix, la motivaci de l'estada, l'estacionalitat, la temporalitat de la visita, el mitj de transport, l'estat de la xarxa d'infraestructures de transport o els itineraris ms freqentats, entre daltres, sn parmetres que condicionen l'impacte de l's turstic de la mobilitat en la ciutat. L'Estratgia de mobilitat turstica (EMT) neix fruit de la necessitat de donar resposta als reptes per gestionar la ciutat, com a conseqncia de l'augment del nombre de turistes a Barcelona i la previsi de creixement a mig termini. LEMT aprofundeix en el coneixement de la mobilitat turstica per tal dincorporar-la com una part inherent de la mobilitat urbana, deixant de tractar-la com a excepcional, incorporant com a prpies les dinmiques, les demandes i les prctiques de la mobilitat turstica. Lapresentestratgia demobilitat tursticat el propsit danalitzar de formaexhaustiva les caracterstiques de la mobilitat turstica a fi de diagnosticar els reptes ms importants, per tal de definir unes lnies estratgiques i unes propostes d'actuaci que fomentin un mode de visita responsable i compatible amb la mobilitat quotidiana, garanteixin ls racional i coherent dels sistemes de transport i donin resposta a l'estratgia de gesti de la destinaci. La present estratgia de mobilitat ha d'abordar doncs, de forma coordinada, les principals qestions entorn dels usos turstics de la mobilitat, ordint un relat coherent i tenint en compte la seva complexitat en l'escenari urb i metropolit on esdevenen aquestes prctiques. Aquest s un exercici sense precedents a Barcelona i un exercici indit a les altres grans destinacions urbanes europees. Mai un document havia estructurat una anlisi global de les pautes de mobilitat turstica encaminada per dissenyar poltiques urbanes.
6. 6. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 6 El marc de referncia de lestratgia de mobilitat turstica de Barcelona LEstratgia de Mobilitat Turstica s el resultat de la integraci de les poltiques de mobilitat amb les poltiques de turisme, i pretn resposta, de forma simultnia, als requeriments del PMU (2013-2018) i als reptes i objectius del Pla Estratgic de Turisme 2020 (PET20). Aix doncs, lEMT ha dexercir de frontissa entre el PMU (2013-2018) i el PET20, assumint-ne els seus compromisos. Per una banda, el PMU 2013-2018 planteja quatre objectius estratgics que aquesta estratgia ha dassumir per tal de ser coherent amb les poltiques de mobilitat urbana. Els quatre objectius sn: 1. Mobilitat Segura: reduir laccidentalitat. Millorar la seguretat viria i el respecte entre els usuaris i usuries del diferents modes de transport (sostenibilitat vital). 2. Mobilitat Sostenible: reduir els perjudicis de la mobilitat sobre el medi ambient. Optimitzar la gesti de la mobilitat i la utilitzaci dels recursos (sostenibilitat ecolgica) i optimitzaci del rendiment de lespai per mobilitat. 3. Mobilitat Equitativa: promoure la cohesi social. Distribuir equitativament els bns, serveis i oportunitats entre la poblaci (sostenibilitat sociocultural). Garantir el dret a la mobilitat. Millorar la qualitat de vida. 4. Mobilitat Eficient: reduir la congesti. Ordenar eficientment el territori i les activitats que shi desenvolupen (sostenibilitat econmica). En aquest sentit, el document del PMU, en la Mesura 3.4. sespecifica la necessitat delaborar i implementar el Pla de Mobilitat Turstica, esmentant explcitament la necessitat de promoure una millora de la fludesa, la seguretat viria dels espais de gran afluncia turstica aix com la reducci de la contaminaci atmosfrica i acstica de les zones urbanes. Per altra banda, el Pla Estratgic de Turisme 2020 posa de manifest la necessitat de gesti de les activitats turstiques i els seus efectes, com els que provoca la intensificaci i lexpansi dalgunes prctiques vinculades a ls turstic de la ciutat, tals com els usos turstics de la mobilitat, que per la seva excepcionalitat o pel volum d'usuaris, requereixen repensar, redissenyar, gestionar o regular prctiques especfiques. Amb aquest propsit el PET20 insta a dissenyar dun instrument que permeti obtenir una diagnosi en profunditat de la mobilitat turstica, definir els reptes i els objectius d'actuaci i vehicular-hi mesures concretes que siguin coherents amb la poltica de mobilitat urbana aix com amb les estratgies de la gesti turstica. Lelaboraci daquesta estratgia permet donar resposta a diversos objectius que defineix el PET2020 tals com reduir els impactes dels usos turstics de la mobilitat, tant pel que fa els serveis regulars de transport pblic com els usos
7. 7. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 7 turstics especfics; promoure modes de mobilitat sostenible per tal de reduir limpacte de la mobilitat dels visitants; o explorar sistemes que permetin conixer a temps real els fluxos de mobilitat amb lobjectiu de gestionar-los, redrear-los o potenciar espais de visita. Principis rectors de lestratgia de mobilitat turstica de Barcelona A fi demmarcar lactuaci de lEMT, i desprs duna presentaci preliminar de la diagnosi, el 4 de febrer de 2016 es van decidir els principis rectors en sessi del Pacte per la mobilitat en el marc del Pla dActuaci Municipal 2019 PAM. El principis rectors daquesta estratgia sn: Assolir un repartiment modal de les visites ms sostenible, segur, equitatiu, eficient i saludable: Es proposaran actuacions de millora generals de ciutat, millores sectorials per cada mode de transport i millores territorials a cada node turstic. Fomentar un mode de visita que sigui responsable i compatible amb la dinmica ordinria de la mobilitat a la ciutat: Preservar i millorar la qualitat dels serveis de mobilitat dels residents, afavorint el gaudiment de la ciutat. Establir mecanismes de monitoritzaci de la mobilitat turstica: Sistematitzar la recollida de dades per fer el seguiment. Anlisi dels fluxos d'entrada i sortida del Port/Aeroport/Est Sants i vincular-les a l'Observatori de l'Activitat Turstica. Promoure una connectivitat intermodal en lmbit metropolit que contribueixi a dimensionar i afavorir la mobilitat turstica de BCN en un entorn ms ampli que els lmits de la ciutat. Aquests principis rectors consensuats de forma collectiva han emmarcat tant lobjecte danlisi, els reptes de la diagnosi, com la construcci de les lnies estratgiques i les propostes dactuaci derivades. Estructura del document Els continguts daquest document shan organitzat en 3 grans captols que sestructuren de manera lgica i culminen amb les lnies estratgiques (captol 2), i les lnies dactuaci (captol 3), la part central daquesta estratgia. La fase de diagnosi lintegren uns primers apartats on es desgrana la lactivitat
8. 8. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 8 turstica de la ciutat des del punt de vista espacial i temporal per tal de conixer-ne els ritmes i la distribuci dintre la destinaci Barcelona, i sanalitza la quantitat i el perfil dels visitants. En el tercer apartat sanalitzen en profunditat les diferents portes dentrada a la ciutat, s a dir, laccs per laeroport, laccs en ferrocarril, laccs martim i laccs per carretera. En el quart apartat sanalitza la mobilitat interna dels turistes a la ciutat, per una banda, a travs dels principals resultats de lenquesta realitzada ad hoc per aquesta estratgia i que ens permet conixer les principals caracterstiques dels seus desplaaments, i per laltra, una anlisi exhaustiva dels diferents elements que integren els diversos mitjans de transport de la destinaci. Aquesta fase de diagnosi es tanca amb un cinqu apartat que destaca els reptes que planteja la mobilitat turstica tant pel que fa a la seva governana, als reptes territorials, a ls del sistema de mobilitat o dels mitjans de transport predominantment turstics. En el captol 2, es detallen les cinc lnies estratgiques que proposa aquesta estratgia per assolir lobjectiu de fomentar un mode de visita responsable i compatible amb la mobilitat quotidiana, garantint ls racional i coherent dels sistemes de transport i de lespai pbic a la ciutat. En el captol 3, es desenvolupen i concreten les dotze lnies dactuaci que donen resposta als reptes que han emergit de la diagnosi i de les sessions de treball que han fet conjuntament el Pacte per la Mobilitat i el Consell de Turisme i Ciutat durant el mes doctubre de 2017. Metodologia Lestratgia de mobilitat turstica actua amb la voluntat dobtenir anlisi en profunditat de la conjuntura actual i dels escenaris de futur. Metodolgicament en el procs delaboraci shan usat diferents eines tals com lanlisi destudis i estadstiques que es detallen a continuaci, com les reunions amb els grups municipals i els principals agents interessats (Gurdia Urbana, TMB, FGC, Districtes, guies, Operadors autobs discrecional, etc), i la realitzaci duna enquesta ad hoc. Principals fonts dinformaci emprades; Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona (PMU 2013 2018) Ajuntament de Barcelona Pla Estratgic de Turisme 2020. Ajuntament de Barcelona Enquesta de lActivitat Turstica a la ciutat de Barcelona, 2016. Ajuntament de Barcelona Estadstiques de turisme a Barcelona ciutat i entorn. Ajuntament de Barcelona, Diputaci i Turisme de Barcelona. Comparativa de la gesti dautocars i bus turstic amb altres ciutats europees. Ajuntament de Barcelona i B:SM Activitat de creuers a Barcelona. Impacte sobre leconomia catalana i perfil socioeconmic del creuerista (2014). Port de Barcelona Estudi dImpacte Econmic de lActivitat de Creuers del Port de Barcelona 2016.
