informe 2012

1. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 1 2012 Informe anual sobre la indstria a Catalunya

2. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 2 2012 Informe anual sobre la indstria a Catalunya 3. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 3 Generalitat de Catalunya Departament d'Empresa i Ocupaci Direcci General d'Indstria Passeig de Grcia, 129 08008 Barcelona Tel. 93 476 72 00 http://www.20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/ Equip de treball: Ral Blanco Daz (Coordinador) Montserrat lvarez Cardeosa Anna Belmonte Rodrguez Laia Castany Teixidor Patrcia Crespo Sogas Amal Elasri Ejjaberi Vctor Fabregat Muoz ngel Hermosilla Prez Natlia Ortega Gmez Carme Poveda Martnez Alba Snchez Navas Anas Tarrag Guarro Nria Teixido Torrent Xavier Amores i Bravo Aquest informe ha comptat amb el suport dACC1 Consell de redacci: Joan Miquel Hernndez Gascn Jordi Fontrodona Francol Ral Blanco Daz Coordinaci de ledici: Xavier Cuch Burgos Foto portada: SEAT Barcelona, juny de 2013 D.L.: B-19280-2012 ISSN: 2013-7486 (versi digital) 4. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 4 2012 Informe anual sobre la indstria a Catalunya 5. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 5 ndex 1. Evoluci econmica internacional, dEspanya i de Catalunya 6 1.1. Economia internacional 7 1.2. Economia espanyola 8 1.3. Economia catalana 8 2. Evoluci general de la indstria catalana el 2012 10 2.1. VAB industrial 11 2.2. Producci industrial 12 2.3. Clima industrial 13 2.4. Inversi industrial 14 2.5. Preus industrials 15 2.6. Ocupaci industrial 16 2.7. Comer exterior 18 2.8. Inversi estrangera 21 2.9. Inversi a lestranger 22 3. Anlisi sectorial 24 3.1. Alimentaci i begudes 25 3.2. Txtil i confecci 46 3.3. Pell 56 3.4. Fusta i moble 68 3.5. Paper i cartr 82 3.6. Arts grfiques 88 3.7. Qumica 97 3.8. Farmcia i biotecnologia 114 3.9. Plstics 130 3.10. Vidre 145 3.11. Suro 157 3.12. Materials de construcci 166 3.13. Producci i primera transformaci de metalls (ferris i no ferris) 180 3.14. Productes metllics 195 3.15. Maquinria i equips mecnics 204 3.16. Maquinria i material elctric 221 3.17. Tecnologies de la informaci i les comunicacions 233 3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terreny 248 3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 266 3.20. Altre material de transport 283 3.21. Sistemes i components per a lautomoci 297 3.22. Motocicletes i ciclomotors 310 3.23. Energia 322 3.24. Serveis tecnolgics 334 344Agraments 1.4. Pes de la indstria a leconomia catalana 9 6. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 6 1 Evoluci econmica internacional, dEspanya i de Catalunya 7. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 7 xement ms sostenible a mitj termini, amb una demanda interna ms forta en concordana amb el seu estatus de potncia mundial. El PIB de Jap va tornar a xifres positives (1,9%). El creixement, encara fe- ble, es va veure recolzat per la demanda interna, grcies als increments de les vendes al detall (1,8%) i dels nous habitatges iniciats (5,9%). La balana comercial, encara llastada per la reconstrucci dels efectes del tsunami i per un ien fort, va seguir incrementant el seu dficit. Aquest lleu repunt de la demanda, associat al manteniment de baixos tipus dinters, va permetre que levoluci de preus no tanqus en negatiu (0,0%). Pel que fa Europa, el 2012 va estar marcat per les conseqncies de la crisi del deute sobir i de la posterior poltica dausteritat fiscal impulsada des de Berlin i fiscalitzada per la Troika (FMI, BCE i Comissi). Lany es va inici- ar amb una rebaixa generalitzada de la qualificaci del deute sobir ems pels pasos europeus, destacant la prdua de la triple A a Frana i al Mecanisme Europeu dEstabilitat. Els dubtes sobre la solvncia del sistema financer espanyol es van confirmar amb la fallida de Bankia, posterior- privat (1,9%) i de la inversi, tant residencial (11,9%) com no residencial (7,7%). Quant al sector exterior, les exportacions (3,2%) van desaccelerar-se conforme avanaven els trimestres, igual que les importacions (2,5%). La nota ms positiva la va proporcio- nar la taxa datur, que va baixar fins al 8,1%. En lnia amb la moderaci general, els preus es van situar en un 2,1%. A sia, Xina va crixer un 7,9%, un 1,4% menys que el 2011. Tot i aquest alentiment, va ser leconomia emer- gent que ms va crixer el 2012. La segona economia mundial va mantenir el tipus dinters de referncia al 6,0%, fet que va permetre reduir les tensions inflacionistes daltres anys, contenint els preus al 2,6%. La producci industrial va crixer un 10,0%. El supervit comercial amb lexterior va arribar als 231.000 milions de dlars, grcies a que el renminbi (yuan) va mantenir els mateixos nivells dinfravaloraci que el 2011. No obstant aix, les dades semblen indicar una transici cap a un model de crei- 1.1. Economia internacional Lany 2012, quatre anys desprs de linici de la crisi financera internacional, leconomia mundial va continuar sense assolir la tranquillitat i lestabilitat. En el seu conjunt, va crixer un 2,3%, un 0,4% menys que el 2011. Els pasos en desenvolupament van ser el motor del creixement internacional, amb un 5,3%, tot i que van perdre limpuls danys anteriors. Per contra, els pasos desenvolupats van continuar immersos dins la senda de consolidaci fiscal iniciada el 2011, fet que va limitar el seu creixement a l1,3%. Com a conseqncia, el comer mundial va crixer un 3,5%, lluny del 6,2% assolit lany anterior. Concretant per les principals rees econmiques, els Estats Units van crixer un 2,2% lany passat, un 0,5% ms que el 2011. Aquest creixement va ser propulsat per lexpansiva poltica mo- netria de la Reserva Federal, que va afavorir el creixement del consum 1. Evoluci econmica internacional, dEspanya i de Catalunya Variaci del PIB a Catalunya Dades corregides defectes estacionals i de calendari 2012 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre PIB pm -1,3 -0,4 -1,2 -1,6 -1,8 Agricultura -8,0 -5,4 -8,4 -9,4 -8,5 Indstria i energia -1,1 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 Construcci -7,5 -6,5 -7,4 -8,1 -8,0 Serveis -0,5 0,6 -0,4 -0,7 -1,4 Font: IDESCAT % Variaci interanual Variaci del PIB a Espanya Dades corregides defectes estacionals i de calendari 2012 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestre PIB pm -1,4 -0,7 -1,4 -1,6 -1,9 Agricultura 2,2 2,5 2,2 2,4 1,9 Indstria i energia -2,9 -3,2 -3,1 -2,9 -2,4 Construcci -8,1 -7,5 -7,7 -8,9 -8,5 Serveis -0,4 0,7 -0,3 -0,6 -1,2 Font: IDESCAT % Variaci interanual 8. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 8 Quant als preus, la mitjana anual de lndex de preus al consum (IPC) lany 2012 va crixer un moderat 2,4%, en lnia amb laugment de la zona euro (2,2%). 1.3. Economia catalana Lany 2012 leconomia catalana va decrixer un -1,3%, enfront del creixement del 0,5% de lany anterior. Per trimestres, el deteriorament va ser creixent, passant del -0,4% inicial al - 1,8% del quart trimestre. Pel vessant de la demanda, lactivitat interna va continuar caient intensament, -3,3%, molt ms del que ho va fer al 2010 i el 2011. El consum de les llars (-2,4%) i el consum de les administracions pbliques (-2,5%) van caure gaireb en la mateixa mesura, anco- rats per lelevada taxa datur i les restriccions pressupostries. En la mateixa lnia, la formaci bruta de capital va caure un -6,5%, i dins della la construcci (-11,0%) va superar els dos dgits de retrocs. El sector exteri- or va tornar ser font de dades positives amb un creixement de l1,8%, condut per unes exportacions encara dinmiques (4,1%) i el fort declivi im- portador (-7,1%). Pel costat de loferta, tots els sectors van tenir un comportament negatiu, que es va anar agreujant trimestre a trimestre. Els ms negatius van ser lagricultura (-8,0) i la construcci (-7,5%). La indstria, amb un -1,1%, i els serveis, amb un -0,5%, van patir una caiguda ms suau. Amb relaci al mercat de treball, segons lEnquesta de Poblaci Activa (EPA), la poblaci ocupada a Catalu- nya el 2012 va ser de 2.889.200 persones, un 6,2% menys que el 2011. La taxa datur va assolir el 22,6%. Tots els sectors van perdre poblaci ocupada, liderats per la construcci amb un -21% de prdua. La caiguda a la indstria va ser del -5,1%. Quant als preus, lIPC catal es va situar en el 2,9% de mitjana, mig punt per sobre del total espanyol i un 0,7% per sobre de la mitjana de la zona euro. la seva taxa datur se situava per sobre del 10%. 1.2. Economia espanyola Espanya va tornar a entrar en recessi durant lany 2012. El PIB va caure un - 1,4%, una xifra negativa noms supe- rada a la darrera dcada pel -4,2% del 2009. Tots els trimestres van donar dades interanuals negatives i la con- juntura va anar empitjorant conforme avanava lany. Espanya va marcar aix un dels pitjors registres de leurozona, la qual va retrocedir un - 0,5%. Pel vessant de la demanda, lactivitat interna va continuar caient notable- ment, un -3,9%, superant les caigudes dels dos anys anteriors. El consum de les administracions pbliques (-3,6%), sotms a lausteritat pressupostria, va caure en major mesura que el consum de les llars (-2,2%). No obstant aix, va ser novament la formaci bruta de capital (-8,7%) la que, arros- segada per la construcci (-11,5%), va decrixer ms significativament. Pel que fa a la demanda externa, lany 2012 es va mantenir el seu dinamisme amb un creixement del 2,5%. Aix va succeir grcies al moderat creixement de les exportacions (3,1%) i a la forta davallada de les importacions (-5,0%), coherent amb el comportament de la demanda interna. Pel costat de loferta, noms lagricultura va presentar resultats positius (2,2%). Els serveis van retrocedir un -0,4%, la indstria un -2,9% i la construcci va patir un nou daltabaix (-8,1%). A Espanya, la poblaci ocupada l'any 2012 va decrixer un -4,5% interanual, cosa que va suposar la destrucci de 822.600 llocs de treball. Un ritme molt negatiu que va fer pujar la taxa datur fins al 26,0% al quart trimestre. Per sectors, locupaci a la construcci (-17,6%) va aprofundir la seva caiguda respecteael 2011, seguida de la indstria, amb un -4,5%, i dels serveis, amb un -3,3%. Noms lagricultura va apropar-se a lestabilitat amb un -0,9%. ment nacionalitzada. Aquest fet va obligar el Govern espanyol a dema- nar el rescat de la banca, gaireb 70.000 milions deuros, per fer front a la reestructuraci i redimensionament del sector, passant aix a engrossar la llista de pasos rescatats amb Grcia, Irlanda i Portugal, tot i puntualitzar que en el cas espanyol el rescat va ser noms dun sector en concret. Lnica nota positiva es va anar pro- duint lentament, en parallel a les tensions diries de leconomia europea: la governana de l'rea euro es va clarificar amb els principis dacord assolits per a la uni bancria i la uni fiscal. Pel que fa al Banc Central Euro- peu, a diferncia de la Fed i del Banc Central del Jap, va mantenir la moderaci dintre de lexpansi monet- ria, i els avisos del seu governador van esdevenir suficients durant la segona meitat de lany per contenir la prima de risc dels pasos del Sud i les espe- culacions sobre el futur de leuro. En conjunt, la zona euro va tornar a la recessi el 2012 (-0,5%), trencant la recuperaci iniciada dos anys abans. Levoluci trimestral del PIB va anar empitjorant progressivament, passant del -0.1% del primer trimestre al -0,9% del quart Levoluci econmica va provocar lempitjorament de la majoria dindicadors, especialment de latur, que se situ a l11,4%. La inflaci es mantingu sota control amb un creixement del 2,5%, marcada pels increments de lenergia i dels impos- tos al consum. La depreciaci de leuro vers el dlar i el dinamisme de la indstria europea en la cerca de nous mercats va aportar una de les poques notcies positives: la recuperaci del supervit comercial amb lexterior que shavia perdut el 2011. Desagregant per pasos, Alemanya va driblar la recessi creixent un 0,9%, i segu sent el pas ms dinmic de leuro per tercer any consecutiu. Limpuls principal el va tornar a rebre del seu sector exterior, on va gaudir dun supervit comercial del 6,3% del PIB. Pel que fa a Frana, va tancar lany estancada (0,0%) i amb una caiguda del PIB del -0,3% al quart trimestre. Finalment, Itlia va patir durant tot el 2012 una severa recessi (-2,4%). Tots dos pasos van veure com 9. