SUMARI

3 Editorial

4-28 Jornada dels Economistes

30-31 Pressupost 2005

32-35 Gent de casa:• 25 anys d’economista• Entrevista al Sr. Rafael Termes

36-47 Al vostre servei:• Noticiaris

48-51 Crònica

52-53 Avantatges comercials

54 Hemeroteca

55 Agenda

I n f o r m a t i u d e

l ’ e c o n o m i s t a100desembre 2004núm.

C O L · L E G I D ’ E C O N O M I S T E S D E C A T A L U N Y A

www.economistes.comcec@coleconomistes.com

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

C

Col·legi d'Economistesde Catalunya

Col·legi d'Economistesde Catalunya

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

C

C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 061cec@coleconomistes.comGIRONAJoan Maragall, 44, ent. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 158girona@coleconomistes.comLLEIDAVila de Foix, 4 25002 LleidaTel. 973 268 089 Fax 973 267 627lleida@coleconomistes.comTARRAGONARambla Nova, 58-60 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 831tarragona@coleconomistes.com

JUNTA DE GOVERNDegàJordi Conejos SanchoVicedegàArtur Saurí del RíoSecretàriaMontserrat Casanovas RamonVicesecretariOriol Amat SalasTresorerÀngel Segarra i FerréInterventorJoan B. Casas OntenienteVocal President a GironaEsteve Gibert UtsetVocal President a LleidaJordi Vilalta MiquelVocal President a TarragonaAntoni Terceño GómezVocals Joan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJordi Gual SoléXavier Subirats i AlcoverroAnton Gasol i MagriñàPilar Soldevila i GarcíaMiquel Freire PradosConsellersRaimon Casanellas BassolsJoaquim Lladó Senpau

l darrer número de l’Informatiu de l’Economista de cada any està reservat, preferentment,a dos esdeveniments d’importància per a la nostra institució que tenen lloc el quart trimestre decada any. El primer és la Jornada dels Economistes, que enguany ha celebrat la seva novena edi-ció, i el segon fou la celebració de la II Assemblea anual de Col·legiats destinada a l’anàlisi i ladiscussió del pressupost del nostre Col·legi per l’any 2005.

Sota el títol “L’economia Catalana: Què cal fer?, va tenir lloc el passat 11 de novembre la Jor-nada dels Economistes, en què, a diferència d’altres anys, a més d’analitzar la situació actual ireflexionar sobre la possible evolució en el futur, el que preteníem aconseguir era que a cadas-cuna de les sessions de treball es generés un debat que conclogués amb propostes d’actuacionsen els seus camps corresponents. Dins de l’Informatiu podreu llegir les conclusions que ens hanfet arribar els coordinadors de les 20 sessions de treball que es van desenvolupar, 17 a Barcelo-na i 3 en cadascuna de les seus territorials del Col·legi d'Economistes de Catalunya.

Com cada any la Jornada a Barcelona es va desenvolupar sota un ambient de treball rigorós, aixícom amb una gran satisfacció dels assistents tant pel contingut com pels debats que és van gene-rar en les disset sessions de treball. Aquesta mateixa satisfacció i ambient de treball es van tro-bar en les sessions de la Jornada dels Economistes que es van celebrar dijous 4 de novembre aTarragona, Lleida i Girona, conjuntament amb les facultats d’Economia corresponents.

Un tema central, combinat amb plantejaments professionals variats i a l’entorn del lema, l’alt nivelldels ponents i panelistes, l‘organització participativa i curosa, la possibilitat de retrobar a companysi participar en les sessions de treball, així com el poder de convocatòria que cada cop més tenim elseconomistes catalans expliquen l’èxit que any darrera any assoleix la Jornada dels Economistes.

Bona part d’aquest èxit és gràcies als coordinadors de les sessions de treball i als ponents, panelistes, presidents i periodistes que de forma totalment desinteressada, però no exempta deprofessionalitat participen en les diverses sessions de treball. A tots ells els vull agrair pública-ment la seva participació en la Jornada d’enguany.

El Sopar dels Economistes és l’acte en què tradicionalment es clausura la Jornada. És la part lúdi-ca i de reconeixement a persones i entitats vinculades amb el nostre Col·legi. En el marc del sopar,és van lliurar els guardons als col·legiats que fa 25 anys que ho són; es van lliurar els Premis JoanSardà Dexeus de la revista Econòmica de Catalunya; el lliurament dels guardons als millors currí-culum universitari del curs acadèmic 2003-2004, a l’Economista d’Empresa de l’any i al despatxprofessional d’Economistes de l’any; i l’acte de nomenament al Col·legiat d’Honor al Sr. RafelTermes i als Col·legiats de Mèrit Sr. Francesc Granell i Sr. Guillem López Casasnovas.

Com ja és tradicional, pocs dies abans de la celebració de la Jornada dels Economistes, la Juntade Govern va donar a conèixer una nota de reflexió sobre el tema de la Jornada “L’economiacatalana. Què cal fer?”. Aquest document, que podeu consultar íntegrament en aquest informatiu,ha comptat amb la col·laboració directa de col·legiats de reconegut prestigi que varen acceptarparticipar en un debat informal i suggerint canvis en els diversos esborranys del document ques’ha fet. Aquesta nota, insta a la societat i als partits polítics a continuar aprofundint en el debaten relació al model de futur que volem per a Catalunya però, sobretot, a iniciar sense cap dila-ció actuacions concretes i imaginatives, a separar clarament el plantejament polític del planteja-ment econòmic, i donar a cadascun d’ells el seu veritable protagonisme.

I estableix que actualment, i més que mai, és urgent que s’assentin les bases que han de per-metre edificar un veritable model de futur, que estigui bé i clarament definit, que contempli unaestratègia a llarg termini, que posi l’èmfasi sobre la base de garantir uns factors de creixementsòlids i de qualitat amb uns objectius clars, que no passin, ineludiblement, per créixer a qualse-vol preu, i que aquest sigui sostenible i no ha de malbaratar els recursos disponibles

El pressupost del Col·legi d'Economistes de Catalunya, que es va presentar en la II Assembleade Col·legiats el passat 16 de desembre, recull el manteniment i l’afavoriment de l’activitat delnostre Col·legi com a una entitat prestadora de serveis de qualitat, per als col·legiats, i de presti-gi en la societat, i incideix en continuar promocionant la utilització de les noves tecnologies coma generadores de nous serveis i en la promoció de la marca Economista dins de la societat.

El pressupost també recull el fet que l’actual Seu del Col·legi d'Economistes de Catalunya a Bar-celona s’està fent petita, per això la Junta de Govern ha volgut planificar pel 2005 un exercicieconòmic amb una política de contenció de la despesa i amb uns ingressos que permetin unmarge de maniobra que ens ha de permetre poder abordar, quan es doni una bona oportunitaten el mercat, el canvi de seu social.

Edita: Col·legi d’Economistes de CatalunyaSecretària general: M. Rosa CavaSecretari tècnic: Lluís SantalóDirector de Formació: Jesús ÁlvarezAdministració financera i Secció del REA: Montserrat EscanillaSecretaria Econòmica: Àngel HermosillaAssessorament lingüístic: Judit GasullInformàtica: Jordi IbàñezDisseny: Estudio DGFotògrafa: Mercè BelImpressió: Treballs Gràfics, S.A.Publicitat: Gecap, SLrespuny@coleconomistes.comDipòsit Legal: B-36694-89

Jordi ConejosDegà

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut delsanuncis publicat en tot l’Informatiu.

E

“L’economia catalana: què cal fer?” va serel lema de la Jornada dels Economistes2004, que enguany es va celebrar l’11 denovembre amb la participació d’uns 800economistes i d’un centenar d’experts.

La Jornada va tenir com a objectiu “refle-xionar, debatre i fer propostes realitza-bles” per què Catalunya pugui fer front atemes tant importants com la globalitza-ció, la immigració, el finançament autonò-mic, o les infraestructures, entre d’altres,va apuntar el degà del Col·legi d’Econo-mistes, l’Il·ltrm. Sr. Jordi Conejos, a lainauguració de la Jornada.

Sota aquesta premissa es va desenvoluparuna Jornada que va ser inaugurada tambépel Molt Hble. Sr. Pasqual Maragall,president de la Generalitat de Catalunya,l’Excm. Sr. Joan Clos, alcalde de Barce-lona, i pel Sr. Antoni Serra Ramoneda,president de Caixa d’Estalvis de Catalunyai catedràtic de la Universitat Autònoma deBarcelona, acompanyats pel Sr. ArturSaurí, director tècnic de la Jornada.Clos va dedicar la seva intervenció a comen-tar el canvi que estem vivint en el món deltreball a causa de la incorporació de la donai a l’augment de la immigració, fet quesuposa una canvi de plantejament per a la

ciutat de Barcelona. “La immigració ha por-tat un augment demogràfic, un canvi en l’es-tructura demogràfica de la ciutat a quèBarcelona ha de donar resposta”, va apun-tar l’alcalde que creu que s’ha produït untrasllat de l’assalariat industrial i manufactu-rer a l’assalariat del sector serveis, forat queha estat cobert per la població immigrant ique ha produït una baixada en el sou mig.

Per a Maragall la incorporació de la donaal treball i l’augment d’immigrants ha por-

tat un increment de la productivitat. Abanda, el president va recordar que l’Eu-roregió és el perfil de la nova realitatsense fronteres que dibuixa la nova Euro-pa dels 25, i l’oportunitat per Catalunya deser més gran, requisit necessari per ferfront a l’Europa que es perfila.

Com apunt final Pasqual Maragall va desta-car prioritats pressupostàries del Govern,nucli format pel finançament del sistemasanitari, i va emplaçar al col·lectiu de pro-fessionals assistents a col·laborar en unaambició compartida per tots com és lamillora de la societat catalana.

L’interès més alt

Jornada dels Economistes 2004

Conferència inauguralAntoni Serra Ramoneda, catedràtic de laUniversitat Autonòma de Barcelona i pre-sident de la Caixa d’Estalvis de Catalunya,va donar una interessant conferència sotael títol “Barcelona-Madrid”.

La conferència inaugural es va convertiren una comparativa de costos entre amb-dues ciutats. Transport públic, peatges,vida cultural, lloguer de locals, impost de

béns immobles, o fins i tot les infraccionsde trànsit, on va sorprendre que a Barce-lona hi ha quasi la meitat de vehicles quea Madrid, però els ciutadans reben méssancions. Segons la mitjana, el ciutadà

barceloní rep 1,5 multes l’any mentre queal ciutadà madrileny en rep 0,38.

Serra Ramoneda va comparar les subven-cions rebudes pel Teatre del Liceu i pelTeatro Real, aquest últim amb un avantat-ge econòmic considerable.

Un punt important va ser la comparativade la rapidesa del tren de rodalies d’amb-dues ciutats, on tot i ser més car el de Bar-celona, resulta ser més lent que el de

Madrid. La conclusió de l’estudi fet pelpresident de la Caixa d’Estalvis de Cata-lunya va ser que la vida quotidiana delciutadà mig barceloní és més cara i ambuns serveis, qualitativament, més dolents.

Les sessions de la Jornada

Després de la conferència inaugural, els par-ticipants de la Jornada van assistir a les ses-sions, vuit al matí i nou a la tarda. La novetatd’aquest any va ser la sessió de cloenda,presidida pel Sr. Ramon Vilaseca, directorgeneral d’Universitats de la Generalitat deCatalunya, i en què es va parlar de la for-mació d’Economia i Empresa dins l’Es-pai Europeu d’Ensenyament Superior.

Les sessions celebrades a Barcelona esvan estructurar en cinc grans eixos. Enprimer lloc els recursos financers necessa-ris per garantir el creixement de l’econo-mia, àmbit en què es va debatre sobre el

finançament de l’economia catalana iels canvis en el sistema actual, el finança-ment de les infraestructures i la partici-pació del capital privat, i el finançamentempresarial a mig i llarg termini.

En el debat dels aspectes estructurals del’economia i la societat, es van tractartemes com el tipus de model productiuper als propers anys, els requerimentsd’immigració, l’envelliment demogrà-fic i la protecció social i sanitària, elcomerç i la compatibilitat entre flexi-bilitat, competitivitat i cohesió social.

També es va parlar sobre els vectors delconeixement de la societat, abordant laimportància de la ciència i la tecnolo-gia com a motors econòmics, la for-mació professional i el seu paper a lasocietat, i l’ensenyament universitarien l’àmbit de l’economia a l’espaieuropeu.

La gestió i la fiscalitat en sentit ampli, va serun altre tema candent, es van contemplartemàtiques com les mesures fiscals perincentivar l’economia, les darreresnovetats en les Normes Internacionalsde Comptabilitat (NIC), i la transparèn-cia financera i el control d’eficiència alsector públic.

Per últim, es va abordar el debat del ves-sant internacional de l’economia, on es vanabordar aspectes com la internacionalit-zació de l’empresa, la marca com actiuintangible clau, i les estratègies per ver-tebrar un Arc Mediterrani sostingut iconsensuat.

En dies previs es van celebrar sessions ales seus territorials del Col·legi a Girona,Tarragona i Lleida per parlar dels reptes ioportunitats del turisme, de l’habitat-ge i dels factors de localització de lesempreses amb contingut tecnològic.

Sopar dels Economistes

Un any més, la Fontana de l’Eixample vaser l’escenari de celebració del Sopar delsEconomistes, que va comptar amb lapresència del secretari general d’Indústria,Joan Trullén, i de diverses personalitatsrepresentats de la vida econòmica catalana.

L’acte va iniciar-se amb el lliurament d’insíg-nies als col·legiats amb 25 anys de vinculacióal CEC. Posteriorment el Sr. Rafael Termesva ser nomenat col·legiat d’Honor del Col·legid’Economistes de Catalunya, els economistesSr. Francesc Granell i Sr. Guillem LópezCasasnovas van ser nomenats Col·legiats deMèrit, guardons que van ser lliurats pel degàdel Col·legi, l’Il·ltre. Sr. Jordi Conejos.

A continuació, es van lliurar els PremisJoan Sardà Dexeus de la Revista Econòmicade Catalunya. El Sr. Jordi Nadal va recollirel guardó en la categoria de millor llibred’economia per la seva obra “Atlas de laindustrialización de España 1750-2000”, i elSr. Albert Closas, periodista i director del

programa “Valor afegit” de TV3, va recollirel premi a la trajectòria professional.

Finalment, va tenir lloc el lliurament de latercera edició dels Premis de Reconeixe-ment. El premi a l’economista d’empresa vaser concedit al Sr. Josep Betriu Pi, ambmotiu dels mèrits mostrats com a consellerdelegat i accionista del Grupo LASEM, inte-grat per un conjunt d’empreses industrials icomercials que operen en el sector químic,agroalimentari i de l’alimentació, impulsantla seva expansió i internacionalització comtambé la incorporació de noves tecnologies,la millora en l’organització i la seva sensibi-litat en temes socials i mediambientals.El Sr. Oriol Guilera, de BCN Auditores SL,va recollir el premi al projecte més inno-vador de despatxos professionals per lacreació del Departament de Cooperació alDesenvolupament.El premi al millor currículum universitariva ser concedit, ex aequo, a la Sr. EvaBacardit Alsina, llicenciada per la Facul-

tat de Ciències Econòmiques i Empresa-rials de la Universitat de Barcelona; a laSra. Cristina Rubio Corral, llicenciadaper la Universitat Autònoma de Barcelona;a la Sra. Neus Congost Güell, llicenciadaper la Facultat de Ciències Econòmiques iempresarials de la Universitat de Girona;al Sr. Francesc Teixidó Busto llicenciatper la Facultat de Dret i Economia de laUniversitat de Lleida; al Sr. Luís CórdobaMoreno, llicenciat per la Facultat deCiències Econòmiques i Empresarials dela Universitat Rovira i Virgili; al Sr. MiquelÀngel Serra Duran, llicenciat per laFacultat de Ciències Econòmiques de laUniversitat Pompeu Fabra; al Sr. Joan Lli-bre Dalmau, llicenciat per la Facultat deCiències Econòmiques d’ESADE i al Sr.Ismael Castellà Clerch, llicenciat per laFacultat de Ciències Econòmiques iEmpresarials de la Universitat Oberta deCatalunya.

Ivonne ArañóInter Mèdia GdC

El miracle de la realització de la Jornada dels EconomistesCada any en el mes de novembre, des de fa nou anys, es produeix un petit miracle, la celebra-ció, amb gran èxit, de la Jornada i del sopar dels Economistes en el qual s’intenta premiar a per-sones que ajuden a dignificar la nostra professió.

El fet que el disseny de la totalitat d’activitats que s’aborden aquest dia sigui fruit d’una reflexióque va abordar fa nou anys la Junta de Govern –presidida per Andreu Morillas, s’hagi concretati consolidat durant el mandat de Valentí Pich i ha pres nous i profunds rumbs amb l’actual degàJordi Conejos–, es mantingui i es repeteixi gairebé inalterable tots els anys, és un gran encert, iaixí ho han valorat els nostres col·legiats (segons el resultat de l’enquesta realitzada el dia de laJornada, els assistents han valorat molt positivament l’organització, els temes tractats i elsponents) i fins i tot molts altres col·lectius professionals i institucions, que intenten imitar-la.

El fet que en una sola Jornada podem gaudir d’una reflexió (que va del discurs més teòric a l’histò-ric, personal o “divertiment”) per part d’un economista de primer nivell i successivament poderparticipar en un dels 16 tallers de temes o especialitats professionals d’allò més divers, entorn aun títol comú; així com contactar amb els companys de professió, saludar a polítics i empresaris,intercanviar targes o iniciar contactes amb possibles clients, conèixer personalment als directors iperiodistes dels principals mitjans de comunicació econòmics, és quelcom que la majoria dels queparticipem valorem molt positivament.

Que a l’hora de cursar les nostres invitacions ens responguin amb un sí (excepte comptadesexcepcions en què el seu calendari professional no ho permet) la gran majoria de ponents, polí-tics i periodistes, ens produeix una enorme i grata sorpresa, acostuma a succeir també quealguns especialistes en els diferents temes se senten una mica ofesos per no haver comptatamb ells com a ponents de la Jornada o simplement ens suggereixen que els tinguem en comp-te en el futur; aquests comentaris es produeixen també sense acritud i, tot i que és obvi que ésimpossible comptar amb tots els especialistes, això no ha provocat rebuig ni crítiques irrepara-bles en la institució. És com si de sobte tot el nostre entorn s’hagués transformat en una socie-tat madura, comprensiva i tolerant, això és part del miracle del qual parlava al principi.

D’altra banda he de constatar que en l’organització dels actes que se succeeixen aquest dia hiparticipen una llarga llista de persones (algunes d’elles representants d’institucions i empreses,membres de la Junta de Govern, vicepresidents de comissions, responsables de grups de treball,empresaris representants d’organitzacions empresarials i institucions, polítics, etc) uns assumei-xen el paper d’impulsors, altres com a coordinadors es responsabilitzen de proposar als especia-listes que participen en cada taller, altres participen en l’elaboració de la nota d’opinió sobre eltema marc de la Jornada, altres en la decisió dels diferents premis que es lliuren en el Sopar delsEconomistes, però per sota de tots aquests mecanismes i persones hi ha una petita organitzacióintegrada pel personal administratiu del Col·legi que, amb una dedicació molt professional,mimen i cuiden a cadascuna de les persones que participa en aquest dia. No es contracta, per tant,cap organització ni personal aliè especialista en l’organització d’aquesta classe d’esdevenimentsi, tot i això, tothom confesa que té el seu encant i que ho prefereixen així. I el petit miracle és quesembla organitzat per professionals en aquesta classe d’esdeveniments.

Per últim voldria agrair a aquelles persones del nostre col·lectiu que d’alguna manera des del seuinici van captar l’ànima d’allò que tractàvem de fer i ens han recolzat sense fisures, conscientsque la Jornada i els seus esdeveniments no pretenen anar més enllà d’un simple acte en quècompartir la professió. Si algú, algun dia, s’adreça a vosaltres i us manifesta que la Jornada noserveix per canviar el món ni per millorar l’economia, doneu-li la raó, els nostres objectius sónmenors, però no per això menys dignes i vàlids.

Deixar parlar lliurement als professionals, siguin teòrics o empresaris, siguin d’aquí o d’allà, profes-sors, catedràtics o alumnes, famosos o desconeguts, directors generals o simples treballadors, assa-lariats, per compte propi o aliè.... en un entorn altament qualificat ens omple d’orgull i satisfacció,fins i tot és possible que el balanç d’aquest dia es resumeixi en quelcom tan insignificant com això:M’ha servit per reflexionar sobre un aspecte de l’economia que estava dins o fora delmeu àmbit d’especialització professional i m’ha permès saludar i compartir uns minutsamb algú que, tot i el pas dels anys, segueix essent un amic... i això en la societat enla qual vivim pot ser part del miracle.Fins la nostra propera cita.

Rosa CavaSecretària general del Col·legi d’Economistes de Catalunya

L’economia catalana:què cal fer?

La Junta de Govern del Col·legi d’Economistes de Catalunyavol fer públic el següent:

En l’actualitat s’han intensificat les tendències econòmi-ques dels darrers anys, cosa que exigeix continuar eldebat sobre el model de futur que volem per a Catalunya,però, sobretot, obliga a iniciar sense cap dilació actua-cions concretes i imaginatives.

Més que mai, és urgent assentar les bases per edificar unveritable model de futur consensuat i clarament definit, ical establir una estratègia de llarg termini, que posi l’èm-fasi sobre uns factors de creixement sòlids i sostenibles.

La Jornada dels Economistes 2004 pretén aportar refle-xions en els temes més fonamentals, que ajudin a dis-senyar un model econòmic de futur per a Catalunyaque sigui exitós.

Reflexions sobre el futur de Catalunya:debat i, sobretot,actuacionsFa un temps es va encetar a Catalunyaun debat sobre el model econòmic delPrincipat i, molt específicament, sobre elmodel de desenvolupament que caliaimpulsar cara els propers anys. Aquestdebat estava liderat per diverses instàn-cies de la nostra societat civil. ElCol·legi d’Economistes de Catalunyava participar activament en el debat,i hi va aportar importants esforços iiniciatives. Bona mostra d’això és eldocument titulat “Un nou model defutur per a Catalunya. Reflexions i pro-postes del Col·legi d’Economistes deCatalunya”, elaborat amb la participa-ció de 40 economistes experts en dife-rents matèries durant la primavera del’any 2002.

La Junta de Govern del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya creu queen l’actualitat s’han intensificat lestendències econòmiques internacio-nals que s’apuntaven fa dos anys,amb una major globalització de mercatsi internacionalització de l’activitat pro-ductiva, un impuls dels processos dedeslocalització, i una Unió Europea i unaOrganització Mundial de Comerçampliades significativament. Aquestnou panorama exigeix, lògicament,continuar aprofundint en el debat,però, sobretot, obliga a iniciar sensecap dilació actuacions concretes iimaginatives. En aquesta tessituras’han d’evitar reflexions que alimentenun debat intern massa local, que noporta enlloc i que ens allunya de la rea-litat que ens envolta. És ben cert que calreclamar allò que és just, però no es potperdre tot el temps ajornant actuacionsimprescindibles amb discussions i dis-cursos estèrils. En el debat es fa neces-sari saber separar clarament elplantejament polític del plantejamenteconòmic, i donar a cadascun d’ells elseu veritable protagonisme.

Actualment, és més urgent que maiassentar les bases que permetin edi-ficar un veritable model de futur,que estigui clarament i ben definit.Ja no valen les excuses, ara s’han d’es-

Document de reflexió de la Junta de Govern amb motiude la Jornada dels Economistes2004Com en anteriors edicions, amb motiu de la celebració de la Jornada, la Junta deGovern va fer públic un document de reflexió en relació al lema de la Jornada “L’eco-nomia catalana¨què cal fer?

Per a la redacció d’aquest document la Junta de Govern del Col·legi va comptar, a mésde l’opinió dels coordinadors de la Jornada dels Economistes d’enguany, amb lacol·laboració conjunta de col·legiats de reconegut prestigi i coneixedors d’aquest tema,que ens varen assessorar sobre els principals aspectes que hauria d’integrar aquestdocument. Aquest comitè, presidit pel degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Sr.Jordi Conejos, l’integraren: Sr. Antonio Argandoña, Sr. Pere Botet, Sr. Joan Canals, Sr.Jordi Gual, Sr. Jordi Malapeira, Sr. Martí Parellada, Sr. Joan Ràfols, Sr. Joaquín Trigo. ElSr. Àngel Hermosilla, responsable de la secretaria econòmica del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya, va actuar com a secretari i ponent.

de futur realistes i assolibles. Paral·lela-ment, és important crear una cultu-ra a la societat civil catalanaencaminada a valorar la importàn-cia que té l’aportació que tots icadascun dels ciutadans pugui ferdes de les seves posicions indivi-duals, sobre la base de sumar esforçosi impulsar la cooperació. En tot l’ante-rior el sector públic ha de ser capaçde donar exemple, liderant la socie-tat civil i econòmica i modificant laseva pròpia cultura sempre quesigui necessari.

Com ha fet fins el moment, el Col·legid’Economistes de Catalunya, i elseconomistes en general, s’oferei-xen a la nostra societat, i en parti-cular als polítics i a les institucionscivils, per ajudar a tirar endavantun nou projecte econòmic, queimpulsi els fonaments per generar unpaís més productiu, més competitiu i,en definitiva, més desenvolupat i sos-tenible.

D’acord amb l’anterior, la Junta deGovern del Col·legi d’Economistes deCatalunya desitja que la Jornada delsEconomistes 2004 animi el debataporti idees, instruments i que ajudin aprendre les decisions més adequadesper tal de dissenyar un model de futurdurador.

tablir les fites que desitgem assolir itraçar el camí que ens porti a situar-nosen el nou context internacional. Calestablir una estratègia de llarg ter-mini, que posi l’èmfasi sobre la base degarantir uns factors de creixement sòlidsi amb l’objectiu de dinamitzar unsaspectes estructurals i de coneixement,que tenen la innovació i el capital humàcom a vectors bàsics. Catalunya necessi-ta un creixement de qualitat i d’acordamb uns objectius clars, que no passin,ineludiblement, per créixer a qualsevolpreu. Aquest creixement ha de ser sos-tenible i no ha de malbaratar els recur-sos disponibles. D’altra banda, ésfonamental plantejar-se la necessitatde mesurar permanentment elmodel que es vagi configurant ambuna sèrie de paràmetres socioeconò-mics que siguin imparcials, que per-metin avaluar els avenços i, el mésimportant, que siguin capaços de cons-cienciar la societat catalana sobre el seucomportament i sobre tot allò que esvagi assolint.