9. 9. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 9 Port de Barcelona Anlisi de la incidncia turstica a lespai pblic a partir dindicadors en tres mbits de la ciutat de BARCELONA. Urbaning 2015. Ajuntament de Barcelona Pla Especial Urbanstic d'Allotjaments Turstics Ajuntament de Barcelona Enquesta de Caracteritzaci dels Turistes a la Provncia de Barcelona 2016. Diputaci de Barcelona Enquesta de lActivitat turstica a la ciutat de Barcelona 2016. Ajuntament de Barcelona. Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 Estudi duna estaci dautocars turstics a Glries: una visi i reflexi a nivell de ciutat (2015). Barcelona Regional Caracteritzaci dels turistes a la Costa Barcelona 2014. Ajuntament i Diputaci de Barcelona. Enquesta EMT i Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF). Autoritat del Transport Metropolit (ATM) 2015 Estudi validaci IoT and Big Data Tourism. Ajuntament de Barcelona Regulaci de vehicles de mobilitat personal i cicles de ms de dues rodes. Ajuntament de Barcelona, 2017 Dades Bsiques de la mobilitat 2015. Ajuntament de Barcelona Enquesta als clients del Tramvia Blau. Gabinet dEstudis de TMB. Agost 2016 Enquesta als clients del Telefric de Montjuc. Gabinet dEstudis de TMB. Agost 2016 En la fase de diagnosi ha estat fonamental lanlisi exhaustiu de totes les fonts possibles, i la collaboraci de diferents actors, per una banda, aquells que representen i gestionen la mobilitat en els 10 districtes de Barcelona i per altra, nombrosos agents i operadors privats que treballen a la ciutat, molts dels quals formen part del Pacte per la Mobilitat engegat per lAjuntament de Barcelona. Els actors que han contribut a abastar la complexitat del fenomen en la fase de diagnosi han estat (Gurdia Urbana de Barcelona, Serveis Tcnics i Serveis a les Persones, Departament de Promoci Econmica, Port de Barcelona, Barcelona Serveis Municipals (B:SM), rea Metropolitana de Barcelona (AMB), Diputaci de Barcelona (DIBA), Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), Bicitours, Associaci de Guies Habilitats per la Generalitat de Catalunya per un Turisme Responsable i de Qualitat (AGUICAT), Associaci Professional dInformadors Turstics de Barcelona (APIT), Federaci Empresarial Catalana dAutotransport de Viatgers (FECAV), Associaci de Mobilitat i Turisme Sostenible de Barcelona (MiTS), Avant Grup, Fira de Barcelona, Institut Municipal de Discapacitats (IMPD), Reial Autombil Club de Catalunya (RACC), Associaci dEmpresaris de Transport Discrecional de Catalunya (AUDICA), Associaci Empresarial de Lloguer de Vehicles sense Conductor de Catalunya (AEVAC), Cooltra, Avancar Car Sharing, Institut Metropolit del Taxi (IMeT).
10. 10. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 10 Tamb s'ha posat en marxa una enquesta especfica per tal d'aprofundir en les caracterstiques de la mobilitat dels turistes aix com tamb nous clculs del nombre total de visites i desplaaments. Enquesta de mobilitat turstica La seva realitzaci ha estat imprescindible per elaborar lEstratgia de mobilitat turstica, ja que es comptava amb estadstica oficial sobre les caracterstiques de laccs a Barcelona (Enquesta de lActivitat turstica a la ciutat de Barcelona. Any 2016. Ajuntament de Barcelona), per no de la mobilitat interna a la ciutat. Es van realitzar dues onades denquestaci realitzats a punts emblemtics i turstics de la ciutat amb lobjectiu de conixer duna banda el perfil sociodemogrfic del visitant i de laltra, la ms rellevant, la manera com es mou per Barcelona ciutat. Els detalls metodolgics de lenquesta es troben a lAnnex I, per es considera rellevant posar de manifest tamb en aquest punt del document que la dificultat didentificar els excursionistes i els creueristes i la poca mostra recollida ha fet pertinent descartar- los de lanlisi per la poca significaci dels resultats. Aix mateix, ha posat de relleu la convenincia de realitzar campanyes especfiques per tal de conixer el comportament especfic dexcursionistes i creueristes. Quantificaci dels visitants En aquesta Estratgia de Mobilitat turstica sha fet una proposta alternativa destimaci del nombre de visitants a la ciutat de Barcelona, de la que proposava lestudi dImpacte econmic de lactivitat turstica a la ciutat de Barcelona. Escenari intermedi- 2013. Insetur. Universitat de Girona, 2015, i amb la qual shavia estat treballant fins el moment. Aquell estudi estimava per al 2013, 29.283.504 de visitants a la ciutat, xifra que queda mpliament superada per lestimaci actual que proposada per aquesta estratgia. En el marc daquesta estratgia per a la categoria de visitants sha definit dos collectius: Els turistes, com aquells visitants que pernocten al Barcelons al menys una nit, en hotels, hostals, apartaments o daltres tipologies allotjament turstic. Els excursionistes, com aquells visitants que sn turistes en un altre indret de Catalunya (fora Barcelons) que estan a la ciutat noms un dia sense pernoctar-hi. Sinclouen en aquesta categoria tamb els creueristes que no pernocten a la ciutat. Aix doncs, sha quantificat de la poblaci flotant de carcter turstic que fa un s temporal del territori Barcelona i que hi est vinculada durant un temps determinat. En introduir la variable temps per tal de conixer la poblaci que t vinculaci a un territori en un moment determinat, es posa de manifest que s ms adient el coneixement de les pernoctacions totals a la ciutat que no pas el nombre de turistes, si b totes dues sn de gran rellevncia. s essencial saber quin s temporal fa de la ciutat la poblaci flotant per tal de planificar i ordenar el territori, la
11. 11. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 11 mobilitat i per garantir la qualitat de vida dels seus habitants. La poblaci estacional, molt rarament sintrodueix com a variable essencial en la planificaci, la qual cosa comporta alguns desequilibris en el funcionament del territori i dels serveis, ja que la poblaci estacional pot arribar a representar un pes molt elevat que la poblaci local. Per conixer la poblaci flotant de carcter turstic que es trobava pels carrers de Barcelona al llarg de lany 2016 shan considerat les pernoctacions dels turistes i els excursionistes que visiten Barcelona. Totes aquestes eines metodolgiques asseguren una diagnosi rigorosa, completa, que sigui una base solida per a detectar els reptes de la mobilitat turstica i bastir les lnies estratgiques. En la fase de propostes on es defineixen les propostes dactuaci shan dut a terme dues sessions de participaci coral amb entitats membres integrants del Pacte per la Mobilitat i del Consell Municipal de Turisme i Ciutat, celebrades el 9 i el 23 doctubre de 2017. Aquesta sessions de treball foren concebudes com a punt de trobada dels diferents agents amb lobjectiu davanar cap a la validaci i concreci de les propostes plantejades per lestratgia que es van treballar en quatre grups: mitjans de transport collectiu; mitjans de transport individual; regulaci de la demanda turstica - espais de gran afluncia; la mobilitat turstica en el sistema de transport general.
12. 12. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 12 Diagnosi
13. 13. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 13 1 . 1 . C a r a c t e r i t z a c i d e l a c i u t a t t u r s t i c a Temps i ritmes de la ciutat turstica Estacionalitat amb una temporada alta ampliada La tendncia a laugment de visitants va acompanyada duna ampliaci de la temporada alta, per no permet parlar de desestacionalitzaci, ja que durant els mesos de juliol i agost, el nmero de turistes s el doble que al gener. Els ritmes i les intensitats de visita: un comps oscillant Ls turstic del territori varia en funci de lhora, dels dies de la setmana, de lpoca de lany. Tanmateix, hi ha patrons de moviment que es repeteixen de forma constant i que generen reptes per la gesti de la mobilitat i lafluncia a determinats espais. Font: AENA Passatgers a lAeroport del Prat (2016)
14. 14. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 14 Geolocalitzacions durant el mes de novembre de 2015 Twitter. Turistes Font : Anlisi de la incidncia turstica a lespai pblic a partir dindicadors en tres mbits de la ciutat de Barcelona. Urbaning 2015. Ajuntament de Barcelona Els ritmes excepcionals: els esdeveniments El gran nombre desdeveniments que se celebren a la ciutat actuen com a atractors de visitants i la seva distribuci temporal influeix directament en larribada de visitants a la ciutat. P.e. El 2015 Fira de Barcelona va rebre ms de 2 milions de visitants. 1 . 2 . C a r a c t e r i t z a c i e s p a c i a l d e l t u r i s m e a B a r c e l o n a i a l s e u e n t o r n Un ciutat densa i concentrada Els atractius i recursos turstics no estan repartits de manera homognia pel territori. A Barcelona, els espais amb una major afluncia turstica corresponen a aquells que contenen icones turstiques que el visitant identifica com a imprescindibles i que, en el cas de Barcelona, es troben geogrficament concentrades. Representaci de les rutes de turistes a partir de Twitter, resum anual 2015
15. 15. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 15 Font: Urbaning, 2015 per encrrec dAjuntament de Barcelona Destinaci Barcelona: ms enll dels lmits administratius de la ciutat Barcelona es converteix en centre emissor i receptor de fluxos turstics del seu entorn. Lany 2016, la provncia de Barcelona (sense Barcelons) va rebre 4.704.308 turistes, dels quals, un 45% van visitar o pernoctar a la ciutat de Barcelona, per la qual cosa es posa en evidncia la intensitat daquest fenomen. Una altra data clau s gaireb mili de pernoctacions a la resta de municipis del Barcelons el 2016. Caracteritzaci del visitant a Barcelona La poblaci present a un territori en un moment donat s, gaireb sempre, diferent a la poblaci resident. Per aquest motiu, estimar aquesta poblaci flotant que fa s de la ciutat i que shi mou, resulta totalment necessari per a una bona gesti de lespai pblic i la mobilitat. Aix, la present aproximaci1 , estima que al 2016 els turistes representaven 17,3 milions de persones i els excursionistes de carcter turstic representaven 5,6 milions de persones. Per tant la proporci que contempla aquesta estratgia s que el 75% de les persones que visiten al ciutat sn turistes i el 25% sn excursionistes. 1 Cal fer notar que no shan pogut afegir els excursionistes que han accedit a la ciutat a travs de lAVE i del Pont Aeri.