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 9 iniciada lany 2010 i que sexplica per unes taxes de creixement ms eleva- des que la majoria de sectors i, especialment, per la davallada de la construcci. en el Valor Afegit Brut (VAB) total, la indstra, entesa com indstria manufacturera ms energia i indstries extractives, va assolir un 20,9%. El pes del VAB industrial sobre el Pro- ducte Interior Brut (PIB) a preus de mercat es va situar en el 19,3%. En ambds casos recupera el nivell de 2008 i mant la trajectria ascendent 1.4. Pes de la indstria a leconomia catalana La indstria va augmentar el seu pes dins del conjunt de leconomia catalana lany 2012. Mesurat segons el pes Pes de la indstria a leconomia catalana Percentatge Font: IDESCAT 0 5 10 15 20 25 30 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 %sobre PIB %sobre VAB 27,2 18,6 20,9 24,8 17,4 19,3 10. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 10 2 Evoluci general de la indstria catalana el 2012 11. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 11 2.1. VAB industrial Lobservaci de les dades anuals del VAB posa de manifest que la indstria 2. Evoluci general de la indstria catalana el 2012 catalana, desprs de la greu davallada de 2008-2009, es va recuperar durant el 2010, es va desaccelerar durant lexercici segent i va tornar a caure el 2012 amb una taxa interanual del -1,1%. No obstant aix, aquesta caiguda va ser ms suau que la de la indstria espanyola (-2,9%) i que la de la zona euro (-1,4%). Per la seva banda, les dades trimestrals permeten afirmar que la indstria catalana va comenar a decrixer a finals de 2011, comportament que va mantenir al llarg de tot el 2012, si b durant el quart trimestre va moderar el ritme de caiguda. Evoluci anual del VAB industrial a Catalunya Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT 0,2 1,4 -2,5 1,0 0,4 -4,3 -12,0 6,1 2,2 -1,1 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci trimestral del VAB1 industrial a Catalunya Perentatge de variaci interanual 1 Dades corregides defectes estacionals i de calendari Font: IDESCAT 3,9 7,2 6,7 6,7 4,8 2,5 2,7 -0,9 -0,5 -0,9 -2,2 -0,6 -5 0 5 10 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 12. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 12 Segons la destinaci econmica dels bns, els sectors que van arrossegar la producci a taxes negatives van ser el de bns dequipament (-7,3%), el de bns intermedis (-4,3%) i, en menor mesura, el de bns de consum (- 1,0%). Per contra, el sector de lenergia va augmentar la seva producci un 5,6%, desprs de la greu caiguda de lany anterior. agreujar la caiguda el 2012, amb una taxa del -2,7%. No obstant aix, la caiguda no va ser tan greu com la del conjunt dEspanya (-5,9%). A la zona euro, per la seva banda, la caiguda va ser del -2,4%. Lanlisi de les dades trimestrals permet observar que lIPI va moderar la caiguda durant el quart, amb un 1,6% interanual. 2.2. Producci industrial Lndex de producci industrial (IPI) de Catalunya posa de manifest que, desprs de la recuperaci del 2010, la producci va tornar a caure el 2011, amb una variaci del -2,4%, i va Evoluci trimestral de lIPI (corregit defectes de calendari) Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT 3,8 5,9 3,0 4,4 -0,8 -0,5 1,5 -6,1 -2,4 -4,2 -3,7 -1,6 -10 -5 0 5 10 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Evoluci anual de lIPI Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT 0,1 1,4 -2,1 5,0 2,0 -8,3 -15,7 4,5 -2,4 -2,7 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci anual de lIPI per destinaci econmica dels bns Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT -8,2 3,8 -3,0 -1,0 -26,3 4,3 4,5 -7,3 -19,5 3,1 -2,9 -4,3-5,0 12,1 -10,8 5,6 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2009 2010 2011 2012 Bns deconsum Bns d'equipament Bns inter medis Ener gia 13. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 13 Indicador de Clima Industrial (ICI)1 1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendncia de la producci Font: Departament dEmpresa i Ocupaci sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energa y Turismo Si satn la destinaci econmica dels bns, tamb sobserva que els tres subsectors (bns dinversi, bns intermedis i bns de consum) van tenir el nivell mitj de confiana ms baix des del 2009. No obstant aix, la com- paraci desembre 2012 sobre desembre 2011 permet veure algunes diferncies: els bns dinversi van tancar lany per sobre del desembre de 2011, els bns intermedis van acabar al mateix nivell i els bns de consum van tancar per sota. amb una mitjana set dcimes superior a la del tercer. Aquesta situaci va ser similar a la del conjunt dEspanya i de la Uni Euro- pea, ja que les mitjanes anuals tamb van ser les pitjors des del 2009 i levoluci va ser descendent al llarg dels tres primers trimestres, amb una aturada en el quart. Lanlisi dels components de lICI de Catalunya permet veure que tots ells (comandes totals, estocs de productes acabats i tendncia de la producci) van tenir les pitjors mitjanes anuals des del 2009. 2.3. Clima industrial Dels resultats de lEnquesta de Con- juntura Industrial al llarg de lany sen desprn que, el 2012, lIndicador de Clima Industrial va caure, en mitjana anual, set punts percentuals, per situar-se en el nivell ms baix des del 2009 i deu punts per sota de la seva mitjana a llarg termini. En consonncia amb altres indicadors, levoluci va ser descendent al llarg de lany, si b es va aturar durant el quart trimestre, -70 -65 -60 -55 -50 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Mitjana 2003-2012 Indicador de Clima Industrial (ICI)1 Per subsectors 1 Mitjana dels saldos desestacionats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendncia de la producci Font: Departament dEmpresa i Ocupaci sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energa y Turismo -70 -65 -60 -55 -50 -45 -40 -35 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Bns d'inver si Bns inter medis Bns deconsum 14. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 14 primera finalitat, amb un 32,2% del total, seguida molt da prop per la reposici dequipament, amb un 30,5%. Les millores en el rendiment i altres finalitats van tenir un pes menor (22,0% i 15,4% respectivament). Tots els sectors van disminuir la seva inversi durant el 2012, amb lexcepci dels bns dequipament (1,4%) i, especialment destacable, del sector de lautombil (28,0%). Amb aquest increment dinversi, destinat majorment a ampliar capacitat (74,4%), lautomoci va impedir que la caiguda de la inversi fos ms gran per al conjunt de la indstria. ser linici de la sortida de la crisi. No obstant aix, la dada del 2012 asse- nyala una nova recaiguda de la inversi industrial, en consonncia amb el comportament daltres indicadors de lactivitat industrial. La situaci financera, com en tots els anys de la crisi, va ser el factor que va afectar ms negativament les decisi- ons dinversi de les empreses, seguit de levoluci de la demanda i altres factors, com la poltica econmica i la normativa fiscal. Els factors tcnics, com ara la preparaci de la m dobra i laccs a les noves tecnologies, van ser els nics que van afavorir la inversi industrial. Si satn el dest de la inversi, lampliaci de capacitat va ser la 2.4. Inversi industrial La inversi industrial va disminuir a Catalunya un -2,1% en termes nomi- nals lany 2012 segons lEnquesta dInversi Industrial duta a terme la primavera del 2013. Aquest resultat, ja definitiu, corregeix a la baixa la darrera estimaci de lEnquesta de tardor (-0,3%). La disminuci afecta tant les empreses grans (-2,6%) com les petites i mitjanes (-1,8%). Desprs de dos anys de fortes caigudes (-22,9% el 2009 i -8,5% el 2010), la inversi industrial va augmentar durant el 2011(2,4%) en el que semblava Inversi industrial a Catalunya. Any 2012 Sectors % Variaci1 Factors que afavoreixen o limiten la inversi lany 2012 Coeficients dimportncia2 Finalitat de la inversi realitzada lany 2012 Percentatge de distribuci 2012 Evoluci demanda Situaci financera Factors tcnics3 Altres4 Aplicaci de capacitat Reposici equipament Millores rendiment equip Altres Pimes -1,8 -10,7 -24,0 12,6 -7,9 24,8 35,6 28,2 11,4 Grans -2,6 -35,5 -35,3 8,5 -9,2 41,5 24,0 14,1 20,3 Energia i aigua -3,2 -47,6 -45,6 2,4 -10,6 19,1 54,6 11,2 15,1 Bns intermedis -9,5 -10,2 -19,7 18,5 -4,8 31,1 26,9 28,6 13,5 Autombil 28,0 -34,8 -44,2 2,9 -1,4 74,4 9,2 10,6 5,7 Bns dequipament 1,4 -8,3 -17,9 12,8 -12,2 31,3 18,1 23,7 26,9 Bns de consum durador -22,0 -47,6 -27,7 25,1 -1,1 18,8 48,4 18,5 14,4 Productes alimentaris, begudes i tabac -6,5 3,2 -15,3 10,6 -23,3 31,3 14,3 31,4 23,0 Bns de consum no durador -0,7 -3,2 -17,2 17,0 -1,3 35,7 16,9 31,7 15,7 Total -2,1 -21,7 -29,0 10,8 -8,5 32,2 30,5 22,0 15,4 1 Taxes de variaci interanual a preus corrents 2 Major o menor preparaci de la m dobra, facilitat o dificultat en laccs a noves tecnologies i actitud de la m dobra envers elles, permisos administratius, etc. 3 Poltica econmica, normativa fiscal, etc. 4 Millores comercials i administratives, contaminaci, seguretat, etc. Font: Departament dEmpresa i Ocupaci Inversi industrial a Catalunya Percentatge de variaci interanual Font: Departament dEmpresa i Ocupaci 1,7 3,5 5,3 6,7 2,9 2,2 -22,9 -8,5 2,4 -2,1 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 15. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 15 junt i que van passar del 8,8% del 2011 al 2,0% del 2012, i els bns energtics, que van passar del 15,2% del 2011 al 9,9% del 2012, molt influts per levoluci del preu del cru Amb lanlisi trimestral sobserva que els preus industrials van desaccelerar el seu creixement a partir del quart trimestre de 2011 i van estabilitzar-lo al voltant del 3% durant bona part del 2012. No obstant aix, segons la destinaci econmica dels bns, es pot veure que els principals responsables de la desacceleraci dels preus de la indstria van ser els bns intermedis, amb molta ponderaci sobre el con- 2.5. Preus industrials Lndex de preus industrials (IPRI) cata- l va crixer un 3,3% de mitjana durant lany 2012, desprs dhaver expe- rimentat la taxa ms alta de tota la srie disponible durant el 2011.Per al conjunt dEspanya, lincrement de preus va ser dun 3,8% de mitjana anual. Evoluci anual de lIPRI Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT 1,2 2,4 3,6 5,5 3,6 5,8 -3,4 2,9 6,5 3,3 -5 -3 -1 1 3 5 7 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci trimestral de lIPRI Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT -0,1 3,0 3,8 5,0 7,2 6,7 6,6 5,5 4,0 2,9 3,1 3,3 -1 0 1 2 3 4 5 6 7 8 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Evoluci anual de lIPRI per destinaci econmica dels bns Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT -0,1 0,3 2,9 2,5 1,6 0,6 1,2 -0,1 -5,8 5,0 8,8 2,0 -9,7 6,8 15,2 9,9 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2009 2010 2011 2012 Bnsde consum Bnsd'equipament Bnsint ermedis Energia 16. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 16 Per agrupacions dactivitat, levoluci de locupaci ofereix un comportament desigual. Duna banda, cal destacar que 27 de les 34 agrupacions industrials van disminuir la seva ocupaci. En termes absoluts cal destacar que la fabricaci de productes metllics va perdre 3.525 treballadors. Relativament, destaquen les davallades de les activitats de suport a les indstries extractives (-72,3%). Daltra banda, alguns sectors van crear ocupaci. La indstria denergia elctrica i gas, amb un increment de 205 afiliats, s la que va experimentar un major creixement en termes absoluts i tamb relatius (4,1%). Lobservaci de les dades trimestrals mostra que la destrucci docupaci va oscillar al llarg de lany entre el - 3,3% interanual i el -7,3%. Per, a ms de les estimacions de lEPA, hi ha una font dinformaci de tipus registral que sn les dades de la Seguretat Social. Segons lINSS, el nombre dafiliats al Rgim General que treballen com a assalariats en els diferents sectors industrials va caure una mitjana anual del -4,7% mentre que el conjunt de leconomia queia un -3,7%. 2.6. Ocupaci industrial Durant lexercici 2012, segons lEnquesta de Poblaci Activa (EPA), locupaci industrial va caure un - 5,1% de mitjana, desprs de cinc exercicis de destrucci de llocs de treball. Aquesta davallada va ser menor que la del conjunt de leconomia catalana (-6,2%) i dues dcimes superior a la de locupaci industrial a Espanya, que va ser del - 4,9%. Evoluci de la poblaci ocupada en la indstria catalana Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT, a partir de dades de lEnquesta de Poblaci Activa de lINE -2,5 -4,1 3,8 0,6 -3,3 -1,8 -16,5 -3,5 -6,1 -5,1 -20 -15 -10 -5 0 5 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci trimestral de la poblaci ocupada en la indstria Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT, a partir de dades de lEnquesta de Poblaci Activa de lINE -8,6 -3,5 -0,4 -0,9 -5,9 -4,5 -6,3 -7,5 -3,3 -6,0 -3,6 -7,3 -10 -8 -6 -4 -2 0 2 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 17. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 17 Evoluci del nombre dassalariats en els sectors industrials Mitjana anual 2011 2012 % Variaci Extracci d'antracita, hulla i lignit 16 8 -49,7 Extracci de petroli i gas natural 0 0 0,0 Extracci de minerals metllics 0 0 0,0 Extracci de minerals no metllics ni energtics 2.785 2.546 -8,6 Activitats de suport a les indstries extractives 12 3 -72,3 Indstries de productes alimentaris 58.469 57.494 -1,7 Fabricaci de begudes 9.024 8.816 -2,3 Fabricaci de materials i equips elctrics 14.717 13.458 -8,6 Fabricaci de maquinria i equips mecnics 26.303 24.998 -5,0 Tractament de residus 16.597 16.031 -3,4 427.699 407.682 -4,7 Font: INSS Total indstria i energia Fabricaci de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.128 37.857 -0,7 Fabricaci d'altres materials de transport 4.090 3.536 -13,6 Fabricaci de mobles 7.032 6.139 -12,7 Indstries manufactureres diverses 5.752 5.527 -3,9 Reparaci i installaci de maquinria i equips 10.031 10.056 0,2 Subministrament d'energia elctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.977 5.182 4,1 Captaci, potabilitzaci i distribuci d'aigua 6.316 6.096 -3,5 Recollida i tractament d'aiges residuals 1.201 1.199 -0,2 Indstries del tabac 0 0 0,0 Indstries txtils 18.162 17.094 -5,9 Confecci de peces de vestir 11.487 10.496 -8,6 Indstria del cuir i del calat 2.870 2.818 -1,8 Productes informtics i electrnics 7.338 6.384 -13,0 Indstries fusta i suro, exc. mobles 7.556 6.610 -12,5 Indstries del paper 11.913 11.551 -3,0 Arts grfiques i suports enregistrats 18.301 17.008 -7,1 Coqueries i refinaci del petroli 1.095 1.130 3,3 Indstries qumiques 30.743 30.201 -1,8 Fabricaci de productes farmacutics 20.202 20.256 0,3 Fabricaci de productes de cautx i plstic 23.220 21.955 -5,4 Fabricaci d'altres productes minerals no metllics 13.449 11.726 -12,8 Metallrgia; fabricaci de productes bsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.077 9.194 -8,8 Productes metllics, excepte maquinria i equips 45.639 42.115 -7,7 Gesti de residus 198 200 1,3 18. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 18 electrnica, productes farmacutics,...) va experimentar un augment del 3,1% amb relaci a lany anterior, amb un pes sobre el total dEspanya del 28,1%. Les exportacions de nivell tecnolgic mitj-alt (material de transport, qumica, maquinria,...), que representen la meitat del total, van augmentar un 6,1%. Les de productes de nivell tecnolgic mitj-baix (cautx, matries plstiques, refinat de petroli, productes metllics,...) van ser les niques que van caure (un 6,0%). I, finalment, les de productes de nivell tecnolgic baix (alimentaci, txtil, paper, fusta, arts grfiques,...) van crixer un 8,5%. Pel que fa a la distribuci geogrfica del comer exterior, destaca que la UE (sobretot Frana, Alemanya i Itlia) s la principal zona dorigen (55%) i de destinaci (62%), per lobservaci de les taxes de variaci posa de manifest les grans diferncies entre els pasos membres. A ms, cal destacar lincrement de les exportacions a Jap i Xina i la caiguda de les importacions dels Estats Units. revifar durant el quart (8,4%). En canvi, les importacions van experimentar taxes de variaci negatives durant tot lany. Lanlisi per branques dactivitat pa- lesa que les exportacions que ms van augmentar van ser les del sector dalimentaci i begues. En laltre ex- trem, la branca dactivitat que ms va disminuir les seves exportacions va ser la dels productes energtics. Quant a les importacions, la seva anlisi revela que totes les branques van experimentar caigudes, excepte els productes agraris i els energtics. Les importacions que ms van disminuir van ser les de la branca dequips elctrics i electrnics (-12,3%), junt amb la de metallrgia i productes metllics (-12,2%). Un altre aspecte interessant en lanlisi de lactivitat exterior s la classificaci dels productes segons el contingut tecnolgic, sobre la base dels criteris establerts per lOCDE. El grup de contingut tecnolgic alt (maquinria doficina, ordinadors, 2.7. Comer exterior Lany 2012, Catalunya va exportar mercaderies per valor de 58.322 milions deuros, el 5,7% ms que lany anterior. Aquesta taxa de variaci interanual s inferior a la de lany anterior (12,5%) per contrasta amb la del 2009, el pitjor any de la crisi (- 17,9%). En canvi, les importacions van caure durant el 2012 a un ritme del - 3,1%, cosa que contrasta amb lincrement que van tenir lany anteri- or (6,9%). Degut a que les exportacions van crixer i les importacions van caure, la taxa de cobertura va augmentar fins arribar al 84,1%. Lobservaci de levoluci trimestral de les dades de comer exterior permet veure un comportament divers. Les exportacions van desaccelerar el seu ritme de creixement al llarg de lany, des del 8,8% del primer trimestre fins al -0,3% del tercer, si b, en consonncia amb altres indicadors, es van Comer exterior per branques dactivitat Exportacions Importacions Saldo 8MEUR) MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan. Agricultura, ramaderia, caa, silvicultura i pesca 1.244,1 9,3 3.677,2 7,3 -2.433,1 33,8 Productes energtics, extracci i refinaci de petroli 1.500,8 -26,7 10.398,6 4,9 -8.897,8 14,4 Alimentaci i begudes 6.747,2 15,0 5.081,0 -1,7 1.666,2 132,8 Txtil, confecci, cuir i calat 4.443,8 5,4 6.264,5 -3,9 -1.820,7 70,9 Indstries qumiques 13.752,9 4,8 13.666,2 -0,1 86,7 100,6 Metallrgia i productes metllics 3.717,8 3,2 3.660,5 -12,2 57,3 101,6 Maquinria i equips mecnics 3.749,1 8,8 3.780,0 -6,5 -30,9 99,2 Mquines doficina, instruments de precisi i ptica 807,0 3,4 2.274,5 -8,2 -1.487,5 35,5 Equips elctrics i electrnics 3.332,7 -0,9 4.465,3 -12,3 -1.132,6 74,6 Vehicles de motor i altres materials de transport 10.197,3 7,5 8.271,6 -6,9 1.925,7 123,3 Resta de branques dactivitat 7.529,7 4,1 7.356,3 -4,8 173,4 102,4 Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1 Font: IDESCAT % taxa de cobertura No classificats 1.299,3 47,8 447,2 -8,4 852,1 290,5 19. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 19 Exportacions de productes industrials per contingut tecnolgic (R+D). Any 2012 Valor MEUR % s/ Total % CAT / ESP % Variaci interanual Nivell tecnolgic alt 5.282,0 9,8 28,1 3,1 Nivell tecnolgic mitj alt 26.870,1 50,0 33,3 6,1 Nivell tecnolgic mitj baix 7.683,5 14,3 15,6 6,0 Nivell tecnolgic baix 13.937,6 25,9 31,2 8,5 Total 53.773,2 100,0 27,8 4,5 Font: IDESCAT Evoluci trimestral del comer exterior Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT 16 , 3 17 , 4 16 , 3 2 1, 2 2 0 , 7 14 , 0 14 , 0 2 , 8 8 , 8 5 , 9 - 0 , 3 8 , 4 13 , 8 2 6 , 1 14 , 8 14 , 9 14 , 0 6 , 9 7 , 5 - 4 , 5 - 0 , 2 - 4 , 7 - 4 , 5 - 3 , 3 -10 -5 0 5 10 15 20 25 30 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11 I-12 II-12 III-12 IV-12 Export acions Import acions Evouci anual del comer exterior Percentatge de variaci interanual Font: IDESCAT 1, 0 4 , 9 8 , 2 10 , 6 5 , 2 1, 7 - 17 , 9 17 , 9 12 , 5 5 , 7 4 , 7 11, 8 11, 7 10 , 3 7 , 5 - 3 , 9 - 2 5 , 3 17 , 3 6 , 9 - 3 , 1 -30 -25 -20 -15 -10 -5 0 5 10 15 20 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Export acions Import acions 20. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 20 Comer exterior per rees i pasos. Any 2012 Exportacions Importacions Saldo 8MEUR) MEUR % Var. Interan. MEUR % Var. Interan. Uni Europea (UE-27) 36.148,0 0,2 38.128,1 -6,0 -1.980,1 94,8 Alemanya 6.674,9 21,3 10.671,1 -9,9 -3.996,2 62,6 Frana 10.050,0 -6,6 6.668,4 -7,7 3.381,6 150,7 Itlia 4.744,0 -5,2 5.734,5 -14,0 -990,5 82,7 Portugal 3.319,3 -10,5 1.464,6 -2,6 1.854,7 226,6 Regne Unit 2.921,4 8,6 2.130,7 11,7 790,7 137,1 Amrica del Nord 1.877,3 6,8 2.273,9 -16,4 -396,6 82,6 Estats Units dAmrica 1.695,8 7,2 2.130,9 -18,0 -435,1 79,6 Amrica Central i del Sud 3.908,2 20,6 4.002,9 12,5 -94,7 87,6 Resta del Mn 9.937,2 16,6 19.840,3 -0,9 -9.903,1 50,1 Jap 612,0 29,2 1.579,1 -7,3 -967,1 38,8 Total 58.321,7 5,7 69.343,1 -3,1 -11.021,4 84,1 Font: IDESCAT % taxa de cobertura Xina 1.020,3 29,1 5.799,2 -6,0 -4.778,9 17,6 Altres pasos i territoris dEuropa 6.451,0 15,6 5.097,8 7,3 1.353,2 126,5 Sussa 2.891,5 21,3 1.365,9 -1,2 1.525,6 211,7 21. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 21 les inversions estrangeres industrials a Espanya. Si sanalitza lorigen de les inversions estrangeres al sector industrial, sobserva que el 90% van provenir de pasos de la Uni Europea, cosa que confirma els lligams que vinculen Ca- talunya amb aquesta rea dintegraci. el 2011en un -13,8%. En aquest perode, a Catalunya es va realitzar el 19,3% de la inversi estrangera a Es- panya. Per sectors, es pot observar que les inversions de carcter industrial van augmentar un 6,2% amb relaci al 2011 i cal destacar que van represen- tar la meitat del total dinversions estrangeres a Catalunya i un 23,8% de 2.8. Inversi estrangera La inversi estrangera a Catalunya, mesurada en termes dinversi bruta efectiva i descomptades les inversions en empreses de tinena de valors estrangers (ETVE), es va reduir durant Evoluci de la inversi estrangera industrial respecte a la inversi estrangera total Percentatge Indstria / Total Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economa y Competitividad 4 0 , 0 4 3 , 4 6 0 , 2 2 4 , 8 4 7 , 8 4 2 , 9 2 0 , 1 3 1, 8 4 0 , 6 4 9 , 9 0 10 20 30 40 50 60 70 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci de la inversi estrangera industrial Inversi bruta efectiva en milions deuros Font: IDESCAT, amb dades de Ministerio de Economa y Competitividad 5 2 6 , 0 6 8 9 , 2 1. 5 4 2 , 3 6 6 0 , 3 1. 2 5 2 , 7 1. 0 0 6 , 4 3 13 , 9 1. 5 3 2 , 8 1. 2 2 4 , 5 1. 3 0 0 , 1 0 100 200 300 400 500 600 700 800 900 1.000 1.100 1.200 1.300 1.400 1.500 1.600 1.700 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Inversi estrangera industrial per rees econmiques. Any 2012 Inversi bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP Uni Europea (UE-27) 1.169,0 89,9 24,7 Resta dEuropa 67,8 5,2 57,5 Amrica del Nord 31,0 2,4 31,6 Amrica Llatina 0,7 0,1 0,3 sia i Oceania 31,5 2,4 11,5 Total 1.300,1 100,0 23,8 Font: Ministerio de Economa y Competitividad % Variaci interanual -2,2 182,5 675,0 363,8 3.050,0 6,2 Inversi estrangera a Catalunya. Any 2012 Inversi bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variaci interanual Indstria 1.300,1 49,9 23,8 6,2 Total 2.602,9 100,0 19,3 -13,8 Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economa y Competitividad 22. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 22 llar, per menys que el total (-44%), cosa que va fer que el seu pes sobre el total augments fins al 31,5%. Ats que les sortides de capitals al sector industrial (390,4 MEUR) van ser inferiors a les entrades (1.300,1 MEUR), la indstria catalana tamb va ser receptora neta dinversions estrangeres durant el 2012. Quant a la distribuci geogrfica de les inversions industrials a lexterior, hi ha un pes predominant de la Uni Europea (63,4%), lnica zona on van augmentar les inversions industrials (un 24,2% ms que lany anterior). rior al que correspondria a Catalunya pel seu pes en termes de producci. En aquest sentit, cal puntualitzar que lorigen territorial de la inversi simputa a la seu social de lempresa que lefectua, cosa que afavoreix el pes de Madrid, atesa la forta presncia, en aquella comunitat, de les grans empreses que abans pertanyi- en al sector pblic. Ats que les entrades de capital van ser de 2.603 milions deuros, leconomia catalana va ser receptora neta dinversions estrangeres durant el 2012. En lanlisi sectorial sobserva que les inversions industrials tamb van dava- 2.9. Inversi a lestranger Les inversions catalanes a lestranger, mesurades en termes dinversi bruta efectiva i descomptades les inversions en empreses de tinena de valors estrangers (ETVE), van caure un 54% durant el 2012. En total es van invertir 1.239,7 milions deuros, els quals representen l11,3% de la inversi a lestranger realitzada pel conjunt de lEstat espanyol, un percentatge infe- Inversi industrial a lestranger per rees econmiques. Any 2012 Inversi bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP Uni Europea (UE-27) 247,7 63,4 9,9 Resta dEuropa 11,2 2,9 4,1 Amrica del Nord 4,2 1,1 0,4 Amrica Llatina 108,6 27,8 3,5 sia i Oceania 8,6 2,2 2,2 Total 390,4 100,0 5,2 Font: Ministerio de Economa y Competitividad % Variaci interanual 24,2 -94,9 -88,3 -48,2 -71,5 -43,9 Inversi catalana a lestranger. Any 2012 Inversi bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % CAT / ESP % Variaci interanual Indstria 390,4 31,5 5,2 -43,9 Total 1.239,7 100,0 11,3 -54,0 Font: IDESCAT, amb dades del Ministerio de economa y Competitividad 23. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 23 Evoluci de la inversi industrial a lestranger respecte a la inversi total a lestranger Percentatge Indstria / Total Font: Ministerio de Economa y Competitividad 8 4 , 7 4 8 , 1 4 0 , 3 3 3 , 9 5 5 , 9 3 4 , 7 3 1, 3 17 , 6 2 5 , 8 3 1, 5 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Evoluci de la inversi industrial a lestranger Inversi bruta efectiva en milions deuros Font: Ministerio de Economa y Competitividad 3 . 9 3 1, 4 2 . 4 8 6 , 1 1. 16 3 , 4 2 . 18 8 , 6 4 . 0 0 4 , 1 2 . 2 0 1, 6 7 19 , 8 3 6 3 , 9 6 9 5 , 3 3 9 0 , 4 0 500 1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500 5.000 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 24. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 24 3 Anlisi sectorial 25. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 25 Es considera que s un sector madur i no sesperen grans canvis en la seva evoluci, doncs els pasos occidentals tenen les necessitats bsiques cober- tes; a ms hi ha una certa tendncia a reduir el consum daliments per ajustar-lo a la vida sedentria. No obstant aix, existeixen diferncies significatives en el pes relatiu que tenen les despeses en alimentaci entre els pasos desenvolupats. Els pasos del sud dEuropa gasten en alimentaci una proporci del pressu- post familiar bastant ms elevada que en altres zones, com els pasos nrdics o els Estats Units. Malgrat no sesperen grans canvis quantitatius, la naturalesa de la demanda s que canvia, seguint el canvi dhbits de la societat. A grans trets, la globalitzaci i lintercanvi cultural introdueixen una major varietat culi- nria; es passa ms temps fora de casa i creix el canal d'hostaleria, res- tauraci i ctering (horeca); tamb es dna cada vegada ms importn- cia a la relaci entre l'alimentaci i la salut. Les empreses alimentries intenten adaptar-se a les preferncies del consumidor, per exemple, a travs de llanar nous productes al mercat. Les innovacions de producte sorienten a: oferir una major varietat, introduir envasos amb formats ms prctics com les racions individuals, als productes de convenincia (aquells de preparaci i consum fcils com els plats precuinats i productes de quarta o cinquena gamma), als aliments funcionals (sobretot als segments de dun augment (disminuci) de la renda, la seva demanda augmenta (disminueix) menys que proporcional- ment. Aix es deu al fet que els productes alimentaris tradicionals sn considerats bns de primera necessi- tat segons els estndards de vida occidental i per tant se segueixen consumint encara que la situaci econmica del pas empitjori. Per tant, es pot considerar que tenen un component anticclic. A ms, actualment els consumidors opten sovint pels productes de marca blanca, que sadapten millor al seu poder adquisi- tiu, i per tant la demanda agregada en alimentaci i begudes es mant. Trets del sector El sector de lalimentaci i begudes integra processos de preparaci i transformaci de matries primeres vegetals i animals, per preparar-les per a lalimentaci, sobretot humana per tamb la del bestiar i animals domstics. Per tant, aquesta activitat aplega un conjunt molt ampli i hete- rogeni de productes i processos de fabricaci amb diferents graus de complexitat, diferent problemtica i trets ben diferenciats. Una primera classificaci de les activitats incloses dins del sector alimentari distingeix entre la indstria de la primera transformaci i la segona. En la primera, es realitzen els processos inicials delaboraci de matries primeres subministrades pel sector agr- cola, ramader i pesquer, que es desti- nen directament al consum o b a la indstria de segona transformaci. Aquesta ltima incorpora un major grau delaboraci, i per tant, afegeix valor als productes obtinguts en la primera transformaci. Per la seva banda, la indstria de les begudes es pot subdividir en el segments de begudes alcohliques i analcohliques. A les economies avanades, els productes alimentaris tradicionals tenen una elasticitat-renda de la demanda relativament baixa, i per tant, davant 3.1. Alimentaci i begudes El 2012 es va reduir el nombre dempreses del sector dalimentaci i begudes (-0,7%) i tamb els afiliats a la Seguretat Social (-1,8%), seguint la tnica dels ltims anys. La bona notcia fou la producci industrial (IPI) que va crixer un 2%, seguint la tendncia danys anteriors i a diferncia del conjunt de la indstria manufacturera. La producci daliments i begudes a Catalunya va mostrar un millor comportament que lestatal i que a la UE27. Igualment, destac lexcellent comportament de les exportacions, que es van incrementar un 15,6%, mentre que les importacions van disminuir (-1,9%), com a conseqncia de la baixada del consum a les llars (-3,3% en termes reals) Variables Evoluci lany 2012 Producci + Ocupaci - Preus + Exportacions + + Importacions - Productes alimentaris Primera transformaci: inclou les indstries crnies, lelaboraci i conservaci de peix i hortalisses, la fabricaci dolis i greixos, les indstries lcties i la fabricaci de productes per a l'alimentaci animal. Segona transformaci: inclou la molineria, els productes de fleca i pastes alimentries, fabricaci de sucre, xocolata, caf i productes de confiteria, plats precuinats, salses i condiments, preparats per a lalimentaci infantil i diettics, etc. Begudes Begudes alcohliques (vi, cava, licors, cervesa). Begudes analcohliques (aiges, refrescos i sucs de fruites). Classificaci del sector dalimentaci i begudes 26. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 26 El sector de lalimentaci i begudes est format per quasi 2.580 empreses i s el ms gran de la indstria manufacturera catalana en termes docupaci (74.690 persones), xifra de negoci (23.880 milions) i valor afegit brut (VAB) a preus bsics (4.160 milions), seguit de la indstria qumica i la fabricaci de productes metllics (EIE i DIRCE). Tot i que no s un sector massa exportador (18,8% del volum de negoci enfront del 28,1% per al conjunt de la indstria), ms de la meitat de les vendes es produeixen fora de les fronteres catalanes, s a dir, que lEstat espanyol s un mercat important per al sector agroalimentari catal (37,0%). Val a dir que els fluxos de comer exteri- or reflecteixen sovint moviments interns dels grups multinacionals establerts al nostre pas, que treballen amb plantes de producci molt especialitzades i dmbit europeu. Pel qu fa a lestructura, noms el 10% dels establiments dalimentaci i begudes tenen 50 ocupats o ms i la dimensi mitjana dels establiments s de 27,2 ocupats, tot i que se situa molt per sobre del conjunt de la indstria (17,4 ocupats). El grau de concentraci daquest sector s similar a la mitjana dels sectors manufacturers, excepte els segments de begudes (i sobretot el de les begudes analcohliques), on els 5 establiments ms grans concentren el 32% de locupaci i el 47% del volum de negoci. La rendibilitat del sector de lalimentaci i begudes (calculada com el resultat de lexercici sobre el volum de negoci) s del 2,1%, s a dir, un 30% inferior als valors que presenta la indstria en el seu conjunt (2,8%). La productivitat del treball (VAB per hora treballada) s de 31,6 euros per hora i, per tant, inferior a la productivitat de la indstria en un 20% (39 euros/hora). Lesfor innovador esdev un factor important per a la indstria en general, per el sector dalimentaci i begudes s ms aviat poc intensiu en R+D. El 2010, la inversi en R+D interna fou de 54 milions (un 5,2% del total de la indstria) i el personal ocupat en R+D, unes 600 persones a tot Catalunya (un 5,5%). El 2009, es varen sollicitar a la European Patent Office 1,4 patents per mili dhabitants, ms del triple que a lEstat espanyol. A ms, val a dir, que la crisi econmica afecta molt lesfor innovador, que sha anat reduint sense parar des de 2008. El segment dels productes carnis s el ms important dins del sector alimentari a Catalunya. Si a aquest sector (31,8% del volum de negoci), se li afegeixen els fabri- cants de pinsos (12%), que sn provedors seus, i els de la llet (4,2%), aquests tres sectors suposen quasi la meitat de la transformaci agroalimentria. Els establiments industrials a Catalunya es distribueixen per tot el territori. Destaca el clster del Camp de Tarra- gona, vinculat a les activitats agrcoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.); el clster vitivincola, localitzat a les comarques de l'Alt Peneds, Baix Peneds i el Garraf; el El sector a Catalunya Pes especfic del sector a Catalunya sobre la indstria catalana Percentatge Nmero dempreses (2012) 10,7 Afiliats a la Seguretat Social (2012) 14,0 VAB (2011) 14,1 Valor de la producci (2011) 18,6 Import net de la xifra de negoci (2011) 18,5 12,5 Font: EIE, AEAT i DIRCE Exportacions (2012) Pes del sector catal sobre el conjunt del sector a Espanya Percentatge Nmero dempreses (2012) 12,2 Afiliats a la Seguretat Social (2012) 17,6 Import net de la xifra de negoci (2011) 21,4 Exportacions (2012) 29,7 Font: EIE, AEAT i DIRCE Ocupats en cada subsector. Any 2011 Nombre de persones Font: EIE Peix, hortalisses i olis; 5.139; 7% Sucre, xocolata, caf i confiteria; 5.006; 7% Productes per a l'alimentaci animal; 2.710; 4% Begudes, excepte analcohliques; 7.066; 9% Crnies; 29.290; 39% Lactis; 3.356; 4% Fleca i pastes alimentries; 11.738; 16% Altres; 8.083; 11% Begudes analcohliques; 2.300; 3% Volum de negoci. Any 2011 Milions deuros Font: EIE Sucre, xocolata, caf i confiteria; 1.924; 8% Productes per a l'alimentaci animal; 2.865; 12% Begudes, excepte analcohliques; 2.093; 9% Crnies; 7.596; 32% Peix, hortalisses i olis; 3.422; 14% Lactis; 1.014; 4% Fleca i pastes alimentries; 1.353; 6% tres; 2.680; 11% Begudes analcohliques; 929; 4% 27. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 27 2,4% (interanual desembre FMI). No obstant aix, els preus de certes matries primeres com la farina, el blat o la soja van crixer molt al llarg del 2012 (36%, 16% i 37% respectivament). Al conjunt de la UE, les exportacions van augmentar al voltant dun 11% i les importacions, un 10% el 2011. Aquests valors marquen un segon any de variacions positives desprs de la disminuci dels fluxos comercials el 2009. La balana comercial va estar prcticament en equilibri, s a dir, que tots els pagaments per importacions van ser coberts pels ingressos de les exportacions. Espanya El sector de lalimentaci i begudes t un pes important sobre la indstria espanyola, fins i tot ms que en el cas de Catalunya: aquest sector dna feina a quasi 392.000 persones a lEstat espanyol (un 19,2% del total de la indstria); t un volum de negoci de 111.435 milions deuros (19,4%) i un VAB superior a 20.000 milions deuros (18,8%). Catalunya suposa ms duna cinquena part de la indstria alimen- tria espanyola, essent aix la comunitat autnoma amb ms pes (EIE). El 2012, hi havia unes 21.150 empreses dedicades al sector de lalimentaci i begudes, de les quals, noms el 5% es poden considerar mitjanes o grans (ms de 50 treballadors). El 2012, la crisi va fer disminuir el nombre dempreses amb assalariats: un 1% de les empreses van desaparixer o van quedar-se sense assalariats (DIRCE). La producci (IPI), torn a caure (- 3,3%) per segon any consecutiu. Aquest fet es deu sobretot a la baixada del canal HORECA al conjunt de lEstat (-4,1% segons el Ministeri ductivitat en base a laprofitament de les economies descala. La segona transformaci est fora ms concentrada i ubicada en con- glomerats industrials, des don pot accedir ms fcilment als canals in- ternacionals de compres i vendes. Per tal de superar lmbit del mercat local o regional, les empreses sovint es plantegen assolir una major integra- ci tant vertical (aliances i acords amb provedors i clients) com horit- zontal (amb altres empreses del sector). Pel qu fa a la distribuci, la concentraci s molt elevada. Les grans ca- denes de distribuci exerceixen una notable fora negociadora que afavoreix la penetraci en el mercat dels productes amb ms imatge de marca i les marques blanques. Aix, els petits productors tenen ms dificultats per accedir als grans canals de co- mercialitzaci i, en cas daconseguir- ho, ho fan amb una elevada pressi sobre els preus de venda. Evoluci del sector el 2012 Internacional Desprs de dos anys de creixement, la producci industrial va tornar a mostrar variacions negatives a la UE27 (-0,9% real). En canvi, els preus van continuar en la senda de creixement dels dos anys anteriors, amb un increment del 3,4%. El 2012, el preu de les matries primeres va afluixar relativament la gran pressi que havia exercit durant el 2011 sobre els preus de producci: el preu del barril de cru Brent va augmentar un 1,6% i lndex de preus de matries primes agrcoles un fleca, pastes i lactis), als aliments eco- lgics i als productes indulgents (aquells que ens aporten plaer). Cal no oblidar altres activitats del sector, que originalment es poden considerar madures, per que desenvolupen estratgies per competir en base a la seva major qualitat (olis doliva, vins, preparats carnis, etc). En resum, es pot considerar que la majoria de les activitats presenten un grau avanat de maduresa i per tant, un marge redut per a la innovaci; tanmateix, algunes lnies de producci, especialment en la segona transformaci, incorporen un nivell dinnovaci important. A ms, les empreses productores cer- quen la millora dels processos produc- tius, cosa que els permet ser ms productives i competitives en el mercat. Les innovacions de procs sorienten a la reducci denvasos, loptimitzaci energtica, la millora de la logstica, els controls de qualitat i el desenvolupament de la tecnolo- gia. El sector es troba sotms a una forta pressi sobre els costos com a conseqncia de lencariment de lenergia i les matries primeres, cosa que suposa una reducci dels marges empresarials. A ms, en la primera transformaci, es tracta dun sector molt atomitzat, doncs la diversitat de productes alimentaris fa que puguin mantenir-se en el mercat moltes empreses de petita dimensi. Les unitats productives no es troben localitzades en una rea geogrfica, sin escam- pades per tot el territori i properes als recursos agrcoles, ramaders o pes- quers que utilitzen. Aix, la dimensi empresarial i la prpia estructura del sector dificulten la millora de la pro- del segment porc a Osona, la Garrotxa i altres comarques gironines; el de la Conca del Ripoll (Valls Occi- dental i Valls Oriental), amb el packaging i la indstria auxiliar d'alimentaci; i finalment, el de l'alimentaci gourmet, un clster multiproducte que engloba alguns segments carnis, dolis, xocolates, fumats i lactis. El sector alimentari catal est format per una majoria de pimes, per tamb per un grup de grans empreses capdavanteres, molt competitives, innovadores i amb projecci nacional i internacional. Duna banda, destaquen les filials catalanes de grans multinacionals com ara Nestl, Cargill o Danone; de laltra, grans grups o empreses de capital local com ara Cobega, C.A. Guis- sona o Europastry amb ms de 1.000 empleats, aix com altres empreses de capital catal amb ms de 500 empleats com Frigorfics Costa Brava, Crnies Jui, Casa Tarradellas, Damm, San Miguel o Miguel Torres. Cal destacar que moltes daquestes empreses de capital local tenen una arrelada presncia als mercats internacio- nals, mitjanant lexportaci, la implantaci de filials en altres pasos o la collaboraci amb altres empreses. 28. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 28 (67,2%) i principalment a Frana (22,7%), Itlia (11,3%), Alemanya (8,7%) i Portugal (6,6%). Les exportacions intracomunitries van augmentar un 9,7% respecte al 2011, per cal destacar especialment lincrement de les exportacions fora de la UE-27: un 29,8%. Les exportacions a sia (amb un pes del 10,6% sobre el total) es van incrementar un 29%, les destinades a Am- rica (6,8%) van crixer un 14% i les exportacions a frica (6%) van augmentar un 88%. Per pasos, cal destacar limportant esfor exportador que sha fet als BRICS, el conjunt de pasos de grans dimensions que actualment mostren millors perspectives de creixement: lndia (amb un increment del 61%), la Xina (26%), Brasil (23,6%) i Rs- sia (17,8%). A diferncia del 2011, les importacions es varen reduir un 1,9% i val a dir que la xifra podria haver estat ms important si no fos per les operacions comercials dins de les mateixes empreses (importacions per a la reexpor- taci). El 71% de les compres a lestranger sorigin dins la UE27, el 10,5% a Amrica, el 6,5% a sia i el 3,5% a frica. Cal destacar que les importacions extracomunitries van augmentar (2,3%), per en canvi, les de la producci (4,4%). En canvi, el segment de les begudes va registrar la major disminuci (2,5%). El 81% de les vendes en aquest sector tenen lloc a Catalunya o a la resta de lEstat. El consum de productes alimentaris i begudes analcohliques a les llars catalanes fou de 10.916 milions deuros lany 2012, s a dir, uns 1.560 euros per cpita. Aix supos una disminuci del consum dun 0,8% respecte al 2011, que en termes reals va ser del 3,3%. De limport total destinat per les famlies a lalimentaci, el principal grup alimentari de despesa foren les carns, seguit de les fruites i hortalisses fresques i transformades (DAAM 2012). El consum al canal HO- RECA va disminuir un 1,6% en valors constants a Catalunya i Balears; i a lrea metropolitana de Barcelona, un 9,9% (Ministeri dAgricultura 2012). Les vendes a lestranger suposen un 19% del volum de negoci (EIE) i les exportacions van augmentar un 15,6% el 2012, cosa que va permetre esmorteir limpacte de la reducci del consum. Les exportacions catalanes daliments i begudes varen significar aproximadament un 12,5% del total de les exportacions manufactureres i quasi un 30% de les espanyoles. Aquestes vendes van anar destinades majoritriament als pasos comunitaris lEstat (-4,1% segons el Ministeri dAgricultura), mentre que a les llars espanyoles el consum va crixer un 0,3%, cosa que supos una disminuci del 2% en termes reals. La reducci del consum intern es tradueix tamb en una disminuci de les importacions (-1,6%), tant pel qu fa a les intracomunitries com a les de fora la UE. Com en altres sectors, lincrement de les exportacions (9,8%) va salvar el sector duna caiguda ms intensa de la producci. Les exportacions intracomunitries (67% del total) es van incrementar un 4,9% i les extracomunitries, un 21,7%. Amb tot, la balana comercial espanyola va presentar supervit i una taxa de cobertura del 128%. Segons FIAB, un dels reptes que haur d'afrontar aquest sector per seguir millorant s no noms vendre a l'exterior, sin tamb produir a l'exterior; i per tant, caldr invertir. La principal dificultat d'aquesta estratgia s la forta vinculaci amb el territori que tenen els productes agroalimentaris, per en determinats segments aix es possible. Catalunya Igual que a la resta de lEstat, el nombre dempreses amb assalariats va disminuir (-0,7%). Val a dir que les empreses mitjanes i grans, que suposen prop duna desena part, van resistir la crisi econmica millor que la resta i fins i tot van augmentar (1,7%). Aquest fet fa pensar en un enfortiment de les empreses grans i la seva major super- vivncia davant la situaci actual. El subsector de lalimentaci tenia uns 57.500 afiliats a la Seguretat Social i el de la fabricaci de begudes, uns 8.800, que conjuntament representa- ven el 14% de la indstria. En consonncia amb la reducci dempreses, lafiliaci va disminuir un 1,8%, magni- tud idntica a la del conjunt de lEstat. Per, a diferncia de la mitjana espanyola, la producci industrial (IPI) va augmentar un 2% lany 2012, xifra molt positiva amb relaci als anys anteriors i al conjunt de la indstria (- 2,7%). El segment de la producci crnia va obtenir el major increment Indicadors de clima empresarial. Alimentaci i begudes Saldo de respostes (diferncia entre els percentatges de respostes Ala i Baixa) I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Facturaci -31,9 -1,9 -10,1 -21,4 Facturaci a estranger -2,2 23,5 3,5 -0,3 Inversi -15,3 -5,7 -3,4 0,4 Nombre docupats -26,4 -9,5 3,4 -11,2 4,2 6,7 23,6 12,2 Nota: Facturaci a lestanger: % calculats sobre les empreses que exporten (83% de la mostra) Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comer de Barcelona Nivell de preus Factor que afecten la marxa del negoci. Alimentaci i begudes Saldo de respostes positives i negatives. Percentatge I-2012 II-2012 III-2012 IV-2012 Debilitat demanda 88,9 85,9 77,5 66,6 Insuficincia equipament 8,3 9,0 6,7 12,2 Manca m dobra adequada 5,6 4,5 2,2 1,0 Augment competncia 48,6 55,8 50,6 60,8 16,7 15,2 14,6 17,7 Font: Enquesta de clima empresarial (dades IDESCAT i Cambra de Comer de Barcelona Altres Dificultats financeres 31,9 33,0 32,6 27,4 29. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 29 rable. A diferncia del 2011, la facturaci va evolucionar a la baixa al llarg de lany (amb excepci del segon trimestre). La facturaci a lestranger va permetre contrarestar parcialment la situaci amb una evoluci menys negativa. Locupaci va registrar tamb resultats desfavora- bles, dacord amb levoluci de la facturaci. La inversi va anar millorant al llarg de lany. lespanyol (3,5%). El 2012 els preus industrials varen seguir augmentant malgrat el petroli i les matries primes agrcoles no van patir les enormes pujades del 2011. Per aquest increment no es va traslladar totalment al consumidor, ja que lIPC en aliments i begudes no alcohliques va pujar un 2,5%. Segons lEnquesta de Clima Empresa- rial, el 2012 no fou especialment favo- intracomunitries van disminuir (- 3,5%). En sntesi, el sector agroalimentari catal present un supervit a la balana comercial duns 1.700 milions deuros i la taxa de cobertura va arribar al 133%, la qual cosa supos una millora respecte a anys anteriors. Lndex de preus industrials (IPRI) va pujar un 4,4% el 2012, per sobre de Indstria de productes alimentaris i begudes (CCAE 10 i 11) Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total Indstria Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Afiliats a la Seguretat Social 67.492,9 66.309,6 384.028,0 377.113,0 -1,8% 14,0% 17,6% Nmero d'empreses amb assalariats 2.597 2.578 21.358 21.152 -0,7% 10,7% 12,2% Empreses amb >= 50 assalariats 235 239 1.088 1.104 1,7% 18,4% 21,6% ndex de producci industrial (var anual) 2,5% 2,0% -0,6% -3,3% - - - ndex de preus industrials (var anual) 6,6% 4,4% 5,2% 3,5% - - - Importacions (MEUR) 5.147,5 5.049,9 17.980,8 17.700,0 -1,9% 8,8% 28,5% Exportacions (MEUR) 5.832,3 6.740,7 20.650,6 22.670,9 15,6% 12,5% 29,7% Saldo (MEUR) 684,8 1.690,7 2.669,8 4.970,9 - - - Taxa de cobertura 113,3% 133,5% 114,8% 128,1% - - - Catalunya Variaci Catalunya % Total Indstria Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 75.593 74.688 397.944 392.513 -1,2% 16,9% 19,0% Import net xifra de negoci 22.227,6 23.877,5 103.831,6 111.435,1 7,4% 18,5% 21,4% VAB (a preus bsics) (MEUR) 4.614,0 4.163,7 19.453,5 19.979,1 -9,8% 14,1% 23,1% Despeses de personal (MEUR) 2.519,7 2.489,0 12.363,2 12.341,7 -1,2% 14,1% 20,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 785,5 720,5 4.358,3 4.199,4 -8,3% 14,6% 17,2% Consums intermedis (MEUR) 16.085,7 17.790,2 75.346,6 82.491,0 10,6% 20,1% 21,6% Resultat de l'exercici (MEUR) 778,1 494,4 3.536,6 4.080,6 -36,5% 13,3% 12,1% Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,5% 2,1% 3,4% 3,7% - 0,7 0,6 Productivitat aparent treball (VAB en / hora) 34,5 31,6 27,9 29,0 -8,4% 0,8 1,1 Vendes realitzades a l'estranger 18,6% 18,8% n.d. n.d. - 0,7 - Despesa interna en R+D (MEUR) 58,0 53,9 208,2 198,5 -7,0% 5,2% 27,2% Despesa interna en R+D / VAB 1,3% 1,3% 1,1% 1,0% - - - Personal en R+D (milers de persones) 0,8 0,6 5,4 5,3 -25,0% 5,5% 11,3% Personal en R+D / ocupats 1,1% 0,8% 1,4% 1,4% - - - Patents sollicitades a la EPO (per mili habitants) 1,7 1,4 0,5 0,4 -18,3% 4,2% 3,5% Nota: IPC: no inclou les begudes alcohliques; EIE: en el cas de Catalunya, el sector 10 (Alimentaci) no inclou el subsector 106 (productes molineria, midons i amilacis); el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma de matries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; el VAB d'Espanya i les dades sobre despesa i personal en R+D fan referncia als anys 2009 i 2010 (dades SBS); les patents fan referncia als anys 2008 i 2009; EPF: el consum en el cas d'Espanya correspon als anys 2010 i 2011; DAAM: el consum en el cas de Catalunya cont una estimaci de les dades de desembre de 2012; "n.d." significa dada no disponible Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupaci; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovacin Tecnolgica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) Espanya 30. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 30 i hora, inferiors a la despesa per al conjunt del sector alimentari i en consonncia amb la menor productivitat en aquest segment (EIE). Segment delaboraci i conservaci de peix, crustacis i molluscos Dins daquest segment (CCAE 102) sinclouen les empreses que elaboren productes congelats, ultracongelats i refrigerats de peix, crustacis o molluscos i les empreses que fabri- quen conserves de peix. El segment de lelaboraci i conservaci del peix t unes dimensions molt redudes al nostre pas i representa noms un 1% del sector alimentari (950 persones ocupades i un volum de negoci de 177 milions deuros, EIE). Lany 2012, hi havia 48 empreses amb assalariats, quatre menys que el 2011 (DIRCE). No es disposa de dades de producci per a Catalunya, per a lEstat espanyol lIPI va augmentar un 10,9%, seguint els bons resultat de 2011. No obstant aix, Catalunya t un pes molt redut dins el conjunt de lEstat i levoluci del nostre consum i les nos- tres exportacions no semblen indicar que la producci catalana hagi mos- trat tant bon comportament com lespanyola. Catalunya disposa duna flota pesquera que va en clar retrocs en els ltims anys, i que realitza principalment la seva activitat al mar Mediterrani essent les seves principals captures el peix blau i el blanc (FMR 2013). El consum de peix a les llars catalanes va disminuir un 4,4% lany 2012, i en termes reals la variaci fou fins i tot major, atesa la pujada de lIPC (DAAM). Les exportacions es van reduir l1,5%; un 92% tingu per destinaci la UE-27 (Itlia i Frana sumen el 72%) i, a diferncia daltres segments, les exportacions extracomunitries van disminuir (-5,6%). El nostre pas s molt ms consumidor de peix que no pas productor: la taxa de cobertura s noms del 30% i per tant les importacions sn rellevants. Per la intensa recessi ha afectat les compres de peix a lexterior amb una reducci del 14%, ja siguin provinents de dins o fora la UE27. les vendes (EIE). Per el consum a les llars catalanes va augmentar un 0,1% nominal. Com a conseqncia de la inflaci, el consum en termes reals va disminuir (entre un 1,1% i un 3,8% segons les carns) (DAAM). En consonncia, les importacions de carn, que sn sobretot intracomunitries, van disminuir un 5,7%. Lexcellent comportament del sector exterior va permetre lincrement de la producci esmentat malgrat el comportament del mercat domstic. El sector exterior suposa una quarta part de les vendes i fa que el segment carni sigui el principal exportador del sector alimentari catal, amb un pes del 39%. Desprs duna certa reducci lany 2009, a partir del 2010 les exportacions varen crixer ms dun 10% cada any. Aix, aquesta activitat present una balana comercial amb un supervit superior a 2.100 milions i una taxa de cobertura de quasi el 600%, de molt, la ms elevada del sector