Els factors de creixements han de pivo-tar, prioritàriament, sobre l’atenció alsistema de finançament de Catalunya,la resposta a les deficiències d’infraes-tructures, l’actuació en matèria de refor-mes estructurals, la millora de la gestióen empreses i de la governança en lafunció pública, la incorporació real i

massiva de les noves tecnologies d’in-formació i comunicació, i l’avenç en elcapital humà i en la capacitat emprene-dora de la societat, tenint present que lacompetitivitat del nostre teixit econòmicpassa, principalment, per millorar la pro-ductivitat, repte capdal en el present ien el futur.

Com mai a la seva història Catalunyadisposa d’un important talent humàlocal i d’una elevada capacitat d’atreurel’existent a l’exterior, cosa que permetser optimistes sobre les bases en quèassentar el nostre model futur, el qualha de caracteritzar-se per l’excel·lència.A més, el teixit econòmic i empresarialha d’adaptar-se eficientment a l’entornque l’envolta, tal i com ho ha sabut feren moments passats.

L’assoliment d’aquestes fites exigeixel redreçament de moltes inèrcies irequereix la col·laboració i l’actua-ció de totes i cadascuna de les partsque integren la nostra societat civil.El compromís social de totes les institu-cions és imprescindible, sense obviar,lògicament, les competències i les res-ponsabilitats particulars d’elles a l’horade prendre les decisions unilaterals mésoportunes. Això significa debat, objec-tius comuns, consens i pacte de les for-ces econòmiques i socials deCatalunya, sobre la base de propostes

• Informació de concessionaris que ofereixen un tracte preferent als col·legiats

• Informació de preus, ofertes, catàlegs, etc.

• Valoració orientativa del vehicle de segona mà

• Contractació de l’assegurança

• Finançament en la compra

Serveisd’AssegurancesCol·laboració

GGDDSSCorreduría de Seguros

Informació:Col·legi d’Economistes de Catalunya Eli Masip (Tel. 934 16 16 04 Fax: 934 16 00 61) cec@coleconomistes.com

El cotxe al millor preu i amb la millor assegurança

L’empresa té els mitjans de finançamentadients?

Coordinador: Sr. Josep Molins, economista expert en temes financers

L’objecte de la sessió era debatre si el sis-tema financer posa a disposició de lesempreses els mitjans de finançament queaquestes necessiten en especial pel que fareferència al finançament a llarg termini.

La primera conclusió a què es va arribarés que avui les empreses disposen d’unamplíssim ventall d’instruments financersamb què trobar solució per a totes lesseves necessitats. Certament alguns d’a-quests instruments com per exemple lasocietat de garantia recíproca de Cata-lunya, fa poc temps que existeixen is’han de consolidar. Altres com els crè-dits participatius estan molt poc desen-volupats i convindria impulsar-los ifinalment hi ha instruments com pelcapital risc en què s’aprecia un certdesencaixonament entre allò que oferei-xen les entitats que s’hi dediquen i allòque demanen les empreses, especial-ment de les PIME. Amb tot però, l’oferta

s’ha ampliat i diversificat considerable-ment en els darrers anys i això evident-ment és molt positiu.

Per altra banda es constata que no faltaliquiditat en el sistema financer i que lesnecessitats del sector empresarial a nivellgeneral han estat suficientment atesesmalgrat la forta dedicació del crèdit en elsdarrers anys al finançament de l’habitatge.I no obstant les enquestes posen de mani-fest que hi ha entre les PIME, especial-ment entre les de més petita dimensió

l’opinió generalitzada que l’accés alfinançament a mig i llarg termini, en lesseves diferents modalitats, continua essentmassa difícil, malgrat que es reconeix elsprogressos que darrerament hi ha haguten aquest aspecte.

Sembla clar a més que aquesta problemà-tica es pot veure agreujada per l’entradaen vigor de Basilea 2 que com és sabutexigirà a la banca més discriminació en laseva política de crèdit en funció delrating de cada client. Això fa imprescindi-ble d’una banda un gran esforç per pro-fessionalitzar la gestió financera de lesPIME així com la de les pròpies entitats decrèdit que haurien de prestar més atenció

a aspectes com l’anàlisi dels negocis i l’as-sessorament al client.

Finalment es constata que el sector públicté un paper important a jugar en aquestcamp no per substituir a les entitats pri-vades sinó per complementar la seva acti-vitat tant en matèria de crèdits directesper facilitar l’adaptació de les empreses alnou entorn econòmic, com en matèria decrèdits de mediació, especialment impor-tants per a les PIME . Però a més semblaclar que la seva actuació s’ha d’estendretambé als crèdits participatius, que són uninstrument molt adequat pel finançamentde projectes de creixement i al sector delcapital risc per ampliar l’oferta de fons adisposició de sectors considerats estratè-gics i d’empreses en fase inicial de desen-volupament.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Andreu Morillas, secretari de Promoció

Econòmica de la Generalitat de Catalunya,com a president, el Sr. Josep Ayala, con-seller delegat de l’Institut Català deFinances, el Sr. Josep González, presi-dent de Pimec Petita i Mitjana Empresade Catalunya, el Sr. Joan M. Nin, conse-ller delegat del Banc de Sabadell, el Sr.Feliu Formosa, director general adjuntde Caixa d’Estalvis de Manresa, el Sr.Josep Maria Serra, conseller i directorfinancer de Ficosa, com a ponents i el Sr.Josep Antich, director de La Vanguardiacom a moderador.

Sessions de treball de la Jornada dels Economistes 2004La Jornada dels Economistes d’enguany la configuren 20 sessions de treball,17 que es van celebrar a Barcelona el dia 11 de novembre, i 3, uns dies abansde la Jornada de Barcelona a les seus territorials del Col·legi, organitzadesconjuntament amb les facultats d’econòmiques de Girona, Lleida i Tarragona.

1

La internacionalitzacióde l’empresa: una aposta de futur

Coordinador: Sr. Joan Canals, conseller delegat de Pulligan Internacional

Es va evidenciar en la sessió de treballque el gran repte de les empreses catala-nes és el d’estar presents en aquest mer-cat global que s’està generant de formaimparable i irreversible.

Les empreses han de fixar-se com aobjectiu prioritari exportar els seusproductes i serveis, però a fi i efecteque això sigui més efectiu i permanenthan de tenir presència física en elspaïsos que considerin objectiu estratè-gic, ja sigui mitjançant instal·lacionscomercials, industrials, de distribucióo logístiques.

Per a moltes empreses de sectors manu-facturers, aquest procés pot a més fer-les

més competitives en la mesura que elsprocessos industrials amb més aportacióde factor laboral els puguin reubicar enpaïsos de costos laborals inferiors alseuropeus.

Es va evidenciar també la importància detenir marques globals potents, reconegu-des en vàries regions del món, com a ins-trument de permanència en els mercats ide resistir a les ofertes que provenen delspaïsos en vies de desenvolupament i enespecial de Xina.

Tot això, a més emmarcat dins d’una cul-tura d’innovació permanent que han detenir les nostres empreses per fer-se fortesen el mercat glogal. Innovació en produc-tes, processos, tecnologia, màrqueting,sistemes de distribució, etc.

Del desenvolupament de la sessió es vandesprendre les següents línies mestresd’actuació per al futur immediat:1. Fomentar en el si de l’empresa una

autèntica cultura de la innovació2. Crear i difondre marques per als nostres

productes i serveis de caràcter mundial3. Aprofitar els avantatges que altres paï-

sos ens puguin oferir en el cost delsdiferents factors de la producció.

L’exposició feta pel Sr. Antoni Olivella,conseller delegat d’Indo, SA, el Sr. PereRelats, administrador de Relats, SA, i elSr. Xavier Torra, director general deSimón Holding, com a panelistes, vaposar de relleu com en camps diferents espot tenir èxit en el mercat global, a travésde la innovació, de fabricar en diversospaïsos i de disposar de xarxes comercialsen molts altres, i tot això sota el paraigüesd’una marca única, que potencia i generala imatge país que tant necessitem.

En aquesta sessió la Sra. Elena Giráldez,professora de Política Econòmica Estruc-tura Mundial de la Universitat de Barcelo-na, va fer la ponència introductòria, el Sr.Xavier Vidal Folch, d’El País, va actuarcom a moderador i, la Sra. M. TeresaCosta, secretària d’Indústria i Energia de laGeneralitat de Catalunya, com a presidenta.

Model productiu.Quin ha de ser? Quin pot ser el model productiu per als propersanys?

Coordinador: Sr. Ferran Lemus, conseller delegatd’Highgrowth

En el decurs de la sessió: Model produc-tiu. Què cal fer?, els diferents ponents vanposar de manifest una sèrie d’apreciacionscomunes respecte de les accions necessà-ries per tal que el nostre model productiuassoleixi uns nivells de competitivitat queel situïn entre les economies capdavante-res d’Europa. En aquest sentit i a partir del’aprofitament de les potencialitats actuals,es va posar de manifest la necessitatd’augmentar la dimensió de les nostresempreses per tal de poder fer front alsreptes plantejats per la globalització a lavegada que cal adequar els nivells de for-mació de les persones a els estàndards dela UE-15. Els ponents van coincidir en lanecessitat de potenciar els sectors genera-dors d’un major valor afegit prestant unaespecial atenció a les polítiques d’I+D+I ia l’adequació de les infraestructures.

Els ponents van fer aportacions concretesrespecte els sectors de la seva competèn-cia. Així, el Sr. Antoni Esteve, consellerdelegat de Laboratoris Esteve, va posar demanifest la creixent concentració del sec-tor farmàcia a escala global i la possibilitatque des d’empreses de grandària mitjanaben gestionades i amb la utilització de lesnoves tecnologies es pugui desenvoluparun model d’I+D+I a la indústria capaç decompetir i ser fins i tot més eficient que elde les grans corporacions.

El Sr. Jaume Sodupe, delegat d’Iberdrolaa Catalunya i conseller de diverses societatsde Tecnologies de la Informació i Comuni-cació, va fer palesa la decisiva presènciaque Catalunya té en aquest moment en elsector energètic espanyol i les possibilitatsque això planteja, a la vegada que va res-saltar la importància de les energies alter-natives, el seu potencial de creixement a

2

3

Catalunya,(molt per sota de la mitjana de laresta de l’Estat) i la seva important contri-bució a la creació de llocs de treball, aldesenvolupament de projectes d’I+D i ala millora del mediambient.

El Sr. Carles Kinder, conseller delegat deGTD Ingeniería de Sistemas y Software, varessaltar la importància del sectoraeronàutic com a generador de valor afe-git i creador d’un entorn propici per laindústria del software i l’electrònica i lespossibilitats existents a Catalunya de reo-rientar determinats sectors industrials, ex.auxiliar del automòbil cap aquest sector.

Per últim el president de la taula Sr.Antoni Pont, president de Borges, vadimensionar la importància del sector ali-mentació a Catalunya i ens va fer partí-cips del model de creixement de la sevaempresa, fortament internacionalitzada iespecialitzada.

A tall de conclusió global de les dife-rents ponències es podrien formularles següents propostes:

– Cal augmentar la talla de les empresescatalanes per fer front a la globalització.

En aquest sentit es proposa una políticaactiva afavoridora de les concentracionsempresarial en diferents nivells comp-tant amb el suport de línies de préstec allarg termini i instruments de CapitalRisc adequats.

– Cal desenvolupar polítiques d’I+D+Iconcertades amb els sectors que les pro-picien des d’una aproximació pragmàti-ca i possibilista. En aquest sentit elsector farmàcia i el sector energia podenarribar a jugar un paper motor, junta-ment amb una aposta decidida en elsector aeronàutic que impliqui, si l’opor-tunitat sorgeix, la compra d’actiusestratègics.

– Cal fomentar el model d’internacionalit-zació empresarial desenvolupat perdeterminats grups catalans com unexemple a seguir.

– És fonamental adequar de forma immedia-ta l’oferta educativa i el desenvolupamentd’infraestructures per tal d’acostar-nos a lamitjana de la Europa dels 15.

Va moderar la sessió el Sr. Antonio Fran-co, director d’El Periodico.

Ciència i innovació: què cal fer?

Coordinador: Sr. Xavier López, director general de la Fundació ASCAMM

La sessió va partir de la idea que Catalunyaha de canviar, en pocs anys, el seu modelde creixement econòmic i que s’ha de feruna veritable aposta, coherent, coordina-da, estable en els temps i que involucri atots els agents implicats, per una societat iun model econòmic oberts i basats en elconeixement i en la innovació.

El punt de partida, però, no és el mésfavorable, ja que, en general, es detectendèficits importants en els principals agentsdel sistema. Així, l’Administració catalana,històricament, no ha prioritzat la innova-ció tecnològica com a motor de la com-petitivitat empresarial, les universitats hantingut evidents dificultats per generarconeixement científic d’alt nivell i trans-metre’l al seu entorn productiu i moltesempreses encara no han incorporat lainnovació com una de les seves estratè-gies fonamentals.

A través de les diferents intervencions id’entre les mesures apuntades amb unaaplicabilitat més a curt termini, podendestacar-se les adreçades a:– Potenciar els agents intermedis (Centres

Tecnològics, Parcs Científics i altres)com instruments bàsics de la comunica-ció activa entre les unitats de generacióde coneixement científic i les empreses.Aquestes organitzacions són les quemillor preparades estan per, a partir deconeixement científic, generar tecnolo-gia i respondre a les necessitats de lesempreses, estenent l’activitat innovativaa un número creixent de PIME.

– Incentivar les empreses per tal que utilit-zin els serveis d’aquestes organitzacions.Aquesta interacció empreses/agents

4

intermedis, a banda de facilitar el desen-volupament de projectes i iniciativesconcretes en l’àmbit de la innovació,potenciarà, sens dubte la creació d’unamajor cultura innovadora en les empre-ses catalanes. S’ha de facilitar també,sobre tot a les PIME, els instruments ade-quats per tal que puguin gestionar i sis-tematitzar la seva activitat innovadora.

– Potenciar també la cultura emprenedoraa les universitats, implicant-la de mane-ra més intensa en la valorització delconeixement generat i en la seva explo-tació comercial.

En les diferents intervencions, també esvan apuntar altres idees i propostes quecal destacar i que poden resumir-se en elssegüents punts:– S’ha d’aconseguir que el discurs polític,

que ja existeix, sobre la importància dela innovació tecnològica, sigui un discurspermanent, no depenent de factors con-junturals i que es concreti en polítiques idotacions pressupostàries adequades.

– Un altre factor primordial és la millorade la coordinació entre els diferentsagents del sistema, que passa per unmajor coneixement de la realitat, capaci-tats i objectius de cadascun i la més efi-cient coordinació de les polítiques

regionals, estatals i supranacionals.– S’ha de fugir de polítiques selectives,

poc reflexionades i en alguns casosbasades en el factor “moda”, que apos-ten per determinats sectors, sense teniren consideració la realitat industrial delnostre país.

– Al mateix temps, però, s’ha de potenciarla massa crítica de determinats organis-mes de recerca i d’innovació, per tal queparticipin en igualtat de condicions enels programes i iniciatives internacio-nals, motoritzant la participació d’em-preses catalanes.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Joan Mulet, director general de la Fun-dació COTEC, el Sr. Iñigo Segura, direc-tor general de la Federació Espanyolad’Entitats d’Innovació i Tecnologia(FEDIT), el Sr. Màrius Rubiralta, directordel Parc Científic de Barcelona, i el Sr.Domènec Fernández, director tècnicindustrial, en qualitat de ponents, el Sr.Salvador Aragonés, d’Europa Press, coma moderador i, l’Hble. Sr. Josep M. Rañé,conseller de Treball i Indústria de la Gene-ralitat de Catalunya, com a president.

Mesures fiscals per incentivar l’economia

Coordinador: Sr. Josep M. Cid, economista assessorfiscal

A. Problemática actual

Excepte en les comunitats forals, en laresta del territori nacional, les normes fis-cals que regulen i influeixen en l’econo-mia emanen bàsicament de l’Estat i lescomunitats autònomes gairebé tenen cer-tes competències normatives. La coordi-nació entre les dues administracionspúbliques és bàsica per garantir un desen-volupament de l’activitat econòmica.

Entre les mesures fiscals que es preveuenprendre pel Govern actual, està la reduc-ció d’incentius fiscals a les persones físi-ques i un manteniment dels que existienper a les empreses, per la qual cosa si pas-sem temps de certa crisi, potser fóra con-venient o bé un increment dels incentiusfiscals, o bé una reducció dels tipus impo-sitius per incentivar l’economia del país.

B. Mesures a prendre a curt termini

Per millorar l’economia general en lasituació actual de certa crisi, es podrienprendre les següents mesures:– Una reducció dels tipus impositius de

l’impost sobre beneficis de les empre-ses, per animar la inversió tant internacom externa amb la creació d’empresesen el nostre país i evitar la deslocalitza-ció a altres països.

– Mantenir i aprovar incentius fiscals tanta les empreses com als particulars, peròque no siguin complexos perquè s’ente-nen poc i l’èxit és baix i amb requisitsno excessivament rígids com passa encertes deduccions.

– Per part de les comunitats autònomes,avançar en la reducció d’impostos sobre

5

el patrimoni i les herències que és lalínia general que se segueix i tenir curadels aspectes de recaptació.

C. Altres aspectes interessants de la sessió

Hem de destacar que en aquesta sessió esdesitjava tenir diferents punts de vista. Del’Administració central, va participar el Sr.Javier Burgos, secretari general d’Hi-senda del Ministeri d’Hisenda, que a lavegada va actuar com a president, ambuna visió global de les mesures fiscals,que anunciés per al 2005 un minvamentsubstancial dels ingressos públics perimpostos i alhora un increment delsincentius fiscals en l’Impost de societats.

De part de la Generalitat de Catalunya, elSr. Martí Carnicer, secretari generald’Economia i Finances de la Generalitatde Catalunya, va destacar la poca capaci-tat normativa per regular els impostos i lasituació actual no permet baixar-los perpoder tenir uns serveis públics adequats.

La representació dels assessors fiscals vacorrespondre al Sr. Valentí Pich, presi-

dent del Registre d’Economistes AssessorsFiscals (REAF), el qual va destacar entrealtres aspectes, la línia general adoptadaper les diferents comunitats autònomesde reduir l’impost de successions i dona-cions, un encariment de l’impost sobretransmissions patrimonials i actes jurídicsdocumentats, un impost de patrimoniuna mica injust ja que les classes altespaguen poc en aquest impost i per aca-bar la conveniència de crear les agènciestributàries en les comunitats autònomesper participar en la gestió i recaptaciódels impostos.

Per últim la representació dels empresa-ris, va correspondre al Sr. Joaquín Trigo,director executiu de Foment del Treball,que va comentar certes mesures fiscalsque afecten a l’activitat empresarial comsón la reducció de les cotitzacions de laSeguretat Social, deducció per creaciód’ocupació, millora de la incapacitat labo-ral transitòria, possibilitat de dotació aprovisions per passius laborals, etc.

En aquesta sessió el Sr. Agustí Sala, de ElPeriódico, va participar com a moderador.

Quin finançament ha de tenir la Generalitatde Catalunya?

Coordinadora: Sra. Núria Bosch, catedràticad’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona

Un dels problemes més rellevants de l’ac-tual sistema de finançament autonòmic ésel repartiment de recursos de caràctergeneral que el sistema comporta entre lesdiferents comunitats autònomes. Es cons-taten importants diferències entre elsrecursos per càpita de les comunitats queno venen justificades per raons econòmi-ques o d’equitat interterritorial, sinó queresponen a criteris arbitraris i que lesdiverses revisions del sistema de finança-ment han intentat sempre garantir l’“statuquo”. Catalunya està especialment perjudi-cada per aquest repartiment de tenir unsrecursos per càpita molt per sota que elsque li correspondrien per la seva capacitatfiscal després, fins i tot, d’aplicar criteris desolidaritat amb la resta de l’Estat.

En els pròxims anys la reforma delfinançament autonòmic hauria de dirigir-se a dues gran àrees: el de l’autonomiafinancera i responsabilitat fiscal i el de l’e-quitat o solidaritat interterritorial. Pel quefa al camp de la responsabilitat fiscal, laGeneralitat hauria de tenir capacitat nor-mativa i participar en tots els impostosestatals pagats a Catalunya. Per tant,s’hauria d’ampliar la cistella d’impostos,donant-hi també cabuda a l’impost desocietats. Així mateix, s’hauria de crearuna Agència Tributària de Catalunya quefos responsable de la gestió, recaptació,liquidació i inspecció de tots els tributsestatals en l’àmbit tributari català, sensperjudici de l’establiment de formes decoordinació i consorciació amb l’AgènciaEstatal d’Administració Tributària.

En el camp de l’equitat o solidaritat inter-territorial, caldria establir un sistema d’ani-vellament entre les comunitats autònomesque fes explícits els fluxos de recursosdestinats a la solidaritat i que responguésa un criteri d’equitat social i políticamentacceptat. Ara bé, una qüestió essencial al’hora de dissenyar un bon sistema desubvencions d’igualació fiscal és el propi

6

grau d’anivellament (igualtat de recursosper habitant o no?). L’anàlisi de païsosfederals on existeixen bons sistemes d’a-nivellament ens diu que l’anivellament noés absolut i, per tant, no hi ha una igual-tat de recursos per habitant després de l’a-nivellament, sinó que el que es garanteixés que els governs subcentrals estiguin encondicions de prestar un nivell similar deserveis, si així ho desitgen, sempre querealitzin un esforç fiscal similar.

És essencial, doncs, pel benestar dels ciuta-dans de Catalunya reformar el sistema actualde finançament de la Generalitat, dotant-lade més recursos i de més capacitat tributà-ria, tant en el camp legislatiu com en el dela gestió. Ha de ser també un sistema soli-dari amb la resta dels territoris de l’Estat,però establint límits a aquesta solidaritat. Elque en definitiva s’ha de garantir és que l’a-portació de recursos que faci la Generalitata la solidaritat, i l’aportació que puguin feraltres comunitats autònomes riques de l’Es-tat, permeti garantir que les comunitatspobres puguin prestar un nivell estàndard,prèviament establert, de serveis públics rea-litzant un esforç fiscal similar a les riques.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Antoni Zabalza, catedràtic d’AnàlisiEconòmica de la Universitat de València ipresident d’Ercros, com a ponent, el Sr. Car-los Monasterio, catedràtic d’HisendaPública de la Universitat d’Oviedo,elSr. Heribert Pedrol, advocat, i el Dr. Ra-mon Tremosa, professor titular de TeoriaEconòmica de la Universitat de Barcelona,en qualitat de panelistes, el Sr. AndreuMissé, d’El País, com a moderador, il’Hble. Sr. Antoni Castells, conseller d’E-conomia i Finances de la Generalitat deCatalunya com a president.

Comptabilitat.Darreres novetats en les NIC

Coordinadora: Sra. Soledad Moya, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona

La informació financera europea es trobaen el moment actual en un procés d’inter-nacionalització. Com és sabut, un delsprincipals problemes en què es troba lainformació financera és, precisament, laseva falta d’homogeneïtat derivada de lacoexistència de diferents models compta-bles, que podríem definir com a locals,que porten a l’elaboració d’estats financersno comparables, ni en contingut ni enmètode. Des d’Europa el que s’ha buscatha estat conseguir, a través de la implanta-ció d’una única regulació comptable inter-nacional, que els estats financers i lainformació comptable de les empreseseuropees sigui comparable i com a conse-qüència d’això que els mercats de capitalssiguin més eficients, objectiu últim del pro-cés d’internacionalització normatiu comp-table. Per tant ens trobem ara en unmoment en què una part dels grups d’em-presa europeus ha d’implantar les NIC demanera obligatòria a partir de 1.1.2005.

En el taller de la Jornada, s’ha analitzat desde diferents punts de vista la implantacióde les NIC en les empreses. Per una bandades d’un punt de vista de caire intern, on

7

es posa de manifest com la nova normati-va afecta a tots els sistemes d’informació icontrol de l’empresa, i per altra banda desd’un punt de vista més extern, en duesvessants, la del consultor i la de l’empresaque es troba amb l’adopció d’aquestesnormes en l’exercici vigent.

Tant en les exposicions dels ponents comen el debat es va concloure que el canvicap a les Normes Internacionals de Comp-tabilitat és ben rebut per part de lesempreses catalanes i que el que cal fer éspreveure el més aviat possible l’impacteque la seva adopció tindrà, no només enla informació financera sinó en el conjuntde l’organització empresarial.

I aquest objectiu es vol aconseguir a par-tir de la implantació a tota Europa del quepodríem anomenar com a Model NIC,que estaria basat en l’adopció per part detots els països europeus de les normesdictades per l’International AccountingStandards Board (IASB), conegudes comInternational Financial Reporting Stan-dards (IFRS) o Normes Internacionalsd’Informació Financera (NIIF).

En aquesta sessió van participar, el Sr.Fernando Peñalva, director del Departa-ment de Comptabilitat i Control de l’IESE,el Sr. Francisco Marín, soci de ChoiceConsultores Asociados, SA, el Sr. JavierMedrano, director del Departament deFiscalitat i Comptabilitat Estatutària deTorrespapel, SA, en qualitat de ponents, elSr. Toni Garganté, de Cinco Días, com amoderador i el Sr. Josep Maria Rovira,director general d’ENDESA a Catalunya,com a president.

Quins són els requeri-ments d’immigració pera l’economia catalana?

Coordinadora: Sra. M. Antònia Monés, directora deProgramació Econòmica de la Generalitat de Catalunya

Catalunya (i el conjunt d’Espanya) hanentrat en una fase de forta immigració, queen el cas de Catalunya no és un fenomendemogràfic nou, excepte pel fet que ara estracta d’immigració estrangera. A la sessióes constata que la immigració és absoluta-ment necessària per a Catalunya, en unvolum aproximat d’un milió de personesen un horitzó de 20 anys, per fer possibleel creixement de l’ocupació, doncs la fortadavallada de la població en edat de treba-llar que es preveu, no permetria ni tantsols mantenir l’ocupació constant, tot i eli-minant l’atur i augmentant fortament lataxa d’activitat, especialment la femenina.