16. 16. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 16 Estimaci de turistes i excursionistes Font : elaboraci prpia A partir de lestimaci de la poblaci flotant de carcter turstic podem obtenir la quantitat de visitants que hi ha cada dia a la ciutat (154.641 persones) i tamb la quantitat de desplaaments (603.000) que els visitants fan en un dia a la ciutat ja que en coneixem el grau de mobilitat. (3,9 desplaaments per dia). MITJANA DE VISITANTS PER DIA 154.641 MITJANA DE DESPLAAMENTS PER DIA 3.9 TOTAL DE DESPLAAMENTS DIARIS DELS VISITANTS 603.000 Font : elaboraci prpia Turistes a Barcelona 17,4 Turistes a Catalunya que visiten Barcelona 4,3 Poblaci fora RMB que visita Barcelona per oci 5,1 Creueristes 1,3 28,1 MILIONS DE PERSONES 5,1M Fora de lobjecte destudi de lEMT 23 M
17. 17. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 17 1 . 3 . P o r t e s d e n t r a d a a B a r c e l o n a Laccs fins a la ciutat, laeroport com a gran porta dentrada dels turistes La millora i ampliaci de les infraestructures de lAeroport, aix com la consolidaci del model de vols de baix cost, han suposat un fort augment en el nombre de viatgers, passant de 27,4 milions lany 2009 a 44,2 milions lany 2016, el 44% dells residents a lestranger. Actualment, el 81,7% dels turistes arriben a la ciutat en avi, que s un dels mitjans amb ms impacte en la petjada de carboni, mentre que mitjans ms sostenibles com el ferrocarril tenen un pes relativament petit en el conjunt darribades i sortides a la ciutat. Font: Enquesta de lActivitat turstica a la ciutat de Barcelona 2016. Ajuntament de Barcelona. Els serveis de transport per carretera, els mitjans ms utilitzats per connectar amb laeroport Tot i lentrada en funcionament de la lnia L9 de metro, i exceptuant moments de congesti severa, a dia davui els serveis de transport per carretera sn ms competitius en termes de temps de viatge i amb preus assumibles per molts viatgers. Actualment, el taxi s el mode preferit pels viatgers de laeroport, seguit del vehicle privat i de lautobs pblic. Tots tres, sumen gaireb el 80% dels desplaaments entre laeroport i la ciutat, mentre que els modes ferroviaris noms sn utilitzats pel 14% dels usuaris. 82% 2% 5% 8% 3% Mitj d'accs principal a Barcelona Avi Autocar Vehicle propi (Cotxe, motocicleta, autocaravana, etc.) Tren Altres
18. 18. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 18 Un HUB ferroviari amb connexions amb Europa que pot crixer ms Els turistes que arriben a la ciutat en tren des del seu lloc dorigen noms representen el 8% i ho fan principalment en AVE (5,1%) provinents de la resta de lestat espanyol a travs del corredor Barcelona-Madrid (58%) i dels serveis internacionals amb Frana (11%) pel corredor Mediterrani. La demanda de viatgers en tots dos corredors no ha parat de crixer en els ltims anys. En el cas dels turistes que provenen dEspanya ls del tren gaireb iguala a lavi com a mitj de transport per arribar a la ciutat. Els turistes allotjats a la resta de Catalunya quan visiten la ciutat ho fan principalment en transport pblic Una part important dels excursionistes de Barcelona sn turistes allotjats en els diferents municipis de la costa catalana. Les marques turstiques de la Costa Brava, Daurada i de Barcelona tenen un fort poder datracci de visitants estrangers i de la resta de lEstat. A la Costa de Barcelona, el mitj de transport ms utilitzat s el tren (44%) seguit del vehicle propi (21%). Lautobs regular i lautocar discrecional (12% i 11% respectivament) els segueixen i la resta ja tenen un pes molt inferior, de menys del 5%. Entotal,elsdiferentsmitjans detransportpbliccollectiupresentenunaquotadel66% Turistes de Costa Barcelona: transport utilitzat per les excursions a Barcelona Font: Caracteritzaci dels Turistes a lEntorn de Barcelona 2016 Els creuers al Port de Barcelona, una font creixent de visitants amb una forta estacionalitat Larribada de creueristes sha duplicat en els ltims 10 anys i lany 2016 van passar pel Port de Barcelona 2,7 milions de creueristes. Larribada de creuers al port es caracteritza per tenir una forta estacionalitat, amb una temporada alta que va del de maig a octubre i amb concentraci de grans bucs al Port que gaireb en una 44% 21% 12% 11% 4% 4% 3% 1% Tren Vehicle propi Autobs pblic interurb Autocar Vehicle de lloguer
19. 19. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 19 seixantena de dies supera els 15.000 creueristes diaris, arribant als 30.000 en determinats dies punta. Els creueristes disposen de poc temps per visitar la ciutat i en 4 hores i 20 minuts de mitjana visiten uns 3,6 indrets, com les Rambles, el Barri Gtic, la Sagrada Famlia o van de compres. Aquesta forta concentraci en determinats dies, i moments del dia, suposa per a la ciutat situacions daglomeraci de visitants en les zones adjacents del Port de Barcelona, aix com en els PICs ms visitats i en les infraestructures de mobilitat que ms utilitzen. Evoluci anual del nombre de creueristes al Port de Barcelona Font: Port de Barcelona 1 . 4 . M o b i l i t a t d e l s t u r i s t e s a l a c i u t a t La mobilitat turstica dins la ciutat representa a lentorn del 10-15% dels desplaament totals. En total, la mobilitat interna turstica suma uns 600.000 desplaaments diaris, al voltant de l11% dels desplaament interns totals de la ciutat, tot i que el pes de la mobilitat turstica sobre la mobilitat quotidiana varia segons lpoca de lany. En temporada alta augmenta, tant per larribada de ms turistes com per la disminuci de la mobilitat generada pels residents, i pot arribar a haver-hi a la ciutat ms de 220.000 visitants, generant ms de 800.000 desplaaments al dia.
20. 20. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 20 Aquesta mobilitat turstica es concentra en les rees centrals de la ciutat i en els PICs ms demandats, i t major incidncia en les infraestructures de mobilitat que els hi donen servei, generant problemes de saturaci i sobreexplotaci de lespai i determinants serveis de mobilitat. Els turistes es mouen dins de la ciutat de manera sostenible La mobilitat interna dels turistes es caracteritza per tenir un repartiment modal ms sostenible que el de la mobilitat quotidiana, amb predomini dels desplaaments a peu i en transport pblic. Els visitants es desplacen sobretot a peu (45%) i en metro (33,%). Altres modes com el taxi, lautobs urb i el bus turstic tenen unes quotes modals menors, del 5% cadascun. El vehicle privat, els vehicles de mobilitat personal o la bicicleta tenen una proporci respecte el total molt menor. Repartiment modal dels turistes Font: Enquesta de lEstratgia de Mobilitat Turstica, 2016. Ajuntament de Barcelona Mobilitat turstica i quotidiana: patrons horaris complementaris al mig dia i coincidents per la tarda Si ens centrem en la distribuci horria dels desplaaments de sortida dels principals punts de visita de la ciutat, sobserva que sincrementen al llarg del mat fins arribar al seu mxim a les 19 hores quan comencen a descendir. Alguns dels punts presenten un repartiment dels desplaaments de sortida ms homogeni al llarg del dia tals com la Plaa Catalunya, el Barri Gtic o les Rambles. Altres punts on es paga entrada, com la Sagrada Famlia o el Park Gell, sobserva un descens clar dels desplaaments en el moment de tancament dels punts
21. 21. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 21 Distribuci horria dels desplaaments de sortida dels PIC Font: Enquesta de lEstratgia de Mobilitat Turstica, 2016. Ajuntament de Barcelona. La mobilitat de mercaderies associada al turisme A ms de la mobilitat dels propis turistes, les activitats econmiques vinculades al turisme estan suportades per una mobilitat de distribuci i logstica important que passa ms desapercebuda i que sintegra dins de l11% de vehicles comercials que de mitjana circulen per les vies principals de la ciutat. Latractiu de caminar per la ciutat; lalta densitat de turistes i la conflictivitat amb altres usos Barcelona s una ciutat que convida a caminar. Les seves dimensions, la configuraci del seu teixit urb i de lespai pblic en general, el seu clima, i el seu front litoral, aix com altres aspectes com la seguretat o lactivitat comercial conviden a moures caminant pels seus carrers, ja sigui per desplaar-se dun lloc a laltre o per passejar. Ara b, la concentraci de les visitants en mbits especfics de la ciutat fa que es concentrin grans volum de vianants i que en moments de mxima demanda hi hagi zones en les quals la confortabilitat del vianant es veu afectada i es puguin situacions de dificultat per a la circulaci de les persones. 0,0 5,0 10,0 15,0 20,0 25,0 30,0 35,0 40,0 45,0 Mat (08:00 a 11:59) Migdia (12:00 a 14:59) Tarda (15:00 a 18:59) Vespre (19:00 a 22:59) Nit (23:00 a 07:59) Park Gell Sagrada Famlia Rambles Barri Gtic Barceloneta Plaa Catalunya
22. 22. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 22 Flux de visitants a lentorn de la Sagrada Famlia Font: Estudi validaci IoT and Big Data Tourism A lalta densitat de vianants se li suma la coincidncia daltres activitats relacionades amb el turisme com sn les aglomeracions en lentorn de les parades de bus turstic o en zones de parada dautocars discrecionals fent serveis turstics, la circulaci per les voreres de grans grups guiats de visitants o la circulaci daltres mitjans com bicicletes i vehicles de mobilitat personal, fets que generen saturaci de lespai pblic i dificultats en la convivncia entre residents i visitants. El metro, el mitj de transport pblic preferit pels turistes amb ms de 71 milions de viatges anuals Barcelona s una ciutat amb una potent oferta de transport pblic que s utilitzada pels turistes per moures per la ciutat. El metro s el mitj de transport ms utilitzat pels turistes, i gaireb un ter dels desplaaments que fan sn en metro (32,7%). En total sestima que els turistes fan uns 196.000 desplaaments de mitjana al dia en metro, el que representa aproximadament el 15% del total dels seus usuaris. En determinats trams i estacions de lmbit central els turistes poden arribar a representar un percentatge encara ms gran i la saturaci dels trams centrals de la xarxa de metro es pot veure agreujada per ls turstic. La tendncia a lala del turisme i dels seus desplaaments a la ciutat, que sha donat incls durant la recent poca de crisis i dinestabilitat econmica, ha perms, entre daltres, compensar una part de la prdua de viatgers per la reducci de la mobilitat laboral i reduir, per tant, els efectes de la crisi econmica sobre la mobilitat de la xarxa de metro, i del sistema de transport pblic en general.
23. 23. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 23 Distribuci de les validacions de lHola BCN! per estacions de metro, 2016 Font: Barcelona Regional a partir de dades Hola BCN! Massificaci de lnies dautobs que donen servei als principals centres datracci turstics Actualment lautobs urb s poc utilitzat per part del turistes. La seva demanda s aproximadament del 5% del total dusuaris, tot i que la posada en marxa de la Nova Xarxa Bus podria fer augmentar el seu s degut a la millora de la llegibilitat i comprensi de la xarxa. Ara b, sobserva com les lnies que connecten les principals zones turstiques com les platges, Plaa Catalunya, Sagrada Famlia, Park Gell o Montjuc registren una proporci ms gran de visitants, amb trams en qu la crrega de passatge s molt alta i es registren queixes i conflictes entre els usuaris. Aquesta saturaci de certs trams de la xarxa dautobusos es veu agreujada en caps de setmana i en perodes de vacances estivals per la disminuci de freqncies a la xarxa. En aquest sentit aquest any ser el primer cop que una part dels fons de lImpost sobre Estades en Establiments Turstics (IEET) es destinar a reforar el transport pblic que passa pel centre de la ciutat i Barceloneta.