alimentari. Les exportacions catalanes foren majoritriament intracomunitries (77%) i principalment anaren destinades a Frana (33,4%), Itlia (9,3%) i Alema- nya (8,2%). Com en altres segments, destac laugment de les exportacions fora de la UE-27, que sincrementaren un 23%. Lexportaci a Amrica va augmentar un 14% i se situ en un 11,9% sobre el total de les exportacions de productes carnis (AEAT). Destaca el fet que Catalunya represent ms de la meitat de les exportacions de productes carnis de lEstat. Com a resultat dels elevats preus dels cereals, lndex de preus industrials (IPRI) registr un increment del 5,5%. El sector acus fortament la pujada del preu del pinso, que suposa al voltant d'un 70% de la despesa dels ramaders. LIPC en els diversos productes carnis va pujar, especialment pel qu fa al vacum, per sense que laugment de lIPRI sarribs a traslladar totalment al consumidor. La productivitat aparent del treball (24 euros per hora, VAB per ocupat i hora) al segment carni catal s un 20% inferior a la productivitat del sector alimentari. Les despeses de personal suposen uns 15,3 euros per ocupat Igual que al conjunt de la indstria, la debilitat de la demanda s el factor que ms va marcar levoluci de la marxa del negoci (amb un saldo de respostes superior al 80% durant bona part del 2012); les dificultats financeres i laugment de la competncia sn altres factors que tamb van afectar considerablement la marxa del negoci. El sector alimentari va acusar laugment de la competncia ms intensament que la resta de la indstria. Evoluci dels subsectors el 2012 Alimentaci: primera transformaci Segment de la carn Lelaboraci de productes carnis (CCAE 101) s una activitat molt arrelada a Catalunya i constitueix el segment ms important dins del sector de lalimentaci i begudes. Aquest segment ocupa ms de 29.000 treballadors (un 39% del sector alimentari), genera un volum de quasi 7.600 milions i un VAB superior als 1.250 milions (un 32% i un 30% respectivament). A ms, Catalunya s capdavantera en aquest segment al conjunt de lEstat espanyol, amb un pes dun 35% aproximadament (EIE). El 2012, el segment carni a Catalunya estava format per unes 560 empreses amb assalariats, el 13,5% de les quals eren mitjanes o grans (50 treballadors) (DIRCE). Aquest s el segment alimentari amb els establiments ms grans: uns 50 ocupats per establiment enfront dels 27 de mitjana (EIE). El nombre dempreses es va reduir un 1,6%, seguint la tendncia dels dos anys anteriors. Per aquesta reestructuraci no im- ped una millora de la producci. El 2011 i 2012 fou un dels subsectors amb major increment de la producci industrial (4,4% en aquest darrer any). Els sacrificis van augmentar un 2,8% (tones) i destac especialment l'increment dels sacrificis de porc (4,1%) i de cabrum (3,6%) (DAAM). El principal mercat de la producci crnia s lespanyol, amb un 75% de 31. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 31 total; Frana, 30,4%; Alemanya, 11,8%; Regne Unit, 6,1%), van crixer un 9,2%; i fora de la UE (24%), un 43%. En canvi, pel qu fa al mercat domstic, el consum de fruites i hortalisses a les llars catalanes va augmentar un 0,8% nominal (DAAM); per a la prc- tica aix supos una disminuci en el consum (excepte en el cas de les patates). En conseqncia, les importacions tamb van disminuir (-3%) i la taxa de cobertura se situ en el 108%. LEstat espanyol, amb una major tra- van destruir empreses, en aquest sen varen crear tres (DIRCE). Desprs de lincrement del 2011, la producci al conjunt de lEstat va disminuir un 3,7%, i sestima que Cata- lunya es va comportar de forma an- loga o fins i tot una mica millor. Ho recolza el fet que les exportacions catalanes varen augmentar un 15,8%, mentre que les de lEstat noms un 3,9%. El bon comportament de les exportacions safegeix al dels anys anteriors (+21% i +8,1% el 2010 i 2011). Les vendes dins de la UE-27 (76% en Segment de preparaci i conservaci de fruites i hortalisses El segment de lhortofruticultura (CCAE 103) s tamb un dels de dimensions ms redudes a Catalunya: 2.400 persones ocupades i un volum de negoci de 645 milions deuros, que representen aproximadament el 3% del sector alimentari (EIE). El 2012, estava constitut per unes 70 empreses amb assalariats, de les quals noms el 13% en tenien ms de 50. A diferncia daltres segments on es Indstries crnies (CCAE 101) Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Nmero d'empreses amb assalariats 570 561 3.272 3.206 -1,6% 21,8% 17,5% Empreses amb >= 50 assalariats 79 76 232 225 -3,8% 31,8% 33,8% ndex de producci industrial (var anual) 4,1% 4,4% 3,3% -1,0% - - - ndex de preus industrials (var anual) 5,4% 5,5% 3,8% 4,2% - - - Importacions (MEUR) 471,4 444,7 1.763,2 1.713,5 -5,7% 8,8% 26,0% Exportacions (MEUR) 2.265,6 2.600,3 4.272,1 4.818,9 14,8% 38,6% 54,0% Saldo (MEUR) 1.794,2 2.155,6 2.508,9 3.105,4 - - - Taxa de cobertura 480,6% 584,7% 242,3% 281,2% - - - Consum a les llars (MEUR) 2.745,7 2.748,2 17.529,9 17.631,1 0,1% 25,2% 15,6% IPC Vacum 3,1% 3,9% 1,6% 3,0% - - - IPC Ov -0,7% 2,1% 1,6% 0,8% - - - IPC Porc 4,2% 1,8% 2,3% 1,7% - - - IPC Aviram 3,3% 1,2% 4,3% 1,0% - - - IPC Altres 1,1% 2,6% 1,1% 2,1% - - - Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 29.293 29.290 83.540 83.310 0,0% 39,2% 35,2% Import net xifra de negoci 7.263,6 7.596,1 19.460,4 21.164,5 4,6% 31,8% 35,9% VAB (a preus bsics) (MEUR) 1.354,0 1.254,9 3.540,8 3.609,2 -7,3% 30,1% 37,5% Despeses de personal (MEUR) 790,6 796,5 2.265,7 2.349,1 0,7% 32,0% 33,9% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 237,0 218,9 575,1 545,3 -7,6% 30,4% 40,2% Consums intermedis (MEUR) 5.610,6 5.984,6 15.440,2 16.888,2 6,7% 33,6% 35,4% Resultat de l'exercici (MEUR) 198,9 177,7 406,7 335,0 -10,7% 35,9% 53,0% Resultat de l'exercici / volum de negoci 2,7% 2,3% 2,1% 1,6% - 1,1 1,5 Productivitat aparent treball (VAB en / hora) 26,0 24,1 24,1 24,7 -7,2% 0,8 1,0 Vendes realitzades a l'estranger 22,3% 24,9% n.d. n.d. - 1,3 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupaci; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovacin Tecnolgica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) 32. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 32 Elaboraci i conservaci de peix i hortalisses. Fabricaci dolis (CCAE 102 a 104) Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Elaboraci i conservaci de peix, crustacis i molluscos (CCAE 102) Nmero d'empreses amb assalariats 52 48 557 552 -7,7% 1,9% 8,7% Empreses amb >= 50 assalariats 3 5 81 84 66,7% 2,1% 6,0% ndex de producci industrial (var anual) n.d. n.d. 9,6% 10,9% - - - ndex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 6,6% 3,6% - - - Importacions (MEUR) 445,2 383,2 4.133,5 3.902,5 -13,9% 7,6% 9,8% Exportacions (MEUR) 118,0 116,2 2.443,1 2.455,8 -1,5% 2,3% 4,7% Saldo (MEUR) -327,2 -267,0 -1.690,4 -1.446,6 - - - Taxa de cobertura 26,5% 30,3% 59,1% 62,9% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.529,8 1.463,1 8.839,4 8.776,9 -4,4% 13,4% 16,7% IPC Peix fresc i congelat 2,5% 0,3% 2,7% 0,9% - - - IPC Crustacis, molluscs i preparats de peix 4,3% 1,1% 4,6% 2,3% - - - Preparaci i conservaci de fruites i hortalisses (CCAE 103) Nmero d'empreses amb assalariats 67 70 993 986 4,5% 2,7% 7,1% Empreses amb >= 50 assalariats 9 9 150 149 0,0% 3,8% 6,0% ndex de producci industrial (var anual) n.d. n.d. 8,7% -3,7% - - - ndex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,7% 2,5% - - - Importacions (MEUR) 223,8 217,0 1.246,5 1.263,5 -3,0% 4,3% 17,2% Exportacions (MEUR) 203,2 235,2 2.685,4 2.790,7 15,8% 4,7% 8,4% Saldo (MEUR) -20,6 18,3 1.438,9 1.527,2 - - - Taxa de cobertura 90,8% 108,4% 215,4% 220,9% - - - Consum a les llars (MEUR) 2.426,0 2.445,7 14.190,4 13.900,4 0,8% 22,4% 17,6% IPC Fruita en conserva i fruits secs 0,6% 2,4% 0,9% 2,8% - - - IPC Preparats de llegums i hortalisses 2,8% 3,2% 2,3% 3,2% - - - IPC Patates i els seus preparats 2,0% -3,9% 1,6% -3,5% - - - Fabricaci d'olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) Nmero d'empreses amb assalariats 137 137 1.331 1.336 0,0% 5,3% 10,3% Empreses amb >= 50 assalariats 10 10 35 34 0,0% 4,2% 29,4% ndex de producci industrial (var anual) n.d. n.d. -4,1% -14,7% - - - ndex de preus industrials (var anual) n.d. n.d. 2,8% 4,2% - - - Importacions (MEUR) 753,5 840,1 2.074,7 2.265,3 11,5% 16,6% 37,1% Exportacions (MEUR) 692,5 860,7 2.789,7 3.241,6 24,3% 17,0% 26,6% Saldo (MEUR) -61,0 20,6 715,0 976,3 - - - Taxa de cobertura 91,9% 102,5% 134,5% 143,1% - - - Consum a les llars (MEUR) 206,4 189,5 1.730,4 1.712,3 -8,2% 1,7% 11,1% IPC 0,7% 3,6% 0,4% 2,9% - - - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupaci; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovacin Tecnolgica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) 33. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 33 Catalunya no s catal. La culpa s'atribueix a la pressi sobre els preus de venda que exerceixen les quatre grans superfcies, que venen per sota del cost de producci (uns 2,2-2,3 / Kg de loli doliva segons la FCAC). I al llarg de lltima dcada, el preu ha caigut a ms de la meitat (Diari de Tarragona). No obstant aix, en la campanya 2012/13 sha produt una millora conjuntural del preu de loli doliva a granel com a conseqncia de lexcs de demanda produt per la mala collita a nivell global (FCAC). Daltra banda, la demanda insatisfeta ha fet augmentar les importacions doli (9,2% en el cas espanyol i 11% en el catal). Noms el 32% de les importacions provenen de la UE-27, mentre que la resta prov dAmrica (34%) i sia (22%)ceania (). A ms, cal destacar que les importacions extracomunitries shan incrementat un 10,9%, entre les quals destaquen les xineses (130%) i brasileres (17,6%). Segment de fabricaci de productes lactis El segment de la producci lctia (CCAE 105) a Catalunya s mes aviat petit i se situa en un 4% del sector alimentari: dna feina a unes 3.350 persones, genera un volum de negoci duns 1.000 milions deuros i un VAB de 180. El pes de Catalunya sobre el conjunt de lEstat s noms duna van fer en un 16%. Les exportacions catalanes sorientaren sobretot a la UE-27 (un 61%) i especficament, a Frana (23,5%) i Itlia (19%). Les intracomunitries van disminuir un 5%, mentre que les extracomunitries van augmentar un 77%. Aquest segment va recolzar-se en el mercat exterior per palliar la baixada del consum al mercat domstic, que es va reduir un 11,8% en termes reals (DAAM). I en segon lloc, perqu loli doliva t un major pes sobre el segment a lEstat (42%), amb relaci a Catalunya (30%) (EIP). El 2012 la producci espanyola doli doliva va caure molt considerablement com a conseqncia de la forta sequera. En canvi, la producci doliva a casa nostra va crixer un 18% respecte a lany passat (FCAC). A Catalunya hi ha cinc deno- minacions dorigen protegides (DOP) doli doliva verge extra i sextreuen anualment unes 33.000 tones doli (59% extra verge, 13% verge i el 28% oli