Però a banda de la necessitat, els efecteseconòmics de la immigració són molts imolt importants. Entre ells, es va parlar del’efecte sobre la pròpia demanda de tre-ball, doncs la disponibilitat de mà d’obrabarata, permet fer efectives demandes deserveis personals i d’altres que altrament

no es donarien, alhora que la nova pobla-ció també genera la seva pròpia demanda.Pel que fa als efectes sobre la productivi-tat, per un costat aquesta disponibilitat demà d’obra pot fer rendible el mantenimentd’activitats de poc valor afegit alentint pertant els incentius a la modernització pro-ductiva, fet que es va relacionar també

amb el model de creixement dels darrersanys, i el seu biaix en activitats intensivesen treball com la construcció i el turisme.Però hi ha també un conjunt d’argumentsque permeten pensar en un balanç positiusobre la productivitat: el nivell de forma-ció, més alt que el de la població resident,és una injecció de capital humà i esperitemprenedor, encara que poc aprofitat enla mesura que ocupin llocs d’una qualifi-cació baixa; la disponibilitat de serveispersonals és també un element positiu perla productivitat dels que se’n beneficien.

Però hi ha un problema molt seriós, queés el fort volum de població irregular, mésdel 40% del total, i el paral·lel augment del’economia submergida. A la sessió es vaconstatar que la política de “quotes”, decontractació en origen, atès el volum d’im-migració que es gestiona per aquestes viesés un tant per cent ridícul del volum real,i a més la rigidesa i lentitud del seu fun-

8

cionament són inadequats per les necessi-tats de les empreses. També va ser unàni-me la denúncia de la manca de zel de lainspecció de treball. L’alternativa no estàclara, però certament ha de ser més flexi-ble, i sempre en funció d’accedir a uncontracte de treball. Pel que fa a l’actualreglament a debat, es va valorar com unpas endavant en relació a la política de“cercle pervers” portada fins ara, peròinsuficient, alhora que el seu componentde regularització extraordinària es va con-siderar (com qualsevol regularització) unpegat necessari, però no una solució.

Finalment es va posar de relleu que elsbeneficis de la immigració dependran nosols de ser capaços de regular els fluxosd’una forma equilibrada amb les necessi-tats, alhora que evitar el, fins ara quasiineludible, període d’irregularitat previ,sinó d’una sèrie d’actuacions bàsiques enmatèria d’acollida: idioma, orientació, for-mació, etc. I també de transmetre al con-junt de la població el missatge real: que lapoblació immigrant és indispensable pelbenestar de Catalunya, i per tant intentantevitar que la valoració del fenomen siguiuna qüestió de prejudicis d’un o altresigne, i no un fet objectiu. Altres aspecteseconòmics relacionats amb la immigració,com ara el seu impacte sobre la sostenibi-litat del sistema de pensions, o sobre l’es-tat del benestar en el seu conjunt no ésvan tractar, però ben possiblement lesconclusions un cop més dependran cru-cialment de la capacitat de gestionar ambèxit aquest, que és un dels reptes econò-mics i socials més importants de Catalunyaen aquest començament de segle.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Joaquín Arango, director del Centred’Estudis sobre Migracions i Ciutadaniade l’Institut Universitari Ortega i Gasset,com a ponent, el Sr. Joan Coscubiela,secretari general de CCOO, el Sr. DavidGarrofé, secretari general de CECOT,com a panelistes, el Sr. Vicente Sanchis,director de l’Avui, com a moderador i laSra. Adela Ros, secretària per a la Immi-gració de la Generalitat de Catalunya,com a presidenta.

La marca, un actiu intan-gible clau per a la interna-cionalització de l’empresa

Coordinador: Sr. Miguel Otero, secretari general del’Asociación de Marcas Renombradas Españolas (AMRE)i director Corporatiu de Comunicació i RRII de Chupa Chups, SA

La marca és un actiu intangible de caràcterestratègic per a les empreses, ja que per-met mitjançant un nom i un símbol dife-renciar en la ment dels compradors oconsumidors finals els seus productes oserveis dels de les empreses competidores.

Bàsicament existeixen dues vies perdesenvolupar marques amb èxit: l’orgàni-ca, cosa que significa la creació i la poten-ciació de marques en el si de la pròpiaempresa; i la compra de marques exis-tents a tercers directament o mitjançant lacompra d’altres empreses.

Per a una economia com la de Catalunya,és fonamental que existeixi un nucli signifi-catiu de marques que liderin com a mínima nivell europeu les seves respectives cate-gories de productes o serveis, ja que la sevacompetitivitat depèn d’un avantatge soste-nible en actius intangibles front a la com-petència dels països més desenvolupats i la

creixent competència dels països emergentssobre la base dels seus costos baixos enaltres factors de producció.

El president de la Sessió, Sr. Marcos Ber-nat, vicepresident de Chupa Chups SA, vaexposar que en un mercat de sobreofertacom l’actual, només sobreviuran les

empreses líders, que hauran de disposarbé de les marques més potents o de lesmés “sexys” dins de la seva categoria.

El ponent de la sessió, el professor Sr.Jordi Montaña, catedràtic del departa-ment de direcció de màrqueting d’ESADEva enumerar 10 manaments per construiruna marca global, des d’entendre les simi-lituds i diferències entre mercats i teniruna visió a llarg termini fins a dissenyar béels elements bàsics de la marca i manteniruna estratègia de comunicació integral, hova explicar amb exemples de diversesmarques catalanes ex. Chupa Chups, ColaCao, Codorniu, Freixenent, Indo, LaCaixa, A. Puig i FC Barcelona.

El Sr. Raul Peralba, president de Pos-tioning Systems, es va referir a que elposicionament és una eina clau queaconsegueix mitjançant la generalitzacióde la subjectivitat que el client posi la nos-

9

tra marca en primer lloc de les seves pre-ferències.

El Sr. Jorge Alberto Grosse, directord’Operacions Internacionals de MiguelTorres SA, va resumir les raons bàsiquesde l’èxit d’una marca present en més de130 països, que van des de la tradicciófamiliar i la idèntica presentació interna-cional fins a la innovació i la qualitat delsproductes.

El Sr. Ferran Soriano, vicepresidenteconòmic del Futbol Club Barcelona, vaexposar que la seva entitat és fonamental-ment una institució esportiva amb senti-ments lligats a Barcelona i Catalunya, peròtambé una marca esportiva lligada al fut-bol, i els mercats de futur de qual prove-nen d’Àsia i EUA.

El Sr. Josep Orihuel, delegat d’Expan-sión a Catalunya, va moderar un col·loquiamb els assistents, bàsicament un públicjove i interessat pel tema.

La principal conclusió és com va expo-sar el Sr. Marcos Bernat, que el temade la sessió planteja un desafiament clauper a la competitivitat de les economiescatalana i espanyola, que ha de serobjecte de conscienciació i de suport perpart de les administracions públiques,dels mitjans de comunicació i del propimón empresarial.

Tecnologia i coneixement com a motors de l’economia

Coordinador: Sr. Juanjo Rodríguez, director de DuplexMarketing

La sessió 10, “Tecnologia i coneixementcom a motors de l’economia”, va intentarindagar en el paper que aquests elementstenen en el desenvolupament de l’econo-mia catalana. Es va analitzar, d’una banda,l’estat actual de desenvolupament deCatalunya en aquestes matèries, a travésde diversos indicadors i estudis recents,com el dut a terme per la UOC. I per altrabanda, les diferents polítiques que podenfomentar l’avenç, amb èmfasi en la políti-ca de clústers: quina ha estat la seva histò-ria, com es veuen en l’actualitat, i comhan d’evolucionar. La conclusió va ser queCatalunya és una economia poc oberta al’exterior, amb poca capacitat d’innovació,i amb increments de productivitat signifi-cativament per sota de la mitjana espanyolaen els últims anys.

Tres mesures a adoptar:– Enfortir la inversió en I+D com a font

fonamental de competitivitat– Recuperar increments de productivitat,

almenys, del mateix nivell que altresregions líders

– Evolucionar des d’un enfocament refle-xiu (anàlisi) a un enfocament pràctic(execució), liderat pel sector privat, isecundat pel sector públic.

En aquest esforç poden jugar un paperimportant els parcs tecnològics, com es vaveure en l’exposició referida als parcs tec-nològics del País Basc. Però sobretot, ha

de ser la iniciativa privada, tot assumintriscos i volcant-se cap a l’exterior, la quelideri el procés.

D’altra banda, no va quedar clar si exis-teixen sectors en concret on Catalunyahagi d’especialitzar-se, de fet, els assis-tents van primar sectors com el disseny ol’educació abans que la tecnologia.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Miquel Barceló, diputat en el Parla-ment i president de la Societat 22@bcn,el Sr. Mauri Lazkano, president de laXarxa de parcs Tecnològics del PaisBasc, el Sr. Xavier Marcet, director deComunicació, Màrqueting i Promociódel Fòrum 2004, el Sr. Jordi Vilaseca,director dels Estudis d’Economia iEmpresa de la Universitat Oberta deCatalunya, en qualitat de ponents, laSra. Esther Grávalos, de l’AgenciaEFE, com a moderadora i l’Il·lm. Sr.Joan Trullén, secretari general d’In-dústria del Ministeri d’Indústria, com apresident.

10

El finançament de lesinfraestructures necessà-ries per a Catalunya

Coordinador: Sr. Joan Ignasi Puigdollers,economista expert en temes d’infraestructures

És imprescindible i urgent continuar dotantel país de les infraestructures necessàries.La previsió en l’evolució dels pressupos-tos públics posa de manifest la seva insu-ficiència per atendre aquest volum denecessitats si no participa el sector finan-cer privat en el seu finançament. Els últims anys, els projectes d’infraestruc-tures s’han convertit en àrea de destí dedeterminats capitals. La naturalesa d’a-quests projectes i la predictibilitat enmolts casos dels seus fluxos de fons rela-cionats fan que es converteixin en undestí atractiu per certs capitals. Aquestinterès ha permès desenvolupar produc-tes financers específics pels projectes d’in-fraestructures.

El futur passa per acceptar aquest noumodel de dotació i manteniment de lesinfraestructures que compta amb el sectorprivat per finançar els projectes públics. Catalunya, pel seu propi dinamisme, ésun territori fortament condicionat per lesseves infraestructures, però, al mateixtemps, té una llarga tradició de caràcteremprenedor que l’ha portat a endegarinfraestructures bàsiques desenvolupantformes d’associació público-privades, bémitjançant concessions o a través d’em-preses mixtes. No podem permetre’ns elquedar-nos aturats.

Un altre debat és qui ha de pagar-les, l’ad-ministració o els usuaris, però això no

hauria de ser obstacle per què el país esdotés de les infraestructures que necessi-ta. Cal no oblidar que la pitjor infraestruc-tura no és aquella que cal pagar per fer-laservir, la pitjor és la que no existeix.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Rafael Romero, president de la Cambrade Contractistes d’Obres de Catalunya,com a president, el Sr. Pedro Nueno,professor de l’IESE, com a ponent, el Sr.Salvador Alemany, conseller delegatd’Abertis Infraestructures SA, i el Sr.Alfredo Zamarriego, vicepresident deMorgan Stanley Transport & Infrastructu-re Group, com a panelistes. El Sr. Sebas-tià Vivas, del Dossier Econòmic, vaparticipar com a moderador.

Estratègies compartides per vertebrar l’ArcMediterrani

Coordinador: Sr. Albert Roca, director del Departament d’Estudis de Pimec Petita i MitjanaEmpresa de Catalunya

En l’actual marc polític i econòmic pre-sidit per l’ampliació de la UE, la globa-lització dels mercats i la necessitatd’estrènyer relacions amb el sud de lamediterrània, el creixement sostingut deles economies que conformen el territo-ri de l’Arc Mediterrani ha de basar-se enaliances i cooperació i no en estratègiesde competència interregional que en unaltre context menys globalitzat podienno ser tan perjudicials. No obstant, si bés’observa que el debat es troba a unnivell força avançat pel que fa al dia-gnòstic, ens trobem davant d’una mancade consens en les actuacions i, sobretot,de coordinació, en la mesura que lesaccions encaminades a reforçar l’Arc Medi-terrani, s’estan portant a terme de formaaïllada sense una visió global de territori.Des d’aquest punt de vista de cara als pro-pers anys i amb l’objectiu de situar l’ArcMediterrani en l’àmbit que li correspondins el context d’aquesta nova Europaampliada, cal avançar en una tripledirecció. En primer lloc, cal establir unmarc de cooperació entre les adminis-tracions i institucions d’aquest àmbitque permeti definir una estratègia terri-torial comuna i superar l’actual situacióde fragmentació de l’espai i de mancade col·laboració entre els agents econò-mics i socials. D’aquesta manera espodrà avançar en la superació de barre-res històriques com la inexistència d’un

planejament comú en matèria d’infraes-tructures que permeti el desenvolupa-ment del ferrocarril i la consolidació del’activitat portuària com a eixos fona-mentals de vertebració territorial. Final-ment, cal impulsar un marc favorableper a la cooperació empresarial que

11 12

doni la possibilitat a les empreses delterritori d’establir aliances estratègiquesmés enllà dels intercanvis comercialsque tradicionalment han estat el princi-pal element vertebrador de l’economiade l’Arc Mediterrani. Aquestes aliancess’han de produir en l’àmbit de la inno-vació, la formació i la internacionalitza-ció de les empreses, en un espai, en elqual la petita i mitjana empresa consti-tueix l’espina dorsal del teixit productiui, per tant, calen estratègies compartidesper superar aquesta manca de dimensióempresarial.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Josep Vicenç Boira, catedràtic de laUnviersitat de València, en qualitat deponent, la Sra. Mercè Sala, economista iel Sr. Josep Capó, adjunt a la Presidèn-cia de PIMEM, com a panelistes, el Sr.Ramon Rovira, de TV3 com a moderadori l’Il·lm. Sr. Joaquín Coello, president del’Autoritat Portuària de Barcelona, com apresident.

Nous reptes de la demografia: envelliment i protecciósocial de la dependència

Coordinador: Sr. Guillem López Casasnovas,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra

Noves necessitats socials emergents obli-guen a reorientar l’actuació pública. L’en-velliment de la població, acompanyatd’una millor capacitat funcional és unabona notícia per a tota política que s’o-rienti al benestar de la gent. La millora del’esperança de vida amb bona qualitat és,entre d’altres, un èxit del sistema sanitari:més vida i vida als anys com a ingredientdel valor de la salut, l’output més desitjatd’un sistema sanitari.

Dit això toca ara ésser capaços d’acom-passar les noves necessitats assistencials,avui majoritàriament suportades per lesfamílies, amb els canvis en els disposi-tius, en la manera de fer i d’orientar elsrecursos públics. Les persones grans sónpobres en renda però no en riquesa. Laseva dependència observa diferentsgraus i distints components de utilitat ide necessitat. Aquesta és una constatacióde valors mitjans. Potser cal mirar lesbosses en què la pobresa castiga més aaquest col·lectiu, la qual cosa vol dir quel’actuació pública no pot ser universalis-ta i uniforme: a la prova de necessitats (igrau de dependència), potser cal afegir-hi la prova de mitjans (capacitat de fer-ne front). Això pot orientar mésselectivament la política pública (a igual-tat de despesa, benvingut sigui el canvi)i obrir esferes de participació privadamés equitatives.

La involucració pública en un sistema deguariments sòcio-sanitaris requereix refe-rents teòrics nous (des de l’asseguramentpúblic/privat a la prestació assistencial) iintersectorials, tot i evitant la ‘sanitaritza-ció’ del problema i la resposta conven-cional burocràtica corporativa. Exigeixtambé articular sistemes contributiuscoherents. Res no és gratuït, i preocupala tendència regressiva del finançamentper la via de la imposició indirecta (o deldèficit) com a principal sufragista de lanova despesa.

De les conclusions de les aportacions delspanelistes i del debat general destaquen:1. Les previsions macro de l’impacte de la

dependència sobre la despesa futura sóntan necessàries (l’impacte va de 2 a 9punts de increment del PIB) com a com-plexes de realitzar. Per exemple, unaanàlisi de sensibilitat modificant la situa-ció actual a través del retard d’un anytant sols en l’aparició de la dependènciarebaixaria a una quarta part la previsióque avui es pot fer pel 2050.

2. És molt necessari en aquest terreny afi-nar l’anàlisi: dels actuals vetlladorsinformals a Catalunya, una tercera partsón els propis cònjuges de més de 65anys, i una altra tercera part té ja unaedat de ‘no retorn’ previsible al mercatde treball (mitjana de 48 anys), demanera que l’efecte expulsió de la curainformal a formal a causa de la possibleincorporació de la dona al mercat detreball podria afectar tant sols a una ter-cera part del total (un 75% de les aten-cions actuals a la dependència sónsuportades per les famílies: bàsicamentdones). El nivell cultural i el desenvolu-pament social pot fer variar però lasituació.

13

3. Sense copagament, la sostenibilitat delfinançament de la cobertura dedependència és infactible.

4. Si s’eliminen totalment les atencionsinformals actuals, amb incentius contra-ris a l’assumpció lliure dels guarimentsper part de les famílies (manca de polí-tiques compensatòries apropiades queevitin la institucionalització), de nou lasostenibilitat de la cobertura de ladependència és impossible.

5. Convé a la ‘lege ferenda’ de futuresregulacions considerar que la prestaciómonetària (el val) quan aquest es potescollir, resulta més desitjada per lapoblació que no la prestació en espè-cie: qui entra a casa a tenir cura d’unapersona gran ho decideix l’afectat i nol’estat.

6. Es valora generalment com a altamentimprobable la resolució de la cobertu-ra de dependència per la via de l’estal-vi privat (fins i tot del subvencionatfiscalment) i existeixen dubtes sobre lafactibilitat de deixar-la a mans de l’as-

segurança privada, si no és amb unaobligatorietat pública que potser criti-cable socialment. L’asseguramentpúblic (coactiu) d’una manera o altrasembla doncs necessari. El seu caràcteruniversal (no lligat a prova de mitjans)i reflectit en prestacions en espècieresulten però molt discutits.

7. No és la menor per última l’observaciósobre la dificultat d’estructurar des de lasituació actual (atenció informal i suportsubmergit), un mercat laboral eficient,amb més formació, qualitat i sosteniblefinancerament.

De l’enquesta efectuada i contestada perquaranta assistents, destaca que un 57,5%creu que amb les actuals circumstànciespressupostàries (de restriccions fiscals), launiversalització (indiscriminada, senseprova de mitjans) pública de la dependèn-cia no milloraria l’equitat social. Però forade l’universalisme, un 72.5% creu que lagestió pública no està preparada per res-ponsabilitzar-se de les prestacions de la

dependència sobre la prova de necessitati la prova de mitjans (per detectar qui nola pot finançar).

De manera que la conclusió seria aquíque el que cal fer en matèria de cober-tura dels problemes de dependèncias’ha de fer des del sector públic en bonapart, però la gestió pública, sense uncanvi en el modus d’actuació, no estàpreparat o no hi ha confiança que hosàpiga fer bé.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Joan Cornet, secretari general delDepartament de Sanitat i SeguretatSocial de la Generalitat de Catalunya,com a president, el Sr. David Casado, deCRES-Universitat Pompeu Fabra, i la Sra.Adelina Comas, professora de la Lon-don School of Economics com a ponents;el Sr. Rafael Barba, director general deMutuam, el Sr. José Ramon Caso, mem-bre de la Comissió per a l’estudi de ladependència per encàrrec del Ministeride Treball i Seguretat Social i presidentde LENCI Consulting, i el Sr. VicençNavarro, catedràtic de Ciències Políti-ques de la Universitat Pompeu Fabra,com a panelistes; i el Sr. Andreu Farràs,de BTV.

Transparència financerai control d’eficiència del sector públic: què cal fer avui?

Coordinador: Sr. Jesús Betrian, soci director deBetrian Fernández Casas i Associats i de BFG Auditors

El volum i la transcendència de les activi-tats del sector públic el converteixen enun dels principals (potser el primer?)agents econòmics. Les finances públiquessón un tot, des dels procediments pressu-postaris fins a la rendició de comptes, pas-sant per la intervenció i el control externde les seves actuacions.

Aquest és el tema tractat en aquesta sessióquè cal fer avui a Catalunya per perfec-cionar les eines legals i procedimentalsper incrementar la transparència en la pla-nificació i control de les finances públi-ques i mesurar objectivament la sevaeficiència, centrant especialment l’atencióen les següents reflexions:

El control d’eficiència: És realment possi-ble? Què caldria per garantir que es pot dura terme?

La transparència financera: N’hi prou aracom ara? Què cal fer per incrementar-la?

A grans trets, les principals mesures sobreles que hi va haver un acord general són:

En relació al control d’eficiència:

La informació dels pressupostos inicials idels comptes liquidats és clarament insufi-cient per avaluar-ne l’eficiència.

Cal millorar els pressupostos fixant objec-tius clars i mesurables, indicadors d’efi-ciència, costos dels serveis, ingressosprevistos, etc. I, cal també, l’anàlisi delsresultats assolits al liquidar els comptes.És significatiu que el debat polític sobre

comptes públics té lloc al presentar elspressupostos, i no al liquidar-los. A Cata-lunya, els comptes liquidats no arribendirectament al Parlament sinó que són pre-sentats a l’òrgan de control extern. L’infor-me de fiscalització és el que arriba i esdebat al Parlament. Aquest treball d’anàlisii explicació dels comptes davant del Parla-ment, l’hauria de realitzar el mateixGovern o òrgan fiscalitzat, en liquidar-los,aportant memòries acurades. D’aquestamanera, els comptes arribarien al Parla-ment sense haver estat “interpretats” perl’òrgan de control extern. Es podria fer,fins i tot, una difusió pública més àmpliadel seu contingut, i, segurament, haurienevolucionat cap a formats més entenedorsi amb més informació sobre eficàcia, efi-ciència i economia de les actuacions, mit-jançant indicadors, memòries o altressistemes d’informació de gestió.

– Cal, treballar en la simplificació dels sis-temes d’informació comptable pública,unificar els criteris i principis que elsinformen i, també, en la preparació decomptes agregats per a tot el sectorpúblic. Actualment es preparen determi-nats estats agregats del sector adminis-tratiu (administració general, entitats

autònomes administratives i entitats ges-tores de la Seguretat Social), però nos’han desenvolupat uns estats agregatsper a tot el sector públic.

– Cal simplificar i reduir el temps de trami-tació dels informes dels òrgans de controlextern cap al Parlament. Com a exemplesdel que cal fer es poden esmentar:• Tramitar tots els informes al Parlament

a mesura que són aprovats per l’òrgande control extern, i abandonar el sis-tema actual de preparació d’unamemòria anual que recull la majorpart dels informes realitzats, i que pro-voca que es presentin els informesmolt més tard al Parlament.

• Establir l’obligatorietat de la presènciadels gestors de l’ens fiscalitzat al deba-tre els informes, per oferir un debatveritablement ric al Parlament.

• Un dèficit clar en la fiscalització delscomptes públics comparant-lo amb elsector privat és la manca d’obligatorie-tat de fer una auditoria anual. Comque els mitjans dels òrgans de controlextern són clarament insuficients, peratendre obligacions similars en el sec-tor públic. S’han d’estudiar mecanis-mes per a salvar aquest dèficit.

14

– Cal definir el paper que els professionalsde l’auditoria privada han de jugar,determinant els tipus de col·laboracióamb el control extern i establir mecanis-mes per garantir la formació adient delsprofessionals implicats, la qualitat delsseus informes, la transparència en l’ad-judicació dels encàrrecs i uns mecanis-mes de justa compensació i de fixacióde preus, competitius i acceptables pelsector públic.

– Cal redissenyar el paper de la interven-ció dels ens públics (l’administraciólocal i d’altres) com a control intern,gestor de la comptabilitat i emissor denormativa comptable.

– Cal que els òrgans de control externs’esforcin per fer informes entenedors ien ampliar la seva difusió pública.

En relació a la transparència financera:

Cal assegurar-la:– En l’elaboració de les polítiques públiques– En l’execució de les polítiques públiques i– En l’avaluació i control de les polítiques

públiques Per això, s’ha d’assegurar:

Que la informació sigui completa. Enuna administració que és un entramat

d’empreses, consorcis, fundacions, etc.,sovint la informació es dóna només delsector administratiu, però no de la restad’entitats que poden tenir una granimportància.

Que el sector públic no aplica “Compta-bilitat creativa”, és a dir, segons la defi-nició del professor Oriol Amat, que noaprofiti llacunes o diferents interpreta-cions legals, per donar una imatge millorde la real, mitjançant, per exemple, fór-mules com ara desplaçar temporalmentdespeses o deutes i/o traspassar-les aempreses i ens instrumentals.

Aquestes mesures s’han d’aplicar demanera realista tenint en compte que,moltes vegades més que un afany d’opa-citat intencionada o una manca de curao de lleialtat en l’administració de lacosa pública, hi ha causes més primàrieso elementals de manca de transparència: – Voler presentar una gestió brillant per

tornar a obtenir la confiança delselectors.

– Evitar qualsevol motiu de crítica, fins itot les totalment injustes. Sovint s’inten-ta amagar o dissimular, fins i tot, actua-cions correctes, però que poden generarcrítiques de l’oposició.

– Sortejar el compliment de normes orequisits, que no es poden complir oincòmodes.

En aquesta sessió van participar, el Sr.Francesc Bosch, interventor general del’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat,el Sr. Joan Colom, síndic Major de laGeneralitat de Catalunya, el Sr. JosepMaria Portabella, interventor general dela Generalitat de Catalunya, i el Sr. AngelLuis Martínez Fuertes, gerent d’Hor-wath, en qualitat de ponents, el Sr. JuanHernández Puertolas, de La Vanguar-dia, com a moderador.

El comerç: competència,competitivitat i cohesiósocial

Coordinador: Sr. Marçal Tarragó, economista

Conclusions i mesures d’actuació

L’enunciat, en forma interrogativa, de lasessió de treball El comerç: competència,competitivitat i cohesió social?, semblaqüestionar l’existència, o si més no elparadigma, d’un suposat model comer-cial català, al que insistentment, es varenreferir bona part de les intervencions.Model d’equilibri, tant territorial com entreformats comercials. Si el model existeix, iés, a més a més, encertat (paradigmàtic),cal plantejar-nos la seva eficiència, lespossibilitats de competir amb altresmodels, o les seves aportacions a la cohe-sió social?

De forma òbvia, la pregunta anteriorresulta retòrica. Hi ha reptes empresa-rials, i pel que fa a la necessitat de polí-tiques institucionals, per fer méseficients i competitives les estructuresde la distribució. Al mateix temps calmantenir el paper que el comerç hajugat en la consolidació de la cohesiósocial, tant en temps de crisi (el comerçcom a refugi d’ocupació), com en tempsd’expansió (el comerç generador devalor afegit), i en el marc de la novaimmigració.