24. 24. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 24 Lnies dautobs amb major utilitzaci pels turistes Font: TMB Poca penetraci dels ttols de transport pblic especfics per al turista Tot i el preu comparable al que tenen altres ttols turstics a altres ciutats, i amb lavantatge dincloure el trasllat a laeroport, que ja val 4,50 amb el bitllet aeroport, encara pocs visitants utilitzen els ttols de transport pblic especfics per al turista (el 12,3% usen lHola BCN!). Per contra els turistes utilitzen principalment la T-10, un ttol de transport molt subvencionat. Lany 2016 en el 62,7% dels desplaaments en transport pblic que van fan els turistes van utilitzar la T-10, seguit del bitllet senzill en un 13,3% i la targeta Hola BCN! amb un 12,3%. Tot i aix, lHola BCN! ha augmentat en un 18% les seves vendes respecte el 2015, probablement per la possibilitat darribar en metro fins laeroport. La conjunci dels baixos nivells de la taxa de cobertura i lintens s de la targeta T- 10 per part dels visitants, fa que saboquin importants recursos de les administracions en el finanament del transport dels visitants.
25. 25. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 25 Ttol de transport usat en el desplaaments Font: Enquesta de lEstratgia de Mobilitat Turstica, 2016. Ajuntament de Barcelona. El taxi, un servei molt utilitzat pel turista Barcelona compta amb una potent oferta de taxis, un servei molt regulat i amb tarifes establertes per ladministraci, que resulten atractives pels visitants. La demanda turstica del taxi s un dels elements que permet mantenir una flota de qualitat que tamb dna servei als residents. Segons lenquesta dactivitat turstica 2015 el 38,9% del turistes fan servir el taxi en algun dels seus trajectes durant la seva estada a Barcelona, i en global el 5% dels desplaaments turstics dins la ciutat es realitzen en taxi, una proporci semblant a la daltres transports com el bus turstic i lautobs urb El taxi t tamb un paper important en la connexi entre laeroport i la ciutat, transportant el 35% dels usuaris de laeroport, aix com en el desenvolupament de fires i congressos, on sn un mode de transport habitual entre els delegats per traslladar-se entre les seus, els hotels i laeroport. El Bus Turstic, un transport i una atracci dxit per a turistes El bus turstic, amb ms de 9 milions de validacions, s utilitzat com a mitj de transport en un 5% dels desplaaments que fan els turistes, una quota similar a ls del taxi. Molts usuaris utilitzen el bus turstic principalment com una atracci turstica que els permet realitzar una panormica de la ciutat, ms que com un mitj per desplaar-se. Aquest servei, per, t un impacte sobre la ciutat. El solapament de lnies dels dos operadors i lelevada afluncia dautobusos en els eixos centrals de ciutat com Plaa Catalunya o Passeig de Grcia, amb passos de fins a 40 autobusos turstic en les hores punta generen una elevada pressi en la via pblica, a la que safegeix el de les aglomeracions de turistes a lentorn de les principals parades, que dificulta la 13,3% 62,7% 12,3% 3,2% 2,4% 1,4% 0,9% 3,8% Bitllet senzill T-10 Targeta Hola BCN Barcelona card (city card) T-EVENT Ttols de bus turstic Altres NS/NC
26. 26. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 26 normal circulaci de vianants per les voreres, aix com el canvi en els usos i activitats econmiques de lentorn. Circuits i expedicions del bus turstic Font: TMB Lexcursi panormica en autocar discrecional, un model propi de visita turstica de Barcelona Les excursions en autocar permeten als visitants que tenen una estada curta a la ciutat realitzar amb comoditat circuits panormics per la ciutat, aturant-se i visitant alguns PICs. Es tracta dun model de visita de la ciutat caracterstic del model turstic de Barcelona degut principalment al propi atractiu turstic de la costa catalana, que aporta els seus turistes a la ciutat en forma dexcursionistes, i a la importncia del Port de Barcelona com a port de creuers. En els mesos de temporada alta (maig a octubre) sestima que el nombre dautocars de visitants circulant per ciutat s duns 200 - 250 vehicles diaris, amb dies puntes en els quals es pot arribar als 300 autocars. Tot i que lautocar no s el mode de transport majoritari dels visitants per arribar i desplaar-se per la ciutat, la concentraci dels atractius turstics a Barcelona i la marcada estacionalitat de la demanda genera una elevada pressi en determinades zones de la ciutat que pot veures augmentada tant per ls intensiu del viari dels vehicles que ocupen la calada tant per parar i estacionar, com per la mobilitat de grans grups de visitants que caminen per les voreres en els seus desplaaments entre lautocar i el punt turstic.
27. 27. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 27 Zona Bus: un model de regulaci de lestacionament dautocars amb poca capacitat per modelar la demanda El model actual de gesti de la mobilitat turstica dautocars discrecionals es regula a travs de laparcament en calada (Zona Bus). Es tracta duna estratgia similar a la de la gesti de ls del vehicle privat en ciutat, gesti que no permet fer un monitoratge de lactivitat i disposar dinformaci rigorosa per poder prendre decisions per integrar aquests serveis de la millor manera a la ciutat. Daltra banda, la seva implantaci no ha aconseguit resoldre els conflictes docupaci de la via pblica en el nodes turstics amb ms pressi turstica. Es detecten, a ms, operacions destacionament en zones no autoritzades, etapes de circulaci en buit fins al moment de recollir de nou el passatge, aix com el no pagament de la taxa daparcament. Estimaci del nombre dautocars per PIC en temporada alta i circuits turstics habituals Font: Estudi duna estaci dautocars turstics a Glries, una visi i reflexi a nivell de ciutat, Barcelona Regional, 2015 Ls turstic creixent de la bicicleta a la ciutat En els darrers anys ls de la bicicleta ha anat augmentant a la ciutat, tamb per part dels visitants, que fan s de la bicicleta per desplaar-se (en l1% dels seus desplaaments) i tamb com atracci turstica per fer visites guiades en grup.
28. 28. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 28 Laugment dusuaris de la bicicleta ha tingut resposta i des de lAdministraci sha anat ampliant i millorant la infraestructura ciclista, amb nous carrils bici, millor condicionament dels existents, ms aparcaments, etc. Tot i que laugment de ls de la bicicleta contribueix a assolir una mobilitat ms sostenible a la ciutat, la modalitat de visita en grups produeix conflictes amb els vianants a les zones ms concorregudes de la ciutat. Malgrat que a Barcelona els turistes no poden accedir a la bicicleta pblica (Bicing), disposen de nombrosos establiments de lloguer de bicicletes i dorganitzaci dexcursions guiades, sobretot en lentorn daquestes zones ms visitades. Amb laprovaci el 2015 de lOrdenana de Circulaci de Vianants i Vehicles que limita la mida dels grups a 9 persones en carrers damplada inferior a 10 metres i a 18 persones a la resta de carrers de la ciutat, sha redut la conflictivitat. Daltra banda, estan comenant a operar a la ciutat flotes privades de bicicletes que fan s de lespai pblic per estacionar i que sn llogades pels usuaris mitjanant aplicacions mbils. Grups de bicicletes Font: Barcelona Regional Augment en ls de vehicles de mobilitat personal per part dels visitants En determinades zones de la ciutat, com el Front Martim, shan establert tamb nombroses empreses de lloguer de diferents tipus de VMP i dexcursions guiades, que els turistes lloguen i contracten com a forma doci turstic. Atesa la presncia creixent d'aquest tipus de vehicle en lespai pblic i laugment de conflictes amb vianants en les zones ms turstiques de la ciutat, la ciutat ha desenvolupat una ordenaci especfica pels VMP i els cicles de ms de dues rodes que requereix la identificaci i registre de tots els VMP que desenvolupin activitat econmica i estableix condicions especials de circulaci i de la mida dels grups.
29. 29. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 29 1 . 5 . C o n c l u s i o n s Barcelona compta amb una bona oferta de infraestructures i serveis de mobilitat de carcter general i amb uns serveis especfics adreats als turistes, que esdevenen un suport essencial pel sector turstic, establint un escenari adient per a lestada turstica i atractiu per a la configuraci de la destinaci. LAeroport, el Port, les estacions ferroviries i dautobusos, aix com tots els serveis que sobre aquesta infraestructura es configuren, defineixen les portes dentrada i de sortida dels visitants que arriben a Barcelona i el seu entorn. A ms, la prpia naturalesa de la visita turstica porta implcita el desplaament dun lloc a un altre, i per tant, la mobilitat interna dels turistes s tamb una de les qestions centrals que saborden en la present estratgia. La dotaci infraestructural i de serveis de transport s un element cabdal per garantir el bon funcionament de la ciutat i la mobilitat en general. Sobre aquesta shi afegeix la pressi duna poblaci turstica flotant que es mou amb intensitat i que realitza cada dia de mitjana uns 600.000 desplaaments. La mobilitat turstica interna de la ciutat es caracteritza per tenir un bon repartiment modal, amb predomini del transport pblic i del mode a peu i amb baix pes dels modes privats motoritzats. Pel que fa al repartiment modal per larribada i sortida de la ciutat hi ha una gran dependncia de lavi. La mobilitat turstica t una problemtica especfica, ja que se li afegeix un seguit datraccions turstiques vinculades a la mobilitat o amb impacte sobre aquesta com sn el bus turstic, o el creixent s de vehicles de lloguer com VMP, bicicletes i motocicletes, i que tot i que a nivell global tenen un baix pes, generen impacte docupaci de lespai pblic i alguns problemes de convivncia amb la resta de mitjans de transport i vianants, que caldr abordar. El sistema de mobilitat de la ciutat i la seva component turstica tenen a nivell general un bon funcionament, amb tensions degudes principalment a laltra densitat en ls de la ciutat (vehicles, vianants, transport pblic, etc.) i a la forta concentraci de visitants en espais i moments determinats. s tracta dun sistema que requereix millores en la gesti. Es compta amb recursos infraestructurals, per s necessari millorar la gesti dels serveis (des del laeroport fins a la xarxa dautobusos, passant pel model tarifari). En una ciutat tan densa com Barcelona i en la que el nombre de visitants creix any rere any, cal posar mfasi en la gesti dels fluxos i dels espais de gran afluncia de visitants, a fi de reduir limpacte sobre lespai pblic i la mobilitat quotidiana. En general, la intensitat dus del transport pblic s un fet positiu pel sistema excepte en casos determinats amb sobresaturaci.