llampant, que directament no s apte per al consum per es pot barre- jar amb olis doliva verge per obtenir loli refinat) (DAAM). La varietat d'oli- va ms abundant per a l'elaboraci d'olis s l'arbequina, una de les ms preuades en els mercats internacio- nals. En campanyes anteriors, els sindicats agrcoles van posar de manifest que el 90% de l'oli que es consumeix a dici hortofrutcola, assol una cobertura del 220%. Al conjunt de lEstat, els preus industrials van crixer un 2,5%. A Mercabar- na, la poma, la pera i la pruna aug- mentaren de preu respecte a lany anterior (DAAM). Laugment de preus es va traslladar completament al consumidor i lIPC de la fruita en conserva i dels preparats de llegums i hortalisses va crixer (2,4% i 3,2% respectivament). Segment de fabricaci dolis i greixos vegetals i animals El segment dels olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) t unes dimensions mitjanes al nostre pas: suposa un 10% del volum del negoci alimentari (2.600 milions), per noms el 2,5% en termes docupaci (1.700 persones) (EIE). El 2012, igual que el 2011, aquest segment estava constitut per 137 empreses amb assalariats, s a dir que no hi va haver destrucci dempreses. Daquestes, el 7% tenia ms de 50 assalariats (DIRCE). No es disposa de lIPI per a Catalu- nya, per a lEstat la producci va caure quasi un 15%. Sestima que la producci catalana podria haver disminut per menys intensament per dues raons. En primer lloc, perqu les exportacions catalanes varen crixer un 24%, mentre que les espanyoles ho Elaboraci i conservaci de peix i hortalisses. Fabricaci dolis (CCAE 102 a 104) Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals (CCAE 102 a 104) 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 5.030 5.139 62.647 61.589 2,2% 6,9% 8,3% Import net xifra de negoci 2.987,2 3.422,4 21.008,6 22.015,6 14,6% 14,3% 15,5% VAB (a preus bsics) (MEUR) 351,1 331,4 3.007,6 3.284,6 -5,6% 8,0% 10,7% Despeses de personal (MEUR) 165,1 173,9 1.649,8 1.653,7 5,3% 7,0% 10,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 86,3 63,9 781,8 698,9 -25,9% 8,9% 9,1% Consums intermedis (MEUR) 1.972,1 2.284,6 16.027,9 16.674,5 15,8% 12,8% 13,7% Resultat de l'exercici (MEUR) 91,3 61,3 539,8 927,3 -32,9% 12,4% 6,6% Resultat de l'exercici / volum de negoci 3,1% 1,8% 2,6% 4,2% - 0,9 0,4 Productivitat aparent treball (VAB en / hora) 39,4 36,5 28,1 31,0 -7,4% 1,2 1,2 Vendes realitzades a l'estranger 24,1% 24,5% n.d. n.d. - 1,3 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupaci; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovacin Tecnolgica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) 34. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 34 la balana comercial (451 milions) i una taxa de cobertura de noms el 22,6% (la meitat que lespanyola). Per val a dir que el 2012 fou un any relativament bo per a les exportacions de productes lactis, que van crixer un 7,3%, desprs de la forta davallada del 2011. Aquestes van anar sobretot destinades a la UE27, amb un pes del 83% (Frana, 32%; Portugal, 24%). Els preus industrials al conjunt de lEstat van crixer un 1,5%. Aquest increment es va traslladar al preu de la llet pagat pel consumidor i al dels productes lactis, que van crixer un 2,6% i un 3,8% respectivament (IPC). El preu percebut pels ramaders va disminuir un 0,9% (Observatori de la Llet Tant a Catalunya com al conjunt de lEstat espanyol, la producci en aquest segment es va reduir: un 0,2% i un 5,2% respectivament, magnituds que safegeixen a les taxes de creixement negatives que shan produt histricament en aquest segment. El consum de lactis a les llars catalanes va baixar un 1,5% nominal (DAAM), que en termes reals arriba fins a un 4,1% (llet) i 5,3% (derivats lactis). Les vendes de llet i productes lactis fora de Catalunya representen noms el 8%. El sector exterior es caracteritza per una elevada competncia, on les rigideses del sistema de quotes i el dficit de matria primera fan que el segment registri un saldo negatiu de desena part, molt per sota daltres segments (EIE). Lany 2012, el segment lacti estava format per un centenar dempreses amb assalariats a Catalunya (el 8,6% eren mitjanes o grans). Cal destacar que en els dos ltims anys shan creat quatre empreses amb assalariats, a diferncia daltres segments (DIRCE). La dimensi dels establiments s relativament gran (32,6 ocupats per establiment) i es tracta tamb dun segment amb una concentraci molt elevada: els 5 establiments ms grans concentren ms del 61% del volum de negoci i el 56% de locupaci (EIE). Fabricaci de productes lactis (CCAE 105) Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Nmero d'empreses amb assalariats 104 105 1.050 1.024 1,0% 4,1% 10,3% Empreses amb >= 50 assalariats 10 9 69 72 -10,0% 3,8% 12,5% ndex de producci industrial (var anual) -7,9% -0,2% -5,4% -5,2% - - - ndex de preus industrials (var anual) n.d n.d 1,6% 1,5% - - - Importacions (MEUR) 610,4 583,2 1.910,4 1.882,6 -4,5% 11,5% 31,0% Exportacions (MEUR) 122,8 131,7 884,6 902,8 7,3% 2,0% 14,6% Saldo (MEUR) -487,7 -451,5 -1.025,7 -979,7 - - - Taxa de cobertura 20,1% 22,6% 46,3% 48,0% - - - Consum a les llars (MEUR) 1.336,9 1.316,4 9.076,3 9.236,1 -1,5% 12,1% 14,3% IPC Llet -0,2% 2,6% -0,2% 1,7% - - - IPC Productes lactis 3,7% 3,8% 3,4% 3,1% - - - Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 3.324 3.356 26.079 26.381 1,0% 4,5% 12,7% Import net xifra de negoci 975,9 1.014,4 9.086,2 10.566,8 3,9% 4,2% 9,6% VAB (a preus bsics) (MEUR) 249,0 181,8 1.879,6 1.813,1 -27,0% 4,4% 13,7% Despeses de personal (MEUR) 133,9 127,8 922,9 965,7 -4,6% 5,1% 13,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 27,0 21,7 265,3 315,6 -19,7% 3,0% 6,9% Consums intermedis (MEUR) 696,1 783,8 6.772,8 7.686,3 12,6% 4,4% 10,2% Resultat de l'exercici (MEUR) 81,2 11,1 530,7 464,5 -86,4% 2,2% 2,4% Resultat de l'exercici / volum de negoci 8,3% 1,1% 5,8% 4,4% - 0,5 0,2 Productivitat aparent treball (VAB en / hora) 42,8 30,9 41,2 38,6 -27,7% 1,0 0,8 Vendes realitzades a l'estranger 11,1% 7,9% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupaci; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovacin Tecnolgica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) 35. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 35 VAB duns 244 milions deuros (6%). Malgrat que aquestes magnituds no sn massa grans, Catalunya representa una quarta part del segment a lEstat, dacord amb lelevat pes del segment de la carn a Catalunya (EIE). Lany 2012, hi havia 128 empreses amb assalariats a Catalunya, de les quals noms el 7% en tenien ms de 50. El nombre dempreses es va reduir un 3%, xifra que safegeix a la reducci dels dos anys anteriors i que afec- t sobretot a les petites (DIRCE). La dimensi mitjana dels establiments s relativament petita (17,3 ocupats) i la concentraci no s massa elevada (els 5 establiments ms grans concentren ms del 30% del volum de negoci i del 26% de locupaci) (EIE). Desprs de les fortes caigudes de la producci del 2008 i el 2009, el 2011 la ses suposen aproximadament el 70% del VAB (EIE). Segment de lalimentaci animal El segment de lalimentaci animal no suposa una gran part del sector alimentari per s important com a matria primera per al sector carni. Se- gons linforme FMR (2009) les empreses dalimentaci per a animals de granja representen el 84% del segment, dins el qual, el segment porc s el principal destinatari dels pinsos (amb un 59%) seguit de laviram (22%) i el bov (14%); el 16% restant de les empreses es dediquen a lalimentaci per a mascotes. Aquest segment ocupa uns 2.700 treballadors (un 3,6% del sector alimentari), genera una xifra de negoci duns 2.800 milions deuros (12%) i un minuir un 0,9% (Observatori de la Llet de Catalunya). Cal destacar que el sector lacti a nivell europeu ha avanat cap a una menor volatilitat i unes menors asimetries en la negociaci de preus grcies al desenvolupament duna normativa que permet la negociaci collectiva de preus a partir de les organitzacions professionals agrri- es i la introducci de la contractaci de preus per a un perode determinat (Milk Package, Comissi Europea). La productivitat daquest sector es va situar en 30,9 euros per hora el 2011 (similar a la mitjana del sector alimentari), mentre que les despeses de personal se situaren en 21,7 euros per ocupat i hora (un 15% superior al sector alimentari). Aquest segment es pot considerar relativament intensiu en m dobra ats que aquestes despe- Fabricaci de productes per a lalimentaci animal (CCAE 109) Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors curt termini 2011 2012 2011 2012 2011-12 2012 2012 Nmero d'empreses amb assalariats 132 128 719 717 -3,0% 5,0% 17,9% Empreses amb >= 50 assalariats 9 9 46 49 0,0% 3,8% 18,4% ndex de producci industrial (var anual) -0,9% 0,5% -1,4% -1,3% - - - ndex de preus industrials (var anual) 2,6% 18,1% 3,6% 17,8% - - - Importacions (MEUR) 118,7 129,7 345,3 373,5 9,3% 2,6% 34,7% Exportacions (MEUR) 210,5 264,0 488,4 546,0 25,4% 3,9% 48,4% Saldo (MEUR) 91,8 134,3 143,1 172,5 - - - Taxa de cobertura 177,4% 203,6% 141,4% 146,2% - - - Catalunya Espanya Variaci Catalunya % Total A i B Catalunya/ Espanya Indicadors estructurals 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Persones ocupades 2.551 2.710 13.012 12.754 6,2% 3,6% 21,2% Import net xifra de negoci 2.054,8 2.864,9 8.388,6 9.981,6 39,4% 12,0% 28,7% VAB (a preus bsics) (MEUR) 235,5 244,5 895,2 932,1 3,8% 5,9% 25,3% Despeses de personal (MEUR) 106,2 115,2 472,2 457,5 8,5% 4,6% 25,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 52,6 42,2 269,0 176,1 -19,7% 5,9% 24,0% Consums intermedis (MEUR) 1.777,5 2.489,6 6.965,2 8.510,4 40,1% 14,0% 29,3% Resultat de l'exercici (MEUR) 59,0 49,0 118,8 75,4 -16,8% 9,9% 65,0% Resultat de l'exercici / volum de negoci 2,9% 1,7% 1,4% 0,8% - 0,8 2,3 Productivitat aparent treball (VAB en / hora) 52,6 52,4 38,7 41,3 -0,5% 1,7 1,3 Vendes realitzades a l'estranger 5,6% 7,3% n.d. n.d. - 0,4 - Font: DEMO, Dept d'Empresa i Ocupaci; MINETUR, Ministeri d'Industria, Energia i Turisme; DIRCE, Directorio Central de Empresas de l'INE; Dades IPI i IPRI de l'Idescat i de l'Eurostat; Datacomex (dades d'aduanes, elaborades per l'AEAT); DAAM (Panel de Consum Alimentari del Departament d'Agricultura); EPF (Enquesta de Pressupostos Familiars de l'INE); IPC (INE); EIE, Enquesta Industrial d'Empreses; SBS, Structural Statistics Database (Eurostat); Encuesta de Innovacin Tecnolgica i Encuesta de I+D (elaborada per l'INE, dades de l'Idescat); EPO (European Patent Office, dades d'Eurostat) 36. Informe anual de la indstria a Catalunya 2012 36 Algunes veus del sector, com el Gremi de Flequers de Barcelona, posa de manifest que lespeculaci amb cereals, que en fa pujar els preus quan escassegen, s una amenaa per a la poblaci mundial. Per malgrat el fort increment dels preus del blat i la farina, els preus industrials s

informe 2012

Documents