15

Pels propers anys, la sessió de treball, i elsseus intervinents, varen aportar línies enquè avançar: acordar les polítiques públi-ques a les pràctiques avalades per la UnióEuropea (en especial en resposta als crite-ris d’ordenació del comerç i les polítiquesde promoció); la necessitat d’encoratjar almón acadèmic a estudiar la distribuciócomercial, i a establir vincles entre lesfacultats i escoles, els professionals, elsgestors empresarials i l’impuls institucio-nal; la necessitat de construir teòricament,i en la pràctica, indicadors que permetinfixar objectius i avaluar resultats en lespolítiques públiques en un sector que, pelcap baix, representa el 15% del PIB delnostre país.

En aquesta sessió van participar, l’Hble. Sr.Josep Huguet, conseller de Comerç, Turismei consum de la Generalitat de Catalunya,com a president; el Sr. Javier Casares,catedràtic d’Economia Aplicada de la Uni-versitat Complutense de Madrid, com aponent; la Sra. Maria Segarra, directorade Comerç, Turisme i Serveis de la Cambrade Comerç de Barcelona, la Sra. MuntsaVilalta, directora general de Comertia, coma panelistes i el Sr. Josep Francesc Valls,d’Esade com a moderador.

Què cal modificar de la formació professionala Catalunya?

Coordinador: Sr. Àngel Hermosilla, director delCEAM i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

Catalunya presenta un panorama relativa-ment positiu pel que fa a la dotació decapital humà amb estudis superiors, peròpalesa greus deficiències quant a estudissecundaris de formació professional. Mal-grat això, es denota que el sistema de for-mació professional ha millorat molt ifunciona possiblement més bé que l’uni-versitari, tot i que la societat té la sensacióque no és així. La problemàtica existent éscomplexa, però, entre altres qüestions, caldestacar dos de gran abast. D’una banda,que la societat catalana no ha tingut tradi-cionalment com a país la convicció quenecessitava un bon sistema de formació .I, d’altra banda, que disposem d’una for-mació professional amb pocs efectius (uns68.000-70.000 en els darrers cursos acadè-mics), atès l’escàs atractiu d’aquests estu-dis per a la població jove, cosa que nopermet proveir les necessitats que tenenles empreses.

Tres són els reptes futurs per a la forma-ció professional. El primer, augmentar elnombre d’estudiants que s’insereixen enaquest tipus d’ensenyament. El segon,prestigiar socialment la formació profes-sional. I, el tercer, crear en un horitzó adeu anys un sistema d’ensenyament cla-rament orientat a la promoció professio-nal i acadèmica, consolidant una xarxade relacions institucionals amb el seuentorn.

En una perspectiva de curt i mitjà termini,s’haurien d’adoptar, entre altres, les següentsmesures:– Obrir les escoles de formació a la socie-

tat, i particularment a les empreses, i al’inrevés: alumnes i professors a lesempreses, i empreses a les escoles.

Seria interessant posar en marxa un sis-tema d’excepcions fiscals per a lesempreses que participin en el sistemad’ensenyament (model d’alternança,inversions,…).

– Donar a conèixer la formació entre elsjoves i les seves famílies, superant l’es-cassa valoració social que té en l’ac-tualitat.

– Millorar el model de currículum delsestudiants, potenciant les capacitats i lapersonalitat dels alumnes i responent ales necessitats tant de competènciesbàsiques com d’ordre tecnològic que hiha en el mercat de treball.

– Integrar els quatre eixos de la formacióprofessional (reglada, ocupacional, con-tinua i experiència ).

En aquesta sessió van participar, el Sr.Rafael Hinojosa, president del Consellde Treball Econòmic i Social, com apresident, el Sr. Josep Coll Bertran,catedràtic d’organització d’empreses dela universitat Politècnica de Catalunya,com a ponent, el Sr. Joan Cohí, direc-tor corporatiu de Recursos Humanos deChupa Chups, la Sra. Mercè Enrich,directora general de Salesians deSarrià, el Sr. Josep Francí, directorgeneral de Formació Porfessional iEducació Permanent de la Generalitatde Catalunya, com a panelistes i el Sr.Jordi Goula de La Vanguardia com amoderador.

16

L’adaptació de les titulacions d’Economiai d’Empresa a l’EspaiEuropeu d’EnsenyamentSuperior (EEES): reptes i oportunitats

Coordinador: Sra. Montserrat Casanovas,presidenta de la Comissió d’Ensenyament del Col·legid’Economistes de Catalunya

A la sessió de cloenda seguint la filosofiade tota la Jornada de reflexionar sobre quècal fer en els diferents àmbits vàrem analit-zar els reptes i oportunitats que ens brindal’Espai Europeu d’Ensenyament Superior(EEES), més conegut com Bolònia.

L’EEES planteja uns reptes no solament enel àmbit acadèmic sinó també en el pro-fessional i social.

En l’àmbit acadèmic destacarem:– L’adaptació d’un nou model de titula-

cions basat en dos cicles: un de grau iun de postgrau.

– La supressió de les actuals titulacions dellicenciat i diplomat.

– Una nova filosofia d’ensenyament i d’a-prenentatge, basada en un nou concep-te de crèdit “ECTS” (Sistema Europeu deTransferència de Crèdits), que unificaràla valoració de l’activitat acadèmica, totintegrant els ensenyaments teòrics i

pràctics amb les activitats acadèmiquesdirigides i el volum de treball que l’estu-diant hagi de realitzar.

En el camp professional cal destacar que:– El nivell de grau té una orientació fina-

lista que s’espera faciliti la inserció en elmón laboral. Mentre que el postgrau téuna orientació d’especialització profes-sional i el doctorat seguirà gaudint de laseva orientació investigadora.

– Els currículums vitae tindran una dimen-sió europea .

– Es pretén promocionar la formació con-tínua al llarg de la vida professional.

– I, en general s’espera que l’EEES pro-mogui oportunitats de treball pels gra-duats universitaris europeus.

En el terreny social cal posar de relleu elsfets següents:– L’afavoriment de la mobilitat dels estu-

diants, professors, investigadors i perso-nal tècnic-administratiu a Europa.

– Una convergència més gran entre els con-tinguts i orientacions dels estudis univer-sitaris i de les necessitats reals de lesempreses. En aquest sentit, l’EEES hagenerat una alta expectativa des del puntde vista laboral i social de pretendre ten-dir un nou pont entre la universitat i elmercat laboral per a les properes dècades.

– La millora de la qualitat de les institucionsmitjançant procediments d’avaluació iacreditació nacionals i supranacionals.

Finalment podem assenyalar que l’adapta-ció a l’EEES representa un canvi moltimportant per les institucions universitàries,als estudiants, professors, governs, admi-nistracions educatives i per les empreses. Unprocés que ha de finalitzar l’any 2010 i quecomportarà una major competitivitat interna-cional del sistema d’ensenyament superioreuropeu i una major eficiència econòmica.

En aquesta sessió van participar, el Sr. Fran-cesc Martínez Rius, director de relacionshumanes de DANONE, SA, el Sr. JordiCaballé, degà de la Facultat de CiènciesEconòmiques Empresarials de la UniversitatAutònoma de Barcelona i membre de laComissió de Degans que estudia l’adaptaciódels estudis d’Economia a l’EEES, el Sr.Xavier Mendoza, degà d’ESADE i membrede la Comissió de Degans que estudia l’a-daptació dels estudis d’ADE a l’EEES, i el Sr.Jordi Tovar, director tècnic d’IOR, en quali-tat de ponents, i el Sr. Ramon Vilaseca,director general d’Universitats de la Genera-litat de Catalunya, com a president.

Cloenda

Reptes i oportunitatsdel turisme a Catalunya

Coordinadors: Sr. Modest Fluvià, professorde la Universitat de Girona i Sr. ManelSerra, professor associat de la Universitatde Girona

La directora general de Turisme de laGeneralitat de Catalunya, Sra. M. IsabelGalobardes, presidí la Jornada dels Eco-nomistes 2004 a Girona. En la seva inter-venció, la Sra. Galobardes va apartar-se dela visió pessimista que predomina avui

sobre l’activitat turística –en crisi estructu-ral (?)–, aportant arguments que ho qües-tionen o, fins i tot, apunten en la direcciócontrària. Va constatar, també, l’existènciade molts aspectes molt mal coneguts imolt mal comptabilitzats en l’activitatturística. Precisament per lluitar contraaquesta situació, va enunciar la creacióimminent d’un Observatori del Turisme deCatalunya.

El Sr. Alfons Claver, director de Mercatde Ryanair, va descriure la història de lacompanyia Ryanair com la història d’ungran èxit empresarial. La clau de l’èxitestà en raons d’eficiència, doncs Ryanairés líder destacada en costos productius ien productivitat per ocupat, entre d’altresindicadors. El senyor Claver utilitzà l’exemple d’Escòcia com analogia perespecular sobre els efectes positius deRyanair sobre el turisme i comerç gironíi català.

El Sr. Josep Maria Espinet, professor dela Universitat de Girona, va resumir lesconclusions de diferents treballs de recer-ca. Assenyalà que el posicionament de l’o-ferta hotelera de les destinacions de sol iplatja catalanes no semblava gens satis-factòria. En efecte, en termes comparatius

amb la resta de destinacions turístiquesespanyoles, les destinacions catalanes escaracteritzen per fixar preus més baixos iper oferir menys i pitjors serveis, un posi-cionament inadequat i de magres pers-pectives. Seguidament, el senyor Espinetva suggerir algunes mesures de políticaturística.

El Sr. Climent Guitart, director generalde Guitart Hotels, va convenir amb la visióde la Senyora Galobardes, directora gene-ral de Turisme, en què el model turístic noestà “esgotat”, tal com repetidament i, alseu judici, exageradament, s’ha vingutdient. Tanmateix, això no exclou l’e-xistència de molts aspectes a millorar, aalguns dels quals s’hi va referir en la sevaintervenció. El senyor Guitart assenyalàtambé les possibilitats obertes per Interneti, en general, les noves tecnologies, espe-cialment pel que fa a la comercialitzaciódel producte turístic.

El Sr. Francesc López, gerent del Patro-nat de Turisme de la Costa Brava Giro-na, es referí a les bones perspectivesfutures de l’activitat turística, en generalmillors que les de la majoria d’activitatseconòmiques. En particular, les previ-sions indiquen que el model de “sol iplatja” continuarà essent el segment turís-tic majoritari, encara que ara mateix hi hasegments molt més dinàmics. El senyorLópez explicà alguns trets del Pla Estratè-gic de la Costa Brava, un document que,al seu judici, conserva plenament la sevavigència.

La inauguració de la sessió fou a càrrec del’Excm. i Mgfc. Sr. Joan Batlle, rector dela Universitat de Girona, la Il·lma. Sra.Rosa Ros, degana de la Facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials de laUniversitat de Girona, i del Sr. EsteveGibert, vocal president del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya.

La Jornada a les seus territorialsLa Jornada dels Economistes corresponent a cadascuna de les seus del Col·legid’Economistes de Catalunya va tenir lloc, respectivament, el dia 4 de novembrea la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Giro-na, a la Facultat de Dret i Economia de la Universitat de Lleida i a la Facultatde Ciències Econòmiques de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Girona

L’habitatge en elmoment present: una visió econòmica

Coordinador: Sr. Pere Enciso, professorde la Universitat de Lleida

Per a qualsevol ciutadà solucionar ellloc on ha de viure és clau, per poderassolir determinats nivells de benestar.Des de l'any 1997 s'ha viscut un procésde creixement molt elevat del preu del'habitatge. El sector immobiliari varebre el 40,5% de la inversió estrangeraa Espanya durant l'any 2003. L'endeuta-ment de les famílies ha augmentat signi-ficativament en els últims temps com aconseqüència de l'encariment delspisos. Tal i com va indicar el Sr. JoanRafols, economista, l'habitatge ocupa eltercer lloc de preocupació dels ciuta-dans espanyols. Un dels elements relle-vants que ha marcat la tendència alcistadel valor de l'habitatge ha estat que potser considerat com un bé d'ús i un béd'inversió, en aquest aspecte representael major nivell d'inversió per al 80% deles famílies espanyoles. El Sr. JoanRafols també va destacar que com aconseqüència que el sector privat nopot cobrir les necessitats de les famíliesde baix nivell de renda, els poderspúblics han de ser capaços de resoldreaquesta necessitat d'aquest segment depoblació amb la política d'habitatge.

Dins de les possibilitats d'intervenció, enl'àmbit de l'habitatge, per part del sectorpúblic té un paper rellevant l'administra-ció local, sobre aquest aspecte va interve-nir la Sra. Marta Camps, tinent d’alcalded’Urbanisme de l’Ajuntament de Lleida,“L’administració local de Lleida ha intentatposar el seu gra de sorra en la política del’habitatge. Especialment des de la creaciól’any 1994 de l’Empresa Municipal d’Urba-nisme, destinada a gestionar i a ampliar elpatrimoni municipal de sòl per tal d’inver-tir en la rehabilitació i recuperació delcentre històric de Lleida, consolidant unparc d’habitatge de 280 habitatges. Enaquests moments entre l’Incasòl de laGeneralitat i la Paeria s’està preparant perals propers anys més de 300 pisos de llo-guer al centre històric, i als barris de Balà-fia i a Bordeta-Cappont”.

Un altre aspecte que es va tractar en laconferència, pel Sr. Lluís Gil, director del’Àrea Immobiliària i membre del Conselld’Administració del Grup Sorigué, va sercom estava el sector de l’habitatge a Llei-da, i en concret a la comarca del Segrià, ala vegada que remarcava que un dels rep-tes més importants és com incorporar almercat a segments de població que per laseva capacitat de renda avui per avui estàexclosa. Destacant la importància, peraquest afer de la creació de l’AgènciaCatalana de l’habitatge; de la creació d’ins-tituts municipals de l’habitatge; del PlaDirector de l’habitatge; la nova llei de l’ha-bitatge; ajuts a la promoció d’habitatgesde lloguer; creació del registre de promo-tors i constructors; potenciació de l’ofertad’habitatge protegit i la reintroducció del’habitatge de preu concertat (preu taxat).

De cara el futur, remarca el Sr. Lluís Gil,l’escenari està canviant, la major espe-rança de vida, la conversió de l’habitatgecom el principal bé patrimonial de lespersones grans per garantir la seva aten-ció durant la vellesa, els fluxos migratoris,els divorcis, l’augment de persones senseparella....fa preveure la necessitat que lespolítiques de l’habitatge s’han de veure

dins d’un model dinàmic, aplicant revi-sions i actualitzacions contínues que per-metin mantenir la seva eficàcia.

Per finalitzar la Sra. Carme Trilla, direc-tora general d’Habitatge de la Generalitatde Catalunya, va parlar sobre la políticade l’habitatge des de l’àmbit de l’adminis-tració autonòmica, destacant que la políti-ca econòmica ha d'actuar sempre que unsector econòmic no és capaç de cobrir lesnecessitats de la població. La intervencióno va tan dirigida a subministrar habitat-ges, ja que el mercat els està oferint sinóper ajudar a distribuir, per equitat social.Hi ha segments importants de poblacióque no arriben a tenir els suficients recur-sos per poder adquirir o gaudir d'un bétan bàsic com és l'habitatge. Com que eldiferencial entre el preu de l'habitatge lliu-re i el protegit és molt elevat, una de leslínies d'actuació ha d'anar per aquí. Com?incrementant el sòl protegit per poderoferir més habitatges protegits a la pobla-ció amb menys recursos econòmics.

Per tant l’habitatge com a bé bàsic i neces-sari de les persones no es pot deixar enexclusiva a mans del mercat, ja que aquestsolament arriba a un segment de la pobla-ció deixant a un altre segment, important,exclòs. L’actuació pública ha de servir perfacilitar aquest bé a tota la població queper si mateixa no té capacitat per poderaccedir-hi.

El repte de les administracions públiques,central, autonòmica i local és aquest.

La inauguració de la sessió fou a càrrec dela Il·lma. Sra. Agnès Pardell, degana dela Facultat de Dret i Economia de la Uni-versitat de Lleida i del Sr. Jordi Vilalta,vocal president del Col·legi d’Economistesde Catalunya a Lleida.

Lleida

Factors de localitzacióde les empreses ambun important continguttecnològic

Coordinador: Sr. Joaquim Margalef,economista

La Jornada va ser inaugurada per l'Il·lm.Sr. Miquel Àngel Bové degà de la Facul-tat de Ciències Econòmiques i Empresa-rials de la Universitat Rovira i Virgili i pelSr. Antoni Terceño vocal-president delCol·legi Economistes de Catalunya aTarragona. Els quals varen ressaltar la sig-nificació de l'acte en el doble sentit del'interès del tema pels economistes i per

l’àrea. A continuació va prendre la parau-la el president de la Taula Sr. AgustíSegarra, director del CIDEM, que vaexposar els criteris de la política industriala Catalunya. El Sr. Segarra va ressaltar lasignificació que tenen els criteris de com-petitivitat i de productivitat a l’hora d’em-marcar les línies d’actuació de laConselleria que passen per voler augmen-tar la competitivitat del sector industrialdel país, per la qual cosa la col·laboracióde l’Administració amb les empreses i laparticipació de les universitats en la recer-ca i serveis per millorar la competitivitatd'aquestes és determinant.

El conferenciant Sr. Xavier Vives, profes-sor de l’INSEAD, va analitzar la significacióde l’Àrea Metropolitana de Barcelona,com a motor determinant per la competi-tivitat econòmica de Catalunya, en relacióamb altres àrees europees, i hi va valorartres aspectes en la perspectiva actual ifutura, en turisme, seus d’empreses irecerca. Va considerar que les perspecti-ves actuals i futures on s’emmarquen ambmés possibilitats és en el turisme, mentreque la dinàmica d’instal·lar seus de gransempreses a la zona és més voluntaristaque reeixida, en canvi la tercera opció ésla que hauria de tenir una gestió prefe-rencial i no la veu de manera immediata,encara que observar la seva significació allarg termini. En aquest sentit, va conside-rar que el gran repte està en aquesta ter-cera opció per la competitivitat del país.

Els ponents varen enfocar el tema desd'una perspectiva general el professorMartí Parellada, i de la seva experiènciaempresarial el Sr.Giró i el Sr. Valero. Elprofessor Sr. Martí Parellada, catedràticde la Universitat de Barcelona, va remar-car que l’economia catalana des de l’any

1995 creix menys que l’espanyola i ambuna productivitat per ocupat decreixent.Aquest problema s'ha d'afrontar en noussectors i en empreses competitives mésconsiderant que no s'ha de perdre de vistala realitat productiva actual, ja que aques-ta a través de tecnologies horitzontals potavançar pel camí de la productivitat. El Sr.Jordi Giró, vicepresident d’EnginyeriaElectrònica Europa-LEAR Corporation, vaexplicar l’experiència innovadora de laseva empresa que té instal·lat un centred’investigació a la seva factoria de Valls onhi treballen més de dos cents enginyers.Ressaltar la dinàmica del sector d’automo-ció i la significació que les innovacionstenen a l’hora de relacionar-se amb elsfabricants de vehicles. El Sr. Anton Vale-ro, president i director de Dow ChemicalIbérica, va plantejar la realitat d’aquestaempresa a les comarques de Tarragonaressaltant que troba unes bones condi-cions de producció que han permès fabri-car productes a la zona com a pionersdins la seva empresa. Va reflexionar sobreels canvis que porten aquestes novesinnovacions i productes i que els produc-tes innovadors una vegada l’empresa nohi treu resultats deixen d’ésser-ho.

Va seguir un animat debat sobre el signi-ficat de les noves tecnologies en la dinà-mica econòmica del país i de Tarragonaen particular, així com les possibilitats deles empreses catalanes per adaptar-se auns altres elements de competitivitat.

Tarragona

La Junta de Govern del Col·legi, conscient que una novaseu social a Barcelona, amb més espai, possibilitaria unamillora d’oferta de serveis generals per als col·legiats, havolgut planificar aquest nou exercici econòmic amb unapolítica de contenció de despesa i amb uns ingressos quepermetin un cert marge que a la llarga facilitarà poderabordar, quan es doni una bona oportunitat en el mercat,el canvi de seu social.

El fet que el nostre Col·legi, des de l’any 1996 que va dis-senyar la seva primera pàgina web fins al portal que té enl’actualitat, sempre hagi estat apostant per ajudar alscol·legiats tant en la utilització de les noves tecnologiescom invertint en aplicacions que faciliten la comunica-ció on line amb aquests, i fent realitat que avui en dia espuguin concertar la majoria de serveis a través de la nos-tra pàgina web, requereix, també per a l’exercici 2005,que es doti una part important del pressupost en la com-pra de noves aplicacions informàtiques.

El Col·legi estructura el seu pressupost per poder portar aterme tot un seguit de serveis de qualitat adreçats als nos-tres col·legiats. Entre ells podem destacar els següents:

Serveis orientats a tots els col·legiats

Edició d’un Directori Col·legial en format paper ielectrònic, això comporta la compra d’una nova aplica-ció informàtica que possibiliti l’actualització de les dadesa temps real, principalment a través de la pàgina web.

Potenciació de les Comissions de Treball. Incre-ment de les activitats de les recentment creadesComissió d’Economia Industrial i Comissió UnióEuropea, així com creació d’un nou Grup de Treballde temes concursals; creació de noves llistes de distri-bució de correu-e per centres d’interès professional;desenvolupament de serveis específics per als despat-xos professionals.

La celebració de la X edició de la Jornada dels Econo-mistes. Es preveu organitzar uns actes especials per com-memorar la celebració de la desena edició.

Publicació de l’Informatiu de l’Economista (6 númerosa l’any), i la Revista Econòmica de Catalunya (2 núme-ros a l’any), en format paper i en la nostra pàgina web.

Mantenir el servei de consultes gratuïtes als diferentsgabinets tècnics (jurídic, fiscal, de comptabilitat i audi-toria, d’assegurances i diverses).

Publicació de notes d’opinió sobre temes d’actualitateconòmica al llarg de l’any. Principalment elaboració idifusió de les enquestes de conjuntura (4 al llarg del’any) i de l’Index d’Expectatives Borsàries (4 a l’any);aquestes activitats es realitzen comptant amb la partici-pació i opinió dels col·legiats mitjançant enquestes on-line principalment.

Millora de continguts en la nostra pàgina web, la qualcosa permet que cada vegada més els col·legiats, disposind’un lloc per consultar des de les activitats programadesen el Col·legi fins a continguts i tràmits de qualsevol acti-vitat que s’organitzi.

Col·laborar amb institucions públiques i privades al’hora de participar en l’organització de jornades i estu-dis d’interès per al nostre col·lectiu.

Potenciar la marca Economista, organitzant tot unseguit d’activitats i participant amb els mitjans de comu-nicació a l’hora d’emetre opinió sobre temes d’economiaen general i molt particularment qüestions que afectenals diferents àmbits de la nostra professió.

Potenciar la prestació de serveis als col·legiats, a tra-vés de la Borsa de Treball, l’oferta d’assegurancesespecífiques com ara les de responsabilitat civil, i les devida i accident, i l’organització de cursos i seminarisde reciclatge professional a través de l’Aula d’Economia.

Serveis específics per als exercents lliures

Una gran majoria de seminaris i cursos que programal’Aula d’Economia s’orienten a l’aprofundiment i l’ac-tualització de les diferents matèries que són d’interès perals professionals exercents lliures.

Així mateix, està previst la segona edició de nous cursosorientats a tots els professionals que es dediquen a temesconcursals, i la reedició dels llistats temàtics del Tornd’Actuació Professional, integrats per tots aquells econo-mistes que es dediquen a temes judicials, concursals operits en l’Administració de Justícia.

Creació d’un butlletí electrònic o newsletter de novetatsen els àmbits fiscal, comptable, jurídic, concursal... ques’enviarà periòdicament a tots els interessats.

Es contempla la potenciació de la utilització per part delsprofessionals del visat col·legial i la signatura electrò-nica on line.

Al llarg d’aquest exercici es preveu la posada en funcio-nament del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya,creat conjuntament amb el Col·legi d’Enginyers Indus-trials i el Col·legi d’Arquitectes.

Continuar col·laborant amb diferents organitzacions(ACCID, REFOR, REA, REAF...) per gaudir d’informacióactualitzada i específica i poder participar en els actes queorganitzin.

Potenciar i ampliar l’oferta de cursos orientats als pro-fessionals en les diferents seus territorials del Col·legi.

Potenciar que a la pàgina web del Col·legi hi hagi espaisrelatius a les diferents especialitats professionals,d’accés privat on compartir els especialistes de cada temales seves inquietuds i coneixements. Volem facilitar quemitjançant aquesta aplicació es pugui contactar fàcil-ment amb els companys especialistes, que han participaten un mateix curs o estan inscrits en una determinadallista d’especialitat professional.

DADES DESTACABLES DEL PRESSUPOST

Les despeses generals s’han incrementat en un 3% i pel quefa a l’augment de la quota col·legial, seguint amb la polí-tica de la Junta de Govern dels darrers exercicis, aquest s’hafet en funció de l’evolució de l’Índex de Preus al Consum;no obstant, per a l’exercici 2005 es proposa un augment,per sota de l’IPC, del 3%, fixant la quota en 159 r/any.

Si tenim en compte que els ingressos per quotes és de862.729 r (42,8%) i el total d’ingressos és d’1.787.805 r,resten 925.079 r (51,8%) que corresponen als ingressosfruit de subvencions i de l’organització d’activitats i cursos.

El fet de que moltes d’aquestes subvencions, siguin públi-ques o privades i s’hagin consolidat any rere any, fa que espuguin consignar en el pressupost d’ingressos i despeses delproper any. El total de subvencions previstes és de 170.915 r

L’aportació al Consejo General de Colegios de Economis-tas de España és de 44.800 r, que representa el 2,54% deltotal de les despeses. L’aportació per col.legiat és de 8 r.