30. 30. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 30 A ms, cal internalitzar els costos generats per la mobilitat turstica i deixar de subvencionar la seva mobilitat, sobretot en un context dficit en el finanament i saturaci turstica a la ciutat. En definitiva, la gesti dels usos turstics de la mobilitat, per la seva intensitat, la seva excepcionalitat o pel volum d'usuaris, requereixen repensar, redissenyar, gestionar o regular prctiques especfiques i fer-ho alineades amb les directrius de la gesti de la mobilitat de la ciutat i amb les directrius de la gesti de la visita turstica, sense perdre de vista en cap moment l'escala metropolitana de la seva afectaci.
31. 31. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 31 Lnies estratgiques
32. 32. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 32 El principal objectiu de la present Estratgia de Mobilitat Turstica s la de fomentar un mode de visita responsable i compatible amb la mobilitat quotidiana, garantint ls racional i coherent dels sistemes de transport i de lespai pblic a la ciutat. Per assolir aquest objectiu es proposa desenvolupar les lnies estratgiques segents: 1. Integrar la demanda turstica en la gesti i planificaci de la mobilitat 2. Garantir la sostenibilitat ambiental 3. Assolir una major equitat en el repartiment dels costos directes i socials 4. Compatibilitzar la mobilitat turstica amb la vida quotidiana 5. Donar resposta als reptes territorials de la destinaci Integrar la demanda turstica en la gesti i planificaci de la mobilitat Apostar per la normalitzaci dels usos turstics de la mobilitat significa deixar de tractar-la com si fos excepcional i incorporar els usos, dinmiques, les demandes i les prctiques com a prpies de la ciutat. Aix, les poltiques de mobilitat de la ciutat i l'rea metropolitana han de tenir en compte que per la diversitat dusos i lelevat nombre de desplaaments a la ciutat, la mobilitat de la poblaci flotant s avui en dia un element estructurador del sistema de mobilitat de la ciutat. En total, sn ms de 154.000 persones de mitjana al dia a Barcelona que tenen un comportament especfic ja sigui pels mitjans de transport utilitzat, els trajectes recurrents, llocs freqentats, ritmes i temporalitats, etc. Es tracta de gestionar la mobilitat turstica com un element ms que sintegra a unes pautes de mobilitat urbana a la ciutat de Barcelona, cada cop ms complexes i diverses. Aix mateix, en el moment de promoure modes de transport caldr tenir en compte l'impacte que pot tenir-ne el volum, la intensitat, la temporalitat i la vocaci de lleure dels usos turstics. El plantejament contrari seria apostar per un model de segregaci de fluxos, duplicant els serveis de mobilitat a la ciutat davant els conflictes, amb una visi de la mobilitat de ciutat ms excloent. Aquesta estratgia, per ra del volum de visitants i de les limitacions despai a la ciutat, seria difcil dassumir a Barcelona. 1
33. 33. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 33 Garantir la sostenibilitat ambiental Aquesta normalitzaci hauria d'encaminar la demanda dels propers anys cap a un model que prioritzi la mobilitat sostenible, tal i com es fa en els desplaament realitzats per la poblaci resident de la ciutat. Es tracta, en definitiva, de mantenir el repartiment modal actual de la mobilitat turstica, amb ms dun 90% dels desplaaments realitzats a peu i en transport pblic. Per fer-ho, caldria prioritzar els fluxos turstics a peu i en els sistemes de transport pblic de gran capacitat (ferrocarril) i baixes emissions en detriment de modes motoritzats privats, no collectius o de gran impacte a l'espai urb. Donada la incidncia de lactivitat turstica sobre la distribuci de mercaderies a la ciutat, caldria minimitzar limpacte derivat de laugment de la mateixa, en el marc de la poltica global de la logstica urbana. Assolir una major equitat en el repartiment dels costos directes i socials Laugment de la mobilitat turstica obliga als territoris que volen ser competitius a disposar duna dotaci de ms i millors infraestructures i serveis de mobilitat. Aix, els turistes que visiten Barcelona utilitzen intensivament unes infraestructures i uns serveis de transport, seguretat, manteniment i neteja de carrers, que requereixen dimportants recursos econmics, que en gran part estan subvencionats per les Administracions pbliques. Als costos directes shi afegeixen unes externalitats negatives dels sistema associats a una demanda de mobilitat turstica creixent i delevada concentraci que competeix amb els residents per uns recursos i bens pblics limitats (costos ambientals, de congesti, ...). Cal, per tant, plantejar-se una anlisi per comptabilitzar els costos totals de la mobilitat turstica i apostar per un sistema que reparteixi aquests costos duna manera ms equitativa entre el visitants i resident i que garanteixi la viabilitat econmica del sistema a travs del sistema de tarificaci general o de la taxaci especfica d'algunes prctiques. Aquesta singularitat t a veure amb la temporalitat i el carcter espordic de l's dels sistemes que ns una condici inherent del turista. 2 3
34. 34. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 34 Compatibilitzar la mobilitat turstica amb la vida quotidiana A nivell global, la ciutat de Barcelona disposa dunes infraestructures i serveis de mobilitat potents i de qualitat, per cal tenir present que la resposta davant els creixements continus de demanda turstica pot arribar a suposar un repte per garantir la vida quotidiana a la ciutat. Disposar de ms i millor oferta de transport s una condici necessria per garantir un sistema de mobilitat de qualitat pel visitant. Tanmateix, cal tenir en compte que determinades prctiques i usos turstics de mobilitat suposen una amenaa per la qualitat de la vida dels residents ja sigui pel collapse de les lnies o dels efectes del volum i intensitat de les visites. Per tant, cal plantejar-se que la resposta ms adequada davant la saturaci de determinats serveis o indrets, no s sempre un problema de la capacitat del sistema, sin tamb de gesti i regulaci de la demanda turstica. Una gesti de la demanda que s evidentment complexa, i que ens obligar a tenir dades concretes i actualitzades de les pautes de mobilitat dels diferents perfils de visitants de la ciutat. Donar resposta als reptes territorials de la destinaci Al gran volum de demanda turstica, shi afegeix una lelevada concentraci generada per les seves pautes de mobilitat, una situaci que genera conflictes i externalitats negatives a nivell local que poden fins i tot revertir els beneficis aportats pel sector turstic. La gesti de la mobilitat turstica ha dajudar a minimitzar la saturaci de lespai pblic i els atractius de visita a travs duna estratgia global que combini diversos instruments de planificaci, fiscalitat i comunicaci. Daltra banda, cal afavorir estratgies de diversificaci territorial aprofitant que la destinaci Barcelona depassa amb escreix els seus lmits administratius. A la realitat funcional - tamb turstica- que s l'rea metropolitana - cal afegir la voluntat dintegrar lentorn de Barcelona a la imatge promocional. Per fer-ho, s imprescindible comptar amb un bon sistema de transport que connecti amb Barcelona i cal fer-ho a travs dels nodes de transport interurbans ja existents. 4 5
35. 35. Propostes dactuaci
36. 36. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 36 P r o p o s t e s d a c t u a c i 2. Elaborar plans de mobilitat especfics pels espais de gran afluncia 3. Prioritzar els desplaaments a peu dels visitants 5. Dissenyar solucions especfiques als problemes de congesti de la xarxa d'autobs urb 6. Revisar la poltica tarifria del sistema de transport pblic 7. Avanar en un model de regulaci i millora del transport discrecional de serveis turstic 9. Reduir limpacte de ls turstic de la bicicleta, la moto i els VMP 10. Millorar la gesti en xarxa del sistema de transport daccs a la ciutat 11. Reforar la qualitat del servei de taxi en ls turstic 1. Incorporar la mobilitat turstica en la planificaci de la mobilitat metropolitana, tant dinfraestructures com de serveis de les diferents administracions i operadors 12. Millorar la informaci i implementar sistemes de monitoritzaci de la mobilitat turstica 4. Fomentar un encaix ms eficient de la demanda turstica en el transport pblic 8. Repensar el servei del bus turstic
37. 37. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 37 Incorporar la mobilitat turstica en la planificaci de la mobilitat metropolitana, tant dinfraestructures com de serveis de les diferents administracions i operadors ESTRATGIES El turisme s ja part inherent de la ciutat. La seva assumpci i la lacci pblica planificada esdev una necessitat per abordar la seva incidncia en aspectes urbans rellevants com la mobilitat urbana i els usos que es fan dels espais pbics. La tendncia a laugment de visitants va acompanyada duna ampliaci de la temporada alta, en la qual els efectes dels visitants sobre la ciutat i la vida dels seus residents sn ms acusades, amb situacions de congesti i massificaci tant en els serveis turstics com en els serveis i infraestructures de mobilitat. En aquest sentit, sembla coherent plantejar-se els problemes de congesti tant en termes quantitatius com incidint en el recorreguts turstics en relaci amb els seus orgens i destinacions. Incorporar la mobilitat turstica a la planificaci de la mobilitat s ineludible lassumpci de lescenari turstic, deixant de tractar la mobilitat turstica com un fet excepcional, i incorporant-la als instruments de planificaci i governana amb les que es planifica la mobilitat urbana i metropolitana. Cal que la revisi dels diferents plans de planificaci, programes dinversions i plans de serveis integrin el fet turstic i la mobilitat turstica entre els seus objectius i propostes i que aquesta resposta estigui en coherncia amb lestratgia de governana del turisme i de la seva mobilitat de la ciutat. OBJECTIUS ESPECFICS DE LA PROPOSTA: Promoure la concurrncia entre les estratgies de la gesti del turisme i les de mobilitat. Integrar la mobilitat turstica i la gesti de la demanda turstica en la revisi dels plans de planificaci de la mobilitat urbana i metropolitana. Considerar la demanda turstica en els plans de serveis del transport pblic, actuant sobre la predeterminaci dels recorreguts turstics per part dels operadors. Assegurar les inversions en manteniment i millora de la xarxa de transport pblic. 1. 1 2 3 4 5
38. 38. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 38 PLANS I PROGRAMES: Pla de Mobilitat Urbana Pla Director de Mobilitat Pla de Ports de Catalunya Pla estratgic de la bicicleta Pla Metropolit de Mobilitat Urbana Pla Director dInfraestructures Pla de Transport de Viatgers de Catalunya Programa dActuaci Municipal CALENDARI: SEGONS EL CALENDARI DE LA REDACCI DELS NOUS PLANS
39. 39. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 39 Elaborar plans de mobilitat especfics pels espais de gran afluncia ESTRATGIES L'increment del nombre de visitants a Barcelona en els darrers anys ha comportat inevitablement un augment de pressi a les grans icones i els barris amb atractius de visita. Els entorns d'icones com la Sagrada Famlia, el Park Gell i Montjuc; eixos com la Rambla i la Plaa Catalunya, el Front Martim i barris com la Barceloneta o el Barri Gtic, experimenten una saturaci que precisa gestionar de forma especfica. La gran afluncia en aquestes zones provoca una ocupaci de gran intensitat, detonant serveis, activitats i usos de carcter excepcional enfocats a la visita, acompanyats dun gran volum de mobilitat. Tot plegat, fa que dificulti el desenvolupament de la vida quotidiana i causi un perjudici a les altres formes de viure i practicar la ciutat. Els reptes ms importants que plantegen aquests espais sn: la dificultat en la definici geogrfica de la seva rea, lexistncia dunes particularitats i necessitats prpies segons els seus condicionants, la inexistncia dun el marc legal clar i la capacitat de les eines de planificaci o la dificultat de gestionar lafluncia en espais oberts. Plans especfics de mobilitat pels Espais de Gran Afluncia Davant daquesta situaci es proposa realitzar plans especfics dels Espais de Gran Afluncia que continguin les eines necessries per tal de facilitar lacci des dels territoris a fi de respondre a les diferents situacions i reptes. Aquests plans hauran dintegrar diferents mbits tals com la mobilitat, i especialment la mobilitat turstica, lallotjament, lespai pblic i el disseny urb, els esdeveniments i el patrimoni o la comunicaci i el mrqueting, per caldr tamb que integri lestratgia del districte i lestratgia metropolitana. Pel que fa a lmbit de la mobilitat el plans hauran delaborar una anlisi i diagnosi de la mobilitat en aquests espais en els quals sidentificaran les trajectries, la temporalitat i els mitjans de mobilitat dels visitants, es detectaran els espais i moments de major saturaci, i savaluaran les mesures de gesti ja implementades per tal de detectar lorigen de les possibles tensions, les possibles carncies i es concertin mesures especifiques que donin resposta i minimitzin els impactes 1 3 4 5 2.