Pressupost 2005

Objectius prioritaris de l’exercici 2005

DESPESES:60 Compres:

600 Compres de material609 "Rappels" per compresTotal compres de material

62 Serveis externs:620 Assignacions òrgans corporatius621 Lloguers622 Reparacions i conservació623 Serveis professionals624 Comunicacions625 Impressió i disseny626 Reunions i actes especials627 Publicitat, promoció i atencions628 Subministraments629 Altres serveisTotal serveis externs

63 Tributs:630 Impost sobre beneficis631 Altres tributs634 Ajustaments negatius imposició indirectaTotal tributs

64 Despeses de personal:640 Sous i salaris641 Indemnitzacions642 Seguretat social a càrrec empresaTotal despeses de personal

65 Altres despeses de gestió650 Pèrdues crèdits comercials incobrablesTotal altres despeses de gestió

66 Despeses financeres:662 Interessos de prèstecs668 Diferències negatives de canvi669 Altres despeses financeresTotal despeses financeres

67 Pèrdues i despeses excepcionals:671 Pèrdues procedents immobilitzat678 Despeses extraordinàries679 Despeses exercicis anteriorsTotal pèrdues i despeses excepcionals

68 Dotacions amortitzacions:681 Amortització immobilitzat immaterial682 Amortització immobilitzat materialTotal dotacions amortitzacions

69 Dotacions a les provisions:693 Dotació provisió existències694 Dotació provisió insolvènciesTotal dotacions a les provisions

Total despeses

INGRESSOS:70 Ingressos d'explotació:

700 Quotes col·legials701 Quotes REA i REAF702 Ingressos REC703 Ingressos per formació704 Ingressos per serveis col·legials i vendes705 Ingressos per activitatsTotal ingressos d'explotació

74 Subvencions a l'explotació:740 Subvencions oficials explotació741 Col·laboracions ens privatsTotal subvencions a l'explotació

75 Altres ingressos de gestió:751 Ingressos per publicitat754 Ingressos per comissions759 Ingressos per altres serveisTotal altres ingressos de gestió

76 Ingressos financers761 Ingressos inversions financeres765 Descomptes pagament immediat768 Diferències positives de canvi769 Altres ingressos financersTotal ingressos financers

77 Beneficis i ingressos extraordinaris775 Subvencions capital traspas. resultat778 Ingressos extraordinaris779 Ingressos exercicis anteriorsTotal beneficis i ingressos extraordinaris

79 Excessos i aplicacions de provisions790 Per a riscos i despesesTotal excessos i aplicacions de provisions

Total ingressosFlux de CaixaIncrement/(Disminució) del patrimoni

Partides

36.670,00 2,08% 0,00 0,00 27.170,00 300,00 9.200,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

36.670,00 2,08% 0,00 0,00 27.170,00 300,00 9.200,00

44.800,00 2,54% 44.800,00 0,00 0,00 0,00 0,0057.477,00 3,25% 4.340,00 0,00 28.137,00 0,00 25.000,0066.802,00 3,78% 55.702,00 0,00 10.500,00 600,00 0,00

389.137,50 22,02% 90.843,00 22.960,00 164.546,50 28.112,00 82.676,00161.275,62 9,13% 48.067,00 17.961,00 58.370,00 5.614,26 31.263,36188.296,00 10,66% 66.965,00 40.698,00 53.709,00 4.942,00 21.982,00

74.615,53 4,22% 21.419,58 2.850,20 6.916,50 1.202,00 42.227,2571.340,00 4,04% 41.912,00 2.103,00 6.000,00 601,00 20.724,0031.975,00 1,81% 22.110,00 0,00 8.710,00 1.155,00 0,0064.572,55 3,65% 40.511,55 180,00 12.314,00 3.606,00 7.961,00

1.150.291,20 65,11% 436.670,13 86.752,20 349.203,00 45.832,26 231.833,61

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,009.506,09 0,54% 7.586,09 0,00 1.920,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,009.506,09 0,54% 7.586,09 0,00 1.920,00 0,00 0,00

383.799,90 21,72% 194.188,10 8.182,71 81.258,45 45.005,15 55.165,490,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

111.301,97 6,30% 56.314,55 2.372,99 23.564,95 13.051,49 15.997,99495.101,87 28,02% 250.502,65 10.555,70 104.823,40 58.056,64 71.163,48

15.000,00 0,85% 15.000,00 0,00 0,00 0,00 0,0015.000,00 0,85% 15.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1.000,00 0,06% 1.000,00 0,00 0,00 0,00 0,001.000,00 0,06% 1.000,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,003.606,00 0,20% 0,00 0,00 3.606,00 0,00 0,001.200,00 0,07% 1.200,00 0,00 0,00 0,00 0,00

4.806,00 0,27% 1.200,00 0,00 3.606,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0054.228,17 3,07% 52.394,13 0,00 1.834,04 0,00 0,00

54.228,17 3,07% 52.394,13 0,00 1.834,04 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00202,00 0,01% 0,00 0,00 202,00 0,00 0,00

202,00 0,01% 0,00 0,00 202,00 0,00 0,001.766.805,33 100,00% 764.353,00 97.307,90 488.758,44 104.188,90 312.197,09

862.729,00 48,26% 862.729,00 0,00 0,00 0,00 0,0032.000,00 1,79% 0,00 0,00 0,00 0,00 32.000,002.590,00 0,14% 0,00 2.590,00 0,00 0,00 0,00

611.419,00 34,20% 0,00 0,00 611.419,00 0,00 0,0025.642,00 1,43% 0,00 0,00 0,00 25.642,00 0,0029.200,00 1,63% 0,00 0,00 0,00 0,00 29.200,00

1.563.580,00 87,46% 862.729,00 2.590,00 611.419,00 25.642,00 61.200,00

35.814,00 2,00% 0,00 4.000,00 3.006,00 0,00 28.808,00135.101,50 7,56% 56.514,33 18.154,93 0,00 0,00 60.432,24

170.915,50 9,56% 56.514,33 22.154,93 3.006,00 0,00 89.240,24

31.000,00 1,73% 31.000,00 0,00 0,00 0,00 0,0015.300,00 0,86% 15.300,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,0046.300,00 2,59% 46.300,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

7.010,00 0,39% 7.010,00 0,00 0,00 0,00 0,007.010,00 0,39% 7.010,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

0,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000,00 0,00% 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00

1.787.805,50 100,00% 972.553,33 24.744,93 614.425,00 25.642,00 150.440,2475.430,34 260.594,46 -72.562,97 127.702,60 -78.546,90 -161.756,8521.000,17 208.200,33 -72.562,97 125.666,56 -78.546,90 -161.756,85

Pressupost agregat Pressupostrevista

Pressupostordinari

Pressupostformació

Pressupost serveis

Pressupost activitats

RAMON MORELL

La meva tasca professional sempres’ha desenvolupat a l’administració.Amb molt d’optimisme, ganes iil·lusió, vaig viure els primers anys dela reinstauració de l’administracióautonòmica, concretament des delmes de juny de 1979, on va semblar,per uns moments, que havia la pos-sibilitat de construir una maquinàriaadministrativa eficient i eficaç moltallunyada de la centralitzada, politit-zada i burocratitzada que fins ales-hores havíem estat vivint i patint.Molts érem els que creiem que, mal-grat les dificultats, l’oportunitathistòrica era immillorable i calia elsesforços i treball de tots per tirarendavant tal anhelat repte. Sé queno és aquest ni el lloc ni el momentper analitzar el perquè aquellesesperances no van quallar, però si horecordo és perquè encara l’adminis-tració necessita del treball i l’aporta-ció científica dels economistes per,

no només racionalitzar les decisionsdels seus governants, sinó participaren la reforma administrativa queintrodueixi criteris d’eficàcia i efi-ciència en el treball del sector públic.I parlo així perquè amb posterioritata la meva experiència autonòmica hepassat també per l’administraciócentral i la local, tant ajuntamentcom diputació. Només em resta tas-tar els consells comarcals per com-pletar tot el cicle, i per l’edat quetinc no crec que arribi a temps perincorporar-me a alguna plantillad’alguna vegueria. Fa uns anyshagués acabat dient que una de lesreformes pendents més urgents erala reforma de l’administració. Arapenso que aquesta és una iniciativacontra natura.

ROSA M. PICAMAL

La meva experiència professional s’hadesenvolupat fins ara com a econo-mista generalista dins de l’administra-ció local. En aquest àmbit específic isegons la meva experiència personal,l’exercici de la professió ha evolucio-nat, de generalista segons la tradicio-nal dicotomia generalista/especialista,a generalista com a especialització.

El de l’administració local, però, no ésun camp on els economistes hi abun-dem. I, en canvi, resulta un campapassionant, en el qual es concretentants i tants aspectes -educació, for-mació, treball, dinàmica empresarial;planificació territorial, entorn, recur-sos naturals, transport, accessibilitat;esports, cultura, arts; salut, cohesiósocial, ciutadania; finançament, pres-supost, gestió de polítiques públiques;marcs reguladors europeu, estatal,autonòmic, local i de ciutat- tots ellsdirectament relacionats amb la vidaquotidiana de les persones i de lasocietat en el territori i la seva evolu-ció, és a dir, amb el progrés i la dura-bilitat sostenibles.

Responent a la invitació rebuda delCol·legi en aquest sentit, m’agradariaque aquestes ratlles servissin per ani-mar als i a les col·legues, actuals ifuturs, i al Col·legi, en estreta relacióamb la universitat, a considerar aquest

Gent de casa

25 anys d’economista

camp, el de l’administració local, comun dels que mereixen ser objecte d’a-tenció per a la qualificació de profes-sionals economistes que vulguindedicar-s’hi.

ANTONI BOU I MIÀS

Una de les pregun-tes que més m’hacostat de contestarals meus fills és:pare què fa un eco-nomista? Era evi-dent que al col·legialtres nens ho tenienmés fàcil que ells.

La societat catalana actual no es fa lamateixa pregunta però si que se l’haviaplantejat fins fa relativament poc. Allòde contestar que l’economia era la cièn-cia que administrava de la millor mane-ra possible els recursos escassos tampocha estat de gran ajuda, més aviat el queem dèien era que ho fèiem bé si elsrecursos a administrar eren abundants.

Bromes al marge, en l’àmbit de l’as-sessoria d’empreses aquests 25 anyss’ha experimentat un canvi decisiu: deno ser a ser, avui en dia la nostra pro-fessió ha esdevingut un puntal en lesrelacions empresarials i és difícil conce-bre un tracte o negoci sense la nostraparticipació assessora.

Pel que fa al Col·legi la seva funció dedivulgació ha estat primordial conjun-tament amb la de formació continua-da. En el futur crec que tots hemd’intentar no perdre la vessant huma-na de l’economista, tinc certa por aun excés de tecnicisme que ens allunyide la societat a què tenim voluntat deservir.

JOAN FARGAS I CASTELLÀ

A mitjans del prop-passat mes de maig,vaig rebre un ama-ble escrit del degàJo rd i Cone jos ,expressant-me ennom de la Juntadel Col·legi i propi,

la seva felicitació pels 25 anys decol·legiat.

En justa reciprocitat, vull agrairpúblicament el contingut de l’es-mentat escrit i, al mateix temps,expressar-vos la meva sincera felici-tació per la brillant tasca que duen aterme. En el decurs dels anys que heestat col·legiat, he pogut constatarla progressiva i constant millorad’activitats i serveis que ofereix elCol·legi.

Durant uns anys, vaig formar part dela Comissió d’Economistes de la

Salut, però per manca de temps vaigdeixar d’assistir a les reunions, i laveritat és que ara em sap greu haverdeixat passar els anys sense participarmés intensament en les activitats delCol·legi, ja que sempre és motiud’orgull i satisfacció haver col·laboraten qualsevol tipus d’entitat o asso-ciació que ha esdevingut una brillanttrajectòria.

Durant els darrers 22 anys he treballatde funcionari al servei de la Generali-tat de Catalunya, i la meva lluita cons-tant ha estat intentar aplicar criterisde racionalitat, eficiència i eficàcia enla gestió pública, i encara que ho vaigaconseguir en alguns casos aïllats,malauradament no va ser possibled’una forma generalitzada.

Però això, em queda el dubte de pen-sar que de la mateixa manera que esva crear el Cos de Lletrats de laGeneralitat, des del Col·legi s’haguéspogut fer quelcom per crear el Cosd’Economistes de la Generalitat, pertal d’establir millores en la gestió delsrecursos.

Amb tot aquest bagatge, Termes

enfila l’entrevista amb una prime-

ra afirmació de partida

“Crec que estem vivint uns moments

de gran incertesa, perquè el que està

passant a Espanya és que els socialis-

tes havien preparat un programa elec-

toral sense pensar que guanyarien les

eleccions i ara es troben que, a causa

de l’impacte emocional de l’11 de

març, les van guanyar. És a dir, no és

que el PP les hagués perdut, és que el

PSOE, sense tenir-ho previst, les va

guanyar. I això fa que ara hagin d’a-

plicar un programa que no estava

pensat per governar el país.”

“De fet, hem de dir que, malgrat algu-

nes errades, la política que va fer el

PP en el decurs de les dues darreres

legislatures, va ser un política que

molts creiem que va ser l’adequada,

com ho demostra el creixement del

PIB, les dades d’ocupació laboral,

etc..”

I això vol dir que ara l’inquieta la

política econòmica del Govern

Zapatero?

“La veritat és que quan vam saber

que la política econòmica del

Govern estaria a mans de Pedro Sol-

bes, vam respirar tranquils, perquè

és una persona que em mereix tot el

respecte i tota la meva reconeixença

professional. Però, francament, sem-

bla difícil preveure que pugui com-

plir els pressupostos i se’n pugui

sortir en aquestes circumstàncies. Jo

el veig més com un bon porter de

futbol que va parant tots els xuts,

que no pas com un davanter centre

Entrevista a Rafael TermesEl nou col·legiat d’honor del Col·legi d’Economistes de Catalunya és unhome de conversa fàcil, acostumat a anar per feina que sol expressarles seves idees sense embuts i amb una claredat espectacular.

Acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i de laReial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres; professor deFinances de l’IESE; conseller del Banc Popular Espanyol i conseller dele-gat del mateix banc des de l’any 1966 fins el 1990; president de l’Asso-ciació Espanyola de Banca Privada (AEB), des de novembre de 1977 finsa maig de 1990; i president d’Honor de l’Institut d’Analistes Financers,Rafael Termes és considerat una persona de gran vocació pedagògica.

Tal com ho diu l’acte de concessió del títol de col·legiat d’honor, Termesha sabut compaginar la seva dedicació professional amb aportacions ala ciència i a la pràctica de l’economia, i ha estat un mestre en l’ensenya-ment del sistema financer, l’anàlisi de projectes i decisions d’inversió i de l’è-tica en la direcció d’empreses.

que pugui estar prou tranquil per

anar marcant gols”.

I no serà que el problema dels

pressupostos rau més en l’aug-

ment del preu del petroli que no

pas en una altra cosa?

Sí, és cert que el preu del petroli és

una de les principals amenaces de

l’economia, però també ho és el dife-

rencial de tipus de canvi entre l’euro

i el dòlar, que perjudica les nostres

exportacions i afavoreix les dels

Estats Units, tot i que això afecta més

a la resta d’Europa que no pas a

nosaltres. Però tornant al tema, jo el

que dic és que si el Govern se cen-

trés més en l’economia en comptes

d’ocupar-se’n tant d’altres qüestions

com ara el matrimoni entre homosexuals

o el divorci, que només afecta a unes

minories, tots aniríem millor.

Però és que ho havien promès en

el seu programa electoral!

És clar que sí, aquest és justament el

problema: que no era un programa per

governar sinó per fer d’oposició. Ara el

que hauríem de fer tots plegats és ocu-

par-nos-en seriosament d’abordar una

política de reformes estructurals que

són les que el país necessita per tirar

endavant. Cal reformar el mercat de

treball, intervenir sobre el preu del sòl,

vetllar per la viabilitat dels plans de

pensions, assegurar el finançament de

la sanitat... És el que diu la CEOE i el

Círculo de Empresarios i tothom que hi

ha pensat una mica ...

Pel que fa a les pensions...

“Pel que fa a les pensions, cal

reconèixer que el sistema no funciona

i que s’ha de reformar. Com pot ser

que es digui que no hi ha dèficit?”

Potser perquè hi ha més afiliació

que mai?

“És veritat, però això vol dir que el

dia de demà també hi haurà més pen-

sionistes que mai: és un peix que es

mossega la cua. És el sistema de

repartiment el que és dolent. Només

cal mirar el sistema de pensions dels

deu darrers països que s’han incorpo-

rat a la Unió Europea: tots tenen sis-

temes mixtes de seguretat social. És el

sistema xilè, que permet una capitalit-

zació de l’estalvi personal i que ha

estat copiada després per tants altres

països americans ... És el sistema que

persones com Barea, Herce o jo

mateix no ens cansem de proposar

per a Espanya.

I com veu la influència d’altres fac-

tors, com ara la guerra, en el siste-

ma econòmic?

“La pau, per damunt de tot, és un

objectiu. És evident que la guerra és

perjudicial per l’economia en gene-

ral, més enllà del benefici que pugui

produir en determinats països pro-

ductors d’armes. Si no hi ha con-

fiança, no hi ha inversions. I sense

inversions l’economia no pot anar

bé. Però també hi ha altres factors,

com per exemple, la liberalització

del comerç, la restricció de la lliber-

tat d’horaris comercials... Tot el que

vulgui ser suposadament proteccio-

nista acaba sent perjudicial per a tot-

hom.

El preu de l’habitatge també és una

amenaça?

I tant que sí. Però mentre els ajun-

taments es vulguin finançar amb la

construcció, no hi ha res a fer. I si

a això hi afegim les hipoteques a

llarg termini i els interessos tant

baixos ...

Finalment, senyor Termes, quin

efecte li fa haver estat nomenat

col·legiat d’honor del Col·legi d’E-

conomistes?

Un gran honor i una gran satisfac-

ció. Sobretot tenint en compte que

jo no en sóc, d’economista, jo sóc

enginyer industrial. Però és veritat

que sempre m’ha apassionat el món

de les finances, tant en la meva vida

professional com en la docent. I

també li dono molt de valor al fet

que hagi estat el Col·legi de Cata-

lunya qui m’hagi guardonat, perquè

Catalunya és la meva pàtria, tot i

que no hi visc des de fa molts i

molts anys.

Notic

iari

legi

slat

iu

RENTA Y SOCIEDADES

RESOLUCIÓN DE 28 DE SEPTIEMBRE DE 2004 (BOE 01-10-2004) [REF. CISS LE103190]Dirección General del Tesoro y Política FinancieraSe hace público el tipo de interés efectivo anual para el cuar-to trimestre natural del año 2004, a efectos de calificar tribu-tariamente a determinados activos financieros

IRPF

REAL DECRETO-LEY 8/2004, DE 5 DE NOVIEMBRE (BOE 10-11-2004) [REF. CISS LE103263]Sobre indemnizaciones a los participantes en operacionesinternacionales de paz y seguridad• Otras materias afectadas: sucesiones y tasas estatales y

autonómicas

REAL DECRETO LEGISLATIVO 8/2004, DE 29 DE OCTUBRE(BOE 10-11-2004) [REF. CISS LE103239]Se aprueba el texto refundido de la Ley sobre responsabilidadcivil y seguro en la circulación de vehículos a motor

ORDEN EHA/3850/2004, DE 18 DE NOVIEMBRE (BOE 25-11-2004) [REF. CISS LE103301]Se amplía la Orden EHA/1517/2004, de 25 de mayo, por la que sereducen para el período impositivo 2003 los índices de rendimientoneto aplicables en el régimen de estimación objetiva del Impuestosobre la Renta de las Personas Físicas para las actividades agrícolas yganaderas afectadas por diversas circunstancias excepcionales

IVA

ORDEN EHA/3212/2004, DE 30 DE SEPTIEMBRE (BOE 08-10-2004) [REF.CISS LE103203]Se establecen las condiciones generales y el procedimiento parala presentación telemática por internet de las declaraciones corres-pondientes a los modelos 308, 309, 341, 370, 371, 430 y 480.• Otras materias afectadas: Impuesto sobre las Primas de Seguros.

ORDEN EHA/3902/2004, DE 29 DE NOVIEMBRE (BOE 30-11-2004) [REF. CISS LE103310]Se desarrollan para el año 2005 el método de estimación obje-tiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas y el régi-men especial simplificado del Impuesto sobre el Valor Añadido• Otras materias afectadas: IRPF

SOCIEDADES

REAL DECRETO LELGISLATIVO 6/2004, DE 29 DE OCTUBRE(BOE 05-11-2004) [REF. CISS LE103237]Se aprueba el texto refundido de la Ley de ordenación y super-visión de los seguros privados

GESTION TRIBUTARIA

ORDEN EHA/3895/2004, DE 23 DE NOVIEMBRE (BOE 29-11-2004) [REF. CISS LE103308]Se aprueba el modelo 198, de declaración anual de operacionescon activos financieros y otros valores mobiliarios, así como losdiseños físicos y lógicos para la sustitución de sus hojas interiorespor soporte directamente legible por ordenador y se establecenlas condiciones y el procedimiento para su presentación telemáti-ca a través de Internet y por teleproceso y se modifican las Órde-nes de aprobación de los modelos de declaración 193, 296 y 347

IMPUESTOS ESPECIALES

RESOLUCIÓN DE 16 DE SEPTIEMBRE DE 2004 (BOE11-10-2004) [REF. CISS LE103206]Departamento de Aduanas e Impuestos Especiales de la AEATSe establecen las normas de cumplimentación de los docu-

mentos de acompañamiento que amparan la circulación deproductos objeto de los impuestos especiales de fabricación,el sistema para la transmisión electrónica de determinadosdocumentos y declaraciones utilizados en la gestión deimpuestos especiales y se aprueba el modelo 511

PROCEDIMIENTOS TRIBUTARIOS

ORDEN EHA/3256/2004, DE 30 DE SEPTIEMBRE (BOE 12-10-2004) [REF. CISS LE103207]Se establecen los términos en los que podrán expedirse certi-ficados electrónicos a las entidades sin personalidad jurídica aque se refiere el artículo 35.4 de la Ley General Tributaria

RESOLUCIÓN DE 21 DE SEPTIEMBRE DE 2004 (BOE 29-09-2004; c.e. BOE 09-10-2004) [REF. CISS LE103185]Presidencia de la Agencia Estatal de Administración TributariaSe establece la estructura y organización territorial de la Agen-cia Estatal de Administración Tributaria

NORMATIVA AUTONOMICA

C.A. CATALUÑALEY 7/2004, DE 16 DE JULIO (BOE 29-09-2004) [REF. CISS LE103113]De medidas fiscales y administrativas• Materias afectadas: Patrimonio; IRPF; Sucesiones y Dona-

ciones; Transmisiones; I. sobre la Venta Minorista de Hidro-carburos; Tasas y tributos autonómicos

Noticias al díaNuevos beneficios fiscales en Cataluña aplicables en Renta y PatrimonioLa Ley de Medidas Fiscales y Administrativas para el ejercicio 2004, a la que sealude en la sección dedicada a las novedades normativas tributarias ha introduci-do nuevos beneficios fiscales en materia de imposición directa que afectan a sec-tores sociales concretos.Con relación al Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas, la Ley 7/2004, de16 de julio, establece una nueva deducción en el tramos autonómico de la cuotapara los contribuyentes que hayan quedado viudos durante el ejercicio 2004.Dicha medida pretende aminorar la carga impositiva que recae sobre el colectivode personas viudas en el momento inicial de su nueva situación, al entenderse queen ese momento requieren de una atención y protección especiales, siendoampliable esta deducción durante los dos ejercicios siguientes.En cuanto al Impuesto sobre el Patrimonio, se introduce una bonificación del 99%de la cuota respecto de los patrimonios especialmente protegidos de contribu-yentes con discapacidad, definidos y regulados por la Ley estatal 41/2003, de 18de noviembre; pudiendo ser beneficiarios los afectados por una discapacidad psí-quica igual o superior al 33%, o física o sensorial igual o superior al 65%.

Presentado el borrador del Plan de Prevención del Fraude FiscalEl borrador del Plan de Prevención del Fraude Fiscal incluye más de 300 medidasoperativas, organizativas y normativas y supone un cambio de estrategia en lasactuaciones llevadas a cabo hasta ahora.Se impulsarán la investigación, las actuaciones en la calle y la búsqueda de nuevas fuen-tes de información que permitan descubrir rentas y patrimonios no declarados.Además,será prioritario el cobro de las cantidades defraudadas descubiertas. Para ello, se haránmás actuaciones de control y más próximas al momento del hecho imponible. Tambiénse crearán unidades integrales de Inspección-Recaudación, que permitirán adoptar desdeel inicio de la inspección medidas cautelares para el cobro de la deuda.El Plan contiene medidas básicamente operativas, gran parte de las cuales se empe-zarán a aplicar de forma inmediata en el año 2005; posee un carácter estratégico yglobal y se ha diseñado con criterios de flexibilidad para ir adaptándose a la reali-dad del fraude en cada momento.En cambio, en lo referente a los principales ámbitos de actuación no presenta dema-siadas novedades respecto a los anteriores planes anuales de control tributario, porlo que una vez más el principal objetivo será el sector inmobiliario para el que seproponen más de cincuenta medidas. Entre otras, incluye consignar en la escritura elmedio de pago, el seguimiento de las promociones con un control simultáneo delpromotor y los compradores, la inclusión de la referencia catastral en todos los con-tratos, la búsqueda de nuevas fuentes de información y una planificación integral decontrol desde la recalificación del suelo.Otras de las áreas prioritarias de actuación son las tramas de fraude en el IVA ola prevención de la elusión fiscal mediante paraísos fiscales o ingeniería fiscal, asícomo un mayor control de la facturación.

Nuevas disposiciones

AVANTPROJECTE DE LLEI DE MODIFICACIÓ DEL CODI CIVIL EN MATÈRIA DE SEPARACIÓ I DIVORCI

La tardor ens ha sorprès amb l'anunci per part del Govern dedos avantprojectes de llei d'indubtable transcendència dinsl’àmbit del dret de família. El primer és la “Modificació del Codi Civil en matèria de sepa-ració i divorci” i el segon la “Modificació del Codi Civil en matè-ria de dret a contraure matrimoni”. A dia d’avui, es desconeixel text de l’avantprojecte de llei relatiu a la modificació del CodiCivil en matèria de dret a contraure matrimoni i en conse-qüència centrarem l’article en l’avantprojecte de llei en la modi-ficació relativa a la separació i el divorci.En el moment que s’escriuen aquestes línies, el text té la con-sideració d’avantprojecte de llei i per tant resta pendent de lesconsultes realitzades a diverses entitats i col·lectius, amb lafinalitat de recollir opinions, possibles mancances o modifica-cions que poden alterar el text definitiu que s'enviï a les Corts.

PROPOSTA DE MODIFICACIÓ D’ARTICLES

L'avantprojecte de modificació del Codi Civil en matèria deseparació i divorci, consta d'un únic article amb nou paràgrafs,una disposició transitòria i tres disposicions finals1. Fonamentalment es modifiquen els articles 81, 90, 92 i 97 delCodi Civil. Se suprimeix per quedar sense contingut els articles82, 86 i 87 del mateix cos legal, i es canvien o modifiquen percoherència amb l'anterior, els articles 834, 835 i 840 del CodiCivil (secció 7ª, capítol II, títol III. “De les successions”).La disposició transitòria detalla l'efecte de la reforma sobre elsprocessos pendents, i les disposicions finals –la primera– modi-fica la regla 2 de l'article 770 de la Llei d'Enjudiciament Civil. Lasegona, modifica la Llei 8 de juny de 1957 reguladora del Regis-tre Civil en el seu paràgraf primer de l'article 20, referent a lainscripció del naixement, en cas d'adopció internacional –poc ogens té a veure amb el contingut general de l'avantprojecte idóna la sensació que s'aprofita l'ocasió per refer el citat article;i finalment –la tercera– parla de la immediata entrada en vigorde la llei “a l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficialde l'Estat” passant per alt una vegada més, el termini de vintdies que indica el paràgraf primer de l'article 2 del Codi Civil.La modificació fonamental que s'introdueix, és la possibilitatd'acudir directament al divorci, transcorreguts tres mesos desde la celebració del matrimoni, sense necessitat d’invocar cau-ses culpables o conductes deshonestes i sense cap tràmit previ.L'avantprojecte posa l'accent en el respecte al lliure desenvo-lupament de la personalitat, reconegut en l'article 10 de laConstitució, i això justifica reconèixer expressament a lavoluntat de la persona com causa determinant de la separa-ció o el divorci, doncs tant la continuació de la convivència,com el cessament d'aquesta, depèn exclusivament de lavoluntat constant dels cònjuges, i n'hi ha prou que un d'ellsno la vulgui perquè pugui fer-ne la sol·licitud, sense que l'al-tre cònjuge pugui oposar-se a la petició per motius materialsi sense que el jutge pugui rebutjar-la. Per tant el divorci i la separació (no desapareix aquesta figura),a partir de l'entrada en vigor de la llei, seran dues diferentsopcions, que es podran obtenir amb la mera expressió devoluntat de qualsevol dels cònjuges. El nou article 81 del Codi Civil consagra la separació o el divorcia petició d'ambdós cònjuges, o a petició d'un solament dels còn-juges, transcorreguts els tres primers mesos del matrimoni. En elprimer cas (comú acord) ha d’acompanyar-se proposta de con-veni regulador, i en el segon, l’avantprojecte diu "que a lademanda s'acompanyarà proposada de mesures provisionals...".

Seguidament es transcriu parcialment l’esmentat article 81:"Artículo 81.Se decretará judicialmente la separación o el divorcio, cual-quiera que sea la forma de celebración del matrimonio:1.º A petición de ambos cónyuges o de uno con el con-

sentimiento del otro, una vez transcurridos los tresprimeros meses del matrimonio. A la demanda seacompañará propuesta de convenio reguladorredactada conforme al artículo 90 de este Código.

2.º A petición de uno solo de los cónyuges, una veztranscurridos los tres primeros meses del matrimo-nio. No será preciso el transcurso de este plazo parala interposición de la demanda cuando el interés delotro cónyuge o el de los hijos exija la suspensión dela convivencia. Se entenderá que este interés concurre en los casosde denuncia por malos tratos interpuesta por uno delos cónyuges contra el otro, o sobre los hijos que con-vivan con ambos. A la demanda se acompañará pro-puesta de las medidas provisionales que hayan deregular los efectos derivados de la separación o deldivorcio, conforme al artículo 103 de este Código."

El termini de tres mesos des que es contrau matrimoni, és undels principals motius de crítica a l’avantprojecte de llei. A unsels sembla curt, a altres llarg... No obstant l’establiment d’untemps pot ser d’utilitat per tal de prevenir el frau que suposenels matrimonis de conveniència.La reforma, deixa sense efecte els articles 82 (causes de sepa-ració) 86 (causes de divorci) i 87, en relació amb l'anterior. Es modifica l'article 92 del Codi Civil. En la meva opinió, mésque una modificació és clarificar la situació que ja es donavafins avui i és d'aplicació pels jutjats i tribunals. La guarda com-partida pot donar-se per acord dels cònjuges (evident) o perdecisió del jutge (també evident) i sempre en benefici delmenor. Finalment afegir que l'avantprojecte, modifica l'article 97 delCodi Civil, relatiu a la pensió compensatòria, manifestantexpressament que "la compensació" podrà consistir en unapensió vitalícia, temporal o una tant alçat. No obstant, en elsegon paràgraf s'indica que no existint acord entre els cònju-ges, el "jutge determinarà la quantia de la pensió ....". i enconseqüència sembla que es tanca la possibilitat al jutge dedeterminar una tant alçat.

PROVISIONALITAT DEL TEXT

El projecte de llei respon a la necessitat d’adaptar la legislació(Llei 30/1981 de 7 de juliol) als profunds canvis socials ques’han donat al nostre país i –addicionalment– es busca esme-nar els errors detectats en l’aplicació de la llei.Per aquest motiu, és important incidir que l’avantprojecte dellei és un text obert i en fase de ser debatut, que ha de recollirel major nombre de sensibilitats, sense perjudicar d’altres insti-tucions relacionades.Un cop més, la participació de la societat és l’autèntic motor deles reformes en matèria social i de família.

Àlex FerrerMillet Guillén Bécares

1. Trobareu una còpia integra del projecte de Modificació del Codi Civilen matèria de separació i divorci a la pàgina web del Col·legi.

Notic

iari

juríd

ic

Modificació del Codi Civil en matèria de separació i divorci

Notic

iari

de c

ompt

abilit

atDarreres normes internacionals d’informació financera (amb la col·laboració de l’ACCID)En aquest article es recorden els trets principals de les darreresNormes Internacionals de Comptabilitat (NIC) o Normes Inter-nacionals d’Informació Financera (NIIF) aprovades.

NIIF 1: PRIMERA ADOPCIÓ DE LES NORMES INTERNACIONALS D’INFORMACIÓ FINANCERA

Aquesta norma regula com ho ha de fer l’empresa per a adop-tar les NIC/NIIF per primer cop. Es considerarà que la compa-nyia adopta per primera vegada les NIC/NIIF i, per tant estaràsubjecta a la NIIF 1, en el cas que la companyia hagi declaratde forma explícita que els seus estats financers s’han formulatmitjançant la utilització d’aquesta normativa o bé, hagués ela-borat l’any precedent els seus estats d’acord amb aquestesnormes amb l'única intenció d’utilitzar-les internament.

Els principals ajustaments necessaris per traspassar elsestats financers des de la normativa comptable espanyola ala normativa NIIF en el moment de la primera aplicació són:• No reconeixement d’una part dels antics actius i passius.

Segons la NIC 38 no es contemplen les despeses en investi-gació, formació i publicitat com a actius en el balanç desituació. Això obliga a eliminar aquests actius i a reduir lesreserves pel mateix import.

• Reconeixement d’alguns nous actius i passius. Sota laNIC 37 s’obliga a reconèixer els costos de reestructuració, elscontractes onerosos o les garanties com a passius en elbalanç de situació.

• Reclassificacions. La NIC 10 obliga a declarar com a reser-ves en la data de tancament del balanç de situació, els divi-dends declarats o proposats després de la data del balanç.

NIIF 2: PAGAMENTS BASATS EN ACCIONS

La NIIF 2 té com a funció principal regular el tractament delspagaments d’una companyia als seus empleats mitjançant ins-truments de capital propi o mitjançant efectiu subjecte al preude les accions de l’entitat.

Per instruments de capital propi s’entenen transaccions depagament en accions liquidables en efectiu, transaccions depagament en accions liquidables en instruments de capitalpropis i aquells acords contractuals de transacció en què elproveïdor pot elegir la forma de liquidació, ja sigui en efectiuo en instruments de capital propi.

En cas de poder ser valorats de forma fiable, tant les transac-cions de pagament en accions liquidables en instruments decapital propi com aquelles liquidables en efectiu hauran de sercomptabilitzades segons el seu valor raonable.

Aquest, es calcularà a partir dels preus de mercat, o en el casde no existir, mitjançant models teòrics que podrien ser utilit-zats per persones ben informades en una transacció lliure.Així mateix, la NIIF 2 requereix que es donin a conèixer alsestats financers de l’entitat:• La naturalesa dels acords de pagament en accions o en

altres instruments financers• Com s’ha determinat el nou valor raonable• Quin efecte han suposat per al resultat del període i per a la

situació financera de l’empresa

NIIF 3: COMBINACIONS DE NEGOCIS

La norma NIIF 3 ve a substituir l’antiga NIC 22 i introdueix tresdel canvis més significatius de les normes:• El primer és la prohibició de l’amortització dels fons de

comerç, tant dels nous com dels generats anteriorment a ladata de transició a NIC/NIIF (1 de gener de 2004) quedantsotmesos a un test de pèrdua de valor amb caràcter anual,cosa que obligarà a desenvolupar uns models estandarditzatsque permetin la realització d’aquests tests de forma rutinària.

• El segon ve donat per la prohibició d’utilitzar el mètode dela unió d’interessos (tractament permès segons la NIC 22) enuna combinació de negocis. D’acord amb la NIIF 3, totes lescombinacions de negocis s’hauran de comptabilitzar mit-jançant el mètode d’adquisició.

• El tercer canvi obliga a valorar els actius i passius identificablesen el procés de combinació de negocis al seu valor raonable.

NIIF 4: CONTRACTES D’ASSEGURANCES

La NIIF 4 és la primera part d’un projecte d’assegurances enquè l’IASB seguirà treballant i que portarà alguns anys com-pletar. La NIIF 4 permet que les asseguradores puguin realitzarcerts canvis si ho creuen convenient.• Un aspecte significatiu és que la definició de contracte d’as-

segurances inclòs en la NIIF 4 no englobarà contractes quelegalment són d’assegurances, passant a ser comptabilitzatsseguint altres normes com la NIC 39.

• La provisió d’estabilització, registrada actualment en algunesbranques de no-vida, haurà de ser eliminada sota normes inter-nacionals. D’altra banda, es permetrà el descompte de provi-sions sota certes condicions i canviar la valoració de les provisionsmatemàtiques de vida modificant el tipus d’interès de descompte.

S’inclou també la necessitat que les companyies donin infor-mació complementària en la memòria sobre les seves activitatsasseguradores.

NIIF 5:OPERACIONS DISCONTINUES

La NIIF 5 tracta dos temes fonamentals, la valoració i presen-tació dels actius fixos disponibles per a la venda i la presenta-ció de les operacions que es volen discontinuar.

Els efectes fonamentals resideixen en aspectes de presentacióen el balanç i compte de resultats d’aquests actius i opera-cions, així com en la seva valoració i registre.

La norma introdueix el concepte de grup alienable (grup d’ac-tius disponibles per a la venda de forma conjunta en una tran-sacció) i obliga a:• valorar els esmentats actius al menor entre el valor en llibres

i el valor raonable menys les despeses en el punt de venta.• finalitzar l’amortització dels actius fixos en situació de dis-

ponibles per a la venda.

Aquesta norma, a banda de substituir la NIC 35, apropa lanormativa internacional als requeriments per al mateix tipusd’operacions fixats als EUA.

Ramon BastidaEconomista i professor de la UPF

Coordinador del Congrés Català de Comptabilitat i Direcció

Et permetran fer constar la teva condició d’economista en qualsevol tipus d’in-forme que com a economista puguis fer, així com en contractes, convenis decol·laboració,.... d’una forma ràpida, segura i amb garantia de document.

Rapidesa. En menys de 6 h tindreu el document visat i podreu imprimir el nume-ro de còpies del document que desitgeu, sense necessitat de desplaçar-vos. Desde l’ordinador de casa vostra o del despatx connectant-vos a la pàgina web delCol·legi d’Economistes de Catalunya http://www.coleconomistes.com, accedireua l’aplicació que us permetrà accedir als vostres expedients, enviar documents pertal que el Col·legi els visi, consultar treballs antics,...

Seguretat i confidencialitat. Sols l’economista i el visador, tècnic del Col·legi,en el moment de visar tenen accés al contingut dels documents. L’aplicació teincorporada mesures de seguretat que impedeixen que cap altra persona puguiaccedir a expedients d’un col·legiat.

Garantia. El Col·legi a més de visar el document, el signa electrònicament per laqual cosa sempre podrà garantir, o desmentir que un document visat es corres-pon amb l’original, que no ha sofert cap modificació en posterioritat al visat.

NOUS VISATS ONLINE

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

C

Col·legi d'Economistesde Catalunya

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

C Col·legi d'Economistesde Catalunya

Col·legi d'Economistesde Catalunya

C

C Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

Diagonal, 512, Principal • Barcelona 08006 • Tel. 93 416 16 04 • Fax 93 416 00 61www.coleconomistes.com cec@coleconomistes.com

Notic

iari

d’in

form

àtic

a LA WEB DEL COL·LEGI

Newsletter

El Col·legi ha adquirit una eina d’edició que permetrà gene-rar un butlletí electrònic per una banda i per una altra per-metrà generar un espai web amb els continguts del’esmentat butlletí però més ampliats. Inicialment la intenciódel Col·legi és crear un butlletí digital adreçat als despatxos ia les societats professionals registrades i posteriorment gene-rar diferents butlletins orientats a diferents àmbits professio-nals dels economistes.

Un pas més contra l’SPAM

El passat mes d’abril vàrem instal·lar en el servidor de correudues eines importants. Un aplicatiu antivirus que fins la dataha donat un rendiment satisfactori ja que s’eliminen el 99%dels missatges de correu-e infectats i un dispositiu anti-SPAMper filtrar missatges considerats com correu-escombraries. Toti que aquesta eina té un bon rendiment, el filtratge d’aquestsmissatges és molt complicat ja que les empreses que hi ha aldarrera se les ingenien per esquivar aquests sistemes variantels remitents, les paraules claus etc.

Per combatre aquesta plaga, el servidor del Col·legi haincorporat un servei on tots els col·legiats poden adreçar-s'hi. Es tracta de reenviar aquells missatges que considereuSPAM ABUSIU a l’adreça abuse@recol.es Els tècnics res-ponsables del sistema analitzaran els missatges enviats i elsinclouran dins del dispositiu anti-SPAM. És important tenirpresent que només cal enviar aquells missatges que rebembé a diari o bé vàries vegades al dia (el que es consideraSPAM ABUSIU) i no aquells missatges que podem rebreesporàdicament.

MÓN INTERNET

Un nou virus fa servir la guerra de l’Iraq per propagar-se

En aquest cas es tracta d’un nou cuc que s’anomena Famus.Bque es propaga per correu electrònic. El missatge on va elvirus amagat, es pot rebre bé en anglès, bé en castellà i duuun text on indica que s’adjunta un fitxer amb importantsfotografies sobre la guerra de l’Iraq. El fitxer es diu iraq.src(noteu que l’extensió del fitxer és la pròpia dels salvapantallesde Windows).

Tot i que els principals fabricants d’antivirus ja el tenendetectat, fins la data no s’ha registrat cap incidència impor-tant d’infecció.

Recordeu que teniu la web Alerta Antivirus (http://alerta-antivirus.red.es) amb informació important i actualitzadasobre els diferents virus que actualment hi ha corrent per laxarxa.

Més novetats a Google

Si bé Google ha desmentit jaoficialment que entraria en elmercat de navegadors inter-net (molta gent encara hiconfia que finalment ho

farà), darrerament ha anunciat dues noves eines. El GoogleSMS (www.google.com/sms) orientat a poder realitzar irebre el resultat de les consultes mitjançant el sistema SMS toti que només està operatiu als EUA. L’altra novetat és una eina,el Google Desktop Search (http://desktop.google.com), demoment en fase beta, que permet fer recerques de fitxers per-sonals des de l’escriptori del Windows. La recerca s’amplia ales webs consultades per l’usuari, a missatges de correuelectrònic rebuts o enviats, logs de xats (només d’AOL), entrealtres prestacions.

La web recomanada: www.lafarga.org

Aquesta web és un espai impulsat per la Secretaria per laSocietat de la Informació de la Generalitat de Catalunya perdebatre idees i propostes sobre de quina manera es podenimplementar solucions de programari lliure. En la web hipodem trobar fòrums de debat, agenda d’actes i diferentscomentaris sobre el tema.

Departament d’Informàticadel Col·legi d’Economistes de Catalunya

Quadern de navegació

A voltes amb la productivitat

Notic

iari

d’ec

onom

iaEn els darrers temps la productivitat ha estat centre d’atenciódes de nombroses instàncies, europea, estatal i catalana. Elcert és que la productivitat de l’economia dels Estats Units hatingut una evolució impresionant des de la segona meitat dela dècada dels anys noranta, alhora que la marxa de la pro-ductivitat dels països de la zona euro ha estat menys favora-ble. No es tracta d’un tema baladí, si tenim en compte que lacompetitivitat d’un país depèn de la trajectòria de la seva pro-ductivitat, i, més concretament, de la productivitat del treball,determinant fonamental per assegurar a llarg termini el crei-xement del nivell de vida i del producte potencial, així coml’estabilitat dels preus, més encara quan hom anticipa l’enve-lliment de la població. Això justifica que polítics i empresariseuropeus es qüestionin sobre ella cada vegada amb mésurgència.

“Paràlisi de la Productivitat”, aquest era el títol del número de9 d’agost d’enguany de la revista Business Week per referir-sea l’estat de la productivitat a Europa. Aquest començava ambla següent pregunta: “Per què no pot Europa ser més produc-tiva?”. Durant les dècades posteriors a la Segona Guerra Mun-dial l’augment de la productivitat europea va superar el de lanord-americana, però el creixement va moderar-se entre elsanys vuitanta i els noranta, i, de fet, des del 1995 l’evolució enambdues àrees es va invertir, i es va assolir un gap creixent afavor dels Estats Units. A més, es pot afirmar que al llarg de ladècada dels noranta, i més concretament en la segona meitat,les dades disponibles suggereixen que a la zona euro es vaaconseguir un major creixement de l’ocupació a costa d’unmenor avanç de la productivitat del treball, tendència influen-ciada per la marxa dels preus relatius entre el treball i el capi-tal –desfavorable per a aquest segon–, mentre que als EUA esregistrà en el mateix període tant un major augment de la pro-ductivitat com una intensa expansió de l’ocupació.

Actualment, la producció per hora d’un treballador del vellcontinent resulta ser gairebé un 22% inferior a la d’un treba-llador nord-americà, mentre que el 2004 els EUA aconseguiràuns guanys de productivitat rècord, amb un increment d’un3,3% segons Eurostat, més del doble que les taxes que asso-liran alguns dels principals països europeus.

Diverses reflexions efectuades apunten que la pèrdua dedinamisme de la productivitat del treball a Europa s’explicaper la menor contribució de la intensificació de l’ús del capi-tal i de la productivitat total dels factors1. En aquesta línia,nombroses opinions s’endinsen en el fet que Europa no hasabut treure en els darrers anys els mateixos guanys de pro-ductivitat de les tecnologies de la informació i comunicació(TIC) –maquinari, programari, coneixements, integració desistemes, suport operatiu i infraestructura– dels que ha acon-seguit els Estats Units2. Aquestes tecnologies han estat la fontmés important del creixement de la productivitat en moltspaïsos, i Europa ha estat més lenta i ha anat amb retrard res-pecte dels EUA en el seu desenvolupament, difusió i aprofi-tament, tot i que l’accès al know-how existent ha estat elmateix per part de les dues. Realment, la contribució de laproductivitat associada al factor TIC ha estat favorable a lazona euro en els anys noranta, però aquest impacte positiuno fou suficient com per compensar la incidència a la baixade la productivitat vinculada a altres components.

Entre els diversos motius que expliquen la menor productivitateuropea derivada de les TIC en comparació amb la nord-ame-ricana es poden apuntar que: els països i les empreses euro-

pees inverteixen molt menys en TIC que les als EUA (1,97%del PIB front un 4,42%); el mercat laboral d’Europa és menysflexible que el nord-americà –i això fa que les despeses estal-viadores de treball via TIC siguin poc interessants a conse-qüència de l’elevat cost d’acomiadament laboral–; el sectoreuropeu de les TIC és de menor importància que el dels EstatsUnits –generant menys del 20% del creixement de la produc-tivitat total en el primer cas i més d’una quarta part en elsegon–; la grandària i el volum de les activitats usuàries de TICés més reduït al vell continent que als EUA; i, finalment, aEuropa es gasta menys en recerca i desenvolupament (R+D)que en el cas nord-americà (2% front gairebé un 3%) –i, finsi tot, algunes companyies europees estan desplaçant una pro-porció destacada de la seva R+D cap als Estats Units, el seuprincipal mercat. A més, es pot afegir que a Europa respectedels EUA hi ha una menor tendència a crear noves empreses–que són les que més impulsen els augments de productivitat,un instint més baix de sobrevivència –condicionat per les nom-broses barreres a la competència–, i una sèrie de rigidesesestructurals dels mercats que impedeixen que les empreseseuropees puguin aprofitar totalment les oportunitats que ofe-reixen les TIC.

Pel que fa a Espanya, cal apuntar que la convergència econò-mica respecte dels socis comunitaris s’ha assolit mitjançant,bàsicament, un augment de la taxa d’ocupació i un majoresforç laboral unitari, més que no pas a través de la milloresde productivitat3. De fet, l’Estat ha perdut posicions en aques-ta variable. Així, l’any 1980 ocupava el lloc 17è. en el rànquingdels 24 països de l’OCDE per passar a situar-se en la posició20a. el 2003. S’estima que la contribució de l’ocupació al crei-xement econòmic acumulat d’Espanya ha estat d’un 78%durant el període 1996-2003, alhora que l’aportació corres-ponent a la productivitat fou de només un 22%. Actualment,la productivitat per assalariat espanyola és un 5% més baixaque la mitjana de la Unió Europea-15 i gairebé un 27% infe-rior a la dels Estats Units, mentre que resulta prop d’un 2%superior a la mitjana de tots els països comunitaris, inclosos elsnous socis incorporats el maig del 2004.

En resum, el nostre futur econòmic requerirà un incrementsubstancial de la productivitat, per la qual cosa aquesta s’hade convertir en un objectiu ineludible i crucial de la políticaeconòmica, tant la de caràcter macro com, sobretot, aquellaque actua més directament en el dia a dia del teixit empresa-rial. Les previsions del Govern Estatal pel futur proper és quela productivitat passi de crèixer anualment un 0,7%, com enels darrers exercicis, a augmentar un 1,7%.

Àngel HermosillaEconomista i responsable de la Secretaria Econòmica

1. Vegeu “Evolución de la productividad del trabajo en la zona euro:tendencias agregadas y comportamientos sectoriales”, a BoletínMensual del Banc Central Europeu, juliol 2004.

2. I. Tuomi, “Verificación del potencial de productividad de las TIC”, aThe IPTS Report, núm. 85, juny 2004.

3. Vegeu B. Medel i J. M. Domínguez, “Productividad y convergenciaeconómica: el caso de España en el contexto de los países de laOCDE (1980-2003)”, Cuadernos de Información Económica, núm.181, juliol/agost 2004.

Notic

iari

med

iam

bien

tal

PRESENTACIÓ GRUP DE TREBALL MEMÒRIES DE SOSTENIBILITAT

Tal com dèiem en l’anterior informatiu, tres membres de laComissió d'Economia del Medi Ambient, van entrar a formarpart d’un grup de treball, per presentar un document únic,“Memòries de Sostenibilitat” al Congrés CONAMA VII.

La segona versió de la Guia per a l'elaboració de memòries desostenibilitat del GRI incorpora els indicadors econòmics. Lesorganitzacions opten per seguir aquest model, però arribar a unconsens sobre com cal informar de la sostenibilitat en termeseconòmics és complex. Incorporar aquests indicadors ha signifi-cat una gran aportació per donar valor a les esmentades memò-ries, però és necessari matisar que l'abast dels indicadorsproposats no és complet, ja que redueix l'impacte econòmic aindicadors que són bàsicament financers. Com indica el GRI enla Guia "l'abast i el propòsit dels indicadors econòmics van mésenllà dels indicadors financers habituals", igualment apunta que"mentre els indicadors d'execució financera compten amb un altgrau de desenvolupament, els indicadors d'execució econòmicaestan en plena evolució". Per la qual cosa ens trobem davant undebat obert: ampliar el contingut dels indicadors econòmics.

Per aprofundir en aquest debat, és necessari posar l'accententre què significa financer i què significa econòmic. En termesde sostenibilitat, reduir allò econòmic a la descripció financerade comptes anuals significa una visió limitada de l'impacteeconòmic d'una empresa, quan el nostre objectiu és identificarindicadors que ens proporcionin informació d'allò que repre-senta un impacte global.

Per donar cos en aquest debat, entenem prioritari conèixer elpunt de vista de les organitzacions que fan memòries de soste-nibilitat, per això dins del grup de treball s'ha fet un sondeig d'o-pinió entre els seus participants, representants d'empreses ambllarga trajectòria en aquest sentit. Les directrius que marca el GRIsobre el desenvolupament de l'apartat econòmic, es correspo-nen amb l'opinió dels redactors de les memòries? En aquestalínia, les preguntes efectuades no obtenen respostes homogè-nies, fet que interpretem com una manifestació més del graud'heterogeneïtat de les situacions a descriure en memòries desostenibilitat. Ens trobem en una zona d'opinions diverses. L'ob-jectiu és conèixer l'opinió dels redactors de les memòries sobrequins aspectes ha i no ha d'incloure l'apartat econòmic, com had'estructurar-se i quins problemes es generen per al seu correc-te desenvolupament. El sondeig d'opinió va més enllà de l'expo-sició pública que es faci en el Congrés Nacional de MediAmbient, en el qual s'invitarà a altres organitzacions a aportar elseu punt de vista, per tant, les conclusions que aquí s'apuntensón preliminars. S'han plantejat tres grups de preguntes.

El primer grup tracta sobre les similituds entre les memòries desostenibilitat i els comptes anuals, es pregunta si la periodicitati les dates de tancament d'ambdues han de ser les mateixes i espot observar que existeix consens d'assimilar aquests dos ins-truments de reporting a un mateix període i referit a unesmateixes dates de tancament.

El segon grup de preguntes tracta sobre la suficiència de lainformació comptable de comptes anuals i comptes anuals con-solidats per explicar els aspectes econòmics de la memòria desostenibilitat.