40. 40. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 40 negatius de la demanda massiva de visitants a lmbit, garantint l'accessibilitat i la convivncia entre ciutadans i visitants. En aquest sentit en els darrers temps shan realitzat diverses actuacions en matria de mobilitat encaminades a generar un nou model de gesti estable al voltant dels EGAs, consensuades amb les diferents parts. Sha actuat especialment per minimitzar els impactes de laglomeraci de visitants que en moments de concentraci horria de les visites pot arribar a collapsar lespai pblic i per minimitzar el desequilibri que ls de vehicles de mobilitat personal hi provoca amb les diferents eines amb les quals compta lAjuntament de Barcelona. Regulaci de l'oferta Shan ordenat lestacionament de bus turstic i autocars discrecional de servei turstic a diversos punts de la ciutat. Sha regulat laccs a grups en espais com la Boqueria o la Plaa Sant Felip Neri en determinades franges horries i dies de la setmanes. Sha aprovat lOrdenana de Circulaci de Vianants i Vehicles amb lobjectiu dordenar aquest tipus de vehicles i resoldre els problemes a lespai pblic. Disseny urb i espai pblic Shan fet ordenacions singular despais com la rambla del Poblenou o els entorns del temple de la Sagrada Famlia per tal de gestionar la convivncia dusos a lespai pblic. Lobjectiu s harmonitzar les diferents activitats que conviuen en aquests espais de convivncia, atenent a criteris fsics, paisatgstics, ds, com ara el flux de vianants, accessos del venat, compatibilitat amb activitats quotidianes i festives, entre daltres... donant resposta a les casustiques i situacions a travs de propostes concretes dordenaci. Senyalstica i comunicaci S'han senyalitzat els principals punts d'inters i itineraris al llarg de tota la ciutat amb un format homogeni. S'estan desenvolupant apps i webapps per dotar de millor informaci al visitant a fi donar a conixer altres punts d'inters de la ciutat. S'est iniciant un procs de desmarquetitzaci de les zones massificades en els canals de comunicaci de l'ajuntament. Agents cvics / auxiliars d'espai pblic Desplegament dels agents cvics que tenen com a tasca principal promoure la convivncia entre els diferents usuaris de la via pblica, evitar conductes incviques i regular fluxos de visitants.
41. 41. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 41 Shan desenvolupat actuacions de sensoritzaci de lactivitat turstica a lentorn dicones com la Sagrada Famlia, a partir de l'anlisi simultani de diferents fonts de dades i elements IOT. Realitzaci de diferents enquestes docupaci i pautes dels autocars estacionats a al via pblica. OBJECTIUS ESPECFICS DE LA PROPOSTA: Incorporar mesures i actuacions en matria de mobilitat en la gesti integrada dels espais de gran afluncia (EGAs). Minimitzar els impactes negatius en collaboraci amb els agents privats i comunitaris. Crear espais formals de participaci i treball amb presncia turstica i gestors dels PICs per tal de compartir propostes i iniciatives entre els diferents agents dels EGAs. Implicar els operadors turstics per tal d'integrar els diferents ritmes, estacions i temporalitats en la gesti dels espais ms freqentats. Millorar la convivncia entre mobilitat turstica i residencial. Millorar la gesti de cues a les icones turstiques. Gestionar la mobilitat de grups de visitants per a reduir limpacte en lespai pblic i les infraestructures. Gestionar els fluxos de visitants a partir senyalstica, parades de transport, gesti de cues o reserves anticipades. Incidir en ls de lespai pblic a partir del disseny de lespai urb, el mobiliari, les llicncies dactivitat comercial, de vetlladors, etc. Garantir laccessibilitat en transport pblic a lEGA. Implementar mecanismes davaluaci de les actuacions amb recollida de dades, comptatges de visitants, etc. Es proposa iniciar els Plans de Mobilitat o incorporar la mobilitat en les estratgies de gesti integrada dels EGAs en els segents espais: Park Gell: 2017-2022 Sagrada Famlia: 2018-2022 Ciutat Vella: 2018-2022 Rambles: A partir 2019 Front Litoral- Barceloneta: A partir 2019 Montjuc: A partir 2019 Altres espais a considerar
42. 42. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 42 Punts dinters Espais de Gran Afluncia Font: Pla Especial d'Allotjaments Turstics (PEUAT). Ajuntament de Barcelona (2017)
43. 43. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 43 Prioritzar els desplaaments a peu dels visitants ESTRATGIES Els turistes es mouen principalment a peu, i ho fan per desplaar-se i per passejar pels carrers de la ciutat. La concentraci de vianants en determinants mbits de la ciutat fa que en moments de mxima demanda hi hagi zones on la comoditat dels vianants es vegi afectada i es generin situacions de saturaci i dificultats en la convivncia entre residents i visitants. Aquesta situaci es produeix per la prpia concentraci de vianants o per la coincidncia amb altres activitats relacionades amb el turisme com sn les aglomeracions en lentorn de les parades de bus turstic i parades dautocars turstics, pel pas de grups guiats de visitants per les voreres dels EGAs o per la circulaci daltres mitjans com bicicletes i vehicles de mobilitat personal. Cal revisar els itineraris de vianants entre els diferents PIC i amb les parades i estacions de transport pblic des del punt de vista de seguretat viaria i daccessibilitat dels itineraris habituals. Garantir laccessibilitat i confort dels espais de vianants Laccessibilitat universal s un element dintervenci en lactivitat urbana que afavoreix lautonomia personal i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania i de visitants. Malgrat que Barcelona t nivells de qualitat capdavanters a nivell accessibilitat, encara es troben espais que, sovint per manca de secci o per la coincidncia de molts vianants en espais reduts, requereixen propostes dactuaci que vagin ms enll dels estndards amb lobjectiu de garantir laccessibilitat universal i la mobilitat a peu en bones condicions. En aquest sentit, cal destacar el Pla dAccessibilitat Universal de Barcelona 2018- 2026, que t com a missi aconseguir una ciutat accessible mitjanant la planificaci estratgica i la implantaci de millores en accessibilitat universal i disseny per a tothom per aconseguir millorar la qualitat de vida i lautonomia personal de les persones amb diversitat funcional. El Pla contempla una etapa de diagnstic del nivell daccessibilitat dels diferents serveis de la ciutat, una delaboraci de solucions tipus per a la millora de laccessibilitat, i una darrera de planificaci i implantaci de les solucions adoptades. Els serveis sobre els que el Pla actuar contempla els serveis culturals, els establiments comercials i de restauraci, el 3. 1
44. 44. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 44 transport pblic, els carrers i espais pblics, i els serveis turstics especficament, entre daltres. Alhora, el desenvolupament i implementaci de les mesures previstes al Pla de Mobilitat Urbana 2013-2018 est permetent incrementar la proporci despai pblic dedicada als vianants, alliberant-lo alhora daltres usos. La Mesura Estratgica de la Bicicleta (2015) amplia i millora la infraestructura ciclista amb accions per minimitzar els conflictes amb els altres usuaris; com ho fa la regulaci de la circulaci de Vehicles de Mobilitat Personal, que permeten millorar la convivncia a lespai pblic i fomentar una mobilitat ms sostenible i segura afavorint, en aquest sentit, tamb la mobilitat a peu. Igualment, cal continuar estenent les mesures doptimitzaci del repartiment de lespai urb que prioritzin la figura del vianant enfront de locupaci de lespai per motos i ciclomotors, contenidors i altre mobiliari urb o terrasses i vetlladors, com ja sha fet en els indrets de la ciutat ms sollicitats. Millorar la informaci dels itineraris a peu Els itineraris de vianants han de comptar amb un sistema de senyalitzaci que faciliti la ubicaci, el direccionalment i la orientaci dels visitants, i que alhora permeti dirigir els fluxos de vianants pels indrets adients. Es fa necessari realitzar una revisi de la senyalitzaci actual, de la coherncia i continutat de les senyals, de la quantitat de panells informatius, la posici dels senyals a lespai pblic (visible i en lloc adient) i de la informaci que contenen. En aquest sentit, cal potenciar la millora de senyalitzaci informativa dels diferents PIC en les parades i estacions de transport pblic, garantint que els visitants transcorrin pels itineraris ms segurs i accessibles, tot posant de relleu la proximitat entre PIC i les facilitats per desplaar-se a peu. Daltra banda, es proposa explorar les possibilitats de desenvolupar sistemes de guiatge a travs daplicacions mbils amb itineraris per a vianants i visitants. Tamb caldr explorar les possibilitats tecnolgiques de la futura T-Mobilitat o futures plataformes digitals que incloguin altres serveis als visitants. Detectar les zones de risc en la seguretat viria de vianants i proposar-hi millores La convivncia en lespai pblic dels vianants amb la resta de modes fan que apareguin punts de conflicte i que es presentin situacions en les que es poden produir accidents. En lactualitat destaquen la concentraci d'atropellaments relativament alta a la Rambla de Catalunya i el carrer Pelai, a Passeig de Graci i a alguns punts de Gran Via i Sagrada Famlia, coincidint amb els punts amb ms volum de visitants.
45. 45. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 45 Es proposa detectar els punts de major risc daccidents de vianants, analitzar-hi les causes i proposar-hi actuacions de millora que garanteixin i millorin la seguretat vial. Vianants i senyalitzaci a lentorn dEGAs Font: elaboraci prpia Font: Barcelona Regional OBJECTIUS ESPECFICS DE LA PROPOSTA: Facilitar i promoure els desplaaments a peu dels visitants. Garantir laccessibilitat universal. Reduir laccidentalitat amb implicaci de visitants i vianants. Garantir convivncia amb altres modes. Guiar els vianants en els desplaaments entre PIC i transport pblic pel millor itinerari des del punt de vista de ciutat. CALENDARI: 2018-2022
46. 46. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 46 Fomentar un encaix ms eficient de la demanda turstica en el transport pblic ESTRATGIES Incentivar els desplaaments de visitants en transport pblic de gran capacitat i baixes emissions El metro s el mitj de transport pblic ms utilitzat pels visitants i sestima que de mitjana entre el 14 i 17% dels passatge sn turistes, amb increments en els mesos de temporada alta. Alhora, la xarxa de metro s el mitj ms elevat pels residents i ja fa anys que presenta nivells de saturaci en hora punta, principalment en els trams centrals de les lnies transversals L1, L3 i L5. La xarxa de metro s tamb el mitj ms utilitzat pels residents i ja fa anys que presenta nivells crrega de passatge importants, principalment en els trams centrals de la xarxa. Aquesta confluncia de mobilitat quotidiana i mobilitat turstica produeix situacions de saturaci en hora punta precisament en els trams central de la xarxa. Afavorir ls turstic del transport pblic en hores vall Ls del transport pblic per part dels visitants en els perodes punta de la mobilitat quotidiana (entre 7 i 9 del mat, i entre 18 i 20 a la tarda) afegeix ms passatge en uns moments en qu la xarxa ja va molt carregada. Es necessari introduir mesures que fomentin i incrementin ls del transport pblic per part dels visitants en les hores vall amb lobjectiu daplanar la demanda, descongestionar la xarxa en els perodes punta i contribuir a la reducci del dficit del sistema aportant viatgers en perodes valls amb menys demanda. En el marc dimplantaci de la T-Mobilitat tamb seria possible implantar tarifes amb diferent bonificaci segons lhorari dutilitzaci, fet que permetria aplanar la demanda, afegir viatgers a les hores vall i descongestionar la xarxa en les hores punta. Millorar el sistema dinformaci, senyalitzaci i comunicaci al transport pblic Les estacions i parades de transport pblic ms transitades pels turistes haurien de disposar de informaci fcil dentendre i interpretar pels forans sobre el transport pblic i els itineraris daccs als principals PIC. Es proposa realitzar un pla que defineixi-hi actuacions que millorin significativament lorientaci dels visitants a la 1 3 4 5 4.
47. 47. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 47 ciutat i la qualitat de la informaci del transport pblic, i que permeti encaminar els visitants preferiblement en metro davant lautobs i pels itineraris amb menys impacte en lentorn. En el marc de desenvolupament dels Plans especfics del EGAs shaurien danalitzar i proposar itineraris daccs des de la xarxa ferroviria, i mitjanant la informaci al visitant, encaminar-los pels itineraris ms eficients i sostenibles. Daltra banda, es proposa explorar les possibilitats de desenvolupar sistemes de guiatge a travs daplicacions mbils amb itineraris en transport pblic per a visitants, i que podria ser part duna futura versi mbil de la T-Mobilitat, que possibiliti establir un sistema de informaci i comunicaci amb les turistes per incidir en temps real en la seva mobilitat. OBJECTIUS ESPECFICS DE LA PROPOSTA: Fomentar ls del transport pblic per part dels visitants turstics. Prioritzar la mobilitat dels visitants en ferrocarril en front daltres modes. Aplanar la demanda turstica al llarg del dia. Potenciar ofertes turstiques en transport pblic en hores vall. Garantir la qualitat del transport per a la mobilitat quotidiana a les hores punta. Facilitar l'orientaci dels visitants per promoure un s eficient i sostenible del transport pblic. Encaminar els visitants pels itineraris amb menor impacte en lentorn, preferiblement en metro. CALENDARI: 2018-2022
48. 48. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 48 Dissenyar solucions especfiques als problemes de congesti de la xarxa d'autobs urb ESTRATGIES Malgrat que actualment noms el 4,8% dels desplaaments que realitzen els turistes es fan en autobs urb i que de mitjana noms el 5% del passatge s turista, sobserva com les lnies que connecten les principals zones turstiques registren una proporci major de visitants, fet que produeix situacions de saturaci i baixos nivell de confort pels usuaris en trams de la xarxa que ja tenen molta demanda. Aquest fet produeix problemes de convivncia entre usuaris habituals i usuaris visitants, i es veu agreujat en perodes en els quals hi ha disminuci de les freqncies de pas com els caps de setmana i els perodes de vacances estivals. A ms, el nombre de visitants que fan servir la xarxa dautobs es previsible que vagi en augment per les millores que suposa la Nova Xarxa Bus en prestacions i sobretot en llegibilitat de la xarxa. Solucions ad hoc als problemes de congesti de la xarxa de transport pblic a causa del volum de visitants turstics dalguns serveis A fi de reduir limpacte de lelevada afluncia de visitants en algunes lnies de transport pblic i de fer compatible lactivitat turstica amb la vida quotidiana als barris, es proposa avaluar els nivells de congesti de les lnies dautobs, identificar els trams i les parades ms saturades i efectuar les millores necessries en la xarxa de transport pblic a fi dintegrar ls turstic i ls quotidi. Les millores en la xarxa dautobusos sanalitzaran en cada cas, i poden incloure ampliacions de la capacitat de places ofertes amb vehicles ms grans, millora de freqncies, refor de serveis o nous serveis, o amb mesures encaminades a reduir el nombre de turistes que utilitzen la lnia amb canvis en els recorreguts, desplaament de parades, o afavorint ls alternatiu daltres modes de transport pblic. 1 4 5 5.
49. 49. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 49 Lnies dautobs amb ms s turstic Font: Barcelona Regional Igualment, i en el marc del que disposa la Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finanament del sistema de transport pblic de Catalunya, es proposa articular vies de finanament finalistes que contribueixin a internalitzar els costos de lactivitat turstica i a sufragar les mesures de millora que es considerin en cada cas. En aquest sentit, aquest any, i de manera extraordinria, una part dels fons de limpost turstic shan destinat a reforar en els mesos destiu el transport pblic que passa pel centre de la ciutat i per la Barceloneta, consistents en ms vehicles, ms busos articulats i ms hores de servei. Igualment, en la lnia daquesta proposta, sest treballant en solucionar els problemes de congesti de les lnies 24 i 92 que van a Park Gell desplaant les parades de lautobs urb per a que no sigui tan atractiu per arribar al parc, i sestudia la posada en funcionament dun servei llanadora, el projecte del qual est en fase d'estudi.
50. 50. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 50 s de lautobs per part dels visitants a la ciutat Font: Barcelona Regional Regular ls del transport pblic per part de grups turstics amb guiatge Algunes de les lnies dautobs ms utilitzades pels visitants i que connecten els principals EGAs, com les lnies 24 i 92, sn utilitzades per grups de turistes acompanyats per guies que, mitjanant intercomunicadors, fan les seves explicacions a bord del propi vehicle. Ls de lautobs urb per a la realitzaci dactivitat turstica en grup t un fort impacte en locupaci de lautobs, especialment en els trams en que ja porta ms passatge, ja que tot duna, omplen i buiden el vehicle, disminuint el confort de la resta de viatgers i dificultant la planificaci de serveis. Es proposa regular l's del transport pblic per part dels grups de turistes guiats, en tant que sest fent s del transport pblic per desenvolupar activitats econmiques de carcter turstic a bord. Al setembre de 2017 sha fet una declaraci de bones prctiques en el guiatge de grups a la via pblica de Barcelona amb lobjectiu de millorar la qualitat en lexperincia del visitant i la imatge interna i externa de la ciutat; posar en valor i difondre la feina realitzada pel collectiu de guies com a difusors de la imatge, la cultura i el territori de Barcelona; afavorir la convivncia amb la poblaci i l'activitat econmica local, minimitzant els impactes negatius que es puguin produir per lafluncia de grups a la via pblica i tenir cura dels recursos turstics i lespai pblic de la ciutat. Per altra banda sha fet una modificaci del Reglament de viatgers dels serveis de transport pblic de superfcie. El text proposat per la modificaci de lArticle 5, epgraf f, establiria la prohibici de: Distribuir propaganda, enganxar cartells, pidolar, vendre bns o serveis i exercir qualsevol activitat econmica o servei a l'interior dels vehicles i a les estacions d'autobusos sense
51. 51. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 51 autoritzaci expressa de l'Entitat Metropolitana del Transport i de l'empresa explotadora i, en general, mantenir o efectuar accions que per la seva naturalesa puguin pertorbar als usuaris i alterar la normal prestaci del servei pblic, la convivncia o l'ordre pblic. Lnia 24 dautobs Font: Barcelona Regional CALENDARI: 2018-2022
52. 52. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 52 Revisar la poltica tarifria del sistema de transport pblic ESTRATGIES El transport pblic t, principalment, dos grans fonts de finanament: la recaptaci tarifria, corresponent a la contribuci per part dels usuaris, i les subvencions aportades per les administracions competents. La taxa de cobertura tarifria no arriba al 50% des de lany 2003, aix implica que per mantenir en equilibri el finanament del sistema (arribar a cobrir els costos dexplotaci) les aportacions pbliques han de ser superiors a la recaptaci tarifria. En els desplaaments fets pels turistes sutilitza majoritriament el ttol de transport T-10 (62,7%) coincidint tamb en ser el ttol ms utilitzat pels usuaris ms recurrents i que, per tant, s el ttol ms subvencionat. En segon lloc es troba el bitllet senzill amb un 13,3%, mentre que el ttol concebut per a ls turstic de la mobilitat, la targeta Hola BCN! noms ha estat fet servir en un 12,3% dels desplaaments, tot i que el 2016 es va detectar un augment respecte lany 2015. La conjunci dels baixos nivells de la taxa de cobertura i lintens s de la targeta T- 10 per part dels visitants, fa que saboquin importants recursos de les administracions en el finanament del transport dels visitants. Nivell de cobertura tarifria del transport pblic Font: Barcelona Regional 1 3 4 6.