El tercer i darrer grup de preguntes planteja quins altres aspec-

tes no recollits haurien de figurar en l'apartat econòmic de lesmemòries de sostenibilitat. S'aborda el tema dels intangibles,aspecte determinant per valorar els impactes que genera unaempresa més enllà d'allò estrictament financer. Es pregunta simalgrat de no disposar d'estàdards de càlcul equivalents a lesnormes comptables generalment acceptades, resultaria conve-nient explicar elements intangibles en l'apartat econòmic. Esdonen quatre alternatives de resposta que van des de: no s'hau-ria d'incloure, a sí com a memòria explicativa i sense valorar, sícom a balanç o sí com a resultats. La varietat d'opinions ésampla, les organitzacions es decanten a sí incloure'ls, però no hiha consens sobre la manera, si d'una forma descriptiva i sensevalorar, afectant al balanç o afectant als resultats. Sens dubte ladificultat per a la valoració monetària dels intangibles es veureflexada en la diversitat d'opinions. Per últim es proposa, coma resposta oberta, incloure elements en l'apartat que seria d'in-terès esmentar i detallar, tot indicant els motius que es podendonar per a la seva no inclusió.

Globalment considerades les opinions ens confirma l'estatactual del desenvolupament d'aquest tema, sintetitzat en elssegüents aspectes:• No existeix una definició completa i consensuada• Les diferents manifestacions difereixen en intensistat i grau de

detall• Necessitem un model d'indicadors que ajudin a conformar la

perspectiva individual de l'empresa en un entorn que faciliti lacomparació i fins i tot el benchmarking.

Finalment i en comparació als resultats de les enquestes i de lapròpia guia del GRI es proposarà, a opinió dels ponents, unaproposta d'estructura d'indicadors econòmics amb l'objectiud'oferir una visió millor dels impactes econòmics d'una organit-zació en totes les seves parts interessades.

És aquesta una síntesi de la nostra aportació que es va exposarel 23 de novembre, conjuntament amb la resta de ponents delgrup. Les conclusions les podeu trobar a la web del Col.legi. Hihan pres part Iñaki Gili, Josep M. Salas i Marta Roca.

Marta Roca LamollaEconomista, Comissió de l’Economia del Medi Ambient

VII Conama, Cimera del Desenvolupament Sostenible

INFORMACIÓ AMBIENTALAspectes jurídics i econòmiques

Barcelona, del 1/2/2005 al 3/3/2005

Horari: de 17.30 a 20.30 h

Informació i inscripcions:Aula d’Economia AmbientalCol·legi d’Economistes de CatalunyaAvda. Diagonal, 512, principal 08006 BarcelonaTelèfon: 93 416 16 04 (Elisabet Pèriz) Fax 93 416 00 61Correu: aulaambiental@coleconomistes.com

Curs organitzat per:

Signatura electrònicacom a economista

• Perquè cada cop més l’ús de les noves tecnologies és un fet més quotidià.

• Perquè cada cop és més habitual que ens comuniquem i enviem els nostres informes, docu-ments als nostres clients en formats electrònics, (e-mail....).

• Perquè cada cop és fa mes necessari que les comunicacions electròniques generin confiança,tant per qui l’envia com pel receptor.

Per totes aquestes raons és necessari que tinguis una signatura electrònica com a economista.

La signatura electrònica com a economista:

• Ens aporta seguretat en les comunicacions que es realitzen mitjançant internet.

• Ens garanteix que, si s’altera el contingut d’un document, signat digitalment, es detecta deseguida, a la vegada que garanteix al receptor que l’emissor “no repudiarà” el document o mis-satge tramès electrònicament.

La signatura electrònica com a economista es converteix en el document d’identitat imprescindible peroperar en la xarxa amb les màximes condicions de seguretat que no solament garanteix la identitat dela persona, que signa un document o un correu, sinó que a més garanteix que aquella signatura és d’uneconomista.

Firmaprofesional és una societatcreada per diferents col·legis pro-fessionals (advocats, arquitectes,economistes, enginyers, farmacèu-tics i metges) que, al seu torn faci-lita la firma electrònica delscol·legiats. Firmaprofesional ésuna autoritat de certificació. ElCol·legi d’Economistes de Cata-lunya actua com a autoritat deregistre de Firmaprofesional, és adir qui diu a quins economistesse’ls pot emetre el certificat digitalque els haurà de permetre signarelectrònicament i a quins se’ls hade “revocar” el permís.

Diagonal, 512, Principal • Barcelona 08006 • Tel. 93 416 16 04 ext. 209 (Sra. Mercè Bel) • Fax 93 416 00 61www.coleconomistes.com cec@coleconomistes.com

Per a més informació:

Reflexions sobre els conceptes de dèficit deute en el món de la SanitatEn veure la confusió que generen els termes dèficit i deute a l’entorn sanitari feta palesa amb la interpretació realit-zada per diferents mitjans de comunicació i professionals de la sanitat de l’auditoria dels comptes de la Generalitat,hem cregut convenient recollir la descripció dels conceptes esmentats, així com expressar la nostra visió de la situa-ció actual pel que fa a aquests dos aspectes de la sanitat catalana.

1 La paraula dèficit s’ha d’utilitzar per definir la diferència entre els ingressos i les despeses ordinàries (dèficit pres-supostari) o bé entre la despesa pressupostada i la despesa liquidada quan aquesta és superior, en un determi-nat exercici pressupostari. L’acumulació d’aquest dèficit, conjuntament amb la variació de passius financers

(increment o disminució de crèdit per finançament d’inversions), augmenta o disminueix la variable estoc que és eldeute. És a dir, no és el mateix parlar d’un dèficit determinat de la sanitat catalana que del deute acumulat.

2 L’evolució del dèficit real (variació de l’endeutament real per aquestes diferències entre dos períodes) il’acumulació d’aquest dèficit és el que ens pot reflectir millor la bona o mala situació del sector sanitaripúblic.

3 Quan parlem de dèficit és molt important separar el seu component conjuntural (el que depèn del cicleeconòmic) i el seu component estructural (el component discrecional que no depèn del cicle). El dèficit con-juntural funciona com a mesura contracíclica (és a dir, al moment baix del cicle equilibra la situació econò-

mica de les llars) per l’efecte dels estabilitzadors automàtics (la mala situació econòmica pot augmentar la utilitzacióde la sanitat pública, ja sigui per la menor utilització de la privada o bé per malalties vinculades a la situació econò-mica, a l’estil de depressions, estrés...).

4 Mentre el país ha tingut uns nivells importants de creixement econòmic, el sector sanitari català ha acumu-lat sovint un deute elevat (en forma de dèficit recurrent) i per tant podem intuir que s’ha anat generant dèfi-cit estructural. Això implica que el sector sanitari català està necessitat d’una reforma estructural (o bé en el

finançament, o bé en el nivell de prestacions, o bé en la gestió).

5 No hem de confondre els diferents components del dèficit real català. No és el mateix parlar de “les factu-res al calaix” (factures no reconegudes l’exercici que es produeixen), o del dèficit de gestió (diferència entreel pressupostat i el liquidat), que sí acaben engruixin el dèficit recurrent; que parlar de les inversions no rea-

litzades (es més que esperable que quan hi ha un dèficit estructural persistent, la inversió de reposició o en obranova, sigui la primera que se’n resenteixi), o l’endeutament privat dels centres concertats per la no revisió (o revi-sió amb retard) del seu finançament, que no són pròpiament dèficit comptable. Tots ells tenen una anàlisi de lescauses i probablement, una solució diferent.

6 Ara bé, no és correcte afirmar que la sanitat és un pou sense fons, o que la gestió ha estat malbaratadora,ja que tothom accepta que la sanitat s’infrapressuposta, i que el model sanitari s’ha anat engruixint (utilit-zació i accés, nivell de prestacions, universalització, expectatives...) per sobre del que és factible atès el

finançament que disposa la Generalitat. Aquest és, o ha estat fins ara, un fenòmen prevalent a totes les econo-mies desenvolupades quan disposen d’una sanitat pública universal i gratuïta.

7 D’ara endavant però, amb una sanitat descentralitzada on el que Catalunya controla és la despesa i no els ingres-sos (més enllà d’una certa capacitat fiscal de baixa capacitat recaptadora), les mesures per solucionar el proble-ma són vàries i no excloents: (a) aconseguir un consens social que permeti modificar la situació actual

augmentant el que destinem a sanitat (tant si són ingressos tributaris com de participació directe de l’usuari), (b) reas-signar recursos procedents d’altres partides de despesa (socialment menys valorades), (c) millorar la gestió del que esgasta, i (d) fixar-nos en què financem (prestacions), que en alguns casos té una dubtosa relació cost i efectivitat. Totesaquestes solucions però, passen per una major planificació que inclogui fer previsions més reals de la despesa pressu-postada. Tot i reconèixer que la sanitat catalana amb relació a altres àrees del Govern i respecte a d’altres autonomiesés la més transparent (central de balanços del Servei Català de la Salut, comptes auditades dels centres concertats...).

Ivan Planas Miret, Vicepresident de la Comissió d’Economia de la Salut,

amb el recolzament dels membres de la Comissió.

Notic

iari

de s

alut

Notic

iari

d’au

dito

ria

Els serveis relacionats amb l’auditoriaEn el Servei d'Assessorament en temes de comptabilitat i audi-toria del Col·legi d'Economistes de Catalunya hem rebut con-sultes de tot tipus. Però si volem tractar sobre un tema queenglobi el número més gran de consultes rebudes pels profes-sionals de l'auditoria el tema és "tot ho fa un auditor i què nosón auditories".L'auditor que rep d'un client un encàrrec de fer-li algun tipusde treball que no és estrictament l'auditoria dels comptesanuals sol preguntar-se si existeix un informe estándard en lesnormes d'auditoria que cobreixi el cas i si existeixen normesespecífiques sobre com cal efectuar el treball en concret. A partir d'ara parlarem sempre de treballs que no posen entre-dit la independència de l'auditor.Existeixen casos en què existeix una norma concreta sobre eltreball que ens encarrega el client i sobre el tipus d'informe apreparar, està específicament regulat, però també hi ha moltscasos en què no és així.Per cobrir tots aquells casos en què el client demana que se lifaci un treball del qual no existeix exemple o regulació concre-ta el Comitè de Normes i Procediments del REA va elaborar elfebrer de 2002 la Recomanació tècnica núm. 3 anomenada"serveis relacionats amb l'auditoria".La Recomanació tècnica núm. 3 planteja en primer lloc ladiferència entre allò que es pot entendre com auditoria i allòque seria la resta de treballs que pot fer un auditor.Després incideix específicament en cridar a la comprensió dellector sobre el grau de seguretat que correspon als diferentsgraus de revisió dels treballs que pot fer un auditor.En tercer lloc esmenta les qüestions que cal que es plantegi l'au-ditor com a conseqüència de la responsabilitat que assumeix.També ens parla de com ha de ser la carta d'encàrrec del tre-ball en qüestió.Per últim ens explica els procediments que cal seguir en la rea-lització de treballs d'exàmens, revisions limitades i procedi-ments acordats, i la forma i el contingut de l'informe del'auditor a cadascun dels diferents tipus de treball en qüestió.Així doncs per construir el mostrari del venedor de treballs quepot fer l'auditor resulta dels més recomanables llegir i entendrea fons aquesta Recomanació Tècnica núm. 3.Adjuntem en aquest comentari còpia del quadre que inclou laRecomanació Tècnica per resumir: la naturalesa del servei, elnivell comparatiu de seguretat subministrada per l'auditor i laforma que tindrà l'informe corresponent.

Deixem de banda els treballs d'auditoria de comptes anuals iexaminem els grups d'altres tipus de treballs:I - Examen d'informació financeraÉs el que més s'assembla a l'auditoria tradicional, es dóna percircumstàncies diverses i les més usuals són dues que s'analit-zen en la Recomanació Tècnica. Recordar que en aquest i en la

resta de casos de treballs es donen indicacions tant sobre elsprocediments de treball com sobre l'informe a emetre, i enalguns casos es reflexiona sobre allò que cal explicar al clientper no arribar a mal entesos.Els tipus principals d'examen d'informació financera són:A - Exàmens d'estats financers que es preparen sobre una basecomptable diferent als principis i normes comptables general-ment acceptats.En la Recomanació Tècnica es fa referència a estats preparats sobrela base de cobraments i pagaments, però podem aplicar el cas aestats preparats per una filial espanyola d'una empresa estrangeraque els basa en principis de comptabilitat del seu país matriu. B - Informes de compliment.Acostuma a donar-se el cas de préstecs, royalties, emissions dedeute, etc. en què es fa referència al requisit d'efectuar revi-sions de compliment que siguin auditades.

II – Revisió limitadaLa revisió limitada consisteix fonamentalment en fer preguntes ala direcció de l'entitat i efectuar procediments de tipus analític.Aquí a més dels procediments de treball es reflexiona sobre elsobjectius, els termes, la planificació, l'ús del treball fet peraltres, la documentació, l'evidència, les conclusions i l'informede què es dóna un exemple.

III – Procediments acordatsSense dubte el més còmode per a l'auditor ja que no es dónacap seguretat sobre res que no sigui allò estrictament examinatd'acord amb allò pactat amb el client prèviament i per escrit.És, per exemple, el cas que un client ens demana que revisemfactures per a una subvenció o un crèdit concret.Però també és el cas en què després d'una primera anàlisi d'unclient no obligat a passar l'auditoria volem lliurar-li un produc-te amb més valor afegit que un informe d'auditoria amb unaopinió denegada o adversa. En sentit estricte el treball de pro-cediments acordats comença amb una carta d'encàrrec on esdetalla allò que es farà, procediment d'auditoria per procedi-ment d'auditoria, en llista i en detall.L'informe final recollirà totes les nostres troballes d'acabar d'e-fectuar els procediments. Serà un informe llarg i detallat peròamb gran valor afegit.

IV – Serveis relacionats requerits per organismes públics oaltres entitatsS'entén que ens referim aquells que no estan específicamentregulats en cap norma concreta. La Recomanació Tècnicaaconsella fugir del terme "certificat" que se sol demanar a lesadministracions ja que el tipus de treball dóna una seguretatmés que petita que el d'una auditoria i cal evitar confondre alreceptor de l'informe.

Auditoria

AUDITORIA SERVEIS RELACIONATS

Naturalesa del Servei

Nivell comparatiu de la seguretat subministrada

per l’auditor

Informe

Revisió

Moderada

Seguretat negativade les afirmacions

Procedimentsacordats

Cap

Troballesdels procediments

Col·laboracióen la preparacióde la informació

Cap

Identificacióde la informació

recopilada

Elevadaperò no absoluta

Seguretat positivade les afirmacions

Josep Lluís FerranEconomista, responsable del Servei d’assessorament en comptabilitat i auditoria

Notic

iari

fisca

lSegurament quan aquest INFORMATIU sigui a les vostresmans ja s’haurà publicat en el BOE el RD que modifica, ambefectes des del dia 1 de gener de 2004, l’article 13 del Regla-ment pel qual es regulen les obligacions de facturació, apro-vat per l’article primer del RD 1496/2003, de 28 de novembre.

Com la majoria de vosaltres sabeu aquest article ha resultatpolèmic per la seva redacció confusa i, sobretot, per l’estra-nya interpretació que n’ha fet algun òrgan de l’AdministracióTributària, en el sentit de no considerar “ajustat a dret” eme-tre factures de rectificació amb signe negatiu.

Amb la nova redacció prevista, en el projecte de Reial Decret,de l’article 13, queda explícitament clar que quan s’expedeixiuna factura rectificativa, tant la descripció de les operacions,el tipus impositiu i la quota tributària expressaran la rectifica-ció efectuada i, en particular, la descripció de les operacions ila quota de l’IVA es podran consignar bé indicant directamentl’import de la rectificació, tant si és positiu con negatiu, o bétal i com quedin després de la rectificació efectuada però indi-cant també l’import de la rectificació.

PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT PER A 2005ASPECTES FISCALS

El Govern central ha remès al Parlament espanyol, el Projectede Llei dels Pressupostos Generals de l’Estat. Com sol passar,en la seva tramitació parlamentària, el text inicial tindrà modi-ficacions, però potser en matèria tributària no gaires, perquè,cal ressaltar que aquest any el Govern socialista no ha fet úsde l’habitual Llei d’Acompanyament que solia contenir, entrealtres, gran nombre de novetats en matèria tributària.

En l’exposició de motius del Projecte es manifesta que, si esprecisa alguna reforma en l’àmbit tributari es tramitarà mit-jançant el procediment parlamentari, d’aquesta manera espretén millorar la seguretat jurídica.

IMPOST SOBRE LA RENDA

• Coeficients d’actualització en la transmissió d’immobles:A les transmissions efectuades durant el 2005 s’aplicaran elscoeficients previstos per a l’any 2004 multiplicats per 1,02.

• Tarifa 2005: Es deflecteix el 2 per 100 la tarifa estatal iautonòmica (aplicable si la comunitat autònoma no n’haestablert una pròpia).

• Compensació fiscal als arrendataris de l’habitatge habi-tual: Es manté per al 2004 el mecanisme de compensació,regulat a la Disposició Transitòria Tretzena 1.b) del Text Refósde la Llei de l’IRPF, RD-L 3/2004, de 5 de març, que permetrestar de la quota líquida total de l’IRPF, després de lesdeduccions per doble imposició, el 10 per 100 de l’importsatisfet pel lloguer durant 2004, amb el límit de deducció de601,01 euros.

• Compensació fiscal per deducció en l’adquisició de l’ha-bitatge habitual: Els contribuents que haguessin adquirit el seuhabitatge habitual abans del 4 de maig de 1998 i tinguin dret adeduir l’any 2004 per adquisició d’habitatge, si la nova normati-va els resulta menys favorable que la regulada a la Llei 18/1991 del’IRPF, tindran dret a una compensació per la diferència resultantd’aplicar el mecanisme previst a la pròpia Llei de Pressupostos.

• Incentius al mecenatge: Els donatius i aportacions a acti-vitats i programes prioritaris de mecenatge que enumera laDisposició Addicional Desena del Projecte, gaudiran d’unincrement de 5 punts en els percentatges previstos a la Llei49/2002, de 23 de desembre.

IMPOST SOBRE SOCIETATS

• Coeficients de correcció monetària: Els coeficients previs-tos, a l’article 15.10.a) del RD-L 4/2004, de 5 de març, del’Impost Sobre Societats, per calcular la renda obtinguda enel cas de transmissió de béns immobles que formin part del’immobilitzat de l’entitat s’actualitzen segons la inflació.

• Pagaments Fraccionats: No hi ha novetats en relació a 2004.• Incentius al Mecenatge: Reiterem el ja esmentat en l’a-

partat de l’IRPF.

TRIBUTS LOCALS

• Impost de Béns Immobles: S’actualitzaran els valors cadas-trals, tant de naturalesa rústica com urbana, augmentant-losen un 2 per 100 respecte el 2004.

Queden fora d’aquesta actualització els immobles el valorcadastrals dels quals s’hagi obtingut per aplicació de lesponències de valors totals aprovades des de l’1-01-1997 a 30-06-2003 i per la de ponències de valors parcials aprovades desde l’1-01-1997 que es trobin en el període de bonificació.

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTESJURÍDICS DOCUMENTATS

• S’incrementa la quota tributària per la rehabilitació i trans-missió de títols mobiliaris i grandeses.

IMPOSTOS ESPECIALS

• S’augmenten en un 2 per 100 els tipus impositus específicsdels Impostos sobre l’alcohol i les begudes alcohòliques i del’Impost sobre el tabac.

ALTRES DISPOSICIONS

• Taxes de l’Hisenda Estatal: S’augmenten en un 2 per 100les taxes no actualitzades l’any 2004 o creades aquest any.

• Taxes del joc: Queden igual que el 2004.• Taxes per reserva del domini públic radioelèctric: S’es-

tableixen els coeficients de la taxa per sèries mòbils, fix, ser-vei de radiodifusió, televisió i altres serveis.

• Modificacions en el text refós de la Llei del cadastre immo-biliari: S’estableix que les persones que tenen un dret reial degaudi sobre un bé immoble que generi una imputació de rendaen la declaració de l’IRPF, figuren en el Cadastre als efectes exclu-sius d’informació respecte de l’esmentada imputació de rendaimmobiliària, però no tenen la consideració de titulars cadastrals.

• Tipus d’interès legal del diner: Per l’any 2005 l’interès legalserà el 4 per 100 i l’interès de demora tributari el 5 per 100.

Ricard ViñaEconomista, assessor fiscal del Col·legi

Reglament de facturació

BASE RESTA BASELIQUID. LIQUIDABLEFins e Estatal Auton. Total Fins euros Estatal Auton. Total

0,00 0,00 0,00 0,00 4.080 9,06 5,94 15

4.080 369,65 242,35 612,00 9.996 15,84 8,16 24

14.076 1.953,02 1.058,02 3.011,04 12.240 18,68 9,32 28

26.316 4.239,45 2.198,79 6.438,24 19.584 24,71 12,29 37

45.900 9.078,66 4.605,66 13.684,32 en endavant 29,16 15,84 45

Font: elaboració pròpia

QUOTA ÍNTEGRAEuros

TIPUS APLICABLEPercentatge

18 d’octubre

Reunió del panel d’experts del IEBE (Índexd’Expectativa Borsàtil) per examinar elresultat de l’enquesta sobre l’IBEX 35.

19 d’octubre

Sessió temàtica sobre “L’IVA i les novesnormes sobre facturació”, organitzadaper la Comissió d’Assessors Fiscals, a càrrecdel Sr. José Manuel Cabrera Fernández, ins-pector tributari, economista expert en IVA iautor de diversos llibres sobre l’IVA.

20 d’octubre

Seminari “La visió de les entitats finan-ceres sobre la nova llei concursal”,dins del Postgrau de Concursal, organitzatper la seu del Col·legi d’Economistes deCatalunya a Girona, a càrrec del Sr. CarlosFerrandiz, director de l’assessoria jurídicade Caja Madrid.

22 d’octubre

Seminari “La visió dels creditors sobrela nova Llei concursal”, dins del Post-grau de Concursal, organitzat per la seudel Col·legi d’Economistes de Catalunyaa Girona, a càrrec de l'Il·lm. Sr. JoséMaría Fernández Seijó, magistrat, jutgetitular del Jutjat de 1a Instància núm. 35de Barcelona.

25 d’octubre

Presentació del treball The determinantson entry are not independent of startsize: some evidence from Spanishmanufacturing, organitzada per laComissió d’Economia Industrial, Innova-ció i Localització, presentat pel Sr. Josep-Maria Arauzo de la Universitat Rovira iVirgili; va ser comentat per la Sra. ElisabetViladecans de la Universitat de Barcelonai el Sr. Bruno Cassiman de l’IESE. El treballva ser realitzat juntament amb el Sr. Agus-tí Segarra.

26 d’octubre

Conferència sobre “El problema de l’ai-gua al País Valencià” organitzada per la

Comissió d’Economia del Medi Ambient, acàrrec del Sr. Emèrit Bono, catedràtic d’E-conomia Aplicada de la Universitat deValència.

27 d’octubre

Roda de premsa per presentar l’Índexd’Expectatives Borsàtils dels Economistes(IEBE) corresponent al quart trimestre de2004.

27 d’octubre

Presentació del llibre “La conciliació de lavida familiar, laboral i personal”, orga-nitzada per la Junta de Govern, a càrrec delSr. Jordi Conejos, degà del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, la Sra. Rosa Cullell,presidenta de la Comissió Prospectiva delPla Estratègic Metropolità, la Sra. NúriaChinchilla, directora del Centre Internacio-nal Treball-Família de l’IESE, autora del lli-bre, la Sra. Imma Moraleda, regidoradelegada dels nous usos del temps a la ciu-tat, de l’Ajuntament de Barcelona i la Sra.Alícia Yúfera, directora territorial de Cata-lunya, Aragó i la Rioja de Sanitas.

28 d’octubre

Dinar-col·loqui sobre “Expectatives delsmercats financers i immobiliaris per

al 2005”, organitzat pel Fòrum Econo-

Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades

mistes en Mercats Financers, a càrrec delSr. Josep Codina, European FinancialAdvisor i expert en anàlisi tècnica.

2 de novembre

Conferència sobre “Balanç de la Lleid’urbanisme de Catalunya i reptes defutur” organitzada per la Comissió d’Eco-

nomia territorial i Urbana, a càrrec del Sr.Oriol Nel·lo, secretari de Planificació Terri-torial del Departament de Política territo-rial i Obres Públiques de la Generalitat deCatalunya. Va moderar l’acte el Sr. AgustíJover, economista.

3 de novembre

Tertúlia sobre “Sostenibilitat a la Memò-ria”, organitzada per la Comissió d’Eco-nomia del Medi Ambient, a càrrec del Sr.Josep Maria Salas, economista.

4 de novembre

Sessió de la Jornada dels Economistes aGirona “Reptes i oportunitats del turis-me a Catalunya”, organitzada pel Col·legid’Economistes de Catalunya, que va tenirlloc a la Facultat de Ciències Econòmiquesi Empresarials de la Universitat de Girona.

4 de novembre

Sessió de la Jornada dels Economistes aLleida “L’habitatge en el moment pre-

empreses amb un important continguttecnològic”, organitzada pel Col·legi, queva tenir lloc a la Facultat de Ciències Econò-miques de la Universitat Rovira i Virgili.

4 de novembre

“Presentació de la Memòria Socioe-conòmica de Barcelona 2003”, organit-

sent: una visió econòmica” organitzadapel Col·legi d’Economistes de Catalunya,que va tenir lloc a la Facultat de Dret iEconomia de la Universitat de Lleida.

4 de novembre

Sessió de la Jornada dels Economistes aTarragona “Factors de localització de les

zada per la Junta de Govern, a càrrec del'Il·ltre. Sr. Jordi Conejos, degà del Col·legid’Economistes de Catalunya, del Sr. ÀngelCrespo, president del CESB, de la Sra.Montserrat Ballarín, vicepresidenta delCESB, del Sr. Agustí Bonavia, vicepresi-dent del CESB i de la Sra. Eva Granados,vicepresidenta del CESB.

5 de novembre

Roda de premsa en motiu de la presenta-ció de la Jornada dels Economistes 2004,a càrrec de l’Il·ltre. Sr. Jordi Conejos, degàdel Col·legi d’Economistes de Catalunya,del Sr. Àngel Hermosilla, economista i res-ponsable de la Secretaria Econòmica delCol·legi i de la Sra. Rosa Cava, secretàriageneral del Col·legi.

11 de novembre

Jornada dels Economistes “L’economiacatalana: què cal fer?”, organitzada pelCol·legi d’Economistes de Catalunya, queva tenir lloc a l’hotel Fira Palace.