53. 53. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 53 Un sistema tarifari ms simple i que fidelitzi als usuaris Donat que els visitants utilitzen el mateix ttol que els residents, es proposa revisar la poltica tarifria de transport pblic amb lobjectiu que el ttol ms subvencionat sigui un ttol que utilitzin exclusivament els residents. Per aconseguir tal objectiu cal que existeixi un ttol que sigui clarament ms rentable pels usuaris habituals, tant econmicament com en prestacions. s a dir, un ttol que no noms premi la recurrncia sin tamb la fidelitzaci. En definitiva, i tenint present lhoritz de la T-Mobilitat, sha de tenir una oferta de ttols molt ms simple i que realment satisfaci les necessitats dels usuaris fidelitzats al sistema, composta de bitllets senzills i ttols multiviatge, mantenint els abonaments socials (T-Jove, T-Atur, T-Rosa, etc.) per reduint els abonaments trimestrals a mensuals (degut a la limitaci que presenta el suport de cartr a lhora de recuperar el ttol en cas de prdua o destrucci tenint en compte lelevada tarifa daquests ttols) i eliminant els ttols que no resulten mai amortitzables (T-Trimestre i T-50/30). s per aix que la proposta que millor sadapta al requisit exposat s lexistncia dun abonament mensual amb viatges illimitats amb una tarifa compatible amb la de la T-10. La reducci de la tarifa de la T-Mes equivalent a la de la T-50/30 i un augment suficient de la tarifa de la T-10 produiria un transbordament significatiu dusuaris de la T-10 a la T-Mes que aconseguiria que els usuaris espordics no utilitzessin el ttol ms subvencionat, que passaria a ser-ho la T-Mes. Per altra banda, amb laugment de la tarifa de la T-10 tamb saconseguiria que els ttols de mobilitat turstica (Hola BCN! o BCN Card) resultessin ms atractius pels visitants. CALENDARI: REVISI DE LA POLTICA TARIFARIA 2018- ABANS FINALITZACI DEL 2017 REVISI DE LA POLTICA TARIFARIA PER LA T-MOBILITAT: DURANT 2018, SEGONS CALENDARI DE LATMB
54. 54. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 54 Avanar en un model de regulaci i millora del transport discrecional de serveis turstics ESTRATGIES Les excursions turstiques en autocar discrecional permeten als visitants realitzar circuits panormics rpids per la ciutat i aturar-se i visitar alguns dels nodes turstics ms emblemtics. En els mesos de temporada alta accedeixin, circulen i aparquen per la ciutat un nombre important dautocars discrecionals fent serveis turstics. Es tracta dun model de visita de la ciutat caracterstic del model turstic de Barcelona, degut a latractiu turstic de lentorn, principalment la costa catalana, que aporta els seus turistes a la ciutat en forma dexcursionistes. A ms, moltes excursions en autocar tamb parteixen de les terminals de creuers del Port de Barcelona i transporten creueristes en trnsit que disposen de poc ms de quatre hores per realitzar la visita de la ciutat; aix com altres excursions en autocar que sinicien des de la prpia ciutat i que contracten turistes allotjats en hotels de Barcelona. Lactual regulaci de lestacionament dautocars turstics Zona Bus t poca capacitat per incidir en la demanda ja que no permet segmentar-la per tipus dusuari, desestacionalitzar-la temporalment al llarg de la setmana i del dia, ni introduir parmetres ambientals en la motoritzaci dels vehicles. Es fa necessari avanar en un model progressiu de monitoritzaci i regulaci de la mobilitat dautocars discrecionals fent s turstic que, mitjanant un sistema de reserves i permisos, permeti tenir un millor coneixement daquest sistema de transport collectiu, monitoritzar la seva mobilitat, modelar la demanda segons les necessitats de la ciutat i introduint mecanismes dinternalitzaci dels costos generats El nou model ha de permetre intervenir a nivell global de la ciutat i en aquells indrets de major atracci i concentraci dautocars discrecionals en s turstic, afavorint el bon servei i la convivncia amb la resta dusuaris de lespai pblic. 2 3 4 5 7.
55. 55. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 55 Zona Bus Font: B:SM La nova regulaci pot incorporar mesures ja vigents en altres ciutats, com la creaci de sistemes de monitoritzaci de la circulaci dautocars, la regulaci i vinculaci de lencotxament i desencotxament amb laparcament, la diferenciaci de tarifes segons la temporada turstica o hora del dia, o la creaci de zones destacionaments en les que els visitants puguin intercanviar entre autocar i transport pblic. OBJECTIUS DEL NOU MODEL DE REGULACI DE LA MOBILITAT DAUTOCARS TURSTICS DISCRECIONALS: Disposar dinformaci rigorosa per prendre decisions i millorar la integraci daquests serveis pblics a la ciutat: univers, tipologia de servei, recorreguts, aparcament, etc. Reduir la congesti dautocars en espais i moments concrets i reduir la indisciplina en ls de parades i estacionaments, aix com reduir la pressi a lespai pblic de la circulaci del grups turstics usuaris de lautocar. Afavorir laccs dautocars amb motoritzacions ms eficients i restringir els vehicles ms contaminants. Sistema de monitoritzaci de la circulaci i aparcament a l'interior de la ciutat Sistema de monitoratge de lactivitat finanada a travs d'una taxa de circulaci. Millora en la sensoritzaci de les places de parada i aparcament del sistema Zona Bus. Donar a conixer loferta i el funcionament del sistema als operadors dautocars discrecionals amb lobjectiu de fomentar-ne ls. Central de reserves nica per a laparcament vinculat a atractius turstics. CALENDARI: Disseny i installaci 2018. Implementaci i resultats a partir 2019.
56. 56. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 56 Millores en loperativa daparcament en lentorn dels Espais de Gran Afluncia Integraci del sistema zona bus en els plans de gesti dels EGAs i estudiar la possibilitat de concentrar laparcament dautocars lligat a la visita turstica fora de la via pblica com al Park Gell, Moll dEspanya, etc. Vincular la reserva de parada amb la zona d'estacionament, amb un sistema de reserva prvia, similar al que actualment funciona al Park Gell. Aix provocar una limitaci de laccs a zones saturades en les hores de ms demanda i afavorir la visita en hores vall. Estudiar la reubicaci o ampliaci de places destacionament per donar millor servei a zones de la ciutat mal servides i grans equipaments de ciutat. Millores en el control de la indisciplina. Dotar de serveis (informaci, zones de descans, primers auxilis, etc.) els aparcaments als principals EGAs. CALENDARI: A PARTIR 2018 Reducci de limpacte en lespai pblic en lentorn dels EGAs Ubicaci de les parades per a reduir lafectaci al teixit residencial. Millores en el disseny de lespai pblic per adequar les operacions dencotxament i desencotxament i garantir la mxima seguretat de circulaci dels grups turstics. CALENDARI: A PARTIR 2018 Mesures de reducci de la contaminaci acstica i atmosfrica produda pels autocars discrecionals en s turstic Preferncia en la reserva daparcament per vehicles amb baixes emissions. Limitaci de laccs i aparcament a vehicles amb motoritzacions inferiors a lEuro 4. Elaboraci dun codi de bones prctiques. Mecanismes de minimitzaci de la circulaci en buit. CALENDARI: A PARTIR 2018
57. 57. ESTRATGIA DE MOBILITAT TURSTICA DE BARCELONA MESURA DE GOVERN. NOVEMBRE 2017 57 Repensar el servei dels busos turstics de la ciutat ESTRATGIES La ciutat de Barcelona compta amb dos operadors: Barcelona Bus Turstic operat per TMB i Barcelona City Tour operat per lempresa Juli. Entre els dos operadors, lany 2015, es van vendre 2,76 milions de bitllets i es van transportar 9 milions de viatgers. Tot i la contribuci del bus turstic a la descentralitzaci del turisme per la ciutat, el solapament de lnies dels dos operadors, lelevada afluncia dautobusos en alguns eixos centrals de ciutat i laportaci de visitants als principals PICs, genera una forta pressi en lentorn. Donats els solapaments actuals i les problemtiques detectades en punts concrets, aix com la finalitzaci de la concessi en els propers anys, es planteja la necessitat de revisar els contractes externs i racionalitzar loferta dacord amb les poltiques de visita de la ciutat. La revisi dels nous contractes ha de respondre a les estratgies en matria de mobilitat turstica que daquesta EMT es desprenen. Es proposa que durant 2018 sinici un grup de treball amb lrea Metropolitana de Barcelona en qu sabordin, en el marc del nou concurs de licitaci de la lnia operada per un privat sota concessi administrativa, els segents aspectes: Repensar les rutes de bus turstic per tal devitar el solapament entre lnies, amb creaci de punts dintercanvi entre lnies. Fomentar la intermodalitat dels visitants. Connexi de cada ruta amb punts dintercanvi modal amb el transport pblic i amb aparcaments dautocars. Contribuir a la desconcentraci turstica, facilitant laccs a diversos PIC de la ciutat ms enll dels ms icnics. Revisar els criteris dubicaci de parades amb criteris de disminuci de limpacte sobre lentorn (aglomeracions, fluxos de visitants, soroll, acordions dautobusos, etc.). Prioritzar la circulaci pels eixos viaris bsics. Regulaci flexible de la parada dels espais sobresaturats. Renovar progressivament la flota per vehicles de menor impacte. Revisar els horaris i freqncies fent ms eficient els servei i evitant els desplaaments amb poc passatge. Disposar de dades de demanda de forma especifica i peridica. La creaci de nous corredors pot afavorir la descentralitzaci i la connectivitat de PIC ms allunyats del circuit turstic