Acte de Lliurament d’insígnies alscol·legiats amb 25 anys de col·legiacióSopar dels Economistes, en el marc dela Fontana de l’Eixample, en el decurs del

qual es va celebrar l’acte oficial de nome-nament de Col·legiat d’Honor al Sr.Rafael Termes, i Col.legiats de Mèrit alSr. Francesc Granell i Sr. Guillem LópezCasasnovas, i es van lliurar els PremisJoan Sardà Dexeus de la RevistaEconòmica de Catalunya, a més delsPremis de Reconeixement.

15 de novembre

Presentació del treball Firm Agreementsand Technological Endowments orga-nitzada per la Comissió d’Economia Indus-trial, Innovació i Localització, a càrrec delSr. Xavier Martinez-Giralt, de la UniversitatAutònoma de Barcelona (amb RosellaNicolini). Com a comentarista el Sr. Doh-Shin Jeon, de la Universitat Pompeu Fabra.

USO DE DESPACHOS Y SALAS DE REUNIONES

16 de novembre

Sessió temàtica sobre “Fiscalitat de lesentitats amb règim d’atribució de ren-des”, organitzada per la Comissió d’As-sessors Fiscals, a càrrec del Sr. GonzaloGarcía de Castro, cap de gestió de l’AEATde Barcelona.

18 de novembre

Taula europea. Temes a debat: evolu-ció macroeconòmica, activitats institu-cionals, relaciones exteriors, políticaregional i perspectives financeres imercat financer únic, organitzada perla Comissió Unió Europea, a càrrec delSr. Joan Elias de La Caixa, del Sr. JoanClavera, de la UAB, del Sr. Guillem Rovi-

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a disposiciódels membres del Col·legi d’Economistesde Catalunya, la següent documentació quepodeu trobar a la pàgina web del Col·legi,a l’apartat corresponent:– Documentació aportada pel Sr. José Ma-nuel Cabrera Fernández, inspector tributari,economista expert en IVA i autor de diversosllibres sobre l’IVA, amb motiu de la sessiótemàtica “L’IVA i les noves normes sobrefacturació” del passat 19 d’octubre organit-zada per la Comissió d’Assessors Fiscals.– Documentació aportada en la presentació deltreball The determinants on entry are notindependent of start size: some evidencefrom Spanish manufacturing del passat 25d’octubre organitzada per la Comissió d’Eco-nomia Industrial, Innovació i Localització.– Documentació aportada pel Sr. GonzaloGarcía de Castro, cap de gestió de l’AEAT deBarcelona, en motiu de la sessió temàtica“Fiscalitat de les entitats amb règim d’a-tribució de rendes” del passat 16 denovembre organitzada per la Comissiód’Assessors Fiscals.

ra, del Patronat Català Pro Europa i delSr. Joan Rosàs, de La Caixa. Va moderarl’acte el Sr. Eduard Arruga de Nestlé.

23 de novembre

Participació de la Comissió d’Economiadel Medi Ambient del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, Grup de Treball dela Memòria de Sostenibilitat, dins delCONAMA, Madrid. A càrrec del Sr. JosepMaria Salas, economista i membre de laComissió exposant el tema d’“Indica-dors Econòmics de la Memòria de Sos-tenibilitat”.

25 de novembre

Participació de la Comissió d’Economiadel Medi Ambient a la sala dinàmica delGrup AGBAR, dins del CONAMA,Madrid, “Aigua i Sostenibilitat”, acàrrec de la Sra. Marta Roca i Iñaki Gili,economistes i membres de la Comissió,fent una síntesi del treball que actual-ment està realitzant la Comissió sobre“Indicadors econòmics de la memò-ria de Sostenibilitat”.

Avantatges del carnet col·legial

AC Hoteles ofereix avantatges amb la tarja de client d’Ac Hoteles,la Preferent Card.Per a més informació: Tel. 902 292 293

Almanak, taller de viatges i events ofereix a tots els col·legiats un 5%de descompte sobre tarifes del nostre catàleg de viatges combinats.Per a més informació: València, 308, pral. 2a 08009 BarcelonaTel. 93 272 19 20 Fax: 93 487 49 61 info@almanak.org www.almanak.org

L’empresa Amena, ofereix un descompte per a col·legiats amb IAE del 15% sobre la facturació amb tarifa Tempo.Per a més informació: Tel. 933 253 726

ARGOS, Academia Náutica, Escuela de Navegación, ofereix un descomptedel 10% en els seus cursos teòrics.Per a més informació: Tuset, 8, 3r 2a 08006 BarcelonaTel. 902 160 508 argos@anit.es www.argosacademianautica.com

AS Atención Sanitaria Domiciliaria, empresa dedicada a l’atenció de persones amb situació de dependència, ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte en el moment de concertar els serveis.Per a més informació: Muntaner, 217 08021 BarcelonaTel. 933 632 605 oficina@asdomiciliaria.com

A3 Software, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5% per cada compra que es realitzi. Per a més informació: Tel. 932 533 600

Barna House ofereix a tots els col·legiats un 10% de descompte en el moment de concertar el servei.Per a més informació: Roger de Llúria, 123 08037 BarcelonaTel. 934 880 080 Fax 934 880 169bh@barnahouse.com www.barnahouse.com

Business Advisoring ofereix a tots els col·legiats un descompte des del10% sobre les tarifes oficials en el moment de concertar el servei.Per a més informació: c/ Moià 1 - Tuset 3, 2a. pl. 08006 Barcelona Tel.: 932 413 717 www.tusetbusinesscenter.com

CCCB ofereix un 20% de descompte en les exposicions que organitza.Aquest descompte s’aplicarà per a dues entrades màxim.Per a més informació: Montalegre, 5 08001 BarcelonaTel. 933 064 100 www.cccb.org www.coleconomistes.com

Centro Médico Dental, ofereix a tots els col·legiats condicions especials i en tots els tractaments un 20% de descompte.Barcelona: Pg. Maragall, 25-27, bjs. Tel. 934 360 989

Indústria, 298-300, bjs. Tel. 934 503 111Pg. de Gràcia, 100, entl. Tel. 932 157 382

Calella: Església, 202-208, 2n 1a. Tel. 937 690 961Girona: Joan Maragall, 44-46 Tel. 972 200 126

Centro Médico Myoteràpia, us ofereix un 50% de descompte en la primeravisita i un 10% en les següents tractaments, (Teràpia muscular i suau del dolor, migranya, cefalea, esquena, colze, genoll, artrosi, etc).Per a més informació: Casanova, 154, entl. BarcelonaTel. 93 451 72 87 www.myoterapia.com

Catalunya Motor, SA, ofereix a tots els col·legiats i familiars un descompte del 5% més aportació fabricant, en la compra de vehicles de la marca SEAT.Per a més informació: Sr. Víctor Castaño Silvela (assessor de vendes)Gran Via Corts Catalanes, 140 08038 BarcelonaTel. 933 32 11 00 Mòbil: 647 508 099vcastano@catalunya-motor.es www.catalunya-motor.es

CISS, editorial, ofereix a tots els col·legiats un descompte mínim del 5% per cada compra que es realitzi.Per a més informació: Tel. 902 250 500

Clínica Baviera Corporate ofereix a tot el nostre col·lectiu i els seus familiars revisió ocular gratuïta, descompte del 50% en la primera visita, 20%de descompte en correcció làsser (miopia, hipermetropia i astigmatisme), 20%de descompte a altres serveis (glaucoma, cataracta...)Per a més informació o demanar cita: Tel. 933 624 990 Ganduxer, 71

Els clubs de fitness DIR ofereixen un 10% de descompte a la quota mensual a tots els col·legiats.Per a més informació: Tel. 934 504 818 ext. 292Els descomptes no són acumulables.

L’empresa Disseny i Grafisme ofereix als col·legiats un descompte del 15% en els seus serveis: disseny gràfic, identitat corporativa,publicacions empreses, catàlegs, memòries, etc. Pòsters, packaging,infografia, disseny pàgines web. Per a més informació: dg@grossi-sas.com

El Muig, complex de Turisme Rural a Sant Joan de les Abadesses amb tres allotjaments independents totalment equipats i confortables, ofe-reix a tots els col·legiats un descompte del 10%.Per a més informació i reserves: Tel. 609 613 430reserves@elmuig.com www.el muig.com

Litografies i escultures d’artistes catalans procedents del Fons d’Art d’Enciclopèdia Catalana, a preus especials (descomptes d’un 15% de mitjana) i possibilitat de pagament a terminis. Per a casa o el despatx.Per a més informació: Tel. 902 161 035 litografies@grec.com

Entrada gratuïta per al titular i un acompanyant presentant el carnet de col·legiat a la recepció del Casino i un descompte del 10% en el sopar dels nostres restaurants.Per a més informació: Marina, 19-21 08005 BarcelonaTel. 932 257 878 www.casino-barcelona.comImprescindible DNI, permís de conduir o passaport. Només majors de 18 anys.Només passaport per als ciutadans que no pertanyen a la Unió Europea.

Climatització H&H Tofret ofereix en tots els seus articles d’aire condicionat i calefacció un descompte del 10% i la instal·lació gratuïta.Per a més informació: Tel. 933 189 779.

Francesc Mestre Art, ofereix realitzar taxacions d’obres d’art i assessoramentde restauració, conservació, emmarcament i autentificacions gratuïtament(excepte despeses). En les exposicions, s’aplicarà un 5% de descompte.Per a més informació:Enric Granados, 28 08008 Barcelona Tel. 934 5104 66

Catalunya Motor

francesc mestre art

Us informem dels acords a què ha arribat el Col·legi d’Economistes de Catalunya amb empreses, establiments i entitats diverses que oferiran descomptes iavantatges comercials als membres del Col·legi, presentant el carnet col·legial.

Hotel Rutllan, ofereix un descompte del 5% sobre el total de la factura.Per a més informació: Av. del Ravell, 3 LA MASSANA Principat d’AndorraTel. 376 835 000 Fax. 376 835 180 rutllan.reserves@hotelrutllan.ad

IAE ofereix descomptes prop del 10% sobre el preu de tarifa a tots els col·legiats del Col·legi d’Economistes de Catalunya.Podrà consultar-ho en un entorn DEMO.

L’Auditori ofereix, en la programació dels cicles “Auditori XXI”i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, un 10% dedescompte per la compra d’entrades a les taquilles de l’Auditori.Per a més informació:Lepant, 150 08013 Barcelona Tel. 932 479 300

L’Aquàrium ofereix a tots els col·legiats i dos acompanyants un 10% de descompte en la compra de les entrades.Per a més informació: Moll d’Espanya del Port Vell, s/n 08039 BarcelonaTel. 932 217 474 acuarios.ow@aquariumbcn.com

La Casa del Llibre ofereix un descompte del 5% en tots els seus articles.Per a més informació: Pg. de Gràcia, 62 Tel. 932 723 480pgracia@casadellibro.com

La botiga Magda Planellas de bosses, sabates i articles de viatge ofereixun descompte del 10% en tots els seus articles.Rbla. de Catalunya, 95 de Barcelona.

El Celler Mas Saloni ofereix un 5% de descompte en els seus articles.Per a més informació: Enric Granados, 68 08008 BarcelonaTel. 934 534 358

Poliesportiu Marítim centre de Talassoteràpia, ofereix un descompte del 50% en la inscripció i fins un 20% en les quotes mensuals.Per a més informació: Pg. Marítim, 33-35 08003 BarcelonaTel. 932 240 440 maritim@claror.org www.claror.org

Flors Navarro, ofereix un 10% de descompte en tots els seus productes.Per a més informació: València, 320 Tel. 934 574 099

NH Hoteles Descomptes variables fins un 25% sobre tarifa oficial en hotels d’Espanya i Portugal, en habitacions dobles o dobles d’ús individual i en règim d’allotjament.Descomptes no aplicables en períodes de fires i temporades altes.Les reserves les podeu fer al telèfon 902 115 116 indicant que sou membres del Col·legi.

Vins Noe, S.A. ofereix una tarifa preferencial en els seus articles,del 4% al 7%, segons producte.Si desitgen fer la compra a través de la seva web, caldrà identificar-seposant la clau eco + núm. de col·legiat (www.vinsnoe.com).Per a més informació: Av. Torre Blanca, 308190 Sant Cugat (Barcelona) Tel. 935 891 893

Occidental Hotels & Resort ofereix un descompte del 20% sobre la tarifa oficial en tots els nostres establiments.Les reserves hauran de ser efectuades a través del telèfon 900 100 149.

Ona Joies ofereix un 10% de descompte en tots els seus articles.Per a més informació: Bulevard Rosa, local 72 Pg. de Gràcia, 5508007 Barcelona Tel./Fax 932 158 307C.C. La Maquinista, L.C-102Ciutat d’Asuncion, s/n 08030 Barcelona Tel./Fax 933 608 190Roselló, 242 08008 Barcelona Tel./Fax 932 151 182València, 272 08007 Barcelona Tel./Fax 934 881 095

Parking David ofereix una tarifa especial de 4,50 t (1/2 dia), 7,50 t (totel dia), presentant el tiquet prèviament segellat pel Col·legi d’Economistes.Entrades: Aribau, 230-240; Tuset, 19-21 i Trav. de Gràcia, 62

L’empresa Pragma distribuidor de Coinna, ofereix a tots els col·legiatsun descompte del 20%, per al moblament de les seves oficines (mobiliari, cadiratge, parets divisories...).Per a més informació: Llull, 48-52, 6è 1a 08005 Barcelona Tel. 933 000 153Fax 933 000 887 pragmaoficines@vodafone.es www.coinma.es

Prevengrup, Prevenció Integral, SL ofereix a tots els col·legiats un 10%de descompte i pressupost gratuït en el moment de concertar el servei.Per a més informació: Travessera de Gràcia, 43 08021 BarcelonaTel. 902 195 148 Fax 932 419 083prevengrup@prevengrup.com www.prevengrup.com

Nou servei de Quali Medic! Targeta QMCard ofereix grans descomptes endiversos serveis mèdics: Salut dental, urgències mèdiques, segons diagnòsticper malalties greus, medicina esportiva, fecundació in vitro, anàlisi clíniques iun accés com a client preferent en el Centre Mèdic Teknon i l’Hospital Generalde Catalunya. Preus especials per als col·legiats del Col·legi d’Economistes.Telèfon d’informació: 902 158 940 – www.qualimedic.net

SAR Residències per a la gent gran ofereix a tots els col·legiats, els seusascendents i els seus cònjuges condicions especials en estades permanents,temporals, convalescències i rehabilitacions als seus centres de BarcelonaSAR La Salut: C/ Antequera, 8-18 Tel. 93 285 75 12

Style Hotels (Grup Hotusa) ofereix uns descomptes des d’un 10 fins a un30% sobre les tarifes oficials dels seus hotels.Per a més informació i reserves: Tel. 902 444 470

S4 ofereix a tots els col·legiats ofertes d’ordinadors Toshiba.Podeu consultar aquestes ofertes en el número de telèfon: 902 158 920, oenviant un correu electrònic a toshiba-info@bcn.s-4.es

Telfiscom, ofereix als nostres col·legiats un descompte del 3% mínim en totes les games de material informàtic i el pàrquing gratuït.Per a més informació: (preguntar per Silvia Jiménez)Viladomat, 237 08029 Barcelona Tel. 934 108 280 Fax 934 109 158informatica@carrie.net www.carrie.net/informatica

Viatges Eroski ofereix un descompte del 5% en paquets turístics.Per a més informació: Comte d’Urgell, 224-226 08036 BarcelonaTel. 933 215 402 Fax 934 108 265

Vilavi Hotels, central de reserves hoteleres amb 80 hotels arreu de l’Estat, ofereix a tots els col·legiats preus de touroperadors.Per a més informació i reserves: Tel. 938 206 383 Fax 938 206 382www.vilavihotels.com

ZyLAB ofereix a tots els nostres col·legiats: 5% descompte en tota la línea de software. 30% descompte en la instal·lació funcional.30% de descompte en formació. Un any de suport i manteniment gratuït,dues revisions completes gratuites i l’assistència gratuïta als seminaris.Per a més informació: Paris, 118, ent. 2a B 08036 BarcelonaTel. 934 101 935 Fax 933 631 933 www. zylab.es

GIRONAGeieg-Mifas, ofereix unes tarifes especials en el pàrquing.C/ de la Creu, s/n (17002 Girona) de: 2 t (fins a tres hores) i 3 t (tot el dia) presentant el carnet col·legial a la caixa.

Optica Rueda, ofereix un descompte del 15% en la compra d’ulleres desol i ulleres graduades.Per a més informació: Pujada St. Fèlix, 3(Girona) Tel. 972 20 39 11Bisbe Lorenzana, 33 (Girona) Tel. 972 20 62 26Migdia, 47-49 (Girona) Tel. 972 22 45 45Plaça dels Horts, 1 (Anglès) Tel. 972 42 05 05 www.opticarueda.com

TARRAGONAEl Grup Roc Blanc ofereix avantatges pels col·legiats.Podeu consultar-les a la pàgina web del col·legi.Per a més informació: H. Roc Blanc (Andorra) Tel. 00 (376) 871 400H. Panorama (Andorra) Tel. 00 (376) 873 400H. Termes Montbrió (Montbrió del Camp, Tarragona) Tel. 977 814 000

Tamoto, SL ofereix un descompte mínim del 5% segons vehicle.Per a més informació: Crta. de València N. 340, km 1159,700 43006 Tarragona Tel. 977 540 810

LLEIDAFloristeries Piñol, us ofereix un 10% de descompte en tots els seus productes.Per a més informació: Av. Garrigues, 29 25001 Lleida Tel. 973 201 573Magdalena, 39 25007 Lleida Tel. 973 238 030

DAVID, S.A.P

NAVARRO

TELFISCOM, S.L.

Recorda que si has de venir al Col·legi o a prop per fer algun tràmit, tens a la teva disposició el Pàrking David amb un preu especial

Grup Hotusa

HOTELES

Los mejores amigos de su negocio por sólo…

Peugeot Boxer435 ee al mes Peugeot Expert399ee al mes Peugeot Partner310 ee al mes

Ahora pueden acompañarle sin necesidad de comprarlos. Con Peugeot Renting, por unacuota mensual puede disponer de un Vehículo Comercial de Peugeot con todas las venta-jas fiscales para su empresa y la máxima comodidad en su trabajo. La cuota incluye seguro atodo riesgo, mantenimiento, cambio de neumáticos, y mucho más, para que usted puedaconducir sin preocupaciones.Ahora le toca elegir entre la Peugeot Partner, mezcla de ber-lina y monovolumen que siempre le responderá, la Expert, pura potencia, con puertasbatientes de 180º,o la Boxer, con su enorme capacidad de carga.Hemos buscado los mejorescolaboradores para su negocio y se los ponemos al alcance de la mano.

Peugeot Partner Combi Pro 1.9 D: Consumo mixto (L/100 Km)6,9. Emisiones CO2 (g/Km): 181.

Cuota mensual sin IVA para alquiler de un vehículo Partner Furgón 190 C o Peugeot Partner Combi Pro 1.9D;Expert Combi 220 C Confort 1.9 D; Boxer Furgón Standard 290 C Cerrado 2.0 HDI. Operaciones a 48 mesesy 100.000 Km, cambio de 8 neumáticos, según contrato Peugeot Renting. Oferta válida hasta el 31 de julio de2004, reservado a empresas y autónomos (Península y Baleares) condicionado a aceptación financiera. Consulteen su concesionario más cercano, nuestra oferta para otras versiones, plazos, kilometrajes.

Novetats Hemeroteca

El trabajo en unmundo globalizado

Editorial: Pirámide

Coordinadores: Gerardo Fujii,Santos M. Ruesga

Al compás de la expansión del fenómenode la globalización, en las últimas déca-das se ha producido una profunda trans-formación de las relaciones laborales enlas distintas áreas geográficas del planeta,que se están extendiendo al tiempo quecontagiando unas de otras en sus formasy contenidos.

En esta obra se acerca al lector a losprocesos de cambio que está experi-mentando el mundo de las relacioneslaborales en diferentes planos y en dis-tintos ámbitos. El hilo conductor dellibro se articula en torno a tres ejes ana-líticos fundamentales: la profundizaciónen la explicación de los fenómenos quese analizan, más allá de las interpreta-ciones convencionales al uso, y la pre-ocupación de las instituciones queregulan los mercados laborales por losprocesos de transformación de estasinstituciones y, por último, por la inci-dencia de las mismas en la propia diná-mica de los mercados y sus efectossocioeconómicos.

Tauler d'anuncis

¿Más recursos para la salud?

Editorial: Masson

Autores: Jaume Puig-Junoy, Guillem López-Casasnovas i Vicente OrtúnRubio

El objeto de este libro es contribuir a redi-rigir el debate político que versa sobre lanecesidad de más recursos para la saluden España, desde los apriorismos y sub-jetivismos de la simple opinión, hasta elterreno de una política sanitaria basadamás bien en la evidencia de los resulta-dos de la investigación económica, epi-demiológica y clínica.

DESPATX FRANCESC MACIÀ/DIAGONALTenim un despatx lliure

formant part d’un despatx compartit d’economistes i advocats. Situat en edifici d’oficines zona envidrada amb vistes a Diagonal i Francesc Macià

amb gran vestíbol, tres ascensors i conserjeria permanent, totalment equipat amb serveis de secretaria, sala de juntes, fax, tel, fotocopia...

Tel. 93 414 55 31

Manual práctico deAdaptación del PlanGeneral de Contabilidadde las Empresas Constructoras

Editorial: Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalun-ya CCOC

Autores: Montse García Guerrero, Valentí Pich Roselli Antoni Puig Rimbau

Esta es una segunda edición, corregida yampliada, de un Manual Práctico, esdecir, un volumen que pretende resolvercuestiones prácticas, cuestiones que seplantean al área de administración de unaempresa constructora, sea cual sea sutamaño.

Manual Práctico de Contabilidad, es decir,aquella rama de la economía empresarial,que ha de permitir a los gestores de laempresa conocer la imagen fiel de la acti-vidad empresarial, aspecto fundamentalpara poder tomar las decisiones más ade-cuadas en cada momento.

Movilización y liderazgoLiderazgo estratégicoPara directivos, directores i dirigentes

Editorial: Pirámide

Generalitat de CatalunyaDepartament d'Economiai Finances

xarxa de municipis

Entitats col·laboradores

Agenda gener 2005ORGANITZA DIA HORA LLOC

• 12 de gener 18.00 h 2n 6aComentari i solució a les debilitats detectades per l’ICAC i pel REA en les seves revisions

• 13 de gener 16.30 h Sala d’ActesMarc normatiu de les fundacions (2a edició)

• 13 de gener 16.30 h Sala d’ActesEls comptes anuals i la memòria de les fundacions catalanes (2a edició)

• 18 de gener 17.30 h 2n 6aSeminari pràctic de consolidació comptable

• 13 de gener 09.30 h Aula 1Tècniques de negociació per a directius i professionals

• 17 de gener 18.00 h 2n 6aCurs d’anàlisi d’estats financers

• 20 de gener 16.30 h Sala d’ActesRègim fiscal i legal de les fundacions (2a edició)

• 25 de gener 09.30 h 2n 6aNovetats en la normativa comptable espanyola (2a edició)

• 25 de gener 17.00 h Sala d’ActesSeminari de project finance

• 27 de gener 18.00 h 2n 6aPrograma d’especialització en control de gestió

• 27 de gener 18.00 h 2n 6aCurs d’anàlisi d’estats financers (2a edició)

• 12 de gener 19.30 h Sala d’Actes“Sessió sobre declaracions informatives correspondent a l’exercici 2004”Cal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 19 de gener 19.30 h Sala d’Actes“Responsabilitat dels administradors davant la Llei Concursal. Aspectes mercantils i fiscals”Cal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 20 de gener 19.00 h SalaReunió interna de Juntes

• 11 de gener 19.00 h Sala d’Actes“El final del petroli barat: la creixent tensió a Orient Mitjà i el futur de l’OPEP”

• 18 de gener 19.00 h Sala d’ActesPresentació de la “Guia de Costos d’escoles municipals”Acte organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya i la Diputació de Barcelona,amb la col·laboració de l’ACCIDCal fer inscripció prèvia a través de la pàgina web del Col·legi

• 10 de gener 18.00 h Sala d’Actes“Espanya i el futur de la Unió Europea”

• 19 de gener 14.15 h Sala d’ActesDinar col.loqui “Reptes i oportunitats d’una integració bancària: el cas del Sabadell Atlàntic”

• 31 de gener 19.00 h Sala d’ActesPresentació de la 4a edició del llibre “Las claves de la Economia Mundial” i debat “La situació de l’economia mundial

• 12 de gener 19.00 h Sala Sessió informal de casos pràctics: “Consolidació per unitat de decisió, de Juntessegons la reforma del Codi de Comerç”

AULA D’ECONOMIA

COMISSIÓ D’ASSESSORS FISCALS

COMISSIÓ D’ECONOMIADEL CONEIXEMENT

COMISSIÓ D’ECONO-MIA FINANCERA

COMISSIÓ DE COMPTABILITAT I ACCID

COMISSIÓUNIÓ EUROPEA

FÒRUM D’ECONOMISTES ENMERCATS FINANCERS

JUNTA DE GOVERN

SECCIÓ DEL REA CATALUNYA

quan viatgar esdevé un art en si mateix

Escapades d’Art i Història

Tallers gastronòmics

Experiències teatrals

Arrels populars

Agència de viatges GC 1175

5% descompte en els nostres viatges combinats per als Col·legi d’Economistes de Catalunya

València, 308, pral. 2a 08009 BarcelonaTel. 93 272 19 20Fax 93 487 49 61info@almanak.orgwww.almanak.org

Trobades de cinema

Viatges musicals

Rutes literàries

Events esportius

Casanova, 154, entl. 1r BarcelonaTel. 93 451 72 87 (Hores convingudes)

www.myoteràpia.com

MIGRANYA, CEFALEA, VERTIGEN, MAL D’ESQUENA(LUMBÀLGIA, CERVICÀLGIA, DORSÀLGIA, HÈRNIA DISCAL),MAL D’ESPATLLA, COLZE, GENOLL, CIÀTICA, ARTROSI, ETC.

DESCOMPTE ESPECIAL PER COL·LEGIATS!

La Myoteràpia és el mètode osteopàtic més avançat, complet i eficaç.Pels seus excelents resultats és utilitzada per metges de França i Bèl-gica des de fa 15 anys.La Myoteràpia elimina les contractures musculars –veritable causadels dolors articulars– mitjançant mobilitzacions passives i indolores,fetes amb suavitat i lentitud, sense forçar mai cap articulació.

Amb la confiança que dona saber que us tracta un metge

Més informació: www.myoterapia.com